Apocalipse 18 : li grand crito 2018-2030
« It ha cadet, it ha cadet, li Grand Babilon
! »
« Exeat ex li medie de it, mi popul... »
Samuel presenta
Explica me
Daniel e Apocalipse
Li prophetic pruvas que Deo existe
Su ultim Revelationes por su electes
In ti ovre: Su Projecte - Su Judicament
Version : 01-12-2024
(70-Autumn-5995)
« E yo audit li voce de un hom in li medie del Ulai;
il criat e dit: Gabriel, explica le li vision » Daniel 8:16.
Explicativ note del covriment
De supre a bass: Messages del tri angeles de Apocalypse 14.
To es tri veritás del libre de Daniel revelat al sanctes pos li prova del primavera 1843 e pos ti
del 22 Octobre 1844. Ignorant li rol del sabbath, li unesim adventistes ne posset comprender li
ver signification de ti messages. Li adventistes qui expectat li retorn del Christ hat ligat lor
experientie al « cri de minu » o « medie del nocte » citat in li parabola del « deci virgines »
de Matt.25:1 a 13 u li anuncie del « retorn del Sponso » es evocat.
1- Li tema del judicament developat in Dan.8:13-14 e subject del message del
unesim ange in Apo.14:7 : « Timet Deo e da le glorie, nam li hora de su judicament
ha venit, e adora ti qui ha fat li terre, li cieles, e li fontes de aquas! » : li retorn al
saturdí, sol ver ver seculesim die del ordine divin, sabbat del Judes e die del repos
semanal es exijet per Deo in li quaresim de su deci comandamentes.
2- Li denunciation del Roma papal, « lítt corne » e « rey diferent » de Daniel 7:8-24 e
8:10-23 a 25, quel recive li mine « Babilon li grand » in li message del
duesim angele de Apo.14:8 : « Ella ha cadet, ella ha cadet, Babilon li Grand! » :
precipue, pro li soledí ex « die del sole » heredat del imperator Constantin 1er qui l’ha
instituet li 7 de marte 321. Ma ti expression « ella ha cadet » es justificat per li
revelation de su natura malédict de Deo qualmen il fa it descovrir a su servitores
adventistes pos 1843, in 1844, per restabilir li practica del sabbat abandonat. « Ella ha
cadet » significa: « ella es captet e victet ». Li Deo del veritá anuncia talmen su
victorie contra li camp del mentit religiosi.
3- Li tema del ultim judicament u « li foy del duesim morte » frappa li rebelles cristan.
It es li image presentat in Dan.7:9-10, li tema es developat in Apo.20:10 til 15, e it es
li subject del message del triesim ange in Apo.14:9-10 : « E un altri, un triesim ange
les sequet, dirint per un grand voce: Si quelcun adora li bestie e su image, e recive un
marca sur su fronte o sur su manu, il va trincar anc li vin del furie de Deo, verset sin
mixtion in li cope de su colere, e il va esser tormentat in li foy e li sulfre, avan li sant
angles e avan li agnelle » : Ci, li soledí es identificat con li « marca del bestie ».
Releva li identic correspondentie del numerós del versettes visat in Daniel 7:9-10 e
Apocalipse 14:9-10.
Li quaresim ange: it aparit solmen in Apo.18 u it image li ultim proclamation del tri
precedent adventist messages quel beneficia de omni li divin lumine venit illuminar les
desde 1994 e til li fine del munde, to es, til li printempe 2030. To es li rol quel li present
ovre deve tenir. Li lumine venit illuminar it revela li successiv culpabilitás: del religion
catholic, desde 538; del religion protestant, desde 1843; e del oficial institution adventist,
desde 1994. Omni ti spiritual cadentes hat quam causa, in lor témpor: li refusa del lumine
proposit per li Spirit sant de Deo in Jesus-Crist. «In li témpor del fine » mentionat in
Dan.11:40, li eclesia catholic unifica in su malediction, omni gruppes religiosi cristian o
ne quel reconosse su ministerie e su autoritá; to sub li egide de su aliantie nominat «
ecumenic » quel, pos li protestantisme, li oficial adventisme ha unit se in 1995.
2 Corinthios 4:3-4
« … Si nor Evangelie es ancor velat, it es velat por tis qui perdi; por li
incredules de qui li deo de ti secul ha cecat li inteligentie, por que ili ne vide li
splendore del Evangelie del glorie de Christ, qui es li image de Deo. »
« E si li parol profetic resta íncomprendet, it va restar solmen por ti qui
deve perir »
Anc, in resumé del revelationes presentat in ti document, saver que, por
« justificar li santitá »,
depuis li printempe 1843 stabilisset per li decret del Deo creator e legislator
de Daniel 8:14, secun su « Evangelie etern »,
sur tot li terre, omni man e fémina,
deve esser baptisat in li nómine de Jesus-Christ per immersion total por
obtener, li divin gratie,
deve observar li saturdí, li repose del satdie del settim die, sanctificat per
Deo in Genese 2, e 4esim de su 10 comandamentes citat in Exode 20; to, por
conservar su gratie,
deve honorar li divin leges moral e li leges alimentari prescrit in li sanct
Bibel, in Genese 1:29 e Levitico 11, (sanctitá del córpor)
e ne deve « despreciar su parol prophetic », por ne « extinguer li Spirit de
Deo » (1 Thes.5:20).
Qui ne responde a ti criterias es condamnat per Deo a subir li « second
morte » descript in Apocalipse 20.
Samuel
EXPLICA ME DANIEL E APOCALYPSE
Pagination del temas tractat
Unesim parte : Li notes preparatori
Usa li automatic sercha del numerós de págine del software usat
Págine titules
07 Presentation
12 Deo e su creationes
13 Li biblic bases del veritá
16 Note fundamental: 7 Mart 321, li malédict die del pécca
26 Li testimonie de Deo dat sur li terre
28 Note: Ne confuser martirie con castigation
29 Li Genese: un condensat prophetic vital
30 Li fide e li incredulitá
33 Li nutriment por li témpor convenibil
37 Li historie revelat del ver fide
39 Notes preparatori del libre de Daniel
41 Omnicos comensa in Daniel LI LIBRE DE DANIEL
42 Daniel 1 - Arivada de Daniel in Babilonia
45 Daniel 2 - Li statua del vision del rey Nebucadnetsar
56 Daniel 3 - Li tri compagnes in li fornace
62 Daniel 4 - li rey humiliat e convertet
69 Daniel 5 - Li judicament del rey Belschatsar
74 Daniel 6 - Daniel in li fosse al leones
79 Daniel 7 - Les quar animales e li lítt corne papal
90 Daniel 8 - Li identitá papal confirmat li decret divin de Dan.8:14.
103 Daniel 9 - Li anuncie del témpor del ministerie terrestri de Jesus-Christ.
121 Daniel 10 - Anuncie del grand calamitá - Li visions del calamitá
127 Daniel 11 - Li sett guerres de Syria.
146 Daniel 12 - Li mission universal adventist illustrat e datat.
155 Initiation al simbolisme profetic
158 Li adventisme
163 Li unesim regard sur li Apocalipse
167 Li simboles de Roma in li profetie
173 Lumine sur li sabat
176 Li decret de Deo de Daniel 8:14
179 Preparation por Apocalipse
183 Li Apocalipse in resumé
188 Duesim parte : li detalliat studie del Apocalipse
188 Apocalipse 1 : Prologue-Li retorn de Christ-Li tema adventist
199 Apocalipse 2 : li Assemblé de Christ desde su lansament til 1843
199 1era epoca : Ephes - 2esim epoca : Smyrna - 3esim epoca: Pergam -
4esim epoca: Thyatira
216 Apocalipse 3 : li Assemble de Christ desde 1843 - li fide cristian apostolic
restabilisset
216 5th epoca: Sardes - 6th epoca: Philadelphia -
223 Li destine del adventisme revelat in li unesim vision de Ellen G.White
225 7th epoca : Laodicea
229 Apocalipse 4 : li celestial judicament
232 Note : li DIVIN LEGE profetisa
239 Apocalipse 5 : li Filio del Hom
244 Apocalipse 6 : Actores, punitiones divin e signes del témpor del era cristian - Li 6
prim sigilles
251 Apocalipse 7 : li adventisme del settim die sigillat con li « sigille de Deo » : li sabbath
e secret « settim sigille ».
259 Apocalipse 8 : Li quatr prim « trompettes »
268 Apocalipse 9 : Li 5esim e 6esim « trompettes »
268 li 5esim « trompette »
276 li 6esim « trompette »
286 Apocalipse 10 : li « litt libre apertet »
291 Fine del unesim parte del Revelation
Duesim parte : li themas developat
292 Apocalipse 11 : li papal regne - li national ateisme - li 7esim « trompette »
305 Apocalipse 12 : li grand central plan
313 Apocalipse 13 : li fals fratres del christian religion
322 Apocalipse 14 : li témpor del adventisme del 7esim die
333 Apocalypse 15 : Li fine del témpor de gratie
336 Apocalypse 16 : li sett ultim flagelles del ira de Deo
345 Apocalypse 17 : li prostituta es demascat e identificat
356 Apocalypse 18 : li prostituta recive su punition
368 Apocalypse 19 : li combatte Harmagédon de Jesus-Christ
375 Apocalypse 20 : les mill annus del 7é millenium e li final judicament
381 Apocalypse 21 : li Nov Jerusalem glorificat simbolisat
392 Apocalypse 22 : li die sin fin del eternitá
405 Li líttere mortifica ma li Spiritu vivifica
408 Li témpor terrestri de Jesus-Crist
410 Santitá e sanctification
424 Li separationes del Genese de Genese 1 til 22
525 Li acomplissementes del promesses fat a Abraham : Genese 23 til …
528 Li Exode e li fidel Moïse Del Bible in general Li hora del ultim election Li
adventisme del settim die : un separation, un nómine, un historie Li principal
judicies de Deo Divine de A til Z Li deformationes del textus biblic Li Spirit
restaura li veritá.
547 Li final dedication
548 Li Ultim Apelle
Note: li traductiones in foren lingues es fat per automatic traduction-software, li autor es
solmen responsabil por li textes in francesi, li lingue del original version del documentes.
Explica me Daniel e Apocalipse
Presentation
Yo ha nascet e yo vive in ti-ci lande altmen abominabil, proque Deo nómina,
simbolicmen, su capitale «Sodom e Egipte » in Apo.11:8. Su model de societé, republican,
envidiat, ha esset imitat, disseminat e adoptat de mult popules sur li tot terre; ti land es
Francia, un land dominant monarchic e revolutionari, experimentator de quin Republicas con
regimes publican condamnat de Deo. Fiermen, it proclama e monstra su tabules del jures del
hom, outrageousmen contra li tabules del deveres del hom scrit in forme de « deci
comandamentes » per li Deo creator self. Desde su orígine e su unesim monarchie, it ha
prendet li defense de su enemica, li religion catolic roman de quel li ensenament ne ha cessat
nominar « mal » to quo Deo nómina « bon » e nominar « bon » to quo il nómina « mal ».
Continuante su cadite ínexorabil, su Revolution ha ductet it adopter li ateisme. Talmen, quam
creatura, potte de terre, Francia ha intrat in un lucta de fortie contra li omnipotent Deo, ver
potte de ferre; li resultate esset previdibil e profetisat per il; it va experir li sorte de « Sodom »
culpabil del sam peccates ante ella. Li historie del munde del ultim 1700 annus, circa, ha esset
format per su influentie malefic, specialmen per li suporte quel ella ha aportat al autoritá del
regime papal catholic roman, desde su unesim monarca, Clovis 1er, li unesim rey del Francos.
Il esset baptisat in Reims, un 25 Decembre in li annu 498. Ti date porta li signe de un feste de
Natal ligat per Roma, ínjust e scandalosimen, a un fals date de nassentie de Jesus-Crist, li Deo
incarnat, creator del munde e de omni quo vive, o existe; quel reclama in tot justicie li titul de
« Deo de veritá » nam il abhorre « li mensonge quel have por patre li diablo », quam Jesus ha
declarat.
Esque tu vole un prova ínnegabil que null roman papa es legitim a pretender esser
servitor de Jesus-Christ? Ecú it, precis e biblic: Jesus ha declarat in Matt.23:9 : « E ne apella
nequi sur li terre vor patre; nam un sol es vor patre, ti qui es in li cieles. »
Qualmen fa li papa nominar se sur li terre? Chascun posse constatar it, « sant patre », o
mem, « tre-sant patre ». Li sacerdotes catolic fa anc se nominar « patres ». Ti actentie rebel fa
que li multitudes de sacerdotes se placia quam pretensit intermediaris indispensabil inter Deo
e li peccator, durant que li Biblia instrue por le un líber accesse a Deo legitimat per Jesus-
Christ. Talmen, li catolic infantilisa li homan essentes por aparer indispensabil e inevitabil.
Ti desviament del direct intercession de Jesus-Christ va esser denunciat per Deo in un
profetie, in Dan.8:11-12.Question-Response : Qui posse creder que li potent Deo creator vell
prender quam servitores homanes qui desobei a il con un tal « arogantie » exagerat denunciat
in Dan.7:8 e 8:25 ? Li biblic response a ti infantilisation del mentes homan es in ti verset de
Jer.17:5 : « Talmen parla YaHWéH : Maledit esque li hom qui se fida in li hom, qui prende li
carne por su apui, e qui detorna su corde de YaHWéH ! »
Pro que it es Francia quel ha grandmen format li historie religiosi de un grand parte del
era cristian, Deo ha dat a un frances, li mission revelar su rol maledit; to, per clarar li sens
celat de su revelationes profetic criptat in un codic strictmen biblic.
Yo recivet in 1975 li anuncie de mi mission profetic per un vision quel yo solmen
comprendet li ver signification in 1980, pos mi baptisme. Baptisat in li fide cristan del
adventistes del settim die, yo save, desde 2018, que yo ha esset placat in ministerie por li
témpor de un jubi(7 vez 7 annus) quel va finir in li primavera 2030 con li retorn in glorie
del Senior Deo Omnipotent, Jesus-Crist.
Reconosser li existentie de Deo o de Jesus-Crist ne suffice por obtener li salvation
eternal.
Yo mentiona ci, ante su retorn al ciel, Jesus dit a su discípulos li paroles de ti versettes
de Mat.28:18 til 20: « Jesus, aproximante se, parlat les talmen: Omni potentie ha esset dat me
in li ciel e sur li terre. Ear, fa de omni nationes discípules, baptisante les in li nómine del
Patre, del Fil e del Sant Spirit, e instructe les observar omnicos quo yo ha prescrit vos. E
ecce, yo es con vos omni dies, til li fine del munde ». Su spirit divin inspirat li apostol Peter ti
altri solen declaration de Act.4:12: « Null salvation existe in alcun altri; nam sub li ciel ne
existe alcun altri nómine dat inter homines, per quel noi deve esser salvat ».
Pro to, comprende it, li religion quel reconcilia nos con Deo ne reposa sur un heredage
religios debil a homan traditiones. Li fide in li voluntari sacrifice expiatori ofert per Deo, per
su morte homan in Jesus-Crist, esli sol medie obtener nor reconciliation con li perfect justicie
de su divin santitá. Do, qui que tu es, quelcunc tui origine, tui heredat religione, tui popule, tui
rasse, tui color o tui lingue, o anc, tui statu inter li homes, tui reconciliation con Deo passa
solmen per Jesus-Christ e li adhesion a su instruction quel il adressa a su discípules til li fine
del munde; quam atesta ti documente.
Li expression « Patre, Filio e Sant Spirit » designa tri roles successiv tenet del sol Deo
in su plan de salvation ofert al peccator culpabil, condamnat al « duesim morte ». Ti « trinitá »
ne es un collection de tri Deos, quam li musulmanes crede, justificant talmen lor rejection de
ti dogma cristian e de su religion. In « Patre », Deo es por omnes nor creator; in « Filio » il se
ha dat un corpore de carne por expiar li peccates de su electes in lor loc; in « Sant Spirit »,
Deo, Spirit del Christ resussitá, veni auxiliar su electes a successar lor conversion per obtener
« li sanctification sin quel null person va vider li Senior », secun quel li apostol Paul instruet
in Heb.12:14 ; « li sanctification » to es, esser separat por e per Deo. It confirma su
acceptation del elect e aparé in li ovres de su to es, in su amore por Deo e su veritá biblic
inspirat e revelat.
Li lectura de ti document es indispensabil por comprenderli altissim nivelle de
malediction quel pesa sur li populés del terre, lor institutiones religiosi e tis del occidental
christian munde, specialmen pro lor orígine christian; nam li via traciat per Jesus-Christ
constitue li salvatori viaunic e exclusiv del projecte de Deo; in consequentie, li fide cristan
resta li blanc privilegiat del ataccas del diablo e del demones.
Al base, li projecte salvator concepit per li Deo creator es simplic e logic. Ma li
religion prende un caracter complex pro que tis qui lo instrui pensa solmen a justificar lor
conception religiosi e, practicant li peccato, sovente per ignorantie, ti conception ne es plu
conform al exigenties de Deo. In consequentie, il frappa les per su malediction quel ili
interpreta a lor avantage e ne audi li reproche divin.
Ti ovre ne have alcun vocation a reciver un premie litterari; por li Deo creator, it have
solmen li rol de su electes submisser al prova del fide quel va permisser les obtener li etern
vive ganiat per Jesus-Christ. Tu va trovar repetitiones, ma it es li stil quel Deo usa per
martelar li sam ensenamentes revelat per diferent images e simboles. Ti mult repetitiones
constitue li max bon pruvas de lor autenticitá e testifica li importantie quel il da al veritás
ilustrat. Li parabolas ensenat per Jesus confirma ti insistentie e ti repetitiones.
Tu va trovar in ti ovrage revelationes dat del grand Deo creator qui ha visitat nos sub li
nómine human de Jesus de Nazareth, venit con li titul de « unct », o « messia », secun li
hebreic « mashiah » citat in Dan.9:25, o « christ », del grec « christos » in li scrituras del nov
aliantie. In le, Deo ha venit ofrir su vive perfectmen pur quam voluntari sacrifice, por validar
li rites del sacrifices de animales quel ha precedet su venida desde li peccat original comendet
per Eva e Adam. Li terme « uncte » significa ti qui recive li uncion del Spirit sant simbolisat
per li oleo del olivier. Li revelation profetic dat de Deo solmen al nómine de Jesus-Crist e su
ovre expiatori veni guider su elect sur li via quel ducte al vive eternal. Nam li salvation per
gratie solmen ne impede li elect de cadir in trapes queles il vell ignorar li existentie. Do por
completar su oferta de gratie, in li nómine de Jesus-Crist, Deo veni revelar li existentie del
principal trapes queles permisse a su ultim servitores del fine del témpor analisar, judicar, e
comprender clarimen li confusion situation del universal christian religion quel prevale in ti
ultim epoca del terrestrial salvation.
Ma ante semar, it es necessi extirpar; nam li natura del Deo creator es deforma per li
doctrina del grand monotheistic religiones diffuset sur li terre. Ili omnes have in comun li
imposition del unic Deo per constraint e testifica talmen lor separation e omni relation con le.
Li apparent libertá ligat al christian fé es solmen debil al actual circumstanties del témpor, ma
tam balde quam Deo va lassar li demones acter líbermen, ti intolerance vers qui ne les seque
va reaparir. Si Deo vell acter per constraint, il vell har suficet simplicimen visibilisar se a lor
ocules por obtener de su creaturas que ili obedi a omni su voluntás. Si il ne ha actet talmen, it
es pro que su selection de electes reposa, solmen, pri li libre election amar it o rejecter it; libre
election quel il da a omni su creaturas. E si existe un constraint, it es solmen ti del natural
caracter del electet queles es pulsat e atrat, per lor propri liber individual natura, per li Deo
amore. E ti nómine amore conveni le bon, nam it sublima le, per ofrir a su creaturas un
demonstration mettet in action quel rende it incontestabil; to per ofrir su vive por expiar, in li
person de Jesus-Crist, li peccates heredat e comesset de susolmen electet in li témpor de lor
ignorantie e lor debilitá. Atention! Sur terre, ti-ci parol amore prende solmen li forme del
sentiment e su debilitá. Ti de Deo es fort e perfectmen just; quo fa omni diferentie nam it
prende li forme de un principie u li sentiment es totalmen dominat. Li ver religion aprobat de
Deo do reposa sur li líber adhesion a su person, su pensa e su principies constructet in leges.
Omni terre-vida ha constructet se sur su leges fisical, chimic, moral, psichic e spiritual. Sam
quam it ne vell venir in li mente del hom li idé de subtraer se del lege del gravitá terrestre e far
it desaparir, su spirit ne posse florir harmoniósimen solmen in li respect e obedientie al leges e
principies stabiliset del Deo creator. E ti paroles del apostol Paul de 1 Cor.10:31 es do
perfectmen justificat: « Do vu manja, do vu trinca, o quo vu fa, fa omnicos por li glorie de
Deo». Li application de ti libre invitation es possibil per li facte que in li Bíblia, e solmen in it,
Deo ha livrat e revelat su divin consilies. E it es important considerar su opinion por
acompleer li ovre de « sanctification sin quel », secun Heb.12:14, « nequí va vider li
Senior ». Quelcvez, su opinion prende li forme del ordonantie, ma it ne es plu discutibil quam
tis del specialist mèdec a quel li hom obedi rapidmen, pensante far li max bon por su sanitá
corporal o mental (mem si il erra). Li Deo creator es, mult plu alt quam omni altri, li sol e ver
mèdec del ánimes queles il conosse in lor minim detallies. Il vulnera ma cura chascun vez que
li situation es favorabil. Ma finalmen, il va destructer e anihilar omni vive celestial e
terrestrial quel ha monstrat se íncapabil amar le e do, obedir le.
Li religiosi intolerentie es do li fructe revelator del fals religiosi monoteisme. It
constitue un culpa e un gravissim peccatu pro que it deforma li caracter de Deo, e ataccante le,
it ne posse obtener su benediction, su gratie e su salvation. Tamen, Deo usa it quam un
flagelle por punir e frappar li incredul o infidel homanité. Ci yo apoya me sur li testimonie
biblic e historic. Efectivmen, li scrituras del ancian aliantie instrue nos que por castigar li
infidelitá de su popule, li nation nominat Israel, Deo usat li popule «Philistin», su maxim
proxim vicino. In nor epoca ti popule continua ti action sub li nómine «Palestinian». Plu tard,
quande il volet revelar su judicament e su final condemnation de ti carnal e terren Israel, il
apellat al servicies del rey chaldean Nabucodonosor; tri vezes. Ye li triesim vez, in -586, li
nation esset destructet e li surviventes del popule esset ductet in deportation a Babilonia por
un duration de «70 annus» profetizat in Jer.25:11. Anc plu tard, pro su refusa reconosser
Jesus-Crist quam su messia, li nation esset denov destructet per li truppes roman conductet per
Titus, li heredero del imperator Vespasian. Durant li era cristian, oficialmen retornat al
peccatu in 321, li fide cristian esset livrat al intolerentie del papes desde 538. E ti dominatori
fide catolic ha querelat li popules del medie-oriente devenit religiosimen musulman in li sam
6ème secul. Li infidel cristianisme ha trovat ta un formidabil adversario perpetu. Pro que li
religiosi opposition del du camps es simil al polos, totalmen contraposit til li fine del munde.
Li incredul es anc orgolliosi e il cerca li glorie del exclusivitate; ne obtenent it de Deo, il
atribue it a se self e ne accepta esser contestat. Ti description del individuo caracterisa, anc
collective, li membres quel apartene al diferent assembles e se gruppa in li diferent fals
religiones. Condamnar li intolerentie ne significa que Deo es tolerant. Li intolerentie es un
practica homan inspirat del camp demonic. Li parol tolerant implica li pensa del intolerentie e
li parol del ver fide es approbation o reprobation secun li biblic principe "yes, o no". Por su
parte, Deo suporta li existentie del mal sin tamen tolerar it; il suporta it por un témpor de
libertá previdet in su project por selecter su electes. Li parol tolerantie do solmen aplica se al
homanité, e li terme aparit in li edicte de Nantes de Henri IV del 13 April 1598. Ma pos li fine
del témpor de gratie, li mal e tis qui fa it va esser destructet. Li tolerantie hat remplazzat li
libertá religiosi dat al hom per Deo, desde li comense.
Li menú de ti ovre es anunciat; li proves va esser presentat e demonstrat secun li
págines.
Deo e su creationes
Li lexic spiritual usat per li homes in Europa latin celada essential messages livrat per
Deo. Talmen it es, in prim, li parol Apocalipse quel, sub ti aspect, evoca li grand catastrofe
timet del homes. Tamen, detra ti termín terribil, trova se li traduction « Revelation » quel
revela a su servitores in Christ coses indispensabil necessi por lor salvation. Secun li principie
quel vole que li felicitá de unes face li desfelicitá de altres, tis del camp contra, li messages in
contrari absolut es tre ric de instructiones e tre sovent suggestet in li tre sanct « Revelation »
dat al apostol Johannes.
Un altri terme, li parol « ange » celat important ensenamentes. Ti parol francesi veni
del latin « angelus » prendet self del grec « aggelos » quel significa: missager. Ti traduction
revela nos li valore quel Deo da a su creaturas, su vis-a-vis quel il ha creat liber e relativmen
independent. Li vive esset dat per Deo, ti independentie conserva restrictiones logic. Ma ti
terme « missager » revela nos que Deo vide su vis-a-vis liber quam vivent messages. Talmen,
chascun creatura representa un message composit de un experientie de vive marcat per
electiones e personal positiones quel constitui quo li Bible nómina « un anim ». Chascun
creatura es unic quam vivent anim. Pro quo li unesim vis-a-vis celestial creat per Deo, ti quel
noi tradicionalmen nómina « li angeles », ne savet, es que ti quel les ha dat li vive e li jure de
viver posse reprender les. Ili ha esset creat por viver eternmen e ne savet mem li sens del parol
morte. It es por revelar les quo significa li parol morte que Deo ha creat nor dimension
terrestri in quel li specie human, o li Adam, vell tener li rol del mortal pos li peccatu del jardin
de Eden. Li message quel noi representa es agreabil a Deosolmen si it es conform a su normes
del bon e corect. Si ti message responde a su norme del mal e íncorect, ti qui porta it es del tip
rebelle quel il condamna a etern morte, o a un final destruction e anihilation de su tot anima.
Li biblic bases del veritá
Deo ha trovat bon e just revelar, in prim, li origines de nor sistema terrestri a Moïse,
por que omni homan esser possede ti conossentie. Il indica ta un prioritá del spiritual
instruction. In ti action, il presenta nos li bases de su veritá quel comensa per regulamentar li
ordine del témpor. Nam Deo es li Deo del ordine e del nobil coerentie. No va decovrir, per li
comparation con su normes, li aspecte stupid e incoerent de nor actual ordine stabilisset per li
hom del peccate. Nam it es precis li peccate e ja li original peccate quel change omnicos.
Ma it es indispensabil comprender ante omni altri cose, que li « comense » citat de Deo
in li Bible, e prim parol del libre nominat « Genese » es, « origine », ne concerne li
« comense » del vive, ma solmen ti de su creation de nor dimension terrestri tot quel inclui li
astres del cosmos celestial creat omni al quaresim die pos li terre self. Tenente cont de ti
pensa, noi posse comprender que ti specific sistema terrestri, in quel li noctes e dies va sequer
se, es creat devenir li medie u Deo e su electes fidel e li camp inamic del diablo va affrontar
se. Ti lucte del bon divin contra li mal del diablo, prim peccator del historie del vive, es su
rason de esser e al base de omni revelation de su project salvatori universal e multiversal. In li
curs de ti ovre, tu va descovrir li sens de cert paroles enigmartic pronunciat per Jesus-Crist
durant su ministerie terrestri. Tu va talmen constatar, quant ili prende sens in li grand project
comensat per li unic grand Deo creator de omni formes de vives e materies. Yo clude ci ti
important parentese e reprende li tema del ordine del temp stabilisset per ti Soveran supreme
del existentie.
Ante li peccat, Adam e Eva have lor vive ritmat sur un succession de semanes de sett
dies. Conform al model del quaresim del deci comandamentes (o decalog) quel memora, li
settesim die es un die sanctificat al repos per Deo e per li hom, e savente hodie to quo ti action
profetisa, noi posse comprender pro quo Deo insiste sur li respecte de ti practica. In su global
projecte quel explica li motives de ti specific terren creation, li semana, unité del témpor
proposit, profetisa sett mill annus durant queles li grand projecte del universal (e multiversal)
demonstration de su amor e justicie va esser acomplet. In ti programma, per analogie al six
prim dies del semana, li six prim millennies va esser sub li demonstration de su amor e
patientie. E in li image del settesim die, li settesim millennie va esser consacrat al stabiliment
de su perfect justicie. Yo posse summarisar talmen ti programma per dir: six dies (de mill
annus = six mill annus) por salvar, e li settesim (= mill annus), por judicar e anihilar li rebelles
terren e celestial. Ti salvatori projecte va completmen reposar sur li voluntari expiatori
sacrifice consentit per li Deo creator, sub li terren divin aspecte del person nominat, per su
divin volentie, Jesus-Crist in grec version o secun li hebreu, Jesus li Messie.
Ante li peccat, in li original perfect divin ordine, li tot die consiste ex du egal successiv
partes; 12 hores de lunar nocte es sequet per 12 hores de solar lumine e li cicle repete se
perpetmen. In nor actual condition, ti situation eveni solmen du dies chascun annu, in li
moment del equinoxes de printempe e autun. Noi save que li actual stations es causat per un
inclination del axe del terra, e talmen noi posse comprender, ti inclination aparit quam
consequentie del original peccat comensat per li prim couple, Adam e Eva. Ante li peccat, sin
ti inclination, li regularitá del divin ordine esset perfect.
Li complet turne del terre circum li sole indica li unité del annu. In su testimonie,
Moses raconta li historie del Exode del Hebreos liberat per Deo del servitute egyptian. E li
sam die de ti exitu, Deo dit a Moses, in Exo.12:2: « Ti-ci mense va esser por vos li unesim del
menses del annu; it va esser por vos li unesim mense ». Tal insistentie testimonia li
importantie quel Deo da al cose. Li calendarium de deci-du mensi lunar del Hebreos fluctuat
con li témpor, e in retard secun li ordine solar, on deve adjunter un deci-triesim mensu
suplementari por retrovar li concordantie pos pluri annus de acumulation de ti retard. Li
Hebreos exeat Egiptia « li 14-im die del unesim mense del annu » quel comensat in tot logica
sur li equinoxe del printempe; nómine quel significa precisimen « unesim témpor ».
Ti ordine dat per Deo, « ti-ci mese va esser por vu li unesim mensu del annu », ne es
sin importantie, nam it es destinat a omni homes qui va reclamar su salvation til li fine del
munde; li Hebre Israel, receptore del Divin Revelation, essente solmen li avangarda del grand
universal salvatori projecte de su divin programa. A su lunar témpor va sequer li solar témpor
del Crist per quel li salvatori projecte de Deo es revelat in tot su luce.
Li perfect restauration de ti divin normes nequande va esser acomplisset sur un terre
populat de rebelle e mal humans. Tamen, it resta possibil, in li individual relation quel noi
have con Deo, ti potent invisibil Creator Spirit qui magnifica tant li amore quam li justicie. E
omni relation con il deve comensar per ti sercha deses valores e in unesim loc, tis deson ordre
del témpor. To es un acte de fide, tre simplic e sin merite special; un minim a ofrir de nor
parte human. E nor passos essente agreabil a il, li relation de amore inter li creature e su
Creator deveni possibil. Li ciel ne es ganat per prodeses o miracles, ma per signes de atention
reciproc, queles expressa li ver amore. To es quo chascun posse descovrir in li ovre de Jesus-
Christ, qui ha dat su vive, voluntarimen, quam signe de apel, por salvar su sol elect amates.
Pos ti admirabil tabelle del divin ordine, regarda li miserabil aspecte de nor human
ordine. Ti comparation es tant plu necessi pro que it va auxiliar nos comprender li reproches
quel Deo ha profetisat per su profete Daniel, quel Jesus in su hora ha autentificat quam tal.
Inter ti reproches, noi lee in Dan.7:25: « Il va formar li dessin de cambiar li témpor e li
leges ». Deo conosse solmen un unic norme pri ti coses; ti quel il ha self stabilisat desde li
creation del munde e revelat poy a Moises. Qui ha audaciat cometer un tal outrage? Un
regime dominant a quel il imputa « li arrogantie » e « li successe de su ruses ». Anque
qualificat quam « rey diferent », li syntese de ti criterios sugera un religiosi potentie. Plu,
acusat de « persecutar li santes », li possibilitás de interpretationes deveni plu strict e
circumdata li papal roman regime stabilisat, solmen, desde 538 per un decrete del imperator
Justinien 1il. Ma li Revelation nominat Apocalipse va revelar que ti date 538 es solmen li
consequentie e extension de un mal farit contra « li témpor e li leges » divine desde li 7 de
marte 321 per li roman imperator Constantin 1il. Su crimen va esser sovente mentionat in ti
studie, pro que ti malefic date intraducte li malediction in li pur e perfect fé cristian stabilisset
in li témpor del apostoles. Ti division de culpabilitá, in relay, inter li pagan imperial Roma e li
roman-catholic papal Roma es un clave principal del profetic revelation constructet in li
testimonias scrit per Daniel. Pro que li pagan imperator ha instituet li reposa del prim die, ma
it es li cristian papal regime qui l’ha, religiosmen, imposat in su forme « cambiat », particular
e human, del deci comandamentes de Deo.
Fundamental note: 7 Mart 321, li maledit die del peccate
E potentmen maldit, pro que li 7 de marte 321, li repos del sanct settim die del sabbat
esset, per ordon de un decret imperial datat, oficialmen remplazzat per li unesim die. In ti
témpor, ti unesim die esset consacrat del paganes al adoration del Deo sole, li SOL
INVICTVS o li INVINCIBIL SOLE, scandalosi, ja objecte del adoration del egiptianes in li
témpor del Exode del hebreos, ma anc in America del incas e aztecas, e til hodie del japoneses
(lande del "sole levante"). Li diable usa sempre li sam receptes por inducer li homes in su
cadita e su condemnation per Deo. Il explora lor superficialitá e lor spirit carnal quel ducte les
a despectar li spiritual vive e li leciones del passat historic. Hodie, li 8 de marte 2021 quande
yo scrí ti note, li actualitá testifica li importantie de ti outrage, vermen un crimen contra li
divin majestá, e un vez plu, li divin témpor prende su complet signification. Por Deo li témpor
de un annu comensa in li printempe e fini in li fine del hiverne, do in nor actual roman
calendare, del 20 de marte al 20 de marte sequent. It aparí do que li 7 de marte 321 esset por
Deo li 7 de marte 320, do 13 dies ante li printempe 321. Pro to, por Deo, it es li annu 320 quel
esset marcat sur su fine per li abominabil acte contra su just e sanct divin leg. Secun li témpor
de Deo, li annu 2020 constitue li 17ème anniversario (17: númere del judicie) in quantitá de
secules desde li annu 320. Do it ne es surprisente que desde li comense del annu 2020, li
malediction divin ha intrat in un fase aggressiv sub li forme de un virú contagiosi quel ha
panicat, in li Occidente, li societé del homes de qui li confidentie e li fide ha esset posit
completmen in li scientie e su progressus. Li panica es li consequentie del incapacitá presentar
un remedie o un vaccin eficaci malgré li alt technicitá del scientistes actual. Per dar a ti 17
secules un valor profetic, yo inventa nequó, nam por Deo li númeres have un signification
spiritual quel il revela e usa in li construction de su profeties, e precisimen in Apocalipse, li
capitul 17 es dedicat al tema del « judicament del prostituta quel es sedent sur grand aquas ».
« Babilon li grand » es su nómine e « li grand aquas » concernet sugera li « fluv Euphrate »
que Deo visa in li message del « sixesim trompette » de Apo.9:13, simbol del Triésim Guerre
Mundial venient. Detra ti simboles sta li papal catholicism e li Europa infidelmen cristian,
fontes e scopas de su colere. Li lucta inter Deo e li homes just comensa; li potte de ferre
contra li potte de terre, li fine del lucta es previdibil; plu bon, it es profetizat e programmat.
Qualmen Deo vell marcar li 17ème centenari del 7 de marte 320 (320, por il e su electet; 321
por li munde falsmen religiosi o profan)? Yo ha longmen credet que it vell esser per li intrada
in un guerre mundial, ma un guerre mundial quel va finir in li forme atomic, pro que Deo ha
profetisat it, triplicmen, in Dan.11:40 til 45, Ezechiel 38 e 39, e finalmen, in Apo.9:13 til 21.
Li lucta comensat per Deo contra li homanité rebel desde li printempe 2020 es del sam tip
quam ti quel il ha comensat contra li faraon de Egipte in li témpor de Moises; e li resultat final
va esser li sam; li inamico de Deo va perder su vive, quam Faraon quel, in su témpor, videt
morir su unesim-nat filio e perdet su propri vive. Ti 8 de marte 2021, yo constata que ti
interpretation ne ha esset acomplet, ma yo esset preparat por it desde un mense circa, per
haver comprendet per li inspiration divin que 321 esset por Deo 320 e que pro to, il ha
projectat maledir, ne solmen li die del 7 de marte 2020, ma li tot annu a quel ti maledit die es
ligat, aplicante talmen, por ti punition, li principe citat in Nom.14:34: « Sam quam vu ha
passat quarant dies explorante li país, vu va portar li punition de vor iniquités quarant
annus, un annu por chascun die ».
Ma a ti constatation, un cose veni adjunter. Nor fals calendare ne es solmen fals pri li
comense del annu, it es anc fals pri li date del nativitá de Jesus Cristo. Erroneimen, al
5esim secul, li monacho Dionysius li Petit situat it sur li morte del rey Herod quel realmen
evenit in -4 de su calendarium. A ti 4 annus, noi deve adjunter li "du annus" estimat per
Herod quam li etá del Messie quel il volet mortificar secun Matt.2:16: "Tande Herodes,
vidente que il hat esset ludet per li magos, devenit tre iritat, e il inviat occider omni infantes
de du annuss e infra qui esset in Bethlehem e in tot su territorie, secun li date quel il hat
cuidadosimen inquestet che li magos". Talmen, quande il conta li annus, Deo adjunte 6 annus
a nor falsi e trompant usual date, e li nativitá de Jesus evenit in li printempe de ti annu -6. Pro
to, li annu 320 esset por il: 326 e li 17esim seculari anniversarie de nor annu 2020 esset por il li
annu 2026 desde li ver moment del nativitá de Jesus-Crist. Ti cifre 26 es li numer del
tetragramme «YHWH», in hebreic «Yod, Hé, Wav, », per quel Deo self nominat se, secun
li demande de Moisés: «Qual es tui nómine?»; to secun Exode 3:14. Li grand Deo creator do
havet un plu grand motive por marcar con su personal royal sigil ti die marcate per su
omnipotent divin malediction; e to til li fine del munde. Li flagelle del contagiosi maladie
aparit in ti annu 2026 del divin témpor veni confirmar li continuitá de ti malediction quel va
prender diferent formes in li ultim annus del vive sur li planeta Terra. Un Triésim Guerre
Mundal nuclear va marcar «li fine » del « témpor del nationes » anunciat per Jesus-Crist in
Matt.24:14 : « Ti bon novelle del regnia va esser predikat in li tot munde, por servir quam
testimonie a omni nationes. Tande va venir li fine ». Ti « fine » va comensar per li fine del
témpor de gratie ; li oferta de salvation va finir. Un prova de fide basat sur li respecte de su
sanct sabatte va separar definitivmen li camp del « ovines » de tis del « capres » de
Matt.25:32-33 : « Omni nationes va esser assemblat ante le. Il va separar li unes del altres,
quam li pastor separa li ovines del capres; e il va metter li ovines a su dextri, e li capres a su
sinistri ». Li decret de un lege quel fa obligatori li roman dominica va finalmen condamnar a
morte li ver sanct electes de Jesus-Crist. Ti situation va acomplir ti paroles de Dan.12:7 : « E
yo audit li hom vestit de lin, qui stat super li aquas del fluvie; il levat vers li ciel su dextri
manu e su sinistri manu, e il jurat per ti qui vive eternimen que to va esser in un témpor,
témpores, e li medietá de un témpor, e que omni ti coses va finir quande li fortie del sant
popule va esser completmen ruptet ». Secun li visage human, lor situation va esser desesperat
e lor morte imminent. Tande va clarificar se ti paroles de Jesus-Crist citat in Matt.24:22 : « E,
si ti dies ne vell esser abreviat, nequí vell esser salvat; ma, pro caus del electet, ti dies va
esser abreviat ». Li annu 6000 va finir ante li 3 de april 2036 del divin mpor, to es, li 3 de
april 2030 de nor fals calendari quel veni 2000 annus pos li die del crucifixion de Jesus-Crist
completat li 14esim die pos li comense del primavera del annu 30. E ti « dies » deve esser
« abreviat » do, diminuit. To significa que li date de application del decrete de morte va
preceder ti date. Pro que it es li situation de urgentie quel obliga Christ intervenir
directmen por salvar su electet. Noi deve alor prender in consideration li priorité de Deo quel
consiste in glorificar li norme del « tempe » quel il ha dat a su creation terrestri. It es il qui va
inspirar li rebelles del ultim dies li selection de un date quel va superar per quelc dies li
unesim die del primavera 2030 detra quel li 6000 annus del historie terrestri clude se. Du
possibilitás presenta se alor: un date quel va restar neconosset til li fine, o li 3 de april 2030
quel marca li limite max possibil e spiritualmen significant. Considera que malgré su extrem
importantie, li 14esim jorne del annu del crucifixion de Jesus Cristo ne es adaptat por marcar li
fine del 6000 annus del historie del munde, e ancor minu li comense del 7esim millennie. Pro to
yo porta mi preferentie e mi fide al date del primavera del 21 de marte 2030, date del témpor
profetic « abreviat » del 3 de april o un date intermedi. Marcat per li natura creat de Deo, li
primavera es decisiv quande on vole contar li 6000 annus del historie human; quo deveni
possibil desde li moment quande Adam e Eva peccat. In li raconta biblic del Genese, li dies
quel precedet ti prim primavera esset dies eternal. Li témpor contat de Deo es tis del terre del
peccato e li 6000 annus quel li semana profetisa comensa sur li comense del prim primavera e
ili va finir sur li fine del ultim hiverne. It es sur un primavera que li contage a retro del 6000
annus comensat. Pro li peccato, li terre subi un inclination de su axe de 23° 26’ e li succession
del stationes posset comensar. In li festes judaïc del ancian aliantie, du festes es dominant: li
sabbat semanal e li Pasca. Ti du festes es sub li simbolisme del cifres « 7, 14 e 21 » del « 7esim,
14esim e 21esim » dies quel representa li tri phases del plan del divin salvation: Li sabate
semanal tema de Apo.7 quel profetisa li recompense del elect santos, por li « 7 »; li redemptiv
ovre de Jesus-Crist quel constitui li medie ofrir ti recompense, por li « 14 ». Remarcar que in
li feste de Pasca quel dura 7 dies li 15esim e li 21esim die es du sabates de profan inactivité. E li
triplic « 7 » o « 21 », indica li fine del prim 7000 annus e li intrada in li eternitá del nov divin
creation sur li terre renovat secun Apo.21; ti cifre 21 simbolisa li perfection (3) del plenitá (7)
del projecte de vita quel esset li scope desirat per Deo. In Apocalipse 3, li verses 7 e 14 marca
respectivmen li comense e fine del adventist institution del 7esim die ; anc ta li du phases de un
sam sanctificat tema. In li sam maniere, Apo.7 tracta li tema del sigillation del elect
adventistes e Apo.14 presenta li messages del tri angeles qui resume lor mission universal.
Talmen, in li annu 30, li fine del 4000 annus esset acomplisset in primavera, e pro rationes,
solmen simbolic, Jesus esset crucificat 14 dies pos li 21 de marte de ti primavera del annu 30,
o sea, 36 por Deo. Tra ti exemples, Deo confirma it, li « del sabbate e li «14» del
redemption del peccates del elect per Jesus-Christ es inseparabil. Talmen, quande al fine, li
«7» del sabbate es ataccat, li Christ redemptor del «14» vole a su auxilie por dar it glorie, li 14
«dies» max quel va separar li du dates va esser «abreviat » soit, deletet por salvar su ultim
fidel electes.
Relegente Matt.24, it aparit me que li message de Cristo es adressat, specialmen, a su
discípules del fine del munde, do a noi qui vive ti ultim annus. Li verses 1 til 14 covri li
témpor til li témpor de « li fine ». Jesus profetisa successiones de guerres, li aparition del fals
profetes e li final spiritual refrigeration. Poy, li verses 15 til 20, in duplic application,
concerne tant li destruction de Jerusalem complit del Romanes in 70 quam li final aggression
del nationes contra li judaisme del electes qui observa li sant sabat de Deo. Pos to, li verse 21
profetisa lor « grand angustie » final: « Nam tunc, li angustie va esser tant grand que
nequande ha existet un simil desde li comense del munde til nu, e nequande va exister »; Note
que ti precisation « e nequande va exister » prohibi li application por li témpor del apostoles,
pro que it vell esser contradit per li instruction de Dan.12:1. To significa que ambi citationes
concerne li sam realisation in li ultim prova de terrestri fide. In Dan.12:1, li expression es
identic: « In ti témpor va levar se Micaël, li grand chef, li defensor del infantes de tui popul; e
it va esser un témpor de afliction, tal qual nequande ha existet desde que li nationes existe
til ti témpor. In ti témpor, tis de tui popul qui va esser trovat inscrit in li libre va esser salvat.
». Li « afliction » va esser tant grand que « li dies » va dever esser « abreviat » secun li versu
22. Li versu 23 indica li norme del ver fide quel ne crede al spontan apparitiones de Cristo sur
li terre: « Dunc si on di a vos : Ecce, il es in li desert, ne va a lá ; ecce, il es in li chambres, ne
crede it». In li sam final epoca, li spiritisme va multiplicar su « prodigies » e su aparitiones
trompant e seductiv del fals-crist, quel va subjuger li mal-instructet animas : « Nam fals
Cristes e fals profetes va levar se ; ili va far grand prodigies e miracles, til li gradu
deseducter, si it vell esser possibil, mem li electes » ; to quo confirma Apo.13:14 : « E
ella seductet li habitantes del terre per li prodiges quel it esset dat operar in li presentie del
bestie, dir al habitantes del terre far un image al bestie quel havet li vulnere del spada e quel
vivet ». Li versu 27 mentiona li potent e victoriosi aparition del divin Crist e li versu 28
profetisa « li festin » ofert al rapace aftre su intervention. Nam li rebelles quel va har survivet
til su venida va esser exterminat e livrat quam preda « al avies del ciel » quam Apo.19:17-18
e 21 docet.
Yo resume ci, ti tot nov comprension del creation divin. Per instituer li unesim semane,
Deo fixa li unitá del die quel consiste ex un nocte tenebres e un die luce, li sole va illuminar it
solmen desde li 4ésim die. Li nocte profetisa li instauration del peccat sur li terre pro li futur
desobedientie de Eva e Adam. Til ti acte de peccat, li creation terrestrial monstra
caracteristicas eternal. Li peccat comensat, li coses changea e li contage a retro del 6000
annus posse comensar, pro que li terre inclina se sur su axe e li principie del stations comensa.
Li creation terrestrial maldit per Deo prende alor su caracteristica perpetual que noi conosse.
Li 6000 annus comensat in li unesim printemps marcat per li pecca va finir in li printemps
6001 per li retorn in glorie divin de Jesus-Crist. Su final adveniment va esser acomplisset
sur « li unesim die del unesim mense » del unesim annu del 7ésim millennie.
Ti dit, li 7 de marte 2021, de nor fals calendari human, ha esset religiosmen marcat per
un visite del papa Francis al christianes oriental persecutat in Irak per li extremistes
musulman. In ti reunion, il ha rememorat al musulmanes que ili havet li sam Deo, ti de
Abraham, e il les considera quam su « fratres ». Ti paroles quel delecta li incredules
occidental ne es min por Jesus-Christ, qui ha dat su vive in sacrifice por li pardon del pecates
de su electes, un enormi insulto plu. E ti intrusion del chef del « christianes » catholic « ex-
cruzates », sur lor territorie ne posse far altri quam intensificar li colere del islamistes. Ti
action pacific del papa va do portar consequenties dramatic profetisat in Dan.11:40, li
intensification del « choc » del « rey del sud » musulman contra li Italia papal e su alliates
europan. E in ti perspective, li economic collapse de Francia e omni landes occidental de
origine christian provocat per lor ductores, pro li viruse Covid-19, va cambiar li relationes de
fortie e finalmen, permisser li acomplissement del « Triésim Guerre Mundial » repulsat vers li
fine del 9 ultim annus quel es ancor ante nos. In conclusion, retene nos que per provocar li
epidemia causat per Covid-19 e su evolutiones, Deo ha apertet li via del malediction quel
deve caracterisar li deci ultim annus del historie human terrestrial.
Li 7-im de marte 2021 es tamen marcat per actes de violentie del part del yunesse inter
rival bandes e contra li autoritás policial in pluri cités de Francia. To confirma li direction vers
un generalisat confrontation; li positiones del unes e del altres esant irreconciliabil pro que
íncompatibil. To es li consequentie del choc de du culturas diametralmen oposit: li libertá laic
occidental contra li societé del caïdes e capos del landes del sud, plu tradicionalmen e
nationalmen musulman. Un drama se prepara in li image del Covid-19, sin remedie.
Por finir li constatation del abominabil ordine legitimat per li humanitá, noi deve
constatar: li change del annu pos li 12ème mensus quel porta li nómine de 10ème mensus
(Decembre), al comense del hiverne; li change del die in li medie del nocte (midí); solmen li
exact e regular contage del hores resta positiv. Talmen, li bell divin ordine ha desaparit pro li
peccatu, remplazzat per un peccatori ordine quel va desaparir a su vez, quande li gloriós Deo
creator va presentar se, por li liquidation del contes, o al fine del prim six mill annus, in
primavera 2030, por li trompat homanes, o primavera 2036 del ver nativitá de nor Senior e
Salvator Jesus Christ, por su electes.
Li desordine stabilisat e constatat testifica li malediction divin quel pesa sur li
homanité. Nam desde li inclination del terre, li calculation del témpor ha perdit su stabilie
regularitá, li hores del nocte e die essente in perpetui succession de cresce e decresce.
Li ordine in quel li Deo creator organisa su plan de salvation ancor revela nos li
prioritás spiritual quel il proposi al hom. Il ha selectet revelar su sublim amore per dar in
ransom su vive in Jesus-Crist pos 4000 annus de terrestri experienties homan. Per agir talmen,
Deo di nos: «Unesim, monstra me tui obedientie e yo va monstrar te mi amore.»
Sur li terre, li homes seque unaltru reproducent li sam caracteristic fructes, tamen li
generation del final témpor in quel noi ha intrat in 2020 monstra un particularitá; pos 75 annus
de pace in Europa, e un incredibil recent evolution del genetic scientie, tre logicmen, li
Europanes e lor excrescenties, del USA, Australia e Israel, ha credet posser responder a omni
problemas de sanitá, lor societás devenint plu e plu asepticat. It ne es li atacca de un
contagiosi vírus quel es nov, it es li conduida del ductores del avansat societás quel es nov. Li
cause de ti conduida de timore es lor exposition al popules del terre per li martelage del
media, e inter ti media, li nov media o social retes quel monstra se sur li arane-tel quel
constitue li líber communication internet, sur quel on trova difusores plu o minu clar. Li
humanitá es talmen captet per su excesses de libertá quel cade retro quam malediction sur it.
In li USA e Europa, li violentie erige li etnic comunities un contra li altri; ta, it es li
malediction del experientie «Babel » quel se renova; ancor un leccion divin ínnegabil quel ne
ha esset retenet, nam descendente de un sol parla-couple parlant naturalmen li sam lingue, til
ti culpabil experimente, noi constata it ancor hodie, li homanité es separat per mult lingues e
dialectes creat de Deo e disperset sur li tot terre. E yes, Deo ne ha cessat crear pos li sett prim
dies del creation; il ha ancor mult creat por maledir e quelcvez por benedir su electes, li
manna ofert in li deserte al filios de Israel, es un exemple.
Tamen, li libertá es in li base, un marvellos don de nor Creator. It es sur quel reposa
nor líber engagement por su cause. E ta, on deve admeter, ti integral libertá implica li
existentie del hasard pro que Deo ne interveni in it in alcun maniere; un parol a quel mult
credentes ne crede totmen. E ili have tort, pro que Deo lassa in su creation un grand parte al
hasard, e in prim, li rol de suscitar che li electes, li apreciation de su celestial normes revelat.
Havente identifica su electes, li Creator les prende in charge por ducter les e instruer les su
veritás quel les prepara por li etern celestial vive. Li malformationes e monstruositás constatat
al nativitá de homan creaturas prova li action del hasard quel produce in li processu de
reproduction del specie erras genetic con consequenties plu o minu grav. Li proliferation del
species reposa sur li lance de catenes reproductiv quel genera de témpor a témpor erras de
conformitá; ti-ci inclúsent li principie del heredité o maniere independent debil al hasard del
vive. In resumé, si yo deve mi al hasard del líber vive, yo deve al contra, li recompense e li
nutriment de ti fé, al amor de Deo e al iniciatives ja prendet e quel il continua prender por
salvar me.
In li raconta de su creation terrestri, li die quel va esser maldictet per Deo veni in prim
loc in li semane; su destine es scrit: it va haver quam scope « separar li luce del tenebres ».
Selectet per li fals cristanes por contradir li selection de Deo qui sanctifica li settim die, ti
prim die va har plenmen remplisset su rol de « marca » del camp rebel disobedient in
Apo.13:15. Tant quant li soledí del prim die es maldictet per Deo, tant quant li sabbate del
settim die es benedit e sanctificat per il. E por comprender ti opposition, it es necessi adoptar
li pensa de Deo, quo es un signe de sanctification per e por il. Li sabbate concerne li settim die
e ti cifre sett, « 7 », es symbolic del plenitá. Sub ti termín plenitá, Deo posi li pensa del scope
por quel il ha creat nor dimension terrestri, to es, li solution del pecatu, su condemnation, su
morte e su desaparition. E in ti projecte, ti coses va esser acompletat in totalitá durant li
7esim millennie quel li sabbat semanal profetisa. Pro to, ti scope es por Deo plu important
quam li medie del redemption per quel il va redimer li vive del elect terrestri e quel il va
acompletar in person, in Jesus-Crist, al precie de atroci suferenties.
Ci es un altri rason quel ducte Deo a dir in Ecc.7:8: « li fine de un cose es plu bon
quam su comense». In Genese, li sequentie in li ordine « nocte-die » o « vespre-matine »
confirma ti divin pensa. In Esa.14:12, sub li covertura del rey de Babilonia, Deo di al diablo:
« Tu ha cadet ex li ciel, stella del matine, filie del aurora! Tu es abattet al sol, tu, li victor del
nationes ! » Li expression per quel Deo designa le, « stella del matine » sugera que il
compara le al « sole » de nor terrestri sistema. Il esset su unesim creatura e sub li covertura
del rey de Tiro, Ezé.28:12 relata su glorie original: « Filiu del hom, pronuncia un lamentation
pri li rey de Tyrus! Tu va dir le: Talmen parla li Senior, YaHWéH: Tu mettet li sigille al
perfection, tu esset plen de sagesse, perfect in bellitá. » Ti perfection deveat disparir,
remplazzat per un conduida rebel quel fat le devenir li inimic, li diabol e li adversario, li Satan
condamnat per Deo pro que li versu 15 declara: « Tu esset integri in tui vias, desde li die
quande tu esset creat til ti quande li iniquitá esset trovat in te». Talmen, ti quel esset
considerat quam « stella del matine » ha incitat li infidel homes honorar quam un deitá « li
stella del matine » del creation divin: « li Sol Invictus » deificat del cult roman a quel presc
tot li cristanitá occidental rende un cult pagan. Deo savet, ja ante su creation, que ti prim angel
vell reveltar se contra le e malgré to il creat le. Sammaniere, li vesper de su morte, Jesus
anuncat que un del 12 apostolos vell trair le, e il dit mem a Judas directmen: « Quo tu have a
far, fa it rapidmen! ». Toi ci permisse nos comprender que Deo ne cerca impedir su creaturas
expresser lor electiones, mem quande ili es contra li su. Jesus anc invitat su apostoles a lassar
le si tal esset lor desir. It es per lassar a su creaturas li tot libertá expresser se e revelar lor
natura que il posse selecter su electes por lor fidelitá demonstrat e destructer in fine, omni su
enemicos celestial e terren, li vocates indign e li indiferentes.
Li peccat original
Li repos del unesim die prende un enorm importantie in nor era cristian pro que it
constitue li « peccatu » restablisset desde li 7 de marte 321 e que it deveni li marca del camp
intrat in rebellion contra li camp sanctificat de Deo. Ma ti-ci « peccatu » ne deve obliviar nos,
li « peccatu » original quel condamna a morte li homanité per heredage desde Adam e Eva.
Clarificat per li Spirit, ti tema ha ductet me a descovrir important leciones celat in li libre del
Genese. Al nivelle del constatation, li libre revela nos li origine del creation in li capitules 1,
2, 3. Li signification simbolica de ti cifras es ancor perfectmen justificat: 1 = unitá; 2 =
imperfection; 3 = perfection. To merita un explication. Gen.1 relata li creation del 6 unesim
dies. Lor definition « vespre matine » ne va prender sens solmen pos li peccat e li malediction
del terre quel deveni li dominia dominat del diablo, to quo va esser li thema de Gen.3 sin quel
li expression « vespre matine » ne have alcun sens al nivell terrestri. Per livrar li explication, li
capitul 3 met li sigille del perfection a ti divine revelation. Saman, in Gen.2, li thema del
sabbat del settim die o, plu precisimen, del repaus de Deo e del hom in li settim die, ne prende
su sens solmen pos « li peccat » original comesset per Eve e Adam in Gen.3 quel da it su
rason de esser. Talmen, paradoxalmen, sin su justification dat in Gen.3, li sabbat sanctificat
merita su simbol « 2 » del imperfection. It resulta ex omni to que li terre esset creat de Deo
por esser ofert al diablo e su demones por que li mal fructes de lor animas posse concretar se e
aparer al ocules de omnes, Deo, angeles e homes, e que li angeles e homes selecte lor camp.
Ti analyse ducte me a remarcar que li institution del settim die sanctificat al repos
profeteza li malediction del « peccatu » terrestri instituet in Gen.3, pro que li terre self es
maledit de Deo, e do solmen desde li momente u li morte e su processu frappa it que su
témpor de six mill annus e li mill annus del settim millennie prende un sens, un explication,
un justification. It es important a notar ti-ci: ante li terren creation, in li ciel, li conflicte ja
opone li camp del diable contra li camp de Deo ma solmen li morte de Jesus-Christ va far li
electiones individual definitiv; quo va esser visibil per li expulsion del ciel del rebelles
condamnat desde tande a morir in li terren creation. Or, in li ciel, Deo ne ha organisat li vive
del angeles sur alternationes « vespre matine », pro que li ciel representa su norm etern; ti
quel va prevaler e continuar por su elects eternmen. Ante ti factes: quo es li terre ante li
pecca? Exter li alternanties « vespre matine », su norm es anc ti del ciel, do, in aparentie li
vive eveni in un norm etern; vegetarian animales, vegetarian homes e sin li morte quel va
esser li salarie del pecca, li dies seque li dies e to vell posser durar eternmen.
Ma in Gen.2, Deo revela nos su ordine del témpor del semane quel fini in li settesim
die per un repos por Deo e por li hom. Ti parol repos veni del verb « cessar » e it es aplicat al
ovre fat per Deo quam al ovres fat per li homanes. Tu posse comprender it, ante li peccatu, ne
Deo, ne li homan esser posset sentir fatigue. Li córpor de Adam ne sufret de alcun mal, ni
fatigue, ni dolore de alcun sorte. Or, li semanes de sett dies successet e reproduset se quam un
ciclu eternal, except que li successiones «vespre matine » marcat li diferentie con li celestial
norme del regne de Deo. Ti diferentie do havet li scope revelar profeticmen un programma
concepit del grand Deo creator. Sam quam li feste del « Yom Kippur » o « Die del
Expiationes » esset renovat chascun annu che li Hebreos e que it profetisat li fine del pecca
per su expiation acomplisset per li morte de Jesus-Crist, sam li sabat semanal profetisa li
arivada del settesim millennie, témpor in quel Deo e su electos va intrar in un real repos pro
que li rebelles va morir e que li malicie va esser victet. Tamen, li electos es ancor concernet
per li « peccate » nam con Christ, ili deve judicar li « peccates » e li peccatores, qui va esser
in ti témpor dormient in li mortal somnie. Pro to, quam li six dies precedent, li settim es sub li
signe del « peccate » quel covri e concerne li sett dies del tot semane. E it es solmen in li
comense del ott millenie, pos que li peccatores va har esset consumat in « li foy del duesim
morte » que li eternité sin « peccate » va comensar sur li terre renovat. Si li sett dies es marcat
per li peccato e que ili profetisa 7000 annus, li contage de ti 7000 annus ne posse comensar
solmen con li instauration del peccato revelat in Gen.3. Talmen, li dies terrestrial sin peccato
ne es in li norma e li logica del succession « vespre matine » o « tenebres lumine » e pro que
ti témpor es sin « peccate », it ne posse intrar in li 7000 annus programmat e profetisat por li
« peccate » per li semane de sett dies.
Ti instruction fa resaltar li importantie de ti action que Deo imputa al papatu roman in
Dan.7:25: « il va formar li dessin cambiar li témpor e li lege ». « Changer li témpor »
instaurat per Deo have quam resultate li impossibilitá descovrir li caracter prophetic del
sabbatu hebdomadari de « li leg » de Deo. E to es quo Roma ha fat desde Constantin 1er,
desde li 7 de marte 321, per ordonar li repos hebdomadal sur li unesim die in loc del settesim.
Sequente li ordine roman, li peccator ne es liberat del « peccat » original heredat de Adam e
Eva, ma in plu il prende sur se un « peccatu » suplementari, ti vez voluntari, quel aggrava su
culpabilitá vers Deo.
Li ordine del témpor « vespre matine » es, « tenebras lumine » es un concept selectet
de Deo e obedir a ti selection favorisa e autorisa li access al misterie profetic del Bible.
Nullcos obliga li hom adopter ti selection e li prova es que li homanité ha selectet marcar su
change de die a midnive, to es, 6 hores pos li sunset vernal; quo profetisa li camp de tis qui
velja tro tard por li gloriós retorn del Christ, li Sponso del parabola del deci virgines. Li subtil
messages dat de Deo es talmen extra su atinge intelectual. Ma por su electes, li ordine del
témpor divin clarifica omni su profeties e precipue ti del Apocalipse in li comense de quel
Jesus se presenta quam « li alpha e li omega », « li comense o comensament e li fine ».
Chascun dieu quel flue in nor vies profetisa li projecte de Deo quel il resume in Gen.1, 2 e 3
proque « li nocte » o « tenebres » representa li six dies profan presentat in Gen.1, durant que li
divin repos instituet in Gen.2 anuncia li témpor « lúmine ». It es sur ti principie que secun
Dan.8:14, li témpor del era cristan es dividet in du partes: un témpor de « tenebres » spiritual
inter 321, u « li peccate » contra li sabbat es instituet, e 1843 u un témpor « lúmine »
comensa por li electet desde ti date til li retorn de Jesus-Crist in li primavera 2030 u, quam in
Gen.3, in Deo creator Omnipotent, il veni por judicar inter electet e rebelles, « oves e
capres », quam il ha judicat inter li « serpent, li fémina, e Adam ». Sammaniere, in
Apocalipse, li temas del « Lettres al sett Eclesies, del sett sigilles, e del sett trompetes »
profetisa pri « tenebres » por li six prim e li « lúmine » divin por li settesim e ultim gradu de
chascun de ti themas. It es tam ver, que in 1991, li oficial refusa de ti ultim « lumine » per li
institutional adventisme, lumine quel Jesus ha dat me desde 1982, ducte it a dir le, in li Lette
adressat a « Laodicea » in Apo.3:17: « Pro que tu dice : Yo es rich, yo ha enrichit me, e yo ne
besona de quo, e pro que tu ne save que tu es desfelici, miserabil, povri, blind e nud, ». Li
oficial adventistes ha obliviat ti citation dat in 1 Petri 4:17 : « Nam it es li témpor quande li
judicie va comensar per li dom de Deo. Or, si it comensa per nos, qual va esser li fine de tis
qui ne obedi li Evangelie de Deo? » Li institution es in loc desde 1863 e Jesus ha benedit su
installation in li témpor « Philadelphia », in 1873. Secun li divin principie « vespre matine » o
« tenebres lumière », li ultim e settim epoca simbolisat per li nómine « Laodicea » devet esser
un témpor de grand « lúmine » divin e li present ovre constitue li prova, un grand « lúmine »
ha efectivmen venit clarificar li misteries profetisat, in ti final epoca, al detriment del oficial
adventist institution mundal. Li nómine « Laodicea » es ben justificat pro que it significa «
judicat popul o popul del judicie ». Ti qui ne apartene o ne plu apartene al Senior es
condamnat a rejoinder li partisanes del « die malédict de Deo ». Monstrante se íncapabil a
partiprender con Deo su just condemnation del « soledí » roman, li sabbate ne va aparir lor
tam important quam in li benedit témpor de lor baptisme. Un message dat per Jesus-Christ a
su serva Ellen G.White, in su libre « Premiers écrits » e in su unesim vision, ha traductet
talmen ti situation: « ili perdit li vise, e li scope, e Jesus... Ili submerset se in li mal mund e on
ne revidet les plu ».
Genese 2 profetisa li témpor « lúmine » e ti capitul del Genese comensa per
li sanctification del « settim die ». It fini sur ti vers 25: « Li mann e su fémina ambi esset nud,
e ili ne havet hont pri to». Li ligamen inter ti du themes monstra que li decovrition de lor
nuditá fisic va esser li consequentie del imputation del « peccate » quel ili va cometer e quel
relatat in Gen.3, aparí talmen quam causa de un nuditá spiritual mortal. Comparante ti
instruction con tis de « Laodicea », noi retrova li sabbat associat con li « peccate » quel rende
« nud ». In ti final context, li practica del sabbat ne es plu suficent por conservar li gratie de
Christ, nam proponente su plen lumin prophetic al oficial autoritás adventist inter 1982 e 1991
li exigentie de Jesus-Christ ha crescat e il vole por ti epoca que con li practica de su sant
sabbat li elect dign de su gratie da su interesse, su témpor, su vive, e tot su anim por su
revelationes profetisat in Daniel e Apocalypse; ma anc in tot li Bible revelat quel constitue su
« du testimones » secun Apo.11:3.
Li testimonie de Deo dat sur li terre
Tam important quam it es, li visitation del homanité per Deo sub li aspecte de Jesus-
Christ ne deve far nos obliviar su preví visitation in li témpor de Moises. Pro que it es in ti
context lontan que Deo revelat le li origines del dimension terrestri. E quam revelation dat per
Deo, li raconta del Genese es tam important quam ti del Apocalipse revelat al apostol
Johannes. Li forme selectet per Deo por organisar li vive terrestri profetisa su projecte de
amore por creaturas a queles il da un complet libertá, talmen que ili posse responder a su
amore e viver con le eternimen o rejectar it e desaparir in li neant del morte, conform al
conditiones de su oferta salvatori.
Si Adam es creat sol, in prim, it es pro que il es presentat quam « li image de
Deo (Gen.1:26-27) » in sercha de amor de un vis-à-vis líber a su image, pro que omni témpor
de su eternité passat esset ti de un soliabsolut. Ti-ci devenit ínportabil por il til que il esset
pret portar li consequenties del libertá quel il vell dar a su creaturas vivent. Li creation de Eva
ex un del costas de Adam, durant que il es submerset in un somnie de morte, profetisa li
creation de su Eclesia, li Elect composit de su electes fidel, fructe recollet per su morte
expiator in Jesus-Crist; to justifica li rol de « auxilie » que Deo atribue al fémina extraet de il
e de quel li nómine Eva significa « vie ». Li Electa va « vivre » eternalmen, e sur li terre, ella
have vocation a ofrer a Deo, su « auxilie », por colaborar humanmen al acomplissement de su
projecte quel visa a instaurar li amor perfect compartet e sin problema in su universes eternal.
Li peccat de desobedientie intrat in li humanitá per Eva, to es, per li « fémina » simbol
de su electes qui va heritar ti original peccat. Anc, quam Adam, pro amore a Eva, in Jesus-
Christ, Deo deveni human por partiprender e portar in loc de su Elect, li punition mortal quel
merita su peccates. Li raconta del Genese es do samtempe, un testimonie historic quel revela
nor origines e lor circumstanties, e un testimonie profetic quel revela li principie salvatori del
grand project amativ del omnipotent Deo creator.
Pos li six prim dies del creation mentionat in Genese 1, six dies quel profetisa li six
mill annus reservat per Deo por su selection de electes terrestrial, in Genese 2, sub li image de
un eternal sabbath, li settim die sin limites va aperir se por accupler li electes provat e selectet.
Deo save desde li comense, li fine de su projecte, li nómines de su electes quel va
aparir in li curse del six mill annus. Il hat omni potentie e autoritá por judicar e destructer li
angeles rebel sin haver a crear nor dimension terrestrial. Ma it es precisimen pro que il
respecte su creaturas, qui ama le e queles il ama, que il organisa un demonstration universal
sur li terre creat in ti scope.
Deo eleva super omnicos li principie del veritá. Qualmen anunciat in Ps.51:6, Jesus
define su electes quam « renat » to es, « nascet del veritá » por que ili deveni conform al
norme del divin veritá. Secun Joan 18:37, il self venit por « testificar li veritá » e se presenta
in Apoc.3:14 sub li nómine del « Ver ». Ti exaltation e glorification del principie de veritá es
in absolut oposition al principie del mensonge, e ambi principies prende formes multiplic. Li
principie del mensonge ha constantmen seductet li habitantes del terre tra su tot historie. In li
modern témpor, li mensonge ha devenit li norme del existentie. It es adoptat sub li terme «
bluff » in li comercial spirit, ma it ne es min, li fructe del diable, « patre del mensonge » secun
John 8:44. Sur li religios plan, li mensonge aparé sub li aspecte de multiplic religios falsificas
diferent secun li popules e li locs concernat del terre. E li fide cristian ha devenit self li perfect
image del « confusion » (= Babel) tant su obscur falsificas es numerosi.
Li mensonge es docet in un maniere scientific. Nam in contrari a su démarche
autoritari, li pensa scientific es íncapabil a furnir un real prova de su teories evolutionist del
species, e del milliones e milliardes de annus que su scientistes atribue al existentie del terra.
In oposition a ti pensa scientific, li testimonie del Deo creator oferta, il, mult provas de su
realitá, nam li historie terrastri testimonia pri su actiones, de queles li diluvie de aquas
constitue li unesim exemple, atestat per li presentie de fossiles marín in li planuras e mem sur
li cimes del max alt montes del terra. Se adjunte a ti testimonie natural, li testimonie lassat per
li historie human, li vive de Noé, li vive de Abraham, li liberation del Hebreos del servitute
egiptian e li nassentie del popul judeic, testimoni oculari vivent de su historie til li témpor del
fine del munde; se adjunte ancor, li testimoni oculari del apostoles de Jesus-Crist qui ha
assistet a su miracles, su crucifixion e su resurrection; ti-ci til li puncte que li timore del morte
les ha forlassat, e que ili ha sequet sur li via del martirie, lor Mastro e lor Model Jesus de
Nazareth.
Quande yo mentiona ti parol « martirie » yo deve ci dar un explication.
Note: ne confus martirie con punition
Li du cose have li sam aspect extern e posse ergo esser facilmen confuset. Tamen ti
confusion have grav consequenties proque li punitive action posse esser atribuet al ver elect
de Deo e vice-versa li infante del diablo posse reciver un tre decepant martirie por Deo. Do,
por vider clar, on deve considerar li sequent analyse quel comensa per ti principie; unesim,
lass nos questionar: quo es martirie? Ti parol veni del grec « martus » quel significa:
testimonie. Quo es un testimonie? It es ti qui raporta fidelmen o ne quo il ha videt, audit, o
quo il ha comprendet pri un tema. Li tema quel interessa nos ci es religios, e inter tis qui
testifica por Deo, hay ver e fals testimonios. Ci que es cert es que Deo self fa li diferentie inter
ambi. Li ver es conosset de il e il beni it proque de su látere, ti ver testimonie effortia se
monstrar fidel per practicar in « ovres » tot su veritá revelat e il persiste in ti via til li
acceptation del morte. E ti morte es li autentic martirie, pro que li vive ofret al morte esset
conform al norme del santitá exiget de Deo por su epoca. Si li vive ofret ne es in ti
conformitá, tande it ne es un martirie, it es un punition quel frappa un vive esser livrat al
diable por su destruction, pro que it ne beneficia del protection e benediction de Deo.
Dependent del conformitá al norme del veritá exiget de Deo por chascun epoca, li
identification del « martirie » va reposar sur nor conossentie del divin judicie revelat in su
profeties quel visa li fine del témpor; quo es li scope e subjecte de ti ovre.
It es important comprender que li veritá ne have li capacitá converter un mente rebel; li
experientie del prim angel creat, nominat per Deo, Satan, desde su rebellion, prova to. Li
veritá es un principie a quel va sentir se atrat, naturalmen, li electet, ti qui ama it e es pret
combatter al látere de Deo in Jesus-Christ, li mensonge quel fa mal a it.
In conclusion, li Revelation Divin es constructet progressivmen sur six mill annus de
experienties e testimoniatas vivet in li max bon e max mal conditiones. Un témpor de six mill
annus posse parer curt, ma por li hom qui da solmen real interesse al annus de su propri vive,
it es in realitá un témpor sat long quel permisse Deo extender tra secules, e plu precisimen sur
six mill annus, li diferent fases del acomplimentes de su global projecte. De maniere exclusiv
in Jesus-Christ, Deo da a su electet del fine del témpor, pri su misteries e su ovres, un clar
comprension reservat por ti final témpor.
Li Genese: un condensat profetic vital
In ti comprension, li raconta del Genese livra li fundamental claves del profeties biblic
de Daniel e Apocalipse; e sin ti claves, ti comprension es impossibil. Ti coses va esser
memorat quande it va esser necessi, durant li studie profetic, ma ja nu, on deve saver que li
paroles, « abisme, mare, terre, fémina », va esser portatores de un specific idé del divin pensa
in su revelation « Apocalipse ». Ili es ligat a tri successiv stadies del terren creation. « Li
abisme » designa li planeta terre completmen covrit per aquas sin alcun vive. Poy, in li
duesim die, ti del separation del elementes, « li mare », in sinonim e simbol de morte, va esser
populat solmen per animales maritim li 5ème die; su ambiente es hostil por li homan esser creat
por respirar aere. « Li terre » exea de « li mare » e va esser habitat anc in li quint die per
animales e finalmen, in li sixesim die, per « li hom format secun li image de Deo» e « li
fémina » quel va esser format sur un costa del hom. Junt, li hom e li fémina va conceper du
infantes. Li unesim « Abel », tip del elect spiritual (Abel = Patre es Deo) va esser ocidet per
jalousie per su plu old « Cain » tip del hom carnal, materialist (= aquisition) profetisant
talmen li destine del elect tip, Jesus-Crist e su electes, qui va sufrir e morir quam martires pro
li « Cain », judeos, catolicos e protestantes, omni « mercatores del templo », de queles li
successiv e aggressiv jalousies es demonstrat e acomplet in li curs del terrestri historie. Li
lecion dat per li Spirit de Deo es do li sequent: de « li abisme » sortent, successivmen, « li
mare e li terre »simboles del fals religiones cristian quel ducte al perdition del animas. Por
designar su assemblé Electet, il da it li parol « fémina » quel es, si it es fidel a su Deo, li
« Sposa », de « li agnelle » simbol imageat del Crist profetizat ipse per li parol « hom »
(li Adam). Si it es infidel, it resta un « fémina », ma prende li image de un « prostituta ». Ti
coses va esser confirmat in li detalliat studie presentat in ti ovre e lor vital importantie va
aparer. Tu posse comprender it facilmen, in 2020, li evenimentes profetisat in li profeties de
Daniel e Apocalypse ha, in li majoritá, ja evenit in li historie, e ili es conosset del homes. Ma
ili ne ha esset identificat por li spiritual rol que Deo ha dat les. Li historicos registra factes
historic, ma solmen li profetes de Deo posse interpretar les.
Li fide e li incredulitá
Per nature, li homan esser, desde su origines, es del tip credent. Ma li credentie ne es li
fide. Li hom ha sempre credet al existentie de Deo o del divinitás, superior spiritus queles il
devet servir e a queles on devet pleser por ne subir damnes causat per lor ira. Ti natural
credentie ha continuat de secules in secules e de millenaries in millenaries til li modern
témpor, u li scientific descovertas ha ocupat li cerebre del occidental hom devenit desde
incredul e incredent. Observa que ti change caracterisa precipue popules de orígine cristian.
Nam in li sam epoca, in Oriente, in li Extre Oriente e in Africa, li crede in li invisibil spiritus
ha restat. To explica se per supernatural manifestationes de queles es testimones li popules qui
practica ti religios ritus. In Africa, evident pruvas del existentie del invisibil spiritus prohibi li
incredentie. Ma quo ti popules ignora, es que li spiritus qui se manifesta potentmen inter les,
es in realitá demonic spiritus rejectet del Creator Deo de omni vive, e condamnat a morte in
suspens. Ti popules ne es incredul, ni incredent, quam li occidentales, ma li resultate es li sam,
nam ili servi demones qui les seducte e mantene les sub lor tirannic domination. Lor
religiositá es del pagan idolatric tip quel ha caracterisat li homanitá desde su origines; Eva
essente su unesim victime.
In Occidente, li incredulitá es vermen li fructe de un selection, nam poc persones
ignora lor christian orígines; e inter li defensores del libertá republican, on trova persones qui
cita paroles del sanct Bibel, testificant talmen que ili ne ignora su existentie. Ili ne ignora li
gloriós factes queles it testifica por Deo, e tamen, ili fa li selection ne tener les in conto. Ti tip
de incredulitá es nominat per li Spiritu incredulitá e es li absolut rebel opposition del ver fé.
Nam si on considera li pruvas que li vive da le sur tot li terre e specialmen in li supernatural
manifestationes del african populés, li hom ne have alcun possibilitá justificar su incredulitá.
Li supernatural actiones operat per li demones condamna ergo li occidental incredulitá. Li
Deo creator da anc pruvas de su existentie, agente con potentie per fenomènes productet per li
natura quel es submisset a le; terremotes, eruptiones volcanic, destructiv ondes del mare,
mortal epidemies, ma omni ti coses recive nu scientific explicationes quel masca e destructe li
divin orígine. Al ocul, ti grand enemí del fé, es adjuntet li scientific explication quel convince
li human cerebre e ambi les encourage le in su selectiones quel ducte le a su perdition.
Quo atende Deo de su creaturas ? Il va selecter inter ili, tis qui aproba es conceptiones
del vive, to es, qui sposa su pensa. Li fide va esser li medie, ma ne li scope. Pro to, « li fide sin
li ovres », quel it deve portar, es nominat « mort » in Jac.2:17. Nam si existe li ver fide, existe
in parallel li fals fide. Li ver e li fals fa tot diferentie, e Deo have null pena identificar li
obedientie por distinter it del desobedientie. In omni casu, il resta li sol judico quel su opinion
va decider li etern futur de chascun de su creaturas, pro que li scope de su selection es unic e
que su oferta de etern vive obtene se exclusivmen per Jesus-Christ. Li passa sur terra es
justificat solmen por oferr li possibilitá de ti selection de etern electes. Li fide ne es li fructu
de formidabil efortes e sacrifices, ma ti de un natural state obtenet o ne per li creatura desde su
nassentie. Ma quande it existe, it deve esser nutrit per Deo, altrimen, it mori e desapari.
Li ver fide es un cose rar. Car in contrari del aspect trompant del oficial religion
cristian, it ne sufici metter un cruce sur li sepultura de un creatura por que li portas del ciel
esser apertet a it. E yo fa remarcar pro que li cose sembla ignorat, Jesus ha declarat in
Matt.7:13-14 : « Intra per li stret porta. Nam larg es li porta, spaciós es li via quel ducte al
perdition, e hay mult qui intra per ta. Ma stret es li porta, angust li via quel ducte al vive, e il
hay poc qui les trova. » Ti instruction es ancor confirmat in li Bible in li exemple del
deportation del Judes a Babilonia, pro que Deo trova dign de su election solmen Daniel e su
tri compagnes e quin potent reges; e Ezechiel qui vive in ti epoca. Poy, noi lee in Eze.14:13 a
20 : « Filo del hom, quande un land vell peccar contra me per infidelitá, e yo vell extender mi
manu sur it, si yo vell ruptar por it li baston del pane, si yo vell inviar a it li famine, si yo vell
exterminar li homes e li besties, e que vell esser in su medie ti tri homes, Noé, Daniel e Job,
ili vell salvar lor anim per lor justicie, dit li Senior, YaHWéH. Si yo vell lassar besties feroci
traversar li land e depopular it, si it vell devenir un desert u necuno vell passar pro ti besties,
e que vell esser in su medie ti tri homes, yo es vivent! dit li Senior, YaHWéH, ili ne vell salvar
ni filios ni filias, solmen ili self vell esser salvate, e li land vell devenir un desert. O si yo vell
portar li spada contra ti land, si yo vell dir: Lassa li spada trapassar li land! Si yo vell
exterminar li homes e li besties, e si ti tri homes vell esser in medie de it, yo es vivent! dit li
Senior, YaHWéH, ili ne vell salvar ni filios ni filias, ma solmen ili self vell esser salvate. O si
yo vell inviar li peste in ti land, si yo vell spander contra it mi furore per li mortalitá, por
exterminar li homes e li besties, e si in medie de it vell esser Noé, Daniel e Job, yo es vivent !
dit li Senior, YaHWéH, ili ne vell salvar ni filios ni filias, ma ili vell salvar lor anim per lor
justicie. » Talmen noi aprende que in li témpor del aqua-inundation, solmen Noé esset trovat
digni del salvation inter li ott persones protektet per li archa.
Jesu ancor dit in Matt.22:14: « Pro quo hay mult vocates, ma poc electes. » Li
explanation es simplic pro li alt gradu del norme de sanctitá exiget de Deo, qui vole ocupar li
prim loc in nor cordie o null loc. Li consequentie de ti exigentie es contra li homanistic pensa
del munde, quel posi li hom super omnicos. Li apostol Jacob nos averti contra ti oposition, dit
nos: « Adultères que vu es! Esque vu ne save que li amor del munde es inimitie contra
Deo ? Tal do qui vole esser amico del munde se rende inimico de Deo. » Jesu ancor dit nos in
Matt.10:37: «Qui ama su patre o su matre plu quam me ne es dign de me, e qui ama su filio
o su filia plu quam me ne es digni de me ». Anc, si qualmen me, tu invita un amico a
responder a ti religiosi criterie exiget de Jesus-Christ, ne es surprisat que il tracta te quam
fanatic; to quo evenit me, e yo tande comprendet que yo havet solmen Jesus quam ver amico;
il, « li Ver » de Apo.3:7. On anque qualifica te de integrist, pro que tu monstra te vers Deo,
integri, de legalist, pro que tu ama e honora per tui obedientie su tre sanct leges. To va esser,
in parte, li human precio a payar por pleser al Senior Jesus, tant dign de nor abnegation e nor
total devotion quel il exige.
Li fide permite reciver de Deo, su secret pensas til descovrir li amplitude de su
prodigiosi projecte. E por comprender su global projecte, li elect deve considerar li celestial
vive del angeles quel precedet li terrestrial experientie. Nam in ti celestial societé, li division
del creaturas e li selection del bon angeles fidel vers Deo ne evenit sur li fide al Cristo
crucificat o sur su rejection qual it va esser li casu sur li terre. To confirma que al nivelle
universal, li crucifixion del Cristo sin peccat es por Deoli medie de condamnar li diablo e su
adeptes e que sur li terre, li fide in Jesus-Crist representa li medie selectet de Deo por far
recomosser li amor quel il senti por su electes qui ama e aprecia le. Li scope de ti
demonstration de su total abnegation esset posser legalmen condamnar a morte li creaturas
celestial e terren rebelles qui ne partipa su sens del existentie. E inter su creaturas terren, il
selecte tis qui sposa su pensa, aproba su actiones e su judicamentes pro que ili es apt a partipar
su eternitá. Al fine, il va har soluet li problema creat per li libertá dat a omni su creaturas
celestial e terren, pro que sin ti libertá, li amor de su selectet creaturas vell esser sin valore e
mem rendet impossibil. In fact, sin li libertá, li creatura ne es plu quam un robot, con un
automatiset conduida. Ma li precie del libertá va esser, al fine, li extermination del rebelles
creaturas celestial e terren.
Li prova es talmen dat que li fide ne reposa sur un simplic : « Crede in li Seniore Jesus
e tu va esser salvat ». Ti paroles biblic reposa sur quo implica li verbe « creder » es, li
obedientie al leges divin quel caracterisa li ver fide. Por Deo, li scope es trovar creaturas quel
obedi le per amore. Il ha trovat les inter li angeles celestial e inter su creaturas human terren, il
ha selectet e va selecter ancor til li fine del témpor de gratie.
Li nutriment por li témpor convenent
Sam quam por prolongar su vive, li córpor human besona esser nutrit, li fide productet
in su mente anque besona su nutriment spiritual. Omni homan sensible al demonstration de
amor dat per Deo in Jesus-Christ experimenta li desir far alquó por le. Ma qualmen far alquó
quel es agreabil a le si on ignora quo il expecta de nos? It es li response a ti question quel va
constituer li nutriment de nor fide. Nam «sin li fide it es impossibil esser agreabil a Deo »
secun Heb.11:6. Ma it deve ancor esser que ti fide es fat vivent e agreabil a il per su
conformitá a su expectativa. Nam li Senior Deo omnipotent, es su consumator e su Juge.
Multitúdines de credent cristianes aspira a mantener bon relationes con li Deo del ciel, ma ti
relation resta impossibil pro que lor fide ne ha esset nutrit adequatmen. Li response al
problema es dat nos in Matt.24 e 25. Jesus porta su instruction pri nor ultim dies quel precede
per poc li témpor de su duesim aparition, ti vez, in li gloria de su divinitá. Il descri it per
multiplicar li images in parabolas: parabola del figuiero, in Matt.24:32 a 34; parabola del
nocturn furtator, in Matt.24:43 a 51; parabola del deci virgines, in Matt.25:1 a 12; parabola
del talents, in Matt.25:13 a 30; parabolas del oves e capres, in Matt.25:31 a 46. Inter ti
parabolas, li mention del « nutriment » aparit du vezes : in li parabola del noctal furtator e in ti
del oves e capres, nam, malgré li aparenties, quande Jesus dit, « yo hat fame, e vu ha dat me
manjar», il parla nos pri spiritual nutriment, sin quel li fide del hom mori. « Nam li hom ne va
viver solmen de pane ma de chascun parol ex li buccha de Deo. Matt.4:4 ». Li nutriment del
fide have li scope proteger le contra li « duesim morte » de Apo.20, ti quel fa perder li jure de
viver eternimen.
In li cadre de ti reflexion, dirige tui regard e atention a ti parabola del nocturn furtator:
V.42: « Vigila do, pro que vu ne save quel die vu Senior veni ».
Li tema del revenida de Jesus-Christ es definit e su « expectation » va provocar un
revival spiritual in li Unit States de Nord-America, inter 1831 e 1844. On nomina it «
adventisme », li membres de ti movement essente self designat per lor contemporanes per li
term « adventistes »; parol extraet del latin « adventus » quel significa: avènement.
V.43 : « Sap it bon, si li mastro del dom savet in quel nocturn vigilia li voleur deve
venir, il vell vigilar e ne lassar perforar su dom. ».
In ti versu, li « mastro del dom » es li discípul qui atende li retorn de Jesus, e li
« furtator » significa Jesus self. Per ti comparation, Jesus monstra nos li avantage de conosser
li date de su retorn. Il do encourage nos a descovrir it, e nor audientie de su consil va
conditionar nor relation con le.
V.44 : « Pro to, vu anque, tene-vu pret, pro que li Filio del hom veni in li hore quande
vu ne pensa pri it ».
Yo ha rectificat, in ti vers, li futur témpor del verbes pro que in li original grec, ti
verbes es in li present. Efectivmen, ti paroles es dit de Jesus a su contemporan discípules qui
questiona le pri ti cose. Li Senior va, in li témpor del fine, usar ti thema « adventist » por
criblar li cristanes per metter les al prova del profetic fé; por ti scope, il va successivmen
organisar in li témpor quar expectativas « adventist »; chascun vez justificat per un nov
lumine dat del Spirit, li triesim concernent li profetic textus de Daniel e Apocalypse.
V.45 : « Qual es do li servitor fidel e prudent, quel su mastro ha stabilisset super su
homes, por dar les li nutriment al témpor convenent? »
Atention de ne erra in tui judicament, nam li « nutriment » pri quel it es question in ti
versette trova se actualmen sub tui ocules. Yes, it es ti document quel yo ha nominat « Explica
me Daniel e Apocalypse » quel constitue ti « nutriment » spiritual indispensabil por nutrir tui
fide, pro que it aporta de parte de Jesus-Christ, omni li responses al questiones que tu posse
legitimmen demandar, e ultra ti responses, revelationes inexpectat, quam li ver date del retorn
de Jesus-Christ quel engaja nos til li printempe 2030 in li quaresim e ultim « expectation » «
adventist ».
Essente personalmen concernat per ti vers, yo presenta ti document fructe de mi
fidelitá vers li Deo de veritá e de mi prudentie, pro que yo ne vole esser surprisat per li retorn
de Jesus-Christ. Jesus revela ci su projecte concernent li témpor del fine. Il ha previst por ti
témpor, un « nutriment » quel es apt por nutrir li fide de su electes qui atende in fidelitá su
gloriós retorn. E ti « nutriment » es profetic.
V.46 : « Felici ti servitor, quel su mastro, a su arivada, va trovar farante talmen! »
Li context de su gloriós retorn es ci confirmat, it es tis del quaresim atende « adventist
». Li servitor concernat es ja tre felici conosser li pensa revelat de Deo, to es, su judicament
pri li fide del homes. Ma ti felicitá va extender se e concerner omnes qui, recivente ti ultim
divin lumine, va a lor torn propagar it e far partiprender it al electes disperset sur li tot terre, til
li efectiv retorn de Jesus-Crist.
V.47 : « Yo di vos in veritá, il va stabilir it super omni su posesiones. »
Li posesiones del Senior va concerner, til su retorna, spiritual valores. E li servitor
deveni por Jesus, li gardero de su spiritual tresor; li depositario exclusiv de su oracules e de su
revelat lumine. Pos li tot lectura de ti document, tu va posser constatar que yo ne exagera per
dar a su biblic profetic revelation li nómine de «tresor». Quel altri nómine yo vell posser dar a
un revelation quel protege del «second morte » e apert li via quel ducte al etern vive? Pro que
it dissipa e fa desaparir li possibilitá del dubte fatal por li fide e li salvation.
V.48 : « Ma, si it es un mal servitor, quel di in se self : Mi mastro tarda venir, »
Li vive creat de Deo es del tip binari. Omni cose have su contra absolut. E Deo ha
presentat al homes du vias, du manieres por ducter su electiones : li vive e li bon, li morte e li
mal; li bon gran e li lolium; li ove e li capre, li luce e li tenebres. In ti versu, li Spiritu visa li
mal servitor, ma servitor totvez, quo designa li fals fide ne nutrit per Deo e precipue, li fals
cristan fide quel fini per atingir e concerner li fide adventist ipse, in nor fine-tempore. Ne
recivente plu lumine de parte Jesus-Crist pro que it ha refusat ti quel ha esset presentat inter
1982 e 1991 e quel anuncat su venida por 1994, ti adventisme, product un fructe de malicie
quel ha traduet se per li radiation del messagero de Deo in Novembre 1991. Nota que Jesus
revela li pensates celat del cordie: « qui dice in se self ». Nam li aparenties del extern religiosi
conduites es extremmen trompant; li religiosi formalisme replace li ver vivent plen de zel
por li veritá.
V.49 : « … si il comensa bater su socios, si il manja e trinca con li ebrios, »
Li image es til nu un poc anticipat, ma li radiation expresse, clarimen, in témpor de
pace, li oposition e li combatte quel expresse e precede li ver persecution quel va venir; it es
solmen un question de témpor. Desde 1995, li adventisme institutional « manja e beye con li
ebrios » in tant quant it ha fat aliance con li protestantes e li católices per intrar in li aliance
ecumenic. Pro que in Apo.17:2, visant li catolic nominat « Babilon li Grand », e li fide
protestant nominat « terre », li Spiritu dice : « It es con la que li reyes del terre ha livrat se al
impudicitá, e it es del vin de su impudicitá que li habitantes del terre ha inebriat se ».
V.50 : « ... li mastro de ti servitor va venir li die quande il ne expecta it e li hora que il
ne save, »
Li consequentie del rejection del luce concernent li triésim expectation adventist, e li
date 1994, aparisse finalmen sub li forme del ignorantie del témpor del ver retorn de Jesus-
Crist, to es, li quaresim expectation adventist del project divin. Ti ignorantie es li
consequentie del ruptura del relation con Jesus-Crist, do on posse deducter li sequent cose: li
adventistes situat in ti tragic situation ne es plu in li ocules de Deo, to es, in su judicament, «
adventistes ».
V.51 : « ... il va fracassar it, e dar a it su parte con li hipocrites: it es ta u va esser
plores e grincament de dentes. »
Li image expresse li colere quel Deo va far sufrir al fals servitores quel l'ha trahit. Yo
releva in ti vers, li terme « hipocrites » per quel li Spiritu designa li fals cristanes in
Dan.11:34, ma un lectura plu larg es necessi por comprender li contextu del témpor visat del
profetie, quo include li verses 33 e 35 : « e li max sagaci inter les va dar instruction al
multitud. Hay quelc qui va sucumber por un témpor al glavie e al flamme, al captivitá e al
spoliation. In li témpor quande ili va sucumber, ili va esser un poc auxiliat, e pluri va unir se
a les per hypocrisie. Quelc ex li sagés homines va sucumber, por que ili va esser purificat,
blancat e purgat, til li témpor del fine, nam it va evenir solmen in li destinat témpor. » Li
« mal servitor » es doquel ti qui trai li expectation de Deo, su Mastro, e il junge se, « til li
témpor del fine », al camp del « hypocrites ». Il parte, desde tande, con ili, li colere de Deo
quel frappa les til li ultim judicament, u ili es anihilat, consumat in « li lago de foy » quel da
« li duesim morte » definitiv, secun Apo.20:15: « Chascun qui ne esset trovat scrit in li libre
de vive esset jettat in li lago de foy ».
Li historie revelat del ver fide
Li ver fide
Hay mult coses a dir pri li tema del ver fide, ma yo ja proposi ti aspecte quel me
sembla prioritari. Ti quel vole ligar relationes con Deo deve saver que su conception del vive
sur terre e in li ciel es, al extrem contraposition de nor sistema instalat sur li terre quel es
constructet sur li pensas orgullosi e mal inspirat per li diablo ; su enemico, e tis de su ver
electes. Jesus ha dat nos li medie por identificar li ver fide: « Vu les va reconosser per lor
fructes. Esque on recolte uvas sur spines, o figas sur cardones? (Mat.7:16)». Sur li base de ti
declaration, sois cert que omni ti qui reclama su nómine e qui ne presenta su dulcor, su
servicialitá, su abnegation, su spirit de sacrifice, su amore del veritá e su zel por li obedientie
al comandamentes de Deo, nequande ha esset e nequande va esser su servitores; to es quo 1
Cor.13 nos instrui per definir li carisme del ver sanctitá; ti quel es exiget per li just judicie de
Deo: versu 6: « it ne joya pri li injusticie, ma it joya pri li veritá ».
Qualmen on posse creder que li persecutat e li persecutor va esser judicat per Deo in li
sam maniere? Qual es li similitude inter Jesus Cristo, voluntarimen crucificat, e li roman
papal inquisition o Jean Calvin, qui submisset homes e féminas al tortura til lor morte? Por ne
vider li diferentie, on deve ignorar li inspirat paroles del biblic scrituras. To esset li casu, ante
que li Bible esset difuset in li munde, ma desde que it es disponibil omniloc sur li terre; quales
excusas posse justificar li erras de judicie del homan ésseres? Il ne existe. Pro to, li divin
colere quel va venir va esser tre grand e incontrolabil.
Li tri e demi annus durant queles Jesus laborat in su terrestri ministerie es revelat nos
in li Evangelies, por que noi conosse li norme del ver fide secun li opinion de Deo; li sol quel
conta. Su vive es proposit nos quam modelle; un modelle quel noi deve imitar por esser
reconosset de il quam su discípules. Ti adoption implica que noi parte su conception del eterni
vive quel il proposi. Li egoisme es exilat, e anc li devastant e destructiv orgolie. Ne existe loc
por li brutalitá e malicie in li eterni vive ofertat solmen al electes reconosset de Jesus-Crist
ipse. Su conduida esset pacificmen revolutionari, nam il, li Mastro e li Senior, fat se servitor
de omnes, humiliante se til lavar li pedes de su discípules, por dar un concret signification a su
condemnation del orgoliosi valores manifestat del judic religios chefes de su témpor; coses
quel caracterisa ancor hodie li religios judes e cristianes. In absolut oposition, li norme revelat
in Jesus-Crist es li norme del eterni vive.
Per indicar a su servitores li metodes por identificar, ili mem, lor inimicos, li fals
servitores de Deo, Jesus-Christ ha actet por salvar lor animas. E su promesse de esser, til li
fine del munde, « in li medie » de su electes, es tenet e it consiste in illuminar e proteger les
durant tot li témpor de lor vive terren. Li critere absolut del ver es que Deo resta con su
electes. Ili nequande es privat de su luce e de su Sant Spirit. E si Deo se retrahe, it es pro que
li elect ne plu es tal; su statu spiritual ha changiat in li just judicie de Deo. Pro que su judicie
adapta se al comportamentes del hom. Sur un plan individual, li changes resta possibil in ambi
directiones; del bon al mal o del mal al bon. Ma to ne es li casu, al nivelle colectiv del gruppes
religios e del institutiones, quel changea solmen del bon al mal, quande ili ne adapta se al
changes instituet per Deo. In su instruction, Jesus nos di: « Un bon árbor ne posse portar mal
fructe, sam quam un mal árbor ne posse portar bon fructe (Matt.7:18)». Il ha do nos
comprender, que pro su abominabil fructe, li religion catholic es un « mal árbor » e que it va,
per su fals doctrine, restar tal, mem quande, privat del suport monarchic, it va cessar
persequer li homes. E it es li sam cose por li religion anglican creat de Henri VIII por
justificar su adulteries e su crimes; quel valore Deo posse dar a su descendentes successores
monarchas? It es anc li casu del religion protestant calvinist, pro que ti fundator, Jean Calvin,
esset timet pro li reputation de su duritá de caracter e li mult executiones a morte que il
legitimat in su cité de Genève, in maniere tre simil al practicas catholic de su epoca, mem
superar les. Ti protestantisme ne posset pleser al dulci Senior Jesus-Christ, e it ne posse esser
in alcun casu prendet quam model del ver fide. It es tant ver, que in su revelation dat a Daniel,
Deo fa li omission del reformation protestant, visant solmen li regime papal de 1260 annus, e
li témpor del installation del messages del adventisme del settim die, portator del veritás divin
revelat, desde 1844, til li fine del munde, quel veni, in 2030.
Li religios falsificas diabolic historic monstra omni aspectes simil al model aprobat de
Deo, ma ili nequande egalisa it. Li ver fide es constantmen nutrit per li Spirit de Cristo, li fals
ne es. Li ver fide posse explicar li misteries del divin profeties biblic, li fals fide ne posse.
Multitudines de interpretationes del profeties circula in li munde, omni plu fantastic quam li
altri. Contrarimen a les, mi interpretationes es solmen obtenet ex li citationes del Bible; do li
message es precisi, stabil, concordant e conform al pensa de Deo quel it nequande abandona;
e li Omnipotent garda it.
Preparatori notes del libre de Daniel
Li nómine Daniel significa Deo es mi Juge. Li conossentie del jugament de Deo es un
principal base del fide, nam it ducte li creatura vers li obedientie a su voluntá revelat e
comprensibil, sol condition por esser benedit per il in omni témpor. Deo sercha li amore de su
creaturas quel concretisa e demonstra it per lor obedient fide. Li jugament de Deo do es
revelat per li medie de su profeties quel usa simboles quam in li parabolas de Jesus-Crist. Li
jugament de Deo es revelat primmen per li libre de Daniel ma it solmen posi li principal bases
de su jugament pri li religiosi historie cristian quel va esser revelat in detallie in li libre
Apocalypse.
In Daniel, Deo revela poc coses, ma ti poc quantitativ es de un grand importantie
qualitativ, pro que it constitue li fundation del total Profetic Revelation. Li architectes del
edificies save quant li preparation del terre del construction es decisiv e determinant. In li
profetie, to es li rol dat al revelationes recivet del profeta Daniel. Efectivmen, quande lor
significationes es clarimen comprensibil, Deo atinge li duplic scopede provar su existentie e
dar a su electes li claves del comprension del message livrat per li Spirit. In ti « poc coses »
trova se tamen : li anuncie de un succession de quar imperies dominant universal desde li
epoca de Daniel (Dan.2, 7 e 8) ; li datation oficial del ministerie terrestri de Jesus-Cristo
(Dan.9) ; li anuncie del apostasie cristian in 321 (Dan.8), li regne papal de 1260 annus inter
538 e 1798 (Dan.7 e 8) ; e li alliantie « adventist » (Dan.8 e 12) comensante in 1843 (til
2030). Yo adjunte a to, Dan.11 quel, qual noi va vider, revela li forme e evolution del ultim
Guerre Mundial terrestri nuclear quel ancor resta a complir ante li retorn gloriós del Deo
Salvator.
Subtilmen, li Senior Jesus-Christ ha evocat li nómine de Daniel por rememorar su
importantie por li nov aliantie. « Pro to, quande vu va vider li abomination del desolation, de
quel ha parlat li profete Daniel, stabilisset in un loc sanct, que ti qui lee fa
atention! (Mat.24:15) »
Si Jesus ha testificat in favor de Daniel, it es pro que Daniel ha recivet de le li ensenies
quel concernet su unesim venida e su gloriós retorn, plu quam omni altri ante le. Por que mi
paroles es ben comprensibil, on deve saver que li Christ venit del ciel se ha presentat antey a
Daniel sub li nómine « Micaël », in Dan.10:13-21, 12:3 e ti nómine es repris per Jesus-Crist
in Apo.12:7. Ti nómine « Micaël » es plu conosset sub su forme catolic latin Michel, nómine
dat al celebri Mont Saint-Michel in Francia breton. Li libre de Daniel adjunte a it precises
numerari quel permisse conosser li annu de su unesim venida. Yo ancor precisa que li nómine
« Micaël » significa : Qui es quam Deo ; e li nómine de « Jesu » se traduct per : YaHWéH
salva. Li du nómines concerne li grand Deo creator, li unesim sub titul celestial, li duesim sub
titul terrestri.
Li revelation del futur es presentat nos quam un joc de construction a pluri niveaux. In
li comense del cinematografie, por crear effectes de relief in li dessines animat, li
cinematografistes usat vitral plaques con diferent motivos pictet, queles, superposat, creat un
image a pluri planos. Talmen es anc li profetie concepit per Deo.
Tot comensa in Daniel
LI LIBRE DE DANIEL
Tu qui lee ti ovre, saver que li Deu Omnipotent sin limite es vivent, benque il se celar.
Ti testimonie del « profeta Daniel » ha esset scrit por te convicter. It porta li sigille del
testimonie del ancian e nov alliantie nam Jesus evocat it in li paroles adressat a su discípules.
Su experientie revela li action de ti Deu bon e just. E ti libre permite nos descovrir li judicie
que Deu porta pri li historie religiosi de su monoteisme, juda in un prim alliantie, poy cristian,
in su nov alliantie, constructet sur li sanguine versat per Jesus-Crist, li 3 de april 30 de su era.
Qui posse plu bon quam « Daniel » revelar li judicament de Deo? Su nómine significa « Deo
es mi judicato ». Ti experienties vivet ne es fabules, ma li testimonie del benediction divin de
su model de fidelitá. Deo presenta le inter li tri persones qu’il vell salvar in li desastre in
Ez.14:14-20. Ti tri tipes del electet es « Noé, Daniel e Job ». Li message de Deo nos di
clarimen que mem in Jesus-Christ, si noi ne simil a ti modeles, li porta del salvation va restar
cludet a nos. Ti message confirma li stricte via, li stricte camín o li stricte porta per quel li
electet deve passar por intrar in li ciel, secun li instruction de Jesus-Christ. Li historie de
« Daniel » e su tri compagnes es presentat nos quam li modelle del fidelitá quel Deo salva in
li dies de afliction.
Ma hay anc in ti historie del vive de Daniel, li conversion de tri potent reges quel Deo
successat arracar al diablo de qui ili esset adoratores in tot ignorantie. Deo ha fat de ti
imperatores li max potent portavoce de su cause in li historie human, li unesim, ma anc, li
ultim, nam ti hom-modelle va disparir e li religion, li valores, li moralitá, va constantmen
declinar. Por Deo, arracar un anim es un combatte de long lucta e li casu del rey
« Nebucadnetsar » es un model del genere extremmen revelant. It veni confirmar li parabola
de Jesus-Crist, ti « Bon Pastor » qui lassa su gregge por serchar li ove perdit.
Daniel 1
Dan 1:1 Li triesim annu del regne de Jojakim, rey de Juda, Nebucadnetsar, rey de Babilonia,
marchet contra Jerusalem, e asediat it.
1a- Li triesim annu del regne de Jojakim, rey de Juda
Regne de Jojakim de 11 annus de 608 til 597. 3esim annu in 605.
1b- Nebucadnetsar
To es li babylonian traduction del nómine del rey Nebucadnetsar, signifiant «Nabu
protege mi prim filio». Nabu es li mesopotamic deo del saventie e del scritura. On posse ja
comprender que Deo intende recovrar ti potestá pri li saventie e li scritura.
Dan 1:2 Li Senior livrat inter su manus Jojakim, rey de Juda, e un parte del utensiles
del dom de Deo. Nebucadnetsar portat li utensiles al land de Schinear, in li dom de su deo, il
les mettet in li dom del tresor de su deo.
2a- Li Senior livrat inter su manus Jojakim, rey de Juda
Li abandon del rey judic per Deo es justificat. 2Ch.36:5 : Jojakim havet 25 annus
quande il devenit rey, e il regnat 11 annus in Jerusalem. Il fat to quo es mal in li ocules de
Yahweh, su Deo.
2b- Nebucadnetsar portat li utensiles al land de Schinear, in li dom de su deo, il les mettet
in li dom del tresor de su deo.
Ti rey es pagan, il ne conosse li ver Deo quel Israel serve, ma il prende cura honorar
su deo: Bel. Pos su futur conversion, il va servir li ver Deo de Daniel con li sam fidelitá.
Dan 1:3 Li rey donat li ordon a Aschpenaz, chef de su eunuques, aportar quelcunes del
infantes de Israel de rasse royal o de familie nobil,
Dan 1:4 yunes garson sin defecte corporal, bell de figura, dotat de sagesse, inteligentie e
instruction, capabil de servir in li palacie del rey, e a queles on vell docer li litteras e li lingue
del Chaldeanes.
4a- Li rey Nébucadnetsar monstra se amical e inteligent, il solmen cerca auxiliar li yun
judic infantes a successar lor integration in su societé e su valores.
Dan 1:5 Li rey assignat a ili por chascun die un portion del manjages de su table e del vin
quel il trincat, volent elevar les durant tri annus, al fine de queles ili vell esser in li servicie
del rey.
5a- Li bon sentimentes del rey es evident. Il fa partiprender al yun mannes quo il self
oferta a se, desde su deos til su nutriment.
Dan 1:6 Inter les infantes de Juda esset inter altri Daniel, Hanania, Mischaël e Azaria.
6a- Sur li tot del yun judes ductet a Babilonia, solmen quar inter les va monstrar un
fidelitá model. Li fatis quel va sequer es organisat per Deo por far aparir li diferentie del
fructe portat per tis qui le serve e queles il benedí e per tis qui ne le serve e queles il ignora.
Dan 1:7 Li chef del eunucos donat les nómines, a Daniel ti de Beltschatsar, a Hanania ti de
Schadrac, a Mischaël ti de Méschac, e a Azaria ti de Abed-Nego.
7a- Li inteligentie es partipat per ti yun judes qui accepta portar pagan nómines imposit
del victor. Atribuer un nómine es un signe de superioritá e un principie docet del ver Deo.
Gen.2:19: E Yahweh Deo, qui hat format del sol omni animales del campes e omni aves del
ciel, les fat venir vers li hom por vider qualmen il les vell nominar, e por que omni vivent
creature portat li nómine quel il vell dar it.
7b- Daniel « Deo es mi judicato » es renominat Beltshatsar: « Bel va proteger ». Bel
designa li diablo quel in tot ignorantie ti pagan popul servit e honorat, victimes del spiritus
demonic.
Hanania « Grácie o Donat de YaHWéH » deveni « Shadrac » « inspirat per Aku ».
Aku esset li deo lunar in Babilon.
Mishaël « Qui es rectitá de Deo » deveni Meschac « quel apartene a Aku ».
Azaria « Li Auxilie o Aida es YaHWéH » deveni « Abed-Négo » « Servitor de Négo
», e ja ta, li deo solar del chaldees.
Dan 1:8 Daniel decidet ne contaminar se per li manjages del rey e li vin quel li rey trincat, e
il pregat li chef del eunucos ne obligar le contaminar se.
8a- Portar un nómine pagan ne posi un problema quande on es victet, ma contaminar se
til jettar li oprobri sur Deo, it es tro demandar. Li fidelitá del yun condu les a abstiner sedel
vin e carn del rey pro que ti coses es traditionalmen presentat al pagan divinitás honorat in
Babilon. Lor yunitá manca de maturitá e ili ancor ne razona quam Paul, li fidel testimone de
Cristo qui considera li fals divinitás quam vent (Rom.14; 1Co.8). Ma pro timor de chocar li
debiles in li fide, il age quam ili. Si il age in maniere inversi, il ne comete tamen un peccat,
pro que su razonament es just. Deo condamna li contamination fat voluntarimen in tot
conossentie e tot conscientie; in ti exemple, li intencional selection honorar li pagan deos.
Dan 1:9 Deo fat trovar a Daniel favor e gratie avan li chef del eunucos.
9a- Li fide del yun mannes es demonstrat per lor timor deplaser Deo; Il posse benedir les.
Dan 1:10 Li chef del eunucos dit a Daniel: Yo time mi senior li rey, qui ha fixat quo vu deve
manjar e trincar; nam pro quo il vell vider vor visage plus abattet quam tis del yun mannes de
vor etá? Vu exposit vat mi cap al rey.
Dan 1:11 Tande Daniel dit al intendente a qui li chef del eunucos hat comendat li garda de
Daniel, Hanania, Mischaël e Azaria:
Dan 1:12 Proba tui servitores durant deci dies, e lassa nos manjar legumes e trincar aqua;
Dan 1:13 tunc tu va regardar nor visages e tis del yun mannes qui manja li manjages del rey,
e tu va actuar con tui servitores secun quo tu va har videt.
Dan 1:14 Il les concedet li cose queles ili demandat, e les provat durant deci dies.
Dan 1:15 Pos deci dies, ili havet un plu bon visage e plu corpulentie quam omni yun mannes
qui manjat li manjages del rey.
15a- On posse far un spiritual comparation inter li « deci dies » del experientie de Daniel e
su tri compagnes, con li « deci dies » de prophetic annus de persecutiones del message del
epoca « Smyrna » de Apo.2:10. In fact, in ambi experienties, Deo fa aparir li fructe celat de tis
qui se reclama de il.
Dan 1:16 Li administrator portat li manjages e li vin quel esset destinat a les, e il dat les
legumes.
16a- Ti experiment monstra qualmen Deo posse actuar sur li spiritus del homes por que ili
favorisa su servitores secun su sant volentie. Nam li risca prendet del intendente del rey esset
grand e Deo devet intervenir por que il accepta li propositiones fat de Daniel. Li experiment
de fide es un successe.
Dan 1:17 Deo donat a ti quar yun mannes scientie, inteligentie in omni litteratura, e sagesse;
e Daniel explicat omni visiones e somnies.
17a- Deo donat a ti quar yun mannes scientie, inteligentie in omni litteres, e sagesse
Omni cose es un don del Senior. Ti qui ne conosse le, ignora quant il depende de le
que ili es inteligent e sag o ignorant e ínprudent.
17b- e Daniel explicat omni visiones e omni sonjes.
Unesim a monstrar su fidelitá, Daniel es honorat per Deo qui da le li don de profetie.
To esset li testimonie que il dat in su témpor al fidel Joseph captivat del egiptanes. Inter li
ofertas de Deo, Salomon selectet, anc il, li sagesse; e pro ti selection, Deo donat le omni li
reste, li glorie e li richesse. Daniel va viver, a su torn, ti elevation constructet per su Deo fidel.
Dan 1:18 Al fine del mpor fixat per li rey por que on les ductet a le, li chef del eunucos
presentat les a Nebucadnetsar.
Dan 1:19 Li rey conversat con les; e inter omni ti yun mannes, trovat se null tal qual Daniel,
Hanania, Mischaël e Azaria. Do ili esset admisset al servicie del rey.
Dan 1:20 Pri omni coses quel demandat sagesse e inteligentie, e pri queles li rey interrogat
les, il trovat les deci vezes superior a omni magos e astrologes in su tot regia.
20a- Deo monstra talmen « li diferentie inter tis qui servi le e tis qui ne servi le », quel es
scrit in Mal.3:18. Li nómines de Daniel e ti de su camaradas va intrar in li testimonie del sanct
Bibel, pro que lor demonstrationes de fidelitá va servir quam modeles por encoragiar li elect
til li fine del munde.
Dan 1:21 Talmen esset Daniel til li unesim annu del rey Cyrus.
Daniel 2
Dan 2:1 Li duesim annu del regne de Nebucadnetsar, Nebucadnetsar havet songies. Su spirit
esset agitad, e il ne posset dormir.
1a- Do, in 604. Deo se manifesta in li spirit del rey.
Dan 2:2 Li rey fat vocar li magos, li astrologos, li incantatores e li Chaldeanes, por que ili
dit a il su songies. Ili venit, e presentat se avan li rey.
2a- Li pagan rey tande se torna vers li persones a qui il ha, til nu, fidet, chascun essente un
specialist in su domaine.
Dan 2:3 Li rey dit les: Yo ha hat un sonje; mi mente es agit, e yo vell saver qualmen ti sonje.
3a- Li rey di bon: Yo vole saver ti sonje; il ne parla pri su signification.
Dan 2:4 Li Chaldeanes respondet al rey in lingue aramaic: O rey, vive por sempre! Di nos li
sonje, e noi va dar li explication.
Dan 2:5 Li rey prendet denov li paraul e dit al chaldeanes: Li cose ha escapat me; si vu ne fa
me conosser li sonj e su explication, vu va esser ruptet in pezzes, e vor domes va esser
reductet a un mont de immunditás.
5a- Li intransigeantie del rey e li extrem mesura quel il prende es exceptional e inspirat
per Deo, qui crea ta li medie por confunder li charlatanerie pagan e revelar su glorie tra su
servitores fidel.
Dan 2:6 Ma si vu di me li songe e su explication, vu va reciver de me dons e presentes, e
grand honors. Pro to, di me li songe e su explication.
6a- Ti dones, presentes, e grand honores, Deo les prepara por su electes fidel.
Dan 2:7 Ils respondet por li duesim vez: Que li rey dit li sonje a su servitores, e noi va dar li
explication.
Dan 2:8 Li rey reprendet li parol e dit: Yo vide, in veritá, que vu vole ganar témpor, pro que
vu vide que li cose ha escapad de me.
8a- Li rey, demanda a su sapientes quelcós quel nequande ha esset demandat e il ne realiza
it.
Dan 2:9 Do si vu ne pos me far conosser li sonje, li sam sentence va envelopar vos omnes; vu
vole preparar vos a dir me mensonges e falsitás, atende que li mpor va changer. Pro to, dit
me li sonje, e yo va saver si vu es capabil a dar me su explication.
9a- vu vole preparar vos a dir me mensonges e falsitás, atende que li témpor va changer
It es sur ti principie que til li fine del munde, omni falsi videntes e devinos enrichisse.
9b- Pro to, dit me li sonje, e yo va saver si vu es capabil dar me li explication.
Por li unesim vez ti logic raciocination se manifesta in li pensa de un hom. Li
charlatanes have bon joco por racontar qualcunc cos a lor naiv e tro credul clientes. Li
demande del rey demasca lor limite.
Dan 2:10 Li Chaldeanes respondet al rey: It ne existe alcun sur li terre qui posse dir li cose
quel li rey demanda; nequande unquande alcun rey, quam grand e potent que il ha esset, ha
exiget un tal cose de alcun mago, astrologo o Chaldeano.
10a- Lor paroles es ver, pro que til nu, Deo ne hat intervenit por desmascarar les, por que ili
comprende que il es li sol Deo, e que lor pagan divinitás es solmen neant e idolos constructet
per li manus e li mentes del homes livrat al spiritus demonic.
Dan 2:11 To quo li rey demanda es desfacil; ne existe alcun qui posse dir it al rey, except li
deos, de qui li habitat ne es inter li homes.
11a- Li sagitas expresse ta un veritá ínnegabil. Ma per tenir ti paroles, ili confessa ne haver
relation con li deos, durant que tot li témpor ili es consultat per persones dupat qui pensa
obtener per ili responses del deitás occult. Li defia lansat per li rey les demasca. E por
successar in far to, it besonat li ínprevísibil e ínfinit sapientie del ver Deo, ja sublimmen
revelat in Salomon, ti mastro del divin sapientie.
Dan 2:12 Til tande li rey devenit iritat e furiosi. Il ordonat que omni li sagesse de Babilonia
mey esser mortat.
Dan 2:13 Li sentence esset decretat, li sagesse esset mortat, e on serchat Daniel e su
camarades por mortar les.
13a- It es per placar su propri servitores ante li morte que Deo va elevar les in glorie apu li
rey Nebucadnetsar. Ti strategie profetisa li ultim experientie de fide adventist u li electos va
atender li morte decretat per li rebelles por un fixat date. Ma anc ta li situation va esser
inverset, nam li mortes va esser ti rebelles qui va inter-ocider se quande li potent e victoriosi
Cristo va aparir in li ciel por judicar e condamnar les.
Dan 2:14 Tunc Daniel parlat prudentmen e sapientmen a Arjoc, chef del gardas del rey, qui
hat exeat por mortificar li sages de Babilonia.
Dan 2:15 Il prendet li parol e dit a Arjoc, comandante del rey: Pro quo li sentence del rey es
tam sever? Arjoc exposit li cose a Daniel.
Dan 2:16 E Daniel venit al rey, e petit que il vell dar le tempor por explicar al rey li
interpretation.
16a- Daniel age secun su natura e su experientie religiosi. Il save que su dones profetic es
dat le per Deo, in qui il ha li costume plazzar tot su confidentie. Apró li demanda del rey, il
save que Deo have li response, ma esque it es su voluntá far it conosset a le?
Dan 2:17 Poy Daniel eat a su dom, e il instruet pri ti afere Hanania, Mischaël e Azaria, su
camarades,
17a- Li quar yun vive in li dom de Daniel. « Ti qui simil se assembla » e ili representa li
assemblé de Deo. Ja ante Jesus-Christ, « u du o tri assembla se in mi mine, yo es in medie
de ili » dit li Senior. Li fraternal amore unit ti yun qui testimonia un bell spirit de solidaritá.
Dan 2:18 les engajar a implorar li misericordie del Deo del cieles, por que on ne perdat
Daniel e su compagnes con li rest del sagesse de Babilonia.
18a- Ante un menacie tam fort contra lor vives, li ardent precation e li sincer juna es li sol
armes del electet. Ili save it e va atender li response de lor Deo, qui ja ha dat les tant proves
que il ama les. In li fine del munde, li ultim electet viset per li decrete de morte va ager
sammaniere.
Dan 2:19 Tande li secret esset revelat a Daniel in un vision durant li nocte. E Daniel
benedict li Deo del ciel.
19a- Solicitat per su electes, li fide Deo es al rendez-vous, nam il ha organisat li prova por
testificar su fidelitá por Daniel e su tri compagnes; por les hisser al max alt positions del
guvernament del rey. Il va, experientie pos experientie, far les indispensabil por ti rey quel il
va ducter e finalmen converter. Ti conversion va esser li fructe del comportament fidel e
irreprochabil del quar yun judes sanctificat per Deo por un mission exceptional.
Dan 2:20 Daniel prendet li parol e dit: Benit esset li nómine de Deo, de eternitá in eternitá!
A il apartene li sagesse e li fortie.
20a- Un laude ben justificat pro que li prova de su sagesse es, in ti experimente,
ínnegabilmen demonstrat. Su fortie ha livrat Jojakim a Nebucadnetsar e it ha imposat su idéies
in li mente del homes qui deveat favorisar su projecte.
Dan 2:21 It es li quel change li témpor e li circumstanties, quel renversa e quel stabilise li
reyes, quel da li sagesse al sagies e li scientie a tis qui have li inteligentie.
21a- Ti vers expresse clarimen omni rasones por creer in e a Deo. Nebucadnetsar va
finalmen converter se quande il va har plenmen realisat ti coses.
Dan 2:22 Il revela quo es profund e celat, il save quo es in li tenebres, e li luce demora con
il.
22a- Li diable posse anc revelar quo es profund e celat, ma li luce ne es in il. Il fa it por
seducer e distornar li homes del ver Deo, qui, quande il fa it, age por salvar su electes per
revelar les li mortal insidies preparat per li damnate demones in li terrestri tenebres, desde li
victorie de Jesus-Christ super li peccato e li morte.
Dan 2:23 Deo de mis patres, yo gloria te e lauda te pro que tu ha dat me li sagesse e li fortie,
e pro que tu ha fat me conosser quo noi ha demandat te, pro que tu ha revelat nos li secret del
rey.
23a- Li sagesse e li fortie esset in Deo, in li oration de Daniel, e Deo les ha dat a il. Noi
vide in ti experientie li principie docet de Jesus complir se: «demanda e on va dar vos». Ma it
es clar que por obtener ti resultate, li fidelitá del petitor deve resister a omni probes.
Lifortierecivet de Daniel va prender un forme actionant sur li pensa del rey, qui va esser
submisset a un evident e ínnegabil prova, quel va constrincer le admisser li existentie del Deo
de Daniel, ínconosset de il e de su popul til nu.
Dan 2:24 Pos to, Daniel ad Arjoc, a qui li rey hat ordonat far perir li sagies de Babilonia; il
eat, e parlat a le talmen: Ne fa perir li sagies de Babilonia! Duca me avan li rey, e yo va dar
al rey li explication.
24a- Li divin amor se lee in Daniel qui pensa obtener li salvatage por li pagan sagies. To es
ancor ta un conduida quel testifica por Deo su bonitá e su compassion, in un state de mente de
un perfect humilitá. Deo posse esser satisfat, su servitor le gloria per li ovres de su fide.
Dan 2:25 Arjoc ductet Daniel rapidmen avan li rey, e parlat a il talmen: Yo ha trovat inter li
captives de Juda un hom qui va dar li explication al rey.
25a- Deo tenet li rey in un grand angustie, e li sol perspectiva obtener li response quel il
tant desirat, va far retroceder su colere immediatmen.
Dan 2:26 Li rey prendet li parole e dit a Daniel, quel on nominat Beltschatsar: Esque tu es
capabil far me conosser li sonje quel yo ha hat e su explication?
26a- Li pagan nómine quel esset atribuet a il ne change nullcos. It es Daniel e ne
Beltschatsar qui va dar li esperat response.
Dan 2:27 Daniel respondet in li presentie del rey e dit : To quo li rey demanda es un secret
quel li sapientes, li astrologes, li magos e li devinatores ne es capabil a revelar al rey.
27a- Daniel intercede por li sapientes. To quo li rey ha demandat de les esset ultra lor
capacitates.
Dan 2:28 Ma in li cieles es un Deo qui revela li secretes, e qui ha fat saver al rey
Nebucadnetsar quo va evenir in li sequent témpor. Ecce tui sonje e li visions que tu ha havet
sur tui lette.
28a- Ti comense de explication va far Nebucadnetsar atentiv, pro que li tema del futur
sempre ha tormentat e angustiat li homes, e li perspectiva obtener responses pri ti tema es
excitant e reconfortant. Daniel dirige li atention del rey al Deo vivent invisibil, quo es
surprenent por li rey adorator de divinitás materialisat.
Dan 2:29 Sur tui lit, o rey, it ha venit a te pensas pri quo va evenir pos ti-ci témpor; e ti qui
revela li secretes ha fat te saver quo va evenir.
Dan 2:30 Si ti secret ha esset revelat a me, it ne es pro que yo have un sapientie superior a
omni vivent coses; ma it es por que li explication mey esser dat al rey, e que tu mey conosser
li pensas de tui cordie.
30a- it ne es pro que yo have un sapientie superior a tis de omni viventes; ma it es por que
li explication mey esser dat al rey
Li perfect humilitá in action. Daniel effacea se, e instruet li rey que ti Deu invisibil
interessa se pri le; ti Deu plu potent e eficaci quam tis queles il ha servit til nu. Imagina li
effecte de ti paroles sur su mente e cordie.
30b- e que tu conosse li pensas de tui cordie
In pagan religion, the norms of good and evil of the true God are ignored. Kings are
never questioned, for they are feared and dreaded, so great is their power. The discovery of
the true God will allow Nebuchadnezzar to gradually uncover his character flaws; something
no one would have dared to do among his own people. The lesson is also addressed to us: we
cannot conosser li pensas de nor cordie unless God acts in our conscience.
Dan 2:31 O rey, tu regardat, e tu videt un grand statua; ti statua esset ínmens, e de un
splendore extraordinari; it esset erect avan te, e su aspecte esset terribil.
31a- tu videt un grand statua; ti statua esset ínmens, e de un splendore extraordinari
Li statue va ilustrar li succession del grand imperies terrestrial quel va sequer se til li
retorn in glorie de Jesus-Christ, do su aspecte imense. Su splendor es ti del successiv
dominatores covrit de richesse, glorie e honores rendet del homes.
31b- ella esset stant avan te, e su aspecte esset terribil.
Li futur profetiat per li statue trova se bon avan li rey e ne detra le. Su terribil aspecte
profetisa li multitudes de mortes human quel va provocar, li guerres e li persecutiones quel va
caracterisar li historie human til li fine del munde; li dominatores marcha sur li cadavres.
Dan 2:32 Li cap de ti statue esset de pur oro; su pector e su brasse esset de argente; su
ventre e su cuisses esset de bronze;
32a- Li cap de ti statue esset de pur oro
Daniel va confirmar it in li versu 38, li cap de oro it es li rey Nebucadnetsar self. Ti
simbol caracterisa le pro que in prim, il va converter se e servir con fide li ver Deo creator.
Lioro es li simbol del purificat in 1 Petri 1:7. Su long regna va marcar li historie religiosi e
justificar su mention in li Bible. Plu, it constitue li cap del construction del successiones del
dominatores terrestri. Li profetie comensa sur li unesim annu de su regna in -605.
32b- su pector e su brasse esset de argente
Li argente es de minu valore quam li oro. It se altera, li oro resta inalterabil. Noi
assista a un degradation del valores human quel seque de alt a bass li description del statua.
Desde -539, li imperie del Medes e Perses va succeder al imperie chaldean.
32c- su ventre e su cuisses esset de bronze
Li bronze es anc de minu valore quam li argente. It es un alliage de metalles con base
de cupro. It se altera terribilmen e change de aspecte con li témpor. It es anc plu dur quam li
argente, ipse plu dur quam li aure quel resta solmen tre malleabil. Li sexualitá es in li centre
del image selectet per Deo, ma it es anc li image del reproduction human. Li imperie grec,
nam it es efectivmen pri it, va efectivmen monstrar se tre prolific, donante al humanitá su
cultura pagan quel va prolongar se til li fine del munde. Li statuas grec in bronze fudet e
moldat va far li admiration del popules til li fine. Li nuditá del córpor es revelat e su mores
depravat es sin limite; ti coses fa del imperie grec un simbol tip del peccat quel va traear li
sécules e li millenies til li retorn del Crist. In Dan.11:21 a 31, li rey grec Antiochos 4 dit
Epifane persecutor del popul judeic durant «7 annus» inter 175 e 168, va esser presentat
quam un tip del persecutor papal quel il precede in li racont prophetic de ti capitul. Ti versu
32 ha gruppat e evocat successivmen li imperies quel ducte al imperie roman.
Dan 2:33 su gambes, de ferre; su pedes, in parte de ferre e in parte de argil.
33a- su gambes, de ferre
In li quaresm imperie profetisat, ti de Roma caracterisa se per un maxim duritá
imaginat per li ferre. It es anc li max vulgar metall quel oxida, rugina e destructe se. Ta denov
li degradation es confirmat e it accentua se. Li Romanes es politheistes; ili adopta li deos del
enemiques victet. Talmen li peccat grec va per lor extension extender se sur omni popules de
su imperie.
33b- su pedes, parte de ferre e parte de argil
In ti fase, un parte argil fragilisa ti dur domination. Li explication es simplic e historic.
In 395, li roman imperie eclata e pos it li deci orteyes del pede del statua va acomplir li
instauration de deci regnes cristanes índependent ma omni sub li religios tutele del episcop de
Roma quel va devenir li papa desde 538. Ti deci reyes es citat in Dan.7:7 e 24.
Dan 2:34 Tu regardat, quande un petra se desligat sin li auxilie de alcun manu, frappat li
pedes de ferre e argil del statua, e les ruptet in pezzes.
34a- Li image del petra que frappa se inspira del practica del execution per lapidation. It es
li norme del execution del peccatores culpabil in li ancian Israel. Ti petra do veni lapidar li
peccatores terren. Li ultim plage del ira de Deo va esser petras de grandine secun Apo.16:21.
Ti image profetisa li action del Cristo contra li peccatores in li témpor de su retorn divin
gloriós. In Zac.3:9, li Spiritus da al Cristo li image de un petra, li principal del angul, ti per
quel Deo comensa li construction de su edificie spiritual: Nam ecce, pri li petre quel yo ha
posit avan Josué, hay sett ocules sur ti sol petre; ecce, yo self gravará quo deve esser gravat,
dit li Etern del armés; e yo va remover li iniquitá de ti land, in un sol die. Poy noi lee in
Zac.4:7 : Qui es tu, grand mont, avan Zorobabel? Tu va esser aplanat. Il va posar li principal
petre in li medie del acclamationes: Grácie, grácie por it! In ti sam loc, in versettes 42 e 47,
noi lee : Il dit me: Quo tu vide? Yo respondet: Yo regarda, e ecce, hay un candelabre tot de
aure, surmontat de un vase e portant sett lampes,con sett conductes por li lampes quel es sur
li summitá del candelabre; Nam ti qui despectat li die del debil comense va joyar vidente
li nivel in li manu de Zorobabel.Ti sett es li ocules del Etern, quel percurre omni terra. Por
confirmar ti message, noi va retrovar in Apo.5:6, ti image, in quel li sett ocules del petre e del
candelabre es atribuet al Agnello de Deo, o sea, Jesus-Crist : E yo videt, in medie del tron e
del quar vivent creaturas e in medie del ancianes, un agnelle quel esset quam immolat. It
havet sett cornes e sett ocules, quel esli sett spiritus de Deo inviat per tot li terre. Li
judicament del populés peccatori essente efectuat per Deo in person, nequel manu human ne
interveni.
Dan 2:35 Tande li ferre, li argille, li aram, li argente e li aure esset ruptet junt, e devenit
quam li pale quel escapa de un aire in estive; li vent les portat for, e null trace esset trovat.
Ma li petre quel hat frappat li statua devenit un grand mont, e plenit tot li terre.
35a- Tande li ferre, li argille, li aram, li argente e li aure esset ruptet junt, e devenit quam
li pale quel escapa de un aire in estive; li vent les portat for, e null trace esset trovat.
Al retorn del Christ, li descendentes del populés simbolisat per li aure, argente, arain,
ferre e argil ha restat omnes in lor peccates e digni esser destructet per le, e li image profetisa
ti annihilation.
35b- Ma li petre quel ha frappat li statu devenit un grand mont, e plenat tot li terre.
Li Apocalipse va revelar que ti anuncie va esser completmen acompletet solmen pos
limill annus del judicie celestial, con li installation del electes sur li terre renovat, in Apo.4,
20, 21 e 22.
Dan 2:36 Ti es li songe. No va dar su explication avan li rey.
36a- Li rey finalmen audi to quo il ha sonjat. Tal response ne es inventet, nam il esset
impossibil a trompar le. Ti qui descri tis cose ha do recivet li sam vision. E il responde anc al
demande del rey per monstrar se capabil interpretar li images e dar lor signification.
Dan 2:37 O rey, tu es li rey del reyes, nam li Deo del cieles ha dat te li imperie, li potentie, li
fortie e li glorie;
37a- Yo aprecia mult ti versu u on vide Daniel usar li form "tu" con li potent rey, quo null
hom vell audaciar far in nor dies pervertit e corruptet. Li form "tu" ne es insultant, Daniel
senti respecte por li chaldean rey. Li form "tu" es solmen li grammatical forme usat de un
isolat subject parlante a un sol triésim person. E "quant grand que li rey es, il ne es minu quam
un hom" quam li actor Molière savet dir in su témpor. E li derivation del nejustificat "vos"-
form nascet in su epoca che Louis 14, li orgolliosi "rey sole".
37b- O rey, tu es li rey del reyes, nam li Deo del cieles ha dat te li imperie
Plu quam respect, Daniel aporta al rey un reconossentie celestial quel il ignorat. In
fact, li Rey del reyes celestial atesta har constructet li rey del reyes terrestrial. Regnar super
reyes constitue li titul imperial. Li simbol del imperie es « li ales de aquile » quel
caracterisará it quam unesim imperie in Dan.7.
37c- li potentie,
It designa li jure de dominar, sur multitudes e es mesurat in quantitá o, in masse.
It posse far tornar li cap e plenar de orgolie un potent rey. It va evenir que li rey va
ceder al orgolie e Deo va curar le per un sever prova de humiliation revelat in Dan.4. Il deve
accepter li idé que il ne ha obtenet su potentie per su propri fortie, ma pro que li ver Deo ha
dat it a le. In Dan.7, ti potentie va prender li image simbolic delUrs del Medes e Perses.
Li potentie obtenet, quelcvez, sentiente un vacuitá in les e in lor vive, homes suícida
se. Li potentie fa fantasmar li obtenition de un grand felicitá quel ne eveni. « Omni nov, omni
bell » dit li proverbie, ma ti sentiment ne dura mult. In li modern vive, artistes reputat e
admirat e enrichit fine per suícidar se malgré un aparent, eclatant e glori successe.
37d- li fortie
It significa li action, li pression sub li constraintie quel fa pliar li adversario in un
combatte. Ma ti combatte posse esser ductet contra se self. On tande parla pri fortie de
caractere. Li fortie es mesurat in qualitá e eficacie.
It anc have su simbol: le lion secun Judices 14:18: « quo es plu fort quam le lion, quo
es plu dulci quam li melle ». Li fortie del leon es in su múscules; tis de su pates e ungles ma
precipue tis de su bocca quel capta e sufoca su victimes ante devorar les. Li revelation
deturnat de ti response al enigma posat al Filistines per Samson va devenir li consequentie de
un action de fortie sin par de su parte contra les.
37e- e li glorie.
Ti parol change de sense in su conceptiones terrestri e celestial. Nebucadnetsar ha
obtenet til nu un glorie human. Li plesir dominar e decider li sorte de omni creaturas del terre.
Resta le descovrir li glorie celestial quel Jesus-Christ va obtener per devenir, ipse, li Mastro e
li Senior, li servitor de su servitores. Por su salvation, il va finalmen acceptar ti glorie e su
conditiones celestial.
Dan 2:38 il ha remisset inter tui manus, in quelcunc loc ili habitat, li infantes del homes, li
besties del camps e li avies del ciel, e il ha fat te dominar super les omnes: it es tu qui es li
cap de ore.
38a- Ti image va esser repris por designar Nebucadnetsar in Dan.4:9.
38b- it es tu qui es li cap de ore.
Ti paroles monstra que Deo save in avance li electiones que Nebucadnetsar va far. Ti
simbol,li cap de aure, profetisa su futur sanctification e su election, por li salvation eternal. Li
aure es li simbol del fide purificat secun 1 Petri 1:7: por que li prova de vor fide, plu precosi
quam li aure peribil (quel tamen es provat per li foy), resulta in laude, glorie e honore quande
Jesus Christ va aparir. Li or, ti malleabil metall es bon image de ti grand rey qui lassa se
transformar per li ovre del Deo creator.
Dan 2:39 Pos te va levar se un altri regne, minu grand quam li tui; poy un triesim regne,
quel va esser de bronze, e quel va dominar super tot li terre;
39a- Con li témpor, li qualitá human va degenerar; li argente del pector e li du brasse del
statu es minu grand quam li or del cap. Qualmen Nébucadnetsar, Darius li Mede va converter
se, Cyrus 2 li Pers anc secun Esd.1:1 a 4, omnes amante anc Daniel; e pos les Darius li Pers e
Artaxerxès 1e secun Esd.6 e 7. In li tribulationes, ili va joyar vider li Deo del Júdes venir al
auxilie de su propri.
39b- poi un triesim regia, quel va esser de bronze, e quel va dominar super tot li terre.
Ci, li situation deveni grav por li grec imperie. Li bronze, simbol quel representa it,
indica li impuritá o, li peccatu. Li studie de Dan.10 e 11 va auxiliar nos comprender pro quo.
Ma ja, li cultura del popule es in questione quam inventor del libertá republican e omni su
pervers e corrupt deviationes quel secun li principie ne have alcun limite, pro quo Deo di in
Pro.29:18 : Quande il ne hay revelation, li popul es sin fren; Felici si il observa li leg!
Dan 2:40 Va esser un quaresim regia, fort quam ferr; sam quam li ferr fracca e rupt
omnicos, it va fraccar e ruptar omnicos, quam li ferr quel fa omnicos in pezzes.
40a- Li situation deveni plu mal con ti quaresim regia quel es ti de Roma quel va dominar li
precedent imperies e adoptar omni lor deitates, talmen que it va acumular omni lor caracteres
negativ aportante un novitá,un discipline de fer de un implacabil duritá. To fa it tant eficaci
que null lande posse resiste a it; til que su imperie va extender se de Anglia in li west til
Babilonia in li ost. Li fer es vermen su simbol, desde su glavies duplicmen acut, su armures e
su scutes, talmen que in atacca, li armé prende li aspecte de un carapace herisset de punta de
lansias, terribilmen eficaci contra li desordinat e disperset ataccas de su enemicos.
Dan 2:41 E quam tu ha videt li pedes e li orteyes in parte de argil de potter e in parte de fer,
ti regno va esser dividet; ma va esser in it qualcós del fortie del fer, pro que tu ha videt li fer
mixtet con li argil.
41a- Daniel ne precisa it ma li image parla. Li pedes e li orteyes representa un fase
dominant quel va sequer li imperie roman pagan imaginat per li fer. Dividet, ti roman imperio
va devenir li camp de battallie del micri regnes format pos su disruption. Li aliantie del fer e
de li argil ne fa li fortie, ma li division e li debilitá. Noi lee argil de potter. Li potter es Deo
secun Jer.18:6: Esque yo ne posse far con vos quam ti potter, dom de Israel? Dit li Etern.
Ecce, quam li argil es in li manu del potter, Talmen vu es in mi manu, dom de Israel! Ti argil
es li pacific component del homanitá in quel Deo selecte su electes queles il fa vascules de
honor.
Dan 2:42 E quam li fingres del pedes esset parcialmen de fer e parcialmen de argil, ti regno
va esser parcialmen fort e parcialmen fragil.
42a- Observa que li ferroman se prolonga til li fine del munde, malgré que li roman imperie
ha perdit su unitá e su domination in 395. Li explication es trovat in su reprise del domination
per li religios seduction del roman catholic fé. To es debet al armé supporte dat per Clovis e li
byzantin imperatores al episcope de Roma circa 500. Ili ha constructet su prestigie e su nov
papal potentie quel fa le, ma solmen in li ocules del homes, li terren chef del cristan eclesie
desde 538.
Dan 2:43 Tu ha videt li fer miscet con li argil, pro que ili va miscar se per human aliances;
ma ili ne va esser unit un con li altri, sam quam li fer ne alia se con li argil.
43a- Li digites del pedes, in li númere de deci, va devenir deci cornes in Dan.7:7 e 24. Pos
li córpore, e li pedes, ili representa li cristian nationes occidental de Europa del ultim témpor,
to es, nor epoca. Denunciante li hipocrit aliances del europan nationes, Deo ha revelat ante
2600 annus, li fragilitá del acordes quel uni li popules del actual Europa, precisimen unit sur li
base del « tractates de Roma ».
Dan 2:44 In li témpor de ti reges, li Deo del ciel va suscitar un regatu quel nequande va
esser destructet, e quel ne va passar sub li domination de un altri popule; it va fracassar e
anihilar omni ti regatus, e ipse va subsister eternimen.
44a- In li témpor de ti reges
Li cose es confirmat, li deci orteyes es contemporan del retorn gloriós del Christ.
44b- li Deo del cieles va suscitar un regne quel ne va esser destructet nequande
Li selection del electes es fat sub li nómine de Jesus-Christ desde su ministerie, in su
unesim venida sur li terre, por expiar li peccates de tis qu'il salva. Ma durant li du mill annus
sequent ti ministerie, ti selection es acomplisset in li humilitá e li persecution del camp
diabolic. E desde 1843, tis que Jesus salva es poc, quam li studie de Dan.8 e 12 va confirmar.
Li 6000 annus del témpor de selection del electes finiente, li 7ésim millenium apert li
sabbat del eternitá solmen al electes redemptet per li sanguine de Jesus-Crist desde Adam e
Eva. Omnes va har esset selectet pro lor fidelitá nam Deo prende con se homanes fidel e
obedient, livrante li diable, su angeles rebel e li homanes desobedient al complet destruction
de lor animas.
44c- e quel ne va passar sub li domination de un altri popule
Pro que it fini li dominations e successiones human terren.
44d- it va fracassar e anientar omni ti regnes, e ipse va subsister eternimen
Li Spirit explica li sense quel it da al parol fin; un sense absolut. Va esser un
elimination del tot homanitá. E Apo.20 va revelar nos quo eveni durant li 7ème millenie. Nu va
descovrir nos li program previdet per Deo. Sur li terre desolat, li diablo va esser retenet
prisoniero, sin alcun companie celestial o terren. E in li ciel, durant 1000 annus, li electes va
judicar li mal mortes. Al fine de ti 1000 annus, li malicios va esser resuscitat por li ultim
judicie. Li foy quel va destructer les va purificar li terre quel Deo va far nov in glorificar it por
accupler su tron e su electes redemptet. Li image del vision do resume plu complex actiones
quel li Apocalipse de Jesus-Crist va revelar.
Dan 2:45 To es li signification del petre quel tu ha videt desligar se del mont sin auxilie de
alcun manu, e quel ha frappat li ferre, li bronze, li argille, li argente e li aure. Li grand Deo
ha fat saver al rey quo deve evenir pos to. Li songe es ver, e su explication es cert.
45a- Finalmen, pos su ariva, Crist essente simbolisat per li petre, li celestial judicament
de mil annus e su execution del ultim judicie, sur li nov terre restaurat per Deo, li grand
mont anunciat in li vision va prender forme e loc por li eternitá.
Dan 2:46 Tunc li rey Nebucadnetsar cadet sur su visage e prosternat se ante Daniel, e il
ordonat que on ofret a il sacrifices e aromates.
46a- Ancor pagan, li rey reage secun su natura. Havente recivet de Daniel omni quo il hat
demandat, il se prosterna ante il e honora su promesses. Daniel ne oposse se al actiones
idolatric quel il practica vers il. Es ancor tro temporan por contradir e questionar le. Li
témpor, quel apartene a Deo, fará su ovre.
Dan 2:47 Li rey parlat a Daniel e dit: In veritá, vor Deo es li Deo del deos e li Senior del
reyes, e il revela li secretes, pro que tu ha posset descovrir ti secret.
47a- To esset li unesim passu del rey Nebucadnetsar vers su conversion. Il nequande va
obliviar ti experientie quel constringe le ad admisser que Daniel es in relation con li ver Deo,
in fact, li Deo del deos e li Senior del reyes. Ma su pagan entourage quel asiste le va retardar
su conversion. Su paroles testifica li eficacie del ovre profetic. Li potentie de Deo dir in avans
quo va evenir, mette li normal hom al pede del mur de un evidentie constringent a quel li elect
cede e li decadat resiste.
Dan 2:48 Poy li rey elevat Daniel, e donat le mult e riches presentes; il donat le li comanda
de tot li provincia de Babilonia, e stabilat le chef suprem de omni li sagies de Babilonia.
48a- Nebucadnetsar actet vers Daniel in li sam maniere quam ante le, Faraon hat fat it por
Joseph. Quande ili es intelligent e ne obstinatmen cludet e blocat, li grand ductores save
apreciar li servicies de un servitor portant precosi qualitás. Ili e lor popules es beneficiarios
del benedictiones divin quel reposa sur su electes. Li sagesse del ver Deo profita talmen a
omnes.
Dan 2:49 Daniel petet li rey remetter li administration del provincia de Babilonia a
Schadrac, Méschac e Abed Nego. E Daniel esset in li corte del rey.
49a- Ti quar yun mannes distinget se per lor atitude specialmen fidel vers Deu del altri yun
Judes venit con les a Babilonia. Pos ti prova quel vell har posset devenir dramatic por omnes,
li aprobation del vivent Deu aparit. On vide talmen li diferentie quel Deu fa inter tis qui servi
le e tis qui ne servi le. Il eleva su electes qui ha monstrat se digni, publicmen, ante li ocules de
omni popules.
Daniel 3
Dan 3:1 Li rey Nebucadnetsar fat un statu de ore, alt de sixant cubites e larg de six cubites.
Il erectet it in li valle de Dura, in li provincia de Babilonia.
3a- Li rey esset convict ma ancor ne convertet del Deo vivent de Daniel. E li megalomanie
caracterisa le ancor. Li grandes quel circumda le incurages le in ti via quam li vulpe del fabul
fa con li corve, ili adulat e venerat le quam un deo. Anc, li rey self fini per comparar se a un
deo. On deve dir que in li paganisme, li deriva es facil pro que li altri fals divitás es immóbil e
fixat sub li forme de statuas, durant que il, li rey, essente vivent, ja es superior a les. Ma quant
mal empleat es ti ore in li elevation de un statu! Evidentmen, li prevision anteyan ancor ne ha
portat su fructe. Forsan mem que li honores quel li Deo del deos ha monstrat le ha contribuet a
mantener e mem augmentar su orgolie. Li ore, simbol del fide purificat per li prova secun 1
Petri 1:7, va permisser revelar li presentie de ti tip de sublime fide in li tri companiones de
Daniel, in li nov experientie relatat in ti capitul. It es un lecion quel Deo adressa specialmen a
su electes del ultim prova adventist quande un decret de morte profetizat in Apoc.13:15 va
esser sur li puncte de prender lor vive.
Dan 3:2 Li rey Nebucadnetsar fat convocar li satrapes, li intendants e li guvernatores, li
grand juges, li tresoreros, li jurisconsultes, li juges, e omni magistrates del provincias, por
que ili vell assister al dedication del statu quel li rey Nebucadnetsar hat erectet.
2a- Contrarimen al prova de Daniel in Dan.6, li experientie ne es debil al conspirationes
del persones circum li rey. Ci, it es li fructe de su personalitá quel es revelat.
Dan 3:3 Tunc li satrapes, li intendants e li guvernatores, li grand juges, li tresoreros, li
jurisconsultes, li juges, e omni magistrates del provincias, assemblat se por li dedication del
statua quel li rey Nebucadnetsar hat erectet. Ili placiat se avan li statua quel Nebucadnetsar
hat erectet.
Dan 3:4 Un heraldo criat con alt voce: Ecce quo on ordona vos, populos, nationes, homes de
omni lingues!
Dan 3:5 Quande vu va audir li son del trompette, del chalumeau, del guitarre, del sambuca,
del psalterion, del cornemusa, e de omni sorte de instrumentes musical, vu va inclinar vos e
adorar li statue de oro quel li rey Nebucadnetsar ha erectet.
5a- Quande vu va audir li son del trompette
Li signale del prova va esser dat per li son del trompette, sam quam li retorn de Jesus-
Crist es simbolisat in Apo.11:15 per li son del 7ème trompette, e que li six punitiones precedent
anc es simbolisat per trompettes.
5b- vu va prosternar
Li prosternation es li forme fisic del honore rendet. In Apo.13:16, Deo lo simbolisa
per li manu del homines quel va reciver li marca del bestie, quel consiste a practicar e honorar
li die del sole pagan quel ha remplazzat li sant sabat divin.
5c- e vu va adorar
Li adoration es li mental forme del honor rendet. In Apo.13:16, Deo image it per li
fronte del hom qui recive li marca del bestie.
Ti versette permite descovrir li claves de ti simboles citat in li Apocalipse de Jesus-
Crist. Li fronte e li manu del hom resume su pensas e su ovres, e che li electes, ti simboles
recive li sigille de Deo in opposition a li marca del bestie, identificat con li « soledí » del
catolicisme roman, acceptat e suportat del protestantes desde lor intrada in li aliança
oecumenic.
Tot li organisation de ti mesura imposit del rey Nebucadnetsar va renovar se in li fine
del munde in li prova del fidelitá por li sabat del Deo creator. Chascun sabat, li refusa laborar
del electos va testificar lor resistentie contra li leges del homes. E li soledí, lor refusa
participar in li cultes comun imposit va identificar les quam rebelles queles on deve eliminar.
Un condemnation a morte va esser pronunciat. Li process va esser completmen conform a quo
li tri compagnes de Daniel va viver, ili mem, essente plenmen benedit de Deo pro lor fidelitá
ja demonstrat.
Tamen, ante li fine del munde, ti lection esset proposit, in prim, al Júdes del ancian
aliantie qui esset submisset a un simil prova inter 175 e 168, persecutat til morte del grec
rey Antiochos 4 nominat Epifan. E Dan.11 atestará que quelc fidel Júdes preferet esser mortat
quam cometer un abomination ante lor ver Deo. Nam, in ti dies, Deo ne intervenit por salvar
les miraculosimen, ne plu quam il fat it, poy, por li cristanes mortat de Roma.
Dan 3:6 Chascun qui ne va prosternar se e ne va adorar va esser jettat in li moment in li
medie de un ardent fornal.
6a- Por li compagnes de Daniel, li menacie es li ardent fornace. Ti menacie de morte es li
image del final decrete de morte. Ma hay un diferentie inter li du experienties del comense e
tis del fine, nam in li fine, li ardent fornal va esser li punition del final judicie del persecutores
del elect sanctes de Deo.
Dan 3:7 Pro to, in li moment quande omni popules audit li son del trompette, del chalumeau,
del guitarre, del sambuca, del psalterion, e de omni sorte de instrumentes de musica, omni
popules, li nationes, li homes de omni lingues prosternat se e adorat li statu de oro quel li rey
Nebucadnetsar hat erectet.
7a- Ti conduida de submission del quasi general e unanimi masses al leges e ordonances
human profetisa ancor lor conduida in li témpor del ultim prova de fide terrestrial. Li ultim
guvernament universal del terra va esser obedit con li sam timore.
Dan 3:8 A ti occasion, e in li sam témpor, quelc Chaldeanes aproximat se e acusat li Júdes.
8a- Li electes de Deo es li scopes del cólera del diablo quel domina super omni ánimes
que Deo ne reconosse quam su electes. Sur li terre, ti haine diabolic prende forme sub li
aspecte del jelosie e in li sam témpor, de un grand detestation. Ili es tande prendet quam
responsabil por omni males queles li homanité sufra, benque it es li contrari quel explica ti
males queles es simplicmen li consequenties del absence de lor protection per Deo. Ti qui
odia li electes, monte complotes por far de les li exécration popular de quel on deve desfacar
se per mortar les.
Dan 3:9 Ili prendet li parol e dit al rey Nebucadnetsar: O rey, vive tu eternimen!
9a- Li agentes del diable entra sur li scene, li complot deveni plu clar.
Dan 3:10 Tu ha dat un ordine secun quel omnes qui vell audir li son del trompette, del
chalumeau, del guitarre, del sambuca, del psalterion, del cornemusa, e de omni sorte de
instrumentes, deve prosternar se e adorar li statua de ore,
10a- Ili rememora al rey su propri paroles e li ordine de su autoritá royal a quel li
obedientie es exijet.
Dan 3:11 e secun quel omni qui ne vell inclinar se e adorar vell esser jettat in li medie de un
fornace ardent.
11a- Li menacie de morte es anc rememorat; li trappe se clude sur li sant electet.
Dan 3:12 Nu, hay judes a qui tu ha comendat li administration del provincia de Babilonia,
Schadrac, Méschac e Abed Nego, homes qui ne considera te, o rey; ili ne servi tui deos, e ili
ne adora li statua de oro quel tu ha erectet.
12a- Li cose esset previdibil, li alt positions esset confidet al foren judes, li perfid jalousie
inflamat devet manifestar su fructe de mortifer haine. E talmen, li electes de Deo es signalat e
condamnat per li vindicta popular.
Dan 3:13 Tande Nebucadnetsar, iritat e furiosi, dat li ordine que on menat Schadrac,
Méschac e Abed Nego. E ti homes esset menat avan li rey.
13a- Memora que ti tri homes ha obtenet de Nebucadnetsar li max alt positions de su regia,
pro que ili aparit a le plu sagaci, plu intelligent quam li homes de su popule. Pro to su state
« irritat e furios » va explicar su oblivi momentan de lor qualitás exceptional.
Dan 3:14 Nebucadnetsar prendet li parol e dit les: Esque it es con intention deliberat,
Schadrac, Méschac e Abed Nego, que vu ne servi mi deos, e que vu ne adora li statu de oro
que yo ha erectet?
14a- Il ne atende mem que ili responde a su question: Esque it es con intention deliberat
que vu desobedi a mi ordines?
Dan 3:15 Nu prestate vos, e in li momente quande vu va audir li son del trompette, del
chalumeau, del guitarre, del sambuca, del psalterion, del cornemusa, e de omni sorte de
instrumentes, vu va prosternar e adorar li statuette quel yo ha fat; si vu ne adora it, vu va
esser jettat in li medie de un ardent fornal. E quel es li deo quel va liberar vos ex mi manu?
15a- Subitmen comprensente quant util ti homes es por le, li rey es pret ofrer les un nov
chance per obedi su universal imperial ordine.
Li question posat va reciver un response inexpectat del ver Deo, quel Nebucadnetsar
sembla obliviat, ocupat per li actividades de su imperial vive. Plu, nullcos permite situar li
date del afere.
Dan 3:16 Schadrac, Méschac e Abed Nego respondet al rey Nebucadnetsar: Noi ne besona
responder te pri to.
16a- Ti paroles dit al max potent rey de su epoca sembla outrageant e ínreverent, ma ti
homes qui les di ne es rebelles. Al contrari, ili es modeles de obedientie al vivent Deo a quel
ili ha decidet firmmen restar fidel.
Dan 3:17 Vide, nor Deo quel noi servi posse liberar nos del ardent fornal, e il va liberar nos
ex tui manu, o rey.
17a- Contrari al rey, li electes fidel ha retenet li proves que Deo ha dat les por monstrar que
il esset con les in li prova del vision. Associante ti personal experientie con li gloriós
memorias de lor popul liberat del egiptanes e de lor servitú, per ti sam Deo fidel, ili osa defiar
li rey. Lor determination es total, anc al precie de lor morte. Ma, li Spirit fa les profetisar su
intervention:il nos va liberar de tui manu, o rey.
Dan 3:18 Sin, saver, o rey, que noi ne va servir tui deos, e que noi ne va adorar li statue de
oro quel tu ha erectet.
18a- E in li casu, u li auxilie de Deo ne vell aparir, it es plu bon por les morir quam electes
fidel quam viver quam traidores e covardes. Ti fidelitá va esser trovat in li prova imposit del
persecutor grec in 168. E pos to, durant li tot era cristian che li ver cristianes qui til li fine
del munde ne va confuser li lege de Deo con li lege del homines diabolic.
Dan 3:19 Sur quoi Nebucadnetsar fut rempli de fureur, et il changea de visage en tournant
ses regards contre Schadrac, Méschac et Abed Nego. Il reprit la parole et ordonna de
chauffer la fournaise sept fois plus qu'il ne convenait de la chauffer.
19a- On deve comprender it, ti rey nequande in su vive ha videt o audit alcun person
contradir su decisiones; quo justifica su furie e li cambio del aspecte de su visage. Li diable
intra in le por ducter le a mortar li electes de Deo.
Dan 3:20 Poy il comanda a quelc del max vigorosi soldates de su armé ligar Schadrac,
Méschac e Abed Nego, e jettar les in li fornace ardent.
Dan 3:21 Ti homes esset ligat con lor subvestimentes, lor tunicas, lor mantelles e lor altri
vestimentes, e jettat in li medie del ardent fornalie.
21a- Omni ti materiales mentionat es combustibil, sam quam lor corpor de carne.
Dan 3:22 Pro que li ordine del rey esset sever, e li fornalie esset extraordinarimen calidat, li
flamme mortat li homes qui hat jettat Schadrac, Méschac e Abed Nego in it.
22a- Li morte de ti homes testimonia li eficacie mortal del foy de ti fornace.
Dan 3:23 E ti tri homes, Schadrac, Méschac e Abed Nego, cadet ligat in li medie del ardent
fornace.
23a- Li ordine del rey es executet, mortante mem su propri servitores.
Dan 3:24 Tande li rey Nebucadnetsar esset terrorisat, e levat se precipitosimen. Il prendet li
parol e dit a su consilieres: Esque noi ne ha jettat in li medie del foy tri homes ligat? Ili
respondet al rey: Certmen, o rey!
24a- Li rey del reyes de su epoca ne crede su ocules. To quo il vide supera omni
imagination human. Il senti li beson de se tranquilisar per questionar ti qui circum le si li
action de jettar tri homes in li foy del fornace es un realitá. E tis-ci confirma le li cose: It es
cert, o rey!
Dan 3:25 Il reprendet e dit: Nu, yo vide quar homes sin ligatures, qui marcha in li medie del
foy, e qui ne have alcun mal; e li figure del quaresim similat ti de un filio del deos.
25a- It sembla que solmen li rey hat li vision del quaresim personage quel terroreat le. Li
exemplari fide del tri homes es honorat e exaudet per Deo. In ti foy, li rey posse distinter li
homes e il vide un personage de luce e foy quel sta con les. Ti nov experientie superpassa li
unesim. Li realitá del vivent Deo es ancor provat a le.
25b- e li figure del quaresim similisa ti de un filio del deos
Li aspecte de ti quarim personage es tant diferent de tis del homes que li rey identifica
it con un filio del deos. Li expression es felici pro que it es efectivmen un intervention directe
de ti quel va devenir por li homes, li Filio de Deo e li Filio del hom es, Jesus-Crist.
Dan 3:26 Poy Nebucadnetsar aproximat se al intrada del ardenti fornace, e preniente li
parole, il dit: Schadrac, Méschac e Abed Nego, servitores del suprem Deo, exi e veni! E
Schadrac, Méschac e Abed Nego exeat del medie del foy.
26a- Un vez plu, Nebucadnetsar se transforma in un agnelle confrontat un rey leon
immensmen plu fort quam il. Ti stimul memorativ revelia li testimonie del experientie del
prevision. Li Deo del cieles lansa a le un duesim apelle.
Dan 3:27 Li satrapes, li intendants, li guvernatores, e li consilieres del rey assemblat se; ili
videt que li foy ne hat possedet alcun potentie sur li córpor de ti homes, que li capilles de lor
capes ne hat esset brulat, que lor subvestimentes ne esset damnificat, e que li odore del foy ne
les hat atinget.
27a- In ti experiment, Deo da nos li prova, a nos quam a Nebucadnetsar, de su ver
omnipotentie. Il ha creat terren leges quel conditiona li vive de omni homan e animal quel
habita sur su sol e in su dimension. Ma il just ha provat que ne il, ne li angeles, es submisset a
ti terren regulas. Creator del universal leges, Deo es super ili e posse a su vole ordinar
miraculosi casus quel va far, in su témpor, li glorie e reputation de Jesus-Crist.
Dan 3:28 Nebucadnetsar prendet li parol e dit: Benit esset li Deo de Schadrac, de Méschac e
de Abed Nego, quel ha inviat su angel e liberat su servitores, queles ha fidet in le e ha violat li
ordine del rey e livrat lor córpor plu tost quam servir e adorar un altri deo quam lor Deo!
28a- Li colere del rey ha volat for. Un nov vez remisset sur su pedes de hom, il tira li lecion
del experientie e lansa un ordine quel va impedir li cose de evenir denov. Pro que li
experientie es ardent. Deo ha monstrat al babilones que il es vivent, activ e plen de fortie e
potentie.
28b- quel ha inviat su angele e liberat su servitores qui ha fidet in le, e qui ha violat li
ordine del rey e livrat lor córpor in loc de servir e adorar un altri deu quam lor Deu!
In un alt gradu de luciditá, li rey comprende quam admirabil es li fidelitá del homes
quel su fol orgoille volet far morir. Sin dúbita il comprende que, pro su propri potentie, il vell
har posset evitar ti stupid prova causat per su orgoille quel fa le cometer solmen erras al peril
de innocentes.
Dan 3:29 Ecí nu li ordon quel yo da: Omni hom, a quelcunc popul, nation o lingue il
apartene, qui va parlar mal del Deo de Schadrac, de Méschac e de Abed Nego, va esser
ruptet in pezzes, e su dom va esser reductet a un mont de immundicie, pro que il ne existe altri
deu quel posse liberar qualmen il.
29a- Per ti declaration, li rey Nebucadnetsar aporta su protection al electes de Deo.
In sam témpor, il menacia chascun parlará mal del Deo de Schadrac, de Méschac e de
Abed Nego, e il precisa, il va esser ruptet in pezzes, e su dom va esser reductet a un mont de
immundicie, pro que il ne existe altri deo quel posse liberar quam il.Ante ti menacie, it es
cert, tam long quam li rey Nebucadnetsar va regnar, li electes fidel de Deo ne va haver
problemas pro complotes.
Dan 3:30 Pos to, li rey prosperat Schadrac, Méschac e Abed Nego in li provincia de
Babilonia.
30a- « Omnicos es bon quo fini bon » por li electes fidel del Deo vivent, li creator de
omnicos quo vive e existe. Nam su electes va levar se ultim, e ili va marchar sur li polvere del
mortes, lor ancian enemikes, sur li terre restabilisat, durant li eternitá.
In li ultim prova, ti felici fine va esser anque obtenet. Talmen, li unesim prova e li
ultim profita del intervention direct del Deo vivent in favor de su electes quen il veni salvar in
Jesus-Crist, li Salvator, pro que su nómine Jesus significa « YaHWéH salva ».
Daniel 4
Dan 4:1 Nebucadnetsar, rey, a omni popul, nationes, e homes de omni lingue, qui habita
super tot li terre. Que li pace esset dat vos in abunda!
1a- Li ton e li forme prova it, li rey qui expresse se es ti qui ha convertit se al Deo de
Daniel. Su expressiones similat li scrituras del epistules del nov alianse. Il oferta li pace, pro
que il es nu self in pace, in su corde de hom, con li Deo de amor e justicie, li ver, li sol, li
unic.
Dan 4:2 It ha semblat me bon far conosser li signes e miracles quel li suprem Deo ha operat
vers me.
2a- Li rey age nu quam Jesus dit al cecos e infirmes sanat per il, « vade monstrar vos al
templ e far conosser quo Deo ha fat por vos ». Li rey es animat del sam desir inspirat per Deo.
Nam, conversiones es possibil chascun die, ma Deo ne da a omnes, li resonada de ti quel es
experit per un rey del reyes, un potent e fort imperator.
Dan 4:3 Quam grand es su signes! Quam potent es su miracles! Su regne es un regne
eternal, e su domination persiste de generation a generation.
3a- Li comprension e li certitá de ti coses da le li pace e li ver felicitá ja disponibil ci-bas.
Li rey ha aprendet e comprendet omnicos.
Dan 4:4 Yo, Nebucadnetsar, vivet tranquil in mi dom, e felici in mi palazzo.
4a- Tranquil e felici ? Yes, ma ancor pagan ne convertit por li ver Deo.
Dan 4:5 Yo havat un songe quel timidat me; li pensas queles persecutet me sur mi lette e li
visions de mi spirit plenat me con terrore.
5a- Ti rey Nebucadnetsar es vermen presentat a nos quam li perdit ov quel Deo in Christo
veni serchar por auxiliar e salvar it del desfelicitá. Nam pos ti terre-tempor tranquil e felici, li
futur del rey vell esser li perdition e li etern morte. Por su etern salvation, Deo veni perturbar
e tormentar le.
Dan 4:6 Yo ordonat que on ducte avan me omni li sagies de Babilonia, por que ili vell dar
me li explication del sonje.
6a- Visibilmen, Nébucadnetsar have grav problemas de memorie. Pro quo il ne fa
immediatmen apel a Daniel?
Dan 4:7 Tande venit li magistes, li astrologes, li Chaldeanes e li devinatores. Yo dit les li
sonje, e ili ne dat me su explication.
7a- Li coses eveni quam por li unesim vision, li pagan devines prefere reconosser lor
íncapacitá in loc de racontar fabules al rey, qui ja menaciat lor vives.
Dan 4:8 In ultim loc, aparit ante me Daniel, nominat Beltschatsar secun li nómine de mi
deo, e qui have in se li spirit del sanct deos. Yo dit le li sonje:
8a- Li cause del oblivie es dat. Bel esset ancor li deo del rey. Yo memora ci que Darius li
Mede, Cyrus li Pers, Darius li Pers, Artaxerxes 1er, secun Esd.1, 6 e 7, omnes in lor témpor va
apreciar li elect judées e se a lor sol Deo. De quel Cyrus sur quel Deo profetisa in Esa.44:28,
dit: Yo dice pri Cyrus: Il es mi pastor, e il va acomplir omni mi volentie; il va dir pri
Jerusalem: Que it es reconstructet! E pri li templo: Que it es fundat! - Li pastor profetisat va
acomplir li volentie profetic de Deo a quel il reconosse obedi. Ti altri text confirma su
conversion profetisat: Esa.45:2: Talmen parla li Etern a su unct, a Cyrus, e al versu 13: It es
yo qui ha evocat Cyrus in mi justicie, E yo planará omni su vias; Il rekonstruktará mi cité, e
liberará mi captives, Sin rescate ni presentes, Dit li Etern del armees. E li acomplissement de
ti projecte aparé in Esd.6:3 a 5: Li unesim annu del rey Cyrus, li rey Cyrus ha dat ti ordon pri
li dom de Deo in Jerusalem: Que li dom es rekonstructet, por esser un loc u on oferta
sacrifices, e que it have solid fundamentes. It va haver sixant cubites de altore, sixant cubites
de largore, tri rangées de petres de taille e un rangé de nov ligne. Li custas va esser payat
per li dom del rey. Plu, li utensiles de oro e argente del dom de Deo, quel Nebucadnetsar hat
removet del templo de Jerusalem e transportat a Babilonia, va esser restituet, transportat al
templo de Jerusalem al loc u ili esset, e deponit in li dom de Deo.Li custas va esser payat per
li dom del rey. Deo concede le honores qu’il hat dat al rey Salomon. Tamen atention! Ti
decrete ne va permitter usar li calculation proposit in Dan.9:25 por obtener li date del unesim
venida del Messie; it va esser ti del rey Artaxerxes li Pers. Cyrus fa reconstructer li templo,
ma Artaxerxes va autorisar li reconstruction del mures de Jerusalem e li retorn del tot popul
judeic a su terra national.
Dan 4:9 Beltschatsar, chef del magos, qui have in te, yo save it, li spirit del sanct deos, e por
qui null secret es desfacil, da me li explication del visions que yo ha videt in sonnies.
9a- It deve esser comprendet u es li rey. In su cap, il hat restat pagan e ne reconosset li
Deo de Daniel solmen quam un deo plu, except que il esset capabil explicar li sonnies. It ne
venit a su mente li idé de dever far un change de deo. Li Deo de Daniel esset solmen un deo al
látere del altris.
Dan 4:10 Ecí li visions de mi spirit, durant que yo esset sur mi lett. Yo regardat, e ecí, it
esset in li medie del terre un árbor de grand altore.
10a- In li images que Jesus reprendra por dar su leciones al spiritual persones qu’il vole
docer, li árbor va esser li image del hom, desde li canne quel flexe e curva se til li potent e
majestuosi cedre. E sam quam li hom posse apreciar li fructu savurosí de un árbor, Deo
aprecia o ne li fructu portat per su creaturas, del max agreabil al minu agreabil, mem
detestabil e repugnant.
Dan 4:11 Ti árbor devenit grand e fort, su cime atinget li cieles, e on videt it ex li extremitás
de tot li terre.
11a- In li vision del statua, li rey chaldean ja esset comparat a un árbor secun li image del
potentie, fortie, e imperio quel esset dat a il per li ver Deo.
Dan 4:12 Su folies esset bell, e su fructes abundant; it portat nutriment por omnes; li besties
del campes trovat abri sub su ombre, e omni vive cose obtenet de il su nutriment.
12a- Ti potent rey fat partiprender a omnes ti de su imperie, li richesse e li nutriment
productet sub su directivas.
12b- li avies del ciel fat su habitat inter su branches,
Li expression es un repetition de Dan.2:38. In li literal sens, ti avies del ciel image li
pace e li serenitá que regna sub su guvernament. In li spiritual sens, ili designa li angeles
celestial de Deo, ma in ti sol referentie de Ecc.10:20, it es pri Deo self, nam solmen il sondea
li pensas de chascun:Ne maledi li rey, mem in tui pensa, e ne maledi li rich in li chambre u tu
dormi; nam li avie del ciel vell portar tui voce, li alatile animal vell publicar tui paroles. In li
majoritá del citationes, li avies del ciel evoca li aquiles e li rapace, dominant in li specie alat.
Li avies installa se u lor nutriment es abundant; li image do confirma li prosperitá e li saturitá
alimentari.
Dan 4:13 In li visions de mi mente, queles yo havet sur mi lett, yo regardat, e ecce, un de tis
qui vigil e qui es sant descendet del ciel.
13a- Efectivmen, li celestial angeles ne besona dormir, ili do es in permanant activitá.
Ti qui es sant e in servicie de Deo descende del ciel por transmisser su messages a su
servitores terrestrial.
Dan 4:14 Il criat con fortie e parlat talmen: Abatte li árbor, e tacca su branches; scute li
folie, e dispersa li fructes; lassa li besties fugir de sub it, e li avies del medie de su branches!
14a- Li vision anuncia que li rey va perder su regnia e su domination super it.
Dan 4:15 Ma lassa in li sol li trunca u li radicas trova se, e liga it con chaines de fer e de
cupro, inter li herbe del campes. Lass it esser mullat del rore del ciel, e que it have, quam li
besties, li herbe del terre por parte.
15a- Ma lassa in li terre li trunca u li radicas trova se
Li rey va restar in su reyatu; il ne va esser expulset de it.
15b- e liga it con cadènes de fer e de aram, inter li herba del campes
It ne es necessi cadènes de fer o aram, nam Deo va simplicmen far perder su rason e
bon sens a su creatura malleabil in omni su aspectes, fisic, mental e moral. Li potent rey va
considerar se self quam un bestie del campes. Li grandores de su reyatu va do esser obligat
retirar le li domination del reyatu.
15c- Que il es trempat del rosée del ciel, e que il have, quam li besties, li herba del terre
por partage
On imagina li consternation de su grandés qui va vider le manjar li herba del sol, quam
un vacche o un ove. Il va refusar li habitaciones covrit preferente viver e dormir in li campes.
Dan 4:16 Su corde de hom va esser otrat, e un corde de bestie va esser dat a le; e sett
témporas va passar super le.
In ti experiment, Deo ancor da un prova de su ver omnipotentie. Nam Creator del
vives de omni su creaturas, il posse in omni moment, por su glorie, far un de les intelligent o
vice-versa stupidisar it. Pro que il resta invisibil a lor ocules, li homes ignora ti menacie quel
pesa constantmen sur les. Ma it es ver que il interveni solmen rarmen, e quande il fa it, it es
por un rason e un scope precis.
Li punition es mesurat. It va esser aplicat sur li rey Nebucadnetsar durantsett
témpor do, solmen sett annus. It ne existe alcun legitimité usar ti duration por qualcuncós altri
quam li rey self. Anc un vez, per far ti election del cifre «7», li Deo creator signa con su
«royal sigille» li action quel va esser acomplisset.
Dan 4:17 Ti sentence es un decret de tis qui vigil, ti resolution es un ordine del sant, por que
li viventes save que li Altissim domina super li regne del homes, que il da it a qui il place, e
que il eleva li maxim vil del homes.
17a- Ti sentence es un decrete de tis qui vigilat
Li Spirit sublinea li caracter exceptional de ti intervention divin a quel it da un rol de
«decrete» debat a ti qui observa. Li hom deve aprender que in despect del aparitiones
trompant, il es constantmen observat per li seres celestial. Deo vole far de ti exemple, un
lecion adressat al seres human til li fine del munde. Citante ti qui observa, it revela li unitá
colectiv perfect del angeles del camp de Deo quel les asocia in su projectes e actiones. Plu, ti
versu confirma que Deo atribue al numer 17 un signification de judicament, vide anc
Apocalipse 17.
17b- por que li viventes save que li Altissim domina super li regne del homes, e que il da it a
qui il place
Deu dirige omnicos e controla omnicos. Sovente, obliviant ti occult realitá, li hom
crede se self li mastro de su destine e su decisiones. Il pensa selecter su guvernatores, ma it es
Deu qui les posi in lor oficies, secun su bon voler e su judicament pri li coses e li ésseres.
17c- e que il eleva li max bass del homes
Li diton dice ver: «li popules have li ductores queles ili merita». Quande li popule
merita un vil hom quam chef, Deo impone it a ili.
Dan 4:18 Ti es li sonje quel yo ha hat, yo, li rey Nebucadnetsar. Tu, Beltschatsar, da li
explication, pro que omni li sapientes de mi regia ne posse dar it a me; tu, tu posse, pro que
tu have in te li spirit del sanct deos.
18a- Nebucadnetsar fa progress, ma il ne es ancor convertit. Tamen il ha retenet que Daniel
serve del sanct deos. Li monoteisme ne es ancor comprendet de il.
Dan 4:19 Tande Daniel, nominat Beltschatsar, esset un moment stupefact, e su pensas turbat
le. Li rey continuat e dit: Beltschatsar, lass que li sonje e li explication ne turba te! E
Beltschatsar respondet: Mi senior, lass que li sonje es por tui enemicos, e su explication por
tui adversarios!
19a- Daniel comprende li songe e to quo va eveni es tam terribil por li rey que Daniel vell
preferer vider li cose acomplesir se sur su inamicos.
Dan 4:20 Li árbor quel tu ha videt, quel devenit grand e fort, de quel li cime atinget li cieles,
e quel esset visibil de omni locs sur li terre;
Dan 4:21 ti árbor, de quel li folies esset bell e li fructes abundant, quel portat nutriment por
omnes, sub quel li besties del camp habitat, e in li branches del quel li avies del ciel fat su
habitat.
21a- li folie esset bell
Li aspecte fisic e li vestimentes.
21b- e li fructes abundant
Li abundantie del prosperitá.
21c- quel portat nutriment por omnes
Quel assecura li nutriment de tot su popul.
21d- sub quel li besties del campes trovat abri
Li rey protector de su servitores.
21e- e inter li branches de quel li avies del ciel fat su habitat
Sub su domination, su popul vivet in grand securitá. Li avies departi e forlassat li árbor
al minúscul dangere.
Dan 4:22 it es tu, o rey, qui ha devenit grand e fort, de qui li grandesse ha cresset e levat se
til li cieles, e de qui li domination extende se til li extremitás del terre.
Dan 4:23 Li rey ha videt un de ti qui observa e qui es sanct descendent del ciel e dir: Abatte
li árbor, e destructe it; ma lassa in li terre li trunco u trova se li radicas, e liga it con chaines
de fer e de bronze, inter li herba del campos; lassa it esser muiat del rosé del ciel, e que su
parte esser con li besties del campos, til que sett témporas ha passat sur it.
Dan 4:24 Ec li explication, o rey, ec li decret del Altissim, quel va plenir se sur mi senior li
rey.
Dan 4:25 On va chassar te del medie del homes, tu va haver tui habitation con li besties del
camp, e on va dar te quam al boves herba por manjar; tu va esser trempat del rore del ciel, e
sett témporas va passar sur te, til que tu save que li Altissim domina sur li regne del homes e
que il da it a qui il place.
25a- til que tu save que li Altissim domina super li regne del homes e que il da it a qui il
place.
Daniel mentiona Deo per li expression « li Altissim ». Il dirige assi li pensa del rey al
existentie del sol Deo; un idé quel li rey have mult dificultá comprender pro su origines
politeistic heredat de patre a filio.
Dan 4:26 Li ordine de lassar li trunca u li radicas del árbor es significa que tui regna va
restar a te quande tu reconosse que ti qui domina es in li cieles.
26a- Quande il va recomosser que ti qui domina es in li cieles, li experientie de humiliation
va cessar pro que li rey va esser convicte e convertet.
Dan 4:27 Pro to, o rey, mey mi consilie pleser te! Cessa tui peccates per practicar justicie, e
tui iniquitás per usar compassion vers li desfelici, e tui felicitá va posser prolongar se.
27a- Quande li rey va metter in practica li coses que Daniel enumera in ti vers, il va esser
realmen convertit. Ma ti personage es livrat al orgolie, su potentie incontestat ha rendit le
capriciosi e sovente injust quam li experienties precedent revelat nos ha aprendet.
Dan 4:28 Omni ti coses ha esset acomplesit sur li rey Nebucadnetsar.
28a- Ti declaration de Daniel prohibi omni altri interpretation de ti profetie, quo condamna
a nullitá li bases profetic docet del Testes de Jehova e de omni altri gruppe religios quel violat
li regle definit per Daniel. D’altronde li contenete del tot capitul prova it. Nam li raconta va
aprender nos pro quo li rey es frappat per un malediction in li profetie del árbor.
Dan 4:29 Pos deci-du mensus, quande il promenad se in li palacie royal in Babilon,
29a- 12 mensus, o un annu o « un témpor » passa inter li vision e su acomplissement.
Dan 4:30 li rey prendet li paraul e dit: Esque to ne es ci Babilon li grand, quel yo ha
constructet quam residentie royal, per li potentie de mi fortie e por li glorie de mi
magnificentie?
30a- Ti es li fatidic moment quande li rey vell har esset plu bon tacer. Ma on posse
comprender it pro que su Babilonia esset vermen un pur marvel, ancor enumerat inter li « sett
meravilles del munde ». Luxuriant suspendet jardines de verditá, bassines, spaciosi places e
mures sur un quadrat de 40 kilometres in chascun látere. Mures sur queles du carros posset
cruzar se sur li tot longore del mures li autostrada del epoca. Un de su portas, reconstructet
in Berlin, es in li centre de du mures composit de petres emaliat blu, sur queles li emblema del
rey es gravat: un leon con ales de aquila, quel Dan.7:4 mentiona. Il hat de quo esser fier. Ma
Deo ne vide in su paroles fieritá, il vide orgolie, ma precipue oblivie e despecte por su
precedent experienties. Cert, ti-ci rey ne es li sol orgoliosi ésser sur li terre, ma Deo ha electet
le, il vole le in su ciel e il va haver le. To merita explication: Deo judica su creaturas ultra li
aparenties. Il sonda lor corde e lor pensa, e reconosse sin unquam errar, li ove digni del
salvation. To condui le a insister e far miracles quelcvez, ma li metode es justificat per li
qualitá del final resultate obtenet.
Dan 4:31 Li parole esset ancor in li bucca del rey, qu'un voce descendet del ciel: Aprende,
rey Nebucadnetsar, que on va remover te li regne.
31a- Nebucadnetsar es victime del amor de Deo quel ha tendet un trappe a il e ha prevu it in
su sonjie profetic. Li sentence del ciel posse audir se, ma joya nos pro que li mal quel Deo va
far a il va salvar su vive e render it eternal.
Dan 4:32 On va chassar te ex li medie del homes, tu va habitar con li besties del camp, on va
dar te herba por manjar quam li boves; e sett témporas va passar sur te, til que tu va saver
que li Altissim domina super li regne del homes e que il da it a qui il vole.
32a- Durant sett annus, do sept témporas, li rey perde su luciditá e su mente convicte le que
il es solmen un animal.
Dan 4:33 In li sam instant li parol esset acomplet sur Nebucadnetsar. Il esset chassat del
medie del homes, il manjat herba quam li boves, su corpore esset mullat del rore del ciel; til
que su capilles cresset quam li plumes del agles, e su ungles quam tis del avies.
33a- Li rey testimonia que omnicos quel hat esset anuncat in li vision hat efectivmen
acomplet se sur le. Scritente su testimonie, li rey convertit evoca ti humiliant experientie,
parlant pri se self in li triesim person. Li hont ancor pressa le prender distantie. Un altri
explication resta possibil, es que ti testimonie hat esset scrit in comun per li rey e Daniel su
nov fratre in li ver Deo.
Dan 4:34 Pos li marcat témpor, yo, Nebucadnetsar, levat mis ocules vers li ciel, e li rason
revenit a me. Yo benedict li Altissim, laudat e glorificat ti qui vive eternmen, ti de qui li
domination es un etern domination, e de qui li regne subsiste de generation a generation.
34a- Li Deo sagaci e omnipotent obtene li amore del ove perdit. It ha rejuntat su truppe, e
multiplica su laudes por su glorie.
34b- ti quel su domination es un domination eternal, e quel su regne subsiste de generation
a generation
Li formule concerne li 5ème regne, ti vez, eternal, del vision del Filio del hom de
Dan.7:14 : On donat le li domination, li glorie e li regne; e omni popules, li nationes, e li
homes de omni lingues servit le. Su domination es un domination eternal quel ne va passar, e
su regne ne va esser destructet.. E anc in li vision del statue in Dan.2:44 : In li témpor de ti
reges, li Deo del ciel va suscitar un regatu quel ne va esser destructet, e quel ne va passar sub
li domination de un altri popule; it va fracassar e anihilar omni ti regatus, e ipse va subsister
eternmen..
Dan 4:35 Omni habitantes del terre es a su ocules quam neant: il age quam il place con li
armé del cieles e con li habitantes del terre, e il ne es alcun qui resiste a su manu e qui di a
le: Quo tu fa?
35a- Glorie al Deo vivent! Nam ti vez li rey ha comprens omnicos e il es convertet.
Dan 4:36 In ti témpor, li rason revenit a me; li glorie de mi regia, mi magnificentie e mi
splendore esset rendet a me; mi consilieres e mi grandores redemandat me; yo esset
restabilisat in mi regia, e mi potentie solmen crescat.
36a- Qual li just e integri Job, a qui Deo redat filios, filias e li posteritá al fine de su prova,
li rey retrova li confidentie de su grandores e repreneda su regnante nu sagie inter li ver sages
illuminat per li Deo vivent. Ti experientie prova que Deo da li regnia a qui il vole. It es il qui
ha inspirat li grand chaldeanes a redemandar lor rey.
Dan 4:37 Nu, yo, Nebucadnetsar, laud, exalt e glorifica li rey del ciel, de qui omni ovres es
ver e li vias just, e qui posse humiliar tis qui marcha con orgollie.
37a- Il posse dir to, nam il ha payat por posser dir to.
Por evitar li max mal, li extraction de un dent posse far tre dolor; ma li enjeu posse
justificar li sufriment. Por ganiar li eternitá, it posse esser necessi passar per provas dur o tre
dur, li extraction del orgollie va justificar les quande li cose es possibil. Conossente su
potentie, Jesus-Christ ha rendet Paul cec sur li via a Damasco, por que li "persecutor de su
fratres", spiritualmen cec, deveni su fidele zelosi testimonie pos haver retrova li vise del
ocules, ma precipue, li vise de su spirit.
Daniel 5
Dan 5:1 Li rey Belschatsar donat un grand festin a su grand númere de mill, e il bibit vin in
lor presentie.
1a- Li rey Nébucadnetsar dormit in li pace de Deo sat old e su filio Nabonide successet le
poc inclinat a guvernar, do il lassat su filio Belschatsar regnar in su loc. Ne confuser ti-ci
nómine quel significa « Bel protege li rey », un defia quel Deo vole acceptar, con ti quel
Nébucadnetsar donat a Daniel: Beltschatsar quel significa « Bel va proteger ». In li orígine de
ti nómines es li adoration de Bel o Bélial detra quel sta li sol organisator del politeisme: Satan,
li diable. No va vider que li successores del rey convertet ne sequet le in ti via.
Dan 5:2 Belschatsar, quande il ha gustat li vin, fat aportar li vascules de ore e argente que
su patre Nebucadnetsar hat forportat del templo de Jerusalem, por que li rey e su grandores,
su féminas e su concubines, posse usar les por trincar.
2a- Por ti pagan rey, ti vascules de ore e argente es solmen preda prendet del judeos.
Eligente ignorar li ver Deo a quel Nebucadnetsar hat convertit se, il ne considera que ti vivent
Deo judica omni su actiones. Usante por un vil e profan usage ti cose sacrificate e sanctificat
al servicie del Deo creator, il comete li ultim erra de su curt vive. In su témpor, Nebucadnetsar
hat savet considerar li activ potentie del Deo del judeos pro que il hat comprendet que su
national deos in veritá ne existet. Omni popules submisset al rey de Babilonia hat audit su
potent testimonie in favor del Rey del cieles, a plu fort raison su proxim familie. Deo do have
omni rason monstrar se nu just e sin pietá.
Dan 5:3 Tande on aportat li vascules de oro quel hat esset prendet del templu, del dom de
Deo in Jerusalem; e li rey e su grandos, su féminas e su concubines, usat les por trincar.
3a- Daniel insiste pri li provenientie de ti vascules quel hat esset prendet del templu, del
dom de Deo in Jerusalem. Ja, vidente que li Deo Judeic ha permis que ti coses esset prendet
de su templu, li yun rey vell har comprendet que li ver Deo puni e castiga severmen tis qui le
serve mal. Li deos pagan ne fa tal coses e lor oficeros cerca solmen pleser li homes de queles
ili exploita li credulitá.
Dan 5:4 Ils drinkat vin, e laudat li deos de aure, argente, bronze, ferre, ligne e petre.
4a- Li profan usá es superat, it es pri li idolatric usá, li culmine del abomination por Deo.
Important detallie, in un grand demonstration de necuriositá, li rey feste con su amicos, durant
que su citá es menaciat per li Medes e Perses qui asedia it.
Dan 5:5 In ti moment, aparit li fingres de un manu de hom, e ili scrit, vis-a-vis del
candelabre, sur li calce del mura del palacie regal. Li rey videt ti extremitá del manu quel
scrit.
5a- Li miracles del epoca de Nebucadnetsar essente desprisiat, ti nov miracle ne have li
scope de converter, ma ti de destructer li vive del culpabiles quam noi va vider. Ante malicosi
acusatores qui desirat li morte de un peccatrice, Jesus-Christ va anc scrir in li sablo con su
fingre li peccates queles ili comesse in li secret.
Dan 5:6 Tande li rey changeat de colore, e su pensas turbat le; li articulationes de su renes
relaxat se, e su genues frappat li un contra li altru.
6a- Li miracle producte immediatmen su efectes. Malgré li ebrietá, su mente reage, il es
terrorisat.
Dan 5:7 Li rey criat con fortie que on vell far venir li astrologes, li Chaldeanes e li
devinatores; e li rey prendet li parol e dit al sagies de Babilonia: Qui va leer ti scritura e dar
me su explication va esser vestit de purpur, va portar un collar de oro a su col, e va haver li
triesim loc in li guvernament del reyatu.
7a- Un vez plu, Daniel es ignorat; su testimonies ha esset despreciat per li succession
royal. E denov, in li extrem angustie, li yun rey promesse li max alt honor por ti qui va
monstrar se capabil a decifrar li message scrit sur li muro in un maniere supernatural. Ti qui
va far to va obtener li triesim loc del regno pro que Nabonide e Belschatsar ocupa li unesim e
duesim loc.
Dan 5:8 Omni sajes del rey intrat; ma ili ne posset leer li scritura e dar al rey li explication.
8a- Qualmen sub Nebucadnetsar, li cose resta impossibil por li sajes pagan.
Dan 5:9 Sur quo li rey Belschatsar esset tre effrayat, il cambiat de color, e su grandes esset
consternat.
Dan 5:10 Li reyessa, pro li paroles del rey e su grandes, intrat in li sale del festin, e prendet
talmen li parole: O rey, vive eternimen! Tui pensas ne turba te, e tui visage ne cambia de
color!
Dan 5:11 Hay in tui regna un hom qui have in le li spirit del sanct deos; e in li témpor de tui
patre, on trovat in le lumines, intelligentie, e un sagesse simil al sagesse del deos. Pro to li
rey Nebucadnetsar, tui patre, li rey, tui patre, stabilat le chef del magos, astrologes,
Chaldeos, devinos,
Dan 5:12 pro que on trovat in le, in Daniel, nominat per li rey Beltschatsar, un spirit
superior, scientie e intelligentie, li facultá interpretar li songes, explicar li enigmas, e soluer
li questiones dificil. Lassa Daniel esser vocat, e il va dar li explication.
12a- Ti testimonie del rey es confusant e it condamna tot li familie royal: on savet que
ma on ha electet ne considerar it.
Dan 5:13 Tande Daniel esset introductet avan li rey. Li rey prendet li parol e dit a Daniel:
Esque tu es ti Daniel, un del captives de Juda, quel li rey, mi patre, ha adduct de Juda?
Dan 5:14 Yo ha aprendet pri te que tu have in te li spiritus del deos, e que on trova in te
lumines, inteligentie, e un extraordinari sagesse.
Dan 5:15 On ha justmen adductet ante me li sagesses e li astrologes por que ili vell leer ti
scritura e dar me su explication; ma ili ne ha posset dar li explication del paroles.
Dan 5:16 Yo ha aprendet que tu posse dar explicationes e soluer questiones dificil; nu, si tu
posse leer ti scritura e dar me su explication, tu va esser vestit de purpur, tu va portar un
collar de aure a tui col, e tu va haver li triesim loc in li guvernament del reyatu.
16a- Li triesim loc pos Nabonide su patre e il self.
Dan 5:17 Daniel respondet in li presentie del rey: Garda tui dones, e acorda a un altri tui
presentes; yo va leer tamen li scritura al rey, e yo va dar li explication a il.
17a- Daniel es old e ne da importantie al honores o al coses e valores de argente e aure, ma
li ocasion por memorar a ti yun rey, su culpas, su peccates queles il va dever payar per su
vive, ne es refusat e il es li servitor de Deo por ti tip de action.
Dan 5:18 O rey, li Deo suprem hat dat a Nebucadnetsar, tui patre, li imperie, li grandore, li
glorie e li magnificentie;
18a- Li regne de Nebucadnetsar hat esset li ovre e li don del ver Deo, sam quam
su magnificentie quel il hat atribuet, falsmen, a su propri fortie, per orgolie, ante esser abasat
per Deo durant sett annus.
Dan 5:19 e pro li grandore quel il hat dat le, omni popules, nationes e homes de omni
lingues esset in timore e tremblat ante le. Li rey fat morir tis qu'il volet, e il lassat li vive a tis
qu'il volet; il elevat tis qu'il volet, e il abassat tis qu'il volet.
19a- Li rey fat morir tis qu'il volet
Specialmen, ti potentie dat per Deo ductet le punir li judeic popule rebelle e fat morir
mult de su representantes.
19b- e il lassat viver tis qu'il volet
Daniel e li judeus captiv beneficiat de to.
19c- il elevat tis qu'il volet
Daniel e su tri fidel camarades esset elevat del rey Nebucadnetsar super li chaldeanes.
19d- e il abassat tis qu'il volet
Li grandores de su reya devet consentir esser guvernat per yun extranes del judean
captivitá. Per su potent manu, li orgollie national judean esset abassat e destructet.
Dan 5:20 Ma quande su cordie elevat se e su spirit devenit dur til arrogantie, il esset
precipitá de su tron regal e despojiat de su glorie;
20a- Li experientie del rey Nebucadnetsar permisse nos comprender li arrogantie imputat
al papal rey de Dan.7:8. Daniel demonstra al rey que li absolut potentie es dat per Deo a qui il
place, secun su programa. Ma, per rememorar li abassament del rey Nebucadnetsar, il
rememora le que, quamcunc potent il posse esser, un terren rey depende del ínlimit potentie
del celestial rey.
Dan 5:21 il esset chassat del medie del infantes del homes, su corde devenit simil a tis del
besties, e su habitat esset con li asnes salvatic; on donat le quam al boves herba por manjar,
e su corpore esset trempat del rore del ciel, til quande il recomosset que li Deo suprem
domina super li regne del homes e que il da it a qui il place.
21a- Yo remarka, in ti sol vers, li mention « salvage asinos ». Li asino es un tipic simbol de
obstination: « obstinat quam un asino », specialmen si it es anc « salvage » e ne domesticat. It
es li simbol quel representa li spirit del hom qui refusa audir li leciones dat per Deo per li
experienties de su vive e per su biblic revelationes.
Dan 5:22 E tu, Belschatsar, tui filio, tu ne ha humiliat tui corde, malgré que tu savet omni ti
coses.
22a- In fact, it was Belshazzar who behaved like a "wild donkey" by paying no attention to
the experience of his "father" (his grandfather).
Dan 5:23 You have exalted yourself against the Lord of heaven; the vessels of His house
have been brought before you, and you and your nobles, your wives and your concubines
have drunk wine from them; you have praised the gods of silver and gold, of bronze, iron,
wood and stone, which do not see or hear or know, and you have not glorified the God who
holds in His hand your life and all your ways.
23a- Belschatsar ha profanat li vascules de oro quel ha esset sanctificat por li Deo creator
por li servicie religiosi de su templu. Ma per usar les por laudar li fals deos pagan, il ha atinget
li culmine de li abomination. Ti image prepara ti de Apo.17:4 : Ti fémina esset vestit de
purpur e escarlat, e ornat de oro, petras precios e perles. Ella tenet in su manu un cope de
ore, plen de abominationes e del impuritás de su prostitution. Ella recive ci li nómine
« Babilon li grand » in li versu 5.
Dan 5:24 Pro to il ha inviat ti extremitá del manu quel ha traciat ti scritura.
24a- A su vice, Belsazar descovri tro tard li existentie del ver Deo vivent qui age e reage de
maniere miraculosi al comportamentes del homes.
Dan 5:25 Ecri ti scritura quel ha esset traciat: mene, mene, thekel, upharsin.
25a- Traduction: contat, contat, pesat e dividet
Dan 5:26 E ec li explication de ti paroles. Comptat: Deo ha contat tui regne, e ha finit it.
26a- Li unesim « comptat » visa li comense del regne, e li duesim « comptat », li fine de ti
regne.
Dan 5:27 Pesat: Tu ha esset pesat in li balance, e tu ha esset trovat lev.
27a- Li balanse es ci li simbol del divin judicie. Li homes ha adoptat it por designar li
servicies del justicie; un justicie tre ínperfect. Ma tis de Deo es perfect e basat sur li image de
un balanse con duplic platines, it pesa li actiones del bon e mal que li esser judicat ha
comensat. Si li platine del bon es plu lev quam ti del mal, li condemnation divin es justificat.
E to es li casu del rey Belschatsar.
Dan 5:28 Dividet : Tui regna va esser dividet, e dat al Medes e Perses.
28a- Durante que il dedicat se a abominabil bevage in su palacie regal, ductet per li rey
Darius, li Medes intrat in Babilon per li alveo del fluvie, temporanmen deturnat e siccat.
Dan 5:29 Tost Belschatsar dat ordines, e on vestit Daniel in purpur, on mettet un collar de
aure circum su col, e on proclamat que il vell haver li triesim loc in li guvernament del regia.
Dan 5:30 Ti sam nocte, Belschatsar, rey del Chaldeanes, esset mortat.
Dan 5:31 E Darius, li Mede, ocupat li regia, essente sexant-du annus old.
31a- Ti precisi oculari testimonie de Daniel ne es reconosset del historicos qui atribue ti
action al rey Persa Cyrus 2 li grand in -539.
Daniel 6
Li instruction de ti capitul 6 es identic a tis de Daniel 3. It presenta nos, ti vez, Daniel
in un prova de fidelitá model, a imitar e reproducer por omni electes vocat de Deo in Jesus-
Christ. Li comentarios es util, ma it sufice leer e retener li lecion. Li rey Darius age quam
Nebucadnetsar in su témpor e, a su torn, de 62 annus, il va confessar li glorie del vivent Deo
de Daniel; un conversion obtenet per li testimonie de fidelitá de Daniel quande Deo ha
protectet le del leones. Desde li comense de lor relation, il have afection e interesse por
Daniel, qui serve le fidelmen e honestmen, e in qui il discerne un spirit superior.
Dan 6:1 Darius trovat bon instituir super li regia 120 satrapes, qui deveat esser in tot li
regia.
1a- Li rey Darius revela su sagesse per comendar li guvernation del regia a 120
guvernatores stabilisset super 120 provincias.
Dan 6:2 Il mettet al cap de ili tri chefes, inter queles esset Daniel, por que ti satrapes rende a
ili conto, e que li rey ne sufri alcun domage.
2a- Daniel ancor es inter li principal chefes qui supervisa li satrapes.
Dan 6:3 Daniel superat li chefes e li satrapes, pro que in le esset un spirit superior; e li rey
pensat stabilir le super tot li reyatu.
3a- Darius, a su vice, remarka li superioritá de Daniel pri li nivelle de su intelligent e
sagaci spirit. E su projecte stabilir le super omnes va suscitar li jelosie e li odie contra Daniel.
Dan 6:4 Tande li chefs e li satrapes serchat un ocasion por acusar Daniel pri li aferes del
regia. Ma ili ne posset trovar alcun ocasion, ni alcun cose a reprochar, pro que il esset fidel,
e on videt in le ni culpa, ni alcun mal cose.
4a- Daniel serve Deo u il es placat, talmen que il serve li rey con li sam devotion e li sam
fidelitá. Il aparisse talmen irreprehensibil; un criterie trovat in li sant « adventistes » del ultim
dies secun Apo.14:5.
Dan 6:5 E ti homes dit: Noi va trovar null ocasion contra ti Daniel, except si noi trova un in
li lege de su Deo.
5a- Ti raciocinationes revela li pensa del camp diabolic del ultim prova de fide terrestri in
quel li reposa sabatic del settim die del lege de Deo va permisser mortar su servitores fidel,
pro que ili ne va consentir honorar li reposa del prim die fat obligatori, li soledí del lege
religiosi roman.
Dan 6:6 Tande ti chefes e satrapes venit tumultuosimen al rey, e parlat a il talmen: Rey
Darius, vive eternimen!
6a- Ti tumultuosi intrada have li scope rememorar al rey li fortie del númere, su capacitá
crear problemas, e doyen li necessitá por il firmar su domination.
Dan 6:7 Omni chefes del reyatu, li intendants, li satrapes, li consilieres, e li guvernatores es
de opinion que un edictu royal deve esser publicat, con un sever interdiction, que quelcunc,
durant triant dies, va adressar pregas a quelcunc deu o hom, excepte a te, o rey, va esser
jettat in li fosse del leones.
7a- Til nu, rey Darius ne ha provat obligar li homes de su reyatu servir un deo plu quam
un altri. In li politeisme, li religiosi libertá es complet. E por convicter le, li conspiratores
flatte le, honorante le, li rey Darius, quam un deo. Anc ci, quam in omni grand dominatores, li
orgolie se revelia e va far le aprobar ti ordonance quel tamen ne ha venit de su mente.
Dan 6:8 Nu, o rey, confirma li defense, e scrí li decret, por que it es ínrevocabil, secun li
leges del Medes e Perses, quel es ínmutabil.
8a- Ti decret profetisa admirabilmen ti quel va far obligatori li romani soledí in li fine del
dies. Ma notabilmen, ti ínmutabil caracter del leges del Medes e Perses, stabilisset per homes
falibil e peccatori, es totalmen ínjustificat. Li ínmutabilitá apartene al ver Deo vivent, li
Creator.
Dan 6:9 Til tande li rey Darius scrit li decret e li defense.
9a- Ti passu es essential, nam pos que il self ha scrit li decret e li defense, li leges del
Medes e Perses immuabil va dever esser observat.
Dan 6:10 Quande Daniel savet que li decret esset scrit, il retirat se in su dom, u li fenestres
del superior chambre esset apertet in li direction de Jerusalem; e tri vezes li die il mettet se
sur li genues, il pregat, e il laudat su Deo, quam il hat fat antey.
10a- Daniel ne change su conduida, e ne lassa se influer per ti mesura human. Per apertir su
fenestre, il monstra que il vole que su fidelitá al Deu Omnipotent es conosset de omnes. In ti
témpor, Daniel se turna in li direction de Jerusalem u mem destruct, li templo de Deu trova se.
Pro que li Deu Spirit manifestat se long témpor in ti sanct templo quel il hat fat su demora, su
habitation terrestrial.
Dan 6:11 Tunc ti homes intrat tumultuosimen, e ili trovat Daniel priant e invocant su Deo.
11a- Li conspiratores observat e surveilat le por prender le in plen action de desobedientie
al decret royal; actualmen un « flagrant delict ».
Dan 6:12 Poy ili presentat se avan li rey, e dit le pri li defense royal: Esque tu ne ha scrit un
defense que quelcunc in li spacie de triant dies vell adressar pregas a quelcunc deo o a
quelcunc hom, except a te, o rey, vell esser jettat in li fosse del leones? Li rey respondet: Li
cose es cert, secun li leges del Medes e Perses, quel es immutabil.
12a- Li rey posse solmen confirmar li decret quel il ha self scrit e signat.
Dan 6:13 Ils prendet denov li paraul e dit al rey: Daniel, un del captivates de Juda, ne ha
tenet alcun conto de te, o rey, ni del defense quel tu ha scrit, e il fa su precation tri vezes li
die.
13a- Pris in flagrant delict, in li action de su precation, Daniel es denunciat. Li rey aprecia
Daniel pro su comportament fidel e honest. Il va immediatmen far li conexion inter le e ti Deo
quel il servi con tant zel e fidelitá pro que il preca regularimen.tri vezes per die. To explica li
pena e li afliction quel li condemnation de Daniel va causar le e li comense de su conversion
quel veni.
Dan 6:14 Li rey esset tre affliget quande il audit to; il prendet a cordie liberar Daniel, e til li
cade del sole il effortat salvar le.
14a- Li rey comprende tande que il ha esset manipulat e il comensa penar por salvar Daniel
quel il aprecia enormmen. Ma su eforties va esser van e li rey tristmen descovr ante omnes
que:li littera morta, ma li spirit vivifica. Per dar plu tard a li homes ti expression, Deo monstra
li limite del respecte al leges. Li vive ne posse esser regulat sur littres de textes de lege. In su
divin judicament, Deo prende in consideration detallies que li mort littera de su scrit lege
ignora e li homes sin Deo ne have li sagesse por far tant.
Dan 6:15 Ma ti homes insistet avan li rey, e dit le: Sava, o rey, que li lege del Medes e Perses
exige que omni defense o decret confirmat del rey es irrevocabil.
15a- Li conspiratores rememora li ínrevocabil (ínjustificat) natura del decisiones prendet
del rey del Medes e Perses. Il es self captet in su propri heredat cultura. Ma il comprende que
il ha esset victime de un conspiration contra Daniel.
Dan 6:16 Tande li rey dat li ordine que on deve prender Daniel e jettar le in li fosse del
leones. Li rey parlat e dit a Daniel: Pleser tui Deo, quel tu serve con perseverantie, liberar te!
16a- Li rey es obligat far jettar Daniel in li fosse al leones, ma il desira de tot su corde que
li Deo quel il servi con tant fidelitá interveni por salvar le.
Dan 6:17 On aportat un petre, e on placat it sur li apertura del fosse; li rey sigillat it per su
anelle e li anelles de su grandores, por que null change vell esser fat concernent Daniel.
17a- Ci, li experientie vivet de Daniel presenta similariás con li inhumation de Cristo, de
quel li circulari porta de petre anc esset sigillat por impedir interventiones human.
Dan 6:18 Li rey retornat a su palacie; il passat li nocte sin manjar, il ne fat venir alcun
concubin a su látere, e il ne posset dormir.
18a- Ti conduida del rey testimonia su sinceritá. Per far ti coses, il monstra que il vole
pleser al Deo de Daniel e obtener de il su salvation. To es li comense de su conversion al sol
Deo.
Dan 6:19 Li rey levat se ye li aurora, e il curret precipitosimen al fosse del leones.
19a- Un preparation de puritá sequet de un nocte blanc pro su mente tormentat per li pensa
del morte de Daniel e ti precipitá vers li fosse al leones desde li aurora ne es li actiones
practicat de un rey pagan ma tis de un fratre qui ama su fratre in Deo.
Dan 6:20 Quande il aproximat se al fosse, il vocat Daniel con un trist voce. Li rey prendet li
parol e dit a Daniel: Daniel, servitor del vivent Deo, tui Deo, quel tu servi con perseverantie,
esque il ha posset liberar te del leones?
20a- Quande il aproximat se al fosse, il vocat Daniel con un voce trist
Li rey espera ma il time e teme li max mal por Daniel. Tamen, su espera es monstrat
per li facte que il voca le e fa un question a le.
20b- Daniel, servitor del Deo vivent, tui Deo, quel tu servi con perseverantie, esque il ha
posset liberar te ex li leones?
Per designar le quam « Deo vivent », Darius testimonia del comense de su conversion.
Tamen, su question « esque il ha posset te liberar del leones? » it monstra nos que il ancor ne
conosse le. Altramen il vell har dit « esque il ha volut te liberar del leones? ».
Dan 6:21 E Daniel dit al rey: Rey, vive eternimen!
21a- In li bocca del conspiratores, in versu 6, li expression havet poc signification, ma in tis
de Daniel, it profetisa un accesse al vive eternal reservat al electes de Deo.
Dan 6:22 Mi Deo ha inviat su angelo e cludet li bocca del leones, queles ha far me null mal,
pro que yo ha esset trovat innocent avan le; e ancor avan te, ó rey, yo ha far null mal cose.
22a- In ti experientie, li rey Darius comprende quant stupide, injustificat e desaprobat del
ver Vivente Deo, quel Daniel serve sin celar se, es li immutabil conception del decretes del
human reges.
Dan 6:23 Tande li rey esset tre joyosi, e il ordonat que on extraet Daniel ex li fosse. Daniel
esset extraet ex li fosse, e on trovat sur le null vulneres, pro que il hat fidet in su Deo.
23a- Tande li rey esset tre joyosi
Ti reaction de joy natural e spontan revela un futur elect de Deo pro que li rey nu have
li certitá de su existentie e su potentie.
23b- Daniel esset retirat del fosse, e on ne trovat sur le alcun blessura
Sam quam li vestimentes del tri compagnes de Daniel jettat in li fornace supercalid ne
esset brulat.
23c- pro que il hat fidet in su Deo
Ti confidentie esset revelat in su decision ne obedir li decret royal quel vell privar Deo
de su orationes ; un election impossibil e inconceibil por ti hom-model del fide purmen
human.
Dan 6:24 Li rey ordonat que ti homes qui hat acusat Daniel esset ductet e jettat in li fosse del
leones, ili, lor infantes e lor féminas; e ante que ili arivat al funde del fosse, li leones les
prendet e fraccat omni lor osses.
24a- Deo ha inverset li situation contra li maliciosi qui projectet li mal. In li témpor del
Persan reyes qui va venir, li experientie va esser renovat por li Judeu Mardochée, quel li chef
Haman va voler far morir con su popul in li témpor del reyessa Esther. Ta anc, it es Haman
qui va finir pendet al patibul erectet por Mardochée.
Dan 6:25 Pos to, li rey Darius scrit a omni popules, a omni nationes, a homes de omni
lingues, qui habitat sur omni li terre: Que li pace es donat a vos con abundantie!
25a- Ti nov scrit del rey es ti de un hom conquisset del Deo vivent. Essente nu in pace
perfect in su cordie, il usa su dominant position, por adressar a omni persones de su regia, li
testimonie de su pace quel il ha recivet del ver Deo.
Dan 6:26 Yo ordona que in tot li extension de mi regna on deve haver timore e terror por li
Deo de Daniel. Car il es li Deo vivent, e il subsiste eternmen; su regna nequande va esser
destructet, e su domination va durar til li fine.
26a- Yo ordona que in tot li extension de mi regna
Li rey ordona ma il ne constringe nequi.
26b- on deve haver timore e terror por li Deo de Daniel
Ma enrichit per ti experientie, il impone li timore e li terror del Deo de Daniel por
dissuader li autores de un nov complot fomentat contra Daniel.
26c- Nam il es li Deo vivent, e il subsiste eternmen
Il espera que ti testimonie va esser recivet in li cordes del homes del regia, e por far to,
il laud e exalta it.
26d- su regia ne va esser destructet, e su domination va durar til li fine
Li caracter etern del 5im regia del statu es denov proclamat.
Dan 6:27 It es il qui libera e qui salva, qui opera signes e miracles in li ciel e sur li terre. It
es il qui ha liberat Daniel del potentie del leones.
27a- It es il qui libera e qui salva
Li rey testimonia pri to quo il ha constatat ma ti liberation e ti salvation concerne
solmen li corporal vive, li vive de Daniel. On va dever atender li ariva de Jesus-Christ por
comprender li desir de Deo liberar e salvar del peccat. Ma notabilisa it, li rey ha naturalmen
sentit li beson purificar se por pleser al Deo vivent.
27b- qui opera signes e miracles in li ciel e sur li terre
Li libre de Daniel testifica pri ti signes e miracles, supernatural actiones quel Deo ha
realisat, ma atention, li diablo e su demones posse anc imitar cert miracles divin. Por
identificar inter li du possibil origines, it sufice comprender a qui li message livrat profita.
Conduce it al obedientie al Deo creator, o a su desobedientie?
Dan 6:28 Daniel prosperat sub li regne de Darius, e sub li regne de Cyrus, li Pers.
28a- Noi comprende it, Daniel ne va retornar a su natal land, ma li leciones quel Deo ha
aprendet le in Dan.9 va far le acceptar sin sufrir ti destine decidet de su Deo.
Daniel 7
Dan 7:1 : In li unesim annu de Belschatsar, rey de Babilonia, Daniel havet un sonje e
visiones aparit a su mente, durant que il esset sur su lett. Poy il scrit li sonje, e racontat li
principal coses.
1a- Li unesim annu de Belschatsar, rey de Babilonia
To es in 605. Desde li vision de Dan.2, 50 annus ha passat. Mort, li grand rey
Nebucadnetsar es remplazzat per su nepote Belschatsar.
Dan 7:2 : Daniel comensat e dit : Yo regardat durant mi vision nocturn, e ecce, li quar ventes
del ciel fat irruption sur li grand mare.
2a- li quar ventes del ciel fat irruption
To es li universal guerras quel ducte dominatores extender lor potentie in li direction
del quar cardinal punctes, vers li Nord, Sud, Ost e West.
2b- sur li grand mare
Li image ne es flatant por li homanitá, pro que li mare, mem grand, es un simbol de
morte. It ne es, in li projecte de Deo, li medie preparat por li hom fat a su image, secun Gen.1.
Su medie es li terre. Ma li homanitá ha perdit, desde li original peccat, per su desobedientie,
su divin image e it ne es plu a su ocules pur e sant quam ínpur e voraci marín animales quel
devora unaltru sub li inspirationes del diable e demones. In ti vision, li mare simbolisa li
anonym masse del homan essentes.
Plu, li zone covrit per li profetie concerne populés ligat per lor aspectes costal del
Mare Mediterranian. Li mare do jue un grand rol in li guerral actiones del conquestes del
dominatores.
Dan 7:3 E quar grand animales exeat del mare, diferent li es unes del altres.
3a- E quar grand animales exeat del mare
Noi retrova in un nov vision li instruction dat in Daniel 2, ma ta, animales remplazzar li
partes del córpor del statu.
3b- diferent les unes del altres
Quam li materiales de li statu de Dan.2.
Dan 7:4 Li unesim esset simil a un leon, e havet ales de aguilas; yo regardat til que su ales
esset arrachat; it esset levat del terre e fat star sur su pedes quam un hom, e un cordie de hom
esset dat a it.
4a- Li unesim esset simil a un leon, e havet ales de aguilas
Ci, li cap de aure del rey chaldean de Dan.2 deveni un leon con ales de aquile;
emblema gravat sur li petres blu de Babilonia, li orgolie del rey Nebucadnetsar in Dan.4.
4b- yo regardat, til li moment quande su ales esset arrachat
Li profetie mentiona li sett annus o sett témporas durant queles li rey Nebucadnetsar
esset humiliat per Deo. Durant ti 7 annus (sett témporas) de humiliation profetisat in
Dan.4:16, su corde de hom esset removet, remplazzat per un corde de bestie.
4c- il esset levat del terre e posit sur su pedes quam un hom, e un cordie de hom esset dat
a le.
Su conversion al Deo creator es ci confirmat. Su experientie permite nos comprender
que, por Deo, li hom es hom solmen quande su cordie porta li image de tis de Deo. Il va
revelar to in su incarnation in Jesus-Crist, li divin perfect model del amore e del obedientie.
Dan 7:5 E ecce, un duesim animal esset simil a un urse, e se tenet sur un látere; it havet tri
costas in li bocca inter li dentes, e on dit le: Leva te, manja mult carn.
5a- E ecce, un duesim animal esset simil a un urse, e se tenet sur un látere
Pos li rey chaldean, li pector e li brasse de argentedel Medes e Perses deveni un urse.
Li precission « quel stat sur un látere » ilustra li domination Persian aparit in duesim pos li
domination Med, ma su conquestes obtenet per li rey Cyrus 2 li Persian ha dat le un potentie
mult plu grand quam tis del Medes.
5b- it havet tri costas in li buca inter li dentes, e on dit le: Leva te, manja mult carn
Li Perses va dominar li Medes e conquerir tri landes: Lydia del rich rey Croesus in -
546, Babilonia in -539, e Egiptia in -525.
Dan 7:6 Pos to yo regardat, e ecce, un altri esset simil aun leopard, e havet sur li dorse quar
alas quam un avie; ti animal havet quar capes, e li domination esset dat a it.
6a- Pos to yo regardat, e ecce, un altri esset simil a un leopard
Idem, li ventre e li cuisses de bronze li dominatores Grec deveni un leopard provist de
quar alas de avie; li macules del leopard grec fa it un simbol del peccatu.
6b- e havet sur li dorse quar alas quam un avie
Li quar alas de avie associat con li leopard ilustra e confirma li extrema rapiditá del
conquestes de su yun rey Alexander li Grand (inter -336 e -323).
6c- ti animal havet quar capes, e li domination esset dat a it
Ci, « quar capit » ma in Dan.8 it va esser « quar grand corn » quel designa li
dominatores grec successores de Alexandre li Grand: Seleucos, Ptolemeo, Lysimach, e
Cassander.
Dan 7:7 Pos to, yo regardat durant mi visiones nocturn, e ecce, il esset un quaresim animal,
terribil, terribil e extraordinarimen fort; it havet grand dentes de ferre, it manjat, ruptet, e it
calcat sub pedes to quo restat; it esset diferent de omni anteyan animales, e it havet deci
cornes.
7a- Pos to, yo regardat durant mi visiones nocturn, e ecce, il esset un quaresim animal,
terribil, terribil e extraordinarimen fort
Anc vez, li gambes de fer del Imperie roman deveni un monstre con dentes de fer e
deci cornes. Secun Apo.13:2, solmen it porta li criterias del 3 precedent imperies: Fortie
del leon, confirmat in ti versu u on precisa: extraordinarimen fort; li potentie de urs, e li
rapiditá del leopard con li heredage de su peccat simbolisat per su macules.
7b- it havet grand dentes de fer, it manjat, fracassat, e it calcat sub pedes to quo restat;
Ti precisation atribue a it massacres e carnages fat per li simbol del fer roman quel va
continuar se til li fine del munde, per su dominacion papal.
7c- it esset diferent de omni precedent animales, e it havet deci cornes.
Li deci cornes representa, li Francos, li Lombardes, li Alamannes, li Anglo-Saxonnes,
li Visigot, li Burgundiones, li Sueves, li Herules, li Vandales, e li Ostrogot. To es
li deci christian regnes quel va formar se pos li écroulement del imperie roman desde 395,
secun li explicationes dat per li angel a Daniel in li versu 24.
Dan 7:8 Yo regardat li cornes, e ecce, un altri micri corne crescat ex li medie de les, e tri del
unesim cornes esset extirpat ante ti corne; e ecce, it havet ocules quam ocules de un hom, e
un bocca, quel parlat con arrogantie.
8a- Yo regardat li cornes, e ecce, un altri micri corne crescat ex li medie de les
Li micri corne orígina ex un del deci cornes, quel designa Italia del Ostrogotts u se
trova li cité de Roma e li pretensit « sant sede » papal, al palacie del Lateran sur li mont
Caelius; nómine latin significant: li ciel.
8b- e tri del prim cornes esset arrachat ante ti corne
Li cornes arrachat es cronologicmen: li tri reyes diminuit del versu 24, to es, li
Herules inter 493 e 510, po successivmen, li Vandales in 533, e li Ostrogotts in 538 quel esset
chassat de Roma per li general Belisario sub li ordones de Justiniano 1er, e definitivmen victet
in Ravenna in 540. Car on deve notar li consequentie del expression ante ti corne. To
significa que li corne ne have propri militari potentie e que ella profita del armat fortie del
monarques qui la time e respecta su religiosi potentie e prefere ergo suportar e obedir la. Ti
ratione va esser confirmat in Dan.8:24 u noi va leer: su potentie va crescer, ma ne per su
propri fortie, e li versu 25 va precisar: pro su prosperitá e li successe de su astutie, il va haver
arrogantie in li cordie. It es do demonstrat que li veritá recive confirmation solmen per
gruppar li simil mensages disperset in li diferent capitules del libre de Daniel e plu
largmen del tot Biblie. Separat, li capitules del libre « sigilla » li profetie e su messages, li
max subtil e important resta ínaccessibil.
8c- e ecce, it havet ocules quam ocules de hom
In Apo.9, li Spirit fa preceder su descriptiones per li terme quam. Per ti maniere, it
sugera un similitude de aparition quel ne es un realitá. Ci, sammaniere, on deve relevar li
similitude con li hom incarnat in su perfection in Jesus-Christ, ma it have solmen li
pretension. Ma hay plu, pro que li « ocules » es simbolic del vision del profetas de quel Jesus
es anc li model perfect. E li Spiritu fa allusion al pretension profetic del papatu quel va
finalmen instalar su sede oficial in li cité del Vatican, parol quel significa: profetisar, del latin
« vaticinare ». Li cose va esser confirmat in Apo.2:20, quande li Spiritu compara ti catolic
roman eclesia al Jezabel qui fat mortar li profetas de YaHWéH, li fémina foren adoratora del
Baals, maritat del rey Achab. Li comparation es justificat pro que li papisme fa morir sur li
buchers del inquisition li ver profetas de Deo in Christ.
8d- e un bucca, quel parlat con arrogantie.
In ti capitul 7, li divin Filmator e Metteur in scena presenta in « zoom » li era cristian
quel le concerne specialmen, li periode inter li fine del imperie roman e li gloriós retorn del
Christ in Micaël, su nómine celestial che li angeles. Il anuncia li venida de un rege arrogant,
persecutor del sanctes del Altissim, qui atacca li normes religiosi divin tentante cambiar li
témpor e li leges, li deci comandamentes ma anc li altri ordonanties divin. Li Spirit anuncia su
punition final; il va esser « consumet per li foy pro su paroles arrogant ». Pro to, li scena del
judicament celestial del settim millenium es immediatmen presentat pos li mention de su
paroles arrogant. Ante ella, li rey Nebucadnetsar hat anc monstrat de arrogantie ma il
acceptat humilmen li lection de humiliation quel Deo dat le.
Li celestial judicament
Dan 7:9 Yo regardat, durant que on plazzat trones. E li ancian del dies seyit. Su vestiment
esset blanc quam li nive, e li capilles de su cap esset quam pur laine; su trone esset quam
flammes de foy, e li rottes quam un ardent foy.
9a- Yo regardat, durant que on plazzat li trones
Ti scene representa li témpor del judicament quel va esser efectuat per li sanct
redemptet de Jesus-Crist in su presentie, assidet sur trones, in li ciel secun Apo.4, durant
li mill annus mencionat in Apo.20. Ti judicament prepara li conditiones del final
judicament de quel li execution es illustrat in li versete 11.
9b- E li ancian del dies sedet se.
To es li divinisat Christ, li sol Deo creator. Li action del verbe sedet indica li cessation
de un activitá stant, it es li image del repos. Li ciel es in un pace absolut. Sur li terre, li
malicos ha esset destructet al retorn del Christ.
9c- Su vestiment esset blanc quam li nive, e li capilles de su cap esset quam pur laine
Li blanc es li simbol del perfect puritá de Deo quel concerne su tot natura al nivelle de
su vestimentes, simboles de su ovres e del capilles de su cap quel es un corona de pur e
perfect sagesse exempt de omni peccatu.
Ti versu sugera Esa.1:18 : Ven e disputa! dit YaHWéH. Si vor peccates es quam li crimson, ili
va devenir blanc quam li nive; si ili es rubi quam li purpur, ili va devenir quam li laine.
9d- su trono esset quam flammes de foy,
Li tron designa li loc del grand Judicato, to es, li judicie del pensé de Deo. It es situat
sub li image del flammes de foy quel va esser li ocules del Cristo justicie in Apo.1:14 u on
retrova li descriptiones de ti vers. Li foy destructe, quo da a ti judicie li scope destructer li
enemíes de Deo e su electes. Pro que ti-ci ja es mort, ti judicie concerne li second morte quel
va frappar definitivmen li condamnat.
9e- e li rottes quam un foy ardent.
Li tron have rottes comparat con un ardent foy quel va esser justmen acendet sur li
terre: Apo.20:14-15: li duesim morte es li stagn de foy. Li rottes do sugera li movement del
jugatores del ciel al terre por li execution del verdictes pronunciat. Li Deo vivent, li grand
Jugator, se move e quande li terre va esser renovat e purificat, il va ancor mover se por
installar su tron Regal secun Apo.21:2-3.
Dan 7:10 Un fluvie de foy flue e exeat ante il. Mil milles servit le, e deci miliones sta in su
presentie. Li juges sedet se, e li libres esset apertet.
10a- Un fluvie de foy flue e exeat ante il
Li foy purificant quel descendra del ciel por devorar li animas del cadit morts poy
resussitat, secun Apo.20:9 : E ili ascendet sur li superficie del terre, e ili investit li camp del
santos e li cité amat. Ma un foy descendet del ciel, e les devorat.
10b- Mil miliones servit le
To es, un million de animas, delelectet redemptet del terre.
10c- e deci mil miliones statin su presentie
Deci miliardes de animas terrestrivocat per Deo resussitá e convocat avan il e su
judices por subir li just divin sentence del duesim morte, cose confirmat in Lucas 19:27: Al
rest, aporta ci mi enemicos, qui ne voled que yo regnat super les, e morta les ante me.
Talmen, li Spirit confirma li paroles quel il ha dit per Jesus in Mat.22:14: Nam mult es vocat,
ma poc elect. To va esser specialmen li casu in li ultim dies secun Lucas 18:8: Ma quande
li Filio del hom va venir, va il trovar li fide sur li terre?
10d- Li judices sedet, e li libres esset apertet
Li tribunal suprem va judicar sur li base del testimonios quel ha permis li judicie e li
requisitorios adaptat individualmen por chascun anima condamnat. Sulibres contene li vive de
un creatura, gardat in memorie per Deo, con li angeles fidel quam testimonies, actualmen
invisibil por li terranes.
Dan 7:11 Yo regardat tande, pro li paroles arrogant quel li corne pronunciat; e durant que
yo regardat, li animal esset mortat.
11a- Yo regardat tande, pro li paroles arrogant quel li corne pronunciat
Quam li termines « pro li paroles arrogant » li indica, ti verset vole monstrar nos li
relation de causa a effecte quel define li judicament de Deo. Il ne judica sin causa.
11b- e durant que yo regardat, li animal esset mortat
Si li quaresim animal representante li succession, Roma imperial - deci regnes
europan - Roma papal, es destructet per li foy, it es pro que del activitá oral arrogant del
Rome papal ; activitá quel va continuar til li retorn del Christ.
11c- e su corpore esset anihilat, livrat al foy por esser brulat
Li judicie frappa in sam témpor li micri corne e li deci cornes civil quel ha supportat it
e participat in su peccates secun Apo.18:4. Li Lacun de foy del duesim morte va les devorar e
les anihilar.
Dan 7:12 Li altri animales esset despojiat de lor potentie, ma un prolongation de vive esset
acordat les til un cert témpor.
12a- Li altri animales esset despojiat de lor potentie
Ci, quam in Apo.19:20 e 21, li Spiritu revela que un diferent sorte es previdet por li
ordinari peccatores del paganisme, essente herederos del original peccat transmisset desde
Adam al massas human de omni historie terrestri.
12b- ma un prolongation de vive esset acordat les til un cert témpor
Ti precisation vole significar li avantage del precedent imperies de ne haver vivet li
fine de lor domination al fine del munde quam it es li casu por li 4ème animal roman sub su
ultim forme de guvernament universal cristian in li témpor del retorna de Jesus-Crist. Li fine
del 4ème es marcat per su total destruction. Pos to, li terra va restar inform e vacui in image
de li abysse de Gen.1:2.
Jesu-Christ, li filio del hom
Dan 7:13 Yo regardat durant mi visiones nocturn, e ecce, sur li nubes del ciel arivat quelcú
simil a un filio del hom; il avançat se vers li ancian del dies, e on fat le aproximar se a il.
13a- Yo regardat durant mi visiones nocturn, e ecce, sur li nubes del ciel arivat quelcú
simil a un filio del hom
Ti aparition del filio del hom veni clarificar li sens dat al judicie quel just ha esset
mentionat. Li judicie apartene a Cristo. Ma in limpor de Daniel, Jesus ancor ne ha venit, do
Deo mette in image quo il va realisar per su terrestri ministerie durant su unesim venida sur li
terre del homes.
13b- il avançat se vers li ancian del dies, e on fat aproximar le a il.
Pos su morte, il va resussitar se, por presentar su perfect justicie quel ha esset
sacrificat quam oferta al Deo ofendet, por obtener li pardon de su electes fidel, triat e selectet
per il self. Li image presentat instrui li principie del salvation obtenet per li fide al voluntari
sacrifice de Deo in Cristo. E it confirma su validitá che Deo.
Dan 7:14 On donat le domination, glorie e regne a il; e omni popules, nationes e homes de
omni lingues servit le. Su domination es un domination eternal quel ne va passar, e su regne
ne va esser destructet.
14a- On donat le domination, glorie e regne a il
Li dates de ti versette es resumat in ti versettes de Matt.28:18 til 20 quel confirma que
li judicie apartene efectivmen a Jesus-Crist:Jesu, aproximante se, parlat les talmen: Omni
potentie ha esset dat a me in li ciel e sur li terre.. Ear, fa de omni nationes discípules,
baptisante les in li nómine del Patre, del Filio e del Sant Spirit, e instruete les observar omni
quo yo ha prescrite a vos. E ecú, yo es con vos omnidíes til li fine del munde..
14b- e omni popules, li nationes, e li homes de omni lingues le servit
In li absolut, to va esser sur li nov terre, li ancian renovat e glorificat pos li settim
millenium. Ma li redemptet va har esset selectet ex omnili popules, li nationes, e li homes de
omni linguesper li unic salvation obtenet per Jesus-Crist pro que ili haservit durant lor vive. In
Apo.10:11 e 17:15 ti expression designa Europa e li occidental munde christianisat. No
retrova in ti gruppe limiliondel electet salvat qui servi Deo in li versu 10.
14c- e su regne nequande va esser destructet
Li precisationes citat in Dan.2:44 concernant it es confirmat ci: su regne nequande va
esser destructet.
Dan 7:15 Yo, Daniel, havet li spirit perturbat intra me, e li visions de mi cap effrayat me.
15a- Yo, Daniel, havet li spirit perturbat in me
Li perturbation de Daniel es justificat, li vision anuncia un peril por li santes de Deo.
15b- e li visions de mi cap terrassat me.
Bentost, su vision de Micaël va producter li sam efect sur le, secun Dan.10:8 :Yo restat
sol, e yo videt ti grand vision; li forties me mancat, mi visage changeat de color e esset
decomposat, e yo perdet omni vigor. Explication : li filio del hom e Micaël es un sol e sam
person divin. Li terrore va caracterisar li regne de Roma, nam in ti du dominas successiv, it ne
va dar al popules sant dominatores quam Nébucadnetsar, Darius li Med e Cyrus 2 li Pers.
Dan 7:16 Yo aproximat me a un de ti qui esset ta, e yo demandat le li veritá pri omni ti coses.
Il dit me it, e dat me li explication:
16a- Ci comensa li explicationes complementari dat per li angelo
Dan 7:17 Ti quar grand animales, es quar reyes quel va levar se del terre;
17a- Remarca que ti definition es tant aplicabil al succession revelat in Dan.2 per li image
del statue quam ci in Dan.7, per tis del animales.
Dan 7:18 ma li sant del Altissim va reciver li regne, e ili va posseder li regne por sempre, de
eternitá in eternitá.
18a- Sam comentarie quam por li quar successiones. Ta ancor, li quintine concerne li regne
eternal del electes que Christ construye sur su victorie sur li peccate e li morte.
Dan 7:19 Pos to yo desirat saver li veritá pri li quaresim animal, quel esset diferent de omni
altri, extremmen terribil, quel havet dentes de ferre e ungles de bronze, quel manjat, ruptet, e
calcat sub pedes to quo restat;
19a- quel havet dentes de ferre
On trova ci, in li dentes, li ferre ja simbol del duritá del imperie roman designat per li
gambes del statua de Dan.2.
19b- e ungles de bronze.
In ti aditional information, li angel precisa: e ungles de bronze. Li heredage del
peccatu grec es confirmat per ti material impur, alliage quel simbolisat li imperie grec in li
ventre e li cuisses del statu de Dan.2.
19c- qui manjat, ruptet, e calcat li restant
Manjar, o profitar del cose conquestat, quo fa crescer fránger o, constrigner e
destructer calcar con li o, despectar e persecuter To es li actiones que li du « Roma »
successiv e lor supportes civil e religios va practicar til li retorn de Cristo. In Apo.12:17 : li
Spiritu designa li ultim « adventistes » per li parol « reste ».
Dan 7:20 e sur li deci cornes quel il havet in su cap, e sur li altri quel hat exeat e ante quel
tri hat cadet, sur ti corne quel hat ocules, un bocca parlant con arrogantie, e un plu grand
aparentie quam li altres.
20a- Ti versu aporta al versu 8 un detallie contradictori. Qualmen li « micri corne » prende
ella ci un plu grand aparentie quam li altris ? To es su tot diferentie con li
altris reyes del deci cornes. Ella es tre debil e fragil e tamen, per li credulitá e li timore de Deo
quel ella pretende representar sur li terre, ella domina e manipula les a su vole, except in rari
exceptions.
Dan 7:21 e yo videt ti corne far li guerre al santes, e victoriar super les,
21a- Li paradoxe continua. Ella pretende incarner li max alt santitá e Deo acusa la de
persequer su santes. Un sol explication tande: ella mente quam ella respira. Su successe es ti
de un immense mensonge trompant e devastant, tre destructiv del via traciat per Jesus-Crist.
Dan 7:22 til li témpor quande li ancian de dies venit dar li jure al santes del Altissim, e li
témpor arivat quande li santes esset in possession del regnia.
22a- Fortunatmen, li bon novelle es confirmat. Pos li tenebrosi actiones del papal Roma e
su civil e religiosi suportatores, li final victorie va retornar al Cristo e su electes.
Li verses 23 e 24 precisa li ordine del succession
Dan 7:23 Il parlat me talmen: Li quaresim animal, it es un quaresim regia quel va exister
sur li terre, diferent de omni regias, e quel va devorar li tot terre, calcar it e fracassar it.
23a- Li pagan Roman imperie in su imperial forme inter 27 e 395.
Dan 7:24 Li deci cornes, to es deci reyes quel va levar se ex ti regia. Un altri va levar se pos
les, il va esser diferent del prim, e il va abassar tri reyes.
24a- It es gratias a ti precisation que noi posse identificar ti deci cornes con li deci christian
regias format sur li occidental territoria del écroulat e fracturat Roman imperie. Ti territoria es
ti de nor actual Europa: li U.E (o E.U.).
Dan 7:25 Il va pronunciar paroles contra li Altissim, il va opresser li sanctes del Altissim, e
il va esperar cambiar li témpor e li leges; e li sanctes va esser livrat inter su manus durant un
témpor, témpor e un demí témpor.
25a- Il va pronunciar paroles contra li Altissim
Deo concentra in ti verset su denunciation del peccates qu'il imputa al roman papal
regime e a su episcopes de Roma antecessores per queles li mal comensat ha esset vulgarisat,
justificat e docet al mult ignorant multitudes. Li Spiritu enumera li acusationes comensante
per li max grav:paroles contra li Altissimipse. Paradoxalmen, li papes pretende servir Deo e
representar le sur li terre. Ma justimen ti pretention constitue li culpa pro que Deo ne aproba
in null maniere ti pretention papal. E per consequentie, omnicos que Roma mente pri Deo
atinge le personalmen.
25b- il va opprimer li santes del Altissim
Li iniqu persecutiondel santes del versu 21 es ci mentionat e confirmat. Judicies es
pronunciat per religiosi tribunales portant li nómine de « sant Inquisition ». Tortura es usat
por conduir li innocentes a reconosser lor culpabilitá.
25c- e il va esperar cambiar li témpor e li leges
Ti accusation da al lector li oportunité restabilir li veritás fundamental del culte rendet
al ver Deo vivent e unic.
Li bell ordine stabilisset per Deo ha esset changeat per li religiosi roman. Secun Exode
12:2, Deo dit al egress ex Egipte al Hebreos: Ti-ci mese va esser por vu li unesim del
mensus; it va esser por vu li unesim del mensus del annu. To es un ordine, ne un simplic
proposition. E pro que li salvation veni del Júdes secun Jesus-Christ, desde li Exode, omni
esser quel entra in li salvation entra anc in li familie de Deo u su ordine deve regnar e esser
respectat. Li ver doctrine del salvation es to, e it esset tal desde li témpor del apostoles. In
Christ, li Israel de Deo ha prendet un aspect spiritual, it ne es min su Israel por quel il ha
instituet su ordine e su doctrines. Secun Rom.11:24, li pagan convertet es inseret sur li radice
e li trunche hebreic de Abraham, e ne li contra. Il es avertit per Paul contra li incredulité
devenit fatal por li Júdes rebel del ancian aliantie e it va esser tant fatale por li cristianes rebel
del nov; to concerne directmen li fide catolic roman, e li studie de Dan.8 va confirmar it,
desde 1843, li cristianes protestant.
Nous n’en sommes qu’au début d’une longue révélation prophétique l’accusation
divine portée dans ce verset est omniprésente tant les conséquences sont terribles et
dramatiques. Les temps changés par Rome concernent :
1 li sabbat-repose del 4esim comandament de Deo. Li settesim die es remplazzat
desde li 7 de marte 321 per li unesim die, tenet quam profan die e comense de semane per
Deo. Plu, ti unesim die esset impoet per li roman imperator Constantin 1esim durant que it esset
consacrat al adoration del « sole venerabil invict », li sole divinisat per li paganes, ja in
Egiptia, simbol biblic del peccat. Daniel 5 ha monstrat nos qualmen Deo puni li insultes fat a
le, li hom es ergo avertit e il save quo l’atende quande Deo va judicar le quam il ha judicat e
fat morir li rey Belschatsar.Li sabat sanctificat de Deo desde li fundation del munde have li
duplic caracteristica de concerner li témpor e li lege divin, quam mentionat nor vers.
2 Li comense del annu, quel originalmen evenit in primavera (parol quel significa
«prim témpor»), ha esset changiat por evenir in li comense del hiverne.
3 Secun Deo, li change del die eveni al sunset, in li órdine nocte-die, ne a midí nocte,
pro que it es ritmat e marcat per li astres quel il ha creat in ti intention.
Li change del legge va mult plu lontan quam li tema del sabbat. Roma ne ha profanat
vasos de oro del templu, it ha auto-permisset cambiar li original textu del paroles scrit per Deo
per su fingre sur li petrin tables dat a Moises. Coses tant sanct que tuchar li archa, in quel ili
trovat se, esset frappat per Deo per un immediat morte.
25c- e li santos va esser livrat inter su manus durant un mpor, témpores, e li medietá de
un témpor
Quo significa un témpor ? Li experientie del rey Nebucadnetsar nos da li response in
Dan.4:23: On va chassar te del medie del homes, tu va haver tui habitat con li besties del
camp, on va dar te quam al boves herba por manjar; e sett témpor va passar sur te, til que tu
save que li Altissim domina super li regne del homes e que il da it a qui il place. Pos ti dur
experientie, li rey dice in li versu 34: Pos li témpor marcat, yo, Nebucadnetsar, levat li
ocules al ciel, e li rason revenit a me. Yo benedict li Altissim, yo laudat e glorificat ti qui vive
eternimen, ti de qui li domination es un eterni domination, e de qui li regne subsiste de
generation a generation. Noi posse deducter que ti sept témporas representa sept annus pro
que li duration comensa e fini in li curs de su vive. To quo Deo nómina un témpor es ergo li
témpor que li terra usa por far un complet rotation circum li sole. De ci resulta mult messages.
Deo es simbolisat per li sole e quande un creatura eleva se in orgolie, por remetter la a su loc,
Deo di a la: «Fa li tornu de mi divinitá e aprende qui yo es». Por Nebucadnetsar, sett tornus es
necessi ma eficaci. Un altri lection va concerner li duration del papal regno anc profetizat per
li terme «témpor » in ti vers. Per comparation con li experientie de Nebucadnetsar, Deo puni
li orgolie cristan per livrar it a un abrutissement durant un témpor, témporas, e un demi-
témpor de annus prophetic. Desde li 7 de marte 321, li orgolie e li ignorantie in li stupiditá fa
que homes consente respectar li ordine quel change un comandament de Deo; a quo li humil
sclavo de Cristo ne posse obeder sin quo, il vell separar se de su Deo salvator.
Ti verset nos ducte a serchar li ver valore e li dates del comense e fine de ti profetisat
durée. Nos va descovrir que it representa 3 annus e six mensus. In facte, ti formule va reaparir
in Apo.12:14 u it es mettet in parallel con li formule 1260 dies del versu 6. Li application del
code de Eze.4:5-6, un die por un annu, va permitter comprender que it es efectivmen 1260
long e terribil annus, de suferenties e mortes.
Dan 7:26 Tande va venir li judicament, e on va remover su domination, quel va esser
destructet e anihilat por sempre.
2a- Sublinea li interesse de ti precission: li judicament e li fine del domination del papes
eveni in li sam témpor. To prova que li judicament mentionat ne va comensar ante li retorn de
Cristo. In 2021, li papes es ancor activ, do li judicament citat in Daniel ne ha comensat in
1844, fratres adventistes.
Dan 7:27 Li regne, li domination, e li grandore de omni regnes sub li ciel va esser dat al
popule del santes del Altissim. Su regne es un regne eternal, e omni dominatores va servir e
obedir le.
27a- Li judicament es do efectivmen metet in action pos li retorn in glorie del Crist e li
rapture al ciel de su electes.
27b- e omni dominatores va servir e obedir le
In exemples, Deo monstra nos li tri dominatores presentat in ti libre: li rey chaldean
Nebucadnetsar, li rey med Darius, e li rey pers Cyrus 2.
Dan 7:28 Ci finit li paroles. Yo, Daniel, esset extremmen perturbat per mi pensas, yo
changiat de color, e yo conservat ti paroles in mi corde.
28a- Li perturbation de Daniel ancor es justificat, nam a ti nivelle li proves del identitá del
Roma papal manca ancor de fortie; su identitá resta ancor un « hipotese » ja tre convicent, ma
totvez, un « hipotese ». Ma Daniel 7 constitue solmen li duesim del sett planches prophetic
presentat in ti libre de Daniel. E ja, noi ha posset constatar que li messages livrat in Dan.2 e
Dan.7 es identic e complementari. Chascun nov planche va aportar nos elementes adicional
quel venient se superposar al studies ja fat, va confirmar e fortificar li message de Deo quel va
devenir talmen plu e plu clar.
Li hipotese que li " micri corne" de ti capitul 7 es li papal Roma, resta a confirmar. Li
cose va esser fat. Ma retene ja ti historic succession quel concerne Roma, " li 4-im monstruosi
animal con dentes de ferre ". It designa li Roman Imperie sequet per li " deci cornes " del
liber e índependent europan regnes a queles succede, in 538, li " micri corne" presumet papal,
ti " rey diferent ", ante quel " tri cornes o tri reyes ", li Herules, li Vandales e li Ostrogotes es
abassat inter 493 e 538 in li verses 8 e 24.
Daniel 8
Dan 8:1 In li triesim annu del regne del rey Belsazar, yo, Daniel, havet un vision, ultra ti
quel yo hat ja antey.
1a- Li témpor ha passat: 3 annus. Daniel recive un nov vision. In it, solmen du animales es
clarmen identificat in li verses 20 e 21 alMedes e Perses e al Grecs quel esset in li previsiones
li 2esim e 3esim Imperies del succession profetisat. Con li témpor, in li visiones, li animales
deveni plu e plu clar conform al ritus del Hebreos. Dan.8 presenta un ariete e un capre; li
animales ofert in li sacrifice del die del expiationes del ritus judeic. On posse remarcar li
simbol del peccat in li superposition del imperie grec: le ventre e les cuisses de bronze de
Dan.2, le leopard de Dan.7 e le caprede Dan.8.
Dan 8:2 Quande yo havet ti vision, it semblat me que yo esset in Susan, li cité capital, in li
provincia de Elam; e durant mi vision, yo trovat me proxim li fluvie Ulai.
2a- Daniel es in Persia proxim li fluvie Karoun quel es in su témpor li Ulaï.
Li capitale Persia e li fluvie simbol de un popul indica un loc geographic de referentie por li
vision quel Deo va dar le. Li messages profetic aporta do in ti capitul precosi dates geographic
quel mancat in li capitules 2 e 7.
Dan 8:3 Yo levat li ocules, yo regardat, e ecce, un ariete stat ante li fluvie, e it havet cornus;
ti cornus esset alt, ma un esset plu alt quam li altri, e it elevat se ultim.
3a- Ti verset resume li historie del Persia imaginat per ti ariete quel li corne li max
alt representa it pro que in un prim témpor dominat de su alliat Mede, it elevat se súper la per
li arivada al potentie del rey Cyrus 2 li Pers, in 539, li ultim contemporan de Daniel secun
Dan.10:1. Ma ci, yo signala un problema de real date, pro que li historistes ignora
completmen li testimonie oculari de Daniel quel atribue, in Dan.5:31, li conqueste de
Babilonia al rey Mede Darius qui organisa Babilonia in 120 satrapies secun Dan.6:1. Cyrus
arivat al potentie pos li morte de Darius do ne in 539 ma un poc plu tard, o al contra, li
conqueste per Darius vell har evenit un poc ante li date 539.
3b- Un subtilitá divin aparce in ti vers, in li forme usat por nominar un micri e un grand
corne. To confirma que li expression « micri corne », cuidadosimen evitad, es specificmen e
exclusivmen ligat al identitá de Roma.
Dan 8:4 Yo videt li ariete quel frappat per su cornes al west, al nord e al sud; null animal
posset resistar a it, e nequí esset ta por liberar su victimes; it fat quo it volset, e it devenit
potent.
4a- Li image de ti verset ilustra li successiv phases del conquestes del Perses queles les
ducte al imperie, li domination del rey del reyes.
A li occident : Cyrus 2 fa Alliance con li chaldeanes e li egiptianes inter 549 e 539.
Al septentrion : Lydia del rey Crésus es conquestat in 546
Al midí : Cyrus conquesta li Babilonia successente al rey Mede Darius pos 539 e
plu tard li rey Persan Cambyse 2 va conquerer Egipte in 525.
4b- e il devenit potent
Il atinget li potentie imperial quel fat de Persia li unesim imperie profetizat in ti capitul
8. It esset li 2-esim imperie in li visions de Dan.2 e Dan.7. In ti potentie li imperie Persan
extendet se til li Mare Mediteranee e atacca Grecia quel stoppat it in Marathon in 490. Li
guerres recomensat.
Dan 8:5 Quande yo regardat atentmen, ecce, un capre venit del west, e curret trans li tot
superficie del terra sin tuchar it; ti capre havet un grand corne inter su ocules.
5a- Li versu 21 identifica clarimen li capre: Li boc, it es li rey de Javan, Li grand corne
inter su ocules, it es li unesim rey. Javan, es li ancian nómine de Grecia. Ignorant li debil
reyes grec, li Spirit construi su revelation pri li grand conquerente grec Alexander li Grand.
5b- ecce, un boc venit del west
Li indicationes geografic es ancor dat. Li boc veni del west relat a li imperie Persian
prendet quam loc geografic de referentie.
5c- e curret tot li terre a su superficie, sin tuchar it
Li message es analog al quar alas de avie del leopard de Dan.7:6. It sublinea li extrem
rapiditá del conquestes de ti yun rey macedonian qui va extender su domination til li fluvie
Indus in deci annus.
5d- ti capre havet un grand corne inter li ocules
Li identitá es dat in li versu 21: Li grand corne inter su ocules, it es li unesim rey. Ti
rey es Alexander li grand ( 543 523). Li Spirit da a il li aspecte del Unicorn, fabulosí
animal mitic. It denuncia talmen li fertil e inépuisabil imagination de un societé grec quel ha
inventat li fables aplicat al religion e de quel li spirit ha trapassat li secules til nor epoca in li
occidental tromposi cristian. To es un aspecte del pecatu quel es confirmat per li image
del capre, li animal quel tenet li rol del peccatu in li annu sacri ritu del « die del expiations ».
Li crucifixion del Messie Jesus ha completat in su perfection divin ti ritu quel deveat cessar
pos il … per fortie, per li destruction del templ e del nation judeic per li Romanes in 70.
Dan 8:6 It arivat til li ari quel havet cornus, e quel yo hat videt starant avan li fluvie, e it
curret sur le in tot su furore.
6a- Alexandre li Grand lansa su atacca contra li Perses de qui li rey es Darius 3. Ti ultim
es victet a Issos, il fuga lassante sur li loc su arcu, su scut, e su mantel, e anc su marita e su
heredero, in 333. Il va esser mort plu tard per du de su grand-ones.
6b- e il curret a le in tot su furore
Ti furore es historicmen justificat. It esset precedet per ti exchange inter Darius e
Alexandre: « Ante que Alexandre ne trova Darius, li rey Persian fa inviar le dones destinat a
sublinear lor respectiv positiones de rey e infante Alexandre es ancor in ti témpor un yun
prince novice in li arte del guerre (branche I, laisse 89). Darius invia le un balle, un scurg, un
fren de cavalle e un cassa de argente plen de ore. Un lettre accompaniant li tresore explica li
elementes: li balle es por que il continua lusar quam un infante quel il es, li fren por aprender
le controlar se, li scurg por corriger le e li ore representa li tribut quel li Macedonians deve
payar al imperator Persian.
Alexandre ne monstra signe de colere, malgré li timore del messageros. Il demanda les vice
felicitar Darius por su astutie. Darius, dit il, conosse li futur, proque il ha dat a Alexandre un
balle quel representa su futur conquesta del munde, li fren significa que omnes va submisser
se a le, li flagelle va esser por punir tis qui va audaciar se levantar contra le e li oro sugera li
tributo quel il va reciver de omnes su subditos ». Detallie profetic, Alexandre havet un cavalle
a quel il donat li nómine « Bucéphale » quo significa, con un prefixe augmentativ, « cap ». In
omni su combates, il va esser in « cap » de su armé, li arme in li manu. E il va devenir durant
« deci annus » li « cap » directiv del munde covrit del profetie. Su notoritá va favorisar li
cultura grec e li peccatu qui la stigmatise.
Dan 8:7 Yo videt it aproximar se al ariete e irritar se contra it; it frappat li ariete e ruptet su
du cornus, sin que li ariete havet li fortie resistar a it; it jettat it a terra e calcat it, e nequí
esset present por liberar li ariete.
7a- Li guerre comensat per Alexander li Grand: in -333, a Issos, li camp persan esset
victet.
Dan 8:8 Li capre devenit tre potent; ma quande it esset potent, su grand corne frappat se.
Quar grand cornes levat se por remplazzar it, al quar ventes del ciel.
8a- su grand corne frappat se
In 323, li yun rey ( 356 323) morit sin heredero a 32 annus, in Babilonia.
8b- Quar grand cornes levat se por remplazzar it, al quar ventes del ciel.
Li remplazzantes del rey mort esset su generales: li diadoques. Ili esset deci al morte
de Alexander e durant 20 annus ili va combatter se inter ili til que al fine del 20 annus solmen
quar survivantes restat. Chascun de ili fondat un dinastie royal in li land sur quel il dominat.
Li max grand esset Seleucos dit Nicator, il fondat li dinastie « seleucid » quel regnat sur li
reyatu de Syria. Li duesim esset Ptolemeos Lagos, il fondat li dinastie « lagid » quel regnat
sur Egiptia. Li triesim esset Cassandros quel regnat sur Grecia, e li quaresim esset
Lysimachos (latin nómine) quel regnat sur Thracia.
Li prophetic message basat sur li geografie continua. Li quar punctes cardinal del quar
ventes del ciel confirma li identitá del landes del concernat combatentes.
Li retorn de Roma, li micri corne
Dan 8:9 De un de les exeat un micri corne, quel grandijat mult vers li sud, vers li orient, e
vers li max bell land.
9a- Li aspecte de ti versu descri li extensiones de un reyatu quel va devenir a su vice un
dominant imperie. Or, in li precedent leciones e in li historie del munde li reyatu sequente de
Grecia, it es Roma. Ti identification es plu justificat per li expression «micri corne» quel es ti
vez, in contrari a quo ha esset fat por li corne Mede plu curt, clarmen citat. To nos permite dir
que ti «micri corne» simbolisa, in ti contextu, li crescent republican Roma. Nam, it interveni
vers li orient, in gendarmes del munde, sovente pro que it es vocat por reglar un local
conflictu inter adversarios. E to es li precisi rason quel justifica li image quel seque.
9b- De un ex les egresset un micri corne
Li precedent dominator esset Grecia, e desde Grecia Roma veni dominar in ti oriental
zone u Israel es situat; Grecia, un del quar cornes.
9c- quel grandiosat se mult vers li sud, vers li orient, e vers li max bell del landes.
Li cresce roman comensa desde su localisation geografic vers li sud unesim. Li
historie confirma li cos, Roma intrant in li Guerres punic contra Carthago, li actual Tunis, vers
250.
Li fase de extension sequent efecte se vers li oriente per intervenir che un del quar
cornes : Grecia, vers 200. It esset vocat per li liga grec etolian por suportar it contra li liga
achaic (Etolia contra Achaia). Arrivat sur li sol grec, li armé roman ne va plu forlassar it e li
tot Grecia va devenir un colonie roman desde 160.
Desde Grecia, Roma va continuar su extension per poner su pedes in Palestina e Judea,
quel va devenir in 63 un provincia de Roma conquassat per li armés del general Pompeo. It
es ti Judea, quel li Spíritu designa per ti bell expression: Li max bell país, expression citat in
Dan.11:16 e 42, e Ezé.20:6 e 15.
Li hypotese es confirmat, li «micri corne » es Roma
Ti vez, li dubita ne plu es possibil, li papal regime de Dan.7 es demascat, e do, saltante
li secules ínutil, li Spirit guida nos al tragich hor quande, abandonat del imperatores, Roma
reprende su domination sub un religiosi forme con cristian aparentie, a quel it atribue li
actiones revelat per li simboles del versu 10 quel veni. To es li actiones del rey « diferent » de
Dan.7.
Li imperial Roma e poy li papal Roma persecuta li santes
Du successiv lectiones por ti sol verset
Dan 8:10 It elevat se til li armé del cieles, it fat cader a terra un parte de ti armé e del
stelles, e it calcat les.
10a- It elevat se til li armé del cieles
Per dir « ella », li Spirit garda quam scope li identitá Roma, in li sequentie cronologic
de su extensiones, pos formes de guvernament divers a queles it alude in Apo.17:10, Roma
arivat al imperie sub li regne del roman imperator Octave dit Auguste. E it es de su témpor,
que Jesus-Christ nascet del Spirit, in li corpore ancor virginal de Maria, li yun marita de
Joseph; ambi selectet pro li unic rason de lor apartenent al lineage del rey David. Pos su
morte, un vez resucitat per se self quam il hat anunciat, Jesus comendat a su apostoles e su
discípules li mission anuncar li bon novelle del salvation (li Evangélie) por far electes sur tot
li terre. In ti epoca Roma confrontat se con li dulcor e pacifisme cristian; it in li rol del
carnator, li discípules de Christ in ti del agnelles ocidet. Al precie de mult sang martir versat,
li fé cristian expanset se in li munde e specialmen in li capitale del imperie, Roma. Li imperial
Roma persecutor elevat se contra li cristanes. In ti verset 10, du actiones de Roma superposa
se. Li unesim concerne li imperial e li duesim, li papal.
In li regime imperial noi pos ja atribuer le li actiones mentionat:
Ella elevat se til li armé del cieles : ella confrontat se con li cristanes. Detra ti
expression simbolic armé del ciel, trova se li Electet cristan secun que Jesus ja nominat su
fidel: cives del regne del ciel. Plu, Dan.12:3 compara li ver sant con li stelles quel es anc li
posteritá de Abraham de Gen.15:5. In unesim lectura, audaciar martirisar li filios e filias de
Deo ja constitui por li pagan Roma un acte arrogant e un elevation indign e injustificat. In li
duesim lectura, li pretension del episcop de Roma a ducter quam papa li Elect de Jesus-Christ
desde 538 es anc un acte arrogant, e un elevation ancor plu indign e injustificat.
ella fat cade a terre un parte de ti armé e del astres, e ella les calcat: Ella les
persecuta e les fat morir por distraer su population in su arenes. Li persecutores es
principalmen Nero, Domitian e Diocletian li ultim oficial persecutor inter 303 e 313. In
unesim lectura, ti dramatic periode es covrit in Apo.2 sub li nómines simbolic « deEphes »,
epoca u John recive su Revelation divin nominat « Apocalypse » e de «Smyrna ». In li duesim
lectura, imputat al papal Roma, ti actiones es situat in Apo.2 sub li nómines « Pergam » o
violation del aliantie o adultère e « Thyatire » o abominationes e mortes. Per dir, e ella calcat
les, li Spirit imputa al du Romas li sam tip de sanguinari actiones. Li verbe calcat e su
expression calcat sub pedes es imputat al pagan Roma in Dan.7:19. Ma li action de calcar va
continuar til li fine del 2300 vespre-matine del verset 14 de ti capitul 8 secun li enunciation
del verset 13: Til quande va li santitá e li armé esser calcat ? Ti action eveni in li témpor del
era cristan e do noi deve atribuer it al Roma papal e su suportatores monarchic; quo li historie
confirma. Tamen, notabilisa un important diferentie. Li Roma pagan solmen cader a
terra literalmen li santes de Jesus-Crist, durant que li Roma papal, per su fals religiosi
instruction, les fa cader a terra spiritualmen, ante que persecuter les denov literalmen.
Li persecutiones sporadic ha continuat con alternationes de pace til li arivada del imperator
Constantin 1er qui fini li persecutiones contra li cristianes per li edicte de Milano, su capital
roman, in 313, quel constitue li fine del periode del "deci annus" de persecutiones quel
caracterisa li epoca "Smyrna" de Apo.2:8. Per ti pace, li fide cristian ne va ganar qualcuncós,
e Deo, il, va perder mult. Nam sin li barriere del persecutiones, li engagementes del ne-
convertites por ti nov fide multiplica se in tot li imperie e precipue in Roma u li sangue del
martyres ha curret li max.
Do it es in ti témpor que noi posse ligar li comense del duesim lectura de ti vers. Ti u
Roma deveni cristan per obedi li ordines del imperator Constantin, qui in 321 ha just fat un
edictu quel ordona li change del semanal die de repos: li sabatte del settim die es remplazzat
per li unesim die del semane; in ti témpor, consacrat del paganes al adoration del deo «sole
venerabil invict ». Ti action es tam grav quam li facte de trincar in li vasos de aur del templu,
ma ti vez, Deo ne va reager, li hora del final judicie va suficer. Con su nov die de repos, Roma
va extender su doctrine cristian in tot li imperie, e su autoritá local, li episcop de Roma va
ganar prestigie e suport, til li supre elevation li titul papal quel es dat per decrete, in 533, del
imperator bizantin Justinien 1er. On va dever atender li expulsion del Ostrogotes hostil por que
li unesim papa in titul, Vigile, installe se sur su sede papal, in Roma, in li palacie del Lateran
constructet sur li monte Caelius. Li date 538 e li arivada del unesim papa marca li
acomplissement del actiones descrit in li versu 11 sequent. Ma it es anc, li comense del 1260
dies-annus de regne del papes e omni to quo les concerne e quel ha esset revelat in Dan.7. Un
regne continu durant quel li santos es, denov, calcat sub pedes, ma ti vez, per li religiosi
domination papal roman e su civil aprens, li monarcas, e li culmine... in li nómine de Crist.
Li actiones specific del papatu stabilat in 538
Dan 8:11 It levat se til li chef del armé, prendet de il li sacrificie perpetui, e subverset li
loc li base de su santuario.
11a- Ella elevat se til li chef del armée
Ti chef del armée es logicmen e biblicmen Jesus-Crist, secun Eph.5:23: nam li marito
es li chef del fémina, talmen quam Christ es li chef del Eclesia, quel es su córpor, e de quel il
es li Salvator. Li verbe «ella se elevat» es ben selectet, pro que precismen, in 538, Jesus trova
se in li ciel durant que li papatu es sur li terre. Li ciel es extra su atinge ma «ella se elevat» per
far creder al homines que ella replace le sur li terre. Desde li ciel, Jesus have poc chance
evitar al homines li trappe tendet sur lor passus per li diablo. Plu, pro quo il vell far to, durant
que il livra les self a ti trappe e a omni su maledictiones? Nam noi ha leet in Dan.7:25, «li
santos va esser livrat inter su manus durant un témpor, témpor (2 témpor) e un demi témpor »
; ili es deliberatmen livrat del Deo Christ, pro li témpor e del lege changet. Li lege modificat
in 321 per Constantin pri li sabbat, naturalmen, ma precipue, li lege changet per li roman
papisme, pos 538 u it ne es solmen li sabbat quel es afektet e ataccat, ma li tot lege quel es
reordinat secun li version de Roma.
11b- le levat li sacrificie perpetui
Yo signala li absentie del parol sacrificie in li original hebreic text. To dit, su presentie
sugera li context del ancian aliantie, ma it ne es tal quam yo ha just demonstrat. Sub li nov
aliantieli sacrifice e li oferta ha cessat, li morte de Christo, in li medie del semane mentionat
in Dan.9:27, ha rendit ti ritus ínutil. Tamen, quelcós del ancian aliantie ha restat: li ministerie
del sovereign sacerdote e intercessor por li peccas del popul quel anc profetisat li celestial
ministerie quel Jesus acomplesi in favor de su sol electes redemptet per su sangue desde su
resurrection. Christo ha remontat al ciel quo restat tande a lui remover? Su function
sacerdotal, to es, su exclusiv rol de intercessor por pardonar li peccas de su electes.
Efectivmen, desde 538, li instauration sur terre, in Roma, de un chef del Eclesie de Christo ha
rendit li celestial ministerie de Jesus van e ínutil. Li pregas ne passa plu per il e li peccatores
resta portatores de lor peccas e de lor culpabilitá vers Deo. Heb.7:23 confirma ti analyse,
ditente: «Ma il, pro que il resta eternimen, posse un sacerdotie quel ne es transferibil ». Li
change del chef sur li terre justifica li abominabil fructes portat per ti christianisme sin Christ;
fructes profetisat per Deo a Daniel. Pro quo li cristanes ha esset frappat per ti terribil
malediction? Li versu 12 quel veni va dar li response: pro li peccatu.
Li identification del perpetui quel just ha esset efectuat va servir quam base por li
calculations usant li durates 1290 e 1335 dies-annus quel va esser proposit in Dan.12:11 e 12;
li base stabilisset essente li date 538, moment u li sacerdotie perpetui es subtilisat per li chef
papal terrestri.
11c- e renversat li loc li base de su santuario
Pro li context del nov aliantie, inter li du significationes possibil del parol hebreic «
mecon » traductet per « loc » yo ha retenet su traduction « base » tam legitim e plu adaptat al
context del era cristian visat per li profetie.
Un rapid lectura vide nullcos ma un minutiose studie ductet per li Spiritu apert li ocules sur li
subtilitás del libre de Daniel u il es sovente question pri sanctuarium, quo causa confusion.
Tamen, it es possibil ne lassar se trompar secun li verbe quel marca li action fat
al sanctuarium.
Ci in Dan.7:11 : su base es reversat per li papatu.
In Dan.11:30: it es profanat per li grec rey persecutor del Judes Antiochos 4 Epiphane
in -168.
In Dan.8:14 e Dan.9:26 it ne es question pri sanctuarium ma pri sanctitá. Li hebreic
parol «qodesh» es mal traductet sistematicmen in omni traductiones del max frequent
versiones. Ma li original hebreic text resta ínmutat por testificar li veritá original.
It es necessi saver que li termene « sanctuarium » designa exclusivmen li loc u Deo
sta in person. Desde que Jesus resussitá e ascendet al ciel, ne existe plu sur li terra
alcun sanctuarium. Subverter li base de su sanctuarium significa do minar li fundamentes
doctrinal quel concerne su ministerie celestial quel ilustra omni conditiones del salvation.
Efectivmen, un vez baptisat, li vocat deve posser beneficiar del aprobation de Jesus-Christ qui
judica su secun su ovres e consente o ne pardonar su peccates in li nómine de su sacrifice.
Li baptisme marca li comense de un experientie vivet sub li just judicie de Deo e ne su fine.
To significa que quande li relation direct inter li elect terren e su intercessor celestial es
interruptet, li salvation ne es plu possibil, e li sant aliança es ruptet. To es un terribil drama
spiritual ignorat del masses human fraudat e seductet desde li 7 de marte 321 e li annu 538 in
quel li sacerdotie perpetual de Jesus Christ esset levat del pope por su propri
avantage. Subverter li base de su sanctuarium, it es anc atribuer al 12 apostules, qui
representa li base o fundament del Electet, spiritual dom, un falsmen cristan doctrine quel
justifica e legalisa li peccat contra li divin leges; quo null apostul vell har fat.
Dan 8:12 Li armée esset livrat con li sacrifice perpetui, pro li pecatu; li corne jettat li veritá
a terra, e successat in su entreprenses.
12a- Li armée esset livrat con li sacrifice perpetui
In un lingue plu simbolic ti expression have li sam signification quam tis de Dan.7:25
: li armée esset livrat Ma ci li Spiritú adjunte con li perpetui
12b- pro li peccato
To es, secun 1 Joan 3:4, pro li transgression del lege changeat in Dan.7:25. Nam Joan
ha dit e scrit: Chascun qui pecca transgresse li lege, e li peccato es li transgression del
lege. Ti transgression retroveni al 7 de marte 321 e it concerne, in prim, li abandon del
sanct sabat de Deo; li sabat sanctificat per il, desde li creation del munde, sur li unic e
perpetui « settim die ».
12c- li corne jettat li veritá a terra
Li veritá es ancor un parol spiritual quel designa li leges secun Ps.119:142-151 : Tui
lege es li veritá … omni tui comandamentes es li veritá.
12d- e successat in su entreprenses
Si li Spirit del Deo creator anuncat it in avanse, do ne es astonat que tu ha ignorat ti
deception, li max grand spiritual fraude in tot historie del hom; ma anc li max grav in su
consequenties de perdit animas human por Deo. Li versu 24 va confirmar, dirante : Su
potentie va crescer, ma ne per su propri fortie; il va far incredibil devastationes, il va
successar in su interprises, il va destructer li potent e li popul del sanctes.
Li preparation por li sanctification
In li leciones dat per li religios ritus del ancian aliantie ti tema del preparation por li
sanctification aparisse constantmen. Unesim, inter li témpor del servitute e li intrada in
Canaan, li celebration del Pasca esset necessi por sanctificar li popul quel Deo vat ducter vers
su sol national, Israel, li promisset terre. In facte, it ha besonat 40 annus de prova de
purification e sanctification por que li intrada in Canaan evenit.
Samman, pri li sabat marcat li settim die de un sunset til altri, un precedent témpor de
preparation esset necessi. Li six dies de profan activitás exiget un lavation del córpor e un
change de vestiment, ti coses esset anc imposat al sacrificator por que il posset, sin dangere
por su vive, intrar in li sanct loc del temple por oficir su servicie ritual.
Li semane de sett dies de 24 hores del creation es constructet secun li model del sett
mill annus del projecte del salvation preparat per Deo. Talmen que li 6 unesim dies representa
li 6 unesim millennies durant queles Deo selecte su electes. E li 7ème e ultim millennie
constitue li grand sabbat durant quel Deo e su electes unit in li ciel savura un ver e complet
repos. Li peccatores essente provisori omni mort; except Satan, qui resta isolat sur un terre
despoblid durant ti periode de « mill annus » revelat in Apo.20. Ante intrar in li « ciel » li
electes deve esser purificat e sanctificat. Li purification reposa sur li fide al sacrifice voluntari
de Cristo, ma li sanctification obtene se per su auxilie pos li baptisme nam, li purification es
imputat, o obtenet in avansie sub un principie de fide, ma li sanctification es li fructe obtenet
in realitá in su tot anim per li elect per su real cooperation con li vivent Deo Jesus-Cristo. It
obtene se per un combatte quel il mena contra se self, contra su mal natura, por resistar al
peccato.
Daniel 9:25 va aprender nos, Jesus-Christ venit morir sur un cruce por obtener de su
electes que ili ne pecca plu, nam il venit finir li peccatu. Nu noi just videt in versu 12, li
Electa cristan esset livrat al despotisme papal pro li peccatu. Un purification do es necessi por
obtener li sanctification sin quel null person va vider Deo secun quo it es scrit in
Heb.12:14: Sercha li pace con omnes, e li sanctification, sin quel nequí va vider li Senior.
Aplicat al 2000 annus del era cristian desde li morte de Jesus-Crist til su retorna in
2030, ti témpor de preparation e sanctification va esser revelat in li verses 13 e 14 sequent.
Contrarimen al crede original del adventistes, ti epoca ne es ti del judicament que Daniel 7
descri ma ti del sanctification necessi pro li heritage secular de peccates legitimat per li
abominabil instruction del Roma papal. Yo precisa que li ovre del Reformation comensat
desde li 13esim secul, ne ha completat li purification e sanctification exiget in omni justicie per
li Deo salvator triplicmen sanct e perfectmen pur.
Dan 8:13 Yo audit un sanct parlar; e un altri sanct dit a ti qui parlat: Por quant témpor va
esser completat li vision pri li sacrificie perpetui e li peccat devastant? Til quande va li
santuario e li armé esser calcat?
13a- Yo audit un sant parlar; e un altri sant dit a ti qui parlat
Solmen li ver santes prende conscientie del peccates heredat de Roma. Noi va retrovar
les in li scena del vision presentat in Dan.12.
13b- Durant quant témpor va realisar se li vision
Li santes demanda un date quel va marcar li fine del abominations roman.
13c- sur li sacrificie perpetui
Li santis demanda un date quel va marcar li resumption del sacerdotie perpetui per
Christ.
13d- e sur li peccat devastant ?
Li santis demanda un date quel va marcar li retorn del sabatte del settim die, li
transgression de quel es punit per li devastation roman e ti del guerres; e por su transgressores,
ti punition va durar til li fine del munde.
13e- Til quande va li santuario e li armée esser calcat?
Li santos demanda un date quel va marcar li fine del persecutiones papal applicat
contra les, li santos electet de Deo.
Dan 8:14 E il dit me: Du mil trecent vesperes e matines; poy li santuario va esser purificat.
14a- Desde 1991, Deo ha directet mi studie pri ti verset mal traductet. Ecce su ver
traduction del text hebreic.
E il dit me: Til vespre-matine du mil tri cent e justificat va esser sanctitá.
Tu posse constatar, li terme del 2300 vespre-matin have quam scope
li sanctification del electes selectet per Deo desde li date quel va esser determinat por ti
terme. Li etern justicie obtenet per li baptisme til ta es remisset in question. Li exigentie del
Deo tri vezes sanct, in Patre, Filio e Sanct Spiritu ha changiat e fortiat se per li necessitá que li
electes ne plu pecca ni contra li sabbate, ni contra omni altri ordonantie exeat del bucca de
Deo. Li strett via li salut docet de Jesus es talmen restaurat. E li model del elect presentat
in Noé, Daniel, e Job justifica li million elect por li deci miliardes cadet del ultim judicie de
Dan.7:10.
Dan 8:15 Dum que yo, Daniel, havet ti vision e yo serchat comprender it, ecce, un quel
semblat un hom sta avan me.
15a- Logicmen, Daniel vell comprender li signification del vision e to va meritar le in
Dan.10:12 un aprobation de Deo justificat, ma il ne va esser completmen exaudit in su desir,
quam li response de Deo in Dan.12:9 monstra: Il respondet: Va, Daniel, pro que ti paroles va
esser tenet secret e sigillat til li témpor del fine.
Dan 8:16 E yo audit li voce de un hom in li medie del Ulai; il criat e dit: Gabriel, explica le
li vision.
16a- Li image de Jesus-Crist in li medie del Ulaí anticipa li lecion dat in li vision de
Dan.12. Li angele Gabriel servitor proxim del Crist es charged explicar li signification del tot
vision desde su comense. Do, sequim con atention li complementes de information quel va
esser revelat in li verses sequent.
Dan 8:17 Il venit tande proxim al loc u yo esset; e a su aproximation, yo esset terrorisat, e yo
cadet sur mi visage. Il dit me: Es atentiv, filio del hom, pro que li vision concerne un témpor
quel va esser li fine.
17a- Li vision del esseres celestial va sempre provocar ti effect sur li hom de carn. Ma lass
nos esser atentiv quam il nos invita. Li témpor del fine concernat va comensar sur li fine del
tot vision.
Dan 8:18 Quam il parlat a me, yo restat frappat de stupore, li visage contra terre. Il tuchat
me, e fat me star erect in li loc u yo trovat me.
18a- In ti experientie, Deo sublinea li malediction del carn quel ne egalisa li puritá del
córpores celestial del angles fidel.
Dan 8:19 Poy il dit me: Yo va aprender te, quo evenit in li fine del ira, nam hay un témpor
fixat por li fine.
19a- Li fine del ira de Deo va venir, ma ti-ci ira es justificat per li cristan desobedientie
heredat del roman papal doctrine. Li cessation de ti-ci divin ira profetizat va esser partial pro
que it va cessar solmen pos li total destruction del homanité al retorn in glorie de
Cristo.
Dan 8:20 Li ariete quel tu ha videt, e quel hat cornus, to es li reyes del Medes e Perses.
20a- It es por Deo dar indicies a su electes por que ili comprende li principie del succession
del simboles presentat. Li Medes e Perses marca li historic contextu del comense del
revelation. In Dan.2 e 7 ili esset in duesim position.
Dan 8:21 Li capre, to es li rey de Javan, Li grand corne inter su ocules, to es li unesim rey.
21a- A su vez, Grecia es li duesim succession; li triesim in Dan.2 e 7.
21b- Li grand corne inter su ocules, it es li unesim rey
Noi ha videt it, it concerne li grand grec conqueror, Alexander li grand. Li grand
corne, image su caracter ofensiv e bellicosi quel rey Darius 3 ha errat humiliar, pro que to ha
costat le su regia e su vive. Per plazzar ti corne ne sur li fronte ma inter li ocules, li Spirit
monstra su insaciabil convoitise de conqueste quel solmen su morte va stoppar. Ma li ocules
es anc li prophetic vision, e desde su nassentie, un exceptional destine ha esset anunciat a le
per un vidente e il crede in su profetizat destine durant tot su vive.
Dan 8:22 Li quar cornettes quel levat se por remplazzar ti ruptet corne, es quar regnes quel
va levar se ex ti nation, ma quel ne va haver tant fortie.
22a- Noi retrova li quar dinasties grec fundat per li quar generales successores de
Alexandro, ancor vivent pos 20 annus de guerres inter li deci queles ili esset in li comense.
Dan 8:23 Al fine de lor domination, quande li peccatores va esser consumat, va levar se un
rey audac e artificiosi.
23a- Saltante li témpor intermediari, li angel evoca li era cristan del domination del Roma
papal. Agente talmen, il indica li scope principal del revelation dat. Ma ti explication aporta
un altri instruction quel aparé in li unesim frase de ti verset: Al fine de lor domination, quande
li peccatores va esser consumat. Qui es do ti peccatores consumat quel precede li témpor del
regime papal? Ili es li national judéos rebelles qui ha refusat Jesus-Cristo quam Messia e
salvator, liberator, yes, ma solmen del peccates comesset e solmen in favor de tis qu'il
reconosse per li qualitá de lor fide. Ili ha esset in facteconsumat in 70 per li troupes de Roma,
ili e lor cité Jerusalem, e to por li duesim vez pos li destruction fat sub Nebucadnetsar in -586.
Per ti action, Deo ha dat li prova que li ancian aliantie hat finit desde li morte de Jesus Crist u
in Jerusalem li vel de separation del templo hat ruptet se in du, desde li alt til li bass,
monstrant talmen que li action venit de Deo self.
23b- un rey impudent e artificios va levar se
It es li description quel Deo da pri li papisme caracterisat secun Dan.7:8 per su
arrogantie e ci per su impudentie. Il adjunte e artificiosi. Li artificie consiste a velar li veritá e
prender li aparentie de quo on ne es. Li artificie serve a trompar su proxim, to es quo li
successiv papes fa.
Dan 8:24 Su potentie va crescer, ma ne per su propri fortie; il va far incredibil
devastationes, il va successar in su entreprenses, il va destructer li potent e li popul del
sanctes.
24a- Su potentie va crescer
In fact, descript in Dan.7:8 quam un « micri corne », li versu 20 atribue a it « un plu
grand aparentie quam li altres ».
24b- mais non per su propri fortie
Denov, li historie confirma it, sin li armat supporte del monarcas, li papal regime ne
vell har posset subsister. Li unesim supporte esset Clovis, li rey del Francos del dinastie
merovingian, e pos it, ti del dinastie carolingian, e finalmen, ti del dinastie capetian li
supporte del francesi monarchie rarmen mancat le. E noi va vider que ti supporte have un
precie a payar. To va esser fat quam exemple per li decapitation del francesi rey Louis 16, del
reyessa Marie-Antoinette, del courtisan monarchistes e del clero roman-catholic precipue
responsabil, per li guillotine instalat in Francia in li cité capital e li provincial cités, per li
francesi revolutionarios inter 1793 e 1794; du epocas de «Terrors» inscrit in lítteres de sangue
in li memorie del homanitá. In Apo.2:22 ti divine punition va esser profetizat in ti
paroles:Vide, yo va la jettar sur un lett, e inviar un grand tribulation a ti qui comette
adulterie con la, except si ili pentise pri lor ovres. Yo va far morir per morte su infantes; e
omni eclesies va saver que yo es ti qui examina li renes e cordies, e yo va retribuer a chascun
secun su ovres.
24c- il va far incredibil devastationes
Sur li terre, nequi posse les contar, ma in li ciel, Deo save li exact númere e in li hore
del punition del ultim judicie, ili va esser expiat, del minim til li max terribil, per lor autores.
24d- il va successar in su entreprenses
Pro quo il ne vell successar, quande Deo ha dat le ti rol por punir li peccat comesset de
su popul quel reclama li salvation ganiat per Jesus-Crist?
24e- il va destructer li potentates e li popul del sanctes
Per far se passar quam li representante de Deo sur li terra e menaciar les per
excommunication quel cludet les li intrada al ciel, li papacie obtene li submission del grand e
del monarches del west, e ancor plu del litt, riches o povri, ma omnes íncult, pro lor
incredulitá e lor indiferentie por li divin veritás.
Desde li comense del epoca del Reformation comensat desde Peter Valdo in 1170, li
papal regime ha reactet con furie per incitar contra li servitores fidel de Deo, li sol ver sanctes
sempre pacific e pacifiant, li ligas catholic mortifer supportat per li tribunales del inquisition
de su fals sanctitá. Li judices con capuches qui ha ordonat talmen terribil torturas al sanctes e
a altris, omnes acusat de heresie contra Deo e Roma, va omnes dever render conto de lor
exactiones ante li ver Deo in li hore del just ultim judicie profetisat in Dan.7:9 e Apo.20:9 a
15.
Dan 8:25 Pro su prosperitá e li successe de su astutie, il va haver arrogantie in li corde, il va
perir mult homines qui vivet pacificmen, e il va levantar se contra li chef del chefs; ma il va
esser fractet, sin li effort de alcun manu.
25a- Pro su prosperitá e li successe de su astutie
Ti prosperitá sugera que su enritage es ligat a su astutie. On deve efectivmen usar
li astutie, quande on es micri e debil por obtener richesse, moné e omni tipes de richesse quel
Apo.18:12 e 13 enumera.
25b- il va haver arrogantie in li corde
To, malgré li lecion dat per li experientie del rey Nebucadnetsar in Dan.4 e tis, plu
tragic, de su nepo Belschatsar in Dan.5.
25c- il va perir mult homes qui vivet pacificmen
Li caracter pacific es un fruct del ver christianisme, ma solmen til 1843. Nam ante ti
date, e precipue til li fine del Revolution francesi, al fine del 1260 annus del papal regne
profetisat in Dan.7:25, li fals credentie caracterisa se per brutalitá quel atacca o responde al
brutalitá. Solmen in ti epocas li dulcor e pace fa li diferentie. Li regules fixat per Jesus ne ha
changet desde li apostolic témpor, li elect es un ove quel accepta esser sacrificat, nequande un
carnific.
25d- e il va levár se contra li chef del chefs
Con ti precission, li dúbita ne es plu permisset. Li chef, citat in li verses 11 e 12, es
efectivmen Jesus-Crist, li Rey del reyes e Senior del seniors qui aparition in li glorie de su
retorn in Apo.19:16. E it es a il que li sacerdotie perpetui legitim ha esset forprendet per li
papisme roman.
Dan 8:26 E li vision del vespre e matine, de quel it question, es ver. Por te, tene secret ti
vision, nam it refere se a distant témpor.
26a- E li vision del vespre e matine, de quel it question, es ver
Li angel atesta li divin orígine del profetie pri li «2300 vespre-matine» del versu 14. Il
do atenta, in fine, li atention a ti enigma quel va dever esser clarificat e comprensibil por li
sant electes de Jesus-Crist quande li témpor va arivar por far it.
26b- Por te, garda secret ti vision, nam it relate a distant témpor
Efectivmen, inter li epoca de Daniel e li nor, circa 26 secules ha passat. E nu noi trova
nos in li témpor del fine u ti misterie deve esser clarificat; li cose va esser fat, ma ne ante li
studie de Dan.9 quel va livrar li clave necessi por realisar li calcules proposit.
Dan 8:27 Yo, Daniel, esset pluri dies languid e malad; poy yo levat me, e yo ocupat me pri li
aferes del rey. Yo esset astonat pri li vision, e necuno savet pri it.
27a- Ti detallie quel concerne li sanitá de Daniel have null cose personal. It traducte por
nos li extrem importantie de reciver de Deo li information concernent li 2300 vespre-matine
profetisat; nam sam quam li maladie posse ducter al morte, li ignorantie del enigma va
condamnar al spiritual morte etern li ultim cristianes qui va viver in li fine del témpor.
Daniel 9
Dan 9:1 Li unesim annu de Darius, filio de Assuerus, del rasse del Medes, quel devenit rey
del regia del Chaldeanes,
1a- Secun li oculari testimonie de Daniel, doy ínnegabil, noi aprende que li rey Darius de
Dan.5:30 es li filio de Assuerus, del rasse del Medes; li persan rey Cyrus 2 ne ancor ha
remplazzat le. Li unesim annu de su regne es ti in quel il just ha conquestat Babilonia, prendet
for del chaldeanes.
Dan 9:2 in li unesim annu de su regnantie, yo, Daniel, videt per li libres que it devet passar
settant annus por li ruines de Jerusalem, secun li númere del annus queles li Eternel hat
parlat a Jeremias, li profete.
2a- Daniel refere se al scrituras profetic de Jeremie, li profete. Il nos da ci un bell exemple
de fide e confidentie quel unit li servitores de Deo sub su regarde. Il confirma talmen ti
paroles de 1 Cor.14:32: Li spiritus del profetes es submiss al profetes. Daniel ha vivet in
Babilonia, un grand parte del 70 annus profetisat por li deportation del popul hebreic. Talmen
il interessa se pri li tema de su retorn a Israel quel deveret esser secun il sat proxim. Por
obtener respones de Deo il adressa a le un magnific priere quel noi va studiar.
Li model-prière del fide de un sant
Li unesim lection de ti capitul 9 de Daniel consiste a comprender pro quo Deo ha
volent que it aparir in ti parte del libre de Daniel.
In Dan.8:23 per li anuncie profetic del peccatores consumat, noi ha recivet li
confirmation que li Judés del nation Israel ha esset denov condamnat e destruct per li foy per
li Romanes in 70, pro omni coses que Daniel va confessar in su prière. Ma qui esset ti Israel
presentat in unesim aliantie con li vivent Deo desde Abraham til li 12 apostoles e discípules
de Jesus-Crist, ipse essente judé? Solmen un specimen del homanité tot, nam desde Adam, li
homes es li sam for de lor color del pelle quel va del tre clar al tre obscur. Ma quocumque es
lor rasse, lor etnie, coses transmisset geneticmen de patre e matre a filios e filias, lor
comportament mental es identic. Secun li principie del defoliation del margarita, « yo te ama,
un poc, mult, passionatmen, a follie, ne totmen », li homes reproduce ti panel de sentimentes
vers li vivent Deo creator de omni cose quande il descovre su existentie. Anc, li grand Juge
vide inter ti qui reclama se de il, homes fidel qui ama e obedi le, altri qui pretende amar le, ma
desobedi le, altri qui vive lor religion in indiferentie, altri ancor qui vive it con un cordie dur e
acerbe quel les rende fanatic e in li extrem, ili ne suporta li contradiction e ancor min li
reproches e suporta li mise a morte del oponente insuportabil. Ti comportamentes trovat se in
li Judés, quam ili trova se ancor in li homes sur tot li planeta Terra e in omni religion quel
tamen ne vale se.
Li oration de Daniel veni interrogar te, in quel de ti comportamentes tu reconosse te
self? Si it ne es ti de quel qui ama Deo e obedi le in testimonie de su fidelitá, questiona tui
conception del fide; repenta te e da a Deo un fructu de sincer e real repentance quam Daniel
va far it.
Li duesim motivation por li presentie de ti oration in ti capitul 9 es que li cause
del ultim destruction de Israel, in li annu 70 per li Romanes, es tractat e developat ci: li
unesim arivada del Messie sur li terre del homes. E rejectet ti Messie de qui li sol culpas
esset li perfection de su ovres queles les condamnat, li religiosi chefes levat li popul contra le,
per calumniosi acusationes omni desmontrat e contredit per li factes. Ancor, ili fundat lor final
acusation sur un veritá divin, acusante le, un hom, pretender esser li Filio de Deo. Li anim de
ti religiosi chefes esset nigri quam li carbon de un ardent foyer quel va consumer les in li
témpor del just colere. Ma li max grand culpa del Júdes ne es que ili ha mortat le, ma que ili
ne ha reconosset le pos su divin resurrection. Ante li miracles e bon ovres quel evenit per su
deci-du apostoles, ili indurat se quam Faraon in su témpor e testimonia pri to per mortar li
fidel diacon Stephan, quel ili lapidat self sin usar li Romanes ti vez.
Li triesim motivation por ti precation es que it prende li rol de un final
constatation deplorabil pos un long experientie vivet in relation con Deo; un testimonie,
un sorte de testament lassat del aliantie judeic al reste del homanité. Nam, it es in ti
deportation a Babilonia que li demonstration preparat de Deo cessa. It es ver que li Judes va
revenir a lor sol national, e que por quelc témpor Deo va esser honorat e obedit, ma li fidelitá
va rapidmen desaparir, til que lor survivalie posse esser justificat solmen por lor ultim prova
de fide fundat sur li unesim venida del Messie, nam il deve esser un filio de Israel, jude inter li
Judes.
Li quaresim motivation por ti-ci precation es fundat sur li facte que li peccates
enunciat e confessat ha esset omnicos cometit e renovat del cristanes in lor era, desde li
abandon del sabate li 7 de marte 321 til nor epoca. Li ultim institution oficial benedit desde
1873 e individualmen desde 1844 ne ha escapat li malediction del témpor, pro que Jesus ha
vomit it in 1994. Li studie del ultim capitules de Daniel e del libre Apocalipse va explicar ti
dates e li ultim misteries.
Nu escut attentivmen Daniel parlante al Deo Omnipotent.
Dan 9:3 Yo turnat mi visage al Seniore Deo, por recurrer al precation e al suplication, in
jejunant e prenente li sac e li cendre.
3a- Daniel es nu old, ma su fide ne debilissa, e su ligamen con Deo es conservat, nutrit e
mantenet. In su casu, su corde essente profundmen sincer, li jejun, li sac e licendre port un ver
signification. Ti practicas indica li fortie de su desir ear audir e exaudir de Deo. Junar monstra
li superioritá dat al response de Deo in comparation con li plesures de manjar. Hay in ti
démarche li idé de dir a Deo yo ne vole plu viver sin tui response, sin ear til su suicidar.
Dan 9:4 Yo pregat li Etern, mi Deo, e yo fat le ti confession: Senior, Deo grand e timend, tu
qui garda tui aliantie e qui fa misericordie a tis qui te ama e qui observa tui comandamentes!
4a- Senior, Deo grand e timend
Israel es in deportation a Babilonia e il ha payat talmen por aprender que Deo es
grand e timend.
4b- tu qui garda tui aliantie e qui fa misericordie a tis qui te ama e qui observa tui
comandamentes!
Daniel monstra que il conosse Deo proque il prende su argumentes in li textu del
duesim del deci comandamentes de Deo, quel li desfelici catolicos ne conosse tra li secules de
tenebre, proque li papatu ha prendet li initiative a suprimer it de su version del deci
comandamentes, pro que un comandament centrat sur li carne ha esset adjuntet por conservar
li numer a deci; un bell exemple de impudentie e deception denunciat in li precedent capitul.
Dan 9:5 Noi ha peccat, noi ha comisset iniquitá, noi ha esset mal e rebelle, noi ha desviad
nos de tui comandamentes e ordinationes.
5a- On ne posse esser plu ver e plu clar pro que it es ti culpas quel ha ductet Israel in
deportation, except que Daniel e tri de su camaradas ne esset culpabil de ti specie de culpas;
to ci ne impede le adoptar li cause de su popul portante con le li carga de su culpabilitá.
Tande it es necessi que noi in li annu 2021 comprende que noi anc, cristanes, serve ti
sam Deo qui ne change secun su declaration in Mal.3:6: Nam yo es li Etern, yo ne changea; e
vu, infantes de Jacob, vu ne ha esset consumat. On vell dir « ancor ne consumat ». Nam desde
que Malachie scrit ti paroles, Cristo ha presentat se, li infantes de Jacob ha rejectat e mortat le,
e conform al parol profetiat in Dan.8:23, ili finalmen ha esset consumat in 70 per li Romanes.
E si Deo ne change, to significa que li infidel cristanes transgressores de su comandamentes,
in prim li sanctificat sabbate, va esser frappat plu severmen quam li Hebreos e li national
judéos in lor témpor.
Dan 9:6 Noi ne ha audit tui servitores, li profetas, qui ha parlat in tui nómine a nor reyes, a
nor chefes, a nor patres, e a tot li popul del lande.
6a- It es ver, li Hebreos es culpabil de ti coses, ma quo dir pri li cristianes qui mem in li
ultim institution instaurat per le, es culpabil del sam actiones?
Dan 9:7 A te, Senior, es li justicie, e a nos li confusion del visage, in ti-ci die, al homes de
Juda, al habitantes de Jerusalem, e a tot Israel, a tis qui es proxim e a tis qui es lontan, in
omni landes u tu les ha chassat pro li infidelitás queles ili ha comesset contra te.
7a- Li punition de Israel ha esset terribil, it ha esset mult mortes e solmen li surviventes ha
esset felici por esser deportat a Babilonia e de ta disperset in omni landes del imperie
chaldean e del imperie persan quel ha succedet it. Li nation judeic ha esset dissolvet in foren
landes e tamen, secun su promesse, Deo va bentost regruppar li judeos sur lor sol national, li
terre de lor patres. Quel potentie e quel potentia ne have ti-ci vivent Deo! In su prega, Daniel
expresse omni li penitentie quel ti-ci popule deve monstrar ante revenir a su terre, sanct, ma
quande Deo es a su látere, solmen.
Daniel confessa li infidelitá judeic punit per Deo ma alor quel punition por li cristianes
qui fa sam? li deportation, o li morte?
Dan 9:8 Senior, a noi li confusion de visage, a nor reyes, a nor chefes, e a nor patres, pro
que noi ha peccat contra te.
8a- Li parol terribil, li parol «peccat» es citat. Qui va posser fin al peccat quel causa tant
grand suferenties? Ti capitul va dar li response. Un lecion merita esser retrat e retenet: Israel
ha subit li consequenties del electiones e conduites del reyes, chefes e patres quel ductet it.
Ecí do un exemple u li desobedientie vers li ductores coruptet posse esser encouragat por
restar in li benediction de Deo. To es li election quel ha fat Daniel e su tri compagnes e ili es
benedit de it.
Dan 9:9 Che li Senior, nor Deo, es misericordie e pardon, nam noi ha esset rebelles contra
il.
10a- In situation de peccat resta solmen un espera; comendar se al bon Deo, misericordiosi
por que il concede su pardon. Li procede es perpetui, li Judeo del ancian aliantie, e li cristano
del nov have li sam beson del pardon. Ta ancor Deo prepara un response quel il va dever
payar de su propri person tre car.
Dan 9:10 Noi ne ha audit li voce del Eternel, nor Deo, por sequer su leges qu'il hat mettet
avan nos per su servitores, li profetas.
10a- To es anc li casu del cristanes del annu 2021.
Dan 9:11 Tot Israel ha transgresset tui lege, e ha desviad se por ne audir tui voce. Tande ha
difuset se sur nos li maledictiones e li imprecationes quel es scrit in li lege de Moises, servitor
de Deo, pro que noi ha peccat contra Deo.
11a- In li lege de Moïse, Deo in facte avertit Israel pri li desobedientie. Ma pos il, li profeta
Ezechiel, contemporan de Daniel deportat 13 annus pos Daniel, to es, 5 annus pos li rey
Jojakin, fratre de Jojakim a qui il succedet, trovat se captiv al fluvie Kebar situat inter li Tigre
e li Euphrate. Ta Deo inspirat le e fat le scrir messages que noi trova hodie in nor Bible. E it
es in Eze.26 que noi trova un succession de punitiones de quel li model es aplicat spiritualmen
ma ne solmen, in li sett trompetes del Apocalipse in Apo.8 e 9. Ti surprendent similitude
confirma que Deo realmen ne changea. Li peccas es punisset in li nov alianca quam ili esset in
li ancian.
Dan 9:12 Il ha completat li paroles qu'il hat pronunciat contra nos e contra nor chefes
queles ha guvernat nos, il ha fat venir sur nos un grand calamitá, e it nequande evenit sub li
tot ciel un simil a ti quel evenit in Jerusalem.
12a- Deo ne ha debilitat, il comple su anuncies por benedir o maledir con li sam atention, e
li « calamitá » quel ha frappat li popul de Daniel have li scope metter atention al nationes
queles aprende ti coses. Ma quo noi constata? Malgré li testimonie scrit in li Bibel, ti lection
resta ignorat mem per tis queles lee it. Retene ti message: Deo prepara por li judeos e pos ili,
por li cristanes du altri grand calamitás quel va esser revelat in li sequentie del libre de
Daniel.
Dan 9:13 Quam scrit in li leges de Moises, tot ti calamité venit sur nos; e noi ne implorat li
Etern, nor Deo, noi ne detornat nos de nor iniquitás, noi ne esset atentiv a tui veritá.
13a- Li desprecie por li coses quel Deo ha fat scrir in li Bible es perpetu, anc in 2021 li
cristanes es culpabil de ti culpa e ili crede que Deo ne va contradir les. Ili ne detorna se de lor
iniquitás e ne es plu atentiv a su veritá biblic ma tam important por nor fine del témpor, su
veritá profetic revelat intensivmen e comprensibil, pro que li claves del comprension es in li
Bible self.
Dan 9:14 Li Éternel ha vigilat pri ti calamitá, e ha fat it venir sur nos; nam li Éternel, nor
Deo, es just in omni coses qu'il ha fat, ma noi ne ha audit su voce.
14a- Quo dir plu? In veritá! Ma save bon que un calamitá mult plu grand ha esset preparat
per Deo por li homanitá actual, e por li sam cause. It va venir, inter 2021 e 2030, sub li forme
de un guerre nuclear quel have quam mission divinoccider li triesim parte del homes secun
Apo.9:15.
Dan 9:15 E nu, Senior, nor Deo, tu qui ha fat sortir tui popule ex li lande de Egypt per tui
potent manu, e qui ha fat un nómine por te self qual it es hodíe, noi ha peccat, noi ha comisset
li iniquitá.
15a- Daniel rememora nos pro quo li incredulitá es condamnabíl per Deo. Sur li terre, li
existentie del judeic popule atesta ti extraordinari facte debet a un supernatural potentie, li
exode del hebreic popule ex Egypt. Lor tot historie reposa sur ti miraculosi facte. Noi ne have
li possibilitá assister a ti exode, ma necú posse negar que li descendentes de ti experientie es
ancor hodíe inter nos. E por plu bon exploitar ti existentie, Deo ha livrat ti popule al nazi odie
durant li Duesim Guerre Mundial. Li atention del humanitá ha esset talmen directet sur li
surviventes qui ha obtenet in 1948 lor reinstallation sur li sol de lor ancian patrie perdit desde
70 annus. Deo ha solmen lassat retornar sur lor capes li paroles de lor patres qui hat dit al
roman guvernator Poncio Pilate pri Jesus, por obtener su mort, yo cita « que su sanguine
retorna sur nos e sur nor infantes ». Deo les ha exaudit al lettre. Ma li cristanes de omni
confessiones ha indignmen ignorat ti lection divin, e on posse comprender pro quo, nam ili
partage omni lor malediction. Li Júdes ha refusat li Messie, ma li cristanes ha despectat su
leges. Li condemnation de ambi per Deo es do perfectmen justificat.
Dan 9:16 Senior, secun tui grand misericordie, lassa tui colere e furore departir se de tui
cité Jerusalem, de tui mont sanct; nam pro nor peccates e iniquitás de nor patres, Jerusalem e
tui popul es in oprobrie a omnis qui nos circumda.
16a- Daniel reprend ci un argument quel Moises hat presentat a Deo: quo va dir li popules
qui asiste al punition de su popul? Deo es conscie del problema proque il declara self pri li
Judes, per li bocca de Paul in Rom.2:24:Car li nómine de Deo es pro vos blasfemat inter li
paganes, talmen quam it es scrit. Il fa allusion al textu de Ezé.16:27: E ecce, yo ha extendet
mi manu contra te, yo ha diminuit li parte quel yo ha assignat te,yo ha livrat te al voluntá de
tui enemicos, li filias del Philistines, queles ha rossit pri tui criminal conduida. In su
compassion, Daniel ancor have mult coses a aprender pri li judicament que Deo porta pri su
cité Jerusalem. Ma quande il dit «Jerusalem e tui popula es in oprobrie a omnes ti qui nos
circumda » il ne have tort, nam si li punition de Israel hat productet in li paganes un salutari
timore e li desir servir ti ver Deo, li punition vell har un ver interesse. ma ti trist experientie ha
portat poc fructes, sin negliger les, pro que on deve a it li conversion del rey Nébucadnetsar e
del rey Darius li Mede.
Dan 9:17 Nu do, o nor Deo, audi li precation e li suplicas de tui servitor, e, pro li amore del
Senior, fa brillar tui visage sur tui sanctuarie devastat!
17a- To quo Daniel demanda va esser exaudit, ma ne proque Deo ama le, ma simplicmen
proque ti retorn a Israel e li levament del templo es in su project. Tamen Daniel ignora que li
templo quel va efectivmen esser reconstruct, va esser denov destructet in 70 per li Romanes.
Pro to, li informationes quel il va reciver in ti capitul 9 va sanar le del importantie, tre judaic,
quel il ancor da al templo de petre constructet in Jerusalem; li templo de carne del Christ va
render le bentost van, e it va esser pro ti rason denov destructet in 70 per li armées roman.
Dan 9:18 Mi Deo, inclina tui aure e audi! Aperta tui ocules e vide nor ruines, vide li cité sur
quel tui nómine es invocat! Pro que it ne es pro nor justicie que noi presenta a te nor
suplicas, it es pro tui grand compassiones.
18a- It es ver que Deo hat elect Jerusalem por far it li loc sanctificat per su gloriós
presentie. Ma li loc es sanct solmen quande Deo sta in it, e desde li annu 586, to ne plu esset
li casu. E, al contra, li ruines de Jerusalem e de su templu testimonia li impartialitá de su
justicie. Ti lecion esset necessi por que li homes regarda li ver Deo quam un vivent esser qui
vide, judica, e reage contra li pagan idolatric divitás quel have relation solmen con li mal
angeles del camp del diablo. Li fide hom serve Deo ma li infide hom usa Deo por dar se un
religios legitimité vers su entourage. Lacompassione de Deo a quel Daniel fa appel es real e il
va bentost dar li max bell prova, in Jesus-Crist.
Dan 9:19 Senior, audi! Senior, pardona! Senior, es atentiv! Age e ne tarda, pro amor a te, o
mi Deo! Nam tui nómine es invocat sur tui cité e sur tui popul.
19a- Li avanctat age de Daniel justifica su insistentie nam, quam Moises, su max cher desir
personal, es viver ti retorn a su terre « sanct ». Il desira assister al levament del sanct templu
quel va far denov li glorie de Deo e de Israel.
Dan 9:20 Yo ancor parlat, yo pregat, yo confessat mi péché e li péché de mi popul Israel, e
yo presentat mi suplicas al Etern, mi Deo, por li sant montagne de mi Deo;
20a- It ne es astonant que Deo ama Daniel, il es un model de humiliquel encanta le e
responde al criterie del santitá quel il exige. Omni hom es falibil tant long quam il vive in un
córpore de carne e Daniel ne fa exception. Il confessa su péchés, conscie de su extrem debilitá
quam noi omnes deve far. Ma su personal spiritual qualitá ne posse covrir li péché del popul,
nam il es solmen un hom, ipse ínperfet. Li solution va venir de Deo in Jesus-Crist.
Dan 9:21 yo ancor parlat in mi prega, quande li hom, Gabriel, quel yo hat videt antey in un
vision, aproximat se a me per un rapid vol, al momente del oferta del vespre.
21a- Li moment selectet de Deo por li visita de Gabriel es ti del oferta del vespre, to es, ti
del sacrifice perpetual de un agnelle quel profetisa vespre e matine li futur oferta voluntari del
perfectmen sant e innocent corpore de Jesus-Crist. Il va morir crucificat por expiar li peccates
de su sol electes qui constitue su sol ver popule. Li ligamen con li revelation quel va esser dat
ci-après, a Daniel, es do stabilisset.
Fine del precation: li response de Deo
Dan 9:22 Il me instruet, e conversat con me. Il dit me: Daniel, yo ha venit nu por aperter tui
inteligentie.
22a- Li expression « aperter tui inteligentie » significa que til nu, li inteligentie esset cludet.
Li angel parla pri li tema del projecte salvatori de Deo quel esset tenet celat til li moment de
su rencontre con li profete selectet de Deo.
Dan 9:23 Quande tu comensat priar, li parol esset emisset, e yo veni por anuncar it a te;
nam tu es un mult amat. Es atentiv al parol, e comprende li vision!
23a- Quande tu comensat priar, li parol esset emisset
Li Deo del cieles hat omnicos organisat, li moment del rencontre al hora del perpetui e
li angele Gabriel designa li Crist per « li Parol » quam fará Johannes in li comense de su
Evangelie:li parol ha devenit carne. Li ange veni anuncar le « Parol » quo significa que il
veni anuncar li venida del Crist profetizat desde Moises secun Deut.18:15 til 19 : Li Etern, tui
Deo, va suscitar ex medie de te, inter tui fratres, un profete quam me: vu va auxiliar le! Il va
responder talmen al demande que tu fat al Etern, tui Deo, in Horeb, li die del assemble,
quande tu dit : Que yo ne audí plu li voce del Etern, mi Deo, e que yo ne vide plu ti grand foy,
por ne morir. Li Etern dit me : To quo ili ha dit es bon. Yo va suscitar ex li medie de lor
fratres un profete quam tu, yo va metter mi paroles in su bocca, e il va dir les omnicos quel
yo va comendar le. E si quelcun ne audi mis paroles quel il va dir in mi nómine, it es yo qui
va demandar li cont de ili. Ma li profete quel va audacie dir in mi nómine un parol quel yo ne
ha comendat le dir, o quel va parlar in li nómine de altri deos, ti profete va esser punit per
morte.
Ti textu es fundamental por comprender li culpabilitá del Júdes in lor refusa del
Messia Jesus pro que il respondet a omni criterios profetisat pri su venida. Prensat in li medie
del homes e transmissor del parol divin, Jesus correspondet a ti description e li miracles quel
il accomplisset testimonia li action divin.
23b- car tu es un ben-amat
Pro quo Deo ama Daniel? Simplicmen pro que Daniel ama le. Li amor es li rason pro
quo Deo ha creat li vive de creaturas ber in su visage. It es su beson de amor quel ha
justificat li mult car precie quel il va dever payar por obtener it de alcun de su terrestri human
creaturas. E al precie de su morte per quel il va dever payar, tis qu'il va selecter va devenir su
companiones de eternitá.
23c- Esse atentiv al parol, e comprende li vision!
De quel parol tracta se li parol del angel o « li Parol » divin celat in Crist? Ci que es
cert es que ambes es possibil e complementari pro que li vision va concerner « li Parol » quel
va venir in carne in Jesus-Crist. Li comprension del message es do del max grand importantie.
Li profetie del 70 semanes
Dan 9:24 Setant semanes ha esset fixat sur tui popul e sur tui sanct cité, por cessar li
transgressiones e finir li peccates, por expiar li iniquitá e aportar li etern justicie, por sigillar
li vision e li profete, e por unger li Sant del santes.
24a- Setant semanes ha esset taliat sur tui popul e sur tui sanct cité
Li verb hebreic « hatac » significa in prim signification taliar o tranchar; e solmen in
sens figurat, « determinar o fixar ». Yo retene li prim signification, pro que it da un
signification a ti action de Abraham quel concretisa su aliança con Deo per un sacrifice, in
Gen.15:10 :Abram prendet omni ti animales, les talliat per li medie, e placat chascun pecie un
vis-a-vis del altri; ma il ne dividet li avies.. Ti ritu ilustrat li aliantie fat inter Deo e su servitor.
Pro to, ti verbe "talliar" va prender su tot sensu in "li aliantie fat con pluri por un semane" in li
versu 27. Ti "pluri" es li national judes por qui li beneficie del fide in li crucificat Cristo es
presentat primmen. Li duesim interesse de ti verbe talliar es que li 70 semanes de annus de ti
capitul 9 es talliat sur li "2300 vespre-matuin" de Dan.8:14. E un lecion extrae se ex ti
cronologie quel posi li cristan fide ante li judean fide. Talmen, Deo instrui nos que in Jesus-
Christ il da su vive por ofrir it quam redemption por omni credent digni de su salvation in li
tot homanitá. Li ancian aliantie devet ergo desaparir quande Jesus versat su sangue. por talliar
con li electes del tot munde su nov aliantie.
Li libre de Daniel have li scope docer ti universal salvation per presentar nos li
conversiones del contemporan reyes de Daniel; Nebucadnetsar, Darius li Med e Cyrus li Pers.
Li message es un solenni avise quel menacia li judic popil e su sanct cité Jerusalem, a
queles un termine de 70 semanes es dat. Ci ancor li codic de Eze.4:5-6 da un die por un annu,
li total duration es 490 annus. Daniel deve haver dificultá comprender li sense de un menacie
contra su cité quel es ja in ruines.
24b- por cessar li transgressiones e finir li peccates
Imagina quo eveni in li mente de Daniel audiente ti coses durant que il ha just invocat
Deo in su precation por obtener li pardon de su peccates e li peccates de su popule. Il va
rapidmen comprender pri quo it es. Ma noi mem comprende bon li divin exigentie expresset.
Deo vole obtener de su electes queles il salva, que ili ne plu pecca, que ili fini lor
transgressiones de su leges, mettant talmen un fine al peccates conformmen a quo va esser
scrit per li apostol Johannes in 1 Johannes 3:4:Qui pecca transgressi li leges, e li pecca es li
transgression del leges. Ti scope es adressat a mannes qui deve combatter lor mal natura por
ne plu peccar.
24c- por expiar li iniquitá e aportar li etern justicie
Por li jude Daniel, ti message evoca li rite del « die del expiationes » un feste annual u
on celebra li removal del peccas per li sacrifice de un capre. Ti simbol tip del pecca
representat Grecia in Dan.8 e su presentie placat li profetie in li atmosfere spiritual de ti « die
del expiationes ». Ma, in quo, li morte de un capre posse remover li peccas si li morte del altri
animales sacrificat durant li annu ne ha successat remover les ? Li response a ti dilemme, es
dat in Heb.10:3 a 7: Ma li memorie del pecates es renovat chascun annu per ti sacrifices; car
it es impossibil que li sangue del taurus e capres remove li pecates. Pro to Crist, intrant in li
munde, dit: Tu ne ha volut ni sacrifice ni oferta, ma tu ha format me un córpor; Tu ne ha
acceptat ni holocaustes ni sacrifices por li pecate. Tande yo ha dit: Ecó, yo veni(In li rotule
del libre it es question pri me) por far, ó Deo, tui volentie. Li explicationes dat per li apostol
Paul es tre clar e logic. It resulta que Deo ha reservat se self, in Jesus-Christ, li ovre del
expiation del pecates anunciat per li angel Gabriel a Daniel. Ma u esset Jesus-Christ in ti ritu
del "die del expiations"? Su perfect innocentie personal, quel fat le simbolmen li agnel pascal
de Deo quel prende li pecates del munde, ha cargat se con li pecates de su elect simbolisat per
li capre del ritu del expiations. Li agnel esset celat per li capre talmen que li agnel morit por li
capre quel il ha cargat se. Per acceptar su morte sur li cruce por expiar li pecates de su elect,
pecates queles il ha cargat se, in Christ Deo ha dat les li max bell prova de su amore por les.
24d- e aportar li etern justicie
To es li felici consequentie del morte del Messie salvator. Ti justicie quel li hom,
desde Adam, ne posset producter es imputat al electet por que per lor fide in ti demonstration
de divin amore, per pur gracie, li perfect justicie de Jesus-Christ esset imputat a les, in un
prim témpor, til que li combatte del fide subjuga li pécca. E quande to desapari completmen, li
justicie de Cristo es dit impartit. Li discípul deveni quam su Mastro. It es sur ti doctrinal
bases, que li fide del apostoles de Jesus ha esset constructet. Ante que li témpor e li tenebrosi
potenties transforma les, amplificant talmen li strett via docet de Jesus-Christ. Tijusticie va
esser eternal solmen por li elect fideles, ti qui audi e responde per obedientie al just exigenties
de Deo.
24e- por sigillar li vision e li profeta
Talmen, por que li vision es plenat per li aparition del anunciat profeta. Li verbe
sigillar fa allusion al sigille de Deo quel da talmen al profetie e al profeta qui va presentar se
un autoritá e un legitimité divin complet e incontestabil. Li ovre quel va plenar se es sigillat
per su royal divin sigille. Li cifre simbolic de ti sigille es li « sett: 7 ». It designa anc li plenitá
quel caracterisa li natura del Deo creator e ti de su Spiritu. Al base de ti selection, hay li
construction de su projecte sur sett mill annus, pro quo il ha dividet li témpor in semanes de
sett dies secun li image del sett mill annus. Li profetie del 70 semanes, da talmen un rol al
cifre (7) li sigille del vivent Deo in Apo.7. Li versettes sequent va confirmar li importantie de
ti cifre « 7 ».
24f- e por ungir li Sant del santes
It es li uncion del Sant Spirit quel Jesus va reciver in li moment de su baptisme. Ma ne
erram nos, li columbe quel posat se sur le venient del ciel havet solmen un scope, ti de
convicter John que Jesus esset efectivmen li Messie anunciat; li ciel rendent le testimonie. Sur
li terre, Jesus sempre ha esset li Crist e sub li forme de questiones selectet fat al sacerdotes, su
instruction in li sinagoge al etá de 12 annus es li prova. Por su popul, inter quel il nascet e
cresce, su oficial mission devet comensar a su baptisme in li autunno del annu 26 e il devet
livrar su vive in li primavera del annu 30. Li titul Sant del santes designa le dignmen proque il
incarna in forme de carne li Deo vivent quel terroret li Hebreos in li témpor de Moises. Ma li
Sant del santes vivent havet sur li terre un simbol material; li loc tre sant o santuario del
templo de Jerusalem. It esset un simbol del ciel, ti dimension inacessibil al humanitá u Deo e
su angeles sta. Siege del divin judicie e loc de su tron, Deo in Judiciatore expectat li sanguine
del Crist por validar li pardon del peccates del electes selectet durant li 6 millenies fixat por ti
selection. Li morte de Jesus ha talmen completat li ultim « feste del expiationes ». Li pardon
ha esset obtenet e li ancian sacrifices acceptat de Deo ha omnes esset validat. Li uncion del
Sant del santes fat se in li die del expiationes per li aspersion del sanguine del capre occidet
sur li propitiatorie, altare posit super li archa contenent li comandamentes de Deo transgresset.
Por ti action, un vez per annu, li sovereign sacerdote esset autorisat penetrar ultra li vel de
separation, in li loc tre sant. Talmen pos su resurrection, Jesus ha aportat al ciel li expiation de
su sanguine por reciver li domination, li legitimité salvar su electes per li imputation de su
justicie e li jure condamnar li peccatores impenitent, inter queles li mal angeles e lor chef
Satan, li diable. Li Sant del santes, designante anc li ciel, li sanguine versat per Jesus sur li
terre, va permisser le, in Micaël, chassar del ciel li diable e su demones, cose revelat in
Apo.12:9. Talmen, li erra del religiosi judees esset ne comprender li caracter profetic del « die
del expiationes » annual. Ili ha credet falsmen que li sanguine animal ofrit in ti celebration
posset validar un altri sens animal versat in li curse del annu. Li hom fat secun li image de
Deo; li animal productet per li vive terren, qualmen justificar un egalitá de valore por li du
species?
Essente Deo, Jesus-Christ esset ipse li oleo del unction quam Spiritus Sanct e, retornante al
ciel, il porta con se li unction de su legitimité ganiat sur li terre.
Li clave del calculationes
Dan 9:25 Sap it do, e comprende! Desde li moment quande li parol anuncat que Jerusalem
va esser reconstructet til li Oint, al Ductor, hay sett semanes e sixant-du semanes, li places e
li fosses va esser restablisset, ma in témpor desfacil.
25a- Sap it do, e comprende!
Li angel have bon rason invitar Daniel al atention pro que il aborda dates quel besona
un grand concentration spiritual e intelectual; nam calculationes va dever esser fat.
25b- Desde li momente quande li parol ha anuncat que Jerusalem va esser reconstructet til
li Ungit, al Conductero
Ti sol parte del versu es de un capital importantie pro que it resume li scope del
vision. Deo da a su popul qui atende su Messia, li medie por saver in quel annu il va
presentar se a les. E ti momente quande li parol ha anuncat que Jerusalem va esser
reconstructet deve esser determinat secun li duration del 490 annus profetisat. Pri ti decrete de
reconstruction, in li libre de Esdras, noi trova tri possibil decretes ordonat successivmen per
tri reyes persan: Cyrus, Darius, e Artaxerxes. It eveniment que li decret stabilisset per li ultim
in 458, permite li realisation del 490 annus in li annu 26 de nor era. Do it va esser ti decret
de Artaxerxes quel va esser retenet, considerante li sazon in quel it esset redactet: li printempe
secun Esd.7:9: il hat departet de Babilon li unesim die del unesim mense, e il arivat a
Jerusalem li unesim die del quint mense, li bon manu de su Deo essente sur le. Li annu del
decret del rey es dat in Esd.7:7: Pluri del infantes de Israel, del sacerdotes e Levites, del
cantores, del portarios, e del Nethinim, venit anc a Jerusalem, li settesim annu del rey
Artaxerxes.
Li departe del decrete essente un printempe, li Spiritu visa por su profetie li Pasca del
printempe u Jesus-Cristo morit crucificat. Li calcules va nos ducter a ti scope.
25c- hay sett semanes e sixant-du semanes, li places e li fosses va esser restablisset, ma in
témpor desagreabil.
Noi have al comense 70 semanes. Li angel mentiona 69 semanes, i.e. 7 + 62. Li prim 7
semanes resulta in li témpor de restauration de Jerusalem e del temple, in témpor desagreabil
pro que li Júdes labora sub li permanent adversitá del arabes qui ha venit habitar in li zone
lassat líber per lor deportation. Ti verset de Neh.4:17 descri bon li situation:Ti qui constructet
li mure, e ti qui portat o cargat li fardes, laborat per un manu e tenet un arme in li altra. It es
un detallie quel es precisat, ma li principal trova se in li 70esim semane calculat.
Li 70esim semane
Dan 9:26 Pos li sixant-du semanes, un Unct va esser abscisset, e il va haver null
successor null cose por se. Li popul de un chef quel va venir va destructer li cité eli
santuario li sanctitá, e su fine va arivar quam per un inundation; it es decretet que li
devastationes va durar til li fine del guerre.
26a- Pos li sixant-du semanes, un Oint va esser eliminat
Ti 62 semanes es precedet per 7 semanes, to significa que li ver message es « pos li 69
semanes »un oint va esser retranchat, ma ne quelcunc Oint, ti qui es anuncie talmen incarna
self li unction divin. Usante li formule «un oint », Deo prepara li judeic popul a su rencontre
con un hom de aspecte ordinari, lontan del constraintes divin. Conform a su parabola del
viticultores, li Fil del hom, fil del Mastro del vinea, se presenta al viticultores pos li invio de
su messageres quel ha precedet le e queles ili ha maltrattat. A visu human, Jesus es solmenun
oint qui se presenta pos altri ointes.
Li angel dit « pos » li total durée de 69 semanes indicante talmen li 70esim. Talmen,
passu a passu, li dates del angel nos ducte vers li Pasca del printempe del annu 30 quel va
situar se in li medie de ti 70esim semane de dies-annus.
26b- e il ne va haver null successor null person por le
Ti traduction es tant plu illegitim que su autor, L.Segond, precisa in margine que li
traduction literal es: persone por il. E por me li traduction literal conveni me perfectmen pro
que it di quo realmen evenit in li hore de su crucifixion. Li Biblia atesta it, li apostoles self hat
cessat creder que Jesus esset li expectat Messie pro que, quam li rest del judeic popul, ili
expectat un guerrier-messie qui vell ejectar li Romanes ex li land.
26c- Li popul de un chef qui va venir va destructer li cité e li santuario li santitá
To es li response de Deo al incredulitá national judaic constatat: person por le. Li
insult contra Deo va esser definitivmen payat per li destruction de Jerusalem e su fals sanctitá;
nam desde li annu 30, il ne ha plu esset sanctitá sur li sol judaic; li santuario ne essente plu
un. Por ti action, Deo ha usat li Romanes, tis per qui li chefes religios judaic ha fat crucificar
li Messie ne audaciar e ne posser far it self, durant que ili ha savet, sin les, lapidar li diacon
Étienne « tri annus e six mensus » plu tard.
26d- e su fine va arivar quam per un inundation
Do it es in 70, que pos plu annus de romani assedie, Jerusalem cadet inter lor manus, e
plen de destructiv haine, animat de un divin ardore, ili destructet freneticmen, quam
anunciat, li cité e li santitá quel ne esset it plu, til que it ne resta plu petre sur petre quam
Jesus hat anunciat ante su morte in Matt.24:2 : Ma il dit les: Vide vu omni to? Yo di vu in
veritá, it ne va restar ci petre sur petre quel ne va esser renversat.
26e- it es decretet que li devastation va durar til li fine del guerre
In Matt.24:6, Jesus hat dit: Vu va audir parlar pri guerres e bruidas de guerres:
garda ne esser perturbat, pro que ti cose deve evenir. Ma it ne va ancor esser li fine. Pos li
Romanes, li guerres ha continuat tra li du mill annus del era cristian e li long témpor de pace
quel noi beneficia desde li fine del Duesim Guerre Mundial es exceptional ma programmat
per Deo. Li homanitá posse do producter li fructes de su perversion til li fine de su fantasmes
ante payar mortalmen li precie.
Tamen, noi ne deve obliviar in parlar pri li Romanes que lor papal succession va
prolongar li ovres del « devastanto desolant» pagan e anc ta til li fine del guerre fat al electes
de Crist Deo.
Dan 9:27 Il va far un solide aliantie con pluri por un semane, e durant li medietá del
semane il va cessar li sacrifice e li oferta; E [va esser] sur li ale del abominationes del
desolation e til un extermination (o un total destruction), e it va esser ruptet, [secun] quo ha
esset decretat, sur li [terre] desolat.
27a- Il va far un solid aliance con pluri por un semane
Li Spiritu profetisa li instauration del nov alliantie; it es solid pro que it deveni li base
del salvation ofert til li fine del munde. Sub li terme pluri, Deo visa cert judeos, su apostoles e
su prim discipules judeic qui va intrar in su alliantie in li curs del ultim set annus del témpor
concedet al nation judeic por acceptar o rejecter oficialmen li Messie crucificat. It es ti
aliantie quel es « tranchat » in li versu 24 inter Deo e li penitent peccatores judeic. In li
autunno 33, li fine de ti ultim semane va esser marcat per ti altri acte ínjust e odiosi quel
representa li lapidation de Stephan li nov diacon. Su sol culpabilita esset dir al judeos veritás
queles ili ne posset tolerar audir, durant que Jesus mettet su paroles in su bocca. Vidente morir
un discípulo de su causa, Jesus registrat li oficial national refusa de su intercession. Desde li
autunno del annu 33, li rebel judeos ha incitat li colere roman quel descargat se totalmen sur
Jerusalem in li annu 70.
27b- e durant li medietá del semane il va cessar li sacrifice e li offerte
Ti moment del medie u medietá del semane es li printempe 30 visat per li profetie del
70 semanes. To es li moment u es acompletat omni actiones mentionat in li versu 24: Li fine
del pécca, su expiation, li arivada del profete qui acomplesi li vision per instituer su
etern justicie e li unction del Christ resurectet qui ascende al ciel Victoriosi e
Omnipotent. Li morte expiatorie del Messie es evocat ci sub li aspecte de un consequentie
quel it implica: li cessation definitiv del sacrificies de animales e li ofrendes actes vespre e
matine in li templo judeic, ma anc del matine til li vespre, por li peccas del popule. Li morte
de Jesus-Christ rende obsolet li simboles animal quel prefigurat le in li ancian aliantie, e to es
li essential del change aportat per su sacrifice. Li ruptura del vel del templo quel Deo efectua
in li moment quande Jesus expira confirma li cessation definitiv del rites religios terren, e li
destruction del templo, in 70, veni fortificar ti confirmation. A lor turn, li festas judeic annual,
omni profetic de su venida, devet desaparir; ma in null casu, li practica del sabbath semanal
quel recive in ti morte su ver signification: it profetisa li repos celestial del sett millenie quel,
per su victorie, Jesus-Christ obtene por Deo e su ver electes a queles il imputa suetern
justicie perfect citat in versu 24.
Li comense de ti « semane » de dies-annus eveni in li autunno 26 con li baptisme de
Jesus qui esset baptisat per Johannes li baptisator.
27c- E [va esser] sur li ala del abominationes del desolation
Pardona, ma ti parte del versu es mal traductet in li version L.Segond pro que mal
interpretat. Tenente conto del revelationes aportat in li Apocalipse de Johannes, yo presenta
mi traduction del textu hebreu quel altri traductiones confirma. Li expression « sur li ala »,
simbol del caracter celestial e del domination, sugera un responsabilitá religiosi quel visa
directmen li Roma papal, quel « se eleva » in Dan.8:10-11, e su religios alliates del ultim dies.
Li alas de aquile simbolisa li suprem elevation del imperial titul, por exemple li leon con alas
de aquile quel concerne li rey Nebucadnetsar, o Deo self, qui portat sur del alas de aquile su
hebreic popul quel il liberat del egiptian servitute. Omni imperies ha repris ti simbol
del aquile de quel, in 1806, Napoleon 1er, quo Apo.8:13 confirmar, poy li prussian e german
imperatores, li ultim essente li dictator A.Hitler. Ma desde tande, li USA anc have ti imperial
aquila sur li verd billet de lor national moné: li dollar.
Lassante li precedent tema, li Spiritu reveni prender in scope su preferit inamico:
Roma. Pos li terrestrial mission de Jesus-Crist, li actor visat delabominationes que causa li
desolation final del terra es ben Roma de quel li pagan fase imperial just destructet Jerusalem
in 70 in li versu 26. E li action de cometer «del abominationes del desolation » va continuar in
li témpor til li fine del munde. Li abominationes, in plural, es do imputabil, in prim, al Roma
imperial quel va persecuter li electes fidel per metter les a morte in « mise en scène »
spectacular por divertir li popul roman assetat de sangue, coses quel va cessar in 313. Ma un
altri abomination veni pos e it consiste a far cessar li practica del sabbate del settim die, li 7 de
marte 321; ti action es ancor imputabil al imperie roman e a su chef imperial Constantin 1er.
Con le, li roman imperie passa sub li domination del byzantin imperatores. In 538, a su vice, li
imperator Justin 1er comete un altri abomination per instituer sur su roman sede li papal
regime de Vigil 1er, e ti prolongation del abominationes til li fine del munde deve tande esser
imputat a ti fase papal quel Deo denuncia desde Dan.7. On memora que li nómine « petit
corne » designa li du phases dominant de Roma in Dan.7 e Dan.8. Deo vide in ti du successiv
phases solmen li continuitá de un sam abominabil ovre.
Li studie del capitules precedent ha permisset nos identificar li diferent sortes de
abominationes que ti versu imputa a it.
27d- e til un extermination (o un total destruction) e it va esser fractet, [secun] to quo ha
esset decretat, sur li [terre] desolat.
« It va esser fractet [secun] quo ha esset decretet » e revelat in Dan.7:9-10 e Dan.8:25
: Pro su prosperitá e li successe de su astutie, il va haver arrogance in li corde, il va perir
mult homes qui vivet pacificmen, e il va elevar se contra li chef del chefs;ma it va esser
fractet, sin li effort de alcun manu.
Li textu hebreic proposi ti pensa divin diferent del traductiones current.
Ti nuance es fundat sur li projecte de Deo far cader li culpa del homes sur li planeta
Terra sur quel ili vive; quo Apo.20 nos instrua. Observa li facte que li fals cristan fide ignora
ti divin projecte quel va consister in exterminar li homes del superficie del terra, al gloriós
retorn del Crist. Ignorant li revelationes dat in Apocalipse 20, ili atende in van li instauration
del regnia del Crist sur li terra. Tamen, un total destruction de su superficie es ci e in Apo.20
programmat. Li retorn in gloria del Crist victorios in tot su divinitá va redar al terra su aspecte
caotic del comense de su historie descrit in Genese 1. Gigantesc terremotos va secuer it e it va
retrovar sub li nómineabisme su caotic state « inform e vacui », « tohu wa bohu », inicial. Ne
va restar sur it alcun hom vivent, ma it va esser li prision del diablo isolat sur it durant mil
annus til li hore de su morte.
A ti stadie del studie, yo deve aportar complementari informationes pri unesim li «
70ésim semane » quel just esset studiat. Su acomplissement in dies-annus prophetic have anc
un acomplissement literal. Pro que gratias al testimonie de un calendari judeic, noi save li
configuration del semane pascale del annu 30. It havet quam centre, un mercurdi vigilie del
sabbat occasional justificat per li Pasca judeic quel cadet in ti annu li jovedi. Talmen noi posse
reconstituer completmen li evenimentes de ti Pasca in quel Jesus morit. Arestat li Mardí
vespre, Judicat in li nocte, Jesus es crucificat li mercurdi matine a 9 hores. Il expira a 15
hores. Ante 18 hores, Joseph de Arimathea place su córpor in li tombe e rotula li petre quel
clude it. Li sabbat pascale del jovedi passa. Li venerdi matine, li féminas pies compra
aromates quel ili prepara in li die por embalsamar li córpor de Jesus. Li vespre del venerdi a
18 hores li sabbat semanal comensa, un nocte, un die passa in li repos sanctificat per Deo. E li
saturdi vespre a 18 hores, li unesim die del semane profan comensa. Li nocte passa e al prim
lúmines del aurora, li minas va al tombe esperante trovar quelcun por rotular li petre. Ili
trova li petre rotulat e li tombe apert. Intrant li tombe, Maria de Magdala e Maria, li matre de
Jesus, vide un angel sedent quel les informa que Jesus ha resussitat, li angel di les ear avisar
su fratres, su apostoles. In tardar se in li jardin, Maria de Magdala vide un hom vestit de blanc
quel ella prende por un jardinero, in li conversation comensat, ella reconosse Jesus. E ci,
detallie tre important quel destructe un credentie tre extendet, Jesus di a Maria: « Yo ancor ne
ha monter a mi Patre ». Li bandit quel esset sur li cruce e Jesus self ne intrat in li paradis, in li
regne de Deo, li sam die de lor crucifixion, pro que 3 complet dies plu tard, Jesus ancor ne ha
monter al ciel. Talmen yo posse dir in li nómine del Senior, que tis qui have nihil a dir de su
parte, tace! Por ne sufrir un die li ridicul o li hont.
Li duesim cose consiste a tirar profite del date 458 quel marca in prim li comense del 70
semanes de dies-annus fixat por li popul judeic a quel Deo ha dat du principal signes de
identitá: li sabbat e li circumcision del carne.
Secun Rom.11, li paganes convertit intrat in li nov aliantie es inseret sur li radice e li tronc
hebreic e Judeic. Ma li bases del nov aliantie es, ili, purmen judeic e Jesus ha tenet a
rememorar it in Joan 4:22:Vu adora to quo vu ne conosse; noi, noi adora to quo noi conosse,
pro que li salvation veni del Judés. Hodie, ti message prende un vivent actualitá pro que Jesus
adresse it al pagan falsmen convertit in omni epocas. Por plu bon perdir les, li diable ha
impulsat les odiar li judeos e lor aliantie; quo ha disturnat les del comandamentes de Deo e su
sanct sabbat. On deve do rectificar ti errore e reguardar li nov aliantie con un identitá
judeic. Li apostoles e li nov judeic discípules convertit es ti « pluri » qui fa con Jesus un solid
aliantie, in Dan.9:27, ma lor base resta judaic, ili es anc concernat per li comense del termín
del « 70 semanes » dat per Deo al nation judaic por acceptar o rejectar li norme del nov
aliança fundat sur li sang human versat voluntarimen per Jesus-Crist. Per deduction de ti
raciocos li date 458 deveni li comense del « 2300 vespre-matin » de Dan.8:14.
Al fine de ti long prophetic témpor, i.e. 2300 annus, tri coses deveat cessar secun Dan.8:13.
1- li perpetui sacerdotie
2- li peccat devastant
3- li persecution del santitá e li armé.
Li tri coses es identificat:
1- li perpetui sacerdotie terrestri del papa
2- li repos del prim die renominat: soledí.
3- Li persecution del santitá e del sant cristanes, li cités del regní del ciel.
Ti changes visat a :
1- Restituer a Jesus-Christ su sanct sacerdotie perpetue celestial.
2- Restabilisar li tot divin leges incluent li sabatic repaus del 7esim die.
3- Far cessar li persecutiones del santitá e del sant cristanes.
Li calcul proposit por li «2300 vespre-matu» comensante del annu -458, li fine de ti duration
ariva al printempe 1843: 2300 - 458 = 1842 +1. In ti calcul noi have efectivmen 1842 complet
annus a queles on deve adjunter +1 por designar li printempe del comense del annu 1843 u
fini li profetiat «2300 vespre-matu». Ti date marca li comense del retorn del intervention de
Deo, quel vole talmen liberar su ver santes del religiosi mensonges heredat del roman papal
catolicisme durant 1260 annus. Talmen, prenente li initiative por crear un spiritual revival, in
USA u li protestantes ha trovat refugie, li Spiritu inspira William Miller un interesse por li
profetie de Daniel 8:14 e du successiv dates anuncia li retorn de Jesus-Crist, li unesim por li
printempe 1843, li duesim por li autun 1844. Por il, li purification del sanctuarie significa que
Jesus reveni por purificar li terre. Pos du deceptiones al previd dates, li Spiritu da un signe al
max perseverant queles ha partiprendet in li du probes de fide. Un celestial vision es receptet
li matine del 23 Octobre 1844 per un del santes queles trapassat li campes. Li ciel apertet se
sur un scena monstrant Jesus-Crist quam Souverain sacerdote oficient in li sanctuarie
celestial. In li vision, il passat del sant loc al max sant loc. Talmen pos 1260 annus de tenebre,
Jesus-Crist reprendet contact con su fidel triat per li du successiv probes.
1- Li reprise del perpetui. Do it es per ti vision que Deo oficialmen ha repris in su
manus su sacerdotie perpetui celestial li 23 de octobre 1844.
2- Li retorn del sabbate. In li sam mense, un altri del sanctes comensat observar li
sabbate del settim die, pos li visite de Sra Rachel Oaks qui dat le un broshure de su
eclesia: «Li Baptistes del Settim Die». Un pos un altri, con li passa del témpor, li
sanctes selectet per li du probes anque adoptet li sabbate del settim die. Talmen Deo
finit li peccat devastant instituet del pagan Roma, ma legalisat del papal Roma sub su
nómine «díes del sol».
3- Li cessation del persecutiones. Li triesim tema concernet li santitá e li cristanes
persecutat durant 1260 annus. E ancor ta, in 1843 e 1844, li religiosi pace regna in
omni locs in li occidental munde concernet per li profetie. To pro que Francia
revolutionari fat tacer con su guillotine li responsabiles del religiosi exactiones
comensat. Talmen pos li ultim sangosi annus del punition deladulteros religios secun
Apo.2:22-23, al fine del 1260 annus comensat in 538, data ligat al abduction
del perpetui per li instauration del regime papal, to es in 1798, li pace religios regna. E
li libertá de conscientie instaurat permisse li santes servir Deo secun lor election e lor
conossentie que Deo va far crescer. In 1843, li sanctitá e li armé del sanctes, ti citanes
del regne del ciel selectet per Jesus-Christ, ne es plu persecutat, quam li profetie de
Daniel 8:13-14, hat anunciat.
Omni ti experienties esset organisat e ductet per li Deu Omnipotent qui in un total invisibilitá
guida li spiritus del homes por que ili acomplesi su designes, tot su program, til li fine del
munde u su selection de electos va finir. It resulta ex to omni que li hom ne selecta honorar li
sabbate e su luce, it es Deu qui da le ti coses queles apartene a le quam signe de su aprobation
e su ver amore por le quam docet Ezech.20:12-20 :Yo donat les anc mi sabbates quam un
signe inter me e ili, por que ili vell saver que yo es li Eternel qui sanctifica les ... Sanctifica mi
sabbates, e lass les esser inter me e vu un signe per quel on save que yo es li Eternel, vor
Deo.. Pro que it es il qui sercha su ove perdit, lass nos esser cert que null elect manca al
apelle.
In Dan.8, in li unic response quel Deo da al versu 14 al question del versu 13, li parol
« santitá » conveni perfectmen pro que li santitá concerne globalmen omnicos quel es
proprietá de Deo e quel toca le specialmen. To esset li casu de su
sacerdotie perpetual celestial, de su sabbat sanctificat desde li fundation del munde li die pos
li creation de Adam, e de su santes, su electes fidel.
Li experienties profetisat in Daniel 8:13-14 esset acomplisset inter 1843 li date del comense
del decret divin e li autun 1844, ambi fundat sur li expectation del retorn de Jesus-Crist por ti
dates, anc apuente se sur li idé del adveniment de Jesus-Crist, li contemporanes de ti
experientie ha dat al participantes adeptes de ti expectationes li nómine « adventist », del latin
« adventus » quel significa just « adveniment ». No retrovar ti experientie « adventist » in li
capitul 12 de ti libre de Daniel, u li Spirit va sublinear li importantie de ti ultim « aliantie »
oficialisat.
Daniel 10
Dan 10:1 Li triesim annu de Cyrus, rey de Persia, un parol esset revelat a Daniel, quel on
nominat Beltschatsar. Ti parol, quel es ver, anuncia un grand calamitá. Il esset atentiv a ti
parol, e il havet li inteligentie del vision.
1a- Li triesim annu de Cyrus, rey de Persia, un parol esset revelat a Daniel, quel on
nominat Beltschatsar
Cyrus 2 ha regnat desde 539. Li date del vision es do 536.
1b- Ti parol, quel es ver, anuncia un grand calamitá.
Ti terme, grand calamitá, anuncia li massacra in un grand amplitude.
1c- Il esset atentiv a ti parol, e il comprendet li vision.
Si Daniel ha comprendet li sense, noi va anc comprender it.
Dan 10:2 In ti témpor, yo, Daniel, esset tri semanes in li lucte.
Ti lucte personal quel tucha Daniel, confirma li funebri caractere del massacre quel va
evenir quande li grand calamitá anunciat va realisar se.
Dan 10:3 Yo ne manjat alcun manjage delicat, ni carn ni vin intrat in mi bocca, e yo ne ungt
me til que li tri semanes esset complet.
Ti preparation de Daniel, qui sercha un sanctitá augmentat, profetisa li dramatic
situation quel li angel va profetisar in Dan.11:30.
Dan 10:4 Li duesim-quaresim die del unesim mense, yo esset al rive del grand fluvie quel es
Hiddékel.
Hiddékel porta in Frances li nómine Tigre. It es li fluvie quel arrosat li Mesopotamia
con li Eufrate quel trapassat e arrosat li cité chaldean Babylone causa del orgolie punit del rey
Nebucadnetsar. Daniel ne posset comprender it, ma ti precisation esset destinat a me. Nam
solmen in 1991 yo ha fat conosser li ver explicationes de Daniel 12 u ti fluvie Tigre va luder
li rol de un « tigre » manjatores de animas human. Un prova de fide es imaginat per su
trapassage periculosi. Solmen li electes posse trapassar it e continuar lor via con Jesus-Christ.
It es ancor, un image copiat del traversion del mare rubi per li Hebreos, traversion impossibil
e mortal por li peccatores egiptian. Ma ti quel Daniel 12 evoca selecte li ultim electes «
adventistes » de queles li mission va continuar til li retorn de Christ. Li ultim inter les va viver
li ultim grand calamitá, su forme extrem quel va exiger li intervention de Christ in un retorn
potent e gloriós salvator e vengator.
Li unesim calamitá anunciat a Daniel es evocat in Dan.11:30. It concerne li judeic popul del
antiquité, ma un altri calamité simil va esser anunciat per un image analog in Apo.1. Ti-ci va
esser acomplisset pos li Triésim Guerre Mundial in quel li triesim parte del homes va esser
mortat. E ti conflict es presentat in Apo.9:13 til 21 per simboles, ma it es developat in clar
lingue in ti libre de Daniel in li fine del capitul 11 in li verses 40 til 45. Talmen noi va trovar
successivmen, in ti capitul 11, li grand calamitá del Judés, poy in Dan.12:1, li grand calamitá
quel va prender quam scop li electes del cristianisme e li fidel Judés del fine del témpor quel
va converter se al Christ. Ti calamitá es evocat sub li termines « témpor de afliction » e li
principal scop va esser li practice del sabatte sanctificat per Deo.
Comparaison del du visions pri li anunciat calamités
1- Al infantes del popule de Daniel del ancian aliantie: Dan.10:5-6.
2- Al infantes del popule de Daniel del nov aliantie: Apo.1:13-14.
Por apreciar plenmen li interesse quel noi deve dar a ti du calamités, on deve comprender que,
malgré que ili seque unaltru in li témpor, li unesim es un tip quel profetisa li duesim, quel va
haver quam scope, al retorn de Jesus-Crist, li ultim fidel infantes de Deo del tip de Daniel e su
tri companiones. Pos decennies de pace, sequet de un terribil atomic guerre terribilmen
destructiv, li die de reposo del dominica roman va esser imposit del guvernament universal
organisat del suriviventes del desastre. Tande denov, li morte va venir menaciar li vive del
fidel electes, quam in li témpor de Daniel, Hananias, Mischaël, e Azaria; e quam in li témpor
del « Maccabéen » in -168, que lacalamitá anuncat in ti capitul de Daniel visat; e al fine, li
ultim adventistes restant fidel al sabat del settim die in 2029.
Ma ante ti ultim prova, li long papal regna de 1260 annus ja va har fat morir in li
nómine de Deo multitudes de creaturas.
In resumé, li comprension del message livrat per ti vision dat a Daniel va nos
permesser comprender li sens de ti quel il da a Johanne in Apo.1:13 a 16.
Dan 10:5 Yo levat li ocules, yo regardat, e ecce, il esset un hom vestit de lin, e portant sur li
renes un cintura de aure de Uphaz.
5a- il esset un hom vestit de lin
Un ovre de justicie simbolisat per li lin va esser ductet per Deo per un homan esser. In
li image descrit Deo prende li aspecte del grec rey Antiochos 4 nominat Epiphane. Il va esser
li persecutor del Judes inter -175 e -164, durantie de su regne.
5b- havente sur li lumbes un cintura de aure de Uphaz
Posit sur li lumbes, li cintura indica li veritá forciat. Plu, li aure de quel it es fat, veni
de Uphaz, quo apunta in Jer.10:9 a su pagan idolatric usage.
Dan 10:6 Su corpore esset quam chrysolit, su visage brilant quam un fulmine, su ocules
quam flames de foy, su brasse e pedes simil a polit bronze, e li son de su voce esset quam li
bruida de un multitude.
6a- Su corpore esset quam chrysolithe
Deo es li autor del vision ma il anuncia li arivada de un pagan deo, do ti aspecte
gloriós supernatural.
6b- su visage brillat quam un fulmine
Li identitá grec de ti Deo es confirmat. It concerne Zeus, li grec deo del rey Antiochos
4. Li fulmine es li simbol del deo Zeus olympian; li deo del deos olympian del mitologie
grec.
6c- su ocules esset quam flames de foy
Il va destructer quo il va regardar e ne va aprobar; su regardes va esser diriget vers li
Judes secun Dan.11:30: ...il va portar su regardes a tis qui va abandonar li sant aliantie. Li
calamitá ne veni sin rason, li apostasie contamina li popul.
6d- su bras e su pedes similat a polit bronze
Li executor quel va esser inviat per Deo va esser tam peccator quam su victimes. Su
actiones destructiv simbolisat per su bras e pedes es de bronze, simbol del grec peccat in li
statua de Dan.2.
6e- e li son de su voce esset quam li bruida de un multitudine
Li rey grec ne va acter sol. Il va haver detra e avan se un multitudine de soldates tam
pagan quam il por obedir a su ordines.
Li punct culminant e li apogeu de ti prophetic anuncie va esser atinget in li hore del
acomplissement de Dan.11:31:Truppes va aparir sur su ordine; ili va profanar li santuarium,
li fortresse, ili va cessar li sacrificie perpetui, e va eriger li abomination del devastator.Per
honestie biblic, yo ha deletet li parol sacrifice quel ne es scrit in li textu hebre, proque Deo ha
previdet por li «perpetui » du roles diferent successiv in li ancian aliantie e in li nov. In li
ancian it consiste a offertar vespre e matine un agnelle in holocauste. In li nov, it designa li
celestial intercession de Jesus-Christ qui rememora su sacrifice por interceder por li pregas del
electes. In ti contextu de Dan.11:31, ti del ancian aliantie, li grec rey va cessar li ofertas
del perpetui del lege de Moses. Talmen, it es solmen li contextu del témpor quande it es
evocat quel determina li interpretation del ministerie del perpetui intercession de un terrestri
sacerdote o ti del sovereign celestial sacerdote : Jesus-Christ. Li perpetui es do ligat a un
ministerie human o, in duesim e definitivmen, al divin celestial ministerie de Jesus-Christ.
Dan 10:7 Yo, Daniel, solmen videt li vision, e li homes quel esset con me ne videt it, ma ili
esset captet de un grand terror, e ili fugit por celar se.
7- Ti collective terrore es solmen li debil image del acomplissement del vision. Nam in li
die del anunciat carnage, li justes va far bon fugir e celar se, mem in li ventre del terre.
Dan 10:8 Yo restat sol, e yo videt ti grand vision; li forties me mancat, mi visage changeat de
color e decomposat se, e yo perdet omni vigor.
8a- Tra su sentiment, Daniel continua profetisar li consequenties del desastre quel va
venir.
Dan 10:9 Yo audit li son de su paroles; e quande yo audit li son de su paroles, yo cadet
frappat de stupore, li visage contra li terre.
9a- In li die del desastre, li voce del rey persecutor provocará li sam terribil effectes; li
genues frappar-se reciprocmen e li gambes flechir se íncapabil a portar li córporés quel va
cader sur li terre.
Dan 10:10 E ecce, un manu tuchat me, e secuet mi genues e mi manus.
10a- Fortunatmen por il, Daniel es solmen li profet cargat de anuncar a su popul li arivada
de ti grand calamitá e il ne es ipse visat per li just colere de Deo.
Dan 10:11 Poy il dit me: Daniel, hom ben-amat, es atentiv al paroles quel yo va dir te, e sta
erect sur li loc u tu es; nam yo es nu inviat a te. Quande il hat parlat me talmen, yo stant erect
tremblant.
11a- Daniel, hom amat, esca atentiv al paroles quel yo va dir te, e resta erect in li loc u tu
es
Un amat de Deo ne have alcun motive por timer su interventiones celestial. Li colere
de Deo es contra li peccatores rebelosi, aggressiv, mal e cruel. Daniel es li oposit de ti
persones. Il deve restar erect pro que to es li signe del diferent sorte quel va venir al electes.
Anc couch in li polvere del morte terren, ili va esser reveliat e remisset erect sur su pedes. Li
malicos va restar couch e li maxim malicos va esser reveliat por li ultim judicie por esser
anihilat por sempre. Li angele precisa « in li loc u tu es ». E u es il? In li natura al rive del
fluvie « Hiddékel », in frances, li Euphrate, quel va designar li Europa cristan del nov alliantie
in Apocalypse. Li unesim lection es que li hom posse rencontrar Deo in omni loc e esser
benedit per il. Ti lection renverse li prejudicies idolatric quel vole que por mult persones, Deo
posse esser trovat solmen in eclesias, sacr edificies, temples, altaris, ma ci, hay nequó de to. In
su témpor, Jesus va renovar ti leccion, dirante in Jn 4:21 til 24:Femina, dit Jesus a la, crede
me, li hora veni quande vu ne va adorar li Patre sur ti mont ni in Jerusalem.. Vu adora quo
vu ne conosse; noi adora quo noi conosse, pro que li salvation veni del Júdes. Ma li hora
veni, e it ja ha venit, quande li ver adoratores va adorar li Patre in spirit e veritá; pro que tal
es li adoratores queles li Patre demanda. Deo es Spirit, e it es necessi que tis qui adora le,
adora le in spirit e veritá.
Li duesim lecion es plu subtil it apoya se sur li fluvie Hiddékel pro que Li Spirit ha
previst apertir li comprension de su libre solmen a su ultim servitores fidel, de queles li
experientie e li prova per quel lor selection eveni es ilustrat per li image del periculosi
trapassada del fluvie Hiddékel in frances, li Tigre, quam li animal de ti nómine, anc in li prova
de fide, manjator de animas de homes.
11b- car yo es nu inviat a te. Quande il ha parlat me talmen, yo stant tremblant.
Li rencontre ne es plu un vision solmen, it transforma se in un dialóg, un exchange
inter du creaturas de Deo, un venient del ciel, li altri ancor del terre.
Dan 10:12 Il dit me: Daniel, ne time; nam desde li unesim die quande tu ha volent
comprender e humiliar te avan tui Deo, tui paroles ha esset audit, e pro tui paroles yo veni.
Pri ti tot vers, yo have solmen un cose a dir. Si tu vell perder li memora, retene alminu
ti vers quel indica nos li maniere de pleser a nor Deo creator.
Li vers es un exemple del specie; un sequentie logic basat sur li fact que chascun causa
porta su effect apu Deo: li sete de comprender accompaniat del ver humilitá es audit e exaudit.
Ci comensa un long revelation quel va finir solmen in fine del Libre de Daniel, ti del
capitul 12..
Dan 10:13 e Li chef del reyatu de Persia ha resistet me durant 21 dies; ma ecce, Micaël, un
del chef-anges, venit a mi auxilie, e yo restat lá apu li reyes de Persia.
13a- e Li chef del reyatu de Persia ha resistet me durant 21 dies
Li angel Gabriel assiste Ciro 2, li rey de Persia, e su mission por Deo es influer su
decisiones, por que li actiones ductet ne opose se a su grand projecte. Li exemple de ti-ci
faliura del angel prova que li creaturas de Deo es lassat líber e índependent e do responsabil
por omni lor electiones e ovres.
13b- ma ecce, Micaël, un del chef-ductores, venit a mi auxilie
Li exemple revelat anc nos instrui que in casu de real necessitá « un del principal
chefs, Micaël », posse intervenir por fortiar li decision. Ti superior auxilie es un divin auxilie
pro que Micaël significa: « Qui es quam Deo ». It es il qui va venir sur terra incarnar se in
Jesus-Crist. In li ciel, il esset por li angeles li representation del Spirit de Deo apu les. In ti
casu, li expression « un del principal chefs » posse legitimmen surpriser nos. E ben, to ne es
tamen surprisant, pro que li humilitá, li dulcor, li partage e li amor que Jesus va demonstrar
sur li terre, ja esset practicat in su celestial vive con su fidel angeles. Li leges del ciel es ti
queles il ha demonstrat durant su terrestre ministerie. Sur li terre, il ha fat se servitor de su
servitores. E noi aprende que in li ciel il ha fat se egal a altri chef-anges.
13c- e yo ha restat ta apu li reyes de Persia
Li domination del dinastie del reyes Perses va do prolongar se ancor quelc témpor til li
domination grec.
Dan 10:14 Yo veni nu por far te conosser quo va evenir a tui popul in li sequent témpor; nam
li vision concerne ancor ti témpor.
14a- Til li fine del munde, li popule de Daniel va esser concernet, in li ancian quam in li
nov alliantie, nam su popule es li Israel quel Deo salva del peccat egiptian, del peccat de
Adam per Jesus-Christ e del peccat instaurat per Roma in li christianisme purificat per li
sanguine de Jesus.
Li scope del revelation portat per li angel a Daniel es prevenir su popule pri li drames
futur. Daniel ja posse comprender que to quo es revelat a il ne concerne le plu personalmen,
ma il es anc cert que ti-ci ensenamentes va esser profitabil in li futur al servitores de su popule
e do a omni tis a queles Deo les adressa e destina tra il.
Dan 10:15 Dum il parlat me ti paroles, yo directet mi regardes vers li terre, e yo gardat li
silentie.
15a- Johannes ancor have in su mente li terribil vision del calamitá e il prova concentrar se
pri li audition de quo il audi, il ne audacia plu levar li cap por regardar ti qui parla a le.
Dan 10:16 E ecce, quelcun qui havet li aparition del filios del homine tuchat mi labies. Yo
apertet li boca, yo parlat, e yo dit a ti qui stat avan me: Mi senior, li vision ha plenat me de
terror, e yo ha perdit omni vigor.
1a- E ecce, quelcun quel havet li aspecte del filios del homine tuchat mis labies
Durante que li terribil vision esset un ficitiv image irreel creat in li mente de Daniel, al
contra, li angele se presenta sub un forme human identic al homine terrestrial. In prim, il esset
anc creat secun li image de Deo, ma in un celest corpore líber vers li leges terrestrial. Su
natura celest da le access al du dimensiones, havente in chascun un activ capacitá. Il tucha li
labies de Daniel, qui sentit ti tacte.
Dan 10:17 Qualmen li servitor de mi senior posse parlar con mi senior? Nu li forces falta
me, e yo ne have plu alique respira.
17a- Por li solmen terrestri homan, li situation es tre diferent, li terrestri leges se impone e li
timore ha fat le perder su forties e su respira.
Dan 10:18 Tunc ti qui havet li aspecte de un hom me tuchat denov, e me fortificat.
18a- Con un dulci insistentie, li angel successa redar fortie a Daniel per tranquilizar le.
Dan 10:19 Poy il dit me: Ne time, hom amat, que li pace es con te! Corage, corage! E
quande il parlat a me, yo retrovat mi forties, e yo dit: Que mi senior parla, nam tu ha
fortificat me.
19a- Un message de pace! Ídem quam ti quel Jesus va adressar a su discípules! Nequó tam
bon por tranquilisar un mente terrostrat. Li paroles corage, corage, auxilia le retrovar su
respira e su forties.
Dan 10:20 Il dit me: Esque tu save pro quo yo ha venit a te? Nu yo retorna por luctar contra
li chef de Persia; e quande yo va departir, ecce, li chef de Javan va venir.
20a- Nu yo retorna por combatter li chef de Persia
Ti chef de Persia es Cyrus 2 li Grand quel Deo tena quam su unctet; to ne impede que
il deve combatter contra le por orientar su decisiones in su sense.
20b- e quande yo va departir, ecce, li chef de Javan va venir
Quande li angel va departir de Cyrus 2, un atacca del chef grec del témpor va aperter
li hostilitá crescent inter li du dominationes perse e grec.
Dan 10:21 Ma yo vole far te saver to quo es scrit in li libre del veritá. Null person auxilia me
contra ti-ci, except Michael, vor chef.
21a- Ti-ci revelation quel Daniel va reciver es nominat li libre del veritá. Hodíe in 2021, yo
posse confirmar li acomplesiment de omnicos quo es revelat ci, pro que su comprension ha
esset totalmen dat per li Spirit immortel de Michael nor chef, por Daniel in li ancian aliantie e
por me, in li nov aliantie, pro que Jesus-Christ reclama ti-ci nómine por judicar li demones
ancor activ til su gloriós retorn.
Daniel 11
Atention! Malgré li change del capitul, li discussion inter li angel e Daniel continua in
continuitá con li ultim verset del capitul 10.
Dan 11:1 E yo, in li unesim annu de Darius, li Mede, esset apu le por auxiliar e suportar le.
1a- Creat de Deo por viver eternimen, li angel qui parla a Daniel le aprende que il auxiliat
e suportat Darius, li rey mede, qui captet Babilon in li etá de 62 annus e qui ancor regnat in
Dan.6. Ti-ci rey amat Daniel e su Deo ma, captet in un insidie, il hat mettet su vive in danger
per livrar le al leones. Do it esset ancor il qui intervenit por cluder li bocca del leones e salvar
su vive. Do it esset ancor il qui auxiliat ti-ci rey Darius comprender que li Deo de Daniel es li
sol ver Deo creator de omno quo es, qui vive e que ne existe altri simil a le.
Dan 11:2 Nu, yo va far te conosser li veritá. Ecce, va esser ancor tri reyes in Persia. Li
quaresme va amassar plu richesses quam omni altri; e quande il va esser potent per su
richesses, il va levar omnicos contra li reyatu de Javan.
2a- Nu, yo va far te conosser li veritá
Li veritá es conosset solmen del Deo Ver e to es li nómine quel Deo se atribue in su
relation con su ultim electes selectet in Crist secun Apo.3:14. Li veritá ne es solmen li divin
leges, su ordonanties e su comandes. It include anc, omnicos quel Deo programa e fa
scrupulosmen acomplisser in su témpor. Noi fa solmen descovrir chascun die de nor vive, un
parte de ti grand programa in quel noi progressa til li fine de nor vive e colectivmen, til li fine
del final salvant projecte quel va vider li electes atinger li eternitá promisset.
2b- Vide, va esser ancor tri reyes in Persia
1er rey pos Cyrus 2: Cambyse 2 ( 528 521) occide su filio Bardiya nominat Smerdis
per li Grecos.
2ème rey: li fals Smerdis, li mage Gaumâta usurpator del nómine Smerdis regna solmen
un curt témpor.
3ème rey: Darius 1er li Perse ( 521 486) filio de Hystape.
2c- Li quaresme va amassar plu richesse quam omni altri
4ème rey: Xerxes 1er ( 486 465). Just pos il, Artaxerxes 1er va regnar e liberar omni
captiv judes li settesim annu de su regne, in primavera 458 secun Esd.7:7-9.
2d- e quande il va esser potent per su richesse, il va levar omni contra li regia de Javan
Xerxès 1er represset e pacificat li revoltet Egipte, poy il comensat li guerre contra
Grecia, invadet Attica e ruinat Athenes. Ma il esset victet in Salamine in 480. Grecia va
gardar li domination sur su territoria. E li rey Perse resta in Asia lansant tamen ataccas quel
prova su desir de conquerer Grecia.
Dan 11:3 Ma un vaillant rey va levar se, quel va dominar con grand potentie, e far quelcós il
va voler.
3a- Vincit sur su territorie, li rey persan Xerxès 1er persequet va finalmen trovar li morte,
assassinat per du homes de su grandores. Il ha esset vincit per un yun mann de qui il hat
íncorectmen burlat. Grecia ha dat se quam rey, Alexander li Grand, un yun macedonian de 20
annus (nascet in 356, regna in 336, mori in 323). Li profetie mentiona le quam
fundator del 3ème imperie del statua de Dan.2, triesim animal de Dan.7 e duesim animal de
Dan.8.
Dan 11:4 E quande il va esser levat, su regne va esser rupt e dividet vers li quar ventes del
ciel; it ne va apartener a su descendentes, e it ne va esser tam potent quam it esset, pro que it
va esser rupt, e it va passar a altri quam a les.
4a- Noi retrova ci, li exact definition dat pri li grand corne ruptet del capre grec de
Dan.8:8 e su explication del versu 22:Li quar cornes quel levat se por remplazzar ti ruptet
corne, es quar regnes quel va levár se ex ti nation, ma quel ne va haver tant fortie..
Yo memora quo representa li « quar grand cornes ».
1ésim corne: li grec dinastie seleucid fundat in Siria per Seleucos 1ésim Nicator.
2esim corne: li grec dinastie lagide fundat in Egipte per Ptolemeo 1esim Lagos.
3esim corne: li grec dinastie fundat in Tracia per Lisimach.
4esim corne: li grec dinastie fundat in Macedonia per Cassander
Dan 11:5 Li rey del sud va devenir fort. Ma un de su chefes va esser plu fort quam il, e va
dominar; su domination va esser potent.
5a- Li rey del sud va devenir fort
Ptolemeo 1er Soter Lagos 383 285 rey de Egypt o « rey del sud ».
5b- Ma un de su chefes va esser plu fort quam il, e va dominar; su domination va esser
potent.
Seleucos 1er Nicator 312281 rey de Syria o « rey del nord ».
Dan 11:6 Pos quelc annus ili va aliar se, e li filia del rey del sud va venir vers li rey del nord
por restabilir li concordie. Ma ella ne va conservar li fortie de su bracio, e il ne va resister, ni
il, ni su bracio; ella va esser livrat con tis qui va har amenat la, con su patre e con ti qui va
har esset su apu in ti témpor.
6a- Li profetie salta li regne de Antiochos 1er (281261), li duesim « rey del septentrion »
quel ha comensat li prim « Guerre de Syria » (-274-271) contra li « rey del sud » Ptolemeo 2
Philadelphe ( 282 286). Poy veni li 2ésim « Guerre de Syria » (- 260 - 253) quel oposi al
egiptianes li nov « rey del septentrion » Antiochos 2 Theos ( 261 246).
6b- Pos quelc annus ili va aliar se, e li filia del rey del midi va venir al rey del septentrion
por restabilir li concordie.
Li inconductes comensa. Por maritar Berenice, Antiochos 2 divortia de su legit marita
nominat Laodice. Li patre acompania su filia e resta con la che su genero.
6c- Ma ella ne va conservar li fortie de su bracio, e il ne va resister, ni il, ni su bracio;
ella va esser livrat con tis qui va har menat la, con su patre e con ti qui va har esset su apu in
ti témpor.
Ma just ante su morte, Antiochos 2 deshereta Berenice. Laodice venja se e fa la mortar
con su patre e su litt infante (li brasse = infante). A relevar : in Apo.3:16, Jesus va divorciar
de su oficial esposa adventist nominat simbolicmen Laodice; ti-ci tant plu que Antiochos 2 fa
se nominar "Theos", Deo. In Anglia, li rey Henri 8 va far plu bon, il va divorciar per separar
se del religiosi autoritá de Roma, crear su anglican eclesia e far morir un pos altri su sett
esposas. Poy veni li 3ésim « Guerre de Syria » (-246-241).
Dan 11:7 Un descendente de su radicas va levar se a su loc; il va venir al armé, il va intrar
in li fortresses del rey del nord, il va disponer de les secun su vole, e il va devenir potent.
7a- Un descendente de su radicas va levar se a su loc
Ptolemeo 3 Evergete -246-222 fratre de Berenice.
7b- il va venir al armé, il va intrar in li fortesses del rey del nord
Seleucos 2 Kallinicos -246-226
7c- il va disponer it secun su vole, e il va devenir potent
Li domination es al rey del sud. Ti domination egiptian es favorabil al judees in
contrast al grec seleucides. On deve immediatmen comprender que inter li du dominatores
oposit sta li territoria de Israel quel li du camps in guerre deve travesar in lor ofensives o in lor
retraites.
Dan 11:8 Il va remover e transportar in Egipte lor deos e lor images de fusion, e lor precosi
objectes de argente e aure. Poy il va restar quelc annus lontan del rey del septentrion.
8a- In gratitude, li egiptianos va adjunter a su nómine, Ptolemeo 3, li nómine « Evergète »
o bene-factor.
Dan 11:9 E ti-ci va marciar contra li regia del rey del midí, e va retroear in su país.
9a- Li resposta de Seleucos 2 fali til li engagement del 4ésim « Guerre de Syria » (-219-
217) quel va oponer Antiochos 3 contra Ptolemeo 4 Philopator.
Dan 11:10 Su filios va comensar un campanie e va assemblar un grand multitudine de
truppes; un de ili va avansar, va extender se quam un torrente, va inundar, e poy va revenir; e
ili va continuar li hostilités til li fortresse del rey del sud.
10a- Antiochos 3 Mégas (-223 -187) contra Ptolémée 4 Philopator (-222-205). Li surnomes
addit revela li state de derision del popul lagid, nam Philopator significa in grec, amor del
patre; un patre quel Ptolémée ha fat mortar ... Un vez plu, li ataccas seleucid fali. Li
domination va restar in li camp lagid.
Dan 11:11 Li rey del midí va irritar se, il va exir e ataccar li rey del septentrion; il va levar
un grand multitud, e li truppes del rey del septentrion va esser livrat inter su manus.
11a- Ti acri defete del seleucides es un bon cose por li judeus, queles prefere li egiptianes
pro que ili tracta les bon.
Dan 11:12 Ti multitud va esser fier, e li cordie del rey va inflar se; il va far cader milles, ma
il ne va triomfar.
12a- Li situation va cambiar con li 5ésim « Guerre de Syria » (-202-200) quel va oponer
Antiochos 3 a Ptolemeo 5 Epiphane (-205 -181).
Dan 11:13 Nam li rey del nord va revenir e assemblar un multitud plu grand quam li unesim;
pos quelc témpor, pos quelc annus, il va ear con un grand armé e grand richesse.
13a- Desastrosimen por li Judés, li grec seléucides repassa sur lor territorie por ataccar
Egipte.
Dan 11:14 In ti témpor, pluri va levar se contra li rey del sud, e violent homes inter tui popul
va revoltar se por acomplesar li vision, e ili va sucumber.
14a- Li nov rey del sud egiptian Ptolémée 5 Epiphane - o Illustre (-205-181) evante quin
annus es mettet in dificultá per li atacca de Antiochos 3 supportat per opositores. Ma Judés
aporta lor suporte al rey egiptian per combatter li seléucides. Ili es, non solmen victet e
mortat, ma ha devenit grec-seleucid syrianes mortal enemicos por tot li vive.
Li judean revelion revelat in ti verset es justificat per un preferentie del judees por li
egiptian camp; ili do es hostil al seleucid camp quel reprende li domination del situation. Ma,
esque Deo ne hat avertit su popul pri aliances con li egiptianes? « Egiptia, ti canne quel
perfora li manu de ti qui apoya se sur it », secun Esa.36:6 : « Varde, tu ha posit it in Egipte, tu
ha prendet quam apu ti rupt canne, quel penetra e perfora li manu de omni qui apu se sur it:
tal es Faraon, rey de Egipte, por omnes qui fida in le ». Ti avertissement sembla esser ignorat
del judeic popule e su relation con Deo es in li max mal statu; li punition aproxima se e
frappa. Antiochos 3 fa les payar car por lor hostilitá.
A remarcar : ti judeic revolte have quam scope « realisar li vision » in li sense que it
prepara e constructe li odio del Syrianes contra li judeic popul. Talmen li grand
calamitá anunciat in Dan.10:1 va frappar les.
Dan 11:15 Li rey del nord va avansar, il va eriger terrasses, e va captar li fort cités. Li
truppes del sud e li elite del rey ne va resiste, les va mancar de fortie por resiste.
15a- Li domination ha changet de camp durabilmen, it es in li camp del Seleucides. Contra
le, li rey egiptian have solmen quin annus.
Dan 11:16 Celui qui va contra le va far qualmen it vole, e null person va resiste le; il va
haltar in li max bell país, exterminante to quo cade sub su manus.
16a- Antiochos 3 ancor ne successe conquerer Egiptia e su sete de conquestas irritante le, li
judeic popule deveni su sufrent. Il vacua li surplus de su colere sur li martirisat judeic nation
nominat per li expression «li max bell país » quam in Dan.8:9.
Dan 11:17 Il va proposer venir con omni forties de su regia, e concluder pace con li rey del
sud; il va dar le su filia in maritage, con li intention de ruinar le; ma to ne va evenir, e ne va
sucosseder le.
17a- Pro que li guerre ne sucossede, Antiochos 3 prova li via del aliantie con li camp
lagide. Ti change de strategie have un cause: Roma ha devenit li protector de Egiptia. Talmen
il prova soluer li diferenties per dar su filia Cleopatra, li unesim del nómine, in maritage con
Ptolemeo 5. Li maritage eveni, ma li maritat couple vole gardar su índependentie vers li camp
seleucide. Li projecte de Antiochos 3 de capturar Egiptia ha ancor fallit.
Dan 11:18 Il va tornar su visage vers li insules, e il va prender pluri; ma un chef va finir li
oprobri quel il volet atirar a se, e va far it retornar sur se.
18a- Il va conquerer terres in Asia ma va finalmen trovar se avan li armé roman, ci es
designat quam in Dan.9:26 per li terme « chef »; pro que Roma es ancor un republica quel
invia su armés in operationes de pacification sub li direction del Legates representant li
potentie del senatores e del popul, li plebe. Li transition al regime imperial ne va cambiar ti tip
de organisation militar. Ti chef es nominat Lucius Scipion dit li African, li rey Antiochos ha
prendet li risca de affrontar le e il es victet in li batalie de Magnesia in 189 e condamnat a
payar a Roma un enorm debite de 15000 talents quam compensation de guerre. Plu, su max
yun filio, li futur Antiochos 4 Epiphanes persecutor del Júdes qui va acomplir in versu 31 li
« calamitá » profetisat in Dan.10:1, es prendet in ostage per li Romanes.
Dan 11:19 Il va poy vers li fortesses de su land; e il va chancelar, il va cadir, e on ne va
trovar le plu.
19a- Li revés de conquestes fini con li morte del rey, remplazzat per su filio primogenit
Seleucos 4 (-187-175).
Dan 11:20 Ti quel va remplazzar le va far venir un exactor in li max bell parte del regia, ma
in quelc dies il va esser ruptet, e it ne va esser ni per li colere ni per li guerre.
20a- Por soluer li debite debat al Romanes, li rey invia su ministre Heliodor a Jerusalem por
captar li tresores del templu, ma victim de un terribil vision in li templu, il abandona ti terribil
project con terror. Ti exactor es Heliodor, qui va poy far assassinar Seleucos 4, quel hat
comensat le con su mission a Jerusalem. Li intention vale li action, e Deo ha fat payar ti
profanation de su sanct templu per li morte de su ordinatent, qui, mort assassinat, ne esmort ni
per li colere ni per li guerre.
Antiochos 4li hom imaginat inli vision delgrand calamitá
Dan 11:21 Un hom despectat va prender su loc, sin esser investit del dignitá royal; il va
aparir in li medie del pace, e va captar li regnia per li intrige.
21a- It concerne Antiochos, li max yun filio de Antiochos 3. Captiv e osta del Romanes, on
imagina li effectes productet in su caracter. Devenit rey, il havet un revanche a prender sur li
vive. Altraloc, su sejorn con li Romanes ha permis un cert comprension con les. Su arivada al
tron de Siria reposa sur intriges, pro que un altri filio, Demetrius, plu old, hat priorité sur le.
Vidente que Demetrius pactisa con Perseus li rey de Macedonia, enemico del Romanes, ti-ci
favorisa e porta al tron Antiochos lor amico.
Dan 11:22 Li truppes quel va repandir se quam un torrente va esser submerset avan il, e
anihilat, sam quam un chef del aliantie.
22a- Li truppes quel va repandir se quam un torrente va esser submerset avan il, e anihilat
Li hostilitá recomensa con li 6ésim « Guerre de Syria » (-170-168).
Ti vez li Romanes lassa Antiochos 4 reprender li guerre de su patre contra li camp
lagide de Egipt. It ne ha unquande tant meritent su simbol del pécca, grec it es ver in ti
contextu. Tui judica plu del factes, quam Deo ha fat it in li témpor. In li camp lagide Ptolemeo
6 es maritat incestuosimen con su sestra Cleopatra 2. Lor yun fratre Ptolemeo 8 dit Physcon es
associat con les. On posse comprender tande pro quo Deo lassa Antiochos écraser lor armé.
22b- sam quam un chef del alliantie.
Menelaus, colaborator del seleucides, covetisa li position del legitim sacerdot-
soverean Onias, il fa assassinar lo per Andronicus, e prende su loc. Esque to anc es li Israel de
Deo? In ti drama, Deo comensa rememorar actiones que Roma va acompleser tra li secules.
Efectivmen, li imperial Roma va ocider li Messie e li papal Roma va covetisar e forprener de
il su perpetui sacerdotie, exactmen quam Menelaus ha ocidat Onias por remplazzar lo.
Dan 11:23 Pos que on ha ligat se con il, il va usar deception; il va comensar marscher, e il
va haver li superioritá con poc persones.
23a- Antiochos fa alianties con omni munde, pret ruptar les si it es su interesse. Ti
personage es per se un image del historie del reyes de Francia e Europa; alianties fat, alianties
ruptet, e sangosi guerres intercalat de curt témpor de pace.
Ma ti versu continua anc, in duplic lectura, dar nos un robot-portrette del papal regime
quel va persecuter li santes durant 120 annus. Nam li grec rey e li papisme es tre
simil: tromperies e ruses che ambi.
Dan 11:24 Il va intrar, in li pace, in li max fertil locs del provincia; il va far quo su patres ne
hat fat, ni li patres de su patres; il va distribuer li preda, li spolies e li richesse; il va formar
projectes contra li fortresses, e to durant un cert témpor.
24a- Li enorm debite debat al Romanes deve esser payat. Por to Antiochos 4 carga su
provincias con taxes e do li judeic popul quel il domina. Il prende u il ne ha semat e spolia li
subjugat popules de lor richesse. Il ne ha abandonat su scope conquerer Egiptia per consensu
o per fortie. E por esser apreciat de su soldates e obtener lor supporte, il divide li butin con su
truppes e honora prodigalmen su grec deitás, precipue li olympian Zeus, li deo del deos del
grec mitologie.
In duplic lectura, li regime papal roman va acter samman. Car debil per natura, it deve
seducer e enrichar li grandissimos del regnes por esser reconosset e supportat per les e lor
fortias armat.
Dan 11:25 Al cap de un grand armé il va usar su fortie e ardore contra li rey del sud. E li
rey del sud va intrar in li guerre con un armé mult numerosi e tre potent; ma il ne va resistar,
pro que on va meditar contra le mal dessines.
25a- In 170, Antiochos 4 rapta Péluse e prende possession del tot Egipte excepte su citá
capital Alexandria.
Dan 11:26 Ti qui va manjar li nutriment de su table va causar su ruina; su truppes va
extender se quam un torrente, e li mortes va cader in grand númere.
26a- Ptolémée 6 comensa tande negotiationes con su oncle Antiochos 4. Il adhera al camp
seléucide. Ma desaprobat del egiptianes, il es remplazzat, in Alexandria, per su fratre
Ptolémée 8 do trahit de su familie quelmanja manjages de su table. Li guerre continua e li
mortes cade in grand numerós.
Dan 11:27 Li du reyes va serchar in lor cordes far li mal, e al sam table ili va parlar con
falsitá. Ma to ne va successar, pro que li fine va arivar solmen al témpor destinat.
27a- Un vez plu li intrigas de Antiochos 4 fracassa. Su relation con su nevul Ptolemeo 6
quel l'ha rejuntat es basat sur li deception.
27b- Ma to ne va successar, pro que li fine va arivar solmen in li destinat témpor.
De quel fine parla ti vers? In veritá, it sugera pluri fines e in prim, li fine del guerre
inter Antiochos 3 e su nepotes e niece egiptian. Ti fine es proxim. Altri fines va concerner li
duration del 1260 annus del papal regne in Dan.12:6 e 7 e li tempore del fine del versu 40 del
actual capitul quel va vider li acomplissement del Triésim Guerre Mundial quel prepara li
contextu del ultimgrand calamitá universal.
Ma in ti versu, ti expression have null ligation direct con « li tempore del fine » citat in
li versu 40 quam noi va descovrir e demonstrar. Li structura de ti capitul es sagaci deception.
Dan 11:28 Il retornará a su país con grand richesse; il va esser in su cordie hostil al sant
aliantie, il va actuar contra it, e poy retornará a su país.
28a- Il retornará a su país con grand richesse
Carjat del richesse prendet del egiptanes, Antiochos 4 reprende li via de retorn a
Antiochia, lassante detra se, Ptolemeo 6 quel il ha posit quam rey sur li medietá del
conquestat Egiptia. Ma ti demi-victorie irrita li rey íncontent.
28b- Li contrarietá incontrat del rey fa del judeos li scopes de su colere. Anc, passante che
les, il va vacuar sur les un parte de ti colere, ma il ne va esser pro to calm.
Dan 11:29 A un fixat témpor, il va denov marciar contra li sud; ma ti ultim vez li coses ne va
evenir quam antey.
29a- Noi intrat in li annu del grand calamitá.
In 168, Antiochos aprende que su nevos ha denov reconciliat se contra il, Ptolemeo 6
ha fat pace con su fratre Ptolemeo 8. Li conquistat terras egiptian ha retornat al camp egiptian.
Il do reincampea contra su nevos decidet a fracar omni resistentie, ma …
Dan 11:30 Navies de Kittim va avansar contra le; decoragiat, il va retroear. Poy, furiosi
contra li sanct alliantie, il ne va restar inactiv; a su retorn, il va portar su regardes a tis qui
va har abandonat li sanct alliantie.
30a- Navies de Kittim va avansar contra le
Li Spiritu designa talmen li flotte roman basat sur li insul de Chipre actual. De ta ili
controla li popules del Mare Mediterran e li popules costal de Asia. Pos su patre Antiochos 3
es confrontat al veto roman. Il subi un humiliation quel va metter le in furore. Li legat roman
Popilius Laenas tracia sur li sol un circul circum su pedes e intima le ne exir it sin li decision
de combatter Roma o obedir it. Antiochos, li ex-otage ha retenet li lecion dat a su patre e il
deve renunciar a su conquesta de Egipte entarmen sub li protectorat roman. In ti contextu de
colere explosive, il aprende que li credent mort li Judes se joya e festa. Ili va aprender
terribilmen a lor expenses que il es ancor ben vivent.
Dan 11:31 Truppes va aparir secun su ordine; ili va profanar li santuarium, li fortresse, ili
va cessar li sacrificie perpetui, e va eriger li abomination del desolator (o devastator).
31a- Ti versette confirma li factes relatet in li raconta apocriph de 1 Macc.1:43-44-45
: Tande li rey Antiochus scrit a tot su regia, por que omnes vell far un sol popul, e que
chascun abandonat su propri leges. Omni nationes consentit a ti ordine del rey Antiochus, e
mult in Israel consentit a ti servitú, sacrificat al idoles, e violat (maculat) li sabbate.Noi
retrova in ti description li provas experit per Daniel e su tri compagnones in Babilonia. E Deo
presenta nos in 1 Maccabées, un description de quel va esser li ultim grand calamité quel noi
li viventes in Christ va dever afrontar just ante li retorn in glorie de Jesus-Christ. Inter nor
epoca e ti del judéos maccabean, un altri grand calamité ha fat morir li santos de Jesus-Christ
durant 120 annus.
31b- elles profanar li santuarium, li fortesse, elles far cessar li sacrificie perpetue, e
dressar li abomination del desolator (o devastator).
Ti actiones va esser confirmat in ti historic testimonie notat del historic judeic e roman
Josephus. Li importantie del cose justifica it, do regarda ti testimonie in quel trova se detallies
identic al lege dominic del ultim dies proclamat del regime universal format del surviventes
del Triessim Guerre Mundial.
Vos have ci un unesim version de 1 Macc.1:41 a 64 :
1Ma 1:41 Li rey donat poy ordines que omnes in su imperie vell devenir un sol popul:
1Ma 1:42 chascun deve renunciar a su costumes. Omni pagan homes submisset se al
ordines del rey
1Ma 1:43 e mem in Israel, mult persones acceptat bon su cult: ili sacrificat al idoles e
profanat li sabbat.
1Ma 1:44 Li rey inviat messageres a Jerusalem e al cités de Juda por portar su ordines: on
deve nu sequer costumes foren al país,
1Ma 1:45 cessar li holocaustes del Templo, li sacrifices e li libationes. On deve profanar li
sabbates e li festas,
1Ma 1:46 polluer li Santuario e omnicos sanct,
1Ma 1:47 eriger altare, locs de culte e temples por li idoles, immolar porcos e animales
impur.
1Ma 1:48 On deve lassar li filios sin circumcision e tornar se odiosi per omni sorte de
impuritás e profanationes.
1Ma 1:49 In un parol, on deve obliviar li Leg e neglisser omni su observationes:
1Ma 1:50 ti qui ne vell obedir li ordines del rey vell esser mortat.
1Ma 1:51 Talmen expresset se li lettres del rey inviat a tot su reyatu; il instituet inspectores
super tot li popul e ordonat a omni cités de Juda far sacrificies.
1Ma 1:52 Mult persones inter li popul obedit, omni ti qui abandonat li Legge; ili fat mal in
li lande,
1Ma 1:53 obligante Israel a serchar refugies.
1Ma 1:54 Li deci-quintesim die del mense Kisleu, in li annu 145, li rey erectet li
Abomination del Desolation sur li altare del holocaustes, e on elevat altari in li cités
vicin de Juda.
1Ma 1:55 On brulat incense al porta del domes e sur li places,
1Ma 1:56 on ruptet e jettat al foy li libres del Lege quande on les trovat,
1Ma 1:57 e si on trovat in quelcunc un libre del Aliantie o si quelcunc obedit al Lege de
Deo, on mortat le secun li decret del rey.
1Ma 1:58 On punit li Israelites queles on prendet in violation mense pos mense in lor cités,
1Ma 1:59 e li 25 de chascun mense on ofrat sacrificies sur li altar erectet in loc del altar del
holocaustes.
1Ma 1:60 On mortat secun ti leges féminas qui hat fat circumcider lor infantes,
1Ma 1:61 con lor infantes pendent al col; on mortat anc li homes de lor familie e tis qui hat
efectuat li circumcision.
1Ma 1:62 Malgré to quo, mult in Israel restat fidel e esset suficientmen coragiosi por ne
manjar manjages impur.
1Ma 1:63 Ils preferit morir quam devenir impur per manjages quel violat li Sant Aliança, e
efectivmen ili esset mortat.
1Ma 1:64 To esset un grand prova por Israel.
In ti raconta, notabilisa li verses 45 til 47 quel confirma li cessation del ofrandes del
intercession del perpetual e li verse 54 quel atesta li profanation del santuario: li rey erectet li
Abomination del Desolation sur li altare del holocaustes.
Al origine de ti mals, ti apostasie de Israel : 1Ma 1:11 It esset in ti témpor que levat se in
Israel un generation de persones deviat quel ductet mult persones detra les: “Fa un aliantie
con li nationes circum nos, ili dit, nam desde que noi separat nos de les, mult desastres
evenit nos.” Li desastres esset ja li consequentie de lor infidelitás vers Deo e ili vat atraer sur
se ancor plu mult desastres per lor atitude rebelle.
In ti sanguinari tragedie, li grec domination ha bon justificat su simbol de peccat
omnipresent in li bronze del statua de Dan.2; li leopard maculat de Dan.7; e li capre fetent de
Dan.8. Ma un detallie ancor es a remarcar. Li missionario punitive inviat per Antiochos 4 a
Jerusalem in -168 nomina se Apollonius, e ti grec nómine quel significa in francesi
«Destructor» va esser selectet per li Spirit por denunciar in Apo.9:11, li destructiv usa del
sanct Bibel per li fals cristianisme protestant del ultim dies; to es, ti sam qui va organisar li
ultimgrand calamitá finale. Apollonius venit a Jerusalem con 22000 soldates e un die de
sabbat, durant un spectaculari armada public, il fa massacrar omni judé spectatores. Ili
contaminat li sabbath per ti profan interesse, e Deo fat les morir. E su colere ne diminue nam
detra ti sanguinosi fact li hellenisation del Judés es ordonat. Li athenian Geronte, li delegat
royal, impone por tot li popul li hellenisation del cult e del mores a Jerusalem quam
in Samaria. Li temple de Jerusalem es tunc dedit a Zeus Olympic e tis del mont Garizim a
Zeus hospitalari. Noi vide talmen Deo retirar su protection sur su propri temple, sur
Jerusalem, e sur li tot nation. Li sanct cité es satiat de insultes plu abominabil li un quam li
altri. Ma to esset solmen li vole de Deo quel se aplicat, tant grand esset li laxitá moral e
religios pos li avise quel esset li deportation a Babilonia.
Dan 11:32 Il va seducer per flatte li traidores del aliantie. Ma tis del popul qui va conosser
lor Deo va acter con fermitá,
32a- Il va seducer per flatte li traidores del aliantie
Ti precision confirma it, li punition divin esset meritent e justificat. In locs sant, li
profanation hat devenit li norme.
32b- Ma tis del popul qui va conosser lor Deo va acter con fermitá,
In ti tragedie, li sincer e dign croyentes distinguat se per lor fidelitá e preferat morir
quam martires in vice renunciar honorar li Deo creator e su sant leges.
Un vez plu, in li duesim lectura, ti sanguinari experientie de 1090 ver dies similat li
conditiones del papal regne de 1260 dies-annus profetiat successivmen sub diferent formes in
Dan.7:25, 12:7 e Apo.12:6-14 ; 11:2-3 ; 13:5.
Li retrospecte pri li actualitá del contextu del antiquité
Por bon comprender quo eveni, yo va prender li image de un cameraman qui filma con su
camera un scene quel il sequet proxim. A ti stadie il efectua un zoom retro durant que prende
altitude e li camp regardat extende se plu e plu. Talmen que aplicat al historie religiosi, li
regarde del Spiritu supervisa tot li historie religiosi del cristianisme, desde su micri
comensamentes, su hores de suframent, témpor del martires, til su gloriós fine marcat per li
retorn del Salvator expectat.
Dan 11:33 e li max sagaci inter les va dar instruction al multitud. Quelc va sucumber por un
témpor al glavie e al flamme, al captivitá e al pillage.
33a- e li max sagaci inter les va dar instruction al multitud
Li apostoles de Jesus Cristo, e anc Paul de Tarse a qui noi deve 14 epistules del nov
aliantie. Ti nov religiosi instruction porta un nómine « li Evangelie » o sea, li Bon Novas del
salvation ofret per gratie divin al electes. Talmen, li Spirit fa nos avansar in li témpor e li nov
scop examinat deveni li fide cristian.
33b- Hay qui va sucumbir por un témpor al spada e al flamme, al captivitá e al pillage.
Por un témpor dit li Spirit per li angele e ti témpor va esser 1260 long annus profetisat,
ma sub cert imperatores roman quam Caligula, Nero, Domitian e Diocletian esser cristian
significat morir quam martir. In Apo.13:10, li Spirit mentiona li témpor del exactiones papal
roman, per dir:Si quelcun ducte in captivitá, il va in captivitá; si quelcun occide per li spada,
il deve esser occidet per li spada. Ci es li perseverantie e li fide del santes.
Dan 11:34 In li témpor quande ili va sucumber, ili va esser un poc auxiliat, e pluri va unir se
a les per hipocrisie.
34a- It es in fact in ti témpor del crueli domination del papatu que ha aparit li auxilies del
hipocrites de ti vers. Lor identification reposa sur lor despecte por li valores e li ordines docet
de Jesus Cristo, e in ti casu por ti epoca visat, li interdiction de ocider per li spada. Revisitante
li historie, tu posse alor comprender que li larg movement protestant del 15em secul til nor
epoca ha esset judicat hipocrit del just Juge Jesus-Crist. Lor complet abandona desde 1843 va
ergo esser plu facil a comprender e acceptar.
Dan 11:35 Alcunes del savi homes va sucumber, por que ili va esser purificat, purgat e
blancat, til li témpor del fine, nam it va evenir solmen al témpor fixat.
35a- Alcunes del savi homes va sucumber, por que ili va esser purificat, purgat e blancat,
til li témpor del fine
Judicante per ti declaration, li norme del vive cristan es li prova e li selection, per li
capacitá suportar e subir li persecutiones til li fine del munde. Talmen, li modern hom,
acustomat a pace e tolerantie, ne comprende plu. Il ne reconosse su vive in ti messages. Pro
to, explicationes va esser dat pri to in Apo.7 e 9:5-10. Un long témpor de religiosi pace de 150
annus real, o "quin mensus" profetic, esset programmat per Deo, ma desde 1995 ti témpor ha
finit e li religiosi guerres ha recomensat. Li islam occide in Francia e alt-loc sur tot li terre; e
su action have li vocation intensificar se til inflamar li tot munde.
35b- car it va arivar solmen in li témpor fixat
Ti fine va esser li fine del munde e li angel nos di que null signe de pace o de guerre
permisse a quelcunc vider it venir. It depende de un sol factor: li « tempore marcate » per Deo
esset, li fine del 6000 annus consacrat a su selection de electes terrestrial. E pro que noi es ja
minu quam deci annus de ti fine, Deo ha fat nos li gratie de conosser su date: li 20 de marte
del printempe precedent li 3 de april 2030, 2000 annus pos li expiatorie morte de Cristo. Il va
aparir potent e victorios por salvar su electes e destructer li rebelles assassinator qui hat li
intention de les ocider.
Li papal regime catholic del Roma « cristian »: Li grand persecutor del historie religiosi
del munde occidental.
It es a il que li model Antiochos 4 deve nos ducter. Li tip ha preparat su antitip e quo dir pri ti
comparation? Certmen de un grandore fenomenal, li persecutor grec ha actet durant 1090 dies
real, ma li papisme, it, va furiar durant presc 1260 annus real, it supera talmen omni modeles
del historie.
Dan 11:36 Li rey va far quo il vole; il va elevar se, il va gloriar se super omni deos, e il va
dir cose incredibil contra li Deo del deos; il va prosperar til li colere es consummat, pro que
quo es decretat va esser acomplet.
36a- Li paroles de ti verset resta ambigui e posse ancor adaptar se al rey grec e al rey papal
roman. On deve celar li structura revelator del profetie por li letores superficial. Un micri
detall designa tamen li scope papal; it es li precisation: pro quel es decidet va esser plenat. Ti
citation fa eco a Dan.9:26 : Pos li sixant-du semanes, un Uct va esser forfat, e il va haver null
por se. Li popul de un chef quel va venir va destructer li cité e li santuario li santitá, e su fine
va arivar quam per un inundation; it es decretat que li devastationes (o desolationes) va
durar til li fine del guerre.
Dan 11:37 Il ne va regardar ni li deos de su patres, ni li divinitá quel fa li delícies del
féminas; il ne va regardar a null deo, nam il va glorificar se super omnes.
37a- Il ne va regardar ni li deos de su patres
Ecce, li micri detallie quel clarifica nor inteligentie. Noi have ci, li formal prova que li
rey prendet quam scop per su paroles ne posse esser Antiochos 4 quel regardat li deos de su
patres e inter les li max grand, Zeus li deo del deos del Olimpo a quel il ha ofert li judic
temple de Jerusalem. Noi obtene talmen li ínnegabil prova que li rey visat es efectivmen li
regime papal roman del era cristian. De nu, omni paroles revelat va do concerner ti-cirey
diferent de Dan.7 e impudent e astut de Dan.8 ; yo adjunte, ti rey devastator o desolator de
Dan.9:27. Li « etages del fusée » suporta omni li cap de hom papal, petit e arrogant posit al
sommie del dominationes.
Esque li Roma papal respecta li deos de su patres? Oficialmen no, nam su conversion
al cristianisme ha ductet it abandonar li nómines del pagan deitás roman. Tamen, it ha
conservat li formes e stil de lor adoration: li images sculptat, gravat o format ante queles su
adoratores se curva e genú por les pregar. Por conservar ti conducte condamnat per Deo in
omni su leges, it ha rendet li Bible inacessibil al comun mortales e ha supresset li duesim del
deci comandamentes del vivent Deo pro que it prohibi ti practica e revela li punition previdet
por su transgressores. Qui posse voler celar li punition meritent except li diabol? Li
personalitá del regime papal do entra in li casse del definition proposat in ti vers.
37b- ni al divinitá quel fa li delícies del féminas
It es pensante al pagan roman religion abandonat del papisme que li Spirit de Deo
evoca ti scabros subject. Pro que it ha tornat li dors a su apertmen sexual heredage por
monstrar valores de sanctitá. Ti suggestet divinitá es Priapus, li masculin phallus honorat
quam divinitá del pagan patres del eclesia de Roma. It esset ancor un heredage del grec
peccatu. E por ruptar con ti sexual heredage, it defende con excess li puritá del carne e del
spirit.
Dan 11:38 Tamen il va honorar li deo del fortesses sur su pedestal; a ti deo, quel su patres
ne conosset, il va render homenages con aure e argente, con precosi petres e coses de valore.
38a- Tamen il va honorar li deo del fortesses sur su pedestal
Un nov pagan deo ha nascet: li deo del fortesses. Su pedestal es in li spiritus human e
su altore es al altore del impression subit.
Li pagan Roma constructet temples pagan apert a omni ventes; capitelles portat per colonnes
suficet. Ma per devenir christian, Roma visa remplazzar li model judaic destructet. Li Judes
havet un temple cludet in potent aparentie quel fat su glorie e su prestigie. Roma va do imitar
it e constructer a su torn romanic eclesies simil a castelles, pro que li insecuritá regna e li max
rich Seniores fortificat lor domes. Roma fa sam. Ella constructe su eclesies in stil auster til li
témpor del catedrales, e ta, omnicos changea. Li tectes arcuat devenit fleches puntat vers li
ciel, e to, plu e plu alt. Li fassades extern prende li aspecte del dentelle, ili es enrichit per
vitralies de omni colores quel fa intrar al interior un lumine irisation quel impressiona li
oficiantes, li adeptes e li visitatores.
38b- a ti deo, quel su patres ne conosset, il rende homages con aure e argente, con petras
preciosi e objectes de valore.
Por les far ancor plu seductori, li mures intern parent de aure, argente, perles
preciosi, objectes de valore : li prostituta Babilon li grand de Apo.17:5 save valorisar se por
atracter e seducer su clientes.
Li ver Deo ne lassa se seducter pro que ti magnificentie ne profita a le. Il denuncia in su
profetie, ti papal Roma con quel il ha nequandehavet li minim relation. Por le, su romanic o
gotic eclesies es solmen plu pagan deitás quel servi solmen por seducter spiritual persones
quel ella distorna de le: un nov deo ha nascet: li deo del fortesses e il seducte multitudes quel
crede trovar Deo intrant in su mures sub desmesuratmen alt tectes.
Dan 11:39 It es con li deo foren que il acterá contra li locos fortificat E il laborat al
fortificationes del forteresses con li deo foren e il plenar de honores tis qui lo reconosse, il
fará les dominar sur pluri, il distribuerá a les terres quam recompense.
39a- E il laborat al fortificationes del forteresses con li deo foren
Por Deo, il existe solmen un deo activ ante il, to es, quel es foren: it es li diablo, Satan
contra quel Jesus-Christ ha avertit su apostoles e su discípules. In li hebreic text, it ne es
question de « agir contra » ma de « far a ». Li sam message va leer se in Apo.13:3, sub li
forme: ... li dragone dat le su potentie, e su tron, e un grand autoritá. Li dragón quel es li
diablo in Apo.12:9 ma in sam témpor li imperial Roma secun Apo.12:3.
Plu, per converter se al religion cristian, li autoritá roman adoptet li ver Deo quel esset
ínconosset a ili, pro que it es originalmen li Deo del Júdes, del Hebreos descendentes de
Abraham.
39b- e il plenar con honores tis qui reconosse it
Ti honores es religiosi. Li papisme porta al reyes qui reconosse it quam representante
de Deo sur li terre, li sigille del divin autoritá por lor propri autoritá. Li reyes deveni vermen
reyes solmen quande li eclesia ha consacrat les in un de sufortesses divinisat, in Francia,
Saint-Denis e Reims.
39c- il va far les dominar sur pluri
Li papisme decerna li titul imperial quel designa un rey suzeran dominant sur altri
reyes vassales. Li max famosi: Charlemagne, Charles Quint, Napoleon 1er, Hitler.
39d- il va distribuer a les terres quam recompense.
Ti super-potentie temporal terren e celestial, secun su pretension, arangeat bon li reyes
del terre. Pro que it decideva pri lor diferenties precipue pri li terres conquestat o decovrit.
Talmen in 1494, Alexander 6 Borgia, li max mal de li papes, un assassin in oficie, esset ductet
a fixar un linea meridional por dividir inter Hispania e Portugal li atribution e posesion del
territorie de Sud-America retrodecovrit desde li antiquitate.
Li Triesim Guerre Mundial o 6esim trompette de Apo.9.
It reduce li humanitá del triesim parte de su population e finiente li national índependenties, it
prepara li universal regime quel va instaurar li ultim grand calamitá anunciat in Apo.1. Inter li
aggressiv actores trova se li islam del islamic landes, do yo proposi te li biblic vision pri ti
tema.
Li rol del islam
Li islam existe pro que Deo besona it. Ne por salvar, ti rol reposa exclusivmen sur li gratie
aportat per Jesus-Crist, ma por frappar, ocider, massacrar, su enemicos. Ja, in li ancian
aliantie, por punir li infidelitá de Israel, Deo hat recurs al popul « Philistin ». In li nov, por
punir li infidelitá cristan, il fa apel al musulmanes. Al origines del musulmanes e arabes, se
trova Ismael, li filio de Abraham e Agar li serva egiptian de Sarah su marita. E ja in ti témpor,
Ismael esset in dispute con Isaac li legit filio. Ti a tal gradu que con li acorde de Deo, al
demande de Sarah, Agar e Ismael esset chassat del camp per Abraham. E Deo prendet su cura
del expulset, de queles li descendentes, demi-fratres, vell conservar un atitude hostil vers li
posteritá de Abraham; li unesim, judic; li duesim, in Jesus-Crist, cristan. Ecí in quales paroles
Deo prophetisat pri Ismael e su descendent arab in Gen.16:12: «Il va esser quam un asin
salvagi; su manu va esser contra omnes, e li manu de omnes va esser contra le; e il va habitar
vis-a-vis de omnes su fratres ». Deo vole far conosser su pensa e su judicie pri li coses. Li
electet de Cristo deve conosser e compartir ti plan de Deo quel usa li popules e li potenties del
terre secun su suprema volentie. It es necessi remarcar que li profete Mahomet, fundator del
islam, nascet in li fine del 6ésim secul pos li establishment del roman-catholic papisme in 538.
Li islam aparit por frappar li pagan catholicisme e li cristanes in general quande ili es frappat
per li malediction de Deo. E to es li casu desde li 7 de marte 321, desde que li imperator
Constantin 1ésim ha fat abandonar li repos del sabat del settim die in favor de su prim die
dedicat al « sole invict » (Sol Invictvs) nor actual dominica. Talmen mult cristanes hodie,
Constantin voleva erroneament marcar un ruptura inter cristanes e judeos. Il reprochat al
cristanes de su epoca judaisar per honorar li sant sabat de Deo. Ti injust judicie venit de un
rey pagan, ha esset payat e va continuar esser payat til li fine per li castigationes del « set
trompettes » revelat in Apocalipse 8 e 9, un succession íninterupt de desastre e drama. Li
ultim punition va venir sub li forme de un terribil disillusion, quande Jesus-Christ va aparir
por remover de terra su electes. Ma li tema quel just esset tractat, ti del « Triésim Guerre
Mundial » es self, li sixésim de ti castigationes divin profetisat in quel li islam es un important
actor. Car Deo hat anc profetisat pri Ismael, dit in Gen.17:20 : « Pri Ismael, yo ha exaudit te.
Ecce, yo va benedir le, yo va far le fecund, e yo va multiplicar le infinitmen; il va generar
deci-du princepes, e yo va far de le un grand nation ». Yo clude ti parentese por continuar li
studie in Dan.11:40.
Dan 11:40 In li témpor del fine, li rey del sudfrappar contra il. E li rey del nord rotar sur il
quam un tempore, con carros e cavalleros, e con mult naves; il va avansar in li terres,
extender se quam un torrente e inundar.
40a- In li fine del témpor
It es efectivmen, ti vez, li fine del homan historie; li fine del témpor del actual nationes
del terra. Jesus ha anuncat ti témpor, dit in Matt.24:24 : Ti bon novelle del regno va esser
predikat in li tot munde, por servir quam testimonie a omni nationes. Tande va venir li fine.
40b- li rey del sud frappar contra le
Ci, noi deve admirar li grand subtilitá divin quel permisse su servitores comprender to
quo resta celat a altri homanes. Aparition, ma solmen aparition, li conflicte inter li reyes
seleucidic e li reyes lagidic sembla recomensar e continuar in ti versette, tre decepant. Nam in
realitá, noi ha forlasset ti contextu desde li versettes 34 til 36 e li témpor del fine de ti nov
confrontation concerne li era cristian del regime papal catholic e del protestantisme universal
quel ha intrat in su aliancie oecumenic. Ti change de contextu obliga nos redistribuer li roles.
In li rol de « il » : li papal catholic Europa e su alliat christian religiones.
In li rol del « rey del sud » : li conquerent islam quel deve converter li homes per fortie
o far les esclaves, secun li actiones ductet per su fundator Mahomet.
Nota ci li selection del verbe: frappar; in hebreic, « nagah » quel significa frappar per
su cornus. Qual adjectiv, it designa un furiosi aggressor quel usualmen frappa. Ti verbe adapta
se perfectmen al arab aggressiv islam contra li occidental munde sin interruption desde li fine
del Duesim Guerre Mundial. Li verbes « luttar, combatter, frappar » possibil indica un
proximitá tre proxim, do li idé de un vicinage national o vicinage de cités e strates. Li du
possibilitás confirma li islam, ben implantat in Europa pro li desinteresse religios del
europanes. Li luctas ha intensificat se desde li retorn del judeos a Palestina in 1948. Li sorte
del palestinianes ha levat li popules musulman contra li colonialistes occidental christian. E,
in 2021, li aggressiones islamic augmenta e crea insecuritá inter li popules europan, in prim
Francia, li ancian colonisator del popules nord-african e african. Va un plu grand conflict de
tip national evenir? Forsan, ma ne ante que li situation intern degrada se til li punctu de
producter brutal luctas gruppe contra gruppe sur li sol del metropol self. Francia va esser ti die
in un situation de guerre civil; in realitá, un guerre autenticmen religios: li islam contra li
cristianisme o li íncredules sin Deo.
40c- E li rey del septentrion turnear sur le quam un tempest, con carros e cavalleros, e
con mult naves
In Ezé.38:1, ti rey del septentrion es nominat Magog, prince de Rosch (Russia) de
Méschec (Moscú) et Tubal (Tobolsk) e noi lee in versu 9: E tu va monter, tu va venir quam
un tempesta, tu va esser quam un nube por covrir li land, tu e omni tui bandes, e mult popules
con te.
Redistribution del roles: In li rol del « rey del nord », li ortodox Russia e su popul alliat
musulman. Anc ci, li election del verbe « turnar se sur il » sugera un subit e massiv atacca
surprisante venient ex li aere. Mosca, li capitale de Russia, es in fact a un bon distantie de
Bruxelles, li europan capitale, e Paris, su militari avantgarda. Li europan prosperitá ha rendet
su ductores cec, til subestimar li militari potentie del potent Russia. It va lansar in su
aggression, aviones e milles de tanks sur li terrestri vias e multitudes de maritim e submarin
guerravessels. E por que li punition expresse se con fortie, ti europan ductores ne ha cessat
humiliar Russia e su chefdores desde li fervent Vladimir Jirinovski til su nov « Tsar » actual,
Vladimir Putin (Vladimir: prince del munde in russ).
Li actores essente identificat, li tri « reyes » concernet va affrontar se in to quo prende
li aspecte de un 7ème « Guerre de Syria » in quel li nov Israel national va esser implictet; to
quo li versu sequent va confirmar. Ma por li moment, li « rey » (il) agresset per Russia, it es li
Europa del tractate de Roma.
40d- il va avansar se in li terres, expander se quam un torrente e inundar. Su écrasant
superioritá militar permisse a Russia invader Europa e ocupar it in tot su extension territorial.
In fronte de it, li truppes francesi ne have un chance; ili es écrasat e destructet.
Dan 11:41 Il va intrar in li max bell país, e pluri va sucumber; ma Edom, Moab, e li
principal infantes de Ammon va esser liberat de su manu.
41a- Il va intrar in li max bell país, e pluri va sucumber
Li extension russ efecte se vers su Sud u es Israel, li alliat del landes occidental quel
trova se a su vice invadet del truppes russ; judes va ancor morir.
41b- ma Edom, Moab, e li principal infantes de Ammon va esser liberat de su mano
To es un consequentie del allianties militar quel va plazzar ti nómines quel representa
li modern Jordania del tere russ. In 2021, Russia ja es li oficial alliat de Siria quel ella arma
e proteje.
Dan 11:42 Il va extender su manu sur divers landes, e li land de Egipte ne va escapar.
42a- It es solmen desde 1979 que ti political configuration ha confirmat li profetie. Car in ti
annu, in Camp David in USA, li egiptian presidente Anouar El Sadate ha oficialmen fat un
aliance con li prim-ministre de Israel Menahem Begin. Li strategic e political selection fat in
ti témpor esset epousar li cause del max fort del hore, pro que Israel esset potentmen suportat
per USA. It es in ti sens que li Spirit de Deo imputa le li initiative de tentar «escapar » al
ruine e desastre. Ma con li témpor, li ludé change de manu, e Israel e Egipte trova se, desde
2021, presc abandonat del USA. Sur li zone de Siria, Russia impone su leges.
Dan 11:43 Il va devenir mastro del tresores de oro e argente, e de omni coses preciosi de
Egipte; li Libies e Etiopes va sequer le.
43a- Il va devenir mastro del tresores de oro e argente, e de omni coses preciosi de Egipte
Gratia al revenus del pedagos payat por usar li Canal de Suez, Egipte ha devenit tre
rich. Ma ti richesse solmen vale in témpor de pace, nam in témpor de guerre li comercial
routes deveni vacui. Egipte ha enrichit se per li turisme. Ex omni angules del munde, on veni
contemplar su pyramides, su museos enrichit per continu discovertas de egiptian tombes celat
sub li terre desde li antiquité. In ti tombes, ti del yun rey Tutankhamon ha revelat objectes de
solid aure de un valore neestimabil. Russia va trovar in Egipte doy satisfar su avaritie de
guerre-spolie.
In fine del sabbat li 22 de januar 2022, li Spirit ha aportat me un argument quel
confirma sin contestation possibil, li interpretation quel yo da a Daniel 11. Observa in li du
verses 42 e 43, li importantie del clar mention ne codificat, del nómine « Egipte » quel es in ti
contextu un land diferent de ti quel es nominat « rey del sud ». Tamen, in li verses 5 til 32,
« Egipte » lagide del Ptolemeos esset mascat ma identicat quam « rey del sud ». Li change
del context historic es talmen confirmat e provat in un maniere irrefutabil. Comensante
per li contextu del antiquité, li raconta de Daniel 11 fini se sur « li mpor del fine » del
munde, in quel « Egipte », alliat del camp occidental cristan e agnostic desde 1979, es li
objectiv del nov « rey del sud » to es, li islam guerrier, e precipue ti del nov « rey del nord »,
li ortodoxie russe.
43b- li Libianes e li Ethiopicos va esser in su sequentie
Li traductor ha bon traductet li paroles « Puth e Cush » del profetie quel designa por «
Libia », li landes musulman situat al nord del Sahara, li landes costal del littore african e por
Ethiopia, li Africa nigri, omni landes situat al sud del Sahara. Un grand númere inter les ha
anc acceptat e adoptat li islam; in li casu del Costa de Ivorie, con li complicité del presidente
frances Nicolas Sarkozy, a quel noi deve anc, li chaos libic.
Talmen, frappat de Russia, « Egipte » devenit li preda de omni predatores, e li vultur
musulman, su fratres, precipita se sur it, por nettar su cadavre e prender lor parte del butin
quel ancor resta, pos li russion extraction.
Per citar clarimen « Libia e Ethiopia » li Spiritu designa religiosi alliates african del
« rey del sud» quel on deve identificar con Arabia, u li profete Mahomet aparit in 632, por
disseminar, desde Mecca, su nov religion nominat islam. It es supportat del potent Turquie
retornat, in ti final contextu, a un religiosi engagement musulman fundamentalist, conquerent,
e revanchist, pos li humiliation de su temporan submission al laic valores occidental. Ma altri
landes musulman, ne situat al « sud », quam Iran, Pakistan, Indonesia, posse unir se al « rey
del sud » por combatter li popul occidentales con valores moral detestat de omni popul
musulman. Ti odie es in veritá solmen ti del ver Deo Jesus-Christ, despreciat del cristianes
occidentales. Il puni talmen per islam e ortodoxie li infidelitá judeic, catolic, ortodox,
protestant, e mem adventist del munde occidental; omni li fide monotheistic culpabil vers il.
Dan 11:44 Novas del orient e del nord va ear li, e il va ear con grand furore por destructer e
exterminar multitudes.
44a- Novas del orient e del nord va ear li
Ti du punctes cardinal «orient e nord » concerne solmen li land russ, secun que it es
evocat desde li Europa papal o desde Israel, pro que li profetie designa les quam
successivmen ataccat per Russia in li verses 40 e 41. To significa que li terrore citat veni del
territoria russ, ma quo posse terrorisar un tal conqueror? Quo evenit a su land por terrorisar le
a tal gradu? Li response ne es in li libre de Daniel, ma in Apo.9, quel revela e visa, li religion
protestant de quel li feodal munde es in li USA. Li misterie va clarificar se, per considerar ti
existentie del USA. Desde li annu 1917 quande Russia revoltat adoptet su regime socialistic e
comunistic un fossa ha permanentmen separat le del USA imperialistic capitalistic. Li
individue ne posse enrichir se sur li dorse de su proxim si il es comunist; pro to li du optiones
es irreconciliabil. Sub li cendre del pace, li foy del odio covri e solmen demanda expresser se.
Solmen li concurrentie e li menacie nuclear ha successat evitar li max mal. To esset li
equilibre del Terror nuclear. Solmen, ec, sin usar li armes nuclear, Russia va capturar Europa,
Israel e Egiptia. Li equilibres essente ruptet, li USA va sentir se fraudat e menaciat, anc, por
reducer li numeró de lor mortes, ili va intrar in li guerre, frappant fort li unesim. Un
destruction nuclear de Russia va causar li terrore del armées russ disperset sur li territories
ocupat.
44b- e il va departir con un grand furore por destructer e exterminar multitudes.
Til ti moment, Russia va esser in un spirit de conquesta e preda, ma subitmen, su
mentalitá va cambiar, li armé russe va ne plu haver un patria a retrovar e su desesperation va
transformar se in un desir de « destruer e exterminar multitudes »; quo va esser li « triesim del
homes mortat » del 6esim trompette de Apo.9. Omni nationes equipat per li nucleari armes va
esser talmen obligat per li factes usar les contra lor personal potent ínamicos.
Dan 11:45 Il va plantar li tendes de su palacie inter li mares, vers li gloriós e sant mont; poy
il va arivar al fine, sin que alcun auxilie le.
45a- Il va plantar li tendes de su palacie inter li mares, vers li gloriós e sant mont
Des tentes inter li mares, pro que su palaises ne es plu sur li terre. Li situation
desesperat del truppes russ es clarmen descript per li Spirit qui ha condamnat les a subir ti
destin. Sub li foy de lor adversarios ili es repulset til sur li terre de Israel. Odiát de omnes, ili
ne beneficia de alcun suport ni alcun pietá e es exterminat in li judeic terre. Russia va talmen
payar un grav debite quel Deo imputa a it desde su suportes al enemíes spiritual de Israel in li
ancian aliantie, in li témpor de su deportation a Babilonia. It vendet cavalles al popul de Tír,
cité de pagan luxuria. Ezé.27:13-14 confirma, Deo dit a Tír: Javan, Tubal (Tobolsk) e
Meschec (Moscú) commercia con te; ili donat sclaves e utensiles de bronze in excange por tui
mercanties. Li dom de Togarma (Armenia) provisit tui mercates con cavalles, cavalleros e
mules. It esset anc un commercial lapide de scandale por li judeus qui commerciat anc con it:
Ez.27:17: Juda e li land de Israel commercia con te; ili donat li frument de Minnith, li
pastisserie, li miel, li ole e li balsam, in excange por tui mercanties. Tiro do devenit rich a lor
custas. Ples avan, in Ez.28:12, sub li titul « rey de Tiro », Deo parla directmen a Satan. On
comprende que it esset il qui profitet del luxe e richesse acumulat in li grand pagan cités quel
le servit sub li aspecte del mult pagan deitás, plu o minu sin conscientie, ma sempre e omniloc
in cultic formes quel Deo considera abominabil. Il porta in su cordie li pése de un frustratie
acumulat, egalmen, tra li secules e millenies del homan historie. Ti frustratie justifica su
colère quel vacua se parcialmen sub li forme de ti ultim terribilmen destructiv international
conflict.
Ma ti divine colere contra li comercie mercantil del antiquité invita nos comprender
quo Deo posse pensar pri li actual international comercie in un contextu international
completmen constructet sur li economie de mercate. Yo pensa que li destruction del turres del
World Trade Center in New-York li 11 de septembre 2001 es un response. Des plu, in
Apo.18, li profetie sublinea li nociv rol del enrichment causat per comercie e international
exchange, ante quel omni religiosi regulas o divin leges cade pro li grand impietá.
Al fine de Dan.11, li adversario hereditari del USA, Russia, es destructet. To va ergo ofrir les
un potentie absolut super omni surviventes del conflicte international. Desfelicitá al victet! Il
deve inclinar se e subir li leges del victor, ubi il es sur li terre, in suviventie.
Daniel 12
Dan 12:1 In ti témpor va levar se Michael, li grand chef, li defensor del infantes de tui popul;
e it va esser un témpor de afliction, tal qual ne ha existet desde que li nationes existe til ti
témpor. In ti témpor, tis de tui popul qui va esser trovat inscrit in li libre va esser salvat.
1a- In ti témpor va levar se Michael,
Ti témpor es ti del fine del munde u, havente li ultim parol, Jesus-Christ reveni in li
glorie e li potentie de su divinitá longmen contestat per li concurrent religiones. On va leer in
Apo.1:7:Vard, il veni con li nubes. E chascun ocul va vider le, mem ti qui perforat le; e omni
tribus del terre va lamentar pro le. Yes. Amen! On deve habituar se a ti idé, nam por chascun
de su roles, Deo ha dat se un diferent nómine, pro quo in Daniel e Apo.12:7 il se presenta
quamMichael, li suprém chef del celestial angelic vive quel da le autoritá super li diablo e li
demones. Su nómine, Jesus-Christ, representa le solmen por li electes del terre quel il ha venit
salvar sub ti nómine.
1b- li grand chef,
Ti grand chef es do YaHWéH Michael Jesus-Christ e it es a le que in su caracteristic
impudentie, li papal regime ha forprenet por su propri avantage, su mission de celestial
intercessorperpetual til 1843, desde li annu 538, li comense del papal regime e su installation
in li cité de Roma, in li palazzo del Lateran sur li monte Caelius. Ti tema esset tractat in
Daniel 8.
1c- li defensator del infantes de tui popul;
Un defensor interveni quande hay un atacca. E to va esser li casu del ultim hores de
vive terrestre del electes restat fidel, mem condemnat a morte per li ultim rebelles. Ci, noi
posse retrovar omni modeles proposit in li racontas de Daniel pro que ili es complit in un
ultim tragic situation. In ti ultim grand calamitá, noi va reviver li interventiones miraculosi
relatat in Dan.3, li fornace e su quar vivent personages, in Dan.5, li prise de Babilon li
grand per Deo, in Dan.6, li leones rendet ínofensiv ma anc li fine del grand
calamitá prefigurat per ti quel ha frappat li Judes in 168, li 15 Kisleu o sea, li 18 Decembre,
in un die de sabbat.
1d- e it va esser un mpor de afliction, tal qual nequande ha existet desde que li nationes
existe til ti témpor.
Judicante secun ti declaration, li ultim grand calamitá va superar tis del Júdes
organisat del Grecos. Efectivmen, li Grecos frappat solmen li Júdes queles ili trovat in li
strates o lor domes. In li fine del munde, li coses es tre diferent, e li tecnica modern permisset
un control absolut pri li persones queles habita sur li terre. Per li tecniques de detection
human, on posse do retrovar quelcuncu in quelcunc loc, in quelcunc refugie u il se celat.
Listes de persones resistent al ordonantias decretat posse do esser fat in maniere precis. In ti
context final, li eradication del electes va esser humanmen possibil. Malgplen de fide e
espera in lor liberation, li electes va viver penosi hores; por tis queles va ancor esser líber,
privat de omnicos, li altri essente in li prisons del rebelles in li atende de lor execution. Li
afliction va regnar in li cordes del electes maltractat, sinó mortat.
1e- In ti témpor, ti de tui popul qui va esser trovat inscriptet in li libre va esser salvat.
It es li libre de vive, nam sin computator, Deo anc ha fat li liste de omni creaturas que
Adam e Eva e lor descendentes ha generat. Al fine del vive de chascun, li final sorte ha esset
decidet per Deo qui ha retenet du listes: ti del elect e ti del perdit, conformmen al du via
presentat al homanité in Deut.30:19-20:Yo prende hodie contra vos li ciel e li terre quam
testimon: yo ha mettet ante te li vive e li morte, li benediction e li malediction. Selecte li vive,
por que tu vive, tu e tui posteritá, amar li Etern, tui Deo, obeder a su voce, e atachar te a le:
nam de to depende tui vive e li prolongation de tui dies It es in function de su selection
por li mal que li final sorte del roman papisme, brulat in li foy, es revelat nos in Dan.7:9-10;
to pro su paroles arrogant vers li Deo del deos secun Dan.11:36.
In Apo.20:5, li retorn de Christ es accompaniat del resurrection del mortes in Christ
quel es nominat, li unesim resurrection : Felici e sancti tis qui partiprende in li unesim
resurrection pro que li duesim morte ne have potentie sur les.
Dan 12:2 Mult de ti qui dormi in li polvere del terre va reveliar se, unes por li etern vive, e
altres por li oprobrie, por li etern hont.
2a- Mult de ti qui dormi in li polvere del terre va reveliar se, unes por li etern vive,
Observa primmen que in li comun normalitá, li mortes dormi bon in li polvere del
terre e ne in un meraviliosi paradis o un ardent inferno quam li fals religioses christian o
pagan instrui e crede. Ti precisation restaura li ver statu del mortes quam Ecc.9:5-6-10
instrui: Por omni qui vive hay esperantie ; e mem un can vivent es plu bon quam un leon
mort. Li viventes, in facte, save que ili va morir ; ma li mortes save nequó, e il ne hay por les
plu salarie, pro que lor memorie es obliviat. E lor amore, e lor odie, e lor invidie, ja perit ; e
ili ne va plu haver alcun parte in omnicos quel eveni sub li sole. … Tot quo tui manu trova far
con tui fortie, fa it; nam il ne existe ni ovre, ni pensa, ni scientie, ni sagesse in li loc del
mortes, a quel tu va.(Loc del mortes quel es li polvere del terre).
Il ne existe ínqual pensa pos li morte pro que li pensa vive in li cerebre del hom,
solmen quande il es ancor vivent e nutrit per li sanguine inviat per li battes de su cordie. E ti
sanguine deve esser self purificat per li respiration pulmonar. Deo nequande ha dit altri cose,
pro que il ha dit al Adam devenint peccator per desobedientie, in Gen.3:19:It es al sudore de
tui visage que tu va manjar pane, til que tu retorna in li terre, de u tu ha esset prendet; car tu
es polvere, e tu va retornar al polvere. Por confirmar ti state de neant del mort, noi lee in
Ps.30:9: Quo tu gania per versar mi sangue, per far me descender al fosse? Esque li polvere
have laudes por te? Esque it raconta tui fidelitá?No, pro que it ne posse secun Ps.115:17: It
ne es li mortes qui celebra li Etern, it ne es alcun de ti qui descende al loc del silentie. Ma to
ne impede Deo posser suscitar denov un vive quel ha previe existet e it es ti creator potentie
quel fa le Deo e ne angele o hom.
Li du viaes have du final exits e Apo.20 nos aprende que ili es separat per limill
annus del settim millennie. Durante que omni vive human desapari del superficie del terre
desde li comense de ti mill annus, li decadet ne va esser resussitat solmen pos lor judicament
efectuat per li santos e Jesus-Crist in su regne celestial. Per ti message ligat al 7ème trompette,
Apo.11:18 confirma, dirante: Li nationes ha esset iritat; e tui colere ha venit, e li témpor ha
venit por judicar li mortes, de recompensar tui servitores li profetes, li santes e tis qui time
tui nómine, li micri e li grandis, e destructer tis qui destructe li terre. In ti versu, li
judicament del mortes ducte Deo a resussitar, in prim, su electes fidel mort por que ili posse
judicar li malicios gardat in li state de morte.
2b- e li altris por li oprobri, por li etern hont.
Li eternitá va apartener solmen al viventes. Pos lor final anihilation in li ultim
judicament, lioprobri e lihont del cadetis va restar solmen in li etern memorie del electet, del
angeles e de Deo.
Dan 12:3 Ti qui va har esset intelligent va brilar quam li splendore del ciel, e ti qui va har
docet li justicie al multitudine, va brilar quam li stelles, por sempre e in perpetuitá.
3a- Ti qui va har esset intelligent va brilar quam li splendor del ciel
Li inteligentie eleva li hom super li animales. It se revela per su capacitá de rationar,
de tirar conclusiones per li constatation de factes o per li simplic deduction. Si li homanes ne
vell esser rebel in li libertá quel Deo les da, li inteligentie vell ductar tot li homanité vers li
sam reconossentie del existentie de Deo e su leges. Car desde Moises, Deo ha fat registrar per
scrit li max marcant eventes de su revelation al homanes. Ecce, li itinerarie del rationament a
sequer. Li fide monoteistic ha aparit in li historie del popul hebreic. Su testimonie e su
scrituras es do prioritari super omni altri scrituras atribuet a ti sam unic Deo. Que li popul de
Deo es combatet resta un possibilitá normal, ma que li sant scrituras es combatet deveni un
ovre diabolic. Li fide instaurat per Jesus-Christ prende su fontes e su referenties in li hebreic
scrituras del ancian aliantie, quo fa su legitimité. Ma li doctrine catolic roman ne respecta ti
principie, pro quo, ni it ni li Coran del islam posse reclamar se del vivent Deo creator de omni
quo vive e existe. Jesus ha confirmat li principie per rememorar in Joan 4:22, que li salvation
veni del Júdés : Vu adora to quo vu ne conosse; noi, noi adora to quo noi conosse, pro que li
salvation veni del Júdés.
In ti prim gruppe de electes, Deo designa li homes salvat sin special conossentie pro lor
fidelitá monstrat in li peril de lor vive desde Adam e Eva; e to til 1843. Ili es salvat pro que lor
ovres ha testificat pri lor inteligentie e lor accepter del divin leges monstrat per lor obedientie.
In ti gruppe, li max fidel protestantes e li maxim pacific ha beneficiat til li printempe 1843
del pacientie de Deo, quel ha solmen exijet li practica de su sanct sabate desde ti date.
Apo.2:24-25 va confirmar ti exception: A vos, a omni altri de Thyatira, qui ne recive ti
doctrine, e qui ne ha conosset li profunditás de Satan, quam ili les nómina, yo di a vos: Yo
ne mette sur vos altri cargas; solmen, quo que vu have, tenide it til que yo veni.
3b- e ti qui va har docet li justicie, al multitudine va brilar quam li stelles, por sempre e in
perpetuitá
Ti duesim gruppe es separat pro li alt nivelle de sanctification quel it representa sur li
terre desde 1843. Selectet per un prova de fide, basat inicialmen sur li espera del retorna de
Jesus Cristo, successivmen por li printempe 1843 e li autun 1844, su sanctification per Deo es
oficialisat per su restauration del sabbat quel it practica denov, pos long secules de tenebres,
oblivie e despecte por it.
In ti division in du gruppes, quel fa lor diferentie es lor situation vers li justicie de
Deo, to es, lor statu vers su deci commandamentes e su altri sanitari e altri ordonanties. In su
original textu de Exo.20:5-6, li duesim commandament supresset de Roma, revela clarimen li
importantie quel Deo da al obedientie a su commandamentes e il recolla li du vias e li du final
oposit sorts: ...yo es un Deo jaluzi quel punisse li iniquitá del patres sur li infantes til li
triesim e li quaresim generation sur tis qui me odia e transgressa mi comandamentes, e quel
fa misericordie til mill generationes por tis qui me ama e qui observa mi comandamentes.
In ti versu, li Spirit revela li rason del existentie del stelles in nor terren creation. Ili ha
solmen existet por servir quam simbol del electet terren selectionat per Deo; e it es Gen.1:17
quel revela lor message: Deo les plazzat in li expanse del ciel, por illuminar li terre. Poy Deo
les usa por monstrar a Abraham li multitudine de su posteritá in Gen.15:5: Conta li stelles del
ciel si tu posse contar les; tal va esser tui posteritá.
Tamen, li statu de ti stelles spiritual posse cambiar secun li ovres portat del redemptet
credente. Per cadir spiritualmen per su desobedientie, li stelle cade, it cade ex li ciel. Li image
va esser evocat por ilustrar li cadita del protestant in 1843, anunciat per un signe celestial
real in 1833, in li 6esim sigill de Apo.6:13: e li stelles del ciel cadet sur li terre, quam quande
un figuiero agitabil per un violent vento jette su verdi figues. E ancor in Apo.12:4: Su caude
traet li triesim parte del stelles del ciel, e les jettat sur li terre. Ti message veni renovar ti de
Dan.8:10: It levat se til li armé del cieles, it fat cader a terre un parte de ti armé e del stelles,
e it les calcat. Li Spiritu imputa al regime papal roman li cadita spiritual del triesim parte del
credentes redemptet; homes decepit qui va creder in van al salvation de Christ e reclamar su
justicie.
Dan 12:4 Tu, Daniel, tene secret ti paroles, e sigilla li libre til li témpor del fine. Mult tunc
leger it, e li conossentie va augmentar.
4a- To fine del témpor cognosse pluri fases successiv, ma it ha comensat, oficialmen, in li
printempe 1843, per li intrada in application del decret divin pre-scrit in Dan.8:14: Til vespre-
matuin 2300 e li santitá va esser justificat. In 1994, li duesim témpor del fine esset marcat
per li condemnation del institution adventist universal. Desde 1843, li libre de Daniel ha esset
let, ma it nequande ha esset interpretat corectmen ante ti ovre quel yo ancor prepara in 2021 e
to desde 2020. Do, it es ti date quel marca li apogée de su conossentie e per to, li ver
ultim fine del témpor quel va finir per li ver revenida de Jesus-Christ, conosset e expectat, por
li printempe 2030. Noi vide que ti annu 2020 ja esset marcat mult bon per Deo pro que li tot
homanitá es frappat per li mortalitá del Virúse Covid-19 aparit in China desde 2019, ma in li
papal catholic Europa, solmen desde 2020. In 2021, li virúses muta e continua frappar li
culpabil e rebel homanitá.
Li prova de fide adventist illustrat
Dan 12:5 E yo, Daniel, regardat, e ecce, du altri homes stant erect, un ci del rive del fluvie, e
li altri ta del rive del fluvie.
5a- Memora! Daniel es al rive del fluvie «Hiddékel», li Tigre, li manjator de homes. Nu,
precis du homes trova se un a chascun látere del fluvie, quo significa que un ha posset transir
it e que li altri se prepara far it. Ja in Dan.8:13, un discussion evenit inter du santes.
Dan 12:6 Un de ili dit al hom vestit de lin, qui stat super li aquas del fluvie: Quande va esser
li fine de ti miracles?
6a- In Dan.8:14 li questiones del sanctes hat recivet de Deo li response del 2300 vesper-
maten quel determinat li date 1843. Li procede es ci retornat e li question concerne tis vez li
fine del munde; li moment u li profetie va cessar esser util. Li question es fat al Cristo
imaginat per tihom vestit de lin qui se ten supra li fluvie in observation de su travesada per li
homes. Deo reprende li image del travesada del mare rubi quel salvat li Hebreos ma inundat
lor inimicos egiptian.
Dan 12:7 E yo audit li hom vestit de lin, qui se tenet supra li aquas del fluvie; il levat vers li
ciel su dextri manu e su sinistri manu, e il jurat per ti qui vive eternimen que to va esser in un
témpor, témpores, e li medietá de un témpor, e que omni ti coses va finir quande li fortie del
sant popul va esser completmen fracassat.
7a- E yo audit li hom vestit de lin, qui stant sur li aquas del fluvie; il levat vers li ciel su
dextri manu e su sinistri manu,
In position de Arbitral Juge, Jesus-Christ levat vers li ciel su dextri manu benedient e
su sinistri manu punient por far un solennal declaration.
7b- e il jurat per ti qui vive eternmen que it va esser in un témpor, témpor-es, e li medietá
de un témpor
Per citar li prophetic durée del papal regnantie, Cristo monstra e memorat su
judicament quel hat in li passate condamnat su eclesia a subir li exactiones del papal regime e
li maledictiones del barbaric invasiones quel precedet it; to pro li abandon del sabate desde li
7 de marte 321. Li credentes del epocas del adventistic probas es talmen avertit. Ma un
duesim motive ducte Deo a evocar ti papal regnantie; it es li date de su comense, to es, 538 de
nor era. Li election es judiciosi pro que ti date 538 va servir quam base por li calculationes
quel li profetie va proposer nos per presentar nos nov prophetic durées in li versettes 11 e 12.
7c- e que omni ti coses va finir quande li fortie del sant popule va esser totalmen ruptet
Ti curt frase resume bon ti vez li ver moment del fine: ti quande al fine del
ultim grand calamitá, li electos va trovar se ye li puncte de esser exterminat, eradikat del
superficie del terra; nota li precission: totalmen ruptet.
Dan 12:8 Yo audit, ma yo ne comprendet; e yo dit: Men senior, quo va esser li fine de ti
coses?
8a- Povri Daniel! Si li comprension de su libre ancor es un misterie por tis qui vive in
2021, quant plu ti comprension esset extra su atinge e inutil por su propri salvation!
Dan 12:9 Il respondet: Va, Daniel, pro que ti paroles va esser tenet secret e sigillat til li
témpor del fine.
9a- Li response del angel va lassar Daniel sur su fame ma it confirma li tardiv
acomplissement del profetie reservat por li témpor del fine del era cristan.
Dan 12:10 Pluri va esser purificat, blancat e purgat; li malicos va far li mal e nequí del
malicos va comprender, ma tis qui va haver inteligentie va comprender.
10a- Pluri va esser purificat, blancat e purgat
Quande on reprende ci li exact citation par parol de Dan.11:35, li ange confirma li
identitá papal del rey arrogant e despot quel se eleva super omni deos e mem del sol ver Deo,
in li versu 36.
10b- li malicos va far li mal e necun del malicos va comprender,
Li ange evoca un principie quel va continuar til li fine del munde, li prolongation del
mal es imaginat in li profeties de Daniel per li prolongation de « li bronze » del peccat grec e
del « ferre » del fortie roman til li retorn del Christ. Li malicos va esser duplicmen impedet de
comprender: unesimmen per lor desinteresse personal, e duesimmen, per un potentie de
deception dat per Deo quel les rend capabil de creer al mensonge secun 2 Th.2:11-12
: Talmen Deo les invia un potentie de deception, por que ili crede al mentie, por que omnes
qui ne ha credet al veritá, ma ha prendet plesura in li injustitá, esset condamnat.
10c- ma tis qui va haver inteligentie va comprender.
Ti exemple prova it, li inteligentie spiritual es un special don dat per Deo, ma it es
precedet per un bon usada de li inteligentie de base dat a omnes normal persones. Nam anc in
ti norme, li homes confunde li instruction e su diplomas con li inteligentie. Do yo ancor
memora ti diferentie: li instruction permite intrar in li human memorie li dates, ma solmen li
inteligentie permite lor bon e sagaci utilisation.
Dan 12:11 Desde li témpor quande va cessar li sacrificie perpetue, e quande va esser
stabilisset un abominabil desolation, va esser mil du-cent ninant dies.
11a- Desde li témpor quande va cessar li sacrificie perpetui
Yo deve ancor rememorar it, ma li parol « sacrificie » ne aparí in li original hebreic
text. E ti precisation es capital pro que ti perpetual concerne li sacerdotie celestial de Jesus-
Crist. Reproducent su intercession sur li terre, li papisme remove de Jesus-Crist su rol de
intercessor por li peccates de su electes.
Ti paralel terrestri ministerie usurpat comensa in 538; li date u Vigile 1er, li unesim papa con
titul installa se in Roma, in li palacie del Lateran, sur li mont Caelius (li ciel).
11b- e u va esser stabilisset un abominabil desolation
Do, desde 538, li date u comensa li roman papal regne citat in Dan.9:27: e it va esser
sur li ala del abominationes del desolation, til un extermination e it va esser
fractet [secun] to quo ha esset decretet, sur li [terre] desolat.
In ti vers, visant li date 538, li Spirit ne visa plu quam li papal Roma, quo explica li mise al
singulari del parol «abomination». To ne esset li casu in Dan.9:27, u li du phases de Roma,
pagan e poy papal, esset concernet.
Observa li interesse e importantie del gruppament in ti verset del du coses: « li
removal del perpetui » al Christ in Dan.8:11 e « li ala » papal quel porta « li abominabil
desolation » citat in Dan.9:27. Per conectar ti du actiones al sam date 538 e al sam entité, li
Spirit confirma e prova que li autor de ti malefactes es efectivmen li roman papisme.
In Dan.11:31, li action imputat al rey grec Antiochos 4 ha presentat nos li model tipic
de quo Deo nómina « li abomination del desolation ». Li papisme reprodue it, ma durant 1260
long e sanguinant annus.
11c- va esser mil du-cent ninant dies.
Por far infalsificabil li duratas profetic mentionat quel concerne li témpor del fine, li
unitá es placiat ante li númere in omni profeties de Daniel: dies 1290 ; dies 1335 (sequent
verset) ; Dan.8:14 : vespre-matine 2300 ; e ja in Dan.9:24 : semanes 70.
Noi have solmen un tre simplic calculation a efectuar : 538 + 1290 = 1828.
Li interesse de ti date 1828 es dar al prova adventist un caracter universal proque it
visa li triesim del quin annus del conferenties adventist tenet in Albury Park in London in li
presentie del familie royal de Anglia.
Dan 12:12 Felici ti qui va atender, e qui va arivar til mil tri-cent triant-cinc dies!
12a- Solmen ti vers da nos li signification de ti du prophetic durates. Li tema es li atente del
retorn de Cristo, ma un special atente basat sur numeric propositiones dat in li Bibel. Un nov
calculation es necessi: 538 + 1335 = 1873. Li angel presenta nos du dates quel marca
respectivmen li comense e fine del prova de fide adventist inter li annus 1828 e 1873. Talmen,
nor atention es directet al dates 1843 e 1844, queles esset precis li cause de du successiv
expectes del gloriós retorn de Jesus Cristo in USA, do in protestant terre.
In li image del traversion del fluvie « Tigre », li tigre manjator de animas human es ti dates
1843-1844 quel fa passar del vive spiritual al morte spiritual li protestant reprobat. Al contra,
ti qui ha successat li prova veni vivent e benedet de Deo ex ti periculosi traversion. Il obtene
de Deo un specific felicitá: « Felici ti qui va atingar 1873 ! »
Dan 12:13 E tu, marcha vers tui fine; tu va reposar, e tu va star por tui heritage in li fine del
dies.
13a- Daniel va descovrir pos li unesim resurrection in quel il va esser resussitat, li sens de
omni coses qu'il ha transmisset nos. Ma por li adventiste ancor vivent, su instruction va ancor
completar se per li revelationes contenet in li Apocalipse de Johannes.
Li libre de Daniel celat bon su enorm richore. Noi ha relevat in it li leciones de
encouragement quel li Senior adressa a su electes del ultim dies pro que ti ultim dies va
retrovar li norma del timore e insecuritá quel ha prevalet durant li tot historie human terren.
Un vez plu ma li ultim, li electes va esser signalat e tenet responsabil por li desfortunas quel
va pezar sur li rebel escapat del Triésim Guerre Mundial anunciat in Dan.11:40-45 e
Apo.9:13. Ezechiel 14 presenta li modeles tip del fide: Noé, Daniel, e Job. Qualmen Noé, noi
va dever escapar e resistar al currente de pensada del munde per constructer nor arca de
fidelitá vers Deo. Qualmen Daniel, noi va dever restar firmmen atachet a far nor dever de
electes per refusar li norma stabilisset per li fals religion. E qualmen Job, noi va dever
accepter sufrir fisicmen e mentalmen chascun vez que Deo va permisser it, havente super Job
un avantage: per su experientie, noi ha aprendet pro quo Deo permisse ti provas.
Li libre de Daniel ha permisset nos anc comprender plu bon li celestial e invisibil vive. To,
per descovrir ti personage nominat Gabriel, un nómine quel significa « ti qui vide li facie de
Deo ». Il es present in omni important missions del plan del divin salvation. E noi deve
comprender que, in li celestial regne de Deo, il e omni bon angeles ha esset privat del
presentie de Micaël, li angelic expression de Deo, durant li témpor de su terren incarnation, to
es, 35 annus. In un grand partage de amor, Micaël partage anc su autoritá, acceptante esser
solmen « un del principal chefes ». Ma Gabriel anque presentat it a Daniel, li elect inter li
electes, quam « li Chef de tui popul ». E Dan.9 revela nos tre clarimen omni quo Jesus veni
acomplir por salvar su electes fidel. Li divin projecte de salvation es assi clarimen anunciat,
poy acomplisset li 3 de april 30 per li crucifixion de Jesus-Crist.
Li libre de Daniel ha monstrat nos que li fide es demonstrabil solmen per un adult. E que
secun Deo, li infante deveni adult quande il entra in su deci-tresesim annu. Talmen noi posse
solmen constatar li amar fructe portat per li baptisme de infantes e li religiosi natal heredage
in omni fals religiones. Jesus ha declarat in Marc 16:16 : ti qui va creder e va esser baptisat
va esser salvat; ti qui ne va creder va esser condamnat. To significa do que ante li baptisme,
li fide deve esser present e monstrat. Pos li baptisme, Deo prova it. Ancor, un altri revelat
perle in Daniel, ti paroles de Jesus in Matt.7:13 es confirmat: Intra per li stret porta. Car larg
es li porta, spaciosi es li via quel ducte al perdition e it hay mult qui passa per ta; e anc in
Matt.22:14: Pro que hay mult vocates, ma poc electes; secun Dan.7:9, deci
miliardes vocates a render cont a Deo por, solmen, un million electes redemptet salvat, pro
que ili va har realmen bon servi li Deo creator, in Crist in li Sant Spirit.
Li capitul 12 ha just posat li fundamentes del structura del libre Apocalipse per
memorar li dates 538, 1798, 1828, 1843-1844 celat e suggestet ma fundamental por li division
del témpor in Apocalipse, e 1873. Un altri date, 1994, va esser constructet ta por li desfelicitá
de unes e li felicitá de altres.
Initiation al simbolisme profetic
In omni parabolas biblic, li Spirit usa elementes terrestri de quel cert criterias posse
simbolisar entitás anonym quel presenta criterias comun. Chascun simbol usat deve doque
esser examinat sub omni su aspectes, por extraer de it, li leciones mascat de Deo. Prenem per
exemple, li parol « mare ». Secun Gen.1:20, Deo lo popula per animales de omni sortes,
innumerabil e anonym. Su medie es fatal por li hom qui vive per su respiration in li aere. It
deveni do un simbol de morte por li hom qui, justmen, posse anque timor su salinitá quel
rende li terre steril. Visibilmen, ti simbol ne es favorabil por li homanitá e, pro su sens de
morte, Deo va dar su nómine al cuve de ablution del hebreos quel prefigura li aquas del
baptisme. Or baptisar significa immerger o, morir submerset por reviver in Jesus-Crist. Li oldi
hom nejustificat se leva portante li justicie de Crist. No vide ci, tot li richore de un sol element
del creation divin: li mare. Sub ti instruction, noi va comprender plu bon li sens quel Deo da a
ti versete de Daniel 7:2-3: « ... e ecce, li quar ventes del ciel iruptet sur li grand mare. E quar
grand animales exeat de li mare, diferent unes del altris ». Sava que « li quar ventes del
ciel » sugera li guerres universal quel porta al potent dominativ li populés victoriosi. Ci, « li
grand mare » simbolisa li masses human del populés pagan quel, ne honorante Deo, es, a su
ocules, egal al animales de « li mare ». In li expression, « quar ventes del ciel », « quar»
representa li 4 punctu cardinal del directiones Nord, Sud, Ost e West. Li « ventes del ciel »
aporta alterationes del aspecte del ciel, pulsante li nubes, ili provoca tempestes e aporta
pluvie; forjettante li nubes, ili favorisa li solari lúmine. Sammaníer, li guerres provoca grand
alterationes political e social, enorm subversiones quel da li domination al nov popul
victoriosi selectet de Deo, ma sin que it es benedict de il. Proque nominat quam « animale »,
il ne have li jure al benedictiones destinat a esser ofert al ver mannes; su electes fidel qui
marcha in li divin lumine desde Adam e Eva, e ti-ci til li fine del munde. E qui es su electes?
Ti in qui il reconosse su image proque li hom ha esset fat secun li image de Deo secun
Gen.1:26. Remarca ti diferentie: li hom es fat o creat de Deo a su image, durant que li animal
es producte per su medie, maritim, terrestre, o celestial, per li ordine dat per Deo. Li selection
del verb marca li diferentie del statu.
In un duesim exemple, prende li parol « terre ». Secun Gen.1:9-10, ti nómine « terre »
es dat al sol terre sec quel ha exeat del « mare »; un image quel Deo va usar in Apo.13, por
simbolisar li protestant quel ha exeat del catholic. Ma examina ancor altri aspectes del
« terre ». It es favorabil al hom quande it nutre le, ma desfavorabil quande it prende li aspecte
de un desert arid. It depende do de un bon arrosage del ciel por esser in benediction al hom. Ti
arrosage posse venir anc del fluvies e riveres quel trapassa it; pro to, li parol de Deo es self
comparat a « un fonte de aquas vivent » in li Bible. It es li presentie o absentie de ti « aqua »
quel determina li nature del « terre », e spiritualmen, li qualitá del fide del hom composit de
75% aqua.
In triesim exemple, prende li astres del ciel. In unesim, « li sole », positiv látere, it
lumina ; secun Gen.1:16, it es li luminari del « die », it calida e favori li cresce del plantes de
queles li hom fa su nutriment. Li negativ látere, it brula li recoltes per excesses de calor o
manca de pluvie. Galilei hat rect, it es in li centre de nor universe e omni planetes de su
sistema rota circum it. E it es precipue li max grand, li Biblia designa it quam « li max
grand » in Gen.1:16, li max calid e it ne es accessibil. Omni ti criterios fa de it li perfect
image de Deo in qui omni ti caracteristicas trova se. Nequí posse vider Deo e viver, ne plu
quam il posse poner su pedes sur li « sole » ; li sol astre masculin, li altris essente omni
planetes o astres feminisat. Pos il, « li lune », « li max micri » : secun Gen.1:16, it es li
luminare del nocte, del tenebres sur queles il preside. « Li lune » do have solmen un message
negativ por ella. Malgré que li max proxim a nos, ti astre ha longmen gardat li misterie de su
facie celat. It ne brilla per se self ma quam omni altri planetes, it renvia nos, in progressiv
cicle, un debil lumine quel it recive del « sole ». Per li tot criterias, « li lune » es li simbol
perfect por representar, in unesim, li religion judaic, e in duesim, li fals religion cristian del
papisme catolic roman, de 538 til nu, e del protestantisme lutheran, calvinistic e anglican,
desde 1843. Hay anc in li ciel, li « stelles » quel secun Gen.1:14-15-17 have du roles quel ili
partage con « le sole e li lune ». Ti de « marcar li epocas, li dies e li annus », e ti « inluminar
li terre ». Ili brilla, in lor majorité, solmen in li témpor del tenebres, li nocte. It es li ideal
simbol por representar li servitores de Deo, li ver, til que li profetie atribue a les un cadita; to
indica un change de lor statu spiritual. To va esser li message quel Deo va usar por evocar li
cadita del cristianisme victime del mentie roman in Dan.8:10 e Apo.12:4; e li cadita del
protestantisme universal in Apo.6:13 e 8:12. Isolat, «li stelle » significa li papatu catholic in
Apo.8:10-11, li fide protestant in Apo.9:1 ; e unit in corona in li númere de 12, li Assemble
Elect victoriosi, in Apo.12:1. Dan.12:3 les designa quam li simbol de « ti qui va har docet li
justicie al multitudine », to es, « ti qui inlumina li terre » del luce dat per Deo.
Ti quin simboles va luder un important rol in li profetie del Apocalipse. Tu posse ergo
exercitar te a descovrir li celat messages e portat per li criterias del simboles presentat. Ma
alcunes vell esser desfacil a descovrir, anc, Deo indica, ipse, li clave del misterie, in versettes
del Biblie, quam li paroles « cap e cauda » quel posse esser comprensibil solmen per li sens
quel Deo da les in Esa.9:14, u noi lee: « li magistrat o li ancian it es li cap, li profete quel
instrui li mentira, it es li cauda ». Ma li versu 13 proposi in parallel, do portant li sam
signification, « li branche de palme e li canne »; « un canne » quel va representar li papalitá
roman in Apo.11:1.
Anc existe un signification simbolic del cifres e numeres. In regul fundamental, noi
have in li ordine crescent:
Por li cifre «1»: li unicitá (divin o numeric)
Por li cifre «2»: li imperfection.
Por li cifre «3»: li perfection.
Por li cifre «4»: li universalitá (4 punctes cardinal)
Por li cifre « 5 » : li hom (li masculin o feminin homan esser).
Por li cifre « 6 » : li celestial angele (li esser o missagero celestial).
Por li cifre « 7 » : li plenitúdine. (Anc: sigille del Deo creator)
Supra ti cifre, noi have combinationes de addition del sett primari cifres de base;
exemples: 8=6+2; 9=6+3; 10=7+3; 11=6+5 e 7+4; 12=7+5 e 6+6; 13=7+6. Ti electiones have
un spiritual sensu in relation con li temas tractat in ti capitules del Apocalipse. In li libre de
Daniel, noi trova li prophetic messages concernent li messianic christian epoca in li capitules
2, 7, 8, 9, 11 e 12.
In li libre Apocalipse revelat al apostol Johannes, li codic symbolic del numerós del
capitules es extremmen revelativ. Li era cristan es ta descrit in du historic partes principal.
Li unesim, ligat al cifre «2», covri li majoritari témpor del «imperfection» doctrinal del
cristan representat desde 538 per li papisme catolic roman, heredero del norm religios
instituet desde li 7 de marte 321 per li imperator roman pagan Constantin 1er. Li capitul 2
covri li tot témpor inter 94 e 1843.
Li duesim parte representat per li cifre «3» concerne, desde 1843, li témpor
«adventist», témpor u Deo exige «li perfection» doctrinal apostolic restabilisset conform al
program profetiat per li decret divin citat in Dan.8:14. Ti perfection va esser atinget
progressivmen til li revenida de Cristo expectat por li primavera 2030.
Supra li cifre 7, li cifre 8, to es, 2+6, evoca li témpor del imperfection (2) del ovres
diabolic (6). Li cifre 9, to es, 3+6, indica li témpor del perfection (3) e li ovres anc diabolic
(6). Li cifre 10, to es, 3+7, profetisa por li témpor del perfection (3), li plenitá (7) del ovre
divin.
Li cifre «11», to es, principalmen, 5+6, visa li témpor del ateisme frances in quel, li
hom (5) es associat con li diablo (6).
Li numer « 12 » es, 5+7, revelante li association del hom (5) con li Deo creator (7 = li
plenitá e su royal sigille).
Li numer « 13 » es, 7+6, designante li plenitá (7) del religion cristian associat con li
diabol (6); papal primmen (mare) e protestant (terre) in li ultim dies.
Li numer « 14 » es 7+7, concernente li ovre adventist e su messages universal
(Evangelie etern).
Li numer « 15 » es, 5+5+5 o 3x5, evocante li témpor del perfection (3) human (5). It es
ti quel marca li fine del témpor de gratie. Li « frument » spiritual es matur por esser recoltet e
gardat in li celest granaries. Li preparation del electes fini nam ili ha atinget li nivell exiget de
Deo.
Li numer « 16 » concerne in li Apocalypse, li témpor u Deo versa « li sett ultim copas
de su colere » sur su religiosi enemicos, li infidel cristianité del capitul 13.
Li numer « 17 » prende su signification, quam li precedent, in li tema quel Deo da it in
su profetie, do, in Apocalipse 17, li simbol del « judicament del grand prostituta » per Deo.
In li Bible, li unesim usa de ti cifre simbolic concerne li pascual semane quel comensa li
10esim die del unesim mensu del annu e fini li 17esim die. Completat literalmen al nivelle del
dies por li morte de « li agnelle de Deo » Jesus-Crist, li Pasca es profetizat in dies-annus in li
70esim del « 70 semanes » de annus de Dan.9:24 a 27. Li profetie del 70esim semane del versu
27 covra do li témpor del sett annus inter li dates 26 e 33. Li scope indicat per li profetie es li
Pasca situat in li printempe, « in li medie » de ti sett annus del semane profetic mentionat in
Dan.9:27.
Por li ultim ver « adventistes », li numeró 17 va concerner 17 secules de practica del
dominica roman, peccat instituet li 7 Mart 321. Date anniversari del terme de ti 17 secules, li
7 Mart 2021 ha apertet li « fine del témpor » profetizat in Dan.11:40. Ti « témpor » es
favorabil al acomplesation de ti ultim castige de avise quel, designante li Triesim Guerre
Mundial, es anc profetizat per Deo per li « sixesim trompette » revelat in Apo.9:13 a 21. Li
ruina economic provocat per li viruse Covid-19 marca li annu 2020 (20 Marte 2020 til 20
Marte 2021) quam ti del comense del castiges divin.
Li capitul « 18 » have quam tema li castige de « Babilon li Grand ».
Li capitul « 19 » visa li contextu del retorn in glorie de Jesus-Christ e su confrontation
con li rebelles human.
Li capitul « 20 » mentiona li settim millenium, sur li desertat terre u li diablo es tenet
in prison e in li ciel, u li electes procede al judicament del vives e ovres del mal rebelles mort
rejectet de Deo.
Li capitul « 21 » retrova li simbolica 3x7, to es, li perfection (3) del divin sanctification
(7) reproductet in su electes redemptet del terre.
On constata talmen que li profetie prende quam tema li electes del adventisme in
Apo.3, 7, 14 =2x7 e 21 =3x7 (crescentie vers li perfection del sanctification).
Li capitul « 22 » inaugura li témpor quo, sur li terre regenerat e renovat, Deo instala su
tron e li electes de su etern
regnatu.
Li adventisme
Qui es do ti filios e filias de Deo ? Tam mult dir it immediatmen, pro que ti document
va furnir omni desirat pruvas, ti Divin Revelation es adressat per Deo a cristianes « adventist
». Pro que it place o ne, li volentie de Deo es sovran, e desde li printempe 1843, date del
comense del application de un decret profetisat in Daniel 8:14, li norme « adventist del settim
die » es li exclusiv canal quel ancor liga Deo e su human servitores. Ma atention ! Ti norme
evolue constantmen, e li refusa de ti evolution, volut per Deo, ha causat que su oficial
institutional representation esset vomit per Jesus-Crist desde 1994. Quo es li adventisme ? Ti
parol veni del latin « adventus » quel significa : aveniment. Ti de Jesus-Crist, por su grand
final retorn in li glorie del Patre, esset expectat in li printempe 1843, in Autun 1844, e in
Autun 1994. Ti fals expectationes previdet in li projecte de Deo, ha portat tragic spiritual
consequenties por tis qui despectet ti prophetic anuncies e lor expectationes, pro que ili esset
organisat, sovranmen, per li grand Deo creator. Talmen, quicunc va reconosser in ti document
lumines proposit per Jesus-Crist va devenir, per direct consequentie, un « adventist », « del
settim die », si ne apu li homes, it va esser li casu por Deo ; to, tam balldeman quam il va
abandonar li religios repaus del unesim die, por practicar li repaus del settim die, nominat
sabbatu, sanctificat per Deo desde li creation del munde. Li apartenentie a Deo implica divin
exigenties complementari ; con li sabbatu, li elect adventist va dever comprender que su
corporal fisic es anc li proprietá de Deo, e pro to, il va dever nutrit e curar it quam un precosi
divin bon, un carnal sanctuarium. Pro que Deo ha prescriet por li hom, in Gen.1:29 su ideal
alimentari regime : « E Deo dit: Ecce, yo da vos omni herbe portant semine e quel es sur li tot
superficie del terre, e omni árbor quel have in se fructe de árbor e portant semine: it va esser
vor nutriment. ».
Li pensa adventist es inseparabil del projecte cristian revelat per Deo. Li retorna de
Jesus-Crist es evocat in mult citates biblic: Ps.50:3: « Il veni, nor Deo, il ne resta in silentie ;
avan le es un foy devorant, circum le un violent tempest » ; Ps.96:13: « avan li Etern! Pro
que il veni, car il veni por judicar li terre ; il va judicar li munde con justicie, e li popules
secun su fidelitá. » ; Es.35:4: « Di a tis qui have li corde perturbat : Prende corage, ne time ;
ecce vor Deo, li venjantie va venir, li retribution de Deo ;Il va venir self, e salvar vos » ;
Ose.6:3 : « Conosse, cerca conosser li Etern ;su arivada es tam cert quam li aurora. Il va
venir a nos quam li pluvie, quam li pluviedel printempe quel arrosa li terre » ; in li scrituras
del nov aliantie, noi lee : Matt.21:40 : « Nu, quande li mastro del vinea va venir, quo il va far
a ti viticultores? » ; 24:50 : « li mastro de ti servitor va venir li die quande il ne expecta
it e al hora quel il ne save, » ; 25:31 : « Quande li Filio del hom va venir in su glorie, con
omni angeles, il va seder sur li tron de su glorie. » ; Jea.7:27 : «Tamen ti-ci, noi save de u il
es;ma li Crist, quande il va venir, nequí va saver de u il es. » ; 7:31 : « Pluri inter li multitude
credet in le, e ili dit: Li Crist, quande il va venir, va il far plu miracles quam ti-ci ha fat? » ;
Héb.10:37 : « Anc un poc, un poc de témpor: ti qui deve venir va venir, e il ne va tardar ». Li
ultim testimonie de Jesus : Jea.14:3 : « E, quande yo va har departet, e preparat un loc por
vos, yo va revenir, e yo va prender vu con me, por que u yo es, vu anque va esser » ; Li
testimonie del angles : Act.1:11 : « e dit: Homines Galilean, pro quo vu sta regardante al
ciel?Ti Jesus, quel ha esset prendet al ciel inter vu, va venir in li sam maniere quam vu ha
videt le ear al ciel. ». Li projecte adventiste del Messie aparé in : Esa.61:1-2 : « Li spirit del
Senior, YaHWéH, es sur me, nam YaHWéH ha uncit me por portar bon novitás al desfelici; Il
ha inviat me por sanar tis con li corde ruptet, Proclamar al captives li libertá, e al prisoneros
li liberation; publicar un annu de gratie de YaHWéH, » Ci, leente ti text in li sinagoga de
Nazareth, Jesus cessat su lection e cludet li libre, pro que li sequent parte, concernent li « die
de vengiantie » deveat esser plenat solmen 2003 annus plu tard, por su divin gloriós retorn :
« e un die de vengiantie de nor Deo ; por consolar omni afliget; »
Adventisme have hodie multiplic visages, e in prim, li aspecte institutional oficial quel
rejectet in 1991 li ultim lumines quel Jesus proposit it, per li humil instrument human quel yo
es. Li detailles va aparir u it es convenient in ti document. Multissim gruppes adventist
dissident existe disperset sur li terre. Ti lumine es adressat a les in priorité. It constitue li «
grand lumine » vers quel nor spiritual senior sestra, Ellen White, volet ducter li popul
adventist. Ella presentat su ovre quam li « litt lumine » quel ducte vers li « grand ». E in su
ultim public message, brandissant in li aer ambi manus li sanct Biblie, ella declarat: « Fratres,
yo recomanda vos ti libre ». Su desir es hodie exaudit; Daniel e Apocalypse es completmen
decryptat per un stric emple del codices biblic. Un harmonia perfect revela li grand sapientie
de Deo. Lector, lectora, qui que tu es, yo exhorta te ne cometer li erras del passate, it es tu qui
deve adaptar te al projecte divin, nam li Omnipotent ne va adaptar se a tui punct de vista. Li
refusa del lumine es un peccat mortal sin alcun remedie; li sanguine versat per Jesus-Christ ne
covri it. Yo clude ti important parentese e reveni sur li «calamitá » anuncat.
Ante abordar li raconta del Apocalipse, yo deve explicar te pro quo, in general, li
profeties inspirat de Deo es por nos, li homan essentes, vital in li max alt gradu, pro que lor
conossentie o lor desprecie va resultar in li etern vive o li definitiv morte. Li motivation es li
sequent: li homan essente ama stabilitá e pro to, il time li changes. Consequentmen, il protege
ti stabilitá e transforma su religion in tradition, forjettante omnicos quel aparí in un aspect de
novitá. Talmen actet, por lor perdition, in prim li judéos del ancian divin aliantie, quel Jesus
ne hesita denunciar quam « un sinagoga de Satan » in Apo.2:8 e 3:9. Per adherer al tradition
del patres, ili credet que per ti medie ili vell posser proteger lor relation con Deo. Ma quo
eveni in ti casu ? Li hom ne plu audi Deo quande il parla a le, ma il demanda a Deo audir le
parlar. In ti situation, Deo ne plu trova su avantage, ti-ci tant plu que, si it es ver que il ne
change se self in su caracter e su judicie quel resta eternalmen li sam, it es anc ver que su
projecte es in constant cresce e in perpetui change. Un verset sufici por confirmar ti idé: « Li
sentiere del justes es quam li luce resplendissant, de quel li splendore cresce til li medie del
die. (Pro 4:18) ». Li « sentiere » de ti vers equivala a li « via » incarnat in Jesus-Crist. To
prova que li veritá del fide in Crist evolue anc self con li témpor, secun li selection de Deo,
conform a su plan. Li candidates por li eternitá deve dar al paroles de Jesus li sens quel les
have quande il les di: « A ti qui va gardar til li fine mi ovres, yo va dar… (Apo.2:26)». Mult
pensa que it sufice conservar li aquisition del comense til li fine; e to esset ja li erra del judés
national e li lecion de Jesus in su parabola del talentes. Ma to es obliviar que li ver fide es un
permanent relation con li Spirit del vivent Deo qui garda dar a su infantes ti nutriment quel
exea de su bocca in omni témpor e a omni moment. Li parol de Deo ne es restrictet al sant
scrituras del Bible, pos it, resta permanentmen li vivent « Logos », li Parol temporanimen fat
carne, li Crist agente in Sant Spirit por continuar su dialog con tis qui ama e sercha le con tot
lor anim. Yo posse testificar pri ti coses pro que yo ha personalmen beneficiat de ti aport de
nov lumines quel yo fa partiar con tis qui ama le tant quant me. Li novitá recivet del ciel
ameliora constantmen nor comprension de su plan revelat e on deve saver decidir e abandonar
li interpretationes passat quande ili deveni obsolet. Li Bible invita nos agir talmen: « Examina
omni cose; retene to quo es bon; (1Th.5:21)».
Li judicament de Deo es continumen adaptat a ti evolution progressiv del luce inspirat
e revelat al elect depositarios de su oracules. Talmen, li stricte respecte del tradition provoca li
perdition, pro que it impede li esser human adaptar se al evolution del program salvator
revelat progressivmen til li fine del munde. It es un expression que prende su tot valore in li
domene religios, to es: li veritá del present témpor o li present veritá. Por plu bon comprender
ti pensada, noi deve regardar in li passate, u noi hat in li témpor del apostoles un perfect
doctrine de fide. Poy, in témpor de extrem tenebres profetisat, li doctrine del apostoles esset
remplazzat per tis del du « Roma »; li imperial e li papal, li du phases de un sam divin project
preparat por li diabol. Desde tande, li ovre de reformation justifica su nómine, pro que it es
question de arracar li fals doctrines e replantar li bon semines destructet del apostolic doctrine.
Con mult pacientie, Deo hat dat témpor, mult témpor, por que su luce restauration til su
complet finalisation. In contrari del pagan deos qui ne reage, pro que ili ne existe, li Deo
creator, il, vive eternimen, e il monstra que il existe, per su reactiones e su actiones inimitabil;
desfortunatmen por li hom, sub li aspect de sever punitiones. Ti qui comanda al natura, qui
dirige li fulmine, li tonner e li eclaires, qui evigila li vulcanes e fa les sputar foy sur li
humanitá culpabil, qui suscita li terremotes e provoca li destructiv ondes, es anc ti qui veni
murmurar in li mente de su electes, li avansament de su project, quo il prepara se far, quam il
hat anuncat avan, long témpor antey. « Nam li Senior, li Etern, ne fa nihil sin revelar su secret
a su servitores li profetas », secun Amos 3:7.
Li unesim regard sur li Apocalipse
In su presentation, Johannes, li apostul del Senior Jesus Christ, descri nos li images
quel Deo da le in vision e li messages quel il audi. Aparentmen, ma solmen aparentmen, li
Revelation, traduction del grec « apocalupsis », ne revela nequó, pro que it garda su aspecte
misteriosi íncomprensibil por li multitudes de credentes qui lee it. Li misterie descorage les, e
ili es reductet a ignorar li secretes revelat.
Deu ne acte talmen sin rason. Per acter talmen, Il nos instrue quant sanct es su
Revelation e que pro to it es destinat solmen a su electes. E ci it es necessi esser clar pri li
tema, su electes ne es tis qui pretente esser it, ma solmen tis queles Il self reconosse quam su
servitores, pro que ili distinte se del fals credentes per lor fidelitá e obedientie.
« Revelation de Jesus Christ, quel Deo ha dat le por monstrar a su servitores li coses
quel deve evenir rapidmen, e qu'il ha fat conosser, per li invio de su angel, a su servitor
Johannes, quel ha atestat li parol de Deo e li testimonie de Jesus Christ, omni quo il ha
videt. (Apo.1:1-2) ».
Talmen, ti quel ha declarat in Johannes 14:6, « Yo es li via, li veritá e li vive; null veni
al Patre sin per me.», veni, per su Apocalypse, su Revelation, monstrar a su servitores li via
del veritá quel permisse les obtener li etern vive ofert e proposit in su nómine. Ne va obtener
it do solmen ti qu'il va judicar digni de reciver it. Pos har monstrat concretmen per su
ministerie terrestri quo constitue li model del ver fé, Jesus va recomosser tis queles es digni de
le e de su sacrificie expiatori voluntari, pro que ili ha realmen ingagiat se in ti model-via in
quel il ha marchat ante les. Su consecration plen e complet al servicie de Deo es li norme
proposit. Si li Mastro ha dit a Pilate: « ... yo ha venit in li munde por dar testimonie al veritá
...(Johannes 18:37) », in ti sam munde, su electes deve far li sam.
Omni misterie have su explication, ma por obtener it, on deve usar li claves que aperi e
clude li accesse al secretes. Ma hélas por li superficial curiosos, un clave principal es Deo self,
in person. A su plesure e secun su infallibil e perfectmen just judicament, il aperi o clude li
homan inteligentie. Ti prim obstacul fa li revelat libre incomprensibil e li sanct Bible in
general deveni, quande it es submisset al lectura del fals credentes, un collection de articules
de religiosi alibis. E ili es tre mult ti fals credentes, pro quo, sur terre, Jesus hat multiplicat su
avertimentes pri li fals-cristes qui vell aparir til li fine del munde, secun Matt.24:5-11-24 e
Matt.7:21 a 23, u il averti contra li fals pretensiones de tis qui reclama se de il con grand
critas.
Li Apocalipse es do li revelation del historie del ver fide reconosset de Jesus-Crist in
Patre e in Sant Spiritu exeat del Patre, li unic Deo creator. Ti ver fide qualifica su electes qui
trapassa tra li secules tenebrosi del témpor de extrem religios confusion. Ti situation justifica
li simbol de stelles quel Deo atribue al electes qu'il reconosse, mem temporarimen, pro que
qual ili, secun Gen.1:15, ili brilla in li tenebres, « por illuminar li terre. »
Li duesim clave del Apocalipse es celat in li libre del profete Daniel, un del libres del
ancian aliantie, quel constitue li prim del « du testimonies » de Deo citat in Apo.11:3 ; li
duesim essente li Apocalipse e li libres del nov aliantie. Durant su ministerie terrestrial, Jesus
ha atentet li atention de su discípules a ti profete Daniel, de qui li testimonie es classat in li
libres historic in li sant « Thora » judeic.
Li divine Revelation prende li aspecte de du spiritual colonnes. It es tant ver que li
libres de Daniel e ti del Apocalypse dat a John es interdependent e complementari por portar,
quam du colonnes, li capitelle de un divine revelation celestial.
Li Apocalypse do es li historie del ver fide quel Deo define in ti vers: «Felici ti qui lee
e tis qui audi li paroles del profetie, e qui garda li coses scrit in it! Car li témpor es
proxim (Apo.1:3) ».
Li verbe « leer » have por Deo un precisi sens quel asocia it con li facte de comprender
li message let. Ti pensada es expresset in Esa.29:11-12 : « Tot li revelation es por vos quam li
paroles de un sigillat libre quel on da a un hom qui save leer, dicente : Lee do ti-ci! E qui
responde : Yo ne posse, pro que it es sigillat ; o quam un libre quel on da a un hom qui ne
save leer, dicente : Lee do ti-ci! E qui responde : Yo ne save leer ». Per ti comparationes, li
Spirit confirma li impossibilitá de comprender li codificat divin messages por tis qui « il
honora it per li bucca e li labies, ma li cordies es lontan de Il», secun Esa.29:13 : « Li Senior
dit: Quande ti popul aproxima se a me, Il me honora per li bucca e li labies; ma su cordie es
lontan de me, e li timore quel it have por me es solmen un precepte de tradition human ».
Un triesim clave junta se al unesim. It trova se anc in Deo qui selecte sovranimen inter
su electes, ti quel il va render capabil de « leer » li profetie por illuminar su fratres e sores in
Jesus-Christ. Nam Paul ha rememorat it in 1 Cor.12:28-29 : « E Deo ha stabilisset in li
Ecclesie primmen apostoles, duesmen profetes, triesmen docentes, poy ti qui have li don de
miracles, poy ti qui have li dones de sanar, de auxiliar, de guvernar, de parlar divers lingues.
Esque omnes es apostoles? Esque omnes es profetes? Esque omnes es docentes? ».
In li órdine directet de Deo, on ne improvise se profete per decision human personal.
Omno eveni quam Jesus ha docet in parabola, noi ne deve precipitar nos por prender li unesmi
loc del scene, ma al contra, noi deve seder nos in li funde del sale, e atender, si to deve evenir,
que Deo invita nos al unesmi range. Yo ne ambitiosat alcun rol special in su ovre, e yo havet
por me solmen un grand apetite del desir comprender li significationes de ti stranji messages,
queles yo leet in Apocalypse. E it es Deo qui, ante que yo comprende li sens, ha lansat me un
apell in un vision. Do ne es astonat per li caracter exceptionelmen luminosi del ovres que yo
presenta; it es li fructe de un mission autenticmen apostolic.
Li momentan incapacitá comprender su secretes revelat in codet forme do es normal e
previdet in li ordine stabilisset de Deo. Ignorantie ne constitue un culpa, tant long quam it ne
es li consequentie de un refus del luce dat. Por li casu del refus de quo il revela per li profetes
queles il missiona a ti tache, li divin sentence es immediat: it es li rupture de relation, de
protection e de espera. Talmen, un profete missionat, Johannes, ha recivet de Deo un vision
codet, in li témpor del fine, un altri profete missionat presenta te hodie li visiones decodat de
Daniel e Apocalipse, ofrente te omni garanties del divin benediction per lor sublim claritá. Por
ti decodage, un sol fonte: li Bíblia, solmen li Bíblia, ma tot li Bíblia, sub li illumination del
Sant Spirit. Li atention de Deo e su amore es tornat sur li homan creaturas li max simplic,
secun li exemple de obedient infantes, devenit rar in li témpor del fine. Li comprension del
divin pensa posse realisar se solmen in un íntim e intens colaboration inter Deo e su servitor.
Li veritá ne es robat; it es merit. It es recivet per tis qui ama it quam un emanation divin, un
frute, un essentie del amat e adorat Senior.
Li complet construction del grand Revelation aportat in maniere complementari per li
libres Daniel e Apocalipse es gigantesc e tromposimen complex. Nam in realitá, Deo
mentiona sovente li sam subjectes sub diferent e complementari aspectes e precisationes. Til li
gradu de mastro quel yo have hodie pri li tema, li religiosi historie revelat es in fact tre simplic
a summarisar.
Anc resta un quaresim clave: it es noi self. It es necessi que noi es electet, nam nor
anim e tot nor personalitá deve compartir con Deo, omni su conceptiones del bon e mal. Si
quelcun ne apartene a le, it es cert que il va contestar su doctrine pri un punctu o un altri. Li
gloriós Revelation aparit clar solmen in li sanctificat mente del electet. Li veritá es talmen fat
que it ne es negociabil, it ne es debatat, on deve acceptar it tal qual it es o lassar it. Qualmen
Jesus ha docet, omnicos es regulat per « yes » o « no ». E to quo li homine adjunte a it veni
del Malic.
Anc restat un critere fundamental quel es exijet de Deo : li total humilitá. Li orgolie de
un ovre es legitim ma li orgolie nequande va esser it : « Deo resiste contra li orgoliosi ma it fa
gratie al humiles (Jac.4:6) ». Pro que li orgolie es li radica del mal quel ha causat li perdition
del diablo con su monstruosi consequenties por se self e por omni creaturas celestial e
terrestrial de Deo, it es impossibil por un orgoliosi ésser obtener li election in Christo.
Li humilitá, li ver, consiste in recomosser nor debilitá human e creder li paroles del
Crist quande il nos di: « sin me, vu ne posse far null (Johannes 15:5)». In ti « null » trova se,
in prim, li possibilitá de comprender li sense de su codificat messages profetic. Yo va dir te
pro quo e dar te li explication. In su sagesse, su divin sapientie, li Senior ha inspirat Daniel su
profeties in elementes separat per decennies. Ante que il me inspirat li idé far li sintese
comparativ del tot de ti profeties separat in capitules, nequí ha fat it ante me. Pro que it es
solmen per ti technique que li acusationes presentat per Deo gania precision e claritá. Li secret
del lumine reposa sur li sintese del tot del textes profetic, del studie parallel del dates de su
separat capitules, e precipue de serchar in li tot Bibel li signification spiritual del simboles
trovat. Tant que ti metode ne ha esset usat, li libre de Daniel, sin quel li profetie del
Apocalipse resta totalmen incomprensibil, li acusationes divin mentionat ne ha inquietat tro
mult tis queles ili concerne. It es por cambiar ti situation, que li Sant Spirite de Jesus-Crist me
ha inspirat por far clar li cose quel esset gardat til nu obscur. Li identification del quar
principal objectives del colere divin es talmen revelat sin dubitation. Deo ne recomosse altri
autoritá quam ti de su scrit parol, e it es ella quel denuncia e acusa, sub li titul de su « du
testimones » secun Apo.11:3, li peccatores terrestri e celestial. Nu regarda nu li historie
profetic revelat in resumé.
Unesim parte : li historie de Israel in deportation desde 605
Daniel ariva a Babilonia (-605) Dan.1
Li visions de Daniel pri li dominatores successiv
1-L’imperie Chaldean : Dan.2:32-37-38 ; 7:4.
2-L’imperie Mede e Persian : Dan.2:32-39 ; 7:5 ; 8:20.
3-L’imperie Grec : Dan.2:32-39 ; 7:6 ; 8:21 ; 11:3-4-21.
4-L’imperie Roman : Dan.2:33-40 ; 7:7 ; 8:9 ; 9:26 ; 11:18-30.
5-Li regnes europan : Dan.2:33 ; 7:7-20-24.
6-Li regime papal : . . . . . . . . . . . . . . . . Dan.7:8 ; 8:10 ; 9:27 ; 11:36.
Duesim parte : Daniel + Apocalipse
Profetie pri li unesim arivada del Messie rejectet del judes : Daniel 9.
Persecutiones del Judes per li grec rey Antiochos IV Epiphane (-168) : anuncie de
un grand calamitá : Dan.10:1. Li acomplissement : Dan.11:31. Li roman persecutiones (70) :
Dan.9:26.
Pos li Chaldeanes, li Medes e Perses, li Greces, li domination de Roma, imperial, poy
papal, desde 538. In Roma, li cristan fida trova su mortal enemico in su du successiv phases
imperial e papal : Dan.2:40 a 43 ; 7:7-8-19 a 26 ; 8:9 a 12 ; 11:36 a 40 ; 12:7 ; Apo.2 ; 8:8 a
11 ; 11:2 ; 12:3 a 6-13 a 16 ; 13:1 a 10 ; 14:8.
Desde 1170 (Pierre Valdo), li ovre de Reformation til li retorn de Christo: Apo.2:19-
20-24 a 29; 3:1 a 3; 9:1 a 12; 13:11 a 18.
Inter 1789 e 1798, li action punitiv del ateisme revolutionari frances: Apo.2:22; 8:12;
11:7 a 13.
Li impere de Napoleon 1er : Apo.8:13.
Desde 1843, li prova del adventist e su consequenties: Daniel 8:14; 12:11-12;
Apo.3. Cadita del protestantisme traditional: Apo.3:1 a 3; su punition: Apo.9:1 a 12 (li
5esim trompette). Li pioneros adventist benedit: Apo.3:4 a 6.
Desde 1873, li oficial benediction del institution adventist del settim die universal:
Daniel 12:12; Apo.3:7; li sigille de Deo: Apo.7; su mission universal o messages del tri
angeles: Apo.14:7 a 13.
Desde 1994, submisset a un prova de prophetic, li adventistic institutional cade :
Apo.3:14 a 19. Li consequentie : it junge se al camp protestant rejectet desde 1844 : Apo.9:5-
10. Su punition : Apo.14:10 (il va trincar, il anque, …).
Inter 2021 e 2029, li Triésim Guerre Mundial : Daniel 11:40 a 45 ; Apo.9:13 a 19 (li
6ème trompette).
In 2029, li fine del témpor de gratie colectiv e individual : Apo.15.
Li universal prova del fide : li dominic leges impostat : Apo.12:17 ; 13:11 a 18 ; 17:12
a 14 ; li sett ultim plagas : Apo.16.
In primavera 2030, « Harmaguedon » : decret de morte e gloriós retorn de Cristo :
Daniel 2:34-35-44-45 ; 12:1 ; Apo.13:15 ; 16:16. Li settim trompette : Apo.1:7 ; 11:15 a 19 ;
19:11 a 19. Li settim ultim plage : Apo.16:17. Li cose o li rapte del electet : Apo.14:14 a
16. Li vendange o li punition del fals instructor religios : Apo.14:17 a 20 ; 16:19 ; 17 ; 18 ;
19:20-21.
Desde li printempe 2030, li settim millennie o grand sabate por Deo e su electet :
victoriosi, Satan es catenat sur li terre desolat durant mill annus : Apo.20:1 a 3. In li ciel, li
elect judica li decadent : Daniel 7:9 ; Apo.4 ; 11:18 ; 20:4 a 6.
Circa 3030, li Ultim Judicament : li glorie del elect : Apo.21. Li duesim morte sur li
terre : Daniel 7:11 ; 20:7 a 15. Sur li terre renovat : Apo.22 ; Dan.2:35-44 ; 7:22-27.
Li simboles de Roma in li profetie
Li obscur aspect del profeties reposa sur li usa de diferent simboles quande ili concerne
un sam entité. Ili deveni, per to, complementari, vice excluder se. To permisse Deo gardar li
misteriosi aspect del textes e constructer in portrete-robot, li diferent aspectes del subjete
visat. Talmen it es pri su principal scope : Roma.
In Dan.2, in li vision del statua, it es li quaresmi imperie con li simbol « li gambes de
fer ». Li « fer » es un image de su dur caracter e su latin devise « DVRA LEX SED LEX »,
traductet per : « li lege es dur, ma li lege es li lege ». Plu, li « gambes de fer » memora li
aspecte del legionarios roman cuirassat de fer sur li torse, li cap, li humeros, li bras e sur
li gambes, avançant a pedes in long colonnes organisat e disciplinat.
In Dan.7, Roma, in su du phases pagan, li republican e li imperial, es ancor li quaresim
imperie descrit quam « un monstru terribil con dentes de fer ». Li fer de su dentes liga it
al gambes de fer de Dan.2. It have anc « deci cornes » quel representa deci europan regnes
independent quel va formar se pos li cadita del imperie roman. To es li instruction dat in
Dan.7:24.
Dan.7:8 descri li aparition de un deci-unesim « corne » quel va devenir in li profetie, li
principal objectiv de tot li divine colere. It recive li nómine de « petite corne » ma,
paradoxalmen, Dan.7:20 atribue it « un plu grand aparition quam li altres ». Li explication va
esser dat in Dan.8:23-24, « ti rey insolent e artificiosi... va successar in su entreprenses; il va
destructer li potent e li popul del sanctes». To es solmen un parte del actiones quel Deo
imputa a ti secund roman domination, quel eveni desde 538, con li instauration del papal
regime quel impone li roman catholic per li imperial autoritá de Justinien 1il. Noi va dever
relevar omni acusationes que Deo presenta in maniere disperset, in tot li profetie, contra ti
regime autocrat e despot, ma religios, quel li roman papisme representa. Si Dan.7:24 di it
« diferent del prim », to es precisimen pro que su potentie es religios e que it reposa sur li
credulitá del potenties qui time it e timent su influentie che Deo; quo Dan.8:25 imputa al
« success de su astutie ». Alcunes va forsan trovar anormal que yo liga li rey de Daniel 7 al
rey de Daniel 8. Yo do deve demonstrar li justification de ti ligamen.
In Dan.8, noi ne trova plu li quar succession imperial de Dan.2 e 7, ma solmen du de ti
empires, adplu identificat clarimen in li textu: li imperie Mede e Persan, designat per un
«ram » e li imperie Grec imaginat per un « boc » quel precede li imperie Roman. In 323, li
grand conqueror grec Alexander li grand mori, « li grand corne del boc es ruptet ». Ma sin
heredero, su imperie es dividet inter su generales. Pos 20 annus de guerre inter les, solmen 4
regnes resta « quar cornes levat se al quar ventes del ciel por remplazzar it ». Ti quar cornes
es, Egipte, Siria, Grecia e Thracia. In ti capitul 8, li Spiritus presenta nos li nassentie de ti
quaresim imperie quel, in li comense, es solmen un occidental cité, unesim monarchic, poy
republican desde 510. It es in su regime republican que Roma gradualmen prende potentie
transformante in colonie roman li popules quel demanda su auxilie. Talmen, in li versu 9, sub
li nómine « micri corne » quel ja indica li regime papal roman in Dan.7, li arivada del Roma
republican in li historie del Oriente u es Israel, es completat per su intervention in Grecia, « un
del quar cornes ». Quam yo ja ha dit, it esset vocat in 214 por solucionar un diferentie inter
du ligas grec, li liga achéan e li liga etolian, e li resultate esset por Grecia li perda de su
índependentie, e li servitú colonial al Romanes in 146. Li versu 9 mentiona li conquestas
successiv quel va far de ti litt cité de Italia, li quaresim imperie imaginat per « li ferre » in li
precedent prophetías. Li geografic loc del rationament es ti de Italia u Roma trova se. Li
nassentie de su fundatores Romulus e Remus mette in scene un lup quel les vell har lactat. In
latin li parol Lup significa « lupa » quel vole dir lup ma anc prostituta. Talmen desde su
creation ti cité esset marcat de Deo por su duplic prophetic destine. On va retrovar la quam
lup in li bergerie de Jesus, qui va comparar la a un prostituta in Apo.17. Poy, su extension
vers su « midí », esset completat per conquestar li sud de Italia ( 496 til 272), poy per
victoriar in li guerres contra Carthage, li actual Tunisia, comensante in 264 ante nostre era. Li
sequent fase vers su « orient » es ti de su intervention in Grecia quam noi just videt. Ta, it es
descriptet quam « levant se de un del quar cornes » del eclatat grec imperie heredat de
Alexander li Grand. Plu e plu potent, in 63, Roma va finalmen imponer su presentie e su
colonial potentie a Judea quel li Spirit nómina « li max bell país » proque it es su ovre desde
su creation pos li egress de su popule ex Egiptia. Ti expression es retrovat in Ezech.20:6-15.
Precisation historic: un vez plu, Roma esset vocat per Hyrcan in lucte contra su fratre
Aristobulo. Li tri conquestes roman descrit, sub li sam forme geographic quam tis del « ram »
medo-persan del sam capitul, es conform al testimonie historic. Li scope fixat per Deo es do
atinget: li expression « micri corne » de Dan.7:8 e Dan.8:9 concerne, in ambi referenties, li
identitá roman. Li cose es demonstrat e indiscutibil. Sur ti certitá, li Spirit divin va posser
completar su instruction e su acusationes portat contra ti regime religios papal, quel concentra
sur se self omni fulmines del ciel. Li succession del Roma papal al Roma imperial esset
demonstrat in Dan.7, ci, in Dan.8, li Spirit salta li secules quel les separa, e desde li versu 10,
il reprende quam objectiv, li entitá papal, su mortal inamico preferet; e ne sin causa. Pro que it
accede al religion cristian del cités del regní del ciel assemblat per Jesus-Crist: « levat se til li
armé del ciel ». Li cose es acompletat in 538 per li decret imperial de Justin 1er quel oferta a
Vigil 1er, li autoritá religiosi e li tron papal del Vatican. Ma provist de ti potentie, il age contra
li santes de Deo, queles il persecuta sub li nómine del religion cristian, quam su successores
historic fará durant presc 1260 annus (inter 538 e 1789-1793). Un precision historic confirma
li exactitá de ti duration, sapiente que li decret esset scrit in 533. Li 1260 annus ha do, in ti
calcul, finit in 1793, li annu in quel in li « Terror » revolutionari, li abolition del eclesia roman
esset decretat. « It fat jectar un parte del astres e les calcat ». Li image va esser repris in
Apo.12:4 : « Su cauda tirat li triesim parte del astres del ciel e les jettat sur li terre ». Li
claves es dat in li Bible. Pri li astres, ili es in Gen.1:15 : « Deo placiat les in li expanse del
ciel por illuminar li terre » ; in Gen.15:5, ili es comparat al posteritá de Abraham : « Regarda
vers li ciel e conta li astres, si tu posse contar les; tal va esser tui posteri » ; in Dan.12:3 :
« ti qui va har docet li justicie al multitude va brilarquam li stelles, por sempre e in
perpetuitá ». Li parol « caude » va prender un grand importantie in li Apocalipse de Jesus-
Christ, pro que it simbolisa e designa « li profete quel insenia li mentie », quam Esaïe 9:14
revela nos, apertente talmen nor inteligentie del codificat divin message. Li papal regime de
Roma es do, tra li secules de su domination e desde su origine, ductet per fals profetas, secun
li sant e just judicie revelat per Deo.
In Dan.8:11, Deo acusa li papatu de elevar se contra Jesus-Crist, li sol « Chef del
chefs », quam li versu 25 va precisar, anc citat quam « Rey del reyes e Senior del seniors », in
Apo.17:14 ; 19:16. Noi lee: « It elevat se til li chef del armé, removet de le li perpetui e
subverset li base de su santuario ». Ti traduction difere del comun traductiones, ma it have li
merite de respectar, stricte, li original textu hebre. E sub ti forme li message de Deo prende
consistentie e precision. Li terme « perpetui » ne concerne ci ne li « sacrifice », pro que ti
parol ne es scrit in li textu hebreic, su presentie es ilícit e ne justificat; plu, it falsifica li sens
del profetie. In fact, li profetie visa li era cristian in quel, secun Dan.9:26, li sacrifices e li
ofertas ha esset abolit. Ti terme « perpetui » concerne un proprietá exclusiv de Jesus-Crist
quel es su sacerdotie, to es, su potentie de intercessor por su sol electes queles il identifica e
selecte. Or, per appropriar se ti pretension, li regime papal benedí li maledict e maledí li
benedit de Deo queles il acusa falsmen de heresie, erectent se self quam model del divin;
un pretension totalmen contestat de Deo in su revelation profetic quel acusa it, in Dan.7:25, de
« former li dessin de cambiar li témpor e li leges ». Li heresie es do in li tot ovre del papal
regime, fat talmen indigni portar o render un religios judicament quelcunc. Li perpetual es do
conform al ensenies de Heb.7:24, li « sacerdotie intransmissibil » de Jesus-Crist. Pro to, li
papisme ne posse pretender un transmission de su potentie e su autoritá per Deo in Jesus-
Crist; it do solmen posset illi furtar illegalmen con omni consequenties quel va haver, por it e
tis queles it seducte, un tal furt. Ti consequenties es revelat in Dan.7:11. In li ultim
judicament, it va subir li « second morte, jettat viv in li étang de foy e sulfure», quel il ha
longmenaciat ipse, li monarcas e omni homes, por que ili servi e time le: « Yo regardat tande
pro li paroles arrogant quel li corne pronunciat, e durant que yo regardat, li animal esset
mortat, e su córpor esset destructet, livrat al foy por esser brulat ». A su turne, li Revelation
del Apocalipse va confirmar ti sentence del just judicament del ver Deo insultat e frustrat, in
Apo.17:16 ; 18:8 ; 19:20. Yo ha electet traducter per « e renversat li base de su santuario »
pro li spiritual caracter del acusationes contra li papal regime. Efectivmen, li hebreic parol «
mecon » posse esser traductet per: loc o base. E in li casu present, it es just li base del
santuario spiritual quel es subverset. Ti terme « base » concerne, secun Eph.2:20-21, Jesus-
Crist self, « primari petre del angul », ma anc li tot apostolic fundament comparat a un
spiritual edificie, un « santuario » proprietá de Jesus-Crist, constructet per Deu sur le. Li
pretendent heredage de Sant Petro es ergo contradit per Deu self. Por li papisme, li sol
heredage de Petro es li prolongation del ovre de su tormentores qui crucifixat le pos su divin
Mastro. Su regime del inquisition ha reprodut fidelmen li pagan model initial. Havente
« changet li témpor e li leges » quel Deo ha instituet, ti regime intolerant e crudel, de quel cert
capes papal esset assassinos, criminales notori, quam Alexandre VI Borgia e su filio César,
executor e Cardinal, testimonia li natura diabolic integral del institution papal catholic roman.
Enorm massacres de persones pacific esset comensat per ti autoritá religiosi, per li
conversiones forciat, sub pena de morte, e li ordines religiosi del cruciadas ductet contra li
musulmanes qui ocupat li terre de Israel; un terre maledit de Deo desde li annu 70, u li
Romanes venit destructer « li cité e li santitá », conform al anuncie in Dan.9:26, pro li
rejection del Messie per li judeos. Li « base de su santuario » concerne omni veritás doctrinal
receptet per li apostoles e transmisset al futur generationes per li scrituras del nov aliantie; li
duesim del « du testimonies » de Deo, secun Ap.11:3. De ti silent testimonie, li papisme ha
retenet solmen li nómines del heroes del fide biblic, queles it fa adorar e servir per su
multitudines de adeptes. Li veritá secun Roma es consignat, in parte, in su « missal » (li guida
del messe), quel replace li « du testimonies » de Deo; li scrituras del ancian e nov aliantie quel
constitue insimul li sanct Biblie quel it ha combatet per dar li morte a su fidel partisanes.
Li versu 12 de Dan.8 va revelar nos, pro quo Deo self ha esset obligat suscitar ti odiosi
e detestabil religion. « Li armée esset livrat con li perpetui pro li peccatu ». Talmen li horribil
e abominabil actiones de ti regime ha existet, per li desir de Deo, por punir li « peccatu » quel
es, secun 1 Joan 3:4, li transgression del lege. E to es un action imputabil ja a Roma ma in su
fase imperial pagan, pro que li peccat tam grav, quel merita un tal punition, ha tactet Deu sur
du extremmen sensibil punctes: su glorie de Deu creator e de Victor in Cristo. No va vider in
Apo.8:7-8, que li instauration del regime papal, in 538, constitue li duesim castigation, infliget
de Deu, e profetisat per li simbol avertisseor del « duesim trompette ». Un altri punition
precede it, efectuat per li invasiones barbari de Europa devenit infidelmen cristian. Ti actiones
extende se inter 395 e 476, li cause del punitiones infliget se trova ancor ante 395. Talmen, li
date del 7 de marte 321 es confirmat, in quel li pagan imperator roman, Constantin 1er, per
quel li pace ha esset ofert al cristanes del imperie, ha ordonat per decret li abandon del
practica del sabbat quel il ha remplazzat per li repos del prim die. Or, ti prim die esset
consacrat al pagan cult del sol invict divinisat. Deo subit un duplic outrage: li perde de su
sabbat, memorial de su ovre de creator e de su victorie final contra omni su enemicos, ma anc,
in su loc, li extension del pagan honor rendet al prim die, in li rangos mem del discípules de
Jesus-Crist. Poc persones va comprender li importantie del culpa, nam on deve comprender
que Deo ne es solmen creator del vive, il es anc creator e organisator del témpor, e it es
solmen por ti scope que il ha creat li astres del ciel. Li sol aparit li quaresim die por marcar li
dies, li luna, por marcar li nocte, e li sol ancor e li stelles por marcar li annus. Ma li semane ne
es marcat per li astres, it reposa solmen sur un decision sovran del Deo creator. It va ergo
representar li signe de su autoritá e Deo va vigilá pri it.
Lumine sur li sabbat
Li intern organisation del semane es anc li expression de su divin voluntá e Deo va
rememorar it in li témpor just in li textu de su quaresim commandment: « Memora li die del
repos por sanctificar it. Tu have six dies por far omni tui labor, ma li settim es li die de
YaHWéH, tui Deo, tu ne va far in ti die, alcun labor, ne tu, ne tui fémina, ne tui infantes, ne
tui animales, ne li foren qui es in tui portas, nam YaHWéH ha fat li ciel, li terre, li mare e
omni quo ili contene in six dies; pro to il ha benedict li settim die e il ha sanctificat ».
Regarda bon, in ti citation, it es question solmen pri li cifres « six e sett » ; li parol
sabbat ne es mem citat. E sub su forme « settim », numer ordinal, li Creator Legislator insiste
pri li position que ti settim die ocupa. Pro quo ti insistentie ? Yo va dar te un rason por
cambiar, si necessi, tui regarde pri ti comandament. Deo ha voluet renovar li ordine del
témpor quel il ha stabilisset desde li fundation del munde. E si il insiste tant, it es pro que li
semane es constructet secun li image del complet témpor de su projecte de salvation: 7000
annus o plu precismen, 6000 + 1000 annus. Por haver deformet su projecte del salvation, per
frappar du vezes li rocca de Horeb, Moïse esset impedet intrar in li Canaan terrestri. To esset
li lecion quel Deo volet dar pri su desobedientie. Desde 1843-44, li repos del unesim die porta
li sam consequenties, ma ti vez, it impede li intrada in li Canaan celestial, li recompense del
fide del electes ofertet per li morte expiatori de Jesus-Christ. Ti judicament divin cade sur li
rebelles, pro que, quam li action de Moïse, li repos del unesim die ne es conform al projecte
programmat per Deo. Li nómines posse esser changet sin tro mult consequenties, ma li
caracter del numeres es lor ínmutaibilitá. Por li Deo creator, qui supervise su creation, li
progressiv desvelopament del témpor eveni per un succession de semanes de sett dies. De
maniere ínmutaibil, li unesim die va restar li unesim die e li « settim» va restar li « settim».
Chascun del dies va gardar perpetualmen li valore que Deo ha dat it, desde li comense. E li
Genese nos apren, in li capitul 2, que li settesim die es li objecte de un sorte special: it es
« sanctificat » esset apartet. Til nu, li humanitá ha ignorat li ver cause de ti special valor, ma
hodie, in su nómine, yo da li explication de Deo. A su lumine, li selection de Deo clari se e
justifica se: li settim die profetisa li settim millennie del divin plan global de 7000 solari
annus, de quel li ultim « mill annus » citat in Apo.20, va vider li electes de Jesus-Christ intrar
in li joye e li presentie de lor amat Mastro. E ti recompense va har esset obtenit graties al
victorie de Jesus super li peccat e li morte. Li sanctificat sabbath ne es plu solmen li memorial
del creation de nor terrestri universe per Deo, it marca anc chascun semane li progress vers li
intrada in li regne del cieles u, secun Joh.14:2-3, Jesus « prepara un loc » por su amat electes.
Ec ci, un tre bell motive por amar e honorar ti sanct settim die, quande it veni por marcar li
fine de nor semanes, al sunsette, al fine del 6esim die.
De nu, quande tu va leer o audir li paroles de ti quarim comandament, tu va dever audir
detra li paroles del textu, Deo dir al homan esser: « Tu have 6000 annus por producter li ovres
de fide del electes, nam arivat al fine de ti témpor, li témpor del 1000 annus del settim
millennie ne va plu apartener a te; it va prolongar se solmen por mi electes intrat in mi
eternitá celestial, per li medie del ver fide reconosset per Jesus-Christ. »
Li sabbat aparisse talmen quam un signe simbolic e profetic del etern vive reservat al
redemptet del terre. Anc, Jesus ha imaginat it per « li perle de grand valore » de su parabola
citat in Matt.13:45-46: « Li regne del cieles ancor es simil a un mercante qui sercha bell
perles. Il ha trovat un perle de grand valore; e il ha vendet omnicos quel il havet, e comprat
it ». Ti versette posse reciver du explicationes inverset. Li expression « regne del cieles »
designa li projecte salvationari de Deo. Per imaginar su projecte, Jesus-Christ se compara a un
« mercante » de « perles » qui sercha li perle, li max bell, li max perfect e do in consequentie,
ti quel prende li max grand precie. Por trovar ti perle rar, e do precie, Jesus ha lassat li ciel e
su glorie e sur li terre al precie de su terribil morte, il ha redemptet ti spiritual perles por que
ili deveni su proprietà por li eternitá. Ma inversimen, li mercator es li elect qui have sete del
absolut, del divin perfection quel va esser li recompense del ver fide. Ta ancor por ganiar ti
precie del celestial vocation, il abandona li terren valores van e ínjust por consacrar se a
render al Deo creator un culte quel es agreabil a il. In ti version, li perle de grand valore es li
etern vive ofret de Jesus-Crist a su electes in li printempe del annu 2030.
Ti perle de grand prix posse solmen concernar li ultim epoca del adventisme ; ti de
quel li ultim representantes va viver til li ver revenida de Jesus-Crist. Pro to, ti perle de grand
prix gruppa li sabbate, li revenida del Crist e li santitá del ultim electes. Li perfection doctrinal
retrova in ti ultim epoca da al santes li image del perle. Lor specific experientie de intrar
vivent in li eternitá confirma ti image del perle. E lor atache al sabbat del settim die, quel ili
save profetisar li settim millennie, da al sabbat e al settim millennie li image de un unic
precios joye a quel nullcos posse esser comparat sin un « perle de grand prix ». Ti idé va
aparir in Apo.21:21 : « Li duodec portes esset duodec perles ; chascun porte esset de un sol
perle. Li place del cité esset de pur aure, quam vitro transparent ». Ti vers sublinea li unicitá
del norme del sanctification exiget de Deo, e in sam témpor, li unic recompense quel constitue
li obtenition del etern vive per lor intrada in li sabbat del settim millennie per « portes »
symbolic quel representa li probes de fide del adventistes. Li ultim redemptet ne es plu bon
quam tis qui precedet les. Solmen li doctrinal veritá quel Deo ha fat conosser a les justifica lor
image de perle quel seque tis del petras preciosi sculptat. Deo nequande fa exception por
persones ma, secun li témpor in question, il ha reservat se li jure de far exception pri li norme
del santitá exiget por obtener li salvation. Li era cristan examinat concerne precipue li témpor
marcate per li retorn del peccat religiosimen oficialisat desde li instauration del papal roman
regime, i.e. desde 538. Anc, li comense del Reformation es covrit per su compassion e
misericordie, e li transgression del sabbath ne esset imputat ante que li decret de Dan.8:14
devenit efectiv, i.e. desde li primavera 1843. In un subtil allusion, li aparation del perle es
proposit per Jesus in Apo.3:18: « yo te consilia de comprar de me del aure provat per li foy,
por que tu deveni rich, e vestimentes blanc, por que tu es vestit e que li hontia de tui nuditá ne
aparé, e un colirio por ungir tui ocules, por que tu vide ». Ti coses, quel Jesus proposi a tis
qui manca it, constitue li elementes quel da al electet su aspecte simbolical de « perle »
regardant e judicant del Senior Jesus-Christ. Li « perle » deve esser « comprat » de Il, it ne es
obtenet gratuitmen. Li precie es ti del renunciation a se self, baze del lucta del fide. In li
respectiv órdine, Jesus proposi vender un fide provat per li prova quel da al electet su richesse
spiritual; su justicie pur e sin macul quel covri li nuditá spiritual del peccator graciat; li auxilie
del Sant Spirit quel apert li ocules e li inteligentie del hom peccator pri li project revelat de
Deo in su sant Scripturas del Bible.
In li témpor del 6000 annus del era cristan, Deo pacientat til li fine de ti cíclu terrestri
por far descovrir a su ultim electes li magnificentie de su sanct settim die o sabbat sanctificat
por su repos. Li electes qui comprende li signification have nu omni rason por amar e honorar
it quam un cade de Jesus-Crist. Quam a tis qui ne ama it e combate it, ili have e va haver omni
rason por odiar it pro que it va marcar li fine de lor animal existentie terrestri.
Li decret de Daniel 8:14
Dan.8:12 continua, ditente: « li corne jettat li veritá a terre, e successat in su
entreprisas ». Li « veritá » es, secun Ps.119:142, « li leg ». Ma it es anc li absolut oposit del
« mensitá» quel, secun Isa.9:14, caracterisa li « fals profete » papal per li terme « caude » quel
acusa it directmen in Apoc.12:4. In facte, it jette li veritá a terre por instalar in su loc su
« mensitá » religiosi. Su « entrepisas» ne posset far alt quam « successar», proque Deo self ha
provocat su aparition por punir li infidelitá cristian practicat desde li 7 de marte 321.
Li verses 13 e 14 va prender un importantie vital til li fine del munde. In li verse 13,
santos questiona se pri li témpor que va durar li extorsion del « perpetual » e ti de
« devastating sin »; coses que noi just identificat. Ma lass nos pause un pocu sur ti
« devastating sin ». Li devastation in question es ti del animas o homan vies. Al fine, li tot
homanité decimat va lassar, durant li « thousand years» del sett millenium, li planeta terre in
su forme original « formless and void » quel va meritar it, in Apo.9:2-11, 11:7, 17:8 e 20:1-3,
li nómine « abyss » de Gen.1:2.
The "santies" also ask for how long the Christian "santitá e li armé" "va esser
calcat?". In this scene, these "santies" behave as faithful servants of God, animated like
Daniel, who is given as an example in Dan.10:12, with the legitimate desire "de comprender"
the divine plan. They obtain for the three mentioned subjects, a single answer given in verse
14.
Secun li corectes e ameliorationes quel Deo ha ductet me far sur li original text
hebreic, li response dat es: « Til vespre matin, du mil tri cent, e li santitá va esser justificat ».
It ne es plu li obscur text del tradition: « Til du mil tri cent vespres e matines e li santuari va
esser purificat ». It ne es plu question pri santuari ma pri santitá; plu, li verbe « purificat » es
remplazzat per « justificat », e li triesim change concerne li expression « vespre matin » quel
es efectivmen in singular in li textu hebreic. Talmen, Deo remove omni justification de tis qui
prova cambiar li total númere per divider it per du, pretendente separar li vespres del matines.
Su procede consiste a presentar li unité del calculation « vespre matin » quel define un die de
24 hores in Gen.1. Solmen pos to, li Spiritu revela li númere de ti unité: «2300». Li total
númere del prophetic dies citat es talmen protectet. Li verbe « justificat» have li radica in li
hebreic parol « justice » « tsédèq ». Do, li traduction quel yo proposi es self justificat. Poy, un
erra pri li hebreic parol « qodèsh » traducte ti terme per « santuari » quel es in hebreic «
miqdash ». Li parol « santuari » es bon traductet in li versu 11 de Daniel 8, ma it have null loc
in li versus 13 e 14 u li Spirit usa li parol « qodèsh » quel deve esser traductet per « santitá ».
Quande on save que li « peccat devastant » vise specificmen li abandon del sabbath,
self object de un sanctification divine particulari, ti parol « sanctitá » clarifica
considerabilmen li sens del message profetic. Deo anuncia que al fine del « 2300 vespre
matine » citat, li respecte del repos de su ver « settim die » va esser exiget de il, de omni
person qui pretende al santitá e al « justicie eternal » obtenet per Jesus-Crist. Li fine del
« peccat devastant » implica li renunciation del cult religios del soledí ex-die del sole
stabiliset per Constantin 1er, li pagan imperator. Deo restabilissa talmen, a su torn, li normes
doctrinal del salvation quel prevalet in li témpor del apostoles. Ti terme « sanctitá » include
per se omni veritás doctrinal del fundamentes del fé cristian. Havente quam model e orígine li
instruction dat al judéos, li cristian aporta quam unic novitá li substitution del sacrificies
animal per li sanguine versat per Jesus-Christ sur li propitiatorie celat in un cavern subteran
situat sub su pedes in Golgotha, quam it ha placet a nor Salvator revelar e monstrar a su
servitor Ron Wyatt in 1982. Li decovriment del témines concernet per li parol « sanctitá » es
progressiv e extende se durant li témpor de un vive, ma desde 2018, ti témpor es contat e
limitat, e hodie, in 2020, solmen resta 9 annus por restaurar omni aspectes de it.
Daniel 8:14 es un decrete mortator de animas, pro que li change del judicament de Deo
have quam consequentie li perde del oferta del salvation de Cristo por omni practicantes
cristian del dominica catolic roman. Li spirit del tradition heredat va do causar li morte eternal
del multitudes, qui ignora li maxim sovente lor condemnation per Deo. It es ci que li
demonstration del amore del veritá permisse Deo marcar « li diferentie », pri li sorte que tucha
« ti qui serve le e ti qui ne serve le (Mal.3:18) ».
Alquen rebelle spiritus va voler contestar li idé self de un change imputabil a Deo qui
declara self: « Yo ne change », in Mal.3:6. Tande on deve comprender, li change fat in 1843-
44 ne consiste solmen a restabilir un norme original longmen deformat e transformat. Pro to,
li benediction del electes del Reformation, imputat malgré lor ovres ínperfect, presenta un
caracter de exception, de quel li doctrinal aspecte ne posse esser presentat quam li model del
ver fide. Ti special judicament por li unesim reformatores es tant exceptionel que Deo
mentiona e revela it in Apo.2:24 u il di al protestantes, ante 1843, « Yo ne mette sur te altri
carga, solmen, quel tu ha garda it til que yo veni ».
Li « desastre » ligat al intrada in application de ti decret de Dan.8:14 es tant « grand »,
que Deo signala it per li anuncie de tri « grand desastres » in Apo.8:13. E con tant grav
consequenties, it es urgent conosser li date de su comense de application. To esset precisimen
li preocupation del « santies » de Dan.8:13. Li duration es nu revelat « 2300 dies » profetic, id
es, 2300 real solari annus, secun li codic dat a Ezechiel, un profete contemporan de Daniel
(Ezé.4:5-6). Ti capitul 8, de quel li tema es finir li « peccate » roman, va trovar li elementes
quel manca in Dan.9 u, anc ta, it va esser question pri « finir li peccate », ma ti vez, al
« peccate » original quel ha fat perdir li etern vive, desde Adam e Eva. Li operation va
reposar sur li terrestri ministerie del Messie Jesus e sur li voluntari sacrifice de su perfect vive,
in redemption del peccates de su electes, e yo precisa bon, solmen de ili. Li témpor de su
arivada inter li homes es fixat per li profetie in profetic dies. Li message concerne li judic
popul prioritari pro que in aliantie con Deo. It da al judic popul, por « finir li peccate », un
témpor de « settant semanes » quel representa 490 dies-annus real. Ma it indica anc li metoda
por datar li comense del calculation. « Desde que li parol anuncie que Jerusalem va esser
reconstructet, til li unct, hay ... (7 + 62 = 69 semanes) ». Tri reyes persan ha dat ti
autorisation, ma solmen li triesim, Artaxerxes 1er, ha completet it secun Esdras 7:7. Su decret
royal esset promulgat in li printempe 458 ante nor era. Li fine del 69 semanes situa li comense
del ministerie de Jesus-Crist in li annu 26. Specialmen destinat al ultim « sett annus » reservat
por li ovre de Jesus, qui instaura, per su morte expiatorie, li bases del nov aliantie, li Spiritu
presenta in li versu 27 de Dan.9, ti « semane » de dies-annus « in li medie » de quel, per su
morte voluntari, « il fa cessar li sacrifice e li offerte »; li coses ofert til Jesus-Crist, por li
expiation del pecates. Ma su morte ven ante omni cose « finir li peccatu ». Qualmen on deve
comprender ti message? Deo oferta un demonstration de su amor quel va capturar li cordies
de su electes qui, per retorn de amor e gratitude, va luctar con su auxilie contra li peccate. 1
Joan 3:6 confirma, dicente: « Qui demora in il ne practica li peccatu; qui pecca ne ha videt le,
e ne ha conosset le». E il fortifica su message per mult altri citationes.
Sur li plan doctrinal, li nov alliantie constructet per Jesus-Christ veni solmen continuar li
ancian. Talmen, li du allianties reposa sur li sam base profetic revelat in Dan.9:25. Li date
458 posse ergo servir quam base por li calculation del 70 semanes fixat por li popul judeic,
ma anc por tis del 2300 dies-annus real de Dan.8:14 quel concerne li fide cristian. Gratie a ti
precisation datat, noi posse stabilir por li annu 30 li morte del Messie e por li annu 1843 li
comensa del application del decrete de Dan.8:14. Li du messages veni « finir li peccatu » con
consequenties mortal etern por ti qui obstinatmen va ignorar les, li un e li altri, til que li morte
frappa les, o pos li fine del témpor del gratie colectiv e individual quel va preceder li gloriós
retorn de Jesus-Christ. Til ti final punctu, li vive permite sincer conversions quel permisse
acceder al statu de elect.
Preparacion por Apocalipse
Li redaction del libre es completmen fat de Deo. It es il qui selecte li paroles e in
Apo.22:18-19, il prevu li traductores e li scribes qui va transmetter o transcri li racont
original, de generation a generation, que li minim change del paroles va costar les li perdition
del salvation. Dunque, noi have ci un ovre tre special de tre alt santitá. Yo posse comparar it a
un gigantesc « puzzle » de quel li montage ne vell esser finit si li minim pecie original vell
esser modificat. Li ovre es dunque divinmen coloss e secun su natura, omnicos quel Deo di ci
es ver, ma ver por li realisation de su project de salvation ; nam il adressa ti profetie a su «
servitores », plu precis, « su sclavos », del fine del munde. Li profetie va esser interpretabil
solmen quande li elementes profetisat va esser sur li puncte de realisar se o, majoritarmen, ja
realisat.
Li longore del total témpor, quel li divin projecte de salvation deve durar, ha sempre
esset ignorat per li homes. Talmen, in omni témpor, li servitor de Deo posset esperar assister
al fine del munde, e Paul atesta per su paroles: « Ecó quo yo di, fratres, it es que li témpor es
curt ; que de nu, ti qui have féminas esset quam ne havente les, ti qui plora quam ne plorante,
ti qui joya quam ne joyante, ti qui compra quam ne possedente, e ti qui usa li munde quam ne
usante it, pro que li figure de ti munde passa (1 Cor.7:29 a 31) ».
Noi have, pri Paul, li avantage trovar nos in ti témpor u Deo va finir su selection de
electet etern. E hodie, su inspirat consilie deve esser mettet in action per li ver electet de nor
final témpor. Li munde va passar, e solmen li etern vive del electet va continuar. Talmen, li
paroles de Deo in Christ, « yo veni rapidmen », in Apo.1:3, es ver, perfectmen justificat e
adaptat por ti final témpor quel es li nostre; a nin annus de su retorn, in li moment quande yo
redacte ti textu.
Noi ha videt in Dan.7:25 que Roma hat li plan de « cambiar li témpor e li leges »
divin. Li comprension del misteries del Apocalipse de Jesus-Crist, dat al apostol Johanne
detenat sur li insul Patmos, reposa principalmen sur li conossentie del ver témpor stabilisat per
Deo. Li tema del témpor es do fundamental por comprender li Apocalipse, quel Deo structura
sur ti notion del témpor. Il va do luder con li imprecission de ti data por que li libre garda su
caracter mystic inofensiv quel va permisser it trapassar li 20 secules de nor era sin esser
destructet per li entitates acusat e denunciat. Li témpores changiat, e precipue li calendari
stabilisat per Roma sur un fals date ligat al nativitá de Jesus, ne ha permisset trompar li elect
quande ili interpreta li profeties divin; pro que Deo presenta in su profeties, duratas de queles
li comense e fine apoya se sur actiones historic facilmen identifíabil e datat per li historicos
specialistes.
Ma in li Apocalipse, li notion del témpor es primordial, pro que li tot structura del libre
depende de it. Talmen per consequentie, su comprension dependet del bon interpretation del
sabbat demandat e restabilisset per Deo, in 1844. Mi ministerie, comensat in 1980, havet li
scope revelar li importantie del rol prophetic del sabbat, quel profetisa li grand repaus del sett
millenium, de Deo e su electes, li thema de Apo.20. Secun li vers Pét.3:8, «un die es quam
mill annus, e mill annus es quam un die », li ligament establisset inter li image del sett dies del
creation revelat in Gen.1 e 2 e li sett mill annus del total témpor del divin projecte, solmen ha
rendet possibil mi comprension del structura del libre. Con ti conossentie, li profetie clari se e
livra, perle per perle, omni su secretes.
Talmen, li profetie prende vive e eficacie, solmen si li message posse esser ligat a un
date del historie del era cristian. To es quo li inspiration del Sant Spirit de Deo in Jesus-Christ
ha permisset me realisar. Talmen, posse yo declarar ti « micri libre, apertet", confirmante li
acomplissement del divin projecte anuncat in Apo.5:5 e 10:2.
A nivelle de su architectura, li vision Apocalypse covri li témpor del era cristian inter li
fine del apostolic témpor, circa 94, e li fine del sett millenia quel va sequer li final retorn de
Jesus-Crist in 2030. It comparti do con li capitules 2, 7, 8, 9, 11 e 12 de Daniel li survol del
era cristian. Por cristianos, li principal instruction obtenet per li studie de ti libre es li pivotal
date del printempe 1843 stabilisset per Dan.8:14, ma anc del autunne 1844 in quel li prova de
fide ha finit. It es ancor desde li autunne 1844 que Deo ha posat li bases del fide adventist del
settim die. Ti du dates es tam important que Deo va usar les por structurar su vision
Apocalypse. Por bon comprender li valore de ti du proxim dates, on deve ligar a 1843 li
comense de un prova del fide por li parol prophetic. Li unesim victimas spiritual cade desde ti
date per lor despectuosi rejection del unesim anuncie adventist de William Miller. Ma li
témpor del prova oferta les un duesim chance con su duesim anuncie del retorn de Jesus por li
22 Octobre 1844. Li 23 Octobre li prova fini e li judicie de Deo posse esser formulat e revelat.
Li colectiv test es finit, ma li individual conversion resta sempre possibil. Plu, in factes, li
adventistes observa omnes li repos del dominic roman ancor ne identificat quam un peccat. E
li sabbate es adoptet progressivmen per li adventistes in maniere individual, sin que su major
rol es realisat per li totesim del adventistes. Ti raciocine ducte me a privilegiar por li fine del
fals fide protestant, li date del printempe 1843 e por li comense del adventisme benedit per
Deo, li autunnal date del 23 Octobre 1844. Ja, inter li Hebreos, li printempe e li Autunne esset
ligat, donante loc a festes quel celebrat themes complementari diametralmen oposat; li eternal
justicie de « li agnelle » sacrificat del « Pasca » del printempe, un parte, e li fine del pécca del
« capre » mortat por « li die del expiation » del pecates, del autun, altri parte. Li du religiosi
festes ha trovat lor acomplissement in li Pasca del annu 30 in quel li Messia Jesus ha dat su
vive. Li printempe 1843 e li 22 Octobre 1844 es talmen anc ili ligat per li sense pro que li
scope del prova de fide es justmen « finir li pécca » secun Dan.7:24 ; ti quel constitue li odiosi
practica del repos semanal in li unesim die, durant que Deo ha ordonat it por li settesim die
quel il mem sanctificat por ti usage, desde li fine del unesim semane del terrestri creation ; in
2021, 5991 annus ante nos.
On posse anc privilegiar li date del decrete de Daniel 8:14 quel define li date del
primavera 1843. Por justificar ti election, on deve considerar que ti moment interupte omni
relationes stabilisat til nu inter Deo e su creaturas; Deo qui comensa, desde ti date, un ultim
selection constructet sur du successiv adventist anuncies. Desde li printempe 1843, li sabbato
es exigibil, ma Deo va dar it al victores del prova solmen desde li autunno 1844, quam
benedictet e sanctificat signe que ili apartene a le, conform al biblic instruction de Eze.20:12-
20, quam noi ha videt plu early.
In ti libre, li capitul 5 have li scope rememorar nos que, sin li victorie tant car payat per
Jesus-Christ, « l’Agnello de Deo », omni divin auxilie, omni revelat lumine vell har esset
impossibil, e do, null human anim vell har posset esser salvat. Su prophetic lumine salva tam
mult su electes quam su voluntarimen acceptat crucifixion. Li fide in su sacrifice imputa nos
su « justicie eternal » secun Dan.7:24, ma su Revelation clarifica nor via e monstra nos li
spiritual trapes preparat per li diable, por far nos partiprender su terribil sorte. In ti casu, li
salvation prende un concret forme.
Ecce un exemple de ti subtil insidies. Li Bible es regardat e considerat con justicie
quam li scrit Parol de Deo. Tamen ti parol esset redactet per homes immerset in li context de
lor epoca. Or, si Deo ne cambia, su inimico li diablo, Satan, il cambia oportunmen de strategie
e de comportament vers li electes de Deo, in li curse del témpor. Pro to li diablo agente in
« dracon » image de su guerre apert persecutori, in su epoca, ma solmen por ti epoca, Jean
posse declarar in 1Jean 4:1 a 3 : « Car amates, ne crede omni spirit; ma prova li spirites, por
saver si ili es de Deo, nam mult fals profetes ha venit in li munde. Reconoce per to ci li Spirit
de Deo: omni spirit quel confessa Jesus Cristo venit in carne es de Deo; e omni spirit quel ne
confessa Jesus ne es de Deo, it es tis del antichrist, de quel vu ha aprendet li venida, e qui nu
es ja in li munde. » In su paroles, Jean precisa « venit in carne » solmen por identificar li Crist
de su testimonie oculari. Ma su affirmation « omni spirit quel confessa Jesus Christ venit in
carne es de Deo » ha perdit su valore desde que li religion cristian ha cadet in li apostasie e li
pecca comensante li 7 Mart 321, per abandonar li practica del ver sabbat del ver seculesim die
sanctificat per Deo. Li practica del pecca ha, til 1843, reductet li valore del facte de
« confesser Jesus-Christ venit in carne » e desde ti sam date, it ha removet omni valore de it;
li ultim inimicos de Jesus Cristo reclama se de su « nómine » quam il ha anunciat in
Matt.7:21 a 23 : « Ti qui me di: Senior, Senior, ne va intrar omni in li regne del cieles, ma sol
ti-ci qui fa li volentie de mi Patre quel es in li cieles. Mult va dir me in ti die: Senior, Senior,
esque noi ne ha profetisat per tui nómine ? Esque noi ne ha chassat demones per tui
nómine ? E ne ha noi fat mult miracles per tui nómine ? Tunc yo va dir les apertmen: Yo ne
ha nequande conosset , departe de me, vos qui comette li iniquitá ». « Nequande conosset » !
Ti « miracles » esset do realisat per li diablo e su demones.
Li Apocalipse in resumé
In li prologe del capitul 1, li comense de su gloriós Revelation, li Spirit presenta nos li
menú del fest preparat. On trova ci li tema del anuncie del gloriós retorn de Jesus-Crist,
organisat ja in 1843 e 1844, por testar li fé protestant universal e precipue american; ti tema es
omnipresent: versu 3, Nam li témpor es proxim; versu 7, voici il vient avec les nuées…; versu
10, Yo esset captet per li Spiritu in li die del Senior e yo audit detra me un voce fort quam li
son de un trompette. Transportat per li Spirit, Johan trova se in li die del gloriós retorn de
Jesus, al Die del Senior, « die grand e terribil » secun Mal.4:5, e il ha detra le, li passat
historic del era cristian presentat sub li simbol de sett nómines prendet de set cités de Asia (li
actual Turquia). Poy, quam in Daniel, li tri themas lítteres, sigilles e trompettes va covrir li tot
del era cristian in paralel, ma chascun de les es dividet in du capitules. Li detalliat studie va
revelar que ti division eveni sur li pivotal date de 1843 stabilisset in Dan.8:14. Íntra chascun
thema, messages adaptat al normes spiritual stabilisset in Daniel, por li epocas visat, veni
marcar 7 momentes del témpor covrit; 7, li númere del sanctification divin quel serve le
quam « sigil » e quel va esser li thema de Apo.7.
Li explication quel veni nequande esset rendet eficaci pro que li notion del témpor es
revelat solmen per li signification del nómines del « sett eclesies » citat in li unesim capitul. In
li tema del lettres, de Apo.2 e 3, on ne trova alcun precision sub li forme: « li unesim angel, li
duesim angel...etc. »; qualmen it va esser li casu por « li sigilles, li trompettes e li sett ultim
flagelles del ira de Deo ». Talmen alcunes ha posset creder que li messages esset adressat,
realmen e literalmen, a cristanes vivent in ti cités del antiqui Cappadocia, del actual Turquia.
Li órdine, in quel li profetie presenta ti nómines de cité, seque cronologicmen li órdine in quel
li fatis historic religiosi ha esset acomplesat tra li era cristan. E it es in function del
revelaciones ja obtenet per li libre de Daniel, que Deo define li caracter quel il da a chascun
epoca per li signification del nómine de su cité. Successivmen, li órdine revelat se traduct
talmen:
1-Ephes : signification : comense (ti del Assemblee o santuario de Deo).
2-Smyrna : signification : mirra (agreabil odore e embalsamation del mortes por Deo ;
persecutiones roman del electes fidel inter 303 e 313).
3-Pergame : signification : adulterie (depos li abandon del sabbate, li 7 de marte 321.
In 538, li regime papal instaurat oficialisa religiosimen li reposa del prim die renominat
soledí).
4-Thyatire : signification : abomination e sufrenties mortal (designa li epoca del
Reformation protestant quel denuncia apertmen li natura diabolic del catholic ; epoca
concernent li 16ème secul u gracie al impression mecanic, li dispersion del Biblia es favorisat).
5-Sardes : significationes duplic e contraposit : convulsiv e petra preciosi. (It revela li
judicament que Deo porta pri li prova de fide de 1843-1844 : li sens convulsiv concerne li fide
protestant rejectet : « Tu es mort », e li petra preciosi designa li elect victoriosi del prova : « ili
va marchar con me in vestimentes blanc pro que ili es digni de it ».)
6-Philadelphia : signification : Fraternal amore (li precíosi petres de Sardes es
assemblat in li institution adventiste del settim die desde 1863 ; li message es decernet por li
annu 1873 definit per Dan.12:12. Benedit in ti témpor, it es tamen avertit contra li risko
devenir « prendre su corona »).
7-Laodicea : signification : popul judicat : « ne frigid, ne ardent ma tepide » (it
es Philadelphia qui se fa « prender su corona » : « Tu es miserabil, miser, povri, blind, e
nud». Li institution ne hat imaginat que it vell esser testat e provat, inter 1980 e 1994, per un
prova de fide identic a ti quel valutat lor benediction divin a su pioneros de 1844 : in 1994, li
institution cade, ma li message continua per adventistes disperset quel Deo identifica e selecte
per lor amore por su lumine prophetic revelat, e per li dulci e submissiv natura quel
caracterisa li ver discípules de Jesus-Crist in omni epocas).
« In li sequent » del témpor terrestri quel finit con li gloriós retorn de Crist Deo, Apo.4
imagerá per li simbol de « 24 trones », un scena del judicament celestial (in li ciel) u Deo
reunirá su electes por que ili judica li malicient mortes. In parallel con Apo.20, ti capitul covri
li « mill annus » del sett millenium. Precisation: pro quo 24, e ne 12, trones? Pro li division
del era cristian in du partes sur li dates 1843-1844 del comense e fine del prova de fide del
epoca.
Poy, quam un important parenthese, Apo.5 va evidenciar li importantie del
comprension del libre de profeties; quo va esser possibil solmen per li victorie obtenet de nor
divin Senior e Salvator Jesus Christ.
Li témpor del era cristan va esser denov survolat in Apo.6 e 7 sub li regarde de un nov
thema; ti del « sett sigilles ». Li six prim va presentar li principal actores sur li scene e li
signes del témpor caracterisant li du partes del division del era cristan: til 1844, por Apo.6; e
desde 1844, por Apo.7.
Poy veni li tema del « trompettes » quel simbolisa punitiones de avise por li six prim in
Apo.8 e 9, e de final punition por « li settim trompette », sempre separat, in Apo.11:15 til 19.
Detra Apo.9, Apo.10 visa li témpor del fine del munde, evocante li situation spiritual
del du grand enemíes de Jesus-Crist quel reclama se a il: li fide catholic e li fide protestant,
unet del adventisme oficial decadat desde 1994. Li capitul 10 clude li unesim parte del
revelationes del libre. Ma important témporal subjectes va esser abordat e developat in li
capitules sequent.
Talmen Apo.11 va reprender li survol del era cristan e developar, principalmen, li
important rol del Revolution francesi, de quel li national ateisme instaurat es usat de Deo, sub
li nómine simbolic de « li bestie quel monte ex li abisse », por destructer li potentie del regime
catolic de « li bestie quel monte ex li mare », in Apo.13:1. Li religiosi pace universal, evocat
in Apo.7, va esser talmen obtenet e constatat in 1844. Poy, prenent ti regime revolutionari
quam image del imminent Triésim Guerre Mundial o « 6ésim trompette » de Apo.9:13, quel
constitue li ver « duesim calamitá » per li anuncie de Apo.8:13, li tema final del « setésim
trompette », quel es plenmen realisat per li retorn in glorie de Jesus-Christ, es presentat.
In Apo.12, li Spirit presenta nos un altri survol del era cristian. It completa su
informationes, specialmen pri li situation del diablo e su partisanos angelic. It nos aprende
que pos su victorie sur li cruce, in li celestial nómine de Micaël ja citat in Dan.10:13, 12:1,
nómine quel il portat in li ciel ante su incarnation human in Jesus, nor Senior ha nettat li ciel
de lor malefic presentie e que ili ha perdit por sempre li accesse al dimensiones celestial creat
de Deo. Ecí un bon novitá! Li victorie de Jesus hat felici consequenties celestial por nor
celestial fratres liberat del tentationes e pensas del demones. Ili es, desde ti expulsion, confinat
sur nor terrestrial dimension, u ili va esser mortat con li terrestrial inimicos de Deo, in 2030 al
gloriós retorn del Christ Deo. In ti survol, li Spiritu image li succession del « dragón » e li
« serpent » quel designa, respectivmen, li du strategias del lupte del diablo: li overt guerre, del
Roma imperial o papal denunciat, e li seduction religiosi tromposi del papalitá vatican roman,
ne desmascarat, presc humanist. In subtil images prendet del experienties del hebreos, « li
terre aperi su bocca » por englutar li aggression papal del ligas catolic. Tal qual noi ha videt li
ovre va esser realisat del revolutionarios frances athes. Ma it va anc esser comensat per li
truppes protestant de un falsi christianisme bellicosi aggressiv. Li survol va finir per li
evocation del « rest del posteritá del fémina ». Li Esprit da tande su definition del ver santes
del final témpor: « Ci es li perseverantie del santes qui garda li comandamentes de Deo e
retene li testimonie de Jesus ». Li Esprit designa per ti paroles tis qui, quam me, adhere a su
Revelation profetic e ne permisse que it es arrabatat per quelcunc, recoltente til li fine, li
perles dat del ciel.
Li capitul 13 presenta li du religiosi enemíes aggressiv portatores del christian. Pro
to, it les representa per du « besties » de queles li duesim ha esset extraet del unesim, quam li
relation del paroles « mare e terre » del racontation del Genese les define in ti capitul 13. Li
unesim ha actet ante 1844 e li duesim va aparir solmen in li ultim annu del terrestri témpor,
marcante talmen li fine del témpor de gratie ofert al homanes. Ti du « besties » es, por li
unesim, catolic, li matre-eklesie, e por li duesim, li reformat protestant eklesies exeat de it, su
filias.
Solmen covrante li duesim parte del era cristian desde 1844, Apo.14 evoca li tri
messages del veritás adventist del settim die al conditiones etern: li glorie de Deo quel exige li
restauration del practica de su sant sabat, su condemnation del roman catolicisme, e su
condemnation del protestantisme quel honora su dominica quel il designa quam « marca » del
autoritá human e diabolic del du Romes imperial e papal. Quande li témpor del mission
preparatori va finir, successivmen, per li levament del sant electes imaginat per « li cosecha »,
e li destruction del instructor rebelles e omni incredules, actiones imaginat per « li vindemia »,
li terre va devenir denov « li abisse » del unesim die del creation, privat de omni forme de
vive terrestrial. It va gardar in vive, tamen, durant « mill annus », un habitante de election,
Satan, li diablo self, in li atende de su destruction del ultim judicament e anc omni altri rebel
homes e angles.
Apo.15 se concentra sur li momente del fine del témpor de gratie.
Apo.16 revela « li settim ultim plagas del ira de Deo » quel frappa, pos li fine del
témpor de gratie, li ultim rebelles incredules qui deveni plu e plu aggressiv, til decretar li
morte del observatores del divin sabbat just ante li settim plage.
Apo.17 es tot dedicat al identification del « grand prostituta » nominat « Babilon li
Grand ». It es per ti paroles que li Spirit designa li « grand cité » imperial e papal, Roma. Li
judicament que Deu porta pri ella es talmen clarmen revelat. Li capitul anuncia anc su futur
judicament e su destruction per li foy, pro que li Agnello e su fidel electos va victoriosar la.
Apo.18 visa li moment del « vindemie » o punition de « Babylone la Grand ».
Apo.19 presenta li gloriós retorn de Jesus-Christ e su confrontation con li terren forcies
rebel terrorisat.
Apo.20 visa li témpor del mill annus del sett millennie, vivet tre diferentmen, in li ciel
per li elect, e sur li desolat terre, isolatmen per Satan. Sur li fine del mill annus, Deo va
organisar li ultim judicament: li anihilation per li celestial foy e subterrestri terre-foy de omni
terren e celestial rebel humanes e angelic creaturas.
Apo.21 monstra in image li glorie del Assemble format per li reunion del elect
redemptet per li sangue de Jesus-Christ. Li perfection del elect selectet es illustrat per
comparationes con to quo li terre ofre li max precios al ocules del homes: li aure, li argente, li
perles e li petras preciosi.
Apo.22 evoca in image li retorn al Eden perdit, retrovat e instalat por li eternitá sur li
terre del peccat regenerat e transformat por devenir li tron universal del sol e unic grand Deo,
creator, legislator e redemptor qui domina super omni su universes con su redemptet terrestri.
Ci fini ti rapid survól del libre Apocalipse, de quel li detalliat studie va confirmar e
fortificar to quo just ha esset dit.
Yo adjunte ti explanation altmen spiritual quel revela li celat rationament del pensé de
Deo. Il livra messages ne-suspectabil per subtil allusiones quel li Biblia va clarificar nos.
Sequente, in li construction del Apocalipse, li sam procedés qu'il ha usat por li construction de
su revelationes dat a Daniel, Deo confirma que il « ne changea » e que il va esser
« eternalmen li sam ». Do, yo ha trovat in li Apocalipse li sam metode de paralele tri themas
quel es li « lítteres al Assemblé », li « sigilles » e li « trompettes ». Secun Apo.5, u li
Apocalipse es imaginat per un libre cludet per « sett sigilles », solmen li apertura del
« settésim sigille » va autorisar li accesse al proves quel va confirmar in li capitules 8 til 22, li
interpretationes e li suspectiones emisset per li studie del capitules 1 til 6. Li capitul 7 es do li
clave del intrada in li comprension del misteries revelat. E ne astonija te pri to, pro que su
thema es just li sabbate, quel fa omni diferentie inter li ver e fals santitá desde 1843. Do, noi
retrova in Apo.7, li grand veritá quel ha criblat li protestant religion in li printempe 1843. Li
Apocalipse va solmen confirmar ti fundamental instruction revelat a Daniel. Ma, por li
adventisme, quel ha sortit de it a ti date, quam victor, li Apocalipse va revelar por 1994 un
prova quel va criblar it a su torn. Ti nov lumine va, un vez plu, o « denov », far « li diferentie
inter tis qui servi Deo e tis qui ne servi le », o plu.
Duesim parte: li detaliat studie del Apocalipse
Apocalipse 1 : Prolog Li retorn del Christ
li tema adventist
Li presentation
Vers 1 : « Revelation de Jesus Christ, quel Deo ha dat le por monstrar a
su servitores sclaves li coses quel deve evenir rapidmen, e qu'il ha fat conosser, per li invio
de su angel, a su servitor John, … ».
John, li apostul quel Jesus amat, es li depositar de ti divin Revelation quel il obtene del
Patre in li nómine de Jesus-Christ. John, in hebreic « Yohan », significa : Deo ha dat ; e to es
anc mi prim nómine. Esque Jesus ne ha dit : « on va dar a ti qui ha » ? Ti message es « dat »
per « Deo » li Patre, do con un contenete ínlimit. Nam desde su resurrection, Jesus-Christ ha
retornat su atributes divin, e it es quam Celest Patre que il posse, ex li ciel, actuar in favor de
su servitores o plu precisimen su « sclaves ». Secun li proverbio, « un hom avertit vale du ».
Deo es de ti opinion e il prova it, per adressar a su servitores revelationes pri li futur. Li
expression « to quo deve evenir rapidmen » posse astonar quande on save que li message
esset dat in 94 de nor era e que noi es nu in 2020-2021, epoca del scritura de ti document. Ma
in descovrir su messages, noi va comprender que ti « rapidmen » prende un sens literal, pro
que lor destinatares va esser contemporanes del gloriós retorn de Jesus-Crist. Ti thema va
esser in li Apocalipse omnipresent, pro que li Apocalipse es adressat al ultim « adventistes »
selectet per Deo, per li fide demonstrat in un ultim prova constructet sur li dates de Apo.9:1 til
12, quel tracta li thema del « quintesim trompette ». In ti capitul, li verses 5 e 10 cita un
prophetic periode de « quin mensus » mal interpretat til me. In mi studie del tema, ti duration
ha determinat un nov suposit date anuncie li retorn de Jesus por 1994, ver annu 2000 del ver
nativitate del Christ. Ti prova de fide ha criblat, por li ultim vez, li oficial adventisme devenit
tepide e formalist quel preparat se a far un pacte con tis que Deo revela esser su enemikes in
su Apocalypse. Desde 2018, yo save li date del ver retorn de Jesus-Christ e it ne reposa sur
alcun data del profeties de Daniel e Apocalypse, de queles li numerat durations ha omnes
esset acompletat plenante lor rol criblant in li fixat témporas. Li ver retorn de Jesus posse
esser comprendet ex li raconta del Genese, credente que li sett dies de nor semanes es
constructet sur li image del 7000 annus del tot project conceput per Deo, por eliminar li
peccato e li peccatores, e far intrar in su eternitate su amat electes selectet durant li 6000 prim
annus. A li image del proportion del sanctuario o tabernacul hebreic, li témpor del 6000 annus
es composit de tri partes de 2000 annus. Li comense del ultim parte esset marcat, li 3 de april
30, per li expiator morte de nor Salvator Jesus-Christ. Un calendari judaic confirma ti date. Su
retorn es do fixat por li primavera 2030 o, 2000 annus plu tard. Savente que li retorn del
Christ es ante nos, tam proxim, li parol « rapidmen » li paroles de Jesus es perfectmen
justificat. Talmen, malgré que it ha esset conosset e let durant li secules, li libre Apocalipse ha
restat cludet, congelat, sigillat, til li témpor del fine, quel concerne nor generation.
Verse 2: "... qui atestat li parol de Deo e li testimonie de Jesus Christ, omni quo il ha
videt".
Johannes atesta que il ha recivet su vision de Deo. Un vision quel constitue li
testimonie de Jesus-Christ quel Apo.19:10 define quam essente "li spirit del profetie". Li
message reposa sur images "vistes" e paroles audit. Johannes ha esset arrabatat al
contingenties terrestri per li Spirit de Deo quel ha revelat le in images li grand themas del
historie religiosi del era cristian; it va finir se con su retorn gloriós e redutabil por su
enemicos.
Verse 3: « Felici ti qui lee e tis qui audi li paroles del profetie, e qui garda li coses
scrit in it! Car li témpor es proxim ».
Yo prende por me li parte quel apartene a me, li felicitá por « ti qui lee » li paroles del
profetie, car li Senior da al verbe leer un precisi sens logic. Il explica it in Esa.29:11-12 :
« Omni revelation es por vos quam li paroles de un libri sigillat quel on da a un hom qui save
leer, dicente: Lee ergo to! E qui responde: Yo ne posse, pro que it es sigillat; o quam un libri
quel on da a un hom qui ne save leer, dicente: Lee ergo to! E qui responde: Yo ne save leer.».
Li vers 13, quel sequa, revela li cause de ti incapacitá: « Li Senior dice: Quande ti popul
aproxima se a me, ili honora me per li bocca e li labies; ma lor cordie es lontan de me, e li
timore quel ili have de me es solmen un precepte de tradition human. ». Li terme « sigillat » o
sigillat descri li aspecte del Apocalypse, ínlegibil pro que sigillat. Do por aperter e desigillar it
completmen, que yo, un altri Jean del témpor final, ha esset vocat per Deo; to por que omni su
ver electes, « audi e garda » li veritás revelat in li paroles e images del profetie. Ti verbes
significa « comprender e metter in practica ». In ti vers, Deo averti su electes que ili va
reciver, de un de lor fratres in Christ, « ti qui lee », li lumine quel explica li misteries del
profetie por que ili posse, a lor torn, joyar pri it e metter su instruction in practica. Qualmen in
li témpor de Jesus, li fide, li confidentie e li humilitá va esser do mult necessi. Per ti metode,
Deo cribla e ecarta li persones tro orgolliosi por lassar se docer. Anc, yo di al electes: «
Oblivija li hom, ti litt functionario traductor e transmissor, e regarda li ver Autor: li
Omnipotent Deo Jesus-Crist ».
Verse 4: « Johannes al sett Eclesies quel es in Asia: que li gracie e pace esset dat vos
de quel es, quel esset, e quel veni, e del sett spiritus quel es ante su tron, …»
Li Evocation de « sept Assemblées » es suspiciosi, pro que li Assemblé con un A
majuscul es, un, perpetualmente. « Sept Assemblées », do indica, obligatori,
li Assemblé unificat de Jesus-Christ in sept epocas marcate e successiv. Li cose va esser
confirmat e ja noi save que Deo divide li era cristian in 7 témpor special. Li referentie al Asia
es util e justificat, proque li nómines presentat in li verset 11 es tis de cités quel existe in Asia
Minor, in li ancian Anatolia situat al west del actual Turquia. Li Spiritu ja confirma li limite
de Europa e li comense del continent asiatic. Ma li parol Asia quam li parol Anatolia celat un
spiritual message. Ili significa: soleil levante in akkadian e in grec, e talmen sugera li camp de
Deo visitat de Jesus-Christ, li « soleil levante », in Lucas 1:78-79: « Gratia al intestines del
misericordie de nor Deo, per quel li soleil levante nos ha visitat de supre, por illuminar ti qui
es sedent in tenebres e in li ombre del morte, por directer nor passus in li via del pace. » Il es
anc li « soleil del justicie » de Mal.4:2: « Ma por vos qui time mi nómine, va levar se li sole
del justicie, e li sanation va esser sub su alas; vos va exir, e saltar quam li vitelles de un
stalle, ». Li formule del salut es conform al lettres quel li cristianes interchangea in li epoca de
Johannes. Tamen, Deo es designat per un nov expression, ínconosset til nu: « de parte de ti
qui es, qui esset, e qui veni ». Ti expression solmen rende, in li original grec lingue e li altri
traductiones, li signification del hebreic nómine de Deo: «YaHWéH». It es li verbe «esser»
conjugat in li triesim person singulari del imperfete témpor del hebreu. Ti témpor nominat
imperfete expresse li completet quel continua in li témpor, pro que li present témpor ne existe
in li conjugation del hebreu. «e qui veni», confirma ancor li tema del retorn de Jesus-Crist, li
adventisme. Li apertura del cristan al paganes es talmen confirmat; por les Deo adapta su
nómine. Poy, un altri novitá aparí por nominar li Sant Spiritu: «li sett Spiritus qui es avan su
tron ». Ti citation va aparir in Apo.5:6. Li numer 7 indica li sanctification, in ti casu, tis del
Divin Spirit difuset in su creaturas do, « avan su tron ». In Apo.5:6, « li agnelle immolat » es
ligat a ti simboles, li profetie do confirma li omnipotentie divin de Jesus-Crist. Li « sett
spiritus de Deo » es simbolisat per « li candelabre con sett branches » del tabernacul hebreic
quel profetisa li plan del salvation del projecte de Deo. Su programe esset clarmen traciat.
Desde Adam, 4000 annus, e per su morte Jesus expia li peccates del electes li 3 de april 30, il
do lacera li vel de peccate e aperte li accesse al ciel por li electes redemptet durant li ultim du
mill annus del six mill annus programmat por li selection del electes disperset, til li fine del
munde, inter li nationes del tot munde.
Verse 5: « e del parte de Jesus-Christ, li fidel testimonie, li unesim-nascet del
mortes, e li prince del reyes del terre! A ti qui nos ama, qui nos ha liberat de nor peccates per
su sangue, ».
Li nómine « Jesus Christ » es ligat al ministerie terrestri quel Deo ha venit acomplisser
sur li terre. Ti versette rememora nos su ovres acomplisset por obtener li salvation per gratie
quel il oferta a su sol electes. In su perfect fidelitá vers Deo e su valores, Jesus ha esset « li
fidel testimonie » proposit quam li model a imitar, a su apostoles e su discípules de omni
témpor, inclús li nor. Su morte esset profetizat per li morte del unesim animal ocidet por vestir
li nuditá de Adam e Eva pos lor peccat. Tra il, il esset do bon li « prim-nascet del mortes ».
Ma il es anc, pro su divin importantie, su morte solmen havet li eficacie e li potentie
condamnar li diable, li peccat e li peccatores. Il resta li « prim-nascet» súper omni « unesim-
nascites » del historie religiosi. It es pensante a su morte fat necessi por redemter li peccat de
su electes, que Deo fat morir omni « prim-nascetes » homan e animales del Egypt rebelle,
image del pécca, por « liberar » su popul hebreu del servitute, ja simbol e image del
« peccate ». Quam « prim-nascet », li jure del spiritual primogenitura apartene a le. Per
presentar se sub li titul de « prince del reyes del terre » Jesus fa se servitor de su redemptet. Li
« reyes del terre » es tis qui entra in su regnia redemptet per su sangue; ili va heritar li terre
renovat. It es un cose stupent descovrir li nivelle del humilitá, del compassion, del amicitá, del
fraternitá e del amore del essentes celestial quel ha restat fidel al normes divin del vive
celestial. Sur terre, Jesus ha lavat li pedes de su apostoles, confirmante que il es « li Mastro e
li Senior ». In li ciel, il va esser eternalmen « li prince» de su « reyes ». Ma « li reyes » va anc
esser servitores de lor fratres. Samanimen, per dar se li titul de « prince », Jesus se met al
nivelle del diabol, su adversario e concurrent victet, quel il nómina « li prince de ti munde ».
Li incarnation de Deo in Jesus esset motivat per li vis-a-vis del du « princes » ; li sorte del
munde e tis de su creaturas depende del potentie del grand victor Jesus Micaël YaHWéH. Ma
Jesus deve su victoria solmen in parte a su divinitá, nam il luctat contra li diablo con egal
armes, in un carnal córpor identic al nor, 4000 annus pos li perdit lucta del unesim Adam. Su
mental state e su determination a victoriar por salvar su electes solmen dat le su victoria. Il ha
apert li via a su electes monstrant que un « agnelle » docil posse victoriar « li lupes »
devoratores de carnes e spiritus, con li auxilie del Deo fidel e ver.
Verse 6: « e qui ha fat de nos un reyatu, sacerdotes por Deo su Patre, a il es li gloria e
li potentie, in li secules del secules! Amen! »
It es Joan qui define quo constitue li Assemble del electes. In Jesus-Crist, li ancian
Israel continua sub spiritual formes profetisat in li rites del ancian aliantie. Per servir li « Rey
del reyes e Senior del seniors », li ver electes partage su reyatu, e con il, ili constitue li cités
del reyatu del cieles. Ili es anc « sacrificatores » spiritual, pro que ili oficie in li temple de lor
córpor, in quel ili servi Deo, ofrent se self in santitá por su servicie. E per lor pregas quel ili
adressa a Deo, ili relaya li aromas ofret sur li altare del aromas del ancian temple de
Jerusalem. Li separation inter Jesus e li Patre es decepant, ma it coresponde al conception quel
mult fals cristanes have pri li tema. Ti-ci til li punctu de pretender « honorar » li Filie in
detriment del Patre. To es li culpa, o li peccá, del fide cristan desde li 7 de marte 321. Por
multes, li reposo del sabbate es un ordonantie quel concernet solmen li judeos del ancian
aliantie, dispensation del Patre. Li Patre e Jesus essente solmen un sol person, ili va subir li
colere de Jesus quel ili pensat honorar. In su natura divin de Patre, Jesus detene, e por li
eternitá, « li glorie e li potentie, in li secules del secules! Amen! » « Amen » quel significa: it
es ver! In veritá!
Li tema adventist
Verse 7: « Ecce, il veni con li nubes. E chascun ocul va vider le, mem ti qui perforat
le; e omni tribus del terra va lamentar se pro le. Yes. Amen!»
It is precisely when he returns that Jesus will demonstrate his glory and power.
According to Acts 1:11, he will return "in li sam maniere quam il ascendet al ciel ", but for
his return, it will be in an extreme celestial glory that will terrify his enemies; "ti qui perforat
le" by opposing his true project. For this expression concerns only the human beings
contemporary with his coming. When his servants are threatened with death or put to death,
Jesus shares their fate because he identifies with them: "E li rey va responder les: Yo di vos in
veritá, chascun vez que vos ha fat ti coses a un del minim de mi fratres, vos ha fat it a
me.(Matt.25:40) ». Li judeos e li soldates roman quel crucificat le ne es concernat in ti
message. Li Spirit de Deo imputa ti action a omni homanes qui obstruet su ovre de salvation e
fa falir por ili e altri su oferta de gratie e salvation eternal. Citante « li tribus del terre », Jesus
visa li fals cristianes per queles li tribus de Israel es suposat esser prolongat in li nov aliantie.
Discovrante a su retorn que ili preparat se por ocider su ver electes, ili va haver just rason de
lamentar, descoveriente se self quam enemico del Deo quel deveat salvar les. Li detallies del
program del ultim dies va esser revelat dispersimen in li capitules del libre Apocalypse. Ma
yo posse dir que Apo.6:15-16 descri li scene in ti paroles: « Li reyes del terre, li grandissimos,
li chefes del armé, li rich, li potent, omni sclaves e omni homes líber, celat se in li cavernes e
in li roccas del montes. E ili dit al montes e al roccas: Cadé sur nos, e celá nos ante li facie
de ti qui es sedent sur li tron, e ante li cólera del agnelle; ».
Verse 8: « Yo es li alfa e li omega, dit li Senior Deo, ti qui es, qui esset, e qui veni, li
Omnipotent. »
Ti qui parla talmen es li dulci Jesus qui ha retrova in li ciel su divin glorie, il es « li
Omnipotent ». It sufici conexer ti verse con tis de Apo.22:13-16 por haver li prova: « Yo es li
alfa e li omega, li unesim e li ultim, li comense e li fine… /… Yo, Jesus, ha inviat mi angel por
atestar vos ti coses in li Eclesies. Yo es li germine e li posteritá de David, li stelle brillant del
matine. ». Qualmen in li verse 4, Jesus se presenta sub li atributes del Deo creator, li amico de
Moïse, de qui li hebreic nómine es « YaHWéH » secun Exo.3:14. Ma yo precisa que li
nómine de Deo change secun que it es il qui se nómina o que li homes mina it: « Yo es »
deveni « Il es » in li forme « YaHWéH ».
Note adjuntet in 2022: Li expression « alpha e omega » resume li tot revelation ofertet
per Deo in su Bible, desde Genese 1 til Apocalipse 22. Ma desde 2018, li signification
profetic de « six mill » annus dat al six dies del semane ha esset confirmat sin questionar su
valore de six dies real, durant queles Deo ha creat li terre e li vive quel it deve portar. Ma, per
retener lor sens profetic, ti six dies o « 6000 » annus ha permisset definir por li primavera
2030 li final victoriosi retorn de Jesus-Crist e li levament de su sanctes fidel. Per li expression
« alpha e omega », Jesus livra a su sanctes del ultim dies, un clave quel va permisser
descovrir li témpor real de su duesim venida. Ma it esset necessi atender til li printempe 2018
por comprender qualmen on deve usar ti 6000 annus, e li 28-im de januar 2022, por associar
les a ti expressiones: « li alpha e li omega », « li comense e li fine ».
Verse 9: « Yo, Johannes, vor fratre, e qui partiprende con vos in li tribulation e in li
regne e in li perseverantie in Jesus, yo esset sur li insul nominat Patmos, pro li parol de Deo
e li testimonie de Jesus. »
Por un ver slave de Jesus-Crist, ti tri coses es ligat: li part in li tribulation, li part in li
regne, e li part in li perseverantie in Jesus. Johannes testimonia pri li contextu in quel il recive
su divin vision. Trovante le, aparabilmen indestructibil, li Romanes ha finalmen isolat le,
exilante le al insul Patmos, por limitar su testimonie vers li homes. Durant tot su vive, il ne
cessat testificar por li parol de Deo por glorificar Jesus-Crist. Ma on posse anc comprender
que Johannes esset ductet a Patmos por reciver, in tranquilitá, li testimonie de Jesus quel
constitue li Revelation, quel il recive de Deo.
Remarcam in passu que li du autores del du profeties Daniel e Apocalipse ha esset
miraculosimen protectet de Deo; Daniel salvant se del dentes del leones e Joan egresset sin
nocion ex un tina plen de oleo bullient. Lor experientie transmette nos un lecion: Deo fa li
diferentie inter su servitores per proteger in un maniere potent e supernatural ti qui glorifica le
max e presenta li aspecte de un modelle quel il specialmen desira encourager. Li ministerie
profetic es talmen designat in 1Cor.12:31 quam li « via plu excellent ». Ma hay profetes e
profetes. Omni profetes ne es vocat a reciver de Deo visiones o profeties. Ma omni electes es
exhortat a profetisar, to es testificar, li veritás del Senior a lor proxim por ducter les al
salvation.
Li vision de Jean del témpor adventist
Verse 10: « Yo esset rapat in spirit al die del Senior, e yo audit detra me un voce fort,
quam li son de un trompette, »
Li expression « die del Senior » va favorisar tragic interpretationes. In su traduction del
Bible, J.N. Darby, ne hesita traducter it per li parol « soledí », quel Deo considera quam
« marca » stigmatisante de « li bestie » ductet per li diablo in Apo.13:16 ; ti-ci directmen
contra su « sigille » regal, su settim die del repos sanctificat. Etimologicmen, li parol « soledí
» significa efectivmen, « die del Senior », ma li problema es que it consacra li unesim die del
semane al repos, quo Deo nequande ha ordonat, havente por su parte, in maniere perpetui,
sanctificat por ti usage li settim die. Tande quo designa realmen « li die del Senior » citat in ti
verset? Ma li response ja ha esset dat in li verset 7 per dir: « Ecce, il veni con li nubes. » Ecce
li « die del Senior » visat de Deo: « Ecce, yo va inviar vos Elia, li profeta, ante que li die de
YaHWéH ariva, ti-ci grand e terribil die. (Mal.3:5)» ; ti qui ha fat li adventisme e su tri «
expectationes » del retorn de Jesus, ja acomplesit con omni consequenties bon e mal portat
per ti tri probes, in 1843, 1844, e 1994. Talmen vivente in 94, Jean es transportat per li Spirit
al comense del settim millenium, u Jesus reveni in su glorie divin. Quo ha il tande « dete » a
il? Li tot passat historic del era cristan; desde li morte de Jesus, 2000 annus de religion
cristan; 2000 annus durant queles Jesus stat in li medie de su electes, auxiliant les, in Sant
Spirit, a victoriar li mal quam il hat, self, victoriat li diablo, li peccato, e li morte. « Li fort
voc » audit « dete » a il es tis de Jesus qui tal « un trompette » interveni, por avisar su electes
e revelar les li natura del religiosi trapes diabolic quel ili va rencontrar in lor vives in omni «
sett » epocas quel li sequent verset va nominar.
Verse 11: « quel dit: Quo que tu vide, scrí it in un libre, e invia it al sett Eclesies, a
Ephesus, a Smyrna, a Pergamos, a Thyatira, a Sardis, a Philadelphia, e a Laodicea. ».
Li aparent forme del textu semblat presentar quam destinatares, in un maniere literal, li
nóminat cités del Asia del epoca de Johannes; a chascun su message. Ma to esset solmen un
aspect trompant quel visat celar li ver signification quel Jesus da a su messages. In tot li Bible,
li propri nómines atribuet al homes have un signification celat in lor radica, del hebreu, del
chaldean, o del grec. Ti principie es anc aplicabil por li grec nómines de ti sett cités. Chascun
nómine revela li caracter del epoca quel it representa. E li órdine, in quel ti nómines es
presentat, coresponde al órdine del progress in li témpor programmat per Deo. No va vider in
li studie de Apo.2 e 3 u li órdine de ti nómines es respectat e confirmat, li signification de ti
sett nómines, ma tis del unesim e del ultim, «Ephes e Laodicea », revela solmen a ili, li usage
quel li Spirit fa de it. Significant, respectivmen, « lansar » e « popul judicat », noi retrova « li
alpha e li omega, li comense e li fine, » del era del gratie cristan. It ne es astonant que Jesus ha
presentat se in versu 8, sub ti definition: « Yo es li alpha e li omega». Il inscrú thus su
presentie apu su fidel sclaves, durant tot li témpor del era cristan.
Verse 12: «Yo tornat me por saver qual voc parlat a me. E pos que yo hat tornat me,
yo videt sett candelabres de aure,»
Li action de «retornar se», ducte Joan a regardar li tot era cristian, pro que il self hat
esset transportat al moment del retorn in glorie de Jesus. Pos li precisation «detra», noi have
ci «yo retornat me», e ancor, «e, pos que yo hat retornat me»; li Spiritu insiste fortmen pri ti
regard vers li passate, por que noi seque it in su logica. E quo vide tande Joan? « Sett
candelabres de oro ». Anc vez li cose es suspiciosi quam li « sett Assemblées ». Nam li
« candelabre » model trovat se in li tabernacul hebreic e it possedit sett branches quel ja
simbolisat, in comun, li sanctification del Spiritu de Deo e de su luce. Ti constatation significa
que, quam li « sept Assemblées », li « sept candelabres » simbolisa li sanctification del luce
de Deo, ma in sett momentes marcat durant li tot era cristan. Li candelabre representa li
electes de un epoca, it recive li oleo del Spirit de Deo de quel it depende por illuminar li
electes per su luce.
Anuncie de un grand calamitá
Verse 13: « e, in li medie del sept candelabres, quelcun qui similat un filio de hom,
vestit de un long robe, e portant un cintura de oro sur li pector.»
Ci comensa li description simbolic del Seniore Jesus-Crist. Ti scene representa li
promesses de Jesus: Luc 17:21: « On ne va dir : Il es ci, o : Il es ta. Car ecce, li regne de Deo
es in li medie de vos. » ; Matt.28:20 : « e instrui les observar omnicos quo yo ha prescrit vos.
E ecce, yo es con vos omni dies, til li fine del munde. ». Ti vision es tre simil a ti de Daniel 10
u li verset 1 presenta it quam un anuncie de un « grand calamitá » por su popul judeic. Ti de
Apocalipse 1 anuncia do anc un « grand calamitá », ma tis vez, por li Cristan Assemblé. Li
comparation del du visions es tre edificativ, pro que detallies es adaptat a chascun del du tre
diferent historic contextes. Li symbolic descriptiones quel va esser presentat concerne Jesus-
Crist in li context de su final gloriós retorn. Li du « calamitás » have in comun que ili es
plenat sur li fine per li du alliances stabilisat successivmen per Deo. Nu comparam li du
visions: «… un filio del hom » de ti verset esset « un hom » in Daniel, pro que Deo ne hat anc
incarnat se in Jesus. Al contra, in « filio del hom », noi retrova li « filio del hom » que Jesus
nómina constantmen quande il parla pri se self in li Evangelies. Si Deo hat tant insistet pri ti
expression, it es pro que it legitima su aptitá por salvar homes. Ci il es « vestit de un long
robe », « vestit de lin » in Daniel. Li clave del signification de ti long robe es dat in Apo.7:13-
14. It es portat per tis qui mori quam martires del ver fide: « E un del ancianes prendet li
parol e dit me: Ti qui es vestit de blanc robes, qui es ili, e de u veni ili? Yo dit le: Mi senior, tu
save it. E il dit me: Ili es ti qui veni del grand tribulation; ili ha lavat lor robes, e ili ha
blancat les in li sanguine del agno. ». Jesus porta « un cintura de oro sur su pector » sur su
cordie, ma « sur su renes », simboles de fortie, in Daniel. E li « cintura de oro » simbolisa li
veritá secun Eph.6:14: « Tene do firme : have a vor renes li veritá quam cintura ; revesti li
cuirasse de justicie ; ». Qualmen Jesus, li veritá es honorat solmen per tis qui ama it.
Verse 14 : « Su cap e su capilles esset blanc quam lana blanc, quam nive ; su ocules
esset quam un flamme de foy; »
Li blanc, simbol del puritá perfect, caracterisa li Deo Jesus-Crist qui, pro to, have
horrore del peccat. Or, li anuncie de un « grand calamitá » ne posse haver altri scope quam
punir li peccatores. Ti causa concerne li du calamitás, do noi retrova ci e in Daniel Deo, li
grand Juge, de qui li « ocules es quam flamme de foy ». Su regarde consume li peccatu o li
peccator, ma li elect de Jesus selecte renunciar al peccatu, in contrari del fals judeu e fals
cristian rebelle quel li judicament de Jesus-Christ va finalmen consumer. E li contextu final de
ti « calamitá » designa su historic enemicos, omni identificat in li capitules de ti libre, e in ti
de Daniel. Apo.13 les presenta sub li aspecte de du « besties » identificat per lor nómines
« mare e terre » quel designa li catholic e li fé protestant exeat de it, quam lor nómines
sugera secun Gen.1:9-10. A su retorn, li du besties alliat ne es plu quam un, unit por
combatter su sabbate e su fidel. Su inamicos va esser terroresat, secun Apo.6:16, e ili ne va
subsister.
Verse 15: « su pedes esset simil a ardent bronze, quam si il vell esser inflamat in un
fornace; e su voce esset quam li bruida de grand aquas. »
Li pedes de Jesus es anc pur quam li reste de su córpor, ma in ti image, ili se macula
per calcar li sanguine del peccatores rebelles. Quam in Dan.2:32, « li bronze », metal de
impur alliage, simbolisa li peccatu. In Apo.10:2 noi lee: « Il tenet in su man un micri libre
apert. Il posat su pede dextri sur li mare, e su pede sinistri sur li terre ; ». Apo.14:17 a 20 da
a ti action li nómine « vindemie » ; un thema developat in Esaïe 63. Li « grand aquas »
simbolisa, in Apo.17:15, « de popules, de multitudes, de nationes, e de lingues » quel fa un
aliantie con « li prostituta Babilon li Grand » ; nómine quel designa li eclesia catolic papal
roman. Ti aliantie de ultim hore va les unir por oposir se al sabbatu sanctificat per Deo. Ili va
decider ancide su fidel observatores. On comprende do li simboles de su just colere. In li
vision, Jesus monstra a su electes que su sol « voce » personal divine es plu potent quam ti de
omni popules del terre unit.
Verse 16: « Il havet in su dextri manu sett stelles. De su bocca exeat un acut gladie,
duplic-tranchant; e su visage esset quam li sole quande it brilla in su fortie. »
Li simbol del « sett stelles » tenet « in su dextri manu » rememora su permanent
domination quel solmen posset dar li benediction de Deo; tant sovente e massive reclamat
falsimen per su infidel enemicos. Li stelle es li simbol del religios messager pro que quam li
stelle de Gen.1:15, su rol es « de illuminar li terre», in su casu, del divin justicie. In li die de
su retorn, Jesus va resussitar (re-sussitar, do sussitar denove pos un total anihilation
momentan nominat morte) su electes de omni epocas simbolisat per li nómines del set
Assemblies. In ti glori context, por il e su electes fidel, il se presenta quam « Parol de Deo» de
quel li simbol « de un spada acut con du tranchantes » es citat in Heb.4:12. It es li hore u
ti spada va dar vive e morte, secun li fide testimoniat a ti parol divin scrit in li Bible quel
Apo.11:3 simbolisa quam « li du testimones » de Deo. Inter li homan essentes, solmen li
aspecte del visage les identifica e permisse diferentiar les; it es do li element del identification
par excellence. In ti vision, Deo adapte anc su visage al context visat. In Daniel, in li vision,
Deo simbolisa su visage per « li fulmine » simbol tipic del deo grec Zeus, pro que li enemico
del profetie va esser li grec popul seleucid del rey Antiochos IV, qui ha completat li profetie
in 168. In li vision del Apocalipse, li visage de Jesus prende anc li aspecte de su enemico
quel es ti vez « li sole quande it brilla in su fortie ». It es ver que ti ultim tentative, de eradicar
del terre omni observator del sanct divin sabbat, constitue li apogeu del combatte rebel
favorabil al respecte del « die del sole invict » instaurat li 7 de marte 321, per li imperator
Constantin 1er. Ti camp rebel va trovar se contra « li sole del divin justicie » in tot su potentie
divin, e to, li unesim die del primavera 2030.
Verse 17: «Quande yo videt le, yo cadet a su pedes quam mort. Il posat sur me su
dextri manu, dicente: Ne time!»
Per reagar talmen, Joan solmen anticipa li sorte de tis qui va confrontar se con il in li
hore de su retorn. Daniel hat adoptet li sam conduida, e in ambi casus, Jesus tranquilisa e
fortifica su servitor, su fidele sclavo. « Su dextri manu » confirma su benediction e in su
fidelitá, in contrari al rebelles del altri camp, li elect ne have motive por timer Deo qui veni
salvar le per amore. Li expression « ne time » confirma li final contextu caracterisat desde
1843 per ti adventist message del unesim angele de Apo.14:7 : « Il dit per un fort voc: Time
Deo, e da le glorie, nam li hora de su judicament ha venit; e inclina vos ante ti qui ha fat li
ciel, e li terre, e li mare, e li fontes de aquas. » ; to es, li Deo creator.
Verse 18: « Yo es li unesim e li ultim, e li vivent. Yo esset mort; e ecce, yo es vivent por
li secules del secules. Yo teni li claves del morte e del abisse.»
It is indeed Jesus, the conqueror of the devil, sin, and death, who expresses himself in
these terms. His words "li unesim e li ultim" confirm the message of the beginning and the
end of the time covered by the prophecy, but at the same time, Jesus confirms his divinity that
has given life from the first to the last of his human creatures. He who "tine li claves del
morte" has the power to decide who shall live and who shall die. The hour of his return is
when his saints shall be resurrected in the "unesim resurrection » reservat por li « felici
mortes in Christo » secun Apo.20:6. Evacuam omni mites del traditiones del fals cristianisme
de hereditage grec e roman, e comprende que « li loc del mortes » es simplicmen li sol del
terra quel ha recivet li mortes transformat in polve, secun quo it es scrit in Gen.3:19: « It es
per li sudore de tui visage que tu va manjar pane, til que tu retorna al terre, de quel tu ha
esset prendet; nam tu es polve, e tu va retornar al polve. ». Ti restes ne va plu esser de alcun
utilitá, nam lor Creator les va resussitar con omni lor personalitá gravat in su memorie divin,
in un córpor celestial incorruptibil (1Cor.15:42) identic a ti del angles restat in li fidelitá vers
Deo: « Nam in li resurrection, li mannes ne va prender féminas, ni li féminas maritos, ma ili
va esser quam li angeles de Deo in li ciel. Matt.22:30 ».
Li prophetic message pri li futur es confirmat
Verse 19: « Scri do li coses que tu ha videt, e tis queles es, e tis queles deve evenir pos
les, »
In ti definition, Jesus confirma li prophetic covriment del global témpor del cristan era
quel va finir per su retorn in glorie. Li apostolic témpor es concernet per li expression « que tu
ha videt » e Deo designa talmen Jonn quam un autentic testimoni ocular del ministerie
apostolic. Il esset testimoni del « prim amore » del Electa citat in Apo.2:4. «… ti quel es »
concerne li fine de ti témpor apostolic in quel Jonn resta vivent e activ. « , e ti quel deve
evenir pos les » designa li eventes religios quel va esser acomplet til li témpor del retorn de
Jesus-Crist, e ultra, til li fine del sett millenium.
Verse 20: « li misterie del sett stelles que tu ha videt in mi dextri manu, e del sett
candelabres de aure. Li sett stelles es li angeles del sett Eclesies, e li sett candelabres es li sett
Eclesies. ».
« Li angeles del sett Assemblies » es li electes de omni ti sett epocas. Pro que li parol
« angele », del grec « aggelos », significa missero, e it designa li angeles celestial solmen si li
parol « celestial » veni precisar it. Saman, li « sept candelabres » e li « sept Assembléas »
suspectet in mi comentarie es ci unit. Li Spirit do confirma mi interpretation: li « sept
candelabres » representa li sanctification del luce de Deo in li sett epoches designat per li
nómines del « sept Assembléas ».
Apocalipse 2: li Assemble de Christ
depos su lansament til 1843
In li thema del lítteres, noi trova in Apo.2, quar messages visant li témpor inter 94 e
1843, e in Apo.3, tri messages covrissant li témpor de 1843-44 til 2030. Observa con interesse
ti precisation revelativ concernant li nómines del unesim e ultim líttere : « Ephes e Laodicea »
quel significa, respectivmen: lansar, e popul judicat; li comense e fine del era del gratie
cristian. In Apo.2, sur li fine del capitul, li Spirit mentiona li comense del thema « adventist
del retorn de Christ » quel visa li date 1828 preestablisset in Dan.12:11. Anc, in succession
del témpor, li comense del capitul 3 de Apocalipse posse esser legitimmen ligat al date 1843
quel ha marcat li comense del prova de fide adventist. Un message adaptat veni sancionar li
fide protestant provat: « Tu es mort ». Ti explicationes esset necessi por confirmar li atache
del missages al dates stabilisset in Daniel. Ma li vision de Apocalipse aporta pri li comense
del era cristian revelaciones quel Daniel ne ha developat. Li lettres o missages quel Jesus
adressa a su servitores tra nor era dissipa li religios miscomprendentie del fals e trompant
illusiones quel concerne multitudes de credent cristian. On trova ci li ver Jesus con su legitim
exigenties e su sempre just reproches. Li quar lítteres de Apo.2 vise, successivmen, quar
epocas situat inter 94 e 1843.
1era epoca : Ephes
In 94, li ultim testimone del comense del Assemblee de Cristo
Vers 1 : « Scri al angel del Assemblee de Ephes : Ecó to quo di ti quel teni li sett
stelles in su dextri manu, ti quel marcha in li medie del sett candelabres de aure : »
Per li nómine Ephes, del unesim, traduction del grec « Ephésis » quel significa lansar,
Deo parla a su servitores del témpor del lansament del Assemblee de Cristo, in li témpor del
imperator roman Domitian (81-96). Li Spiritu visa talmen li epoca u John recive de Deo li
revelation quel il descri nos. Il es li ultim apostol restat miraculosi vivent e representa solmen,
li ultim testimoni ocular del lansament del Assemblee de Jesus-Cristo. Deo rememora su
potentie divin; it es solmen il qui « tine in su dextri manu », simbol de su benediction, li vive
de su electes, li « stelles », de queles il judica li ovres, fructes de lor fide. Secun li casu, il beni
o maledi. Deo « ambula », comprende que il avansa in li témpor de su project acompaniant,
generation pos generation, li vive de su electes e li eventes del munde quel il organisa o
combatte: « e instrue les observar omnicos quo yo ha prescriet vos. E ecce, yo es con vos
omni dies, til li fine del munde. Matt.28:20 ». Til li fine del munde, su electes va dever
acompler li ovres quel il ha preparat in avans por les: « Nam noi es su ovre, creat in Jesus
Christ por bon ovres, quel Deo ha preparat in avanse, por que noi les practica.Eph.2:10 ». E
ili va dever adaptar se al conditiones special exiget in chascun del sett epoques. Nam li lecion
dat in « Ephes » vale por li sett epoques; li « sept stelles tenet in su dextri manu » il posse
lassar cadir e cader a terra, ti queles concerne christianes rebelle. Retene li idé, que un
« candelabre » es util solmen quande it lumina, e por lumina, it deve esser plen de oleo,
simbol del Spirit divin.
Verse 2: « Yo conosse tui ovres, tui labor, e tui perseverantie. Yo save que tu ne posse
suportar li maliciosi; que tu ha provat ti qui se di apostoles e qui ne es it, e que tu les
ha trovat mentiantes; »
Atention! Li témporas del conjugation del verbes es extremmen important, pro que ili
determina li moment objectiv del epoca apostolic. In ti verse li verbe conjugat in present
designa li annu 94, durant que tis in passat concerne li epoca del persecutiones infliget del
imperator roman Nero, inter li annus 65 e 68.
In 94, li cristanes ama li veritá quel es ancor intact e ne deformate, e ili odia li
« malicos » pagan e specialmen inter ili, li dominant Romanes del témpor. Hay un rason por
to, it es que li apostol Johannes es ancor vivent e mult altri ancian testimones del veritá docet
de Jesus Cristo. Li « mentitores » es talmen facilmen desmascarat. Nam in omni témpor, li
non-convertet lolium prova mixter se con li bon gran, pro que li timore de Deo es ancor grand,
e que li message del salvation es seductor e atractiv. Ili introduce in li doctrine fals idé. Ma in
li prova del amore del veritá, ili falia e es desmascarat per li ver elect illuminat. Sammaniere,
concernent li passate del apostolic témpor, « tu ha provat », li Esprit rememora qualmen li
prova del morte fat cadear li mascas trompant del fals cristanes, li ver « mentitores » visat in ti
vers, inter 65 e 68, quande Nero livrat li Electes de Cristo al besties in su Colisee, por ofrir un
sanguinari spectacul al habitantes de Roma. Ma releva it, Jesus mentiona ti zel de un epoca
passat.
Verse 3: « que tu have perseverantie, que tu ha sufret pro mi nómine, e que tu ne ha
fatigat te. »
Anc ci, atention al témporas del conjugation del verbes!
Si li testimonie del perseverantie es ancor conservat, ti del sufrentie ne plu es. E Deo es
obligat rememorar li acceptation del sufrentie quel esset manifestat e sublimmen honorat circa
30 annus antey, inter 65 e 68, quande li sanguinari roman, Nero, livrat li cristanes al morte,
ofret in spectacul, a su popul pervers e corrupt. Solmen in ti témpor li camp Electet « suferet »
in su « nómine » e ne ha « fatigat ».
Verse 4: « Ma to quo yo have contra te, es que tu ha abandonat tui unesim amore. »
Li menacie suggestet deveni plu clar e it es confirmat. In ti témpor li cristanes es fidel,
ma li zel demonstrat sub Nero ha debilijat o ne existe plu; to quo Jesus nómina « perder su
prim amore », suggestent do por li epoca 94, li existentie de un secund amore, mult inferior al
prim.
Verse 5 : « Memora do de u tu ha cadet, penti te, e practica tui prim ovres ; sin quo, yo
va venir a te, e yo va remover tui candelabre ex su loc, sin que tu ne te penti. »
Li simplic respect o li simplic reconossentie del veritá ne fa li salvation. Deo exige plu
del part de tis qu'il salva por far les su compagnones de eternitá. Li fide in li etern vive
implica li devalorisation del prim vive. Li message de Jesus resta perpetmen li sam secun
Matt.16:24 til 26 : « Tunc Jesus dit a su discípules: Si quelcunc vole venir pos me, lass le
renunciar a se self, prender su cruce, e sequer me. Nam qui vole salvar su vive va perder it,
ma qui va perder su vive pro me va trovar it. E quo va profitar un homine si il ganiat li tot
munde, ma perdit su anim? O quo va un homine dar in exchange por su anim? » Li menacie
retirar su Spirit, simbolisat per li « candelabre », monstra que por Deo, li ver fide es lontan de
esser un simplic etiquette colat sur un anim. In li epoca de Ephes, li simbolich candelabre del
Spirit de Deo esset in li Oriente, in Jerusalem u li fide cristian nascet e in li eclesies creat de
Paul in Grecia e in li actual Turquia. Li centre religios va esser bentost transferet al west e
precipue a Roma in Italia.
Verse 6: « Tu have tamen to, que tu odia li ovres del Nicolaïtes, ovres que yo anc
odia. »
In ti lettre, li Romanes es nominat simbolicmen, pos « li maliciosi » : « li Nicolaitas »,
quel significa, victoriosi popule o popule del Victoria, do li dominatores del epoca. In grec, li
terme « Niké » es li nómine del victoria personificat. Qual es do « li ovres del Nicolaitas »
odiat per Deo e su electes? Li paganisme e li sincretisme religios. Ili honora multitudines de
pagan divinités de queles li max grand have un die del semane dedicat a les. Nostre actual
calendarium, quel atribue a li sett dies del semane li nómines del sett astres, planetes o li stelle
de nor sistema solar, es un direct heritage del religion roman. E li culte del unesim die dedicat
al « sole invict » va dar in li témpor, comensante in 321, un special rason al Deo creator por
odiar « li ovres » religiosi del Romanes.
Verse 7: « Que ti qui have oreilles audí quo li Spiridice al Eclesies: A ti qui va
victorios yo va dar manjar del árbor de vive, quel es in li paradís de Deo. »
Du messages in ti verse evoca li témpor terren del victorie, « ti qui va victoriar », e li
témpor celestial de su recompense.
Ti formule es li ultim message que Jesus adressa a su servitores de un del sett epocas
visat del profetie. Li Spirit adapta it al conditiones special de chascun epoca. Celle de Ephes
marca li comense del témpor covrit del profetie, do Deo presenta it li salvation eternal sub li
forme del comense del historie terrestrial. Li image de Jesus esset evocat sub ti deli árbor de
vive del jardin terrestrial quel Deo hat creat por plazzar li hom ínocent e pur. Apo.22 profetisa
ti restauration de un Eden renovat por li felicitá del elect victoriosi sur li nov terre. Li formule
presentat concerne chascun vez un aspecte del vive eternal ofert de Jesus-Christ a su sol elect.
2esim epoca : Smyrne
Inter 303 e 313, li ultim persecution « imperial » roman
Verse 8 : « Scri al angel del Assemblé de Smyrne : Ecó quo di li unesim e li ultim,
quel esset mort, e quel revenit al vive : »
Per li nómine « Smyrne » del duesim lettre, traduct del parol grec « smurna » quel
designa li « mirra », Deo visa li epoca de un terribil persecution ductet del roman imperator
Diocletian. Li « mirra » es un parfum quel aromatisat li pedes de Jesus poc ante su morte e
quel esset portat a il quam oferta a su nativitá per li magos venient del Oriente. Jesus retrova
in ti prova li zel del real quel il ne plu trovat in 94. Ti qui accepta morir in su nómine deve
saver que Jesus ha victoriat li morte, e que denov vivent, il va posser resussitar les quam il ha
fat por se self. Li profetie es destinat solmen al cristianes de qui Jesus es self li « prim »
representante. Per assimilar su person al vive de su servitores, il va esser anc representat per
« li ultim » cristian.
Verse 9: « Yo conosse tui tribulation e tui povritá (benque tu es rich), e li calumnies de
ti qui se di Judés e ne es tal, ma qui es un sinagoga de Satan. »
Persekutat del Romanes, li cristanes es privat de lor posesiones e sovente mortat. Ma ti
material e carnal povritás les fa spiritualmen rich secun li criterias del fide e del judicament de
Deo. Altraparte, il ne celat su judicament e revela, in tre clar paroles, li valore quel il da al
religion judeic quel ha refusat li divine norma del salvation, per ne reconosser Jesus-Crist
quam li Messie profetiat in li sant Scripturas. Lassat de Deo, li Judes es prenit in charge del
diablo e su demones e ili deveni por Deo e su ver electes, «un sinagoga de Satan ».
Verse 10: « Ne time li cose quel tu va sufrir. Ecce, li diablo va jettar quelcunes de vos
in prison, por que vu es provat, e vu va haver un tribulation de deci dies. Es fidel til li morte,
e yo va dar te li corona del vive. »
In ti verse, li diablo nomina se Diocletian, ti cruel roman imperator, quel con su
associat « tetrarchas » hat un feroci haine contra li cristianes, queles ili volet exterminar. Li
persecution o « tribulation » anunciat ha prolongat se durant « deci dies » to es, « deci annus
» real inter 303 e 313. A alcunes de ili qui ha esset « fidel til li morte » quam martires altmen
benedit, Jesus va dar « li corona de vive » ; li etern vive signe de lor victorie.
Verse 11: « Que ti qui have oreilles audi quo li Spiritu di a li Eclesies: Ti qui va
victoriar ne va sufrir li duesim morte. »
Li message de fine de epoca have quam tema: li morte. Ti vez, li Spirit mentiona li
salvation per rememorar que tis qui ne accepta li unesim morte del martirie por Deo, va sufrir,
sin posser escapar it, « li duesim morte » de « li stagno de foy » del final judicie. Un « duesim
morte » quel ne va tuchar li electes pro que ili va har intrat por sempre in li etern vive.
3ème epoca: Pergame
In 538, li instauration del regime papal de Roma
Verse 12: «Scri al angelo del Assemble de Pergame: Ecó quo di ti qui have li glavie
acut, con du tranchantes:»
Per li nóminePergame, Deo evoca li mpor deladultere spiritual. In li
nóminePergame, du radicas grec, « pérao, e gamos », se traduct per « transgresser li maritage
». It es li hore fatal del comense deldesfortunas quel va frappar li populés cristian til li fine del
munde. Per visar li date 313, li epoca precedent ha suggestet li access al potentie e li regne
pagan del imperator Constantin 1er, filio del tetrarca Constance Chlore, e victor contra
Maxence. Per decrete imperial del 7 de marte 321, il ha fat abandonar li repos semanal del
sanct sabbatu del settim divin die, nor actual saturdí, preferente it li prim die dedicat, in ti
epoca, al culte pagan del deo solar, li « Sol Invictus », li Sole Invict. Obediente a le, li
cristianes ha comisset « li adulterie spiritual », quel va esser desde 538, li norme oficial del
papisme roman ligat al epocaPergame. Li infidel cristanes sequi Vigile, li nov religios chef
stabilisset per li imperator Justinien 1er. Ti intrigant profitat de su relation con Theodora, li
prostituat maritat del imperator, por obtener ti papal poste amplificat per su nov universal
religios potentie, to es, catholic. Talmen, sub li nómine Pergame, Deo denuncia li practica del
« soledí », nov nómine e causa de un adultere spiritual, sub quel li anteyan « die del sole »
heredat de Constantin continua esser honorat per un roman cristan eclesie. Ella reclama se de
Jesus-Crist e reclama it, per li titul de su papal chef, « vicario del Filio de Deo » (Substituent o
supleant del Filio de Deo), in latin « VICARIVS FILII DEI », de quel li númere del lettres es
« 666 » ; un numer conform a ti quel Apo.13:18 atribue al element religios de « la bête ». Li
epoca nominat Pergame comensa do con li regne papal intolerant e usurpator quel prende de
Jesus-Christ, li Deo omnipotent incarnat, su titul de Chef del Assemble, secun Dan.8:11 ;
Eph.5:23: « pro que li marito es li chef del fémina, quam Christ es li chef del Eclesia, quel es
su córpor, e de quel il es li Salvator. » Ma atention! Ti action es inspirat per Deo self. In
realitá, it es il qui se retra e livra al regime papal li fide cristian devenit oficialmen infidel.
L’impudentie de ti regime, denunciat in Dan.8:23, va til far que it prende li initiative de
« cambiar li témpor e li leges » stabilisat per Deo, in person, secun Dan.7:25. E in plu,
despreciante su avise de ne nominar, spiritualmen, « patre », alcun homan esser, il se fa adorar
sub li titul de « Santissim Patre », elevante se self dessupra li Deo creator legislator, e il va
descovrir it un die, remunerator: « E ne apella nequí sur li terre vor patre; pro que un sol es
vor Patre, ti quel es in li cieles. (Mat.23:9) ». Ti rey homan have successores per queles li
regime e su excesses va continuar til li die del judicie programmat per li max grand, max fort
e max just, li ver « Santissim Patre celestial ».
Li imperator Justinien 1er instaura do ti religiosi regime quel Deo considera quam «
adulteri » vers il. Li gravitá del insult deve do esser marcat e gravat in li historie. On trova in
535 e 536, durant su regne, du gigantesc eruptiones volcanic quel va obscurar li atmosfere e
provocar in 541 un epidemic mortal de peste quel va cessar solmen in 767, con un maxime
intensitá del atacca in 592. Li malediction divin ne posset prender un plu terribil forme, e
detallies pri ti tema va esser aportat in li sequent vers.
Verse 13: « Yo save u tu habita, yo save que ta es li tron de Satan. Tu retene mi
nómine, e tu ne ha renunciat mi fide, mem in li dies de Antipas, mi fidel testimonie, qui ha
esset mortat che vos, u Satan have su habitation. »
Li profetie insiste pri li « trón » e li loc de su position pro su celebritá e li hónores que
li peccatores ancor rende a it hodie. It es ancor « Roma » quel reprende su domination, ti vez,
sub ti religiosi aspect falsmen cristian e integralmen pagan. Ti qui se reclama quam su «
substitue » (o vicario), li papa, ne obtene mem de Deo que il parla personalmen a le. Li
destinatario del profetie es un elect, ne un decadent, ni un usurpator glorificant li rites pagan.
Ti alt-loc del fide catolic roman have su tron papal in Roma, in li palacie del Lateran quel,
generosimen, Constantin 1er ha ofert al episcop de Roma. Ti palacie del Lateran es situat sur li
mont Caelius, un del « sett collines de Roma » quel es situat in li sud-ost del cité; li nómine
Caelius significa: ciel. Ti colline es li max long e li max grand del sett, in superficie. In
proximitá del eclesia del Lateran, quel representa ancor hodie, por li papatu e su clero, li max
important eclesia catholic del munde, eleva se li max grand obelisk quel existe in Roma u on
conta 13, pro que it atinge un altore de 47 metres. Descovrit sub 7 metres de terre e ruptet in
tri partes, it esset instalat in 1588, per li papa Sixtus V quel va, in parallel, organisar li
domination del State del Vatican in li sequent profetic epoc nominat Thyatira. Ti simbol del
cult solari egiptian contine sur li stel quel porta it un grand inscription quel memorisa li oferta
de Constantin. In realitá, it es su fil Constance II qui, pos li morte de su patre, ha fat venir it ex
Egipte a Roma, por acomplir in parte un desir de su patre quel volet aportar it a
Constantinopole. Ti dedication al glorie de Constantin 1er es plu debit al desir de Deo quam al
fil de Constantin. Pro que li tot obelisk con su alt pedestal confirma li liga profetisat, quel fa
de Constantin 1er li autoritá civil quel instala li repause del « die del sole », e del papa, in li
témpor simplic episcop del eclesie cristian de Roma, li autoritá religios, quel va imposir,
religiosmen, ti pagan die sub li nómine « dimanche » o sea, die del Senior. Al sommitá de ti
obelisk trova se quar simboles revelativ quel seque in ti ordine ascendent: 4 leones sedent sur
su punta, orientat al quar punctes cardinal, super queles trova se quar montes coronat per
radies solar, e super ti ensemble domina un cruce cristian. Directet al quar punctes cardinal, li
simbol del leones designa li regnitá in su fortie universal; to confirma, su description revelat
in Dan.7 e 8. Apo.17:18 confirmar dit pri Roma: «E li fémina quel tu ha videt, es li grand cité
quel have li regnitá super li reyes del terre. » Plu, li egiptian cartouche gravat sur li obelisk
evoca « li impur vot quel un rey adressa a Amon » li deo solar. Omni ti coses revela li real
natura del fide cristian quel domina in Roma desde Constantin 1er to es, desde 313 date de su
victorie. Ti obelisk, e li simboles quel it porta, testifica pri « li successe » del servitor del
diablo profetisat in Dan.8:25, quel, per Constantin 1er, successat dar al fide cristian li aspecte
de un sincretisme religios condamnat firmmen per Deo in Jesus-Crist. Yo resume li message
de ti simboles : « cruce » : fide cristian ; « radies solar » : culte solar ; « montes » : potentie
terrestri ; « quar leones » : royalitá e fortie universal ; « obelisco » : Egypt, o li peccatu, desde
li rebellion del Faraon del exode, e por li peccatu quel constitue li adoration idolatric del deo
solari Amon. Deo imputa ti criterias al catholic roman developat per Constantin 1er. E a ti
simboles, per li cartouche egyptian, il adjunte su judicament pri li engagement religios del
episcopes de Roma quel il considera ambi impur; ili es ja nominat « papas » per li religios
fratres del cité. Li association del cristian con li cult solari ja practicat e honorat per
Constantin self, es li origine de un terribil malediction quel li homanitá va payar,
continuament, til li fine del munde. Ti tron del Lateran ne es competit per li roman
imperatores, nam desde Constantin 1er, ili ne plu habita in Roma, ma in li ost del imperie, in
Constantinopole. Talmen, ignorante li profetic revelation dat per Jesus Christ a Johannes,
multitudes de homes es victimes del max grand religios deception de omni témpor. Ma lor
ignorantie es culpabil pro que ili ne ama li veritá e es talmen, per Deo self, livrat al
mensonges e al mentitores de omni sorte. Li manca de instruction del populationes del
témpor Pergamon explica li successe del papal regime imposit e suportat per li successiv
roman imperatores del témpor. To ne impede que alcun ver electes refusa e rejecte ti nov
illegitim autoritá; quo ducte Jesus a reconosser les quam su ver servitores. Li localisation
roman del electes essente fat, nota que li Spiritú trova in 538 servitores qui ha gardat li fide in
li nómine de Jesus durant honorar li soledí. Tamen, in ti loc de Roma, li ultim mártires o «
fidel testimoniantes » solmen esset videt in li témpor de Nero, in 65-68 e in ti de Diocletian
inter 303 e 313. Per visar li cité de Roma, li Spiritú memorat li fidelitá « deAntipas » son
« fidel testimonie » del témpor passat. Ti nómine grec significa: contra omnes. It sembla
designar li apostol Paul, li unesim anuncator del Evangelie de Jesus-Crist in ti cité u il morit
quam martir, decapitat, in 65, sub li imperator Nero. Deo contesti talmen li fals titul trompant
de « vicario del Filio de Deo » del papes. Li ver vicario esset li fidel Paul, e ne li infidel
Vigile, ni alcun de su successores.
Li Deo creator omnipotent ha gravat in li natura, li important momentes del historie
religiosi del era cristian; momentes u li malediction prende un caracter intens con grav
consequenties por li popul cristian. Ja durant su ministerie terrestrial, Jesus-Christ ha dat a su
deci-apostoles astonat e surprisat, li prova de su maitrise de un tempest sur li lago de Galilea;
un tempest quel il ha calmiat in un instant, sur su ordine. In li curs de nor era, li periode inter
533 e 538 ha prendet ti caracter specialmen maledit, pro que in instaurar li regime papal per li
imperator Justinien 1er, Deo volit punir li cristianes qui obedit li decret promulgat per li
imperator Constantin 1er, quel fat obligatori li repos del « die del sol Invict » del prim die del
semane, desde li 7 de marte 321. In ti periode maldit per il, Deo suscitat li evigilation de du
volcanes quel asfixiat li hemisfer nord del planeta e lassat tracies sur li hemisfer sud anc til in
li Antartic. A quelc mensus de interval, situat al antipodes un del altri sur li zone del equator,
li diffusion del tenebres esset tre eficaci e tre mortal. Miliones de tonnes de polvere expanset
se in li atmosfera, privant li homes de luce e de lor acostumat nutriment. Li sol a su zenit
ofrent li sam luce quam li plen lune quel desaparit ipse totalmen. Li historicos ha notat ti
testimonie secun quel, li armées de Justinien reprendet Roma del Ostrogotes per un tempest
de nive in plen julí. Li prim volcan nominat « Krakatoa » es situat in Indonesia e evigila se in
octobre 535 con un grandore inimaginabil transformante sur 50 km un zone montanosi in un
zone maritim. E li duesim, nominat « Ilopango » trova se in America central e il eruptet in
februar 536.
Verse 14 : « Ma yo have quelcós contra te, it es que tu have ta persones adherent al
doctrine de Balaam, qui docet a Balak plazzar un petra de scandale ante li filios de Israel,
por que ili manja carnes sacrificate a idoles e que ili livra se al impudicie. »
Li Spirit descri li situation spiritual establisset in Roma. Desde 538, li electes fidel del
epoca assista al installation de un autoritá religios quel Deo compara al profeta « Balaam ». Ti
hom servit Deo ma lassat se seducer per li lure del ganio e del terren coses; omnicos
compartet del papal roman regime. Plu, « Balaam » causat li perdition de Israel per revelar a
« Balak» li metoda per quel il posset far it cadir: it suflet presser le a acceptar maritages inter
judeos e paganes; coses quel Deo condamnat firmmen. Per comparar le a « Balaam », Deo da
nos un robot-portrait del papal regime. Li elect comprende tande li sens del actiones quel Deo,
ipse, fa acomplir per li diablo e su celestial e terren parteneres. Li malediction del cristan
eclesia reposa sur li adoption del pagan « die del invict sole », observat desde 321 per li
infidel cristanes. E li papal regime, quam « Balaam », va laborar por lor ruina e intensificar
lor divin malediction. « Li carnes sacrificat al idoles » es solmen li image comparat con li «
die del sole » pagan. Roma intrada li paganisme in li cristan religion. Ma quo tu deve
comprender, es que ili es del sam natura e sub li judicament de Deo porta li sam grav
consequenties... Tanto plu que li maledictiones generat per li « Balaam » del era cristan va
continuar til li fine del munde, marcat per li retorn in glorie de Jesus-Crist. Li infidelitá del
cristanes es anc comparat con tis del hebreos qui se livrat a « li impudicitá » pos que Deo ha
fat audir a ili su deci comandamentes. Inter 321 e 538, li infidel cristianes ha aget quam ili. E
ti action continua ancor hodie.
Verse 15: «Sammaniere, tu anc have persones adherent similmen al doctrine del
Nicolaïtes.»
In ti message, li nómine del « Nicolaïtes » mentionat in Ephèse reaparisse in ti lettre.
Ma « li ovres » quel les concerne in Ephes deveni ci « li doctrine ». Quelc Romanes es ja
desde Ephes, devenit cristanes, poy infidel cristanes desde 321, e to, in un religiosi oficial
maniere desde 538, honorante li « li doctrine » catolic papal roman.
Verse 16: « Penita do; alquo, yo va venir a te rapidmen, e yo va combatter les con li
spada de mi bocca. »
Per mentionar, « li combatte » ductet per su « Parol », « li spada de su bocca », li
Spirit prepara li context del quaresim message quel veni. To va esser ti del 16-esim secul, u li
Bible, su sant scrit parol, su « du testimonies » secun Apo.11:3, propagar li veritá divin e
desmascarar li fals fé del catolic roman.
Verse 17: « Que ti qui have orelles audir quo li Spiritu di a li Eclesies: A ti qui
victorios esser yo va dar del manna celat, e yo va dar le un petre blanc; e sur ti petre es scrit
un nov nómine, quel null person save, except ti qui recive it. »
Com chascun vez, li Spirit evoca un aspecte del vive etern. Ci it nos presenta it sub li
image profetisat per li manna dat al Hebreos faminant in li deserte arid, steril e sicc. Deo
docet tande que il posset proteger e prolongar li vive de su electes per su potentie creativ; quo
il va realisar per dar li vive etern a su electes redemptet. To va esser li culmination de omni su
projecte salvatori.
Li elect del epoca va haver quam recompense li vive etern quel li Spirit descri per
images. « Li manna » image del celestial nutriment es celat in li regne del ciel, Deo self
essente su productor. In li antiqui simbolisme, li manna esset in li sanctissim loc quel ja
simbolisat li ciel u Deo rena sur su tron soveranmen. In li roman practicas, li « blanc petre »
representat li « yes » del vote, li nigri significat li « no ». Li « blanc petre » significa anc li
puritá del vive del elect devenit etern. Su etern vive es un divin yes quel traduct un entusiastic
e massiv accepter de Deo. Pro que li elect resussita in un celestial rpor, su nov state es
comparat a un « nov nómine ». E ti celestial natura es por su electet, perpetmen misteriosi e
individual: « nequi conosse it ». On va dever heredar e intrar in ti natura por descovrir quo it
es.
4-esim epoca: Thyatira
Inter 1500 e 1800, li guerres de religion
Versu 18: « Scri al angel del Assemblé de Thyatira : Ecó quo li Fil de Deo, ti quel
have li ocules quam un flamme de foy, e de qui li pedes es simil a ardent bronze, di: »
Li quaresim lettre evoca sub li nómine « Thyatire » un epoca u li fide cristian del ligas
catolic e protestant oferta un abominabil spectacul per lor sanguinari conflictus. Ma ti
message reserva enorm surprises. In li nómine Thyatire, du radicas grec « thuao, téiro »
traducte « li abomination e dar li morte con suferenties ». Li terme grec quel justifica ti
interpretation de abomination designa, in li dictionarium grec Bailly, li porco o li apro quande
ili es in rut. E ta, precisationes es necessi. Li 16ème secul es marcat per li revelie del
protestantes qui contesta li autoritá del regime papal roman. Anc, por fortificar su temporan
autoritá, li papacie representat per li papa Sixtus Quint instaura su state del Vatican quel va
conferer it un legitimité civil ligat a su religiosi autoritá. Pro to, desde li 16ème secul, li regime
papal ha transferet su sede, situat til alor in li palazzo del Lateran, vers su proprietà del
Vatican quel ja constituet un state pontifical independent. Ma ti transferta es solmen
deception, pro que ti qui se reclama del State Vatican sede ancor in li palazzo del Lateran; pro
que it es ta, in li Lateran, que li papas acolle li emissarios del states foren quel visita les. E it
es talmen que, in 1587, esset descovrit sub 7 metres de terre e in tri pezzes, li obelisco reparat
reeriget proxim li palazzo del Lateran desde li 3 de august 1588. Li State del Vatican trova se
extra Roma, sur li colline Vaticanus, sur li rive occidental del Tiber quel borda li cité del nord
al sud. Dum que noi regardat li plan de ti cité vatican, yo esset stupefat per descovrir in it li
forme de un cap de porc, li orelles al nord, e li musello al sud-west. Li message del grec «
thuao » es talmen duplicmen confirmat e justificat per Deo, li organisator de ti coses. Li fide
catholic heredat desdePergame atinget li culmine de su abominationes. Ella reage violentmen
con odie e crueltá contra tis qui, illuminat per li Biblie, finalmen difuset gratias al impression,
denuncia su peccates e su exactiones. Plu bon, til nu, gardero del sant Scrituras quel ella fat
reproducer per su monacos in li monasteries e abbatias, ella persecuta li Biblie quel denuncia
su iniquitá. E ella fa morir li denunciatores per li potentie del monarcas cec e complasent; li
docil executores de su voluntá. Li expressiones sub queles Jesus se presenta citante, « ti quel
have ocules quam un flamme de foy e de qui li pedes es simil a ardent bronze», revela su
action punitive vers su religiosi enemicos quel il va destructer a su retorn al terre. Just li du
ideologies cristian quel combatte se a morte « per li spada » e li armes de foco in ti historic
context del epoca Thyatire. « Su pedes » va alor reposar sur « li mare e sur li terre » simbol
del catholic e del protestant in Apo.10:5 e Apo.13:1-11. Li catolicisme e li
protestantisme, ambi peccatores (peccato = bronze), ne penitent, es descrit quam « li ardent
bronze » quel atira li colere del judicament del Deo Jesus-Christ. Reprendente ti image per
quel il anuncia li grand « calamitá » in Apo.1:15, Deo revela li hore u li ultim persecutores
unit contra su fidel infantes ha combatet til morte quam « besties » salvage quel va simbolisar
les in tot li profetie. Desde François 1er til Louis XIV li guerres del religiones ha sequet se. E
on deve remarcar qualmen Deo revela li malediction del frances popore, armat supporte del
papatu desde Clovis li unesim rey del Francos. Por marcar li apogeo de ti malediction, Deo ha
portat sur li tron de Francia, li yun Louis XIV evante « quin » annus. Ti versu del Bible
Ecc.10:16, expresse su message: « Ve a te, land de quel li rey es un infante, e de quel li
principes manja desde li matine! » Louis XIV ruinat Francia per su sumptuosi expenses del
castelle de Versailles e su costosi guerres. Il lassat detra se un Francia immerset in miseria e
su successor Louis XV vivet solmen por li libertinage partageat con su inseparabil compagnon
de debaucherie, li cardinal Dubois. Abominabil personage, Louis XV totalmen desinteressat
se pri li sorte de su popul e li colere popular provocat deveat cader sur su successor, li rey
laborator, li pacific Louis XVI. Per prender quam scop de ti colere un man dulci e pacific,
Deo revelat su intention frapper li regime monarchic hereditari, pro li blind confidentie quel it
ha accordat injustmen al religiosi pretensiones papal desde Clovis.
Vers 19: « Yo conosse tui ovres, tui amore, tui fide, tui fidel servicie, tui constantie, e
tui ultim ovres plu mult quam li prim. »
Ti paroles, Deo les adressa a su servitores « fidel til li morte », ofrent se al sacrifice in
li image de lor Mastro; lor « ovres » es acceptat per Deo pro que testimonia lor autentic
« amor » por lor Salvator. Lor « fide » va esser justificat pro que accompaniat de un « fidel
servicie ». Li parol « constantie », ci citat, prende un importantie historic apreciabil. It es in «
li turre de Constance » del cité Aigues-mortes que Marie Durand vivet, quam modelle del
fide, su captivitá durant 40 long e penosi annus. Mult altris cristianes ha dat li sam testimonie,
sovente restat ínconosset por li historie. To pro que li númere del martires cresce con li
témpor. Li ultim ovres concerne li témpor del regne (1643 til 1715) del rey Louis XIV sub
quel li « dragonnades » del corp format por ti action, persecutat li fidel protestant cristianes
retirat in li forestes e li locs desert. Observa bon, li rol revelator del nómine « dracon » quel
significa « li diablo » e li apert e agressiv action del imperial Roma e del papal Roma in
Apo.12:9-4-13-16. Ti qui self nominat se « rey del sole » portat al culmine li combatte del
catolicisme defensores del « die del sole » heredat desde Constantin 1er. Tamen por testificar
contra le, Deo mergiat li tot duration de su long regnat in li tenebres, refusant le li calor e li
plen lúmine del ver sole con grav consequenties por li nutriment del popul frances.
Verse 20: « Ma quo yo have contra te, es que tu lassa li fémina Jezabel, qui se auto-
nomina profetessa, docer e seducer mi servitores, por que ili livra se al impudicitá e manja
carn sacrificate a idolés. »
In 1170, Deo fat traducter li Bible in li provençal lingue per Pierre Vaudès. Il esset li
unesim cristian qui retrova li doctrine del integral apostolic veritá, respecte del ver sabbat
inclús e adoption del vegetarianisme. Conosset sub li nómine Pierre Valdo, il es li origine del
« Vaudois » qui stabilisset se in li alpin italian Piemont. Li ovre de Reformation quel ili
representat esset combatet per li papisme e li message disparit. Talmen Deo livrat li tot
Europa a un mortifer mongol invasion sequet de un terribil epidémie de peste provocat per li
Mongoles qui destructet desde 1348, li triesim e presc li medietá de su population. Li message
de ti vers, « tu lasses li fémina Jezabel ... », es un reproche adressat al reformatores qui ne ha
dat al ovre de Peter Valdo li importantie quel it merit, pro que it esset perfect. Inter 1170 e
1517, ili ignorat li perfect doctrine del veritá del salvation cristian e lor Reformation comensat
in li fine de ti epoca es partial e tre incomplet.
Note : li perfection doctrinal comprendet e aplicat per Pierre Valdo monstra que
in le, Deo ha presentat li complet program del Reformation quel on devet realisar. In
factes, li coses evenit in du phases, li exigentie del sabbat comensante solmen in 1843-1844,
conform al témpor marcat per li decret de Dan.8:14.
Por descrir li féde catolic roman papal, Deo compara it al extran sposa del rey Ahab, li
terribil « Jezabel » qui occidet li profetas de Deo e versat li sanguine innocent. Li copie es
conform al model e it have anc li desavantage de durar mult plu longmen in activitá.
Nominante it « profetessa », Deo visa li nómine del nov loc de su « tron » : Vatican, quel
significa in old frances e latin, « vaticinare » : profetisar. Detallies historic pri li loc es
extremmen revelatori. In li origine, ti loc esset marcat per li presentie de un templ roman
dedicat al deo « serpent » Esculape. Ti simbol va designar li diable e li papal regime in
Apo.12:9-14-15. Li imperator Nero placat ci su circuites de curres de carros, e « Simon li
mago » esset inhumat ci in un cimitero. It es, sembla, su restes, quel vell esser honorat quam
tis del apostel Petro crucificat in Roma. Anc ci, un basilica donat per Constantin celebrat li
glorie cristian. Li zone esset originalmen marécage. Li mensonge talmen constructet va
justificar li nov nómine de ti basilica del Vatican quel, amplificat e embellisat in li
15ème secul, va prender li tromposi nómine de « basilica de Sant-Petre de Roma ». Ti honor,
rendet in realitá a un magician e al « serpent » Esculap, va justificar li nómine de « magie »
quel li Spirit atribue al religiosi ritus catholic roman in Apo.18:23 u li version biblic Darby
nos di : « E li luce del lamp ne va plu brilar in te; e li voce del sposo e del sponsa ne va plu
esser audit in te; nam tui mercatores esset li grandies del terra; nam, per tui magie, omni
nationes ha esset egarat.» Precisimen, li finition del laboras de ti basilica « Sant-Petre de
Roma », quel necessitat enormi summas de moné, va ducter li prelat Tetzel a vender su «
indulgenties ». Vidente li pardon de peccates vendet a precie de moné, li monaco instructor
Martin Luther ha decovrit li ver nature de su eclesia catholic roman. Il va talmen denunciar su
diabolic nature e cert de su erros per afichar in 1517 su famosi 95 teses sur li porta del german
eclesia de Augsburg. Il ha talmen oficialisat, li ovre del Reformation proposit de Deo a Petre
Valdo desde 1170.
Parlante directmen a su servitores reformat del epoca, li ver, li pacific victimes
resignat, li Spirit reprocha les lassar Jezabel docer e seducer su servitores. Noi posse leer in ti
reproche omni li doctrinal imperfection de ti comense de reformation. It « docent e
seductent » su « servitores », tis de Jesus, quo fa de it un eclesia christian. Ma su instruction
es tis del epoca Pergamo u li acusation « de impudicie » e li image del « carnes sacrificat al
idoles » ja esset denunciat. Malgré li trompant aparenties, in ti versu li important entité ne es
« li fémina Jezabel » ma li protestant christian self. Desde li comense per dir le « tu lassa li
fémina Jezabel » li Spiritu sugera faltes compartet del prim protestantes. It revela poy li
caracter de ti falt: li pagan idolatrie. Per far to, it revela li natura del « carga » quel it ne ancor
impone a le in ti epoca, ma quel it va exiger desde 1843. E in ti message, li Deo creator visa li
« soledí » roman de quel li practica es in su ocules un pagan idolatric ovre quel honora un fals
solari divitá del max antiqui paganisme del homan historie. Desde 1843, il va dever renunciar
al « soledí » o a su relation con Jesus-Crist, li unic Salvator del peccatores terrestrial.
Verse 21: « Yo ha dat la tempor por que ella vell penitentiar se, ma ella ne vole
penitentiar se de su impudicie. »
Ti témpor es revelat desde Dan.7:25 e confirmat sub tri formes in li Apocalipse in li
capitules 11,12, e 13. It es li expressiones: « un témpor del témpor e li medietá de un témpor;
1260 dies, o 42 mensus » quel designa omnicos li papal regnantie intolerant in action inter 538
e 1798. Li propagation del veritá per li medie del Bible e li predication del ver reformatores
ofert al fé catholic su ultim chance de repentir se e abandonar su peccates. It ne fat to, e
persecutat, torturat, in li nómine de su potentie inquisitor li pacific messageres del Deo vivent.
Talmen, it ha reproductet li ovres rebel del judeí popul donant al parabola de Jesus un duesim
acomplesiment : it es li parabola del viticultores qui morta li unesim inviatos de Deo, e morta
poy, quande il se presenta a les, li filio del Mastro del vinea por robar su heredage.
Verse 22: « Ecú, yo va jettar la sur un lett, e inviar un grand tribulation a tis qui
comette adultère con ella, except si ili repentise de lor ovres. »
Deo va tractar la quam un « prostitut » « jectat sur un lett », quo permisse nos ligar « li
fémina Jezabel » de ti thema con « li prostitut Babilon li grand » de Apo.17:1. Li « grand
tribulation » anunciat va venir pos li fracasse del proclamation biblic. Ti sam message va
confirmar li identification de ti « grand tribulation » a « li bestie quel monte ex li abyss » in
Apo.11:7. Ella ascende pos li ovre del « du testimonies » de Deo quel es li scrituras del ancian
e nov aliantie divin del sanct Bibel. « Li adulterie » spiritual es confirmat e nominat e « ti »
quel Deo acusa cometer it con « Jezabel » es li monarcas e monarcistes frances. Con li
sacerdotes catolic, li monarcistes va devenir li precipui objectes del colere del ateisme
national revolutionari quel esset solmen li expression del colere del omnipotent Deo Jesus-
Crist. Ili ne ha penitet, do li duplic colere frappat les in li témpor fixat per Deo sur li fine del
regne papal inter 1793 e 1798.
Li parol « tribulation » significa li consequentie del malediction divin secun Rom.2:19
: « Tribulation e angustie sur chascun anim de hom qui fa li mal, sur li Judeo primmen, poy
sur li Grec! ». Ma li « tribulation » quel puni li peccas del monarchie catholic e su alliat li
eclesia catholic roman simbolisat in Apo.17:5, per li nómine « Babilon li grand », es, in tot
logica, un « grand tribulation ».
Verse 23: « Yo va far morir per morte su infantes; e omni Eglises va saver que yo es ti
qui examina li renes e cordies, e yo va retornar a chascun secun su ovres. »
« Morir de morte » es li expression que li Spirit usa por evocar li du « terrores » del
regime revolutionari de 1793 e 1794. Per ti expression, it exclude omni idé de simplic
spiritual morte quel va concernar li protestantes in 1843 in li message livrat al angel del epoca
« Sardes » in Apo.3:1. Li homanité nequande ha conosset un ovre tam sanglant operat per
machines a ocider, inventet del doctor Louis, ma apreciat del doctor Guillotin de qui li nómine
esset atribuet al instrument self, nominat desde tande: li guillotine. Judicies sumari ha tande
pronuncet multitudes de ordines de mort, con in plu, li principie de frappar de morte li judices
e li acusatores del vésper. Secun ti principie, li homanité semblat dever desaparir e pro ti
rasón, Deo ha vocat « abysse » ti revolutionari exterminant regime. A termín, it vell har fat li
terre, « li abysse » sin alcun forme de vive del prim die del Creation, secun Gen.1:2. Ma it es
solmen in li ciel, durant li celestial judicie exercet per li elect assemblat que « omni
Eclesies (o Assemblies) » to es, li elect del sett epoques, va descovrir ti historic factes con li
sens quel Deo les ha dat. Li justicie de Deo es perfect; ti qui judicat falsmen ha esset frappat
per su justicie, « secun lor » propri « ovres ». Ili fat morir injustmen e es frappat de morte a
lor turn per li perfect divin justicie: « e yo va render a chascun secun vor ovres ».
Verse 24: « A vos, a omni altris de Thyatira, qui ne recive ti doctrine, e qui ne ha
conosset li profunditás de Satan, quam ili les nómina, yo di a vos: Yo ne mette sur vos altri
carg; »
Ti qui denuncia li catholic e da a su ritus religios li nómine de « profunditás de
Satan » ne posse esser altri quam li reformatores aparit desde circa 1200 til li revolution
frances de 1789. Qualmen que esset lor conduida, lor doctrine esset tre lontan del pur veritá
docet del Spirit al apostoles e discípules de Jesus-Christ. On trova a lor avantage solmen tri
coses positiv: li in li sol sacrifice de Jesus, li confidentie dat al sol Biblia, e li donation de
lor person e vive; omni altri punctes doctrinal esset heredat del catholicisme e do subject a
question. Talmen, quamquam ínperfect in li doctrine del veritá del cristian, li elect
reformatores savet ofrir lor vives a Deo quam vivent sacrifices e expectante 1844, li date del
comense del decret de Dan.8:14, Deo acceptat provisoriimen lor servicie. To es quo il
expresse tre clarimen per dir: « Yo ne mette sur vos altri carg ». Li situation de un divin
judicie de exception es clar in ti paroles.
Verse 25 : « solmen, quel vu have, tenet it til yo veni. »
Li rasones quel permisse Deo benedir li ínperfect protestant deve esser conservat e
practicat del electes til li retorn de Jesus-Christ.
Verse 26 : « A ti qui va victoriar, e qui va gardar til li fine mi ovres, yo va dar autoritá
super li nationes. »
Ti vers revela quo va causar li perdition del salvation desde ti epoca del Reformation
til li retorn de Cristo. Li electes va dever gardar til li fine li ovres preparat e revelat per Jesus
Cristo in maniere continuat til li fine del munde. Li vocates cade per refusar li nov exigentes
de Deo. Tamen, il nequande celat su intention far crescer progressivmen su luce til li témpor
de su venida in gloria. « Li sentiere del justes es quam li luce resplendissant, de quel li
splendore cresce til li medie del die (Pro.4:18) » ; ti verset del Bible prova it. E do it es in li
cadre de su projecte, que desde 1844, li divin exigenties va aparir in li dates previdet e
profetiat per su prophetic parol solmen biblic. It es solmen quam celestial judicator que li
elect va reciver de Deo « autoritá super li nationes ».
Verse 27: « Il va pasturar les con un verga de fer, quam on fracca li vases de argil,
talmen quam yo self ha recivet li potentie de mi Patre. »
Ti expression sugera li jure de condamnar a morte. Jure quel li electos va compartir
con Jesus-Crist in lor judicament del maliciosos stabilisset por li final judicament, durant li
« mill annus » del grand sabat del sett millenium.
Verset 28 : « E yo va dar le li stelle del matine. »
Deo va dar le su plen lúmine divin simbolisat sur nor actual terre per ti del sole. Ma
Jesus ha dit: « Yo es li lúmine ». Il anuncia talmen li lúmine del celestial vive, u Deo es self li
fonte del lúmine quel ne depende plu de un astre celestial quam nor sole.
Verset 29 : « Que ti qui have oreilles audi to quo li Spiritu di a li Eclesies!»
Li construction del Apocalipse es simil a un turre composit de sett étages, li settim va
esser li témpor del rencontre de Deo. In ti construction, li capitules 2 e 3 constitue li baze-
trame de tot li era cristian comprendet inter 94 e 2030. Omni temas mentionat in li Apocalipse
trova lor loc in ti baze-trame. Ma in ti trame li prim étages lude solmen li rol de scalieres quel
ducte al étage superior. Li importantie del revelation aparí al nivelle 3 nominat Pergame. Ti
importantie fortifica se ancor in li nivelle 4 nominat Thyatire. It es in ti epoca que li fide
cristian deveni confus e tromposi. Li judicament de Deo pri li situation spiritual de ti epoca va
portar consequenties til li fine del munde. Pro to, por solidificar tui comprension de ti
judicament, yo va far un resumé de ti message adressat per Deo a su elect protestantes del
regne de Louis XIV.
Li resumé : In li epoca del Reformation, li christian comportamentes es mult. On trova
ver sanctes persecutat, ma sempre pacific, e persones qui confunde li religion e li politica, qui
arma se e rende colp por colp al catholic armees regal. In Daniel 11:34, li Spiritu les designa
quam « hipocrites ». Poc religios persones ha comprendet que esser christian significa imitar
Jesus in omni coses, obedir su ordines e submisser se a su interdictiones; li usa de armes es un
de ili, e to esset su ultim lection dat in li hore de su arrestation. Li reproche de Jesus es
justificat per li facte que, continuante practicar heredages catholic, li protestantes favori self,
per lor exemple, li instruction e li seduction quel apartene al Jézabel catholic. Lor religiosi
practica ínperfect les discredita in li judicament de Deo quel ili deshonora avan su enemicos.
Ti fase del comense del Reformation condui le a far un judicament de exception; to quo il
sublinea per dir: « yo ne mette sur vos altri carga, solmen, quo que vos have, garda it til que
yo veni ». Ma li ínperfectitá doctrinal es legitim in ti comense e Deo accepta li servicie de tis
qui accepta li persecution e li morte in su nómine. Ili ne posset dar plu, per dar li max: lor
vive. Deo sublinea ti spirit de sacrifice quel il designa quam « ovres plu mult quam li
unesim (verset 19)». Li paganisme del catolicisme roman ha esset comparat al carnes
sacrificate al idoles. Li denunciation del deception roman comensat per li ovres perfectmen
illuminat de Petro Valdo (Vaudés) qui, desde 1170, scrit un version del Bible in un lingue altri
quam latin, li provensal. Su conossentie e comprension del exigenties divin ha esset
astonantmen complet e pos il, li fide protestant degradat se. Sub li inspiration de Johannes
Calvin, li fide protestant durat se mem prenente li image de su adversario catolic. E li
expression « Guerres de Religion » testifica un abomination por Deo, nam li electes de Jesus-
Christ, li ver, ne rende li colpes quel es portat a les. Lor venjament va venir del Senjor self.
Per armar se, li protestantes, de qui li devise esset « sola scriptura », « li Scripture sol »,
testificat un despectu por li Bible quel prohibi lor violentie. Jesus eat tre lontan in ti domaine
per docer su discípules que ili deve tender « li altri guancia » a ti qui frappa les.
Ti epoca u li persecution catholic fa morir li servitores fidel de Jesus es triplicmen
sublineat in li Apocalypse, ci in ti epocaThyatire, ma anc in li 5ésim sigil del capitul 6 e in li
3esim trompette del capitul 8. Ci, in li verset 22, Jesus encourage su servitores martires,
anuncante su intention de vengar lor morte o suframentes infliget per Roma e su servitores
regal. Li parol clave celat in li nómine Pergame aparisse clarimen, li religion catolic es
culpabil de adultere vers Deo, e tis qui comette it con ella, li monarcas catolic, lor ligas e lor
fals noblesse va payar, sub li guillotine del revolutionarios frances, li sanguine injustmen
versat. Apo.2:22-23 : « Ecce, yo va jettar la sur un lett, e inviar un grand tribulation a ti qui
comette adulterie con ella, except si ili repent se pri lor ovres. Yo va far morir de morte su
infantes; e omni Eclesies va saver que yo es ti qui examina li renes e cordies, e yo va
retribuer a chascun secun su ovres ». Ma atention! Nam pos 1843, « ti qui comette adulterie
con ella » va esser anc li protestantes, do Deo va preparar per li « triesim guerre mundal »
nuclear, un nov punition del adultere catholic, orthodox, anglican, protestant e adventist. In
parallel, li Spiritu di in li 5ésim sigille : Apo 6:9 a 11 : « Quande il apertet li quint sigille, yo
videt sub li altare li animas de tis qui hat esset immolat pro li parol de Deo e pro li testimonie
quel ili hat dat. Ili criat con un grand voc, dicente: Til quande, Sanct e ver Magistre, tu tarda
judicar e vengar nor sangue sur li habitantes del terra? Un blanc robe esset dat a chascun de
les; e it esset dit les que ili deve reposar se ancor un poc témpor, til que li númere de lor co-
servitores e frates, qui deve esser mortat quam ili, vell esser complet. ».
Ti scene del 5th sigil posse inducer confusion e deceper un mente mal illuminat. Lass
nos clarificar, ti image revela nos li secret pensa de Deo, nam secun Ecc.9:5-6-10, li mortes in
Christodormi in un state ulor memorie es obliviat, ne prenant plu alcun parte in omnicos quel
eveni sub li sole. Li Bible da al unesim morte li sense de un annihilation del tot esser; li morte
es quam si il nequande hat existet, con ti diferentie que, pos har existet, su tot existentie resta
gravat in li pensa de Deo. Do, it es a su vivent servitores que Deo adressa ti message de
consolation por les encourajar. Il rememora les que, secun su promesses, pos li somn del
morte, hay un témpor previdet por lor revival, quande ili va esser, per il, resussitat. Tunc ili va
haver li ocasion judicar, sub li regard e judicament de Deo in Jesus-Christ, lor torturatores anc
resussitat, ma al fine delmill annus. In li message de Thyatira, li morte anunciat por ti qui
comette adulterie con Jezabel li catholic va haver un duplic realisation. Sur terre, li ovre del
revolutionarios es li unesim fase, ma pos it, va venir, in su témpor e in duesim fase, li duesim
morte del ultim judicie, hore u « omni li Assemblies » christianes infidel o fidel de omni
epocas del era christian va vider li just judicie de Deo contra li adulterie spiritual.
In su image symbolic, li 4esim trompette del capitul 8 veni confirmar li action del
« grand tribulation » programmat por punir li adulterie del papisme e del monarchistes quel
ha suportat it. Li sole, li lúmine divin, li lune, li tenebrosi religion catholic, e li stelles, li
religiosi persones, es frappat in tries es, partialmen, per li persecution del ateisme del
revolutionarios frances in 1793 e 1794.
Al fine del message adressat al protestantes pacific, li Spirit confirma su condemnation
del usa del armes per rememorar que it es solmen por li ultim judicie preparat durant li
celestial judicie del settesim millennie que li elect va esser vengiat. Il do ne es autorisat
vengar se self, ante ti celestial judicie u il va tunc judicar su persecutores, con Jesus-Christ, e
participar in li verdict de lor condemnation a morte. «Il va pasturar les con un verge de fer,
quam on fracca li vases de argil ». Li scope de ti judicament va esser determinar li témpor de
suferenties del culpabil condamnat al duesim morte del final judicament. Li versu 29
mentiona: li stelle del matine. « E yo va dar le li stelle del matine ». Ti expression designa li
sole, image del luce divin. Li victor va intrar por eternitá in li luce divin. Ma ante ti context
etern, ti terme prepara li quinésim líttere quel veni. Li stelle del matine es citat in 2 Pie.1:19-
20-21 : « E noi have por tant plu cert li parol profetic, a quel vu fa bon atention, quam a un
lamp quel brilla in un loc obscur, til que li die veni aparer e que li stelle del matine leva se in
vor cordes; savente ante omnicos vos self que null profetie del Scripture posse esser un object
de interpretation particular, pro que it ne es per un vole de hom que un profetie ha unquande
esset aportat, ma it es pulsit per li Sant Spirit que hómines ha parlat de parte de Deo ». Ti
vers sublinea li importantie del parol profetic pro que li contextu del témpor venient va esser
spiritualmen conditionat per li comense del decret divin profetisat in Dan.8:14. « Til 2300
vespre-matine e li sanctitá va esser justificat ». Ma in ti témpor, ti vers esset conosset solmen
sub li traduction : « Til 2300 vespres e matines e li santuario va esser purificat ». Mem sub ti
traduction, li message de Deo esset li sam, ma minu precis, it ha posset sub ti forme esser
interpretat quam anuncie li fine del munde per li retorn in glorie de nor Senior e Salvator
Jesus Cristo. Deo ha usat li protestant american William Miller por acomplir li du probes de
fide adventist del printempe 1843 e del autun 1844. Qualmen Daniel 12:11-12 nos ha docet,
inter ti dates, in 1843, li decret divin remove del protestant decadent, li justicie salvatori ofert
per Jesus Cristo ; pro que ili ne es plu in li norme del nov santitá exiget per Deo. Li justicie de
Jesus es eternal, ma it beneficia solmen al ver elect selectet per Jesus self, e to, in omni
témpor e til li fine del munde.
Ci, inter Thyatira e Sardes, ye li unesim die del printempe 1843, li decret de Dan.8:14
deveni efectiv e noi va descovrir su consequenties in li messages adressat per li Spirit al
cristanes de ti date.
Apocalipse 3: Li Assemblé desde 1843
li apostolic fé cristan restabilat
5esme epoca: Sardes
Li judicie pronunciat per Jesus-Crist pos li adventist probes del primavera 1843 e
li 22 octobre 1844
Verse 1: « Scri al angel del Assemble de Sardes: Ecó quo di ti qui have li sett spiritus
de Deo e li sett stelles: Yo save tui ovres. Yo save que tu es regardat quam vivent, ma tu es
mort. »
Li epoca « Sardes », tema del quint lettre va far aparir du protestant christian
comportamentes, opozit atribuet: al decadent, a qui Jesus declara: « Tu sembla esser vivent, e
tu es mort » ; e al electet, in li versu 4 : « ili va marchar con me in vestimentes blanc pro que
ili es digni de it ». Secun li contenete de su du messages, li nómine « Sardes » have un duplic
signification con sens absolutmen oposit. Yo retene li principal idé ex ti grec radica :
convulsiv e precíosi petre, do, li morte e li vive. Grimasant e convulsiv define un sardonic ríde
; in grec, li sardonion es li superior corde de un caza-rete ; li sardine es un pisce ; e in li oposit
sens, li sardo e li sardoin es precíosi petres ; li sardoin essente un varietá de brún calcédonies.
In li comense de ti lettre, Jesus se presenta quam « ti quel have li sett spiritus de Deo e li sett
stelles » soit, li sanctification del Spirit e li judicie pri su servitores del sett epocas. Quam in
Dan.12, il sta super li fluvie mortifer, li prova del fide adventist, e ci livra su verdict. Observa
li voseament quel indica que su interlocutor es un in sensu colectiv. Li tot norma protestant es
concernet. Jesus fini li exception protestant mentionat in li message de Thyatire. Li nov
« carga » (secun li conception del credentes rebel) es nu imponet e exijet. Li practica del
domin roman deve esser abandonat e remplazzat per li sabbat del saturdí. Ti decrete de
Dan.8:14 renversa li situation stabilisat desde li 7 de marte 321 per li imperator Constantin 1er.
In 1833, 11 annus ante 1844, per un pluvie continu de stelles cadent, prolongat de midnoche
til 5 hores del matine, e visibil sur tot li territorie american, Deo hat ilustrat e profetisat li
massive cadita del protestant cristanes. Por te convicter pri ti interpretation, Deo hat monstrat
li stelles del ciel a Abraham, dit le: « Tal va esser tui posteritá ». Li cadita del stelles in 1833
do profetisat un massive cadita de ti posteritá de Abraham. Ti celestial signe es citat in li
thema del 6ème sigill in Apo.6:13. Jesus dit: « tu sembla esser vivent e tu es mort ». Ti de qui il
parla do have li reputation representar Deo, e ti detallie coresponde al protestantisme quel,
credente in su Reformation, pensa que it ha reconciliat se con Deo. Li divin verdict cade: « Yo
conosse tui ovres », « e tu es mort ». It es Deo self, li grand Judicato, de qui veni ti
judicament. Li protestant posse ignorar ti judicament, ma il ne posse escapar su
consequenties. In 1843, li decret de Daniel 8:14 comensat esser aplicat e null cristano es
suposat ignorar li lege del vivent Deo. Ti ignorantie es pro li despecte por li profetic parol
biblic por quel li apostol Petro exhorta nos dar tot atention in 2 Pie.1:19-20: « E noi considera
anc plu cert li profetic parol, a quel vu fa bon atenter, quam a un lamp quel brilla in un
obscur loc, til que li die veni aparer e li stelle del matin leva se in vor cordes; savente
primmen vos self que null profetie del Scripture posse esser un object de interpretation
particular.» Passant ínobservat in li medie de omni textes del Biblie del nov alliantie, ti
versettes fa, specialmen desde 1843, li diferentie inter li vive e li morte.
Verse 2: "Sia vigilanti, e fortifica li restant quel es presc morir; nam yo ne ha trovat
tui ovres perfect avan mi Deo."
Si ili ne intrat in li nov norme del santitá, "li reste" del protestantisme va "morir".
Nam, Deo condamna it pro du rasones. Li unesim es li practice del domin romanesc
condamnat per li comense del decret de Dan.8:14; li duesim es li desinteresse por li parol
profetic, nam ne prenente in consideration li lecion dat per Deo per li experientie adventist, li
descendentes protestant va portar li culpabilitá heredat de lor patres. Pri ambi punctuas, Jesus
di: "yo ne ha trovat tui ovres perfect avan mi Deo ». In dir « avan mi Deo », Jesus rememora
al protestantes li norme del deci comandamentes scrit per li fingre de Deo, li Patre quel ili
despecta in favor del Filio quel es suposit salvar les. Su fide perfectmen obedient, quel il ha
dat quam model, have null comun con li fide protestant heredero de mult peccates catholic
inter queles, in prim loc, li repaus semanal del prim die. Li porta del salvation clude se por
sempre sur li norme religiosi protestant colectiv, les « stelles » de « sixesim sigille » cade.
Verse 3 : « Memora do qualmen tu ha recivet e audit, e garda e repente te. Si tu ne
vigilat, yo va venir quam un voleor, e tu ne va saver a quel hor yo va venir a te. »
Ti verbe, « memora », implica un meditation critic pri li ovres del passate. Ma solmen
li ver electes es sat humil por criticar lor propri ovres. Plu, ti ordine « memora » evoca li
« memora » del comense del quaresim commandament quel ordona li sanctificat repause del
settim die. Ta ancor, duplicmen, li oficial protestantisme es invitat reconsiderar li acolada quel
it ha dat al profetic messages lansat de William Miller in primavera 1843 e in autun 1844, ma
anc, al textu del 4esim del 10 comandamentes de Deo quel il transgresse in peccat mortal desde
1843. Li max grav consequentie de su ruptura con Jesus-Crist es formulat: « Si tu ne vigila, yo
va venir quam un voleur, e tu ne va saver a quel hor yo va venir sur te. » Noi va vider
qualmen desde 2018, ti message ha prendet un vivent realitá. Sin vigilie, ni pentiment e fructe
de pentiment, li fé protestantic es definitivmen mort.
Verse 4: « Tamen tu have in Sardes quelc homines qui ne ha maculat lor vestimentes;
ili va marchar con me in [vestimentes] blanc, pro que ili es dign de it. »
Un nov sanctitá va vider li luce. In ti message, Jesus se contenta testificar li existentie
de « quelc homines », secun li precisationes revelat a Ellen.G.White qui esset inter ili, solmen
50 homines ha recivet li aprobation de Deo. Ti « quelc homines » designa homes e féminas
qui es aprobat e benedit, individualmen, por li testimonie de lor fide conform al expectation
del Seniore. Jesus dit: « Tamen tu have quelc homines in Sardes quel ne ha maculat lor
vestimentes; e ili va marchar con me in [vestimentes] blanc, pro que ili es dign de it ». Qui
posse contestar un dignitá reconosset per Jesus-Christ ipse? Al victores del probes de fide de
1843 e 1844, Jesus promesse li etern vive e un terren reconossentie complet quel va prender
forme oficial in li message de Philadelphia quel veni. Li maculatura del « vestiment » es
imputat al comportament líber del homan. Li « vestiment » essente li justicie imputat per
Jesus-Crist, in ti casu « blanc », su sojura indica li perde de ti justicie por li tradicional
protestant camp. Ci, al contra, li absentie de sojura indica li prolongation del imputation del
« etern justicie » de Jesus-Crist secun Dan.9:24. Bald, li conossentie e li practica del sabbath
va dar les un sanctitá real, fructe e signe del justicie impartit de Jesus-Crist. Ti judiciosi e
intelligent selection va far les bentost eternal in li sanctification e li celestial glorification
imaginat per li « blanc vestimentes » del vers 5 quel veni. Li Spirit va declarar les
« irreprehensibil » : « e in lor bocca on ne trovat un mensonge, nam ili es
irreprehensibil (Apo.14:5)». Ili va retrovar, « pacie con omnes e sanctification, sin quel null
carne va vider li Senior », secun Paul, in Heb.12:14. Concretmen, ti « blanc vestimentes » va
prender li forme del retraite del peccat quel constitue li practica del dominica roman. Pro que
ili ha atendet it fidelmen du vezes, in su loc, in signe de su aprobation, li sigille de Deo es dat
les per li Sabbat quel veni blancar li electes del Senior qui conserva su justicie. Talmen se
realisa li « purificacion del santuarium », forme sub quel Daniel 8:14 esset traductet in ti
témpor. Sub ti regard, desde li 23 octobre 1844, Jesus ha dat in vision celestial al electes
victorioses li image de su passage del loc-sant al loc-mult-sant del santuarium terrestri. Il
memorisat talmen in illustration, li moment quande morient sur li cruce, li peccat de su electes
esset expiat, realisant talmen li « die de expiationes », le « Yom kippour » hebreic. Ti eventu
ja evenit, li renovation del action in li vision solmen havet li scope questionar li unesim
aquisition del etern justicie obtenet per li morte de Jesus. To quo es plenmen acomplesat por li
decadent de Sardes, de qui li demostrat es ínatisfant por li Deo creator. Per duplic
motivation, Deo posse rejecter les pro manca de amore por su proclamat prophetic veritá, e
pro li transgression del sabbat devenit exigibil desde 1843 per li comense del application del
decrete de Daniel 8:14.
Verse 5: « Ti qui va victorios esser vestit per blanc vestimentes; yo ne va deleter su
nómine del libre de vive, e yo va confessar su nómine avan mi Patre e avan su angeles. »
Li elect redemptet per Jesus-Christ es un obedient creatura, conscie que il deve su vive
e su eternitá al Deo creator, bon, sagí, e just. To es li secret de su victorie. Il ne posse entrar in
contestation con le, pro que il aproba omnicos quel il di e fa. Talmen il self fa li joye de su
Salvator qui reconosse e clama le per su nómine, desde li fundation del munde u il hat videt le
per su prescientie. Ti versu monstra quant li fals reclamas del fals religioses es van e trompant
mem por tis qui les formula. Li ultim parol va apartener a Jesus-Christ qui di a omnes: «Yo
conosse tui ovres ». Secun ti ovres, il divide su greg, mettant a su dextri, su oves, e a su
sinistri, li capres rebelles e li lupes rapace destinat al foy del duesim morte del ultim judicie.
Verse 6: « Que ti qui have oreilles audi quo li Spiritu dice al Eclesies! »
Si omnes posse literalmen audir li paroles profetic del Spiritu, in contrari, solmen su
electes, queles il inspira e educa, posse comprender li sens. Li Spiritu refere a factes precis,
acomplisset in li historial témpor, do li elect deve interessar se pri li religiosi e profan historie,
e li tot Bibel composit de racontas de testimonias, laudes, e profeties.
Nota : in li versu 3, Jesus-Christ dit al protestant decadent : « Memora do qualmen tu
ha recivet e audit, e garda e penti te. Si tu ne vigila, yo va venir quam un furtator, e tu ne va
saver a quel hor yo va venir sur te ». Al contrari, por li herederos del victores, desde li
printempe 2018, ti message transforma se in: « Si tu vigilat, yo ne va venir quam un furtator, e
tu va saver a quel hor yo va venir a te ». E li Senior ha tenet su promessas, pro que hodie in
2020, su electes ha recivet li conossentie del date de su ver revenida revelat por li printempe
2030. Ma, li fide protestant es condamnat a ignorar ti precission, reservat, solmen, per Jesus, a
su electes. Car in opposition a su conduida vers li mal servitores, « li Senior ne fa nequó sin
avisar su servitores li profetas » Amo.3:7.
6ésim epoca : Philadelphia
Li adventisme intrat in mission universal
Inter 1843 e 1873, li sabat divin del saturdí, ver settim die ordonat per Deo, es
restabilisat e adoptet per li pioneros del adventisme del settim die quel ha prendet li forme de
un religios institution cristian american oficial nominat desde 1863: « li eclesia adventiste del
settim die ». Conform al instruction preparat in Dan.12:12, li message de Jesus es adressat a
su elect sanctificat per li repos del sabat, al date del annu 1873. In parallel, ti electes beneficia
del beatitude de Dan.12:12: « Felici ti qui va atender til 1335 dies! ».
Li nov normes stabilisset desde 1843 deveni universal in 1873
Versu 7: « Scri al angel del Assemblé de Philadelphia: Ti-ci es li paroles del Sant, li
Ver, quel have li clave de David, quel aperte, e nequí va cluder, quel clude, e nequí va
aperter : »
Per li nómine « Philadelphia », Jesus monstra su Electet. Il ha declarat: « Per to omnes
va saver que vu es mi discípules, si vu have amor inter vos. Joh13:35» E it es li casu
de Philadelphia quel li radicas grec significa: fraternal amore. Il ha selectet li electet quel
compone it, per provar lor fide, e por ti victores, su amore deborda. Il se presenta in ti
message, dirante: « ecó que li Sant, li Veritábil dice ». Li Sant, pro que it es un témpor u li
sanctification del sabbate e ti del electet es exiget per li decrete de Dan.8:14 intrat in
application desde li printempe 1843. Li Ver, nam in ti prophetic hor, li lege de veritá es
restabilisset; Deo retrova li santitá de su 4ésim comandament fóulat del cristanes desde li 7 de
marte 321. Il ancor dice: « ti qui have li clave de David ». To ne es li claves de Sant Petro
reclamat quam possession de Roma. « Li clave de David » apartene al « filio de David »,
Jesus, ipse, in person. Null altri quam il posse conceder li salvation eternal, nam ti clave il ha
obtenet portant it « sur su spalle » sub li forme de su cruce, secun Isa.22:22: « Yo va metter
sur su spalle li clave del dom de David: quande il va aperter, null va cluder; quande il va
cluder, null va aperter ». Ti clave designante li cruce de su suplicie, in acomplissement de ti
verset, noi lee ci: « ti qui aperte, e nequí va cluder, ti qui clude, e nequí va aperter ». Li porta
del salvation ha esset apertet al adventisme del settim die in construction e cludet al adeptes
religios del domin romanic desde li printempe 1843. Pro que ili ha acceptat submisser se al
veritás doctrinal presentat e honorat per lor fide su parol profetic, li Spirit de Jesus di al santés
del témpor Philadelphia : « Yo conosse tui ovres. Ecce, pro que tu have poc potentie, e que tu
ha gardat mi parol, e que tu ne ha renunciat mi nómine, yo ha mettet ante te un porta apertet,
quel nequí posse cluder ». Ti religios gruppe esset, oficialmen, solmen american desde 1863.
Ma in 1873, durant un general conferentie in Battle-Creek, li Spiritu apertet it un universal
missionari porta quel deve continuar til li ver revenida de Jesus-Crist. Necuno va impedir it e
Deo va gardar it. On deve remarcar que omni quo Jesus releva de bon, che li ver santos, anque
define li causes pro queles li protestant fide cadet, in 1843. Ti message es exactmen li contra
de ti quo Jesus adressa al decadent de Sardes in li versu 3, pro que li visat ovres es self
inverset.
Li 12 tribus de Apo.7 in crescentie
Verse 8: « Yo conosse tui ovres. Ecce, pro que tu have poc potentie, e que tu ha gardat
mi parol, e que tu ne ha renunciat mi nómine, yo ha mettet ante te un porta apertet, quel
nequí posse cluder. »
Li elect del epoca es judicat favorabilmen pri su ovres quel Jesus imputa a justicie. Su
« poc potentie » confirma li nassentie del gruppe fundat sur li « quelc homes » del versu 4. In
1873, Jesus anuncia al adventistes lor avansament vers su retorn per li simbol del porta apertet
celestial quel va apertir se in primavera 2030, to es in 157 annus. In li message quel va sequer,
ti adressat a Laodicea, Jesus va star ante ti porta, indicante talmen li proxim iminent de su
retorn: « Ecce, yo sta al porte, e yo frappa. Si quelcun audi mi voce e aperi li porte, yo va
intrar in su dom, yo va supar con il, e il con me. Apo.3:20 »
Li accesse del fide cristan permisat al Judés
Verse 9 : « Ecce, yo da te de tis del sinagoga de Satan, qui se di Judés e ne es it, ma
qui mente; ecce, yo va far les venir, se prosternar a tui pedes, e conosser que yo ha amat te. »
Per citar li intrada de ver judeos secun li race e li carne in li gruppe adventist, ti
versette confirma li restauration del repos del sabbath; li soledí ne plu fa obstacle a lor
conversion. Nam desde 321, su abandono ha anc havet li consequentie, li impediment de
sincer judeos adoptar li fide cristian. Su judicament pri li judeos de race ne esset un opinion
personal de Paul, li testimoni fidel; it esset tis de Jesus-Christ qui confirma it in ti Revelation,
ja in Apo.2:9, in li message adressat a su servitores calumniat del judeos e persecutat del
Romanes del témpor.Smyrne. Remarcabil que li judes de rasse deve recomosser li salvation
cristian in li norme adventist por profitar del gratie de Deo. Li universal adventisme solmen
porta, li divin lum quel it ha devenit li oficial exclusiv depositario desde 1873. Ma atention!
Ti lum, su doctrine e su messages es li proprietà exclusiv de Jesus-Crist; null hom e null
institution posse refusar su evolution sin metter lor salvation in peril. In fine in ti versu, Jesus
precisa « que yo ha amat te ». Vell it dir que pos ti epoca de benediction, il posset ne plu amar
la? Yes, e to va esser li sense del message acordat a « Laodicea ».
Li comandamentes de Deo e li fide de Jesus
Verse 10: « Pro que tu ha gardat li parol del pacientie in me, yo va anc gardar te in li
hore del prova quel va venir sur li terra conosset, por provar li habitantes del terra. »
Li terme pacientie confirma li contextu del expectantie adventist evocat in Daniel
12:12: « Felici ti qui atende, e quel va arivar til mil tri-cent triant-cinc dies! ». Li prova
concerne li fide del « habitantes del terre», tis qui habita li « terre conosset » to es, reconosset
per Jesus-Christ, li Deo creator. It veni provar li voluntá human e demascarar li spiritu rebel
del camp « ecumenic » quel designa per li grec « oikomèné » li « terre conosset » de ti versu.
Ti promesse obliga Jesus solmen sub li condition que li institution conserva li qualitá
del del comense. Si li message adventiste deve continuar til li témpor del ultim prova de
universal profetizat in ti vers, it ne va esser necessarimen sub un forme institutional. Nam li
menacie pendet in ti message in li vers 11 quel seque, til nu totalmen positiv e benedet de
Deo. Li promesse de Jesus va concerner su posteritá restat vivent in 2030. In ti témpor, li ver
electes de 1873 va har dormit «in li Senior » secun Apo.14:13 : « E yo audit ex li ciel un voce
quel dit: Scrí: Felic desde nu li mortes qui mori in li Senior! Yes, dit li Spirit, por que ili
reposa de lor labores, nam lor ovras seque les. » Do it es ci un duesim benediction atribuet
per Jesus-Christ a ti exemplari Electa. Ma quo Jesus beni it es un conduida testimoniat per
ovres. Li herederos de « Philadelphia » va reproducer fidelmen, in 2030, su ovres, su fide, su
acceptation del veritás dat del Deo del ciel sub li ultim formes quel il les va har dat; nam ili va
subir grand changes til li fine u li comprension del divin project va esser perfect.
Li promesse adventist de Jesus-Crist e su avise
Verse 11: « Yo veni promptmen. Tene quo tu have, por que nequí prende tui corona. »
Li message « Yo veni rapidmen » es del tip adventist. Jesus confirma talmen li
abandon de omni altri religiosi confession. Li expectation de su retorn in glorie va restar til li
fine del munde, un del principal criterios quel identifica su ver electes. Ma li sequentie del
message fa pesar un grav menacie: « Tene to quo tu have, por que nequi prende tui corona.»
E qui posse prender su corona sinon su enemicos? Su descendentes va dover, in prim, les
identificar, e pro que ili ne va har fat to, victimes de lor humanist spirit, ili va far aliantie con
les, comensante de 1966.
Verse 12: « Ti qui va victor, yo va far le un columna in li temple de mi Deo, e il ne va
exir plu; yo va scrir sur le li nómine de mi Deo, e li nómine del cité de mi Deo, del nov
Jerusalem quel descende del ciel apu mi Deo, e mi nov nómine. »
In su ultim paroles de benediction dedicat al victores, Jesus gruppa omni images del
salvation obtenet. « Un columna in li templo de mi Deo », ssignifica: un suporte solid por
portar mi veritá in mi Assemble, li Electet. « e it ne va exir plu »: su salvation va esser
eternal. « … ; yo va scrir sur le li nómine de mi Deo »: yo va gravar in le li image del caracter
de Deo perdit in Eden. « e li nómine del cité de mi Deo »: il va partiprender li glorification
del Electet descrit in Apo.21. « … del nov Jerusalem quel descende del ciel de che mi Deo, »:
Li « nov Jerusalem » es li nómine del reunion del electet glorificat devenit completmen
celestial quam li angeles celestial de Deo. Apo.21 descri it in image simbolic de petras
preciosi e perles quel testifica li fortie del amor quel Deo senti por su redemptet del terre. It
descende sur li terre renovat por viver eternalmen in li presentie de Deo quel instala su tron ta.
« … e mi nov nómine » : Jesus associa li change de su nómine a su passage del natura terrestri
al natura celestial. Li elect salvate, restat vivent o resussitat, va viver li sam experientie e
reciver un córpor celestial, glorificat, incorruptibil e eternal.
In ti verset, li insistentie del comparation con Deo es justificat per li fact que Jesus self
es trovat del elect sub su aspect divin.
Verset 13: « Que ti qui have ocules audí quo li Spiritu di a li Eclesies! »
Li elect ha comprendet li lecion, ma il es li sol qui posse comprender it. It es ver que ti
message esset preparat solmen por le. Ti message confirma li fact que li interpretation e
comprension del revelat misteries depende solmen de Deo, qui testa e selecte su servitores.
Li oficial adventisme del fine del témpor ne ha recivet li lecion e judicat per Jesus,
it es vomit pro su refusa del message del 3em expectation adventist
« Yo veni rapidmen. Tene to quo tu have, por que nequi prende tui corona ». Hélas,
por li oficial adventisme del epoca, li fine es ancor lontan, e con li erosion del témpor, 150
annus plu tard, li fide ne va esser li sam. Li avertiment per Jesus esset justificat ma it ne esset
ni notat ni comprendet. E in 1994, li institution adventist va efectivmen perder su « corona »,
per rejecter li ultim « grand lumine » tamen profetisat de Ellen G.White, li messageira de
Jesus-Crist in su libre « Premiers écrits » in li capitul « Mi unesim vision », sur li págines 14 e
15 : Li textu sequent es un extracte de ti gines. Yo precís ancor pri it que it profetisa li
destine del ovre adventiste e resume a solmen tot li instruction presentat per li tri
Assemblées de Apo.3 : 1843-44 Sardes, 1873 Filadelfia, 1994 Laodicea.
Li destine del adventisme
revelat in li unesim vision de Ellen G. White
« Dum yo pregat in li familie-cult, li Sant Spirit reposat sur me, e it semblat me
levarme plu e plu alt sur ti-ci tenebrosi munde. Yo tornat me por vider mi frates adventistes
restat in ti-ci inferior munde, ma yo ne posset trovar les. Un voce dit me tande: « Regarda
ancor, ma un poc plu alt.» Yo levat li ocules, e yo videt un abrupt e stret sentiere, tre alt sur ti-
ci munde. Ta li adventistes avansat vers li sant cité. Detra les, al comense del sentiere, esset
un brillant lúmine, quel li angel dit me esser li crit de midnócte. Ti lúmine illuminat li tot
longore del sentiere por que lor pedes ne stumblat. Jesus marchat avan les por guidar les; e
tant long quam les fixat lor ocules sur il, les esset secur.»
Ma bentost quelcunes fatiga se e dit que li cité esset ancor tre lontan e que ili hat
pensat arivar ta plu tost. Tande Jesus incorageat les elevante su gloriosi dextri bracie, de quel
emanat un luce quel extende se super li adventistes. Ti-ci exclamat: « Alleluja! » Ma alcunes
de les refusat audacimen ti luce, dirante que it ne esset Deo qui hat ductet les. Li luce quel
esset detra les finalmen extinte se, e ili trovat se tande in profund tenebres. Ili trebuchat e
perdit li scope e Jesus, poy cadeat del sentiero e submergeat se in li mal mund quel esset infra.
».
Li raconta de ti unesim vision dat de Deo al yun Ellen Gould-Harmon constitue un
profetie codat quel have tant valore quam tis de Daniel o Apocalypse. Ma por tirar profit ex it,
noi deve interpretar it corectmen. Yo va ergo dar li explication.
Li expression « crie de midí » designa li anuncie del venida del sponso in « li parabola
del deci virgines » de Matt.25:1 til 13. Li prova del atende del retorna de Christ del printempe
1843 e tis del Autun 1844 ha constituet li unesim e li duesim acomplissement; ensemble, ti du
atentes representa li « unesim luce » del raconta placat « detra » li gruppe del « adventistes del
settim die » queles avancta in li témpor, sur li sentiero o via benedit de Jesus-Christ. Por li
pioneros adventistes 1844 representat li date del fine del munde e li ultim date biblic quel li
parol profetic posset proposir al electes de ti témpor. Havente passat ti ultim date, ili expectat
li retorna de Jesus pensant que it esset imminent. Ma li témpor passat e Jesus ne retornat; quo
li vision evoca per dir: « ili trovat que li cité esset tre lontan e que ili hat pensat arivar ta plu
tost »; to es, in 1844 o poc témpor pos ti date. Anc, li discouragament les ha ganat til circa li
annu 1980 quande yo entra sur li scena, recivente ti nov e gloriós lumine quel constructe li
triesim expectation adventist. Ti vez li retorn de Jesus es fixat por li Autunno 1994. Cert, li
proclamation de ti message ha concernet solmen un microcosme del adventisme universal
situat in Francia in Valence-sur-Rhône. Li selection de Deo por ti litt cité del sud-ost de
Francia have su explication. It es ta u li papa Pius VI morit in detention, in 1799, compliente li
fat profetisat in Apo.13:3. Plu, Valence esset li cité u Deo ha instituet su unesim adventist
eclesie sur li terre de Francia. Do it es ta que il ha aportat su divin gloriós ultim lumine e in
fine 2020, yo confirma haver constantmen e fidelmen recivet de su parte su ultim max precios
revelationes quel yo presenta in ti document. Li microcosme adventisme valentinois ha servit
quam universal scena por far complir li parte concernent li ultim gloriós lumine in li vision de
nor sestra Ellen. Ti vision revela nos li judicament que Jesus porta pri li experientie vivet in
Valence, un triesim acomplissement del parabole del deci virgines. Jesus reconosse li ver
adventiste per li conduite quel il have vers li lumine presentat. Li ver adventiste expresse su
joya per « Alleluja! »; benedit per li Spirit, il ha plenat su vase de oleo. Al contra, li fals
adventistes « repulsa effrontiosimen ti lumine ». Ti rejection del divin lumine es fatal por les,
nam Deo les ha avertit contra ti negativ reaction in inspirat messages, destinat a les, a su
messagera; ili va devenir vacui vases privat del oleo quel produce « li lumine » del lampe. Li
inevitabil consequentie es anunciat: « li lumine quel esset detra les fine per extinter se »; ili
renuncia li bases del fundation del adventisme. Jesus aplica su principie: « Nam on va dar a ti
qui have, e il va esser in abundantie, ma a ti qui ne have on va prender mem li quo il
have. Matt.25:29 ». « … ili finalmen perdid li scope e Jesus », ili deveni ínsensibil al message
adventist quel anuncia li retorn de Christ, o ili renuncia li scope del movement adventist
inscriptet in li nómine self « adventist »; « poy cadet del sentiero e submerset se in li mal
munde quel esset infra », in 1995, ili oficialmen intrat li protestant alliantie e li ecumenisme.
Talmen ili perdid Jesus, e li intrada al ciel quel esset li scope del fide adventist. Ili ha unit se
secun Dan.11:29, « li hipocrites », e « li ebrios », quam Jesus anuncie in Matt.24:50; coses
demonstrat in li comense del ovre.
Hodie, ti paroles profetic es completet. Ili ha esset completet inter 1844, li date del
unesim luce « situat detra les », e 1994, li date del grand luce profetic rejectet del unesim
eclesia adventist establisset in Francia, in li cité Valence-sur-Rhône, quel Deo ha usat por su
demonstration. Hodie, li oficial adventisme es in li « profund tenebres » del oecumenisme con
li enemiques del veritá, protestantes e catolicos.
7em epoca : Laodicea
Li fine del adventisme institutional li refusa del triesim expectation adventist.
Verse 14 : « Scri al angel del Assemblé de Laodicea : Ecó quo di li Amen, li testimone
fidel e ver, li comense del creation de Deo : »
Laodicea es li nómine del setesim e ultim epoca ; ti del fine del benediction del
adventisme institutional. Ti nómine have du radicas grec « laos, dikéia » quel significa : «
popul judicat ». Ante me, li adventistes traductet : « popul del judicie », ma li institution
ignorat que ti judicie vell comensar per it, quam li docentie 1 Pie.4:17 : « Nam it es li témpor
quande li judicie va comensar per li dom de Deo. E si it comensa per nos, qual va esser li
fine de tis qui ne obedi li Evangelie de Deo? » Jesus se presenta per dir: « Ecó quo di li Amen,
li fidel e ver testimoni, li comense del creation de Deo: » Li parol Amen significa in hebreic:
in veritá. Secun li testimonie del apostol Johannes, Jesus ha usat it sovente (25 vezes),
repetente it du vezes, in li comense, ante su declarationes. Ma in li religiosi practica
traditional, it ha devenit li termín de punctuacion por li fine de orationes o declarationes. It es
tande sovente interpretat in li sensu del « talmen it mey esser » heredat del catolicisme. E li
Spirit usa ti conception « in veritá » por dar al parol Amen su duplic signification perfectmen
justificat. Laodicea es li hor quel Jesus proposi un grand lumine por clarificar integralmen li
profeties preparat por li témpor del fine. Li ovre quel tu lee es li prova. To quel va provocar li
ruptura, inter Jesus e li oficial adventist institution, es un refus de su lumine. In un election
logic e justificat, Deo ha submisset, inter 1980 e 1994, li adventisme a un prova de fide secun
li model quel hat, quam resultate, li perdition del protestantes e li benediction del pioneros
adventistes. Li prova ja reposat sur li fide al retorna de Jesus anunciat por li printempe 1843,
poy por li Autun 1844. A mi torn, desde 1983, yo ha comensat far compartir un anuncie del
retorna de Jesus por 1994, usante li « quin mensus » citat in li message del « quintes
trompette » in Apo.9:5-10. Atribuente ti tema al malediction del protestantisme de 1844, li
termino de « quin mensus » citat, 150 annus real, ductet a 1994. Ne vidente que li retorn de
Jesus Christ por marcar li fine de ti termino, e parcialmen cecat per Deo pri un detallie del
text, yo defendet quo yo tenet quam un veritá divin. Pos oficial avertimentes, li institution
pronunciat mi exclusion in Novembre 1991; to, durant que restat ancor tri annus por provar e
refutar mi anuncies. Solmen plu tard, circa 1996, li ver signification de ti experientie aparit
me clar. Li paroles dit per Jesus in su lettre a « Laodicea » venit a complir se e prende nu un
sens precis. In 1991, li adventistes devenit tepide ne amat plu li veritá tant quam in 1873. Li
modern munde ha anc debilisat les per seducer les e ganiar lor cordes. Qualmen in li epoca
« Ephes », li oficial adventisme ha perdit su « prim amore ». E Jesus, il « retira su candelabre
e su corona », pro que ella anc ne es plu dign de it. In li luce de ti factes, li message deveni
luminosi de claritá. Li parol « Amen » confirma li exigentie de un veritá complet e li fine de
un benedet relation. Li « teste fidel e ver » rejecta li Infidel e Mentiard Electa. « Li comense
del creation de Deo », do li creator, veni cluder colectivmen li inteligentie del indign e aperter
individualmen ti de su electes pri li veritás contenet e celat in li raconta del Genese.
Samtempe, per evocar « li principie del creation de Deo » quel il associa al parol « Amen », li
Spíritu confirma un final retorn de Jesus-Crist tre proxim: « rapidmen ». 36 annus va ancor
passar inter 1994 e 2030, li date del fine del homanitá sur li terre.
Li mortali tepideso
Verse 15: « Yo conosse tui ovres. Yo save que tu ne es ni frigid ni ardent. Ples tu esser
frigid o ardent! »
Li tutilation adressa se al institution. To es ta li fructe del religiones heredat de patre a
filio e filias, u li fide deveni tradicional, formalistic, rutinari e timorosi pri omni novitá; li state
in quel Jesus ne plu posse benedir it, durant que il have tant novi lumines por compartir.
Verse 16: « Talmen, pro que tu es tepide, e que tu ne es ni frigid ni ardent, yo va vomir
te ex mi bocca. »
Li constatation es stabilisset per Jesus in novembre 1991, quande li profeta portator de
su message es radiat del institution oficial. In li printempe 1994, it va esser vomit, quam Jesus
ha anuncat. It va furnir li prova ipse per intrar, in 1995, in li aliantie oecumenic organisat del
eclesia catholic, u it va juntar se al protestantes rebel, pro que it partaja nu lor malediction.
Li illusiones tromposi basat sur li heritage spiritual
Verse 17: « Pro que tu di: Yo es rich, yo ha enrichit me, e yo besona nullcos, e pro que
tu ne save que tu es miserabil, povri, blind e nud, »
« … rich », li Elect adventist esset it in 1873, e li mult revelationes dat a Ellen G.White
ha ancor enrichit la spiritualmen. Ma in li plan prophetic, li interpretationes del témpor ha
esset rapidmen superat, quam James White, li marito del messagero del Senior, justmen
pensat. Jesus-Christ, li Deo vivent, ha concepit su profeties por lor final e impecabil
acomplissement. Pro to, li témpor passant, aportante enorm changes in li munde, justifica un
permanent revision del interpretationes recivet e docet. Li benediction del Senior es reservat;
Jesus di: « a quelcun qui va gardar, til li fine, mi ovres ». Or, in 1991, li date de su rejection
del lumine, li fine esset ancor lontan. Ella devet ergo esser atentiv a omni nov lumine proposit
per li Senyor per li metoda quel il self selectet. Qual contraste inter li illusiones del institution
e li state in quel Jesus vide e judica it! De omni li citat termines, li parol « nud » es li max
grav por un institution, nam it significa que Jesus ha retirat de it su etern justicie, it es in su
bocca un condemnation al morte e al duesim morte del final judicie; secun to quo es scrit in 2
Cor.5:3 : « Anc noi geme in ti tente, desirante revestir nor celestial hem, si alminu noi es
trovat vestite ne nud. »
Li consilie del fidel e ver testimonie
Verse 18: «yo consilia te comprar de me aur provat per li foy, por que tu deveni rich, e
blanc vestimentes, por que tu es vestit e que li hont de tui nuditá ne aparé, e un colirio por
ungir tui ocules, por que tu vide.»
Pos li constatation in 1991, li institution ancor havet tri annus por ameliorar se e
producter un fructu de penitentie quel ne venit. E in contrari a to, su ligamines con li decadent
protestantes devenit plu strict til far un oficial alliantie publicat in 1995. Jesus presenta se
quam unic mercator del ver fide, « li aure provat per li foy» del prova. Li prova de su
condemnation del eclesie aparisse in li absentie del « vestimentes blanc » queles esset
« digni » su pioneros in Apo.3:4. Per ti comparation, Jesus ilustra li facte que il submette ja,
ante 1994, li adventistes de « Laodicea » a un identic adventist expectation quam tis precedent
li dates 1843 e 1844; por provar li fide in li tri experienties, quam li message adressat in 1844
al adventistes de « Sardes » docet. In un rebelle e cludet atitude, li institution ne posset
comprender quo Jesus la reprochat; ella esset « blind », quam li farisees del ministerie terrestri
de Jesus. It do ne posset comprender li invitation del Christ quel exhortat it comprar « li perle
de grand valore » del parabola de Matt.13:45-46 quel define li image del norme del etern vive
exiget de Deo revelat in ti versu 18 de Apo.3.
Li misericordiosi apelle
Verse 19: « Yo, yo reprende e yo castiga omnes queles yo ama. Have do zel, e penti
te.»
Li castigation es por tis que Jesus ama til quande il les vomi. Li apelle lansat, un
invitation al pententie, ne ha esset audit. E li amore ne es heredat, it es merit per li dignitá. Li
institution devenint dur, Jesus lansa un apelle individual per dir al candidates del vocation
celestial:
Li universal apelle
Verse 20: « Vide, yo sta avan li porte, e yo frappa. Si quelcun audi mi voce e aperte li
porte, yo va intrar in su dom, yo va supar con il, e il con me.».
In li Apocalipse, li parol « porte » aparí in Apo.3:8, ci in Apo.3:20, in Apo.4:1 e in
Apo.21:21. Apo.3:8 memorisa nos que li portes aperte e clude un access. Ili deveni talmen li
simbol del probes de fide quel aperte o clude li access a Cristo, a su justicie e su gratie.
In ti vers 20, li parol « porte » prende tri diferent ma complementari significationes. It
designa Jesus in person: « Yo es li porte. John 10:9 »; li porte del ciel apertet in Apo 4:1:
« Un porta esset apertet in li ciel. »; e li porta del cordie human contra quel Jesus veni frappar
por invitar li elect a aperter li cordie por dar un prova de su amore.
It sufice a su creatura aperter su cordie a su revelat veritá por que possibil deveni un
íntim comunion inter it e su divin creator. Li supe es partit li vespre, quande li nocte veni finir
li ovres del die. Li homanitá va intrar bentost in ti tip de nocte « u nequí posse laborar
plu. (Johannes 9:4) ». Li fine del témpor de gratie va fixar por sempre li ultim religios
electiones del homanes, mannes e féminas egalmen responsabil e strictmen complementari al
nivelle del carne.
Comparativ al message de Philadelphia, li elect es in li epoca Laodicea, in li
imminentie del retorn de Jesus-Crist. Li « porte apert in li ciel » va aperter se in li continuitá
de ti message in Apo.4:1.
Li ultim exhortation del Spirit
Al victor individual, Jesus declara:
Verse 21: « Cel qui va victor, yo va far sear se con me sur mi tron, quam yo ha victet e
ha seatat con mi Patre sur su tron. »
It anuncia talmen, li activitá del judicament celestial quel succede a ti message e quel
va esser li thema de Apo.4. Ma ti promesse obliga le solmen vers un ver elect victor.
Verse 22: « Que ti qui have ocules audi quo li Spiritu di a li Eclesies! »
Li tema del « litteras » fini se per ti nov institutional fiasco. Li ultim, nam de nu, li
luce va esser portat per un hom inspirat, po per un micri gruppe. It va esser transmisset
individualmen de person a person e per li medie de internet quel Jesus self va directer,
ductente su electes al fonte del diffusion de su ultim veritás, tam sacrari quam su divin person.
Talmen, ubi il es sur li terre: « Que ti qui have oreles audi quo li Spiritu di a li assembles!»
Li sequent thema va haver quam contextu li millenium celestial del judicament del
malicos efectuat per li santes. Li complet subjete reposa sur docenties disperset in Apo.4, 11,
e 20. Ma Apo.4 confirma clarimen li contextu celestial de ti activitá quel succede
cronologicmen al ultim epoca del Elect terrestri.
Apocalipse 4: li celestial judicament
Verse 1: « Pos to, yo regardat, e ecce, un porta esset apertet in li ciel. Li unesim voce
quel yo hat audit, quam li son de un trompette, e quel parlat me, dit: Ascende ci, e yo va far te
vider quo deve evenir in li sequent ».
Per dir, « Li unesim voce quel yo hat audit, quam li son de un trompette », li Esprit
define li message de ti epoca « Laodicea » quam ti in quel il ha transportat Johannes in
Apo.1:10 : « Yo esset ravat in spirit al die del Senior, e yo audit detra me un fort voce, quam
li son de un trompette ». Laodicea es do bon li epoca de quel li fine es marcat per li « die del
Senior », ti de su grand retorn gloriós.
In su paroles, li Spiritu sublinea fortmen li idé del sequentie de ti thema con li message
de Laodicea. Ti precisation es important, pro que li institution nequande hat success provar a
su contradictores su doctrinas del celestial judicie. Hodíe, yo aporta li prova, possibilisat per li
bon definition del dates ligat al messages del lítteres de Apo.2 e 3. Inter Laodicea e Apo.4,
con li « settim trompette » de Apo.11, Jesus ha levat al diablo e al homes rebel lor « dominion
del reyatu del munde » terrestrial. Con « li recolte » de Apo.14, il ha levat su electes al ciel e
comanda les judicar con il, li passat vive terrestrial del mal mort. Tunc « ti qui va victorios
pastura li nationes con un verge de ferre » quam anunciat in Apo.2:27. Si li persecutores vell
haver, quam me, li certitá del sorte reservat por les, sin dúbita ili vell modificar lor conduida.
Ma precisimen, lor feroci voluntá ne considerar alcun avise ducte les al max mal actiones e ili
prepara se self li max mal punition ne reproducibil in li actual conditiones terrestrial.
Retornamus do al textu de ti capitul 4. « Li unesim voce quel yo hat audit, quam li son de un
trompette, e quel parlat me, dit: Ascende ci, e yo va far te vider quo deve evenir in li
sequentie ». Jean refere al versu 10 de Apo.1 : « Yo esset rapat in spiritu al die del Senior, e
yo audit detra me un voce fort, quam li son de un trompette, ». Ti tema del retorn in glorie de
Cristo es ja evocat in li versu 7 u on lee : « Ecce, il veni con li nubes. E chascun ocul va vider
le, mem ti qui ha trapassat le; e omni tribus del terra va lamentar se pro le. Yes. Amen! » Li
ligation suggestet de ti tri textes confirma li contextu final gloriós del die del retorn del Senior
Jesus, nominat anc Michael per su electes initiat e su angeles fidel. Si li voce de Jesus es
comparat a un trompette, to es pro que, quam ti instrument sonor del armés, al cap de su
armés angelic celestial, Jesus sona su trupes por lansar li combat. Plu, quam un trompette, su
voce ne ha cessat de avertir su electes por metter les in garde por preparar les a victoriar quam
il ha self victoriat li peccato e li morte. Evocante ti parol « trompette », Jesus monstra nos li
tema max misteriosi e important de omni su Revelation. E it es ver que por su ultim
servitores, ti tema celat un prova eliminant. Ci, in Apo.4:1, li scene descriptet es incomplet
pro que it visa solmen su electes quen il veni salvar del morte. Li conduida del maliciosi in ti
sam contextu va esser descriptet in Apo.6:16 in ti paroles revelant: « E ili dit al montes e
roccas: Cadé sur nos, e celar nos ante li visage de ti qui es sedent sur li tron, e ante li colere
del agnello; nam li grand die de su colere ha venit, e qui posse subsister? » A ti question
suspendet, aparabilmen sin response, Deo va presentar in li capitul 7 quel sequi ti qui posse
resiste: li elect sigillat simbolisat per li numer 144 000, un multitud de 12 quadrat, to es 144.
Ma to es solmen li elect restant vivent al retorn de Christ. Tamen, in ti contextu de Apo.4, li
rapte al ciel concerne anc li elect mort desde Abel quel Jesus ressuscita por dar anc les, li
recompensa promisset por lor fide: li etern vive. Do, quande Jesus di ad Joan: « Ascende ci! »,
li Spirit fa solmen anticipar, per ti image, li ascension al celestial regne de Deo de omni elect
redemptet per li sangue de Jesus-Crist. Ti ascension al ciel marca li fine del terrestri natura
human, li elect resussita simil al fidel angeles de Deo, conform al instruction de Jesus in
Matt.22:30. Li carne e su malediction, it es finit, ili les lassa sin regret detra les. Ti moment
del homan historie es tant desirat que Jesus it mentiona sin cesse in su revelation desde
Daniel. Qualmen li terre, maledit pro li hom, li ver elect suspira pos lor liberation. Li versu 2
sembla copiat de Apo.1:10 ; in facte, li Spirit confirma plu fortmen li ligation del du quel
refere al sam evente in li historie del projecte de Deo, su retorn in su « grand die » profetisat
in Apo.16:16.
Verse 2: « Subitmen yo esset ravat in spiritu. E ecce, un trono esset in li ciel, e sur ti
trono quelqu'un sedet ».
Qualmen in li experientie de Johannes, li ascension del elect al « ciel » les « ravit in
spiritu » e ili es projectet in li dimension celestial quel ha restat perpetmen inacessibil al
homes, pro que Deo regna ta e il es visibil.
Verse 3 : « Ti qui esset sedent havet li aspecte de un petre de jasp e sardonix; e li trone
esset circumdat de un arc-cel quel similat esmeralde. ».
Ta, ili retrova se vis-a-vis li trone de Deo, sur quel li unic Deo creator sede
gloriósimen. Ti celestial glorie índescriptibil es tamen expresset per precíosi petres a queles li
homes es sensibil. Li « petres de jasp » prende aspectes e colores tre diferent, imaginante
talmen li multiplicité del natura divin. De color rubi, li « sardonyx » simil a it. « Li arc-in-
ciel » es un fenomen del natura quel sempre ha meraviliat li homes, ma on deve ancor
memorar su origine. It esset li signe del alliantie per quel Deo promisset al homanité ne plu
destructer it per li aquas del diluvie, secun Gen.9:9 a 17. Do, chascun vez que li pluvie trova li
sole, un image simbolic de Deo, li arc-en-ciel, aparí por tranquilisar su creaturas terren. Ma
evocante li diluvie de aquas, Petro rememora que un « inundation de foy e sulfure » es in li
divin projecte (2Pie.3:7). It es precismen pro ti « inundation de foy » exterminator, que Deo
organisa, in su ciel, un judicament del malicosi de queles li judicatores va esser, li elect
redemptet e Jesus, lor Redemptor.
Verse 4 : « Circa li tron yo videt duantquar trones, e sur ti trones duantquar
ancianes sedent, vestit de blanc vestimentes, e sur lor capes coronas de aure ».
Ec do, simbolisat per 24 ancianes, li redemptet del du prophetic epocas revelat secun li
sequent principie: inter 94 e 1843, li fundation del 12 apostoles; inter 1843 e 2030, li spiritual
Israel « adventist » del « 12 tribus » sigillat del « sigille de Deo », li sabbat del 7-ésim die, in
Apo.7. Ti configuration va esser confirmat, in Apo.21, in li description del « Nov Jerusalem
quel descende del ciel » por installar se sur li terre renovat; li « 12 tribus » es imaget per « 12
portas » sub li aspecte de 12 « perles ». Li tema del judicament es definit in Apo.20:4, u noi
lee: « E yo videt trones; e a tis qui sedeat sur les esset dat li potentie judicar. E yo videt li
animas de tis qui hat esset decapitat pro li testimonie de Jesus e pro li parol de Deo, e de tis
qui ne hat adorat li bestie ni su image, e qui ne hat recivet li marca sur lor front e sur lor
manu. Ili revenit al vive, e ili regnat con Christ durant mill annus ». Li regne del electes es un
regne de judices. Ma qui es judicat? Apo.11:18 da nos li response: « Li nationes ha esset
iritat; e tui colera ha venit, e li témpor ha venit por judicar li mortes, de recomensar tui
servatores li profetas, li santos e tis qui time tui nómine, li micri e li grand, e destructer tis qui
destructe li terre ». In ti versu, li Spiritu memorat li succession de tri themas revelat por li
témpor del fine: « li sixesim trompette » por « li nationes iritat », li témpor del « sett ultim
flagelles » por « tui colera ha venit », e li celestial judicament del « mill annus » por, « li
témpor ha venit por judicar li mortes». Li fine del versu descri li final program quel va esser
acomplet per li ultim judicament de li stagn de foy e sulfure quel va anihilat li malicosi. Ti-ci
va partiprender omni al duesim resurrection suggestet, al fine del « mill annus », secun
Apo.20:5 : « Li altri mortes ne revenit a vive til que li mill annus esset complet ». Li Spiritu
da nos su definition del malicos : « ti qui destructe li terre ». Detra ti action sta « li peccat
devastant o desolant » citat in Dan.8:13 ; li peccat quel provoca li morte e li desolation del
terre ; quel ha ductet Deo a livrar li cristianisme al crudel papal roman regime inter 538 e
1798 ; quel livra li triesim parte del homes al foy nuclear pos o in 2021. Necuno vell har
imaginat que, desde li 7 de marte 321, li transgression del sant sabatte del ver septim die
portat tant terribil e tragic consequenties. Li 24 senioros es solmen diferentiat al nivelle del
decret de Daniel 8:14, pro que ili have in comun que ili es salvate per li sam sanguine de
Jesus-Christ. Pro to, trovat digni, secun Apo.3:5, ili porta omni li « vestimentes blanc », e li
« corona de vive » promesset al victores del lucte del fide, in Apo.2:10. « Li aure »
del corones simbolisa li fide purificat per li prova secun 1 Pie.1:7.
In ti capitul 4, li termene « sedet » aparisse 3 vezes. Li númere 3 essente simbol de
perfection, li Spiritu plazza ti tema del judicament del settim millenium sub li signe del repos
perfect del victorios, secun quo it es scrit: « Sede a mi dextri til que yo fa de tui enemicos tui
scabel » Ps.110:1 e Mat.22:44. Ti e tis qui es sedent es in repos e per ti image, li Spiritu
presenta bon, li settim millenium, quam li grand sabbat o repos profetizat, desde li creation,
per li repos sanctificat del settim die de nor semanes.
Verse 5: «Ex li tron esca fulmines, voces e tonitrus. Ante li tron arde sett ardent
lampes, queles es li sett spiritus de Deo».
Li manifestationes que «exea del tron» es directmen atribuet al Deo creator self. Secun
Exo.19:16, ti fenomenes ja hat marcat, in li terrore del hebreic popule, li presentie de Deo sur
li mont Sinai. Ti suggestion memorisa do li rol que li deci comandamentes de Deo va tener in
ti action del judicament del mal mortes. Ti memoration evoca anc li facte que invisibil al risco
de morte inevitabil por su creaturas in li passate, Deo qui ne ha changet de natura es videt sin
dangere per su elect redemptet resurectet e glorificat.Atention! Ti curt frase, nu interpretat,
va devenir un marca in li structura del libre Apocalypse. chascun vez que it va aparir, li
lector va dever comprender que li profetie evoca li contextu del comense del judicament
del settim millenium quel va esser marcat per li intervention direct e visibil de Deo in
Micaël, Jesus-Crist. Per ti medie, li structura del tot libre va proposer nos successiv survoles
del era christian sub diferent themas separat per ti expression clave: « il esset fulmines, voces,
e tonitrus ». No va retrovar it in Apo.8:5 u « un tremore de terre » es adjuntet al clave. It va
separar li thema del perpetui celestial intercession de Jesus-Crist del thema del trompettes.
Poy, in Apo.11:19, « un fort grandine » va esser adjuntet al clave. Li explication va aparir in
Apo.16:21 u ti « grand grandine » clude li tema del settim del ultim sett flagelles de Deo.
Sammaniere, « li terre-tremble » deveni, in Apo.16:18, « un grand terre-tremble ». Ti clave
es fundamental por aprender gerar li ensenias del libre Apocalipse e comprender li principie
de su structura.
Retornante a nor versu 5, noi constata que, plazzat ti vez « avan li tron », trova se
« sett lampes ardent que brula ». Ili simbolisa li « sett spiritus de Deo ». Li cifre « sett »
simbolisa li sanctification, ci, tis del Spirit de Deo. It es per su Spirit quel contene omni vive
que Deo controla omni su creaturas; il es in les, e situa les « avan su tron », pro que il les ha
creat liber, vis-a-vis de il. Li image del « sept lampes ardent » simbolisa li sanctification del
luce divin; su luce perfect e intens elimina omni possibilitá de tenebres. Nam it ne existe loc
por tenebres in li etern vive del redemptet.
Verse 6: « Ancor avan li tron existe quam un mare de vitre, simil a cristal. In li medie
del tron e circum li tron, hay quar vivent creaturas plen de ocules avan e detra ».
Li Spirit parla nos in su lingue simbolic. To quo es « ante li trón » designa su celestial
creaturas quel asiste ma ne partiprende in li judicament. In grand númere, ti-ci prende li
aspecte de un mare quel li puritá del caracter es tant pur que il compara it a cristall. To es ci,
li caracter fundamental del creaturas celestial e terren quel ha restat fidel al Deo creator. Poy,
li Spirit usa un altri simbol quel concerne Deo, in li centre del trón, e su creaturas celestial de
altri munde, e altri dimensiones, circum li trón ; circum designa creaturas disperset sub li
regarde del Deo sedent sur li trón. Li expression « quar vivent creaturas » designa li norme
universal del vivent essenties. Li multitudine de ocules es justificat per li parol multitudine, e
lor position « ante e detra » simbolisa pluri coses. In prim, it da a ti vivent creaturas un
regarde multidirectional, to es, multidimensional. Ma plu spiritual, li expression « ante e
detra » refere al divin lege gravat del fingre de Deo sur li monte Sinai, sur li quar faces del du
petre tables. Li Spirit compara li vive universal con li lege universal. Ambi es li ovre de Deo
qui grava sur li petre, sur li carne, o in li spiritus, li norme del perfect vive por li felicitá de su
creaturas qui comprende it e ama it. Ti multitudines de ocules regarda e seque con passion e
compassion quo eveni sur li terre. In 1 Cor.4:9, Paul declara: « Nam Deo, it me sembla, ha fat
de nos, apostoles, li ultim del homes, condennat a morte in un maniere, pro que noi ha esset
spectacul al munde, al angles e al homes ». Li parol « munde » de ti vers es li grec « cosmos
». It es ti cosmos quel yo define quam munde multimensional. Sur terre li electes e lor luctas
es sequet per spectatores invisibil qui les ama del sam divin amore revelat per Jesus-Crist. Ili
joya pri lor joy e plora con tis qui plora tant li lucta es dur e affligent. Ma ti cosmos anc indica
li munde incredul quam li roman popul, spectator del mortification del cristanes fidel in lor
arenas.
Apocalypse 5 va presentar nos ti tri gruppes de celestial spectatores: li quar vivent
creaturas, li angeles, e li ancianes, omnes victoriosi, ili es unet sub li regarde de amore del
grand Deo creator por li eternitá.
Li ligament quel liga li « multitude de ocules » con li divin leges es in li nómine
« testimonie » quel Deo da a su leges del deci comandamentes. On memora que ti leges esset
gardat in « li max sanct loc » exclusivmen reservat a Deo e interditet a homes except por li
feste del « die del Expiationes ». Li leges restat apu Deo sub li titul « testimonie » e su « du
tables » va dar un duesim signification al simbolic « du testimonies » citat in Apo.11:3. » In ti
lection, li « multitude de ocules » revela li existentie de un multitudine de testimonies invisibil
quel ha assistet li evenimentes terrestri. In li pensa divin, li parol testimonie es inseparabil del
parol fidelitá. Li grec parol « martus » traductet per « martire » define it perfectmen, pro que
li fidelitá exiget de Deo ne have alcun limite. E al minim, un « testimonie » de Jesus deve
honorar li leges divin de su deci comandamentes a queles Deo compara e judica it.
Li DIVIN LEGE profetisa
Ci, yo aperte un parenthese, por mentionar li lúmine divin recivet in li primavera 2018.
It concerne li lege del deci comandamentes de Deo. Li Spirit ha ductet me a comprender li
importantie del sequent precission: « Moses retornat e descendet del mont, li du tables del
testimonie in su manu; li tables esset scrit de ambi láteres, ili esset scrit del un e del altri
látere. Li tables esset li ovre de Deo, e li scritura esset li scritura de Deo, gravat sur li
tables (Exo.32:15-16) ». Yo esset primmen surprisat que nequí ha unquam considerat ti
precission secun quel li original tables del lege esset scrit sur lor quar faces, to es, « avan e
detra » quam « li ocules del quar vivent creaturas » del versu precedent studiat. Ti precisation
citat con insistentie hat un rason quel li Spirit ha permis me descovrir. Li tot texte esset
originalmen distribuet in maniere regulari e equilibrad sur li quar faces del du tables de petre.
Li recto del unesim monstrat li unesim comandament e li medietá del duesim; su verso portat
li duesim parte del duesim e li integralitá del triesim. Sur li duesim table, li recto monstrat li
quaresim comandament in tot; su verso portat li six ultim comandamentes. In ti configuration,
li du rectos visibil presenta nos li unesim comandament e li duesim, in medietá, e li quaresim
quel concerne li sanctificat repaus del settesim die. Un regarde sur ti coses met in evidentie ti
tri comandamentes queles es signes de santitá in 1843, quande li sabbato es restabilat e exijet
per Deo. A ti date, li protestantes cade victimes del dominic roman heredat. Li consequenties
del election adventist e del election protestant va talmen esser afichat al verso del du tables. It
aparé que, sin li respecte del sabbato, desde 1843, li triesim comandament es anc transgresset:
« Li nómine de Deo es prendet in van », literalmen « falsimen», per tis qui invoca it sin li
justicie de Cristo o pos perder it. Ili renova talmen li culpa comesset del judeus, de qui li
reclamation apartener a Deo es revelat quam un mensonge per Jesus Cristo in Apo.3:9 : « ti
del sinagoga de Satan, qui se di Judeos e ne es it, ma qui mente ». In 1843, to esset li casu del
protestantes herederos del catolicos. Ma ante li triesim comandament, li duesim parte del
duesim revela li judicie que Deo porta sur li du principal camps oposit. Al protestantes
herederos del roman catolicisme, Deo dice : « yo es un Deo jalosi, qui puni li iniquitá del
patres sur li infantes til li triesim e quaresim generation de tis qui me odia, » ; hélas por il, li
adventisme oficial « vomisset » in 1994 va compartir lor sorte ; ma il di anc, inversmen, al
santes qui va gardar su sanct sabate e su lumine prophetic desde 1843 til 2030 : « e qui fa
misericordie til mil generationes a tis qui me ama e qui garda mi comandamentes ». Li cifre
« mil » citat evoca subtilmen li « mil annus » del settim millenium de Apo.20 quel va esser li
recompense del elect victorios intrat in li eternitá. Un altri lection se extrae. Privat del auxilie
del Sant Spirit de Jesus-Crist, in consequentie, li protestantes e li adventistes abandonat per
Deo successivmen in 1843 e 1994 va esser íncapabil honorar li six ultim comandamentes scrit
sur li verso del table 2, de quel li recto es consacrat al divin repaus del settim die. Al oposit, li
observatores de ti repaus va obtener li auxilie de Jesus-Crist por obeder a ti comandamentes
quel concerne li deveres del hom vers su proxim human. Li ovres de Deo tam lontan quam li
livration del tables del lege a Moises prende in li témpor del fine, in 2018, un sens, un rol, e
un utilisation tam surprendent quam ínexpectat. E li message visant al restauration del sabate
es, per ti medie, fortiat e confirmat per li Deo Omnipotent Jesus-Crist.
Ecce, nu, li forme sub quel li deci comandamentes se presenta.
Tabelle 1 Recto : li ordonanties
Deo se presenta
« Yo es YaHWéH, tui Deo, qui ha fat te exir del lande de Egypt, del dom de
servitude ». (Omni electes arrabatat del peccato e salvat per li sangue expiatori versat per
Jesus-Christ es concernet ; li dom de servitude es li peccato ; li fructe imitat del diable).
1er comandament: peccat catholic desde 538, protestant desde 1843, e adventist desde
1994).
"Ne have altri deos ante mi visage".
2ème comandament: 1ère parte: peccat catholic desde 538.
"Ne fa te self ínsculptet image, ni quelcunc representation del cose quel es in li ciel,
quel es sur li terre, e quel es in li aquas sub li terre. Ne prosterna te ante les, e ne servi les;".
Tabella 1 Verso : Li consequenties
2esmi commandment : 2esmi parte.
« … pro que yo, YaHWéH, tui Deo, yo es un Deo jalosi, qui puni li iniquitá del patres
sur li infantes til li triesmi e quaresmi generation de tis qui me odia, (catholicos desde 538 ;
protestantes desde 1843 ; adventistes desde 1994) e qui fa misericordie til
in mill generationes a tis qui ama me e qui garda mi comandamentes. (Adventistes del
settim die, desde 1843 ; li ultim, desde 1994 ».
3ésim comandament : transgresset per li catolicos desde 538, li protestantes desde 1843,
e li adventistes, desde 1994).
« Ne prende li nómine de YaHWéH, tui Deo, falsmen ; nam YaHWéH ne va lassar
impunit ti qui prende su nómine falsmen. »
Tabella 2 Recto : ordonantie
4ème comandament : su transgression per li Cristan Assemblee desde 321 fa it li
« peccat devastant » de Dan.8:13 ; it es transgresset per li fé catholic desde 538, e li
protestant desde 1843. Ma it es honorat per li fé adventist del settim die desde 1843 e 1873.
« Memora li die del repos, por sanctificar it. Labora six dies, e fa omni tui labor. Ma
li settesim die es li die de reposu de YaHWéH, tui Deo: ne fa alcun labor, ne tu, ne tui filio, ne
tui filia, ne tui servitor, ne tui serva, ne tui bestias, ne li foren qui es in tui portas. Nam in six
dies YaHWéH ha fat li cieles, li terre e li mare, e omni quo es in les, e il ha reposat se li
settesim die: pro to YaHWéH ha benedict li die de reposu e sanctificat it. »
Tabella 2 : Verso : li consequenties : Ti six ultim comandamentes es transgresset per
li fide cristian desde 321 ; per li fide catolic desde 538 ; per li fide protestant, desde 1843, e
per li fide adventist « vomisset » in 1994. Ma ili es respectat in li fide adventist del settim die
benedit per li Sant Spirit de Jesus-Crist, desde 1843 e 1873 ; li « ultimes » desde 1994 til
2030.
5ème comandament
« Honora tui patre e tui matre, por que tui dies prolonga se in li país que YaHWéH, tui
Deo, da te. »
6ème comandament
« Tu ne va ocider. Ne comete ocision ». (del tip crimen crapulos assassín o in li nómine
del fals religion)
7ème comandament
« Ne comete adultère. »
8ésim comandament
« Ne rob. »
9ésim comandament
« Ne porta fals testimonie contra tui proxim. »
10ésim comandament
« Ne concupisce li dom de tui proxim; ne concupisce li fémina de tui proxim, ni su
servitor, ni su serva, ni su bove, ni su asine, ni alcun cose quel apartene a tui proxim. »
Yo clude ci ti sublim e vital parentese.
Verse 7: « Li unesim vivent esser es simil a un leon, li duesim vivent esser es simil a un
bovette, li triesim vivent esser have li visage de un hom, e li quaresim vivent esser es simil a
un aquil volant ».
Dit it strax, to es solmen simboles. Li sam message es presentat in Ezé.1:6 con
variantes in li description. On trova quar identic animales, chascun con quar diferent visages.
Ci, noi ancor have quar animales, ma chascun have solmen un visage, diferent inter li quar
animales. Ti monstres do ne es real, ma lor sublim message es simbolic. Chascun de les
presenta un norme del universal e eternal vive, quel, quam noi ha videt, concerne Deo self e
su universal e multimensional creaturas. Cel qui ha incarnat in su divin perfection ti quar
criteres del universal vive, es Jesus-Crist, in qui on trova li regalitá e li fortie del leon secun
Jug.14:18; li esprit de sacrifice e de servicie del vitell ; li image de Deo del hom; e li
domination del elevation suprem celestial de li aquila quel vole. Ti quar criterias trova se in
tot li vive universal eternal celestial. Ili constitue li norma quel explica li successe del projecte
divin combatet per li espritis rebel. E Jesus ha presentat li model perfect a su apostoles e su
discípules durant su curs ministerial terren; evenint lavar li pedes de su discípules, ante livrar
su córpor al suplicie del crucifixion, por expiar, in lor loc, quam un « vitell », li peccates de
omni su electes. Anc, que chascun examina se self por saver si li abnegation de ti norme del
etern vive es conform a su natura, a su aspirationes e a su desiros. Tal es li norme del oferta
del salvation a prender o a rejectar.
Verse 8: « Li quar vivent creaturas have chascun six alas, e ili es plen de ocules
circum e intra. Ili ne cessa dir die e nocte: Sant, sant, sant es li Seniore Deo, li Omnipotent,
qui esset, qui es, e qui va venir! »
Sur funde del contextu del celestial judicie, ti scene ilustra principes aplicat
perpetualmente in li ciel e sur li terre per li creaturas quel ha restat fidel a Deo.
Li celestial córpores del creaturas del altri munde ne besona ales por mover se pro que
ili ne es submisset al leges del dimension terrestrial. Ma li Spiritú adopta simboles terrestri
quel li hom posse comprender. Per atribuer lor « six alas », il revela nos li valor symbolic del
cifre 6 quel deveni li cifre del caracter celestial e tis del angles. It concerne li mundes restat
sin peccato e li angles de queles Satan, li angle rebelat, esset li unesim creat. Deo atribuent se
self li cifre « sett » por « sigille » royal personal, li cifre 6 posse esser considerat quam li «
sigille », o in li casu del diablo, « li marca », de su personalitá, ma il partage ti cifre 6 con li
mundes restat pur e omni anges creat de Deo, li bon e li mal. Sub li ange veni li hom de qui li
numeró va esser «5», justificat per su 5 sensus, li 5 fingres de su manu e li 5 fingres de su pé.
Sub it veni li numeró 4 del caracter universal designat per li 4 punctus cardinal, li Nord, li
Sud, li Ost, e li West. Sub it veni li numeró 3 del perfection, poy li 2 del imperfection, e li 1
del unitá, o del union perfect. Li ocules del quar vivent essentes es «omniround e adintre », e
in plu, « avan e detra ». Nequó escapa al regarde de ti universal, multimensional celestial vive
quel li Divin Spiritu scruta in su totalitá pro que su origine es in le. Ti instruction es util pro
que, sur li actual terre, pro li peccatu e li malitá del peccatores, gardante les « adintre » de le,
li hom posse celar, a altri homes, su secret pensas e su mal planse directet contra su proxim. In
li celestial vive, tal coses es impossibil. Li celestial vive es transparent quam cristall desde que
li malitá ha esset expulset, in sam témpor quam li diabul e su mal angeles, precipitat sur li
terre, secun Apo.12:9, pos li victorie de Jesus super li peccatu e li morte. Li proclamation del
santitá de Deo es complet in su perfection (3 vezes: sanct) per li habitantes de ti munde pur.
Ma ti proclamation ne es fat per paroles; it es li perfection de lor santitá individual e colectiv
quel proclama in permanet ovres li perfection del santitá del Deo quel ha creat les. Deo revela
su natura e su nómine in li forme citat in Apo.1:8: « Yo es li alpha e li omega, dit li Senior
Deo, ti qui es, qui esset, e qui veni, li Omnipotent ». Li expression « qui es, qui esset, e qui
veni » define perfectmen li etern natura del Deo creator. Refusant nominar le per li nómine
quel il ha atribuet se, « YaHWéH », li homes nómina le « li Etern ». It es ver que Deo ne
besonat un nómine, pro que essente unic e sin concurrent divin, il ne besona un nómine por
distinter le del altri deos quel ne existe. Deo ha acceptat tamen responder al demande de
Moïse quel il amat e quel amat le. Anc il ha dat se self li nómine « YaHWéH » quel es
traductet per li verbe « esser », conjugat in li triesim person del singular del imperfette
hebreic. Ti témpor « imperfette » designa un completet quel continua in li témpor, do, un
témpor plu larg quam nor futur, li forme « qui es, qui esset, e qui va esser » traducte
perfectmen li sens de ti imperfette hebreic. Li formule « ti qui es, qui esset, e qui veni » es do
de parte Deo li medie por traducter su nómine hebreic « YaHWéH », quande it deve adaptar it
al lingues occidental, o altri quelcunc, quam li hebreic. Li parte « e qui veni » designa li fase
final adventist del fide cristian, stabilisset in li projecte de Deo per li decret de Dan.8:14 desde
1843. It es do in li carne del elect adventistes que li proclamation del triplic sanctitá de Deo es
acomplet. Li divinitá de Jesus-Christ ha sovente esset contestat, ma it es incontestabil. Li
Bible di a ti subject in Heb.1:8 : « Ma il dit al Filio: Tui tron, o Deo, es etern; li sceptre de tui
regne es un sceptre de equitá; ». E a Philippe qui demanda a Jesus monstrar le Patre, Jesus
responde : « It hay tant long témpor que yo es con vos, e tu ne ha conosset me, Philippe!Celui
qui ha videt me ha videt li Patre; qualmen tu di: Monstra nos li Patre? (Johannes 14:9) ».
Verses 9-10-11: «Quande li vivent entes rende glorie e honore e actiones de gratie a ti
qui es sedent sur li tron, a ti qui vive in li secules del secules, li duant-quar oldanes cade ante
ti qui es sedent sur li tron e iliadora se prosternent ante ti qui vive in li secules del secules, e
ili jette lor coronas ante li tron, dirante: Tu es digni, nor Senior e nor Deo, reciver li glorie e
li honore e li potentie; nam tu ha creat omni coses, e it es per tui vole que ili existe e ha esset
creat».
Li capitul 4 fini per un scena de glorification del Deo creator. Ti scena monstra que li
exigentie divin, « timet Deo e da le glorie », expresset in li message del unesim angele de
Apo.14:7 ha esset audit e bon comprens per li ultim electes selectet desde 1843; ma precipue,
per li electes restant vivent in li moment del retorn in glorie de Jesus-Crist; nam it es solmen
por les que li Revelation Apocalypse ha esset preparat e clarificat integralmen in li témpor
selectet per Deu, do desde li printempe 2018. Li redemptet expressa talmen in li adoration e li
laudes, lor tot recognition vers Jesus-Crist, li forme sub quel li Omnipotent les ha visitat por
salvar les del peccato e del morte, su salarie. Li homanité incredul crede solmen quo it vide,
quam li apostol Thomas, e proque Deu es invisibil, it es condamnat a ignorar su extrem
debilitá quel fa de it solmen un ludette quel il manipula secun su divin voluntá. It have almen
li excusa, quel ne va justificar it, de ne har conosset Deu, un excusa quel Satan ne have,
proque conossente Deu, il ha selectet entrar in lucta contra le; it es apen credibil, ma ver, e to
concerne anc li mal angeles quel ha sequet le. Paradoxalmen, li multiplic fructes diferent e
mem contraari del líber election testimonia del autentic e total libertá quel Deu ha dat a su
creaturas celestial e terren.
Apocalipse 5: li Fil del Hom
Quande il presentat Jesus al multitude, Pilate dit: « Ecce Homo ». It devet que Deo
veni self prender forme del carne, por que aparir «Homo» secun su cordie e su desiros. Li
morte hat frappat li prim cuple de homan essentes, pro li peccat de desobedientie vers Deo. In
signe de lor nov state hontosi, Deo les hat far descovrir lor nuditá fisic quel esset solmen un
extern signe de lor intern nuditá spiritual. Desde ti comense, li prim anuncie de lor redemption
esset realisat per dar les vestimentes de pelle animal. Talmen esset mort li prim animal del
homan historie, on posse pensar que it esset un yun ariete o un agnelle pro li simbolisme.
4000 annus plu tard, li Agnelle de Deo, qui remove li peccates del munde, veni ofrir su
legalmen perfect vive por redimer electes inter li homanité. Ti salvation ofrit in pur gratie per
Deo reposa do totmen sur li morte de Jesus quel fa beneficiar su electes de su perfect justicie;
e in sam témpor, su morte expia lor peccates de queles il hat fat se li voluntari portator. Desde
tande, Jesus-Christ ha devenit li sol nómine quel posse salvar un peccator sur nor tot terre, e
su salvation es aplicat desde Adam e Eva.
Por omni ti motives, ti capitul 5, quel es sub li cifre de « li Hom », es dedicat a le. Ne
solmen Jesus salva su electes per su expiatorie morte, ma il les salva per proteger les durant
lor tot terrestri via. E por ti scope, il averti les pri li spiritual dangere quel li diablo ha posit sur
lor via. Su tecnica ne ha changet: quam in li témpor del apostoles, Jesus parla a les in
parabolas, por que li munde audí ma ne comprende; quo ne es li casu de su electes qui, quam
li apostoles, recive directmen de le su explicationes. Su revelation « Apocalypse » resta sub ti
grec nómine netraduet, ti gigantesc parabola quel li munde ne deve comprender. Ma por su
electes, ti profetie es vermen su « Revelation ».
Verse 1 : « Poy yo videt in li dextri manu de ti qui esset sedent sur li tron un libre scrit
dedent e defor, sigillat per sett sigilles ».
Sur li tron sta Deo e il have in su dextri manu, do sub su benediction, un libre scrit in
« dedans e extra ». To quo es scrit « dedans » es li message decryptat reservat por su electes
quel resta cludet e necomprendet del gente del munde inamicos de Deo. To quo es scrit
« extra » it es li criptet text, visibil ma íncomprensibil por li mult human. Li libre Apocalypse
es sigillat per « sept sigilles ». In ti precission, Deo di nos que solmen li apertura del « settim
sigille » va permisser su complet apertura. Nam tant quam it resta un sigille por sigillar it, li
libre ne posse esser apertet. Li total apertura del libre va dependir del témpor fixat per Deo
por li thema del « settim sigille ». It va esser evocat sub li titul « sigill del Deo vivent » in
Apo.7, u indicante li repause del settim die, su sanct sabbath, su restauration va esser ligat al
date 1843 quel va esser do anc li hore del apertion del « settim sigill » quel aporta, in li
pedagogie del libre, li thema del « sett trompettes », tant important por nos, su electes.
Verse 2: « E yo videt un potent angelo, qui criat con un fort voce: Qui es digni a
aperter li libre, e ruptir su sigilles? »
Ti scene es un parenthese in li montage del profetie. It ne es in li ciel, contextu del
precedent capitul 4, que li libre Apocalipse deve esser apertet. Li electes besona it ante li
retorn de Jesus-Christ, durant que ili es exposat al trapes del diablo. Li potentie es in li camp
de Deo, e li potent angelo es li angelo de YaHWéH, o Deo in su angelic forme de Micaël. Li
sigillat libre es extremmen important e sanct pro que it demanda un altissim dignitá por ruptir
su sigilles e aperter it.
Verse 3 : « E nequí in li ciel, ni sur li terre, ni sub li terre, posset aperter li libre ni
regardar it. »
Scrit de Deo self, li libre ne posse esser apertet per alcun de su creaturas celestial o
terrestrial.
Verse 4 : « E yo plorat mult pro que nequí esset trovat digni por aperter li libre ni
regardar it. »
Johan es quam noi un creatura terrestrial e su lácrimes expresse li confusion del
homanité confrontat con li insidies preparat per li diable. Il sembla dir nos : « sin revelation,
qui posse esser salvat ? ». Il revela talmen li alt gradu tragic del ignorantie de su contenete, e
su consequentie fatal : li duplic morte.
Verse 5: « E un del ancianes dit me: Ne plora; ecce, li leon del tribu de Juda, li
germine de David, ha victet por aperter li libre e su sett sigilles. »
Li « old homes » redemptet del terre per Jesus es bon posit por elevar super omni
vivent creaturas li nómine de Jesus-Crist. Ili reconosse li domination quel il self ha declarat
haver recivet del Patre e del celestial creaturas in Matt.28:18: « Jesus, aproximante se, parlat
les talmen: Omni potentie ha esset dat me in li ciel e sur li terre ». It es per visar su
incarnation in Jesus, que Deo ha inspirat Jacob qui, profetante pri su filios, dit pri Juda:
« Juda es un yun leon. Tu reveni del carnage, mi filio! Il flexa li genues, il cuba quam un leon,
quam un leonessa: qui va far le levar? Li sceptre ne va distantiar se de Juda, ni li baston de
suveranitá inter su pedes, til que veni Schilo, e que li popules obedi le. Il liga al vine su asino,
e al max bon cep li yun de su asina; Il lava in li vin su vestiment, e in li sanguine del uvas su
mantel. Il have li ocules rubi de vin, e li dentes blanc de lacte (Gen.49:8 a 12)». Li sang del
vitis va esser li thema del « vindemie » anuncat in Apo.14:17 a 20, quel anc es profetiat in
Esaïe 63. Pri li « branche de David », noi lee in Esa.11:1 a 5 : « Tunc un branche va ear ex li
trunco de Isai, e un branche va nascar ex su radicas. Li Spirit del Etern va reposar sur le:
Spirit de sagesse e inteligentie, Spirit de consilie e fortie, Spirit de conossentie e timore del
Etern. Il va respirar li timore del Etern; Il ne va judicar secun li aparentie, Il ne va
pronunciar secun un audite. Ma il va judicar li povres con equitá, e il va pronunciar con
rectitá pri li miserabilis del terra; Il va frappar li terra per su parol quam per un verge, e per
li soffle de su labies il va far morir li mal. Li justicie va esser li cintura de su flancos, e li
fidelitá li cintura de su renes. ». Li victorie de Jesus super li peccato e li morte, su salarie,
concede le li legal e legitim jure de aperter li libre del Revelation, por que su electes es avertit
e protectet contra li mortal religios insidies quel il fa tender, per li diablo, por seducer li
incredules. Li libre va do esser completmen apertet in li hore u li decrete de Daniel 8:14 va
entrar in application, to es, li unesim die del primavera del annu 1843; mem si su comprension
imperfect va necessitar revisiones in li curse del témpor, til 2018.
Verse 6 : « E yo videt, in li medie del tron e del quar vivent creaturas e in li medie del
ancianes, un agnelle quel esset lá quam immolat. It havet sett cornus e sett ocules, queles es li
sett spiritus de Deo inviat tra omni terra. »
On deve remarcar li presentie de li agnelle « in li medie del tron », nam il es Deo in su
sanctification multiformi, essente omnicos in un, li unic Deo creator, li archangele Michael,
Jesus-Crist li Agnelle de Deo, e li Sant Spirit o « set spiritus de Deo inviat per tot li terre ».
Su « set cornus » simbolisa li sanctification de su potentie e su « set ocules », li sanctification
de su regarde, quel scrutar in profunditá li pensas e li actiones de su creaturas.
Verse 7: « Il venit, e il prendet li libre del dextri manu de ti qui esset sedent sur li
tron. »
Ti scene ilustra li paroles de Apo.1:1 : « Revelation de Jesus-Christ quel Deo ha dat
le por monstrar a su servitores quo deve evenir rapidmen, e que il ha fat conosser, per inviar
su angel, a su servitor Johannes ». Ti message have li scope dir nos que li contenete
del Revelation va esser sin limite proque it es dat per Deo, li Patre, self ; e to per haver posit
sur it, tot su benediction indicat per su « dextri manu ».
Verse 8: « Quande il prendet li libre, li quar vivent creaturas e li duant-quar senioris
prosternat se avan li agno, tenent chascun un harpe e aure calices plen de aromates, queles
es li pregas del santes. »
Retene ex ti verse, ti clave simbolic: « copes de oro plenat de aromates, queles es li
orationes del santes ». Omni celestial e terren creaturas electet per lor fidelitá se prosterna
ante « li agnelle » Jesus-Christ por adorar le. Li « arphas » simbolisa li harmonia universal
del laudationes e del adoration colectiv.
Verse 9 : « E ili cantat un nov cántico, dicente : Tu es digni prender li libre, e apertir
su sigilles ; nam tu ha esset immolat, e tu ha redemptet por Deo, per tui sanguine, homes de
omni tribu, de omni lingue, de omni popul, e de omni nation ; »
Ti « cantique nov » celebra li liberation del pécca e, provisorimen, li desaparition del
instigatores del revólte. Nam ili va desaparir por sempre solmen pos li ultim judicie. Li
redemptet de Jesus-Christ veni ex omni origines, omni colores e rasses human, « de omni
tribu, de omni lingue, de omni popule, e de omni natione»; to quo pruva que li project de
salvation es solmen proposit in li nómine de Jesus-Crist, conformmen al declaration in
Act.4:11-12: « Jesus es li petre rejectet per vos qui constructe, e quel ha devenit li principal
del angul. Il hay salvation in null altri; nam sub li ciel ne existe un altri nómine dat inter li
homes per quel noi deve esser salvat.». Omnes li altri religiones do es ínlegitim e deceptiones
illusori diabolic. Contrari al fals religiones, li ver cristian es organisat de Deo in maniere
cohérent e logic. It es scrit que Deo ne fa acception de persones; su exigenties es li sam por
omni su creaturas, e li salvation quel il ha proposit hat un precie quel il self venit payar.
Havent sufert por ti redemption, il va salvar solmen li persones quel il judica digni beneficiar
de su martirie.
Verse 10: « tu ha fat de ili un regia e sacerdotes por nor Deo, e ili va regnar sur li
terre ».
Li regia del ciel predikat de Jesus, ha prendet forme. Recipiente « li jure de judicar »,
li electes es comparat a reyes secun Apo.20:4. In lor activitás del ancian aliantie, li
« sacrificatores » ofret por li pécca, simbolic animales victimas. Durant li « mill annus » del
judicament celestial, li electes va, ili anc, per lor judicament, preparar li ultim victimas de un
grand sacrificie universal, quel va destructer, in un sol vez, omni creaturas decadent celestial e
terrestrial. Li foy de « li stagn de foy del mort secundari » va eliminar les in li die del ultim
judicament. Solmen pos ti destruction, regenerat per Deo, li terre renovat va reciver li electes
redemptet. Solmen in ti moment, con Jesus-Christ, li Rey del reyes e Senior del seniors de
Apoc.19:16, « ili va regnar sur li terre ».
Verse 11: « Yo regardat, e yo audit li voce de mult angles circum li tron e li vivent
creaturas e li ancianes, e lor numer esset miriades de miriades e milles de milles ».
Ti verset presenta nos, unificat, li tri gruppes de spectatores qui assista al spiritual
combates terrestri. Li Spiritu mentiona ti vez clarimen li angeles quam un special gruppe de
quel li númere es tre grand: « des myriades de myriades e milles de milles ». Li angeles del
Senior es actualmen proxim combatentes, plazzat al servicie de su redemptet, su elect
terrestri, queles ili garda, protege e instrui in su nómine. In prim linea, ti prim testones por
Deo registra li historie individual e colectiv del vive sur terra.
Verse 12: « Ils dit per un grand voce: Li Agnelle quel esset immolat es digni reciver li
potentie, li richesse, li sagesse, li fortie, li honore, li glorie, e li laude. »
Li angeles ha assistet sur li terre al ministerie de lor chef Micaël quel ha despojiat se de
omni su divin potenties por devenir li Hom perfect quel ha ofert se al fine de su ministerie,
quam voluntari sacrifice, por redimer li peccates comesset per su electes. Al fine de su oferta
de gratie, li electes resurectet e intrat in li eternitá promisset, li angeles restitue al divin Criste
de Deo, omni atributes quel il hat in Micaël: « li potentie, li richesse, li sagesse, li fortie, li
honore, li glorie, e li laude. »
Verse 13: « E omni creaturas quel es in li ciel, sur li terre, sub li terre, sur li mare, e
omni cose quel es ta, yo audit les dir: A ti qui es sedent sur li tron, e al agnelle, es li laude, li
honore, li glorie, e li fortie, in li secules del secules! »
Li creaturas de Deo es unanimes. Ili omnes ha amat li demonstration de su amor
manifestat per li donation de su person in Jesus-Crist. Li project concepit per Deo es un
success gloriós. Su selection de amant essentes es acomplet. Li verse reprende li forme del
message del unesim angel de Apo.14:7: « Il dit con un grand voce: Teme Deo, e da le glorie,
proque li hore de su judicament ha venit; e inclina vos ante ti qui ha fat li ciel, e li terre, e li
mare, e li fontes de aquas. ». Li ultim selection fat desde 1843 ha reposat sur li comprension
de ti vers. E li electes ha audit e respondet per restituer in li fide cristan li practica del repose
del settim die, practicat del apostoles e discípules de Jesus til su abandono desde li 7 de marte
321. Li Deo creator ha esset honorat per li respecte del quarim commandment quel es car a su
cordie. It resulta in un scena de glorie celestial u omni su creaturas, sequente al lettre li
message del prim angel de Apo.14:7, di: « A ti qui es sedent sur li tron, e al agno, esque li
laude, li honore, li glorie, e li fortie, in li secules del secules!». Note, que li paroles reprende,
in sens invers li paroles citat del angeles in li versu 13 precedent. Desde su resurrection, Jesus
ha retrovat su celestial vive: « su potentie, su richissie, e su sagesse » divin. Sur terre su ultim
enemicos refusat le « li laude, li honore, li glorie e li fortie » quel esset debit a le quam Deo
creator. Invocante « su fortie », il finalmen ha victoriat e subpedat omnes sub su pedes. Do,
plen de amor e gratitude, su sanct e pur creaturas restitue legitimmen su subjectes de glorie.
Verse 14: « E li quar vivent creaturas dit: Amen! E li ancianes avansat e prosternat
se ».
Li habitantes del munde pur aproba ti restitution, dirant: « In veritá! It es ver! » E li
elect terren redemptet per li sublimat amore se prosterna ante lor omnipotent Deo creator
venit incarnar se in Jesus-Crist.
Apocalypse 6 : Actores, punitiones divin
et signes del témpor del era cristian
Yo rememora li lecion dat in Apo.5 : li libre ne va posser esser apertet quande li
« settim sigille » va esser removet. Por efectuar ti apertion, li elect de Cristo
deve imperativmen aprobar li practica del sabatte del settim die ; e ti spiritual selection
qualifica le, por reciver de Deo qui aproba le, su sagesse e su spiritual e profetic discerniment.
Talmen, sin que li textu self precisa it, li elect va, identificar li « sigille de Deo » citat in
Apo.7:2, al « settim sigille », quel ancor clude li libre Apocalypse, e il va associar, a ti du
« sigilles », li settim die sanctificat al repos per Deo. Li fide fa li diferentie inter li luce e li
tenebres. Talmen, por chascun qui ne aproba li sanctificat sabbat, li profetie va restar un libre
cludet, hermettic. Il va posser reconosser cert evident temas, ma li vital e trencant revelationes
quel fa li diferentie inter li vive e li morte, il ne va comprender les. Li importantie del « settim
sigille » va aparir in Apo.8:1-2 u li Spirit da it li rol de apertir li tema del « sett trompettes ».
Or it es just in li messages de ti « sett trompettes », que li projecte de Deo va clarificar se.
Nam li tema del trompettes de Apo.8 e 9 veni, in parallel, completar li veritás profetisat in li
temas del « lítteres » de Apo.2 e 3 ; e del « sigilles », de Apo.6 e 7. Li strategie divin es
identic a ti quel il ha usat por constructer su revelation profetic dat a Daniel. Essente qualificat
por ti function per mi acceptation del practica del sanctificat sabbat e per su sovran selection,
li Spirit ha apertet me li libre de su Revelations per desigillar li « settim sigille ». Nu descovr
li identitá de su « sigilles ».
Verse 1 : « Yo regardat quande li agnelle apertet un del sett sigilles, e yo audit un del
quar vivent creaturas qui dit quam un voce de tonnerre : Veni. »
Ti unesim « vivent esser » designa li regnitá e li fortie del « leon » de Apo.4:7, secun
Jug.14:18. Ti vox de tonnerre es divin e exi del tron de Deo in Apo.4:5. Do it es li Deo
Omnipotent quel expressa se. Li apertion de chascun « sigill » es un invitation quel Deo
adressa a me por que yo vide e comprende li message del vision. Jesus ja hat dit a Philippe:
« Veni e vide » por incitar le a sequer le.
Verse 2: «Yo regardat, e ecce, un blanc cavall aparit. Ti qui monteat it havet un arcu;
un corona esset dat a il, e il departit quam victor e por victor».
Liblanc indica su perfect puritá; licavalle es li image del elect popul quel il dirige e
instrui secun Jac.3:3: «Si noi mette li mors in li bocca del cavalles por que ili obedi nos, noi
anque directe lor tot corpore » ; su « arco » simbolisa li flettes de su parol divin ; su
« corona » es « li corona de vive » obtenet per su martirie voluntarimen acceptat de il ; su
victorie esset decidet desde su creation del unesim vis-a-vis ; null dúbita ti description es tis
del Deo Omnipotent Jesus-Christ. Su victorie final es cert pro que il ja, in Golgotha, ha victet
li diable, li peccato e li morte. Zacharia 10:3-4 confirma ti images per dir : « Mi colere ha
inflamat se contra li pastores, e yo puni li capres; nam YaHWéH del armés visita su trupe, li
dom de Juda, e il fará it quam su cavalle de glorie in li battallie; de il va exear li angul, de il
li clavo, de il li arc de guerre; de il va surtir omni li chefes junt. » Li victorie del divin Crist
esset proclamat per li « sanctification del settim die » de nor semanes, desde li creation del
munde; li sabbato, profetiant li repaus del « settim » millenium, nominat « mil annus » in
Apo.20:4-6-7, in quel, per su victorie, Jesus va intrar su electes por li eternitá. Li instauration
del sabbato desde li fundation del terrestri munde confirma ti expression: « departit quam
victor ». Li sabbato es li signe prophetic de ti divin e human victorie contra li peccato e li
diablo e pro to, it es sur it que Deo funda tot su programa de « sanctification » it es, de quo
apartene a il e quel il arrache al diablo.
Verse 3: «Quande il apertet li duesim sigille, yo audit li duesim vivent creature quel
dit: Veni».
Li «duesim vivent creature» significa «li vitelle» del sacrifices de Apo.4:7. Li spirit del
sacrifice animat Jesus-Crist e su ver discípules a queles il declarat: «Si quelcunc vole sequer
me, lassa se renunciar a se self, prende su cruce, e sequer me ».
Verse 4 : « E un altri cavalle, rubi, aparit. Ti qui monte it recivet li potentie remover li
pace del terra, por que li homes occide unaltru; e un grand glavie esset dat a il».
Li « rubi », o « rubi ardente », designa li peccat incorageat per li Destructor in chef
quel es Satan, in li image de « li Abbadon Apollyon » de Apo.9:11 ; « li foy » essente li medie
e li simbol del destruction. Il anc dirige su camp del mal composit de mal angeles decadet e
terren potenties seductet e manipulet. Il es solmen un creatura quel « recive » de Deo « li
potentie remover li pace del terre, por que li homes occide unaltru ». Ti action va esser
imputat a Roma, « li fémina prostituet Babylon li grand » in Apo.18:24 : « e proque on ha
trovat in ella li sanguine del profetas e del santos e de omnes qui ha esset ocidet sur li
terre ». Li « Destruktor » del cristianes fidel es do identicat talmen quam su victimes. « Li
spada » quel il recive, designa li unesim del quar terribil punitiones divin mentionat in
Ezé.14:21-22 : « Yes, talmen parla li Senior, YaHWéH : Quamquam yo invia contra
Jerusalem mi quar terribil punitiones, li spada, li fam, li feroci besties e li peste, por
exterminar li homes e li besties, va tamen restar un residu quel va escapar, quel va exir, filios
e filias …».
Verse 5: "Quande il apertet li triesim sigille, yo audit li triesim vivent creature quel
dit: Veni. Yo regardat, e ecce, aparit un nigri cavalle. Ti qui monteat it tenet un balance in su
manu".
Li "triésim creatura vivent " es "li hom" fat secun li image de Deo de Apo.4:7. Ti
personage es fictiv, ma it constitue li duesim divin punition del peccat secun Eze.14:20.
Agente contra li alimentation del homes, it es ti vez prili famine. Durant nor era, it va esser
imposit tant literalmen quam spiritualmen. It porta in ambi applicationes consequenties
mortal, ma in su sens spiritual de privation de luce divin, it have quam consequentie direct, li
morte del « second morte » reservat al decadent, al judicament final. Li message de ti-ci
triesim cavaliero se resume talmen: pro que li hom ne es plu in li image de Deo, ma in ti del
animales, yo priva le de to quo fa le viver: su nutriment carnal e su nutriment spiritual. Li
balance es li simbol del justicie, ci ta ti de Deo qui judica li ovres del fide del cristanes.
Verse 6: « E yo audit in li medie del quar vivent creaturas un voce quel dit: Un mesure
de frument por un denario, e tri mesures de hordeum por un denario; ma ne damna li oleo e li
vin ».
Ti voce es tis del Cristo despectet e frustrat per li infidelitá del fals credentes. On
constata por li sam precie un quantitá de frument minu quam por li hordeum Detra ti generosi
oferta de hordeum un message de alt nivelle spiritual es celat. In fact, in Nom.5:15, li leges
presenta un offerte « de hordeum » por soluer un problema de jalousie sentit per un marito
vers su marita. Lee do detalliatmen, integralmen, ti procedura descrit in li versettes 12 til 31 si
tu vole comprender. A su lumine, yo ha comprendet que Deo self, li Sponso in Jesus-Christ
del Assemble, su sponsa, depone ci un reclama por « suspection de jalousie » ; quo va esser
confirmat per li mention del « aquas amar » citat in li « triesim trompette » in Apo.8:11. In li
procedura de Numeros 5, li fémina devet trincar aqu polverosi, sin consequentie, si innocent
ma, devenint amar si ella es culpabil, ella va esser frappat de malediction. Li adultère del
Sposa esset denunciat in Apo.2:12 (maskat per li nómine Pergamo: transgresser li maritage) e
Apo.2:22, e it va esser talmen denov confirmat per un ligament establisset inter
li 3esim sigille e li 3esim trompette. Ja, in Daniel, li sam procedura fat « confirmar » per Daniel
8, li identitá roman del « micri corne » de Dan.7 presentat quam « hipotese ». Ti paralel inter
Daniel 2, 7 e 8 esset li novitá quel ha permis me provar li identification roman; to por li
unesim vez desde li existentie del adventisme. Ci, in li Apocalipse, li coses eveni in li sam
maniere. Yo demonstra li survol del era cristian parallel del tri témas principal, del lítteres, del
sigilles e del trompettes. E in li Apocalipse, li tema del « trompettes » plen li sam ról quam
Daniel 8 por li libre de Daniel. Ti du elementes aporta pruvas sin queles li profetie vell ofrir
solmen li « suspection » quel yo ha nominat « hipotese » in li studie de Daniel. Talmen, ti
paroles, « suspection de jalousie » revelat in Nom.5:14, aplica se por Deo e li Asemblé desde
Apo.1 til Apo.6; poy con li apertura del libre rendet possibil per li identification del « settim
sigill » al sabbat del settim die, tema de Apo.7, « li suspection de adultère » del Assemblee va
esser « confirmat » in li thema del « trompettes » e del capitules 10 til 22 quel seque it. Li
Spíritu do talmen, in li capitul 7, li rol de un posta de dogana, u li autorisation por intrar deve
esser obtenet. In li casu del Apocalipse, ti autoritá es Jesus-Crist, li Deu Omnipotent e Sant
Spíritu, ipse. Li porta de accesse es apertet a ti, dit il, qui « audi mi voce » qui aperi me
quande yo frappa a su porta (li porta del corde), e qui supa con me e yo con il », secun
Apo.3:20. « Li vin e li oleo » es li respectiv simboles del sangu versat per Jesus-Christ e del
Spirit de Deo. Plu, ambi es usat por curar vulneres. Li ordon « ne nocer les » significa que
Deo puni, ma il fa it ancor con un mixtura de su misericordie. To ne va esser li casu por li
« settim ultim plagas » de su « colere » del ultim dies terrestrial secun Apo.16:1 e 14:10.
Verse 7: «Quande il apert li quaresim sigill, yo audit li voce del quaresim vivent
creature quel dit: Veni.»
Li « quaresim vivent esser » es « li aquile » del elevation suprem celestial. It anuncia li
aparition del quaresim punition de Deo: li mortalitá.
Verse 8: « Yo regardat, e ecce, aparit un cavalle de un pallid color. Ti qui monstrat it
nominat se li morte, e li loc del mortes accompaniat le. Li potentie esset dat les super li
quaresim parte del terre, por perir li homes per li spada, per li famine, per li mortalitá, e per
li feroci besties del terre».
Li anuncie es confirmat, it es efectivmen « li morte », ma in su sense de mortalitá
imposat quam circumstantial punitiones. Li morte tocca tot li humanitá desde li original
peccatu, ma ci « li quar parte del terre » solmen es frappat per it, « per li spada, li famine, li
mortalitá » causat per epidemic malsanitás, e per « besties salvage » tant animales quam
human. Ti « quar parte del terre » visa li Europa infidelmen cristan e li potent nationes quel
va ear ex it vers li 16esim secul: li du american continentes e Australia.
Verse 9: « Quande il apertet li quint sigille, yo videt sub li altare li ánimes de tis qui
hat esset immolat pro li parol de Deo e pro li testimonie quel ili hat rendet ».
To es li victimes del actiones « bestial » comensat in li nómine del fals fé cristian. It es
docet del regime papal roman catholic, ja simbolisat in Apo.2:20, perli fémina Jezabel a quel
li Spiritu imputa li actioninstructer su servitores o literalmen: «su servitores ». Ili es placiat
«sub li altare», do sub li egide del cruce de Cristo quel fa les beneficiar de su «eternal
justicie» (vide Dan.9:24). Qualmen Apo.13:10 va indicar, li electes es martires victimes e
nequande carnifices, ni mortigatores de homanes. Li electes concernet in ti vers, reconosset
per Jesus, ha imitat le til li morte quam martires: «por li parol de Deo e por li testimonie quel
ili ha dat » ; nam li ver fide es activ, nequande un simplic etiquete falsmen tranquilisant. Lor
« testimonie» ha consistet precismen in livrar lor vive por li glorie de Deo.
Verse 10 : « Ils criat per un grand voce, dit: Til quande, Sanct e ver Magistre, tu tarda
judicar, e vengar nor sangue sur li habitantes del terre?»
Que ti image ne trompa te, nam it es solmen lor sangue versat sur li terre quel clama
vengeance al ocules de Deo, quam li sangue de Abel ocidet per su fratre Cain secun Gen.4:10:
«E Deo dit: Quo tu ha fat? Li voce del sangue de tui fratre clama del terre til me.». Li ver
state del mortes es revelat in Ecc.9:5-6-10. Except Henoc, Moses, Elia, e li sanctes qui esset
resucitat al morte de Jesus-Crist, li altris ne ha «plu part a omnicos quel es fat sub li sole, nam
lor pensa e lor memorie ha perit ». « Il ne existe ni sagesse, ni pensa, ni scientie in li loco del
mortes nam lor memorie es obliviat ». To es li criterias inspirat per Deo pri li morte. Li fals
credentes es victimes del fals doctrines heredat del paganisme del grec filosof Platón, de qui li
opinion pri li morte ne have un loc in li fide cristian fidel al Deo de veritá. a Platón to quo
apartene a il, e a Deo to quo apartene a il: li veritá pri omni cose, e lass nos esser logic, pro
que li morte es li absolut contraie del vive, e ne un nov forme de existentie.
Verse 11: « Un blanc vestiment esset dat a chascun de ili; e it esset dit les que ili deve
reposar se por un témpor anc, til que li númere de lor compagnes de servicie e de lor fratres,
qui deve esser mortat quam ili, vell esser complet ».
Li « blanc vestimente » es li simbol del puritá del martires quel Jesus ha portat unesim
in Apo.1:13. Li « blanc vestimente » es li image de su justicie imputat in li témpor del
religiosi persecutiones. Li témpor del martires va desde li epoca de Jesus til 1798. Sur li fine
de ti periode, secun Apo.11:7, « li bestie quel monte ex li abisse », simbol del Revolution
francesi e su ateistic terrores de 1793 e 1794, va finir li persecutiones organisat del monarchie
e li catolic papisme nominat, ili mem, quam « bestie quel monte ex li mare» in Apo.13:1. Pos
li revolutionari hecatombe, li religiosi pace va esser stabilisset in li christian munde. Noi
ancor lee: « e it esset dit les reposar un poc tempor ancore, til que esset complet li númere de
lor compagnes de servicie e de lor fratres qui deve esser mortat quam les ». Li repose del
mortes in Christ va continuar til su glori final retorn. Suposente que li message de ti
« quintesim sigil » es adressat al protestantes persecutat del papal catholic inquisition del
epoca « Thyatira », li témpor del mortation del electes va cessar pro li action del francesi
revolution quel va bald, inter 1789 e 1798, destructer li agressiv potentie del coalition del
papatu e del francesi monarchie. Li « sixesim sigil » quel va aperter se va do concerner ti
revolutionari francesi regime quel Apo.2:22 e 7:14 nómina « grand tribulation ». In li
doctrinal imperfection quel caracterisa it, li protestant féde va anc esser victime del
intolerance del atheistic revolutionari regime. It es per su action que li númere de tis qui devet
esser mortat va esser atinget.
Verse 12: « Yo regardat quande il apertet li sixesim sigil; e evenit un grand terre-
motion, li sole devenit nigri quam un sac de crin, li luna tot devenit quam sangue, ».
Li « tremor de terre » dat quam signe del hore del « 6esim sigill », permite nos situar li
action li Saturne 1er November 1755 circa 10 horas del matine. It havet geographicmen por
centre li max catholic cité de Lisboa in quel trovat se 120 catolic eclesias. Deo indicat talmen
li scopes de su colere quel ti « tremor de terre » anc profetisat in spiritual image. Li profetisat
action va esser acomplisset in 1789 con li levada del francesi popule contra su monarchie;
Deo hat condemnat it e su alliat li roman catholic papisme, ambi frappat a morte in 1793 e
1794; dates del « du Terrors » revolutionari. In Apo.11:13 li francesi revolutionari action es
comparat a un « tremor de terre ». Povente datar li actiones citat, li profetie deveni plu precís.
«… li sole devenit nigri quam un sac de crin», li 19 de may 1780, e ti fenomen experimentat
in Nord-America recivet li nómine de « obscur die ». It esset un die sin alcun luce solar quel
profetisat, anc it, li action ductet del ateisme revolutionari frances contra li luce del parol de
Deu scrit simbolisat ci per li « sole »; li sanct Biblie esset brulat in auto-da-fé. « Li lune tot
devenit quam sangue», al fine de ti obscur die, li spess nubes lassat aparer li lune sub un
pronunet rubi color. Per ti image, Deo confirmat li sorte destinat al camp del tenebres papal-
royal, inter 1793 e 1794. Lor sangue vell esser abundantmen versat per li acut lame del
guillotine revolutionari.
Note: In Apo.8:12, frappante «li triesim del sole, li triesim del lune, e li triesim del
stelles», li message del «quar trompette» va confirmar li facte que li victimes del
revolutionarios va esser ver electes e rejectates per Deo in Jesus-Christ. To anc confirma li
sense del message del «quintes sigille» quel noi ha just videt. It es precis per li action del
ateisme que li ultim mortes del electes fidel va esser acomplisset.
Verse 13: «e li stelles del ciel cadet sur li terre, quam quande un figuero secuet per un
vent violent jette su verdi figues.»
Ti triesim signe del témpor, ti vez celestial, esset literalmen acompletat li 13 de
novembre 1833, visibil de tot li territoria del USA inter midí e 5 hores del matine. Ma quam li
precedent signe, it anuncat un spiritual eveniment de un grandore inimaginabil. Qui vell har
posset contar li númere de ti stelles cadet in forme de parapluie sur tot li extension del ciel
desde mitil 5 hores del matine? It es li image que Deo da nos del cadent del protestant
credentes in li date de 1843, date quande ili es victimes del decrete de Dan.8:14 intrat in
application. Inter 1828 e 1873, li action del fluvie « Tigre » (Dan.10:4), nómine del bestie
homicida es talmen confirmat in Dan.12:5 til 12. In ti versete li «figuiero » image li fidelitá
del popul de Deo, except que ti fidelitá es remisset in question per li image del « verdi
figues » jettat sur li terre. Sam maniere, li fide protestant esset acurtat per Deo con reserves e
conditiones provisori, ma li despecte por li messages profetic de William Miller e li rejection
del restauration del sabbath ha provocat su cadita in 1843. It es per ti refusa que li « figue » ha
restat « verdi », refusant maturescer per acceptar li luce de Deo, it va morir ex to. It va restar
in ti statu, decaed del gratie del Senior til li témpor de su retorn gloriós, in 2030. Ma atention,
per su refusa del ultim lucies, desde 1994, li adventisme oficial ha devenit, « il anc », un
« verdi figue » destinat morir du vezes.
Verse 14: « Li ciel retirat se quam un libre quel on rula; e omni montes e insules esset
movet de lor locs. »
Ti terre-motion es nu universal. Al hora de su aparition gloriós, Deo va tremar li terre e
omni quo it porta in homes e animales. Ti action va evenir in li moment del « settim del sett
ultim flagelles del colere de Deo », secun Apo.16:18. To va esser por li ver electes li hore de
lor resurrection, « li unesim », ti del « felici », secun Apo.20:6.
Verse 15 : « Li reyes del terre, li grandis, li chefes militar, li rich, li potent, omni
sclaves e li homes liber, celat se in li cavernes e in li roccas del montes. »
Quande li Deo creator aparca in tot su glorie e potentie, null potentie human posse
subsister, e null abri posse proteger su enemicos de su just colere. Ti vers indica it: li justicie
de Deo terrorisa omni culpabil categories del humanitá.
Vers 16: «E ili dit al montes e roccas: Cade sur nos, e celada nos ante li facie de ti qui
es sedent sur li tron, e ante li colere del agno;»
It es li agnello self quel sede sur li tron divin, ma a ti hor it ne es plu li agnello immolat
quel se presenta a les, it es li « Rey del reyes e Senior del seniors » quel veni écraser su
enemíes del ultim dies.
Verse 17 : « nam li grand die de su colere ha venit, e qui posse subsister? »
Li apuesta es efectivmen de « subsister », to es, de survivir pos li intervention justicieri
de Deo.
Ti qui posse « subsister » in ti horribil hora es ti qui vell morir, conform al projecte del
decret dominical mentionat in Apo.13:15, secun quel li observatores del sanct sabbat divin
devet esser anihilat sur li terre. Li terror de ti qui vell les ocider, revelat in li versu precedent,
explica se. E talmen ti qui va posser subsister in li die del retorn in glorie de Jesus-Christ va
esser li thema de Apo.7, in quel Deo va revelar nos un parte de su projecte quel les concerne.
Apocalipse 7 : Li adventisme del settim die
sigillat per li sigille de Deo : li sabbat
Vers 1 : « Pos to, yo videt quar angeles stant al quar angules del terre; ili retenet li
quar ventes del terre, por que null vente sofflat sur li terre, ni sur li mare, ni sur alcun
árbor. »
Ti « quar angeles » es li celestial angeles de Deo engatjat in un action universal
simbolisat per li « quar angules del terre ». Li « quar ventes » simbolisa li guerres universal,
li conflictes; ili es talmen « retenet », impedet, blocat, quo resulta in li pace religiosi
universal. « Li mare » simbol del catolicisme e « li terre » simbol del fide reformat es in pace
un con li altris. E ti pace concerne anc « li árbor », image del hom in su individualitá. Li
historie monstra nos que ti pace esset imposit per li debilitation del papal potentie, quel esset
ecrasat per li national athesim francesi inter 1793 e 1799, li annu in quel li Pape Pius VI morit
in li prison del Citadelle in Valence-sur-Rhône, u yo nascet e habita. Ti action es atribuet a
« li bestie quel monte del abisse » in Apo.11:7. It es anc nominat « 4-im trompette » in
Apo.8:12. Pos it, in Francia, li regime imperial de Napoleon 1er simbolisat per « un aquile » in
Apo.8:13, va mantener su autoritá super li religion catholic rehabilitat per li Concordat.
Verse 2: « E yo videt un altri angele, quel monte del lado del sole levante, e quel tenet
li sigille del Deo vivent; il criat per un voce fort al quar angeles a qui it hat esset dat far mal
al terre e al mare, e il dit: ».
Li « sole levante » designat Deo visitante, in Jesus-Christ, su greg terrestrial in Luc
1:78. Li « sigle del Deo vivent » aparit in li celestial camp de Jesus-Christ. De un « voce fort »
quel confirma su autoritá, li angel lansa un ordine al angelic potenties demonic universal quel
ha recivet de Deo li permission « de far mal », a « li terre » e a « li mare » to es, al protestant
e roman-catholic credentie. Ti spiritual interpretationes ne impede un literal application quel
va concerner « li terre, li mare e li árbores» de nor creation; quo vell esser desfacilmen
evitabil con li usa de nuclear armes in li témpor del « sixte trompette » de Apoc.9:13 a 21.
Verse 3: «Ne fa mal al terre, ni al mare, ni al árbores, til que noi ha marcate con li
sigle li frontes del servitores de nor Deo.»
Ti detallie permite nos situar li comense del action del sigillation del electet del
printempe 1843 til li autun 1844. It esset pos li 22 de octobre 1844, que li unesim adventist, li
capitano Joseph Bates, esset sigillat per adoptar, individualmen, li repose del sabate del settim
die. Il vell bald esser imitat, progressivmen, per omni su fratres e sestres adventist del témpor.
Li sigillation comensat pos li 22 de octobre 1844, e it vell continuar durant « quin mensus »
profetisat in Apo.9:5-10 ; « quin mensus » to es, 150 annus real secun li codic del die-annu de
Ezé.4:5-6. Ti 150 annus esset profetisat por li religiosi pace. Li pace stabilisat ha favorisat li
proclamation e li universal developation del message « adventiste del settim die », representat
hodie in omni landes occidental e omniloc u to esset possibil. Li mission adventiste es
universal, e pro to, it depende exclusivmen de Deo. It do ne have qualcós a reciver del altri
christian confessiones e deve, por esser benedit, apoiar se solmen sur li inspiration dat per
Jesus-Crist su Chef del chefs, celestial, qui da li inteligentie del lectura del « sanct Bibel » ; li
Bibel, scrit parol de Deo qui representa su « du testimon » in Apo.11:3. Comensat in 1844, li
témpor del pace garantet de Deo va cessar in li Autunno 1994 quam li studie de Apo.9 va
demonstrar.
Important note pri li « sigille de Deo »: Li sabat sol ne sufici por justificar su rol de
« sigille de Deu ». Li sigillation implica que it es accompaniat del ovres preparat de Jesus por
su sanctes: li amore del veritate e del veritá prophetic, e li testimonie del fructe presentat in 1
Cor.13. Mult de ti qui garda li sabbat sin responder a ti criterios va abandonar it quande li
menacie de morte pro su practica va aparir. Li sabbat ne es heredat, it es Deu qui da it al elect,
quam signe que it apartene a le. Secun Ez.20:12-20: « Yo donat les anc mi sabbates quam un
signe inter me e ili, por que ili vell saver que yo es li Eternel qui sanctifica les…/…Sanctifica
mi sabbates, e lassa les esser un signe inter me e vos per quel on posse saver que yo es li
Eternel, vor Deo. ». Sin contradir, to quo just ha esset dit, ma plu to confirmar, noi lee in 2
Tim.2:19: « Tamen, li solid fundament de Deo resta erect, con ti paroles quel servi a le
quam sigille : Li Senior conosse ti qui apartene a le ; e : Quiuncque pronuncia li nómine del
Senior, que il lontania se del iniquitá. »
Verse 4: « E yo audit li númere de tis qui hat esset marcat del sigille, cent quarant-
quar milles, de omni tribus del filios de Israel: »
Li apostol Paul ha monstrat in Rom.11, per un image, que li paganes convertit es
inseret sur li radica del patriarch Abraham de qui li judeos se reclama. Salv per li fide, quam
il, ti paganes convertit prolonga spiritualmen li 12 tribus de Israel. Li Israel carnal, de qui li
signe esset li circumcision, ha cadet, livrat al diablo, pro su refusa del Messia Jesus. Li fide
cristian cadet in li apostasie desde li 7 Mart 321 es anc un Israel spiritual decadet desde ti
date. Ci, Deo presenta nos un autentic Israel spiritual benedit per le desde 1843. It es ti qui
porta li mission universal del adventisme del settim die. E ja, li cifre, « 144000 », citat, merita
un explication. It ne vell esser prendet in li sens literal, nam comparante li posteritá de
Abraham al « stelles del ciel », li númere sembla mult tro litt. Por li Deo creator li cifres parla
tant quant li lítteres. Tande it es que noi deve comprender que li terme « numeró » de ti
versette ne deve esser interpretat quam un quantitá numeric, ma quam un cod spiritual cifrat
quel designa un conduida religios quel Deo beni e mette apart (quel il sanctifica). Talmen
« 144 000 » explica se in li sequent maniere: 144 = 12 x 12, e 12 = 7, li númere de Deo + 5, li
númere del hom = aliantie inter Deo e li hom. Li cube de ti númere es li simbol del perfection
e su quadrat, ti de su superficie. Ti proportiones va esser tis del nov Jerusalem descrit in
Apo.21:16 in un spiritual cod. Li terme « mil » quel seque simbolisa un innumerable multitud.
In fact « 144 000 » significa un multitud de redemptet homes perfect quel fa aliantie con Deo.
Ti referentie al tribus de Israel ne deve surprenar nos pro que Deo ne ha abandonat su plan
malgré li successiv fracasses de su alianties con li homes. Li judic model presentat desde li
exode de Egypte ne ha continuat til li Christ sin rason. E per su christian veritá e li respecte de
omni su comandamentes, specialmen ti del Sabbat, e su moral, sanitari e altri ordinationes,
restaurat, Deo trova in li dissident adventisme fidel del ultim dies li model del Israel conform
a su ideal. Adplu in li textu del 4-ésim commandement, Deo dit pri li Sabbat a su Elect: « Tu
have six dies por far omni tui labor ma li 7-ésim es li die de YaHWéH, tui Deo ». It eveni
que 6 dies de 24 hores totalisa 144 hores. On posse deducte que li 144 000 sigillates es fidel
observatores de ti divine ordonantie. Lor vive es ritmat per ti respecte del six dies permisset
por lor profan ovres. Ma li 7ème die ili honora li sanctificat repóse, objecte de ti
commandament. Li spiritual caracter de ti « adventist » Israel va esser demonstrat in li versus
5 til 8 sequent. Li nómines del hebreic patriarchs citat ne es tis qui composit li carnal Israel. Ti
que Deo ha selectet es ta solmen por portar un message celat in li justification de lor orígine.
Qualmen por li nómines del « sept assembléies », ti de « deci-du tribus » porta un duplic
message. Li max simplic es revelat per lor traduction. Ma li max rich e plu complex reposa
sur li declarationes fat per chascun matre quande ella justifica dar un nómine a lor infante.
Verse 5: « del tribu de Juda, deci-du milles marcate del sigil; del tribu de Ruben, deci-
du milles; del tribu de Gad, deci-du milles; »
Por chascun nómine, li numer « deci-du milles marcate del sigil » significa: un
multitud de homes alliat con Deo sigillat per li sabbat.
Juda : Laud a YaHWéH; propositiones maternal de Gen.29:35: « Yo va laudar
YaHWéH ».
Ruben : Vide un filio ; maternal paroles de Gen.29:32 : « YaHWéH ha videt mi
humiliation »
Gad : Felicitá ; maternal paroles de Gen.30:11 : « Quel felicitá ! »
Verse 6 : « del tribu de Aser, duodec mill ; del tribu de Nephthali, duodec mill ; del
tribu de Manassé, duodec mill ; »
Por chascun nómine, li númere « deci-du mil marcate con li sigille» significa: un
multitud de homes alliat con Deo sigillat per li sabbat.
Aser : Felici : propos maternal de Gen.30:13 : «Quo felici yo es!»
Nephthali : Luttante : propos maternal de Gen.30:8 : «Yo ha luttat divinmen contra mi
sestra e yo ha victet».
Manassé : Obliviar : propos paternal de Gen.41:51 : «Deo ha fat me obliviar omni mi
pena ».
Verse 7 : « del tribu de Simeon, duodec mill; del tribu de Levi, duodec mill; del tribu
de Issacar, duodec mill; » Por chascun nómine, li númere « duodec mill sigillat » significa: un
multitud de homes alliat con Deo sigillat per li sabbate.
Simeon : Audir : paroles maternal de Gen.29:33 : « YaHWéH ha audit que yo ne esset
amat ».
Lévi : Atachat : maternal paroles de Gen.29:34 : « Por ti vez, mi marito va atachar se a
me ».
Issacar : Salarie : maternal paroles de Gen.30:18 : « Deo ha dat me mi salarie ».
Verse 8 : « del tribu de Zabulon, duodec milles ; del tribu de Joseph, duodec milles ;
del tribu de Benjamin, duodec milles marcate per li sigille. »
Por chascun nómine, li númere « deci-du mil sigillat » significa: un multitud de homes
alliat con Deo sigillat per li sabbat.
Zabulon : Habitation : maternal paroles de Gen.30:20 : « Ti vez mi marito va habitar
con me ».
Joseph : Il remove (o il adde) : maternal paroles de Gen.30:23-24 : « Deo ha removet
mi opprobrie… / (… que YaHWéH adde me un altri filio) »
Benjamin : Filio del dextri : maternal e paternal paroles de Gen.35:18 : « E quam ella
va render li anim pro que ella esset morient, ella donat le li nómine de Ben-oni (Filio de mi
dolore) ma li patre nominat le Benjamin (Filio del dextri).
Ti 12 nómines, e maternal e paternal paroles, expressa li experientie vivet del ultim
assemblea del adventistes selectet per Deo ; « li preparat sposa » por su Sponso Christ in
Apo.19:7. Sub li ultim nómine presentat, ti de « Benjamin », Deo profetisa li situation final de
su Electa menaciat de morte per li homes rebel. Li change del nómine imposit del patre,
Israel, profetisa li intervention de Deo in favor de su electes. Su gloriós retorn fa inverser li
situation. Ti qui devet morir es glorificat e levat al ciel u ili junge se a Jesus-Christ, li Deo
creator omnipotent e gloriós. Li expression « Filio del dextre » prende su tot sens profetic: li
dextre esset li Electa, o ultim spiritual Israel, e su filios, li redemptet electes qui la compone.
Anque, ili es li oves placet al dextre del Senior (Matt.25:33).
Verse 9: « Pos to, yo regardat, e ecce, un grand multitude quel null person posset
numerar, ex omni nation, tribu, popule e lingue. Ili stant ante li tron e ante li agnelle, vestit in
blanc vestes, con palmas in lor manus. »
Ti « grand multitude, quel nequó posset numerar » veni confirmar li caracter
simbolical spiritualmen codificat del « numeres » « 144000 » e « 12000 » citat in li versettes
precedent. Plu, un allusion es fat al posteritá de Abraham per li expression: « nequó posset les
numerar »; quam por « li stelles del ciel » quel Deo hat monstrat le, ditante: « tal va esser tui
posteritá ». Lor origines es multiplic, de omni nation, de omni tribu, de omni popul, e de omni
lingue, e de omni epocas. Tamen, li tema de ti capitul visa specialmen li ultim message
adventist de universal caracter dat per Deo. Ili porta « robes blanc » nam ili esset pret morir
quam martires, condamnat a morte per un decrete promulgat per li ultim rebelles secun
Apo.13:15. Li « palmes » tenet in lor manus simbolisa lor victorie contra li camp del
peccatores.
Verse 10: « E ili criat per un grand voce, dirante: Li salvation es a nor Deo qui es
sedent sur li tron, e al agnelle. »
Li action evoca li contextu del retorn in glorie de Jesus-Crist, in parallel con li
description del reactiones del camp rebel descrit in Apo.6:15-16. Ci, li paroles tenet per li
elect salvat es in li absolut oposit de tis del rebelles. Til li lontan de les terrorisar, li retorn de
Cristo les joya, les securisa, e les salva. Li question fat per li rebelles « Qui posse subsister ? »
recive ci su response: li adventistes restat fidel al mission quel Deo ha comensat les til li fine
del munde, in li pericul de lor vive si it es necessi. Ti fidelitá base se sur lor atache al
sanctification del sant sabatte sanctificat per Deo desde li fundation del munde, e lor amore
manifestat por su parol prophetic. Ti-ci des plu, pro que ili nu save que li sabatte profetisa li
grand repause del sett millenia in quel, victoriosi pos Jesus-Crist, ili va posser intrar per
reciver li promisset etern vive in su nómine.
Verse 11: « E omni angeles stet circum li tron e li ancianes e li quar vivent creaturas;
e ili prosternat se sur lor faces avan li tron, avan Deo, »
Li scene quel es presentat a nos evoca li intrada in li grand celestial repaus de Deo.
Nos retrova li images del capitules 4 e 5 quel tracta ti tema.
Verse 12: « dicent: Amen! La laud, glorie, sagesse, gratie, honore, potentie e fortie es
a nor Deo por li secules del secules! Amen!»
Felici pri ti bell fine del experientie del salvation terren, li angeles expresse lor joy e
gratitude vers li Deo de bonitá, qui es nor Creator, li lor, li nor, ti qui ha prendet li initiative
del redemption del peccates del elect terren, per venir incarnar se in li debilitá del carnal
humanitá, por sufrir un morte atroci demandat per su justicie. Ti multitudines de ocules
invisibil ha sequet omni fases de ti plan del salvation e ili ha meraviliat se ante li sublim
demonstration del amor de Deo. Li prim parol que ili pronuncia es «Amen! In veritá ! It es ver
! Pro que Deo es li Deo de veritá, li Ver. Li duesim parol es « li laus » it esset anc li unesim
nómine del 12 tribus: « Juda» = Laude. Li triesim parol es « li glorie » e Deo teni a su glorie
justmen pro que il va rememorar it in Apo.14:7 por exiger it, quam unic creator Deo, de tis
qui reclama su salvation desde 1843. Li quaresim parol es « li sagesse ». Li studie de ti
document visa far it descovrir per omni su electes. Ti sapientie divin supera nor imagination.
Subtilitá, ludes de spirit, omnicos es in formate divin. In quintesim loc veni « li action de
gratie ». It es li religiosi forme de gratitude quel es completat in paroles e in sanct ovres.In
sixesim loc veni « li honore ». To es quo li rebelles have li plu frustrat Deo. Ili tractat le con
despectu per contestar su revelat voluntá. Al contra, li electes rendet le, in li mesura de lor
possibilita, li honor quel es legitimmen debit. In setesim e octesim loc veni « li potentie e li
fortie ». Ti du coactent coses esset necessi por abatter li tiranes del terre, por ecraser li rebelles
tant arrogant durant que ili ancor dominat sur li terre. Sin ti potentie e ti fortie, li ultim electes
vell morir quam tant altris martires in li curs del era cristian.
Verse 13: «E un del ancianes prendet li parole e dit me: Ti qui es vestit de robas blanc,
qui es ili, e de u veni ili?»
Li question posat have li scope revelar nos li particularitá del simbol del « robes
blanc » in comparation con li vestimentes « blanc » de Apo.3:4 e li « fin lin » quel designa, in
Apo.19:8, « li just ovras del santos » de « li sponsa preparat » del ultim témpor, i.e. li fide
adventisme del final témpor pret por su levament al ciel.
Verse 14: « Yo dit a il: Mi senior, tu save it. E il dit a me: To es tis qui veni del grand
tribulation; ili ha lavat lor robes, e ili ha blancat les in li sanguine del agnelle. »
Li « blanc vestes » essente portat per cert ancianes, Johannes posse, in fact, esperar un
response del un de ili. E li response expectat veni: « To es ti qui veni del grand tribulation »,
to es, electes, victimas e martires del guerres religiosi e del ateisme quam nos ha revelat li
« 5esim sigil», in Apoc.6:9 til 11: « Un blanc vestes esset dat a chascun de les; e it esset dit
les que restar in repos quelcunc tempor ancor, til que esset complet li númere de lor
compagnes de servicie e lor fratres qui deve esser mortat quam les. » In Apoc.2:22, li « grand
tribulation » designa li hecatombe del regime revolutionari atee frances fat inter 1793 e 1794.
In confirmation, in Apoc.11:13, noi lee: « ...sept mill homes esset mortat in ti terre-tremble »
; « Sept » por religios, e « mille » por multitudine. Li Revolution frances es quam un seisme
terrestri quel ancide anc servitores de Deo. Ma ti « grand tribulation » esset solmen un prim
forme de ti acomplissement. Su duesim forma va acomplisser se per li « 6esim trompette » de
Apo.9, un subtilitá del montage in Apo.11 va revelar ti fact. Multitudes de ínfidel cristianos va
esser mortat durant li triesim guerre mundal quel li « 6esim trompette » simbolisa e confirma.
Ma desde 1843, Deo selecte electes queles il sanctifica e li ultim queles il separa es tro precosi
a su ocules por esser destructet. Il les prepara por li ultim testimonie del historie del salvation
terren; un testimonie de fidelitá quel ili va render a le per restar fidel a su sabatte del settim
die, mem menaciat de morte per li camp rebel. Ti ultim prova del projecte de Deo es revelat in
li message livrat a « Philadelphia » in Apo.3:10 e in Apo.13:15 (decret de morte). Por Deo, li
intention vale li action, e in li mesura u, sub li prova, ili accepta li risca del morte, ili es
assimilat per il al gruppe del martires e recive assi li imputation del « blanc robe » del ver
martires. Ili va escapar li morte solmen pro li intervention salvatori de Jesus-Christ. In ti ultim
prova, pos li duesim « grand tribulation », per li testimonie de lor fidelitá, ili va, a lor turn,
« lavar lor robes, e blancar les in li sangu del agnelle » per restar fidel til li morte quel va
menaciar les. In li fine de ti ultim prova de fide, li númere de tis qui deve morir quam martires
va esser complet e li « repose » mortal del sanct martirisat del « quintesim sigille » va finir per
lor resurrection. Desde 1843 e precipue desde 1994, li ovre de sanctification comensat per
Deo fa li morte del ver elect restat vivent e fidel til li hore de su revenida e li fine del témpor
de gratie quel precede it ancor plu ínutil.
Verse 15: « Pro to ili es avan li trone de Deo, e servi le die e nocte in su temple. Ti qui
es sedent sur li trone va erecter su tende super les; »
On comprende que por Deo, ti specie de electes representa un elite particularmen alt. Il
va acordar les honoras special. In ti verset, li Spirit usa du conjugation-tempos, li present e li
futur. Li verbes conjugat in present « ili es » e « servi le » revela li continuitá de lor conduida
in lor carn-corpus quel es li templo de Deo habitat in les. E ti action va esser prolongat in li
ciel pos lor levament per Jesus-Crist. In li futur, Deo da su response a lor fidelitá: « Ti qui es
sur li trono va erecter su tende sur les » por li eternitá.
Verse 16: « ili ne va plu haver fame, ili ne va plu haver sete, e li sole ne va frappar les,
ni alcun calor. »
Ti paroles significa por li elect adventistes del fine que ili ha hat « famine » essente
privat de nutriment e « sete » pro que privat de aqua per lor tortores e garderoes. « Li foy del
sole », de quel li « calor » es intensificat in li quaresim del sett ultim plagas de Deo, va har
brulat les e fat les sufrir. Ma it es anc per li foy del rogues del papal inquisition, li altri sorte
de « calor » que li martires del « quintes sigille » ha esset consumat o torturat. Li parol
« calor » concerne anc li foy del conventional e atomic armes usat in li contextu del sixesim
trompette. Li surviventes de ti ultim conflict va har passat tra li foy. Ti coses ne va plu evenir
in li etern vive u li electes, solmen ili, va intrar.
Verse 17: « Pro que li agnelle quel es in li medie del trone va pasturar les e ducter les
al fontes del aquas del vive, e Deo va essugar chascun lácrime de lor ocules. »
« Li agnelle » es in facte anc li Bon Pastor qui va pasturar su amat oves. Su divinitá es
ancor ci afirmat per su position « in li medie del tron ». Su divine potentie ducte su electes
« al fontes del aquas del vive », un image symbolic del etern vive. E visante li final contextu
in quel, a su retorn, su ultim electes va esser in plores, il « va essuar chascun lácrime de lor
ocules ». Ma li plores ha esset anc li parte de omni su electes maltractat e persecutat in tot li
historie del era cristian, sovente til lor ultim respire.
Note : Malgré li aparenties decepiv observat in nor epoca 2020, in quel li ver fide
sembla desaparir, Deo profetisa li conversion e salvation de « multitudes » venient ex omni
racial, etnic e linguistic origines del terre. It es un ver privilegie quel il da a su electes saver
que, secun Apo.9:5-10, li témpor de comprension e universal religiosi pac ha esset
programmat per le solmen por « 150 » annus (o quin mensus prophetic) inter 1844 e 1994. Ti
distintiv criterie del ver electet es citat per li Spiritu in su message de Apo.17:8: « Li bestie
quel tu ha videt esset, e it ne es plu. It deve ascender del abisse, e ear a perdition. E li
habitantes del terre, ti de queles li nómine ne ha esset scrit desde li fundation del munde in
li libre de vive, va esser surprisat vidente li bestie, pro que it esset, e que it ne es plu, e que it
va reaparir. » Li ver electet, ili, ne va esser surprisat vidente li coses que Deo ha anunciat
les per su parol prophetic complir se.
Apocalipse 8: Li quar prim trompettes
Li quar prim punitiones de Deo
Verse 1: « Quande il apertet li settim sigille, esset in li ciel un silentie de circa un
demi-hore. »
Li apertura del « settim sigille » es extremmen important, pro que it autorisa li complet
apertura del libre Apocalipse « sigillat per sett sigilles » secun Apo.5:1. Li silentie quel marca
ti apertura da al action un solemnité exceptional. It have du justificationes. Li unesim es li idé
del ruptura de relation inter li ciel e li terre, causat per li abandon del Sabbat li 7 Mart 321. Li
duesim explica se talmen: per li fide, yo identifica ti « settim sigille » al « sigille del vivent
Deo » del capitul 7 quel designa, secun me, li sanct sabbat sanctificat per Deo desde li
fundation del munde. Il ha recoltat su importantie per far it li subjecte del quaresim de su deci
commandamentes. E ta, yo ha decovrit, pruvas quel revela su extrem importantie por Deo, nor
sublim Creator. Ma ja in li raconta del Genese, yo ha remarcat que li settesim die esset
presentat apart in li capitul 2. Li six prim dies es tractat in li capitul 1. Plu, li settesim die ne es
cludet, quam li precedent, per li formule « it esset vespre e matine ». Ti particularitá justifica
se per su rol profetic del settim millennie del project salvation de Deo. Sub li signe del
eternitá del electes redemptet per li sanguine de Jesus-Crist, li settim millennie es ínself quam
un die sin fine. In confirmation de ti coses, in su presentation in li Biblie in hebreic, li Torah,
li textu del quaresim commandment es separat del altris e precedet de un signe quel demanda
un témpor de silentie respectuosi. Ti signe es li líttere « Pé » del hebreic e talmen isolat,
marcant un interruption del textu, it prende li nómine « pétuhot ». Li repos sabbatic del settim
die do have omni justification por esser marcat de Deo in un maniere special. Desde li
primavera 1843, it ha causat li perde del fide protestant traditional herederi del « dominica »
catholic. E desde li sam prova, ma in Autun 1844, it ha devenit denov li signe del apartenentie
a Deo quel Ezé.20:12-20 da it: « Yo anc donat les mi sabbates quam un signe inter me e ili,
por que ili vell saver que yo es YaHWéH qui sanctifica les…/…Sanctifica mi sabbates, e lassa
les esser un signe inter me e vos per quel on save que yo es YaHWéH, vor Deo. » Solmen per
il, li electet posse tande intrar in li secret de Deo e decovrir li precisi program de su revelat
projecte.
Ti dit, in capitul 8, Deo evoca sequenties de messages de malediction. To conducte me
a regardar li veritá del sabbat sub li aspecte del maledictiones que su abandono, per li
cristanes desde li 7 de marte 321, ha generat in catenes durant li era cristan. It es anc to quo li
versu sequent va confirmar per ligar li tema del sabbat al « sept trompettes », simboles de «
sept punitiones » divin quel va frappar li infidelitá cristan del 7 de marte 321.
Verse 2: « E yo videt li sett angeles qui sta avan Deo, e sett trompettes esset dat les. »
Li unesim del privilegies obtenet per li sanctification del sabatte del settim die,
sanctificat ipse per Deo, es comprender li sens quel it da al tema del « sett trompettes ». Per li
forme del aproximation quel es dat it, ti tema apert completmen li inteligentie del elect. Car it
aporta li prova del acusation del « peccatu » citat in Dan.8:12 contra li Cristan Assemblé, per
Deo. In fact, ti « sett punitiones » ne vell esser infliget per Deo si ti peccat ne existet. Plu, in li
lumine de Leviticus 26, ti punitiones es justificat per li hation de su comandamentes. In li
ancian aliantie, Deo ja hat adoptet li sam principie, por punir li iniquitá del carnal Israel
infidel e corruptet. Li Deo creator e legislator qui ne changea, nos da ci un bell prova. Li du
alianties es submisset al sam exigenties de obedientie e fidelitá.
Li access al tema del « trompettes » va posser demonstrar li successiv condemnationes
de omni religios christian: catholic, ortodox, protestant desde 1843, ma anc, adventistes desde
1994. It revela anc, li universal punition del « sixesim trompette » quel va frappar les ensem
ante li fine del témpor de gratie. On posse talmen mesurar su importantie. Li « settesim
trompette » ligat al retorn del Cristo es, li direct action de Deo va esser tractat separatmen,
quam li sabbat, in li capitul 11, poy it va esser largmen developat in li capitules 18 e 19.
Sur li ultim 17 secules desde 321, o plu precismen 1709 annus, 1522 annus esset
marcat per li maledictiones causat per li transgression del sabbat til su restauration
programmat por li annu 1843 in li decret de Dan.8:14. E desde ti date de su restauration til li
retorn de Jesus-Crist in 2030, li sabbat ha ofert su benediction durant solmen 187 annus. Li
sabbat ha do plu longmen fat mal al infidel homes quam bon al elect fideles. Li malediction
supera e ti tema do have su loc in ti capitul 8 quel presenta li divin maledictiones.
Vers 3 : « E un altri angele venit, e il stat sur li altare, tenent un incensiero de ore; on
dat le mult aromates, por que il ofrisse les, con li pregas de omni santos, sur li altare de ore
quel es avan li tron. »
In Daniel 8:13, pos citar « li peccat desolant », li santies del vision evocat li
« perpetual » quel concernet li « sacerdotie » celestial « intransmissibil » de Jesus-Christ,
secun Heb.7:23. Sur li terre, desde 538, li regime papal ha removet it de il secun Dan.8:11. In
1843, li reconciliation con Jesus-Christ exige su restitution. To es li scope del tema quel noi
aborda in ti versu 3 quel apert li ciel e monstra nos Jesus-Christ in su rol simbolical de
sovereign sacerdot celestial intercessor por li peccates de su electes, e de solmen ili. Garda in
mente, que sur li terre, inter 538 e 1843, ti scene e ti rol es parodiat e usurpat per li activitá del
papas catholic roman qui seque unaltru in li témpor, continuament frustrante Deo de su
legitim yure sovereign suprem.
Proque it es presentat in ti capitul 8 e proque it cessat in sam témpor quam li abandon
del sabbat, ti tema del intercession de Jesus-Christ es ancor presentat nos, sub li aspecte del
malediction del cessada intercession por li mult christian victimas ínconscient del « die del
sole » pagan roman; to, mem e precipue pos su changeament de nómine trompant e seductor:
« dimanche »: die del Senior. Yes, ma de quel senior? Hélas! Ti de bass.
Vers 4 : « Li fumée del parfumes monteat, con li pregas del santes, del manu del angel
avan Deo. »
Li « parfumes » quel acompania « li pregas del santes » simbolisa li agreabil odore del
sacrifice de Jesus-Crist. It es su demonstration de amor e fidelitá quel fa li pregas de su electes
agreabil por su divin judicie. On deve remarcar in ti vers li importantie del association del
paroles « fum » e « pregas del santes ». Ti detallie va esser usat in Apo.9:2 por designar li
pregas del fals cristian protestantes, desde li nov situation stabilisset in 1843.
To quo Deo evoca in ti vers es li situation quel prevale inter li apostolic témpor e li
maledit date del 7 Mart 321. Ante li abandon del sabbath, Jesus recive li pregas del electes e
intercede por les. It es un pedagogic image quel significa que li vertical relation inter Deo e su
electes es mantenet. It va restar tal tant quam ili va testificar fidelitá por su person e su veritá-
instruktion, til 321. In 1843, li sacerdotie de Jesus va reprender tot su activitá benedict in
favor del sant electes adventistes. Tamen, inter 321 e 1843, reformatores ha beneficiat de su
gratie, quam tis del epoca de Thyatire.
Verse 5: « E li angel prendet li incensiero, plenat it con li foy del altare, e jettat it sur
li terre. E esset voces, tondres, fulmines, e un tremore de terre. »
Li action descrit es visibilmen violent. It es ti de Jesus-Christ in li fine de su ministerie
intercessor quande veni li hora del fine del témpor de gratie. Li rol de « l’altare » prende fine,
e « li foy », image del morte expiatori de Jesus-Christ, es « jectet sur li terre », exijent li
punition de tis qui ha subestimmat it, e por alcunes, despreciat it. Li fine del munde marcat
per li intervention direct de Deo es evocat ci per li formule clave revelat in Apo.4:5 e
Exo.19:16. Li survol del era cristian fini se sur ti avéniment « adventist » de Jesus-Christ.
Qualmen por li sabbate, li thema del celestial intercession de Jesus-Crist es presentat
sub li aspecte del malediction de su arrest inter 321 e 1843. Li sanctes qui interroga li Spirit
pri it, in Dan.8:13, hat bon motives por saver li témpor quande li sacerdotie « perpetual » vell
esser repris per Jesus-Crist.
Note : Sin questionar li precedent interpretation, un duesim explication prende tot su
sens. In ti duesim interpretation, li fine del tema del intercession de Jesus-Christ posse esser
ligat al date del 7 de marte 321, moment u li abandon del sabbat per li cristanes condu Deo a
intrar un colere quel va esser expiat per li cristanitá occidental, per li medie del « sett
trompettes » quel veni a partir del versu 6 sequent. Ti duplic explication es tant plu justificat
pro que li abandon del sabbat porta consequenties til li fine del munde, in 2030, annu u per su
retorn visibil gloriós, Jesus-Christ va remover por sempre al regime papal roman e su ultim
supporte protestant american, lor fals reclamation de servir e representar le. Jesus va tunc
reprender su titul de « Chef » del Eclesia usurpat per li papatu. In fact, in contrari al electes
fidel, li cristanes infidel decadet va ignorar li decret de Dan.8:14 e su consequenties til li fine
del munde; quo justifica lor terror quande Jesus reveni secun li instruction de Apo.6:15-16.
Ante 2030, li six prim « trompettes » va esser acomplet inter 321 e 2029. Per li « sixesim
trompette », ultim castigation de avise ante li final extermination, Deo puni tre severmen li
rebelle cristanes. Pos ti sixesim castigation, il va organisar li conditiones del final prova de
fide universal e in ti contextu, li revelat luce va esser proclamat e conosset de omni li
surviventes. It es avan un veritá demonstrat que li electes e li decadentes va tande per lor líber
election avansar avan un menacie de morte vers lor final sorte quel va esser: li etern vive por
li electes, li definitiv e absolut morte por li decadentes.
Verse 6 : « E li sett angeles quel havet li sett trompettes preparat se por sonar les. »
Desde ti verse, li Spiritus proposa nos un nov survol del era cristian, prendente quam
tema li « sett trompettes » to es, « sett punitiones » successiv distribuet tra li era cristian desde
li 7 de marte 321, li annu in quel « li peccatu » esset oficialmen e civilmen instaurat. Yo
rememora que in li prologe de Apocalipse 1, « li voce » de Cristo es ja comparat al son de un
« trompette ». Ti instrument usat por avisar li popul, in Israel, porta in se self tot li
signification del revelation Apocalipse. Li avise garda contra li insidies preparat per li
inamico.
Verse 7: "Li unesim sonat. E hay hat grêl e foy mixt con sangue, quel esset jettat sur li
terre; e li triesim parte del terre esset brulat, e li triesim parte del árbores esset brulat, e omni
verdi herba esset brulat."
Unesim punition: it evenit inter 321 e 538, per divers invasiones del imperie Roman
per populos nominat "barbares". Yo retene specialmen li popule del "Hunnes" de quel li chef
Attila dit esser, con juste motive, li "flagelle de Deo". Un flagelle quel mettet un parte de
Europa a foy e sangue; li nord de Gallia, li nord de Italia e Pannonia (Croatia e li west de
Hungaria). Il hat li devise, oh quant famosi! "U mi cavalle passa, li herba ne cresce plu". Su
actiones es perfectmen resumat in ti verse 7; nequó manca, omnicos es ta. « Li grêle » es li
simbol del devastation del recoltes e « li foy » tis del destruction del materies consumabil. E
naturalmen, « li sangu jettat sur li terre » es li simbol del human vive mortat violentmen. Li
verbe « jectet » indica li colere del Deo creator, legislator e salvator qui inspira e directe li
action pos haver « jectet li foy del altare » in li versu 5.
In parallel, in Lev.26:14 a 17, noi lee: « Ma si vu ne escuta me e ne plenmen mette in
practica omni ti comandamentes, si vu desprecia mi leges, e si vor anima have horrore de mi
ordonanties, talmen que vu ne plenmen practica omni mi comandamentes e que vu rupt mi
aliantie, tande ecce quo yo va far a vu. Yo va inviar sur vu li terrore, li consumpion e li febre,
quel va render vor ocules languid e vor anima sufrent; e vu va semar in van vor semines: vor
enemies va devorar les. Yo va turnar mi visage contra vu, e vu va esser battet avan vor
enemies; tis qui odia vu va dominar sur vu, e vu va fugir sin que on persequa vu. »
Vers 8 : « Li duesim sona. E quelc cose quam un grand montania inflamat per li foy
esset jettat in li mare; e li triesim parte del mare devenit sangue, »
Duesim punition : li clave de ti images es in Jer.51:24-25 : « Yo va retornar a
Babilonia e a omni habitantes de Chaldea tot li mal quel ili ha fat a Sion sub vor ocules, dit
YaHWéH. Ecce, yo es iritat contra te, mont de destruction, dit YaHWéH, Contra te qui
destructet tot li terre! Yo va extender mi manu sur te, Yo va rotar te del altore del rocces, E
yo va far de te un mont ardent. » It es in ti vers 8, que li Spirit evoca li regime papal roman
sub su nómine simbolic de « Babilonia » quel va aparir sub li forme « Babilonia li grand » in
Apo.14:8, 17:5 e 18:2. « Li foy » adhere a su personalitá, evocante tant ti quel va consumer it
al retorn del Christ e al final judicie, quam ti quel it usa por inflamar per hater ti qui aproba e
suporta it: li monarchas europan e lor popul catholic. Ci quam in Daniel, « li mare »
representa li humanitá concernet per li prophetic covriment; li humanitá del anonym popules
essentialmen restat pagan malgré li aparent christian conversiones realisat. Li unesim
consequentie del instauration del papal regime, in 538, es aggresser popules por converter les
per li armat militari fortie. Li parol « mont » designa un potentie dificultá geographic. It es ti
quel conveni por definir li regime papal quel, inimic de Deo, es tamen suscitat per su divin
voluntá; to por dar un induration al religiosi vive del ínfidel cristanes traduet per
persecutiones, suferenties e mortes inter les e li extern popules de diferent religion. Li religion
coactet es un novitá debet al transgression del sant sabatte de Deo. On deve a it, li inutil
massacres del forciat conversions efectuat per Charlemagne e li ordines del Cruciadas directet
contra li musulman popules, lansat per li papa Urban II; omnicos profetisat in ti « duesim
trompette ».
Verse 9: « e li triesim del creaturas quel esset in li mare e quel havet vive morit, e li
triesim del naves perit».
Li consequenties es universal e va continuar til li fine del munde. Li paroles « mare » e
« navies » va trovar lor sens in li conflictes con li musulmanes del Mare Mediterran, ma anc
con li african e sud-american populles u li conquistant catolic imposat va causar horribil
massacres del indigen populles.
In parallel noi lee in Lev.26:18 til 20: « Si, malgré to, vu ne audi me, yo va punir vu
sett vezes plu pro vor peccas. Yo va fracassar li orgolie de vor fortie, yo va far vor ciel quam
de ferr, e vor terre quam de bronze. Vor fortie va consumer se sin utilitá, vor terre ne va dar
su productes, e li árbores del terre ne va dar lor fructes.» In ti vers, Deo anuncia un religiosi
duritá quel in li era cristian es plenumit per li transition de Roma del paganisme al papisme.
Observa li interesse que in ti change, li roman domination abandona li « Capitol » por instalar
li papatu in li palacie del Lateran situat precisimen sur li « Caelius », to es, li ciel. Li dur papal
regime confirma li profetisat religiosi duritá. Li fructe del fide cristian es changet. Li dulcor
de Cristo es remplazzat per li agressivitá e li crueltá; e li fidelitá por li veritá transforma se in
infidelitá e in zelo por li religiosi mensonge.
Verse 10: « Li triesim sonat. E it cadet del ciel un grand astre ardent quam un torche;
e it cadet sur li triesim parte del fluvies e sur li fontes del aquas. »
Triesim punition : Li mal generat intensifica se e atinge su culmina vers li fine del
medievie. Li progress del mecan printation favorisa li publication del sanct Bibel. Per leer it,
electes descovr li veritás que it insenia. It justifica talmen li rol del « du testigos » quel Deo da
it in Apo.11:3 : « Yo va dar a mis du testigos li potentie de prophetar, vestit de saccas, durant
mil du-cent sixant dies. » Favorente su propri religios dogmas, li catholic ne apu se sur li
Bibel solmen por justificar li nómines del santos queles it fa adorar per su subditos. Car li
detention de un Bibel es condamnat per it e exposi li possessor a torture e morte. It es li
decovriment del biblic veritá que justifica li image dat in ti vers: « E it cade del ciel un grand
stella ardent quam un lampa». Li foy ancora adhera al image de Roma simbolisat ti vez per
un « grand stella ardent » quam li « grand montania inflamat ». Li parol « stella» revela su
pretension a « illuminar li terre » religiosimen secun Gen.1:15 ; e to in li nómine de Jesus-
Christ de qui ella se reclama al image del ver « lampa », port-lumine a quel il es comparat in
Apo.21:23. Ella es ancor tam « grand» quam in su comense, ma su foy persecutor ha
amplificat se, passante del state « inflamat » a ti de « ardent». Li explication es simplic,
denunciat per li Bible, su colere es tant plu grand quam it es obligat a opposir se apertmen a
electes de Deo. To secun Apo.12:15-16 obliga la a passar del strategie del « serpent » astut e
trompant, a ti del « dracon » apertmen persecutori. Su adversarios ne es solmen li electes
pacific e docil de Deo, hay anc e precipue contra it, un fals protestantisme, plu politic quam
religios, pro que it ignora li ordines dat per Jesus-Christ e prenente armes, it occide, massacra
tant quam li camp catolic. Li « triesim parte del fluvies » do, un parte del populationes del
Europa cristian, subi li aggression catholic tam quam « li fontes del aquas ». Li model de ti
fontes de aquas es Deo self secun Jer.2:13 : « Nam mi popul ha cometit un duplic peccat: Ili
ha abandonat me, qui es un fonte de vivent aqua, por cavar cisternes, cisternes fissurat, quel
ne retene li aqua. » In li plural, in ti vers, li Spíritu designa per « li fontes del aquas » li
electes format al image de Deo. Jóhan 7:38 confirma, per dir : « Ti qui crede in me, fluvies de
vivent aqua va fluer de su cordie, quam li Scripture dice. » Ti expression anque indica li
practica del baptisme de infantes qui desde lor nassentie, sin esser consultat, recive un
etiquette religios quel va far les li subjectes de un cause religios ne electet. Crescent, ili va un
die prender armes e ocider adversarios pro que lor etiquette religios exige it de les. Li Biblia
condamna ti principie pro que it declara : « Ti qui va creder e esser baptisat va esser salvat,
ma ti qui ne va creder va esser condamnat (Marc 16:16) ».
Vers 11: «Li nómine de this stelle es Absint; e un triesim del aquas devenit absint, e
mult homes morit pro li aquas, pro que ili hat devenit amar.»
In opposition al pur e refrescant aqua quel significa li Bible, li scrit parol de Deo, li
catolic doctrine es comparat a «li absintie », un bevrage amar, toxic, e mem mortal; ti-ci in un
maniere justificat proque li final resultate de ti-ci ensenament va esser li foy del « second
morte del ultim judicament ». Un parte, « li triesim » del homes, es transformat per li
ensenament catolic o falsmen protestant recivet. « Li aquas » es simultanmen li homes e li
ensenament biblic. In li 16ésim secul, li gruppes protestant armat fa un mal usa del Bible e de
su ensenament, e in li image de ti verset, li homes es mortat per li homes e per li fals religiosi
ensenament. To, proque li homes e li religiosi ensenament ha devenit amar. Per declarar que li
« aquas devenit amar », Deo aporta un response a un accusation del « suspection de jalousie »
restat suspenset desde Apo.6:6 in li 3ésim sigille. Il confirma, in li hora quande su scrit parol
veni far it, li accusation de adulterie quel il porta contra li Assemble desde li 7 de marte 321
quel precedet li epoca del adulterie oficialmen religiosimen nominat Pergame in Apo.2:12 por
538.
In parallel, noi lee in Lev.26:21-22 : « Si vu resiste me e ne vole audir me, yo va
frappar vu sett vezes plu secun vor peccates. Yo va inviar contra vu li animales del campes,
queles va privar vu de vor infantes, va destructer vor bestias, e va reducer vu a un micri
númere; e vor vias va esser desert. » Li paralel studie de Lev.26 e del 3esim trompette de
Apocalipse revela li judicament que Deo porta pri li comense del témpor del Reformation. Su
ver electes resta pacific e resignat, acceptante li morte o li captivitá quam ver martires. Ma
extra lor sublim exemple, il vide solmen « besties » crudeles qui se affronta, maximmen per
orgolie personal, e qui occide homes con li ferocitá de carnivor besties. Ti idé va prender
forme in Apo.13:1 e 11. It es li culminant del témpor u, in li norme de li afliction, li Electet es
ductet « al desert » (= prova) in Apo.12:6-14 con li « du testimonies » biblic scrituras de Deo
de Apo.11:3. Li intoleranti regne del papatu profetisat por 1260 annus va finir.
Verse 12: « Li quaresim sonat. E li triesim del sole esset frappat, e li triesim del lune, e
li triesim del stelles, por que li triesim de les vell esser obscurit, e que li die vell perder un
triesim de su claritá, e li nocte similmen. »
Quaresim punition : Li Spirit monstra ci in image li « grand tribulation » anunciat in
Apo.2:22. In simboles, it revela nos su effectes: in parte, « li sole », simbol del luce de Deo es
frappat. Equalmen, in parte, « li lune », simbol del camp religios del tenebres quel concerne,
in 1793, catolicos e protestantes hipocrit, es anc frapat. Sub li simbol « stelles », un parte del
cristianes nominat por illuminar li terre es individualmen anc frapat. Qui posse alor talmen
frappar li ver e fals religios luce cristian? Response: li ideologie del ateisme considerat quam
li grand luce del epoca. Su luce eclipsa omni altres. Li scritores qui redige libres pri ti tema es
altmen considerat e nominat selfes « luces », qual Voltaire e Montesquieu. Tamen, ti luce
destructe, in unesim, vive human in serie versante li sanguine a flues. Pos li cap del rey Louis
XVI e tis de su marita Marie-Antoinette, tis del practicantes catolic e protestant cade a lor vice
sub li guillotines del revolutionarios. Ti acte de justicie divin ne justifica li ateisme; ma li fine
justifica li medies, e Deo ne posse abatter li tyranes sin oponer les un tirannie superior, plu
potent e plu fort. « Li potentie e li fortie » es al Senior in Apo.7:12.
In parallel, noi lee in Lev.26:23 a 25 : « Si ti punitiones ne corrige vos e si vos resiste
me, yo anc va resiste vos e frappar vos sett vezes plu pro vor peccates. Yo va far venir contra
vos li spada, quel va vengar mi aliantie ; quande vu va assemblar in vor cités, yo va inviar li
peste inter vos, e vu va esser livrat al manu del inimic. ». « Li spada quel va vengar mi
aliantie », to es exactmen li rol que Deo ha dat al atei regime national frances per livrar le li
capes culpabil de adulterie spiritual comisset vers il. Tal quam li peste del versu, ti atei regime
ha comensat un principie de execution massiv tal que li carnifices del vésper devenit li
victimes del sequent die. Secun ti principie, ti infernal regime semblat devorar tot homanitá in
li morte. Pro to, Deo va dar it li nómine « abisse », la « bestie quel monte del abisse », in
Apo.11:7 u il developa su tema. To pro que in Gen.1:2, ti nómine designa li terre sin vive, sin
forme, caotic e que al fine, li sistematic destruction entreprisat del regime ate vell reproducer.
Qualmen exemple, noi trova li sorte del Vendea catolic e monarchist renominat « Vengé » per
li revolutionarios de quel projecte esset far it un terre desolat e inhabitat.
Verse 13 : « Yo regardat, e yo audit un aquila quel volat in li medie del ciel, dicente
per un fort voc: Desastre, desastre, desastre al habitantes del terra pro li altri sones del
trompette del tri angeles quel va sonar! »
Li Revolution Francesi ha productet su mortifer efectes ma it ha atinget li scope desirat
per Deo. It ha cessat li religiosi tirannie, e pos it, li tolerantie ha imponet se. It es li moment u,
secun Apo.13:3, « li bestie del mare » catholic ha esset « blesset a morte ma sanat » pro li
potent autoritá de « li aquile » napoleonic, presentat in ti verset, quel ha rehabilitat it per su
Concordat. « un aquila quel volat in li medie del ciel» simbolisa li apoge del domination
del imperator Napoleon 1er. Il ha extendet su domination sur omni popul europan e ha falit
contra Russia. Ti election proposa nos un grand precission pri li datation del eventes, li
periode 1800 til 1814 es talmen suggestet. Li enorm consequenties de ti regna constitue un
solide referentie quel justifica talmen li arivada al clave-date de Daniel 8:14, 1843. Ti
important regime del historie del land Francia deveni, por Deo, portator de un terribil anuncie,
nam pos it, li universal cristan fides va intrar in li témpor in quel it va esser frappat per Deo
per tri grand « desastres ». Repetit tri vezes, it es li perfection del « desastre » ; pro que in li
annu 1843, quam Apo.3:2 instrui, Deo demanda de cristanes, qui reclama li salvation de
Jesus-Crist, que ili finalmen completa li Reformation comensat desde 1170, li date quande
Petro Valdo restituet integralmen li veritá biblic, e que ili produce « perfect ovres » ; ti
perfection essente demandat in Apo.3:2 e per li decret de Daniel 8:14. Li consequenties de su
application aparí ci sub li forme de tri grand « desastres » quel noi va nu studiar separatmen.
Yo ancor precisa que to quo fa de ti periode de religiosi pace, paradoxalmen, un grand
« desastre », es li heritage del national francesi ateisme quel imbibe e va, til li fine del munde,
imbiber li mentes del occidental homanes. To ne va auxiliar les por acomplesar li reformes
exiget de Deo desde 1843. Ma ja, li « sixesim sigill » de Apo.6:13 hat ilustrat li unesim de ti
« desastres » per li image de un « cadentie de stelles » comparat a « verdi figas », do ne
acceptet li complet spiritual maturitá exiget de Deo desde 1843. E li celestial signe del
avertiment de Deo esset dat li 13 de novembre 1833 in parallel al témpor suggestet del
anuncie del tri grand « desastres » del verset studiat.
In su revelation, li Spirit evoca li expression «habitantes del terre » por designar li
homes visat per li tri grand « desastres » profetisat. Essente separat de Deo e diviset per lor
incredulitá e peccat, li Spirit les liga a «li terre ». Al contra, Jesus designa su ver electes fidel
per li expression « citanes del regní del ciel » ; lor patria ne es « li terre » ma « li ciel » u
Jesus ha « preparat un loc » secun Johanne 14:2-3. Talmen chascun vez que ti expression
« habitantes del terre » es citat in li Apocalipse, it es por designar li homanité rebel separat de
Deo in Jesus-Christ.
Apocalipse 9: li 5esim e 6esim trompettes
Li « prim » e li « duesim grand calamitá »
The 5th trumpet: The "first great woe"
por li protestantes (1843) e li adventistes (1994)
Note : In unesim lectura, ti tema del « 5ème trompette » presenta in images simbolic li
judicie quel Deo porta pri li religiones protestant decadet desde li printempe 1843. Ma it
aporta additional instructiones quel confirma li prophetic anuncies dat a nor adventist sestra
del settim die, Seniora Ellen Gould White, quel Jesus hat electet quam messagera. Su
prophetic ovre specialmen illuminat li témpor del ultim prova de fide final; su predictiones va
esser confirmat in ti message. Ma quo nor sestra ne savet, es que un triesim adventist
expectation esset programmat per Deo por provar li adventist eclesia del settim die self. Cert,
ti triesim expectation ne ha prendet li public develope del du precedent, ma li amplitude del
revelat nov veritás ligat a it compensa ti aparent debilitá. Pro to, essente testat per Jesus-Christ
inter 1983 e 1991 in Valence-sur-Rhône, Francia, e sur li Isle Mauritius, pos su rejection de su
ultim prophetic lumines, li oficial institutional adventism docent ha esset « vomir » per li
Salvator del ánimes in 1994, date constructet per li usage del « quin mensus » profetic del
verses 5 e 10 de ti capitul 9. Pro to, in un duesim lectura, ti judicament imaginat portat per li
Senior contra li divers aspectes del protestant es aplicabil al adventisme del settim die
institutional cadet in li apostasie, a su vice, per un refusa del lumin profetic divin; to, malgré li
avertimentes dat per Ellen G. White in li capitul « li refusa del lumin » de su libre adressat al
instructorés adventist « Li Ministerie Evangelic ». In 1995, li oficial aliantie del adventisme
con li protestantisme ha venit confirmar li just judicament profetisat per Deo. Es a remarcar
que li du cades have un sam cause: li rejection e li desdigne por li parol profetic proposit per
Deo, per un servitor quel il ha selectet por ti tache.
Li « desastre » es li hore del mal de quel li instigator e inspirator es Satan li enemico
de Jesus e de su sanct electes. Li Spirit va revelar nos in image, quo deveni un discípulo de
Jesus-Crist quande il es rejectet de il por esser livrat al diablo; quo constitue tande un ver
grand « desastre ».
Verse 1: « Li quint sonat. E yo videt un stelle quel hat cadet del ciel sur li terre. Li
clave del puteo del abisme esset dat a it, »
Un « quintesim », ma un grand avertissement es adressat al electes de Christ separat
desde 1844. « Li astre quel hat cadet del ciel » ne es « li astre Absint » del capitul precedent
quel ne es « cadet », « sur li terre », ma « sur li fluvies e li fontes de aquas ». It es ti del epoca
« Sardes» u Jesus rememora que il « tine li sett astres inter su manus ». Por su « ovres »
declarat « ímperfect », Jesus ha jettat a terra, « li astre » del messagero protestant.
Li prova adventist esset marcat in primavera 1843 per li fine del unesim expectation
del retorn de Jesus-Crist. Un duesim expectation de ti retorn ha finit li 22 de octobre 1844.
Solmen pos ti duesim prova, Deo ha dat al victorioses li conossentie e li practica de su sanct
sabbate del saturdí. Ti sabbate ha prendet tande li rol del «sigille de Deo » quel es citat in li
versu 4 de ti capitul 9. Li sigillation de su servitores ha do comensat pos li fine del duesim
prova, in li autun 1844. Li idé es li sequent: li expression « quel hat cadet » visa li date del
printempe 1843, fine del decrete de Dan.8:14 e fine del unesim prova adventist, in opposition
con ti del autun 1844 quel marca li comense del sigillation del elect victoriosi e ti del tema de
ti « 5im trompette», de quel li scope por Deo es revelar li cadita del fide protestant e ti del
adventisme quel va far aliantie con il pos 1994, fine del « quin mensus » profetisat in li verses
5 e 10. Talmen, durant que li « quin mensus » de ti thema comensa in li autunno 1844,
contextu del comense del sigillation, in tema principal, li fide protestant « hat cadet » ante ti
date, desde li printempe 1843. On constata tande quant li revelation divin respecta in maniere
precisi li factes historic completet. Li du dates 1843 e 1844 have chascun un rol precis quel es
ligat a les.
Lassat de Jesus qui livra it al diablo, li fide protestant hat cadet in li « pute » o « li
profunditás de Satan » catholic quel li Reformatores denunciat self in li témpor del
Reformation in Apo.2:24. Subtilmen, per dir que it cade « sur li terre », li Spirit confirma li
identitá del fide protestant simbolisat per li parol « terre » quel rememora su exida del
catholicisme nominat « mare » in Apo.13 e 10:2. In li message de « Philadelphia», Jesus
presenta « portas » apert o cludet. Ci, un clave les apert un via mult diferent pro que it fa les
acceder a « li abisse » simbol del desaparition del vive. It es li hora quande, por les, « li
luce deveni tenebres » e « li tenebres deveni lúmine ». Adoptante quam heredage li principies
del pensas filosofic republican, ili perde li vista del real sanctitá del fé purificat per li sanguine
de Jesus-Christ. Observa li precission « il esset dat ». Ti qui da a chascun secun su ovres, it es
Jesus-Christ li divin Judicato. Nam it es anc il, li gardero del claves; « li clave de David » por
li elect benedit in 1873 e 1994, secun Apo.3:7, e « li clave del abysse » por li decadent de
1843 e 1994.
Verse 2: «e ella apertet li pute del abysse. E ex li pute ascendet un fumée, quam li
fumée de un grand forn; e li sole e li aere esset obscurat per li fumée del pute.»
Li fide protestante change de mastro e de destine, e su ovres es anc changeat. Talmen it
atinge li poc enviabil sorte de subir li destruction del ultim judicie per li «foy » del « second
morte » quel va esser evocat in Apo.19:20 e 20:10. Prenente li image « de un stagn de foy e
sulfure » ti « foy » del ultim judicie va esser un « grand fornal » quel menacia li
transgressores del comandamentes de Deo desde lor proclamation sur li mont Sinai secun
Exo.19:18 : « Li mont de Sinai esset tot in fume, pro que li Eternel hat descendit in li medie
del foy;ti fume levat se quam li fume de un fornace, e tot li mont tremet violentmen.» Li
Spirit usa poy li tecnica cinematografic nominat « flash-back », li retroaction, quel revela li
ovres realisat durant que, ancor vivent, li decadent servit li diablo. Li parol « fume » porta ci
un duplic sens: ti del foy de « li grand fornace » pri quel noi lee in Apo.14:11: « E li fume de
lor torment monte al secules del secules; e ili ne have repos ni die ni nocte, tis qui adora li
bestie e su image, e omni qui recive li marca de su nómine », ma anc ti del « pregas del
santes » secun Apo.5:8, ci, tis del fals santes. Pro que un abundant religiosi activitá manifestat
per pregas justifica ti paroles que Jesus adressa a it in Sardes, in 1843: « Tu es regardat quam
vivent; e tu es mort ». Mort, e du vezes mort, pro que li morte suggestet es « li duesim morte »
del « final judicament ». Ti religiosi activitá decepter omnes except Deo e su electes queles il
illumina. Ti generalisat deception es « intox » quam li modern munde di. E it es precis li idé
de un intoxication quel li Spirit sugera per li image de « li fum » quel extende se in « li aere »
til obscurir « li sole ». Si ti ultim es li simbol del ver divin lumine, ti de « li aere » designa li
domene reservat del diablo, nominat « li prince del potentie del aere » in Eph.2:2, e que Jesus
nomina « li prince de ti munde » in John 12:31 e 16:11. In li munde, li intoxication have li
scope de celar veritás quel deve restar secret. Sur li religios plan, it es li sam cose : li veritá es
solmen por li electet. Li multiplication de protestant gruppes ha efectivmen eclipsat li
existentie del fide adventist del settim die ; til 1995 quande ili recivet it in lor rangus pro su
« grand desastre ». In ti nov spiritual situation, ili va esser li victimes del duesim morte quel
va transformar in fornace ardent li superficie del terre. Li message es terrifiant e on posse
comprender que Deo ne ha proposit it clarimen. It es reservat por li electet por que ili
comprende a quel sorte ili ha escapat.
Verse 3: « Ex li fumée egressat locustes, quel expanset se sur li terre; e esset dat les un
potentie quam li potentie quel li scorpiones del terre have. »
Li pregas simbolisat per « li fume » exea del bocas e mentes del protestantes cadet, do
homes e féminas simbolisat per « saltatores » pro lor grand númere. To es in fact multitudes
de homan creaturas quel cadet in 1843 e yo memora, in 1833, deci annus ante, li Senior hat
dat un idé de ti multitud per « li cade del stelles » completet li nocte del 13 Novembre 1833
inter mie 5 hores del matine, secun li oculari testimonie historic. Un vez plu, li expression
« sur li terre » porta li duplic sens del extension terrestri e del identitá protestant. Qui aprecia
li « saltrelles » devastant e ruinant? Ne li agricultores, e Deo ne aprecia plu li credentes qui
traí le e labora con li adversario por destructer su coselectet harvest, pro to ti simbol es aplicat
a les. Poy, in Ezechiel 2, ti curt capitul de 10 versettes, li parol « rebelle » es citat 6 vezes por
designar li « rebellentes » judeos que Deo tracta « de spinas, de ronces e de scorpiones ». Ci,
ti termino « scorpion » concerne li rebel protestantes. In li versu 3, li allusion a su potentie
prepara li usa de un subtil simbol del max important. Li potentie del « scorpiones » es piccar
mortalmen lor victimes per li aculeo de lor « caude». E ti parol « caude » prende in li divin
pensa, un fundamental signification revelat in Esaïe 9:14 : « li profete quel insenia li mentie it
es li caude ». Li animales usa lor « caude » por chassar e flagellar moscas e altri insectes
parasitic quel molesta les. Ci on retrova li image del fals « profetessa Jezabel » quel passa su
témpor flagellante e fatente sufrir Deo e su servitores infidel trompat. Li practica del
flagellation voluntari por expiar li peccat es parte del ensenamentes del catholic. In
Apo.11:1, li Spirit confirma ti comparation per usar li parol « cane » a quel li clave Esaïe 9:14
da li sam signification quam li parol « caude ». Ti image del papal eclesia anque aplica se,
desde 1844, al credent protestant decadat devenit por Deo profetas qui instrui li mentie, do,
fals profetas. Li parol « caude » suggestet va esser clarimen citat in li verset 10.
Li construction del 3im expectation adventist
(ti vez, del settim die)
Verse 4: « It esset dit them ne nocer li herbe del terre, ni alquel verditá, ni alquel
árbor, ma solmen al homes qui ne havet li sigille de Deo sur li fronte. »
Ti « saltatorres » ci ne devora li verditá, ma ili es nociv por li homes qui ne es
protectet per li « sigille de Deo ». Ti mention del «sigille de Deo » confirma li contextu del
témpor ja covrit in Apo.7. Li messages ergo es parallel, li capitul 7 concernent li elect sigillat
e li capitul 9, li decaet abandonat. Yo memora que secun Matt.24:24, it es impossibil seducter
un autentic elect. Li fals profetes ergo seducte inter se, unes li altres.
Li precission, « li sigille de Deo sur li fronte », indica li comense del sigillation del
servitores adventist electet de Deo, to es, li 23 Octobre 1844. Li detallie es evocat just ante li
citation del periode del « quin mensus » prophetic del versette sequent; un duration de 150
annus real quel va prender apui sur ti date.
Verse 5: « It was given to them not to kill, but to torment for five months; and their
torment was like the torment of a scorpion when it stings a man. »
God's message gathers in its image actions accomplished in different times; which
confuses and makes the symbolic interpretation difficult. But once this technique is
understood and received, the message becomes very clear. This verse 5 was the basis of my
announcement of the return of Jesus Christ for 1994. Here we find the precious « quin
mensus » prophetic quel, comensante in 1844, permisset stabilir li date 1994. Tamen, por
realisar li projecte de Deo, yo devet absolutmen ligar a ti date li gloriós retorn de Jesus-Crist.
Talmen, parcialmen cecat pri un precission in li text quel vell har rendet ti espera impossibil,
yo perseverat in li sense desirat de mi Creator. In facte, li text precisa: « it esset dat a les, ne
por mortificar les, ma por tormentar les durant quin mensus ». Li precission « ne les
occider » ne permisset incluer li thema del « ésim trompette », un monstruosi guerre mortifer,
in li témpor covrit per li « 5ésim trompette »; li témpor de 150 annus real. Ma in su témpor,
William Miller esset ja parcialmen blindat por acomplir un action voluet de Deo; descovrir un
erra permittent relansar li espera del retorn del Crist por li autun 1844; un fals erra, pro que li
calcules inicial stabilient li printempe 1843 es confirmat hodie in nor ultim calcules. Li
volentie e li potentie de Deo es sovran e felicimen por su electes, nullcos e null person pos
impedir su projecte. Li facte es que ti erra de anuncie ductet li oficial adventisme a testificar,
in 1991, un atitude de despectu vers un espera del retorn de Jesus-Crist anuncient por 1994. E
li pejor por li adventistes, es haver esset privat del ultim luce profetic quel clarifica,
integralmen, li 34 capitules del libres Daniel e Apocalipse, quam chascun posse hodie haver li
prova per leente li present document. Per far to, ili es anc privat del altri nov lúmines quel
Deo ha dat me desde li printempe 2018 pri su lege e pri li retorn del Crist quel va retornar, nu
save nos, in li printempe 2030; e to sur nov bases separat del construction profetic de Daniel e
Apocalipse. Inter 1982 e 1991, por me, li quin mensus esset ligat al activitá del fals profetes
quel deve continuar til li retorn de Jesus Cristo. Convincet per ti raciocination, in altris paroles
justificat, yo ne ha videt li restriction del témpor quel li interdiction « occider » imponet. E in
ti témpor li date 1994 representat li annu 2000 del ver nativitá de Jesus Cristo. Yo adjunte que
nequí, ante me, ha identificat li cause de mi errore; quo confirma un acomplissement conform
al voluntá de Deo. Ples portar nor atention nu al precission « ma tormentar les durant quin
mensus ». Li formule es extremmen decepant pro que li « torment » pri quel on parla ne es
subit del victimes durant li « quin mensus » profetisat. Li « torment » a quel li Spiritu alude va
esser infliget al decadent in li ultim judicament, u it va esser causat per li brulures de « li
stagn de foy », punition del « duesim morte ». Ti « torment » es anunciat in li message del
triesim angel de Apo.14:10-11 quel li versu precedent evocat per citar « li fume » « de lor
torment » ; un message quel li adventistes conosse bon proque it constitue un element de lor
mission universal. Conossente in avans li cadita de ti oficial adventisme, subtilmen, li Spiritú
dice in ti message « il va trincar, il anc, del vin del furie de Deo versat sin mixtion in li cope
de su colere, e il va esser tormentat in li foy e li sulfre avan li sant angles e avan li Agnello ».
Ti precisation « il anc » vise, successivmen, li fide protestant, poy li oficial adventisme infidel
rejectet in 1994 per Jesus-Christ ipse. Desde ti date, in confirmation de su malediction, ti nov
« rebel » ha unit se al alliantie ecumenic quel gruppa li catolicos e li protestantes ja separat de
Deo. Ma ante li cadita del adventisme oficial, li formule « il anc » esset aplicat al protestantes
decadet, pro que cadet in 1844, ili vell nu compartir li sorte del catolicos, del ortodoxes e del
fals judes. In fact, « il anc » concerne omni non-catolicos qui honora li eclesia catolic de
Roma, per intrar in su alliantie ecumenic, e per honorar li ordonanties de Constantin 1er : su «
soledí » dominic, e natal, (nadal del 25 decembre). Per selecter li forme del singular « il anc »,
plu tost quam su plural « ili anc », li Spiritu rememora nos que li religiosi election es un
individual election quel responsabilisa, justifica o culpabilisa vers Deo, li individú, e ne, li
comunité; qualmen « Noé, Daniel e Job qui ne vell salvar ni filios ni filias » secun Ez.14:18.
Li tormentes del secund morte del ultim judicie
Verse 6: « In ti dies, li homes va serchar li morte, e ili ne va trovar it; ili va desirar
morir, e li morte va fugir for de les. »
Li idéas se sequer tre logicmen. Venient de evocar li « tormentes del morte
secundari », li Spirit profetisa in ti verse 6, pri li dies de su application, quel va venir in fine
del 7ème millennie, visat per li expression « in ti dies ». It revela nos alor li particulariás de ti
final punition terribilissim. « Li homes va serchar li morte, ma ili ne va trovar it; ili va desirar
morir, e li morte va fugir for de ili. ». Quo li homanes ne save, es que li córpor del
resurrection del malicos va haver caracteristicas tre diferent de tis del actual córpores carnal.
Por lor final punition, li Deo creator va recrear lor vive, rendent it capabil de prolongar se in
un conscient state til li destruction de lor ultim atome. Plu, li duration del suferta va esser
adaptat individualmen por chascun person, secun li verdict pronunciat pri su individual
culpabilitá. Marc 9:47-48 confirma in ti paroles: « esser jettat in li gehenna, u lor verme ne
mori, e u li foy ne extingue se.» On deve ancor remarcar que li fide protestant parte con li
eclesia catholic mult dogmas religios fals, ultra li soledí, unesim die consacrat al repos, hay li
crede in li immortalitá del anim, quel ducte li protestantes a creder in li existentie del infern
docet del catholicos. Talmen, li menacie catholic del infern u, eternalmen, li damnates es
tormentat in li foy, menacie quel ha submisset omni monarches del terras cristian, hat un poc
del ver, ma precipue mult del fals. Nam, in unesim loc, li infern preparat per Deo va prender
forme solmen al fine del « mill annus » del judicament celestial del malicos per li santes. E in
duesim loc, li suferenties ne va esser etern, benque prolongat, in comparation con li actual
conditiones terrestrial. Inter tis qui va vider li morte fugir lontan de les, va trovar se li adeptes
e fervent defensores del pagan dogma grec del immortalitá del anim. Deo va talmen ofrir les li
experientie de imaginar quel vell esser lor sorte si lor anim hat esset realmen immortal. Ma it
es precipue li adoratores del « die del sol invict » qui va incontrar lor divinitá; li terra self quel
les portat, devenint un « sol » per li fusion del magma de foy e sulfure.
Li aspecte mortalmen trompant
Verse 7: « Ti locustes similat cavalles preparat por li combatte; sur lor capes esset
quam coronas simil a aure, e lor visages esset quam visages de homes. »
Con su simboles, li versu 7 ilustra li projecte de action del camp protestant decadet. Li
gruppes religiosi (cavalles) es assemblat por un « combatte » spiritual quel va realisar se
solmen al fine del témpor de gratie ma li scope final es ci. Ti combatte recive in Apo.16:16 li
nómine « Harmagedon ». Poy it es necessi relevar li insistentie del Spiritu pri su comparation
con li realitá del coses; quo il fa multiplicante li usada del terme « quam ». It es su maniere
negar li fals pretensiones del religiosi persones concernet. Omnicos es solmen decepiv
aparition: li « corona » promesset al victor del fide, e li fide (li aure) self quel have solmen un
« similitá » con li ver fide. Li « facies » de ti fals credentes es self decepiv pro que solmen un
homan aparition resta a les. Ti qui expresse ti judicie scruta li renes e cordes. Il conosse li
secret pensas del homan esseres e fa compartir su vision del realitá a su electes.
Verse 8: « Ils havet capillatura quam capilles de féminas, e lor dentes esset quam
dentes de leones. »
Secun 1Cor.11:15, li capilles del féminas serve les quam vel. E li rol de un vel es celar
li facie o, li identitá del subject velat. Ti versu 8 denuncia per su simboles li aspecte trompant
del gruppes religiosi cristian. Ili do, have li aspecte extern (li capilles) de eclesies (féminas, in
Eph.5:23-32), ma lor spiritus es animat del ferocitá (li dentes) del « leones ». On comprende
plu bon pro quo lor visages have solmen un aparentie human. It ne es sin motivation que Jesus
les compara con leones. Il memora li state de spirit del roman popules quel fat devorar li prim
cristianes per leones in lor arenas. E ti comparation es justificat pro que in li fine del munde,
ili va voler, denov, far morir li ultim ver electes de Jesus-Crist.
Verse 9: « Ili havet cuirasses quam cuirasses de ferre, e li bruida de lor alas esset
quam un bruida de carros con mult cavalles current al combatte. »
Ti verse visa li contrafaction del armature del ver soldato de Jesus Christ qui porta li
« cuirasse » del justicie (Eph.6:14), ma ci, ti justicie es dur quam « li ferre » ja simbol del
imperie roman in Daniel. Li « locustes » fa noise con « lor alas » quande ili se activa. Li
comparation que veni concerne do li action. Li precision que seque confirma li ligamen con
Roma de quel li curses de coches con « pluri cavalles » joyat li Romanes in lor circuits. In ti
image, « pluri cavalles », significa: pluri gruppes religios assemblat por tirar li « car » roman,
do, por glorificar li autoritá de Roma; Roma quel ha sapient manipular li altri ductores religios
por subjugar les per su seductiones. Talmen li Spiritu resume li action del camp rebel. E ti
assemblé in favor de Roma les prepara por li « combatte de Harmagedon » final directet
contra li oposantes al dominica, observatores fidel del sabatu sanctificat per Deo, e in maniere
inconscient, contra Cristo, lor Defensor Protector.
Verse 10: « Ils havet queues simil a scorpiones e acules, e in lor queues esset li
potentie de nocer homines durant quin mensus. »
Ti verset levat li velu del verset 3, u li parol « caude » esset suggestet quam titul de «
potentie del scorpiones ». It es citat clarimen malgré que su signification ne es clar por ti qui
ne va serchar it in Esaïe 9:14. To ne es mi casu, do yo ramenta ti important clave : « li profete
quel instrui li mentie es li caude ». Yo clarifica li codat message in ti termines : ti gruppes
havet fals profetes (caudes) e rebelles (scorpiones) e fals lingues (stimules), e it esset in ti fals
profetas (caudes) quel esset li potentie far mal al homessoy, seducer les e convicter les
honorar li roman dominica durant 150 annus (quin mensus) de religios pace garantit per Deo;
quo expone les irremediabilmen al « tormentes del duesim morte» del ultim judicie in li fine
del 7-esim millennie. Quande yo pensa que multitudes ne vide li importantie del die de repos!
Si ili vell creder in ti revelat decodat message, ili vell cambiar lor opinion.
Verse 11: «Ils havet super les quam rey li angel del abisme, nominat in hebreic
Abaddon, e in grec Apollyon.»
Plu e plu precisi, li divine accusation atinge su culmine: ti religios gruppes have quam
rey, Satan, « li ange del abysse» qui va esser ligat sur li desolat terre durant « mill annus »
secun Apo.20:3. Li parol « abysse» designa, in Gen.1:2, li terre ante que it porta li minim
signe de vive. Ti terme ergo designa li terre rendet desolat, omni forme de vive anihilat per li
gloriós retorn del Christ. It va esser in ti state durant « mill annus», con sol habitatore, li
angele Satan tenet prisonero sur it. Ti quel Deo apella in Apo.12, li « dracon, e li serpent,
li diabol e Satan», recive ci li nómine Destructor, signification del paroles « hebreic e
grec, Abaddon e Apollyon ». Subtilmen, li Spirit indica nos qualmen ti angele procede por
destructer li ovre de Deo quel il combatte. « Li hebreic e li grec» es li lingues del original
scritura biblic. Talmen, desde que li fide protestant cadet, in 1844, comense del tema de ti «
5esim trompette», li diable ha recuperat it con su conosset interesse por li sanct Bibel. Ma in
opposition al gloriós comense del Reformation, it es nu usat por destructer li projecte de Deo.
Satan aplica con li cadet reformat fé, ti vez con success, quo il hat in van provat por far cader
li Crist self, in li hore de su prova de resistentie.
Verse 12: "Li unesim desastre ha passat. Ecce, veni ancor du desastres pos to.."
Ci fini, in li verse 12, ti tre special tema del "5ème trompette". Ti moment indica que li
homanité ha intrat li annu 1994 de su usual calendarium. Til tande, li religiosi pace ha durat
inter omni monoteistic religiones. Necuno ha esset mortat pro un spiritual motive de religiosi
engagement. Li interdiction de mortar del verse 5 ha do esset respectat e acompletet quam
Deo hat anunciat.
Ma desde li 3 de august 1994, li tot unesim atentat religiosi musulman del GIA morta
quin functionarios francesi in li proximitá del ambassada de Francia in Alger, sequet li die
ante li cristnatal fest li 24 de decembre 1994 per un atentat contra un avion francesi, quel
morta tri persones in Alger, inter queles un francesi. Li sequent estive, li armat gruppes
islamistic del algerian GIA lansat mortal ataccas in li RER de Paris, li capital francesi. E in
1996, 7 sacerdotes catolic francesi esset decapitat in Tibhirine in Algeria. Ti testimonias da
talmen li prova que li «quin mensus » profetisat ha esset superat. Li guerres religiosi posse do
reprender e continuar til li fine del munde marcat per li retorn del Christ glorificat.
Li 6esim trompette : Li duesim grand « calamitá »
Sixesim castigation de tot li fals santitá cristian
Li Tresim Guerre Mundial
Verse 13: « Li sixesim sonat. E yo audit un voce venient ex li quar cornus del altare de
oro quel es avan Deo, »
Ti sixesim castige de avertiment constitue li « duesim » grand « desastre » anunciat in
Apo.8:13. It precede li fine del témpor del gratie colectiv e individual e va talmen realisar se
inter 2021 e 2029. Con ti verse 13, li intrada in li tema del « 6ésim trompette » va confirmar li
retorn del guerre e li autorisation « ocider ». Ti nov tema concerne li sam religiosi gruppes
quam tis del « 5ésim trompette » precedent. Li simboles usat es identic. Do li coses explica se
talmen : li popules del « 5ésim trompette » ha acustomat se a « ne ocider », evenint a prohibir li
pena de morte, in Europa e in cert states del USA. Ili ha trovat li maniere de far functionar
avantagiosimen li comercie international quel ha enrichit les. Do ili ne plu es adeptes del
guerre, ma defensores del pace a omni precie. Li guerre inter popules cristian sembla do
excludet, ma hélas un triesim religion monoteistic es mult minu pacific, it es li islam quel
marcha sur du gambes : tis del terroristes qui age e tis del altri adeptes qui aplaude a lor
actiones mortifer. Ti interlocutor do rende li perspectiva de un pace durabil impossibil, e it va
suficer, al Deo creator, de « sonar » su autorisation por que li choc de civilisationes e
religiones eveni con mortal e considerabil effectes. Sur li reste del munde, chascun populo va
anc haver su tradicional enemico, li divisiones preparat per li diablo e su demones concernent
li tot planeta.
Tamen ci, li profetie visa un special territorie, li infidel cristian occident.
Li ultim punition, ante li « sett ultim plagues » quel precede li retorn de Cristo, es
presentat sub li nómine del « 6ésim trompette ». Ja, ante intrar in li detallies del tema, noi save
que ti tema es efectivmen li duesim del « grand desastres » anunciat per « li aquile » del
imperie napoleonic in Apo.8:13. Or, in un montage adaptat a ti intention, li profetie de Apo.11
atribue ti nómine « second desastre » al Revolution Frances nominat « li bestie quel monte ex
li abisse ». It es anc li tema del « 4esmi trompette » de Apo.8. Li Spirit sugera nos doque li
existentie de un strett relation inter li evenimentes concernet per li « 4esmi e li
6esmi trompette ». Noi va descovrir queles es ti relationes.
Quande li « 6esmi trompette » sona, li voce de Christ, intercessor avan li altare del
aromates expresse un ordine. (Secun li image del terrestri tabernacul quel prophetisat su futur
rol celestial de intercessor por li pregas del electet).
Europa occidental scop del colere de Jesus-Christ
Vers 14: « e dit al sixesim angel quel havet li trompette: Solva li quar angeles quel es
ligat sur li grand fluvie Euphrate. »
Jesus-Christ declara: « Desliga li quar angeles quel es ligat sur li grand fluvie
Euphrates »: lassa li demonic potenties universal centrat sur Europa simbolisat per li nómine
Euphrate; li west Europa e su extensiones american e australian u ili es retenet desde 1844,
secun Apo.7:2; it es pri li quar angeles a qui it ha esset dat nocer li terre e li mare. Li clés de
interpretation es simplic e logic. « Li Euphrate » es li fluvie quel irrigat li antiqui Babilonia de
Daniel. In Apo.17, « li prostitut » nominat « Babilon li grand » sede « sur grand aquas »,
simboles « de popules, nationes e lingues ». « Babilon » designante Roma, li popul concernat
es li europan popul. Per designar Europa quam principal scope de su colere mortifer, li Deo
Cristo intende punir tis qui trahissa le e fa tam poc casu del suferenties quel il suportat sur su
dolorosi cruce, quel li versu precedent just mentionat, per citar li parol « altare », quel
profetisat it in li ritus simbolic del ancian aliantie.
Per visar Europa, li Spirit monstra su vengentie contra du landes quel concentra lor
culpabilitá vers le. To es li catholic, li matre-eklesie, e li filia max old, quam it nómina
Francia quel ha tant suportat la tra li secules, desde su comense per Clovis, li 1er rey del
Francos.
Li unesim ligament con li « 4ème trompette » aparition, it es Francia, revolutionari
popule quel ha semat su semine de incredulitá inter omni cristan nationes del terre, per spargir
li scrituras de su filosofes, líber pensatores atee. Ma it es anc li papal Roma, quel li
Revolution del franceses devet destructer e reducter al silentie. Un comparativ studie del
trompettes con li castigamentes de avisament presentat al hebreos in Leviticus 26 da al
quaresim li rol de un « spada » devina qui « venga su alliantie ». Ti vez, per li «
6ème trompette », Jesus va vengar su aliança self per frappar li du culpabil popules e lor
europan alliates. Secun Apo.11, li francés ateisme hat « joyosi » e plungiat in « li alegressa »
li popules circum: « ili va inviar se mutu cadeaux » on lee in Apo.11:10. A su turn, li divin
Christ va aportar les su cadé: conventionell e atomic bombes; omnicos precedentat per un
contagiosi e mortal virus aparint in fine 2019 in Europa. Inter li cadés a remarkar, es li oferta
del statu del libertá per Francia al cité New-York del USA. Li model esset tant marvelosi que
secuent Francia, altri europan landes devenit republicas. In 1917, Russia reprendet li model
con li sam massacra.
Li guerre nuclear mundal
Verse 15: « E li quar angeles qui esset pret por li hore, li die, li mense e li annu, esset
desligat por que ili vell occider un triesim parte del homes. »
Preparat por « damnificar li terre e li mare » secun Apo.7:2, « li quar angeles es
desligat por que ili occide li triesim parte del homes » e li action es programmat e expectat
desde long témpor, quam indica ti detallie: « qui esset pret por li hore, li die, li mense e li
annu ». Or, desde quande ti punition devenit necessi? Desde li 7 de marte 321, date quande li
adoption del soledí imposit per Constantin 1er esset acomplet. Secun Apo.17, de quel tema es
« li judicament del prostituta Babilon li Grand », li numeró 17 simbolisa li divin judicie.
Aplicat in númere de secules desde li 7 de marte 321, ti numeró 17 ariva al 7 de marte 2021;
desde ti date, li ultim 9 annus del divin malediction va permisser li acompletation del «
6em trompette » de Apo.9:13.
Observa bon li mention « del triesim del homes » que memora que, quam terribil it es,
ti triesim destructiv mondal conflicte conserva un caracter partial (del triesim) de avise; it es
do util por provocar conversiones religiosi e ducter electes a ingagear se totalmen in li ovre
adventiste guidat per Jesus-Crist. Ti destruction ven punir e invitar al pententie, li homanitá
quel ha beneficiat de « 150 annus real » de pace religiosi, profetisat per li « quin mensus » del
« quintesim trompette ».
Por comprender bon li sense de ti punition, triesim del guerres mundal desde 1914, noi
deve metter it in parallel e comparar it con li triesim deportation del Júdes a Babilonia. In ti
ultim intervention bellic, in 586, li rey Nebucadnetsar fat destructer li reyatu de Juda, li
ultim reste del nation Israel; Jerusalem e su sanct templ devenit ruines.Li ruines lassat per li
triesim guerre mundal va aportar li prova que li alliantie cristian ha apostasiat tant quam li
alliantie judaïc del popul Hebreic. Talmen, pos ti demonstration, li superstites incredul o
religios va esser submisset al ultim prova de fide universal quel da un ultim chance de
salvation al credentes de omni religiones monotheistic; ma li Deo creator instrui solmen un
veritá quel concerne Jesus-Crist e su sanct sabbate del saturdí, li sol ver seculesim die.
Li hecatombe anunciat por ti guerre universal constitue un altri aspecte de « duesim
desastre » quel liga it con ti del ateisme revolutionari francesi del « quarim trompette ».
Francia e precipue su cité capital, Paris, es in li visor del Deo omnipotent. In Apo.11:8, il
imputa it li nómines « Sodom e Egipte », nómines del ancian enemiques destructet por li
exemple in un maniere inobliviabil per Deo, un per li foy del ciel, li altri per su potentie
cecant. To permisse nos comprender que il va acter contra ella del sam terribil e definitiv
maniere. On deve prendr conscientie de su enorm responsabilitá in li desaparition del ver fide.
Pos haver prendet in odie li religion, li regime republican ha cadet inter li manus despotic de
Napoleon 1er por quel li religion esset solmen un utile apu por su glorie personal. It es a su
orgolie e su oportunisme que li fide catholic deve su survivalie per su instauration del
Concordat quel esset li destructor del principie del veritá divin.
Un precisation demographic: du cent milliones de combatentes
Verse 16: « Li númere del cavalleros del armé esset du myriades de myriades: yo audit
li númere. »
Li versu 16 da nos un important precisation pri li númere del combatentes quó
partiprende in li conflict comensat: « du myriades de myriades » to es, du cent milliones de
soldates. Til 2021, quande yo scrí ti document, null guerre hat atinget ti efective in su
afrontamentes. Tamen hodíe, con un demografie mundan de sett milliardes e demi de
homanes, li profetie posse realisar se. Li precision aportat per ti verset condamna omni
interpretationes quel ha atribuet ti conflicte a actiones passat.
Un guerre ideologic
Verse 17: « E talmen yo videt li cavalles in li vision, e tis qui cavalcat les, havente
cuirasses de color de foy, de hyacint, e de sulfre. Li capes del cavalles esset quam capes de
leones; e ex lor bocas exeat foy, fume, e sulfre. »
In ti vers 17, númere del divin judicie, noi retrova li simboles del « 5ème trompette »: li
gruppes (cavalles) e tis qui comanda les (li cavalleros). Ili have quam justicie (cuirasse)
solmen li action de brular per li foy, e quel foy! Li nuclear foy comparabil al foy del subterran
magma terrestri. Li Spiritu atribue les li caracteristicas del Hyacinthe quel corresponde in li
repetition del expression in li fine del vers al fum. Ti-ci simbolisant ja li orationes del sanctes
in li tema precedent, it es li caracter de su parfum quel noi deve retener, e ta, noi comprende
quo su mention significa. Ti plante es toxic, irritant por li pelle, e su odore da mal al cap. Ti
tot criterios define ti del orationes del combatentes engajat. Null de ti orationes es recivet del
Deo creator; ili da le nausea e inspira le un profund degust. On deve comprender que in ti
conflict essentialmen religios e ideologic es engajat solmen religiones totalmen separat de le,
ma monotheistic sin dubite principalmen: judaisme, catolicisme, protestantisme, ortodoxie,
islam. Un nov simbol clave de Esaïe 9:14 es citat ci: «li cap es li magistrat o li ancian ». Do
hay al cap del gruppes quel afronta se magistrates nominat hodie « presidentes » in li
republicas. E ti presidentes es dotat del fortie del « leon », li rey del animales e rey del Jungle.
Li sens de fortie es dat a it in Judices 14:18. In su message, li Spiritu profetisa un militant
engagement guvernat a distantie per chefes de states tre potent, autoritari, e religiosmen
engajat, pro que it es de lor « bocca » que exeat lor pregas imaginat per li parol « fum ». De
lor sam « bocca » exeat simultanmen ordines de destruction per li « foy », pregas per li
« fum », e anihilationes de multitudes, per ordinar li usa de bombes nuclear imaginat per li
« sulfre ». Visibilmen, li Spirit vole sublevar li importantie de ti nuclear fortie quel es a
disposition de un sol hom. Nequande in li historie del terra, un tal destructiv potentie ha
dependet del decision de un sol person. Li cose es in fact remarcabil e digni esser sublineat.
Ma, por noi qui vive in ti tip de organisation politic, ti enormitás ne choca nos mem plu. Noi
es omnes victimes de un sorte de follie colectiv.
Vers 18 : « Li triesim parte del homes esset mortat per ti tri plages, per li foy, per li
fume, e per li sulfre, quel exeat de lor bocas. »
Li verset 18 insiste pri ti data del verset precedent precisant que li « foy, li fum e
li sulfre » constitue flagelles volut per Deo ; quo li verset ha confirmat per imputar al Cristo
vengiator li ordine de ocider li triesim parte del homes.
Li potentie nuclear del chefes del nationes
Verse 19 : « Nam li potentie del cavalles esset in lor bocca e in lor caudes; lor caudes
esset simil a serpentes con capes, e per ili ili fat mal. »
Li versu 19 confirma li caracter ideologic religiosi del conflicte per dir: Pro que li
potentie del gruppes combatent (li cavalles) esset in lor parol (lor bocas) e in lor fals profetas
(li queues) qui esset in aparentie seductoris (des serpentes) influent sur li chefes del state, li
magistrates (li capes) per queles ili (li combatentes) fat mal. Li principie talmen definit
coresponde traite por traite al organisation del popules quel prevale hodie in li témpor del
fine.
Ti Triesse Mondal Guerre quel veni clauder li tema del « trompettes » o castigationes
de avise es tant important que Deo anuncat it unesim al Judés del ancian aliantie,
successivmen in Dan.11:40-45 e Ezechiel 38 e 39, e poy, al cristanes del nov aliantie, in ti
libre Apocalipse quam « sixesim trompette », sub li titul del ultim divine avise ante li fine del
témpor de gratie. Retrova do ci, ti riches complementari instructiones.
Daniel 11:40-45
Li expression, « fine del témpor », nos ducte a studiar ti ultim conflicte del nationes,
revelat e developat in li profetie de Dan.11:40 til 45. Ta noi descovri li principal phases de su
organisation. In li comense, in grand parte instalat sur li territoria de Europa occidental, li
islam aggressiv nominat « rey del sud» colide con li europan popul catholic in grand majoritá;
li fide catholic papal roman essente li tema quel li profetie visa desde Dan.11:36. Li chef
papal roman visat til nu es presentat sub li terme « il » ; sub li titul « rey », il es ataccat per li
« rey del sud », li islam quel se « colpará contra il». Li election del verb « colpar » es precis e
judiciosi, nam solmen se « colpa » ti qui trova se sur un sam territoria. Tande, profitante del
occasion ofert, li situation havente plungat Europa occidental in plen confusion e panica, li
« rey del nord» (o nord) « turnar qual un tempest » sur ti preda in dificultá, por capturar e
ocupar it. Il usa de « mult nave », « carros» e combatentes qui ne es plu que « cavalleros » e
habita al nord, e ne al nord de Europa Occidental, ma al nord del continent Euro-Asiatic. E
plu precismen al nord de Israel quel li verset 41 sugera per nominar it « li max bell del
landes ». Russia concernat es un popul de « cavalleros » (cosacos), elevator e provider de
cavalles al enemíes historic de Israel. Ti vez, secun omni ti dates, it deveni facil identificar ti
« rey del nord » al potent Orthodox Russia, religiosi adversario oriental del romanisme papal
occidental desde li oficial religiosi schisme christian in 1054.
Noi just retrova un parte del belligerantes actores del triesim guerre mondal. Ma
Europa have potent alliates quel ha un poc abandonat it pro li economic concurrentie devenit
desastrosi desde li arivada de un viruse, li coronavirus covid-19. Exsangui, li economias lucta
por lor survival, chascun popul repliant se sur se self plu e plu. Tamen quande li conflicte va
esser engatjat in Europa, li alliat american va atender su hora por agir.
In Europa, li russ truppes trova poc opposition. Un pos altri, li nordic europan popules
es ocupat. Solmen Francia opone un debil militari resistentie e li russ armées es retenet in li
nordic parte del land. Li sudic parte experte grav problemas con li islam ja instalat in grand
quantitá in ti zone. Un sorte de acorde de comun interesse liga li musulman combatentes e li
russos. Ambi es avid de butin e Francia es un rich land, mem economicmen ruinat. Li arabes
es predatores per traditional hereditage.
Del látere de Israel li situation es catastrophic, li land es ocupat. Li arab-musulman
popules quel circumda it es spared: Edom, Moab, li infantes de Ammon: li actual Jordania.
Cós quel ne posset esser acomplisset ante li date 1979 in quel Egiptia ha forlasset li
arab camp por far un aliantie con Israel, li election fat in ti témpor, con li potent support del
USA, se retorna in su desfavor; it es ocupat del russos. E precisante « it ne va escapar », li
Spirit revela li caracter oportunist del selection fat in 1979. Per alinear se con li max fort del
témpor, it credet escapar al desastre quel nu la atinge. E li desastre es grand, it es despoliá de
su richesse per li ocupant russos. E quam si to ne vell suficer, li libyanos e li etiopianos anc
rauba it, veniente pos li russos.
Li fase nuclear del conflict mundial
Li vers 44 marca un grand change in li situation del coses. Dum que ili ocupa Europa
occidental, Israel e Egiptia, li truppes russ es terrorisat per « novitás » quel concerne lor propri
territoria russ. Li Spiritu cita « li oriente » in referentie al occupation de Europa occidental ma
anc « li septentrion » in referentie al occupation de Israel; Russia trovat se a « li oriente » del
unesim e « al septentrion » del duesim. Li novitá es tam grav que it provoca un follie
homicidal. It es ci que li USA intre in li battallie, selectente anihilar per li nucleari foy li
territorie russ. Li nucleari fase del conflicte es tande comensat. Mortal champignones eleva se
in mult locs, por anihilar e « exterminar multitúdines » de vive human e animal. It es in ti
action que « li triesim del homes es mortat » conform al anuncie del « 6esim trompette ».
Repulsat til sur « li montes » de Israel, li truppes russ del « rey del septentrion » es anihilat sin
reciver li minim auxilie : « sin que quelcunc ha venit a su auxilie ».
Ezechiel 38 e 39
Ezechiel 38 e 39 mentiona anc a lor maniere ti ultim conflict del historie. On trova ta
interessant detallies quam ti precisation que revela li intention de Deo « metter un bocca al
maxille » del rey russ por atraer e implicar le in li conflict. Ti image ilustra un tentant ocasion
por enrichir se con su popul, a quel il ne va posser resistir.
In ti long profetie, li Spiritu da nos por referentie nómines: Gog, Magog,
Rosch (Russe), Méschec (Moscú), Tubal (Tobolsk). Li contextu del ultim dies es confirmat
per un detallie concernent li popul ataccat: « Tu va dir: Yo va monter contra un land apert, yo
va venir sur homes tranquill, secur in lor domes, totes in habitaciones sin mures, e sin verrol
ni portas (Ezé.38:11) ». Li modern cités es in fact totmen apert. E li forces quel oposse se es
tragicmen inequal. Li Spiritu mette ci in li bocca del « rey del septentrion » de Daniel, ti vez li
verbe « yo va venir » quel sugera un massiv, rapid, e aerean aggression secun li verbe e li
image « turnar quam un tempesta » de Dan.11:40, comensante de un loc sat lontan. In ti
profetie de Ezechiel, hay null misterie pri li landes concernat; Russia e Israel es clarmen
identificat. Li misterie esset solmen in Dan.11:36 til 45 u it concernat li roman papatu e su
europan territoria. E per dar li nómine de « rey del nord » a Russia quel atacca li Europa
catolic papal, Deo fa referentie a su revelation dat a Ezechiel. Pro que yo rememora, it es
precipue in relation al situation geografic de Israel que Russia trova se al « nord ». In facte, it
trova se a « l’orient » del position del Europa occidental papal catolic roman. Do it es just por
confirmar li position del truppes russ in ti Europa papal quel ili ocupa e domina, que li Spiritu
situa li arivada del mal noves desde « l’orient ». « Yo fará pluvar li foy e li sulfre sur il e su su
truppes (Ezé.38:22) » ; « Yo va inviar li foy in Magog », on lee in Ezé.39:6. Ec li cause del
mal novelles quel met in furore li « rey del septentrion » de Dan.11:44. Qualmen in Daniel, li
russe agressor va esser aculat e destructet sur li montes de Israel: « Tu va cadir sur li montes
de Israel, tu e omni tui truppes (Ezé.39:4) ». Ma li misterie covri li identitá del USA quel es li
origine de ti action. Yo trova in Ezé.39:9 un detallie tre interessant. Li textu mentiona li
possibilitá far foy durant « set annus » per brular li armes usat in ti terribil conflict mundal. Li
ligne ne es plu li prim materie del armes modern, ma li « set annus » citat traducte li intensitá
de ti guerre e li quantitá del armes. Desde li 7 de marte 2021, resta solmen nin annus til li
retorn del Crist; li ultim nin annus del malediction de Deo durant queles li ultim conflict
international va complir se; un guerre terribilmen destructiv de vives e proprietás. Secun li
versu 12, li cadáveres rus va esser enterrat durant « set mensus ».
Li divin justicie terribil e implacabil
Li cadavres va esser mult e Deo monstra nos in Ezechiel 9 un idé del salvagerie
massacrante quel il va organisar. Pro que li triesim guerre mundial expectat por li epoca inter
2021 e 2029 es li antitip del triesimesim guerre ductet per Nebucadnetsar contra li ancian Israel
in -586. Ec do quo ordona li grand Deo creator frustrat e despectet per su popule in Eze.9:1 til
11:
« Eze.9:1 Poy il criat per un grand voce in mi orelles : Aprocha, vos qui deve punir li
cité, chascun su instrument de destruction in li manu!
Eze.9:2 E ecce, six homes arivat per li via del superior porta del nord, chascun su
instrument de destruction in li manu. Inter les esset un hom vestit de lin, portant un scriv-
table al cintura. Ili venit e stat apu li altar de bronze.
Ezé.9:3 Li glorie del Deo de Israel levat se del cherubin sur quel it esset, e directet se
vers li limin del dom; e il vocat li hom vestit de lin, e portant un scritore al cintura.
Ezé.9:4 Li Eternel dit le: Passe in li medie del cité, in li medie de Jerusalem, e fa un
marca sur li front del homes qui suspira e qui gemi pro omni abominationes quel es comensat
ibi.
Ezé.9:5 E, a mi ocules, il dit al altris: Passez pos lui in li cité, e frappez; que vor ocul
es sin pietá, e ne havez misericordie!
Ezé.9:6 Morte, destructe li oldes, li yun mannes, li virgines, li infantes e li féminas;
ma ne aproxima se a quelcunc qui have sur se li marca; e comensa per mi santuarium! Ili
comensat per li ancianes qui esset avan li dom.
Ezé.9:7 Il dit les: Contamina li dom, e plena li cortes con mortes! Exea!... Ili exeat, e
ili frappa in li cité.
Ezé.9:8 Quam ili frappat, e yo ancor restat, yo cadet sur mi facie, e yo clamat: Ah!
Senior Eternal, destructe tu omni quo resta de Israel, per difusar tui furie sur Jerusalem?
Ezé.9:9 Il respondet me: Li iniquitá del dom de Israel e de Juda es grand, excessiv; li
land es plen de mortes, li cité es plen de injusticie, nam ili dice: Li Eternal ha abandonat li
land, li Eternal vide nullcos.
Ezé.9:10 Yo anc va esser sin compassion, e yo va haver null misericordie; yo va far
retornar lor ovres sur lor cap.
Ezé.9:11 E ecce, li hom vestit de lin, e portant un scritorie al cintura, rendet ti
response: Yo ha fat to quo tu ha ordonat me. »
Omni ti qui es mortat pro religiosi motives ne es martires del fide. In ti categorie hay
mult fanaticos pret a dar lor vive, eventualmen, por lor religion, ma anc por quelcunc
ideologie politic o altri. Li ver martire del fide es, primmen, exclusivmen, in Jesus-Christ.
Poy, it es, obligatorimen, un elect, de qui li vive ofert in sacrifice es agreabil al Deo creator,
solmen si su morte ha esset precedet per un vive conform a su exigenties revelat por su
témpor.
Retrovu do nu, in li thema del « 6em trompette » li evocation del context moral del
témpor quel seque li guerre.
Li ne-penitentie del suriviventes
Contrarimen a quo li max mult homes pensa e time, tam destructiv quam ili es, li
armes nucleari ne va anihilat li homanité ; nam « survivantes » va subsister pos li fine del
conflicte. Pri li guerres, Jesus ha declarat in Matt.24:6 : « Vu vaud audir pri guerres e bruidas
de guerres: garda ne esser perturbat, nam ti cosees deve evenir. Ma it ne va esser ancor li
fine. » Li anihilation del humanitá va esser causat per li action del Deo creator pos su gloriós
retorn in li person de Jesus-Crist. Nam li survivors deve esser submisset a un ultim prova de
fide. Desde 1945, li date del unesim usa del arme atomic, plu quam du mil explosions fat por
experimentes per li potentes terrestri quel posse it ha evenit; vermen, successivmen, sur un
longore de témpor de 75 annus e li terra es enorm, benque limitat, it suporta e tolera li colpes
quel li humanitá inflige a it. In li venient nucleari guerre, al contra, multitudines de explosions
va evenir in un curt periode e li dispersion del radioactivitá va far impossibil li prolongation
del vive sur li terra. Per su retorn, li divin Crist va finir li suferenties del agoniant rebel
humanitá.
Verse 20: « Li altri homes qui ne esset mortificat per ti plages ne penitent se pri li
ovres de lor manus, por ne adorar li demones, e li idoles de aure, argente, bronze, petre e
ligne, queles ne posse vider, audir ni marchar; »
In verse 20, li Spiritu profetisa li induration del popul survivent. « Li altri homes quel
ne esset mortat per ti plagues ne penitentat se pri li ovres de lor manus ». Li « duesim
calamitá » anunciat in li témpor del imperie constitue efectivmen un « plaga » divin, ma it
precede li « sett ultim » quel va colpar li peccatores culpabil, pos li fine del témpor de gratie
de Apo.15. Esque on deve ancor memorar it ci, ti « plagues » puni omni li aggression roman
contra li ordine del témpor creat del Omnipotent Deo creator.
« … ili ne cessat adorar li demones, e li idoles de aure, argente, bronze, petre e ligne,
queles ne posse vider, audir ni marchar ».
In ti enumeration, li Spiritu visa li cultic images del catolic queles es objectes de
adoration del adeptes de ti idolatric religion. Ti effigies representa, in prim loc, li « Virgine
Maria », e detra la, in grand númere, plu o minu anonym santos, pro que ella lassa a chascun
mult libertá por selecter su preferet sant. Li grand mercate es apert 24 hores per die. On
proposa cussinetes por omni axilles, de omni stil e grandore. E ti tip de practice irrita
specialmen ti quel ha sufret sur li cruce de Golgotha; do, su vengeance va esser terribil. E ja,
pos har fat conosser in 2018 a su electes su potent e gloriós retorn por li annu 2030, desde
2019, il frappa li peccatores del terra per un contagiosi e mortal virúse. To es solmen un tre
micri signe de su venient cólera, ma it ja have li eficacie por le, pro que on deve ja a le un
economic ruine sin precedent in li historie del Occidental munde de cristian orígine. E quande
ili es ruinat, li nationes disputa, poy combatte e intercombatte.
Li reproche adressat per Deo es tant plu justificat que sub li aparentie de Jesus-Crist, li
ver Deo ha venit in li carne, in li medie del homes e ta quam un de ili, il ha « videt, audit, e
marchat », in contrari del idoles sculptet o format quel ne posse far it.
Verse 21: « e ili ne repentat se de lor mortes, ni de lor incantationes, ni de lor
impudicitá ni de lor furtes. »
Con li verset 21, li tema se clude. Per evocar « lor assassinatus », li Spirit depinge li
mortal leges dominic quel, finalmen, va exiger li morte del fidel observatores del sanct sabat
sanctificat per Deo. Per citar « lor incantationes», Il visa li messas catolic honorat per tis qui
justifica su « soledí », ti fals die del Senior e autentic « die del sole » pagan. Per rememorar
« lor impudicitá », li Spirit monstra per li fingre li fide protestant heredero de « l’impudicitá »
catholic del fals « profetessa Jezabel » de Apo.2:20. E in atribuer les « lor furtes », it sugera li
spiritual furtes comensat, in prim, contra Jesus-Christ ipse, a qui, secun Dan.8:11, li rey papal
« removet li perpetui » sacerdotie e su legitim titul justificat de « Chef del Assemblé », de
Eph.5:23 ; ma anc, su ordine del « tempe e su leges », secun Dan.7:25. Ti interpretationes
altmen spiritual ne exlude applicationes literal ordinari, ma les supera mult in li judicie de
Deo e su consequenties por li autores culpabil.
Apocalipse 10: li litt libre apertet
Retorna de Cristo e punition del rebelles
Li litt libre apertet e su consequenties
Retorna de Cristo al fine del quaresim atende adventist
Verse 1: « Yo videt un altri potent angel, qui descendet del ciel, envolupt in un nube;
sur su cap esset li arcu, e su visage esset quam li sole, e su pedes quam columnes de foy. »
Li capitul 10 simplicmen confirma li spiritual situation stabilisat til nu. Li Crist apari
sub li aspecte del Deo del sanct divin alianse, sub li image de « li arcu de pluvie » dat pos li
diluvie a Noé e su descendentes. It esset li signe del promesse de Deo ne plu destructer li vive
sur terra per li aquas diluvial. Deo va tenir su promesse, ma per li bocca de Petro, il ha
anunciat que li terra de nu es « reservat por li foy » ; un diluvie de foy. Li cose va evenir
solmen por li final judicament del settim millennie. Li foy ne ha finit destructer vives pro to,
pro que it es un arme quel Deo ja ha usat contra li cités del valle de Sodom e Gomorrha. In ti
curt capitul, li Spirit ilustra brevimen li eventes quel seque li « 6esim trompette ». Li apertura
del capitul comensa con li image del gloriós retorn del Christo vengator.
Li tot profetie dessigillat
Vers 2: « Il tenet in su manu un litt libre apertet. Il posat su pede dextri sur li mare, e
su pede sinistri sur li terre; »
Desde li comense del libre, secun Apo.1:16, Jesus veni combatter li adoratores del
« sole » divinisat. Li rol del simboles se precisa: « su visage esset quam li sole » e quo va
devenir su inamicos, li adoratores del « sole »? Response: su ped-scales, e ve a ili! Pro que
« su pedes es quam colonnes de foy ». Ti versete del Bible, tande, va esser plenat: « Sede a mi
dextri til que yo fa de tui enemicos tui scabel (Ps.110:1 ; Matt.22:44) ». Lor culpabilita ha
crescat pro que ante su retorn, Jesus ha « apertet li litt libre » del Revelation per dissellar,
desde 1844, li « settim sigille » quel tenet it ancor cludet in Apo.5:1 a 7. Inter 1844 e 2030, li
annu del context mentionat in ti capitul 10, li comprension e li sens del sabbath ha evolut til li
plen lúmine. Do, li homes de ti epoca es sin excusa quande ili selecte ne honorar it. Li « litt
libre » esset tande « apert » per li Sant Spiritu de Cristo e li adoratores del sole ne have alcun
interesse pri it. In versu 2, lor sorte es ilustrat. Por comprender li sense del simboles « mare e
terre » trovat in ti versu, noi deve studiar Apo.13 in quel Deo les liga a du « besties » spiritual
quel va aparir in li 2000 annus del era cristian. Li unesim « bestie, quel monte del mare»,
simbolisa li regime inhuman, ergo bestial, del coalition del poteres civil e religiosi, in lor
unesim forme historic del monarchies e del papatu catolic roman. Ti monarchies es simbolisat
per li « deci cornes » associat al simbol designant Roma in Dan.7 per « li micri corne » e
Apo.12, 13 e 17 per « li sett capitess ». Ti « bestie », secun li judicament del valores divin,
arborat li simboles citat in Daniel 7 : li imperies predecessores del imperie roman, in ordine
inverset de tis de Dan.7 : leopard, urse, leon. « Li bestie » es do ipse li monstre roman de
Dan.7:7. Ma ci, in Apo.13, li simbol del « micri corne » papal, quel succede al « deci
cornes », es remplazzat per ti del « sett capitess » del identitá roman. E li Spiritu imputa a it
« blasfemias » do, religiosi mensonges. Li presentie de « corones » sur li « deci cornes »
indica li epoca u li « deci cornes » de Dan.7:24 ha comensat regnar. Do it es anc li epoca u li
« micri corne » o « rey diferent » es self in activitá. « Li bestie » identifcat, li sequentie
anuncia su futur. It va acter líbermen durant « un témpor, témpor (2 témpor) e un demi-
témpor ». Ti expression designa 3 annus e demi profetic, to es, 1260 real annus, in Dan.7:25 e
Apo.12:14 ; on trova it sub li forme de « 1260 dies »-annus o « 42 mensus » profetic in
Apo.11:2-3, 12:6 e Apo.13:5. Ma in li versu 3 de ti capitul 13, li Spirit anuncia que it va esser
frappat e « quam vulnerat a morte », precis per li ateisme frances inter 1789 e 1798. E gratias
al Concordat de Napoleon 1er, « su vulner mortal va esser sanat ». Talmen, ti qui ne ama li
veritá divin va posser continuar honorar li mensonges quel mortifica li anim e li córpor.
Al fine del dies, va aparir un image del prim « bestie quel monte ex li mare ». Ti nov
bestie se distinte per li facte que it va, ti vez, « monter ex li terre ». Apoyante se sur li image
del Genese, u « li terre » exe del « mare », subtilmen, li Spiritu di nos que ti secund « bestie »
ha exeat del unesim, designante talmen li pretendet reformat catolic eclesia; exact definition
del protestant reformat fide. In 2021, it ja representa li max grand militari potentie del planeta
terre e fa autoritá desde su victorie contra Japan e li nazi Germania in 1944-45. It es
naturalmen li USA, originalmen precipue protestant, ma in grand parte catolic hodie, pro li
fort hispan emigration recivet. In accusar it de far « adorar li unesim bestie in su presentie »,
li Esprit denuncia su heritage del dominica roman. To significa, si li etiquettes religiosi es
tromposi. Li fide protestant modern es tant atachat a ti heritage roman, que it va mem decretar
un lege coercitiv, rendente li reposa dominic obligatori sub pena de sanctiones: li boicot
commercial in un prim témpor, e un condemnation a morte, finalmen. Li dominica es designat
quam li « marca » del autoritá de « li bestie » roman, li unesim « bestie ». E li cifre « 666 » es
li summa obtenet per li lítteres del titul « VICARIVS FILII DEI », quo li Spíritu nómina « li
numer del bestie ». Fa li calcul, li númere es ta:
V I C I V I L I I D I
5 + 1 + 100 + 1 + 5 = 112 + 1 + 50 + 1 + 1 = 53 + 500 + 1 = 501
112 + 53 + 501 = 666
Un important precision : Li marca es recivet « sur li manu » o « sur li fronte », solmen
in li mesura u « li manu » simbolisa li ovre, li action, e « li fronte » designa, it, li voluntá
personal de chascun creatura líber in su electiones quam Ez.3:8 indica nos : « yo va durar tui
fronte por que tu opose it a lor frontes ».
Do ci es ben identificat li futur « scalones » de Jesus-Christ, li Just divin Juge. E
subtilmen, per li indication del « pede dextri » prioritari o del « pede sinistri », li Spiritu
indica qui il considera quam plu culpabil. Li « pede dextri » inflamat es por li catholic
papal roman a quel Deo imputa li effusion de sanguine de « omnes qui esset occidet sur li
terre », secun Apo.18:24. Su priorité por li colere es do merit. Poy, anc culpabil, pro haver
imitat it, in crear « li image » del unesim « bestie » catolic, li fide protestant, nominat « li
terre », recive li foy del « pede sinistri » de Jesus-Christ qui venga talmen li sang del ultim
sant electet quel vell esser versat sin su intervention salvatori.
Verse 3: « e il criat con un voce fort, quam rugi un leon. Quande il criat, li sett
tonneres audit se lor voces. »
Li secret celat o sigillat in li verses 4 a 7, proclamat per « li voce del sett tonnerres » es
hodie levat. « Li voce » de Deo es assi comparat al bruida del « tonnerre » associat al numer
« sett » quel simbolisa su sanctification. Ti voce proclama un message longmen occultat e
ignorat del homes. To concerne li annu del retorn in gloria de nor divin e sublim Senior Jesus-
Crist. Li date ha esset revelat a su electes in 2018; to es li primavera 2030, in quel va finir,
desde li morte expiatori de Jesus li 3 de april 30, li triesim trient de 2000 annus del 6000
annus programmat per Deo por su selection de electes.
Verse 4: « E quande li sett tonnerres hat fat audir lor voces, yo vole scrir; e yo audit
del ciel un voce quel dit: Sigilla quo li sett tonnerres hat dit, e ne scrí it. »
In ti scene, Deo persequi du scope. Li unesim es que su electes deve saver que Deo ha
fixat un témpor por li fine del munde; it ne es vermen celat, pro que it depende de nor fide al
programa del 6000 annus profetizat per li six profan dies de nor semanes. Li duesim scope es
decoragiar li sercha de ti date til li témpor quande il va aperter self li via del comprension.
Quo evenit, por chascun del tri adventist probes util por criblar e selecter li electes trovat digni
beneficiar del etern justicie ofert de Jesus Christ, in 1843, 1844 e 1994.
Verse 5 : « E li angel, quel yo videt stant sur li mare e sur li terre, levat su dextri manu
vers li ciel, »
In ti atitude de grand Victoriosi Juge, su pedes posat sur su enemies, Jesus-Christ va
formular un solennal jurament quel lo divinmen obliga.
Verse 6 : « e jurat per ti qui vive in li secules del secules, qui ha creat li ciel e li coses
quel es in it, li terre e li coses quel es in it, e li mare e li coses quel es in it, que it ne vell plu
haver témpor, »
Li jurament de Jesus-Christ es fat in li nómine del Deo creator e it es adressat a su
electes qui honora li ordine del unesim angele de Apo.14:7; to, per demonstrar per lor
obedientie, lor « timore » de Deo, per li observation de su quaresim commandment quel rende
glorie a su acte creator. Li declaration « que il ne vell haver plu témpor » confirma que in su
programma, Deo hat previdet li tri van expectantes adventistic de 1843, 1844 e 1994. Quam
yo ja ha expresset, ti van expectantes esset util por criblar li credent cristianes. Nam durant
que ili esset van, lor consequenties esset por tis queles ili ha provat, dramatic e spiritualmen
mortal o, por li electes, causes de lor benediction e sanctification per Deo.
Anuncie del 3im grand calamitá profetisat in Apo.8:13.
Verse 7: « ma que in li dies del voce del settim angele, quande il vell sonar (li
trompette), li misterie de Deo vell esser acompletat, quam il ha anunciat a su servitores, li
profetes. »
Li témpor del construction de dates profetic ha finit. Ti quel ha esset stabilisset per li
dates profetisat ha acompletat lor rol, por provar, successivmen, li fide del protestantes in
1843-44, e ti del adventistes in 1994. Do, nu ne va plu haver fals dates, ne plu fals
expectationes; li novitá, comensat desde 2018, va esser li ver un, e li electes va audir, por lor
salvation, li son del « settim trompette » quel va marcar li intervention del Christ del Just
divine; li hora secun Apo.11:15 : « li regne del munde es transdat a nor Senior e a su
Christ », e do elevat al diablo.
Li consequenties e li epoca del ministerie profetic
Verse 8: « E li voce, quel yo hat audit del ciel, parlat denov a me, e dit: Va, prende li
litt libre apert in li manu del angel quel sta sur li mare e sur li terre. »
Li verses 8 til 11 ilustra li experientie del mission del servitor cargat presentar in clar li
codat profetie.
Verse 9: « E yo ear al angel, ditante a il que il mey dar me li litt libre. E il dit me:
Prena it, e ingluta it; it va esser amar a tui intestines, ma in tui boca it va esser dulci quam
miel. ».
Venient in prim, « li dolores del intestines » imagina tre bon, li sufertas e li afliction
provocat per li rejection del luce proposit del part del cristianes rebel. Ti sufertas va atingir lor
culmine por li ultim prova de fide, in li hore del lege dominic, u li vive del electes va esser
menaciat de morte. Nam til li fine, li luce e su depositarios va esser combatet per li diablo e su
demones celestial e terren, alliat conscie o inconsci de ti « Destructor », « li Abaddon o
Apollyon » d’Apo.9:11. « Li dulcor del miel » image it anc perfectmen li felicitá de
comprender li misteries de Deo quel il fa compartir a su ver elect, sitient de veritá. Sur li terre
null altri producte concentra quam it, su dulcor naturalmen sucrat. In li normalitá, li homan
aprecia e sercha ti sucrat gust quel es agreabil a le. Saman, li elect de Cristo sercha in Deo li
dulcor de un amant e pacific relation e su instructiones.
Per dar a su revelation « Apocalypse » (= Revelation) « li dulcore del miel », li Spirit
de Deo compara it a « li manna celestial » quel hat « li gust del miel » e quel nutrit li Hebreos,
in li deserte, durant li 40 annus precedent lor intrada in li terre promisset prendet del
Canaanites. Sam quam un Hebreo vell har ne posset survivir sin consumar ti « manna », desde
1994, li termine del « quin mensus » profetisat in Apo.9:5-10, li fide adventiste solmen
survive per nutrir se de ti ultim « nutriment » (Matt.24:45) spiritual profetic « preparat por li
témpor convenibil del arivada » gloriós de Jesus-Crist. Ti instruction quel li Deo del veritá da
me realisar solmen in ti sabat matine al 4ésim hora del 16 Januare 2021 (ma 2026 por Deo)
vell har esset util por responder a ti qui demandat me un die pri li studie del profeties « Quó it
posse aportar me ? » li response de Jesus es curt e simplic : li spiritual vive por escapar del
spiritual morte. Si li Spiritú ne reprende li image de un « torta », ma solmen « li dulcore del
miel », it es pro que li vive fisic del Hebreo esset concernet per ti nutriment de « manna ». Pri
li Revelation, li nutriment es solmen por li spirit del electes. Ma, in ti comparation, it aparit
tant necessi, indispensabil e exiget del Deo vivent quam un condition de manteniment del vive
spiritual. E ti exigentie es logic, pro que Deo ne ha preparat ti nutriment por que it vell esser
ignorat e despectet de su servitores del ultim dies. It constitue li max sanctificat element desde
li sacrifice de Jesus-Crist e li ultim forme e li final acomplissement del sant Cena » ; Jesus
donante a su electes por nutriment, su córpore e su instruction profetic.
Verse 10: « Yo prendet li litt libre ex li manu del angel, e yo inglutit it; it esset in mi
bocca dulci quam miel, ma quande yo hat inglutit it, mi visceres esset plen de amaritude. »
In li experientie vivet, li servitor ha decovrit in li solitude, li radiant lúmine profetiat
per Jesus e il ha efectivmen, in prim, trovat « li dulcore del miel », un agreabil plesura
comparabil al dulci suavitá del melle. Ma, li frigiditá manifestat del membres e instructors
adventistes a queles yo ha volent presentar it ha productet in mi córpor autentic dolores
ventral nominat colites. Yo testimonia do del acompliment spiritual e literal de ti coses.
Tamen, un altri explication concerne li epoca final in quel li lumine prophetic es
illuminat. It comensa in un témpor de pace, ma va finir in un témpor de guerre e terrore
mortifer. Dan.12:1 ha profetisat it quam « un epoca de afliction tal qual nequande ha existet
desde que li nationes existe til ti epoca »; ecí, de quo provocar « dolores al intestines ». Tanto
plu que noi lee in Lam.1:20: « YaHWéH, regarda mi afliction! Mi intestines bulli, mi
corde es perturbat intra me, pro que yo ha esset rebel. Exter li spada ha fat su devastationes,
intra li morte. » Anque in Jer.4:19: « Mi intestines ! Mi entrailles : yo sufra in li cordie de mi
cordie, li cordie batea, yo ne posse tacer ; nam tu audi, mi anim, li son del trompette, li crie
de guerre. » Li amaritude del « entrailles » establi un comparation inter li final mission
adventist e ti quel esset comendat al profete Jeremias. In ambi experienties, li elect
labora in li ambient hostilitá del rebelle dominatores de lor epoca. Jeremias e li ultim ver
adventistes denuncia li peccates comesset per li civil e religios conductores de lor témpor e
per far to, li colere del culpabilís retorna contra les, til li fine del munde marcate per li retorn
in glorie de Jesus Cristo, li « Rey del reyes e Senior del seniors » de Apoc.19:16.
Li fine del unesim parte del Revelation
In ti unesim parte, noi ha trovat li prolog e li tri themes parallel, del Lettes adressat al
angeles del sett Eclesies, del sett sigilles o signes del témpor, e del six trompettes o castigant
avertimentes suscitat per li indignation de Deo.
Verse 11: « Poy on dit me: It deve que tu profetisa ancor sur mult popules, nationes,
lingues, e reyes. »
Li verse 11 confirma li tot covriment del ultim 2000 annus del 6000 annus del program
preparat per Deo. Arivat al témpor del gloriós retorn de Jesus-Crist, li evocation del profetie
va reprender li survol del era cristan in li capitul 11 sub un thema diferent: « Tu deve
prophetar denov pri mult popules, nationes, lingues e reyes ».
Apertura del duesim parte del Revelation
In ti duesim parte, in un parallel survol del era christian, li Spirit va targetar important
eventes ja evocat in li unesim parte del libre, ma ci, in li duesim parte, it va revelar nos su
judicament in un maniere plu developat pri chascun de ti themas. Anc ci, chascun capitul va
usar diferent simboles e images ma sempre complementari. It es per li gruppament de omni ti
docimentes que li profetie identifica li subjetes targetat. Desde li libre de Daniel, ti principie
de mise in parallel del capitules del profetias es aplicat per li revelant Spirit, quam tu posse
constatar.
Apocalypse 11, 12 e 13
Ti tri capitules covri in parallel li témpor del era cristan, mettente li luce sur diferent
evenimentes, ma queles sempre resta tre complementari. Yo va summarisar, poy detalliar, li
temas.
Apocalypse 11
Li regne papal Li ateisme national Li settim trompette
Verses 1 a 2: li regne del fals profete papal catholic durant 1260 annus: Li persecutor.
Versets 3 a 6 : durant ti regne intolerant e persecutor « li du testimoniantes » de Deo, li
sant scrituras del du aliances va esser afliget e persecutat per « li bestie », li coalition religiosi
roman alliat al monarchies de Europa occidental.
Li verses 7 til 13 have quam subject « li bestie quel monte ex li abisse » to es, li «
Revolution Francesi » e su national atheisme quel aparí por li unesim vez in li historie del
homanitá.
Li verses 15 til 19 va haver quam thema un partial developament del « settim
trompette ».
Li rol del papal regne imaginat
Verse 1 : « On donat me un canne simil a un verga, dicente : Leva te, e mesura li
temple de Deo, li altare, e tis qui adora ibi. »
Li epoca visat es un témpor de punition revelat per li parol « verge ». Li punition es
justificat « pro li peccatu » restablisset civilmen desde 321 e religiosimen desde 538. Desde ti
secund date, li peccat es imposet per li regime papal simbolisat ci per « li canne » quel
designa « li fals profete qui insenia li mensonge » in Esa.9:13-14. Ti message image tis de
Dan.8:12 : « li armée esset livrat con li perpetuu pro li peccatu », in quel, « li armée »
designa li Assemble christian, « li perpetuu », li sacerdotie de Jesus removet per li regime
papal, e « li peccatu », li abandon del sabatte desde 321. To es solmen un repetition de un
message mult vezes repetet per diferent aspectes e simboles. It confirma li rol punitiv quel
Deo da al instauration del regime papal roman. Li verbe « mesura » significa « judica ». Li
punition es do li resultate de un judicament de Deo contra « li templu de Deo », li Assemblee
colectiv del Crist, « li altare » simbol del cruce de su sacrifice, e « ti qui adora it » to es, li
cristianes qui reclama su salvation.
Verse 2: « Ma li extern atri del temple, lassa it extern, e ne mesura it; pro que it ha
esset dat al nationes, e ili va calcar li sant cité durant quarant-du mensus. »
Li important parol de ti verse es « exterior ». It designa per se sol li superficial del
roman catholicisme concernet in li image de su regne de 1260 dies-annus presentat ci sub li
forme « 42 mensus ». « Li cité sant » image del ver electes « va esser calcat per li nationes »
coalisat con li regime despotic papal o li reyes del regnes europan « qui comette adulterie
con » li « Jezabel » catholic durant su long regne intoleranti de 1260 annus real inter 538 e
1798. In ti verset, Deo marca li diferentie inter li ver e fals credentie per usar li simbolisme
del santuari hebreic: li tabernacul de Moises e li templ constructet per Salomon. On trova in
ambi casus, sur « li atrium, exter li temple », religios rites carnal: li altare del sacrifices e li
bassin del ablutiones. Li ver spiritual sanctitá es trovat in li interior del templu: in li loc sanct
u es: li candelabre con sett lampes, li table del 12 panes de proposition, e li altare del aromas
posit ante li velu quel covri li loc maxime sanct, image del ciel u Deo sede sur su tron royal.
Li sinceritá del candidates al salvation cristian es conosset solmen de Deo, e sur li terre, li
homanitá es trompat per li religion de fassada « exteriori » que li fide catholic roman
representa in prim in li historie del religion christian de nor era.
Li sant Bible, li parol de Deo, persecutat
Verse 3 : « Yo va dar a mi du testimones li potentie de prophetar, vestit de saccas,
durant mil du-cent e sixant dies. »
Durant ti long regno confirmat ci sub li forme « 1260 dies », li Bible simbolisat per li
« du testimonies » va esser partialmen ignorat til li témpor del Reformation u it es mem
persecutat per li ligas catolic favorabil al papas queles ili suporta per colpes de glavies. Li
image « vestit de sac » designa un state de afliction quel li Bible va sufrir til 1798. Nam sur li
fine de ti periode, li ateisme revolutionari frances va brular it in plazzas public, provant anc
far it completmen desaparir.
Verse 4: « To es li du olivier-arbres e li du candelabres quel sta avan li Senior del
terre. »
Ti « dui oliv-arbres e dui candelabres » es li simboles del du successiv alianties quel
Deo ha organisat in su plan del salvation. Du consecutiv religios dispensas portant su Spíritu
de quel li heredage lassat es li Bible e su textes del du alianties. Li projecte del du alianties
esset profetisat in Zac.4:11 til 14, per « dui oliv-arbres plazzat a dextri e a sinistri del
candelabre ». E ja, precedent « li du testimones » del vers 3, Deo dit pri les in li testimonie de
Zacharie: « To es li du filios del oleo quel sta avan li Senior de tot li terra. » In ti simbolisme
« li oleo » designa li Spirit divin. « Li candelabre » profetisa Jesus-Christ qui in un homan
corpore va aportar li luce del Spirit in su sanctification (= 7) e spander li conossentie inter li
homes, sam quam li chandelier simbolic difusa li luce per brular li oleo contenet in su « sett »
vases.
A remarcar : « Li candelabre » a « sett » lampes es axet sur li vase del medie; to, al
image del medie del semane quel fa, del 4esim die del semane pascal, li die in quel, per su
morte expiator, Jesus-Christ ha fat « cessar li sacrificie e li oferta », li rit religiosi hebreic,
conformmen al plan divin profetisat in Dan.9:27. Li « candelabre » con sett lampes portat do
anc un message profetic.
Verse 5 : « Si quelcunc vole far les mal, foyea exi de lor bocca e devora lor inamicos ;
e si quelcunc vole far les mal, il deve esser mort in ti maniere. »
Ci, quam in Apo.13:10, Deo confirma a su ver electes su interdiction punir, self, li mal
fat al Bible e a su causa. It es un action quel il reserva se in exclusivitá. Li mals va exir del
boca del Deo creator. Deo identifica se con li Bible quel on nómina « li parol de Deo »,
talmen que ti qui fa mal a it atacca directmen su person.
Verse 6 : « Ili have li potentie cluder li ciel, talmen que pluvie ne cade durant li dies de
lor profetie; e ili have li potentie changear li aquas in sangue, e frappar li terra per omni
specie de plages, chascun vez qu ili vole it. »
Li Spiritu cita factes relatat in li Biblie. In su témpor, li profete Elie obtenet de Deo que
pluvie ne cade except per su parol; ante le Moises recivet de Deo li potentie changear li aquas
in sangue e frappar li terra per 10 plagas. Ti testimonias biblic es tant plu important que in li
ultim dies, li desprecie por li scrit e inspirat parol de Deo va esser punit per flagelles del sam
tip, secun Apo.16.
Li national ateisme del Revolution Francesi
Li tenebrosi lumines
Verse 7: « Quande ili va haver finit lor testimonie, li bestie quel ascende del abisme va
far lor guerre, va vincer les, e va mortar les. »
Li Spiritu revela nos ci un important cose a remarcar; li date 1793 marca li fine del
biblic testimonie, ma por qui? Por su inimicos del epoca quel hat persecutat li Bible rejectente
su divin autoritá in li materia del apu del fide; to es, li monarcas, li monarchist aristocrates, li
papal regime roman-catholic e omni su clero. A ti date, Deo condamna anc li fals credentes
protestantes qui in li practica ja ne tene cont de su ensenamentes. In Dan.11:34, in su
judicament, Deo imputa les « li hypocrisie » : « In li témpor quande ili va sucumber, ili va
esser un poc auxiliat, e pluri va unir se a les per hypocrisie. » It es solmen li unesim parte del
testimonie del Bible quel fini, nam in 1843, su rol va recovrer un importantie vital per invitar
li electet a descovrir li profeties adventist. Li instauration del national ateisme in Francia va
visar li Bible e provar far it desaparir. Li sangosi abundant usa de « su guillotine » efectivmen
fa it un nov « bestie » quel, ti vez, devet « ascender del abysse ». Per ti termín prendet al
raconta del creation in Genese 1:2, li Spiritu rememora que si Deo, su Creator, ne vell exister,
null vive vell developat se sur li terre. « Li Abysse » es li simbol del terre privat de habitantes,
quande it es « inform e vacui ». It esset talmen « in li comense », secun Gen.1:2, e it va
devenir tal denov durant « mill annus », al fine del munde, pos li gloriós retorn de Jesus-Crist,
quel es li thema sequent ti-ci in ti capitul 11. Ti comparaison con li chaos original es ben
meritent por un regime republican quel nase in li chaos politic e li max grand desordine. Pro
que li homes rebeliant save unir se por destructer ma ili es tre dividet pri li formes quel deve
esser dat al reconstruction. Ti testimonie oferta pos se li demonstration del fructe quel li
homanitá posse portar quande it es totalmen separat de Deo; privat de su benefic action.
Ma nominante it « abysse » li Spirit del Deo creator anque sugera li contextu e li state
del creation original de nor terra. Talmen, visante li unesim die de ti creation, it monstra nos
un terra immerset in li « tenebres » absolut pro que in ti moment, Deo ne ha ancor dat al terre
li luce de alcun astre. E ti idé spiritualmen liga ti « bestie quel monte del abysse » al
« quarésim sigille » de Apo.6:12 descrit quam un « sole nigri quam un sac de crin ». Li
ligation es fat anc con li « 4ésim trompette » de Apo.8:12 descrit per li « frappas del triesim
del sole, del triesim del lune, e del triesim del stelles». Per ti images, li Spiritu imputa it un
caracter specialmen « tenebrosi ». Tamen it es in ti aspecte e ti state « tenebrosi » que
Francia va glorificar su ber pensatores per atribuer les li titul de « lumes». On rememora
tande li paroles de Jesus-Crist citat in Matt.6:23 : « ma si tui ocul es in mal state, tot tui
corpore va esser in tenebres.Si doce li luce quel es in te es tenebres, quant grand va esser ti
tenebres! » Talmen li tenebrosi líber pensa intrat in guerre contra li religiosi spirit e ti nov
spirit libertarian va prolongar se in li témpor e extender se sur li occidental munde
nominat cristan e it va gardar su malefic influentie til li fine del munde. Con li Revolution
francesi, li « tenebres » instala se perpetuimen con li pécca. Nam, con it, li libres scrit per li
filosofes del líber pensa aparí; quo liga it al « pécca » quel caracterisa Grecia in li profeties de
Daniel 2-7-8. Ti nov libres va concurrencer li Bible e successar sufocar it, in un enorm
proportion. Li « guerre » denunciat es do precipue ideologic. Pos li Revolution e pos li
Duesim Guerre Mundial, ti tenebrositá va prender li aspecte del max alt humanisme
contrastant e ruptent talmen con li intolerantie de origine, ma li « guerre » ideologic continua.
Li homanes occidental va esser pret a sacrificar omnicos por ti « libertá ». In facte, ili va
sacrificar lor nationes, lor securitá, e ne va escapar pro to al morte programmat per Deo.
Verse 8: « E lor cadavres va esser sur li place del grand cité, quel es nominat, in un
spiritual sens, Sodom e Egypt, ta mem u lor Senior esset crucificat. »
Li « cadavres » citat es tis del « du testimonies » de quel li unesim ataccatores anque
es executat sur li « plazza » del sam « cité ». Ti « cité » es Paris, e li « plazza » citat nominat
se successivmen « place Louis XIV », « place Louis XV », « place de la Révolution », e
designa li actual « place de la Concorde ». Li ateisme ne fa favores a alcun forme religios. Li
victimes guillotinat es justmen frappat pro un apartenentie religios. E quam li message del
« 4ème trompette » instrui, li scopas es li ver luce (sole), li fals collectiv (lune), e omni
messagero religios individual (stelle). Altretalmen, cert formes religios corruptet es acceptat
sub li condition que ili plia se al normes del ateisme dominant. Cert sacerdotes recive talmen
li nómine de « defrocat » in derision. Li Spirit compara Paris, li cité capital de Francia, a
« Sodom » e a « Egypt ». Li prim fructes del libertá esset li excesses sexual accompaniat del
ruptura del traditional social e familial conventiones. Ti comparation va portar in li témpor
consequenties tragic. Li Spirit indica nos que ti cité va subir li sorte de « Sodom » e tis de
« Egypt » devenit por Deo li tipic simbol del pécca e del rebellion contra le. Li ligamen
stabilisset plu alt con li « peccato » filosofic « grec » denunciat in Daniel 2-7-8 es ci
confirmat. Por bon comprender ti divine stigmatisation del peccat grec, tenes in mente que,
provante usar li parol filosofic por presentar li Evangelie al habitantes de Athenes, li apostol
Paul fracassat e esset chassat del loc. Pro to li pensa filosofic va restar perpetuimen li enemie
del Deo creator. Tra li témpor til su fine, ti cité nominat « Paris » va gardar, e testificar per su
actiones, li justesse de su comparation con ti du nómines, simboles del peccat sexual e
religios. Detra su nómine « Paris » sta li heredage del « Parisii », parol quel origina celta
significa « tis del caldiero », nómine dramaticmen profetic. In li epoca roman li loc esset un
feudo del adoratores pagan de Isis li deessa del egiptianes, precisimen, ma anc, li image
scenic e cinic de Paris, li filio del rey de Troja, li old Priam. Autor de un adulterio con li bell
Helena fémina del rey grec Menelas, il va esser responsabil de un guerre con Grecia. Pos un
assedie infructuosi, li Grecos retirat se lassante sur li plage un enorm cavall de ligne. Pensante
que it esset un deo grec, li Troyanes introductet li cavall in li cité. E in li medie del nocte,
quande li vin e li festa finit, soldates grec exeat del cavall e apertet li portes al truppes grec
retornat silentmen; e omni habitantes del cité esset massacrat, del rey til li ultim subject. Ti
action trojan causar li perdition de Paris in li ultim dies pro que ignorant li lecion, it reprodú
su erras per installar sur su territoria su enemíes queles it hat colonisat. Ante prender li
nómine Paris, li cité nominat se « Lutèce » quo significa « marécage fetent »; tot li program
de su trist destin. Li comparation con « Egypte » es justificat pro que per adoptar li regime
republican, Francia deveni oficialmen li unesim regime de peccat del munde occidental. Ti
interpretation va esser confirmat in Apo.17:3 per li colore « scarlatin » del « bestie », image
del coalitiones monarchic e republican del ultim dies, constructet secun li model de Francia.
Per dir: « ta precis u lor Senior esset crucificat », li Spiritu stabilise li comparation inter li
rejection del cristian del ateisme frances e li rejection national judé del Messie Jesus-Crist;
nam ambi situationes es identic e ili va portar li sam consequenties e li sam fructes de impietá
e iniquitá. Ti comparation va continuar in li verses sequent.
Per nominar su cité capital « Egipte », Deo compara Francia al Faraon, tipic model del
resistentie human contra su vole. It va conservar til su destruction ti position rebel. Ne va
esser alcun repentance. Nominante « li mal bon e li bon mal », it va cometer li max mal peccat
abominat de Deo; to per nominar « lúmines », li « tenebrosi » pensatores fundatores de « su
jures del hom », quel contraveni al jures de Deo. E per mult nationes, su model va esser
imitat, mem in 1917 per li potent Russia quel va destructer it per un tira atomic in li témpor
del « sixte trompette », quo su nómine « Parisii » in lingue celt profetisat, significante « tis del
caldiero ». it va restar til su fine íncapabil vider Deo in li probas quel va ruinar la til
destructer. Nam il ha prendet la quam scope e il ne lassar la ante que ella ne plu existe.
Verse 9: « Homines inter li popules, tribus, lingues e nationes va vider lor cadavres
durant tri dies e demi, e ili ne va permisser que lor cadavres es mettet in un sepulcre. »
In Francia, li popul intrat in Revolution in 1789, e in 1793, it executa su rey e poy su
reyessa, ambi publicmen decapitat sur li grand central place del cité nominat successivmen «
place Louis XV », « place de la Révolution », e actualmen, « place de la Concorde ». Per
atribuer « tri dies e demi » al témpor del action destructiv, li Spiritu sembla incluer li battallie
de Valmy u in 1792, li revolutionarios affrontat e victet li armés royalistic del regnes europan
queles agresset li Francia republican, inter queles Austria, lande del familie original del
reyessa Marie-Antoinette. Por comprender li origine de ti haine, on deve memorar que 1260
annus de exactiones de omni sortes del coalition papal-royal finalmen irritat li popul francese
explotat, maltractat, persecutat e completmen ruinat. Li ultim du regnes de Louis XIV con su
odiosi fastu e Louis XV, rey debauchat e corrupt, finalmen plenat li cope del pacientie de Deo
e del homes. Atention! Li Republica ne es e ne va esser un benediction por Francia. It va, til
su fine, in su quint forme, portar li maledictiones de Deo e cometer self li erras queles va
provocar su perdition. Ti sanguinari regime, in su comense, va devenir li lande del « jures del
hom » e del humanisme quel va finalmen defender li culpabil e frustrar, per su injusticie, li
victime. It va mem accepter su enemicos e installar les sur su territorie, imitant, til li max mal,
li exemple famosi del cité troyan famosi por li introduction del cavalle de ligne lassat del
grecos, quam videt antey.
Verse 10: « E pro ili li habitantes del terra va joyar e esser in alegressa, e ili va inviar
se mutu presenties, pro que ti du prophetes ha tormentat li habitantes del terra. »
In ti verse, li Spiritu visa li témpor quande, qual gangrene o cancer, li mal francés
filosofic va propagar se e extender se qual peste in li altri nationes occidental. It marca « li
signe del témpor » del « 6ésim sigille » ; ti quel « soleil devient noir comme un sac de crin » : li
luce del Bible desapari suffocat per li libres filosofic del líber pensatores.
In spiritual lectura, in contrari « al citanes del regní del ciel » quel define li electes de
Jesus, « li habitantes del terre » designa li protestantes american e plu generalmen, li homanes
rebel contra Deo e su veritá. Li popules del regnes europan e plu anc american regarda vers
Francia. Ta, un popule aplasta su monarcie e li religion cristian catholic quel menacia li
popules qui lee li bible, li « du testates », de « tormentes » de su « inferno » ; de « tormentes »
real queles tamen es solmen reservat por li ultim judicament, por anihilat li fals religios qui
usa ipse tromposimen ti specie de menacia, secun Apo.14:10-11. Li forenes, ili anc, victimas
del sam exactiones extran li Francia, comensa esperar posser profitar de ti initiative. To, tant
plu, que con li supporte frances acordat per Louis XVI, in li munde, quelc annus antey, li nov
States Units de Nord-America ha trovat lor índependentie, per liberar se del domination de
Anglia. Li libertá es in marcha e va ganar bentost mult popules. In signe de ti amicitá, « ili va
inviar se presentes unaltru ». Un de ti presentés esset li franc donation al americanos del «
Statue del Liberté » erectet in 1886 sur un insul vis-a-vis New York. Li americanos retornat li
gest per ofrir un replic quel, erectet in 1889, trova se in Paris sur un insul in li medie del Seine
proxim li Turre Eiffel. Deo visa ti specie de cadeau quel revela li partage e exchange que
constitue li malediction del libertá excessiv quel visa ignorar su leges spiritual.
Verse 11: « Pos li tri dies e demi, un spirit de vive, venient de Deo, intrat in les, e ili
stat sur su pedes; e un grand timor captet tis qui videt les. »
Li 20 de april 1792, Francia es menaciat per Austria e Prussia e renversa su rey, Louis
XVI, li 10 de august 1792. Li Revolutionarios va esser victoriosi in Valmy li 20 de septembre
1792. Li rey Louis XVI es guillotinat li 21 de januar 1793. Li dictator Robespierre e su
amicos es guillotinat a lor turno li 28 de julí 1794. Li « Convention » es remplazzat per li «
Directoire » li 25 de octobre 1795. Li du « Terreurs » de 1793 e 1794 ha durat ensem solmen
un annu. Inter li 20 de april 1792 e li 25 de octobre 1795, yo retrova in maniere sat precisi ti
periode de « tri dies e demi » profetisat esser « tri annus e demi » real. Ma yo pensa que li
duration porta in plu, un message spiritual. Ti periode representa li medietá de un semane, quo
posse evocar un allusion al ministerie terrestri de Jesus-Crist quel durat precismen « tri dies e
demi » profetic e finit per li morte del Messia Jesus-Crist. Li Spirit compara su action con ti
del Bible, su « du testimonies », queles anc, ha actet e docet ante esser brulat sur li place del
Revolution in Paris. Per ti comparation, li Bible es, ti vez, identifica con Jesus-Crist quel es, in
it, denov crucificat e « perforat » quam indica Apo.1:7. Li fluvie de sang versat ha finalmen
terrore li francesi. Do, pos haver executet su chef del sanguinari Convention, Maximilien
Robespierre, e su amicos Couthon e Saint-Just, li sumari e sistematic executiones ha cessat. Li
Spirit de Deo ha revelliat li spiritual sete del homes e li practica del religion ha devenit legal
denov, e precipue, líber. Li salutar « timore de Deo » ha reaparét e li interesse por li Bible ha
esset manifestat denov, ma it va esser combatet e concurrentiat til li fine del munde per li
filosofic libres scrit del líber pensatores de qui li grec model es li fonte de omni su divers
formes.
Verse 12: « E ili audit ex li ciel un voce quel dit les: Monte ci! E ili monte al ciel in li
nube; e lor enemiques videt les. »
Ti divine declaration es aplicabil al « du testimonies » biblic, pos 1798.
Li comparation con Jesus continua, nam it es il que su electes ha videt (pos li profete
Elia) monter al ciel sub lor regard. Ma, a lor turn, su electes del final témpor va acter samman.
Lor enemiques va vider les anc monter al ciel in li nube u Jesus va atraer les a se. Li suporte
quel Deo da a su cause es li sam, por Jesus-Christ, su electes, e in ti contextu del Revolution
francesi, li Bible pos 1798. Por confirmar li fine del profetisat durée del «1260 dies»-annus, in
1799, li papa Pius VI morit detenit in Valence-sur-Rhône, talmen possibilisant, inter 1843-44
e 1994, un long témpor de pace de 150 annus profetizat sub li forme «quin mensus» in
Apo.9:5-10. Li morte de Louis XVI, li cessation del monarchie, e li morte de un papa
prisonero porta un colpe mortal al intolerentie religiosi de « li bestie quel ascende del mare »
in Apo.13:1-3. Li Concordat del Directorie cura su vulnere ma it ne plu beneficia del suport
royal destructet, it ne plu persecuterá til li témpor del fine u li intolerentie protestant aparirá
sub li nómine de « li bestie quel ascende del terre » in Apo.13:11.
Verse 13: « In ti hor, un grand terre-tremble evenit, e li deciésim parte del cité cadet;
sett mill homes esset mortat in ti terre-tremble, e li altris esset terrorisat e dat glorie al Deo
del ciel. »
In ti epoca (ti hor) esset completat, in spiritual forme, li « terremotte » ja profetisat per
li acomplissement de tis de Lisboa in 1755, concernet in li tema del « sixesim sigille » de
Apo.6:12. Secun li Spirit de Deo, li cité de Paris perdit « un deci » de su population. Ma un
altri sens posse concerner secun Dan.7:24 e Apo.13:1, li deciem parte del « deci cornes » o
christian regnes occidental submisset al papal roman catolicisme. Francia considerat per
Roma, quam « li max old filia » del roman catolic eclesia cade in li ateisme, priva la de su
supporte, e va til destructer su autoritá. Li 4esim li trompette ha revelat it, « li triesim parte del
sole es frappat » ; li message « sept mill homes esset mortat in ti terre-tremore » confirma li
cose per dir: un multitud (mill) de « homes » religios (sept : sanctification religios del epoca),
esset mortat in ti political societal terremotte.
Verse 14 : « Li duesim desastre ha passat. Ecce, li triesim desastre veni rapidmen ».
Talmen, li intens efusion de sangue ha revivificat li timore de Deo, e li « Terror » ha
cessat, remplazzat per li imperie de Napoleon 1er, « li aquile » anuncator del tri ultim
« trompettes », tri « grand desastres » por li habitantes del terre. Vidente que li anuncie seque
li Revolution Francesi de 1789 a 1798, « li duesim desastre » quel es atribuet a it in li versu
14 ne posse concerner it directmen. Ma por li Spirit, to es li metoda por dir nos que un nov
forme del Revolution Frances va aparir just ante li retorn in glorie de Jesus-Christ. Or, secun
Apo.8:13, li « duesim desastre » concerne clarimen li tema del 6ème trompette de Apo.9:13
quel va, precismen, « ocider li triesim parte del homes » ante que Jesus-Christ reveni por
vengar li injust condemnation de su sanct fidel servitores per exterminar lor enemimes mortal,
li ultim rebelles. On posse comprender que, simil al hecatombe provocat del Revolutionarios
francesi, Deo organisa li hecatombe del Triésim Guerre Mundial, ti-ci vez nuclear, quel va
reducter, considerabilmen, li númere del habitantes del terre, ante su elimination complet quel
va redar it su aspecte « abyss » original, pos li final destructiv intervention de Jesus-Christ.
Li duplic sens del « duesim calamitá » liga li quar trompette al sixesim por un spiritual
rason. Li structura del Apocalipse separa in du partes li témpor del era cristian. In li unesim, li
« desastre » puni li culpabil punit ante 1844 e in li duesim, tis qui es punit pos 1844, just ante
li fine del munde. Tamen, li du punitive actiones partage li sens quel Deo da a su quaresim
punition de Leviticus 26:25 : « yo va inviar li spada quel vengera mi aliantie ». Li unesim
punition ha frappat li homes qui ne ha recivet li message del Reformation, ovre preparat per
Jesus por su electes, e li duesim, tis qui ne ha respondet al exigentie de Deo finir ti
Reformation desde 1843. Li luce revelat per quel Deo constructe ti permanent Reformation va
esser presentat til li hora in quel li témpor de gratie va finir.
Reprendente li coses e actiones quel Deo ha imputat al homes del Revolution Francese
de 1789 til 1795, noi retrova tis qu'il posse imputar al homes occidental del ultim dies. On
retrova li sam despecte, li sam impietá e li odie del ordonanties religiosi e de tis qui les
instruet; conduida quel resulta ti vez del extraordinari developament del scientie e tecnologies.
Durant li annus de pace, li ateisme e li fals religion ha conquestat li munde occidental. Deo do
have un bon motive pro proposir nos, por ti thema, un duplic lection; li conduida del
«surviventes » faciente li principal diferentie inter li epoca revolutionari e li témpor scientific
del ultim dies del homanitá. Por esser plu clar, secun Apo.11:11 a 13, « li surviventes » del
unesim lectura quel concerne li « quar trompette » « se repentit », durant que « li survivors »
del duesim quel concerne li « sixiéme trompette » « ne se repentit ne », secun Apo.9:20-21.
Li triesim « grand desastre » (por li peccatores) : Li gloriós retorn del Crist
justicie
Verse 15 : « Li settim angel sonat (del trompette). E il esset in li ciel fort voces quel dit
: Li regnia del munde es transdat a nor Senior e a su Crist ; e il va regnar in li secules del
secules. »
Li ultim tema del capitul es ti del « settim trompette » quel designa, yo rememora, li
moment quo li Deo creator invisibil deveni visibil al ocules de su enemicos confirmante
Apo.1:7: « Vide, il veni con li nubes e chascun ocul va vider le; mem ti qui perforat le ». « Ti
qui perforat le », queles perforat Jesus, es su enemicos de omni epocas del era cristian incluse
tis del ultim. Ili perforat le per persequer su discípules fidel, pri queles il declarat: « chascun
vez que vu ha fat ti coses a un de mi minim frates, vu ha fat les a me (Matt.25:40) ». Desde li
ciel, fort voces eleva se por celebrar li event. Tis es li habitantes del ciel queles ja expresset se
por festar li expulsion del ciel del diablo e su demones per li Cristo victorios, nominat
« Michael » in Apo.12:7 til 12. Ili partiprenas li joye del electet, a lor torn liberat e victoriosi
per Jesus-Christ. Li historie del terrestri peccat va cessar pro manca de peccatores destructet
per li bocca del divin Christ. Li diablo, « prince de ti munde » secun Jesus, perde su
possession del mund peccator anihilat per Deo. Il va subsister ancor mill annus sur li desolat
terre sin nocer a alcun, in atendente su total elimination in li ultim judicie con omni altri
peccatores quel Deo va resussitar por ti scope.
Li Grand Felicitá celestial del elect redemptet per li sanguine de Jesus-Crist
Verse 16: « E li twenty-quatr ancianes, qui esset sedent avan Deo sur lor trones,
prosternat se sur lor visages, e ili adorat Deo, »
Li electes ha intrat in li celestial regne de Deo, sedent sur trones in li presentie de Deo,
ili va regnar o judicar li maliciosi secun Apo.20:4. Ti vers evoca li contextu del celestial
comense del redemptet de Apo.4. Ti vers presenta li forme que li ver adoration de Deo deve
prender. Li prosternation, sur genues, visage contra terre, es li forme legitimat per Deo.
Verse 17: « en dicente: Noi rende grattias, Senior Deo omnipotent, qui es, e qui esset,
pro que tu ha prendet tui grand potentie e ha possedet tui regne. »
Li redemptet renova lor grattias e se prosternent ante Jesus-Christ, « li Deo omnipotent
qui es e qui esset » « e qui ha venit », quam Apo.1:4 anuncie. « Tu ha prendet tui grand
potentie » a quel tu ha renunciat por salvar tui electes e expiar per tui morte li precie de lor
peccates in tui ministerie « de agnelle » ; « li agnelle de Deo qui remove li peccates del
munde ». Tu ha « prendet possession de tui regne » ; li context suggestet es bon ti u li Spirit
ha portat John in Apo.1:10 ; li historie del Assemble de Cristo sur terre es in li passate. A ti
stadie, li « set assemblées » es detra li electes. Li regne de Jesus objecte del espera del fide del
electes ha devenit un realitá.
Verse 18: « Li nationes ha iritat se; e tui colere ha venit, e li témpor ha venit por
judicar li mortes, recomensar tui servitores li profetas, li santés e tis qui time tui nómine, li
micri e li grandis, e destructer tis qui destructe li terre. »
On trova in ti versu 18 un information tre util pri li sequentie del eventus profetizat. Li
6ème trompette ha occiset li triesim del homes to es, « Li nationes hat esset irritat », e sub nor
ocules, in 2020-2021, noi assista al causes de ti irritation: li Covid-19 e li ruina economic
provocat, li aggression islamic, e rapidmen, li offensive russe con su alliates. Pos ti terribil e
destructiv conflict, pos li promulgation del lege del soledí per li « bestie del terre » soit, li
protestant e catolic coalition del american e europan surviventes, Deo ha versat sur les « li sett
ultim flagelles de su ira» descrit in Apo.16. Al moment del settim, Jesus ha aparit por salvar
su electes e destructer li decadentes. Poy veni li program preparat por li « mill annus » del
settim millennie. In li ciel, secun Apo.4:1, li judicament del malicos va efectuar se : « e li
témpor ha venit por judicar li mortes ». Li santos obtene lor recompense : li etern vive
promisset per Jesus-Christ a su electes. Ili obtene finalmen li stelle del matine e li corona
promisset al electes trovat victoriosi in li combatte del fide : « de recomensar tui servitoresli
profetas ». Deo rememora ci li importantie del profetie por omni epocas (Secun 2 Pie.1:19) e
precipue in li ultim dies. "Li santos eti qui time tui nómine » to es, ti qui ha positivement
respondet al messages del tri angeles de Apo.14:7 a 13 ; de queles li unesim rememora li
sagesse quel consiste a timorar le, obedir le e ne contestar su comandamentes, per dir : « Time
Deo e da le gloria», in su aspecte de Deo creator, « car li hora de su judicie ha venit, e
adora celui qui ha fat li ciel, li mare, li terre, e li fontes de aquas ».
Verse 19: « E li templo de Deo in li ciel esset apertet, e li archa de su aliantie aparit in
su templo. E il esset fulmines, voces, tonitrus, un tremore de terre, e un fort grandine.»
Omni temas evocat in ti libre Apocalipse converge a ti historic moment del grand
gloriós retorn de nor divin Senior Jesus Crist. Ti verse visa li contextu u li sequent temas es
plenat e finit:
Apo.1 : li adventisme :
Verse 4 : « Johannes al sett Assemblées quel es in Asia : que li gratie e li pace
esset dat vos de tis qui es, qui esset, e qui veni, e de tis sett spiritus quel es avan su
tron, »
Verset 7 : « Vide, il veni con li nubes. E chascun ocul va vider le, mem ti qui
transfixet le; e omni tribus del terra va lamentar se pro le. Yes. Amen! »
Verse 8 : « Yo es li alpha e li omega, dit li Senior Deo, ti qui es, qui esset, e qui
veni, li Omnipotent. »
Verse 10 : « Yo esset rapat in spirit al die del Senior, e yo audit detra me un
voc forti, quam li son de un trompette, »
Apo.3 : Li settim assemblé : fine del epoca « Laodicea » (= popul judicat).
Apo.6:17 : Li grand die del colere de Deo contra li rebelles homanes « nam li
grand die de su colere ha venit, e qui posse subsister? »
Apo.13 : « li bestie quel monte ex li terre » (coalition protestant e catolic) e su
lege dominic; versu 15 : « E it esset dat a it animar li image del bestie, por que li
image del bestie vell parlar, e que it fa que omnes qui ne vell adorar li image del
bestie vell esser mortat. »
Apo.14 : Li du themas de « li recolte » (fine del munde e rapte del electes) e de
« li vindemie » (massacres del fals pastores per lor adeptes seductet e trompat).
Apo.16 : Versu 16 : « li grand die del battallie Harmagedon »
In ti vers 19, noi retrova li clave formule del direct e visibil intervention de Deo, « e il
hat eclairs, voces, tonitrus, un terre-tremada », ja citat in Apo.4:5 e 8:5. Ma ci li Spirit
adjunte « e un fort grandine » ; un « grandine » per quel fini se li tema del settim del « settim
ultim flagelles » in Apo.16:21.
Li contextu del retornu de Jesus-Christ es do marca per li ultim tema adventist quel
aporta ti vez, in li printempe 2030, li ver salvation ofert al electes, obtenet per li sanguine
versat per Jesus-Christ. It es li hore de su confrontation con li rebelles qui se prepara a ocider
su electes qui refusa li dominic roman e garda lor fidelitá por li sabbatu sanctificat per Deo
desde li unesim semane de su creation del munde. Li « sixesim sigill » de Apo.6 ilustra li
conduite e li desesperation de ti rebelles prendet per li Senior in flagranti crimine intentionat
de genocid de su benedict e mult amat electes. Li tema del desacorde es evocat in ti versu 19.
It concerne li leg divin conservat in « l’arche del testimonie » in li sanctissim loc del
tabernacul e del « temple » hebreic. Li arche have su prestigie e su altissim santitá solmen pro
que it contine li tables del lege gravat per li fingre de Deo self, in person, in li presentie de
Moises, su fidel servitor. Li Bible permite comprender quo provoca li terror del rebelles in li
hore del retorn de Jesus-Christ. Nam ec quo declara li verses 1 til 6 del Psalm 50:
« Psalm de Asaph. Deo, Deo, YaHWéH, parla, e convoca li terre, desde li sol levante
til li sol cadente. De Sion, bellitá perfect, Deo resplende. Il veni, nor Deo, il ne resta in
silentie; ante il es un foy devorant, circum il un violent tempest. Il clama vers li cieles in alt,
e vers li terre, por judicar su popule : Assembla me nor fideles, qui ha fat un aliantie con me
per li sacrifice! - E li cieles publicar su justicie, nam it es Deo qui es judico. »
In un contextu de terror, li rebelles va vider afichar in li ciel li textu del quaresim del
deci comandamentes de Deo in lítteres de foy. E per ti action divin, ili va saver que Deo
condamna les al unesim e li « second morte ».
Ti ultim versu del tema del « settim trompette » revela e confirma li importantie quel
Deo da a su lege contestat del fals cristianisme rebel. Li divin lege ha esset degradat sub li
pretext de un pretensit oposition inter lege e gratie. Ti erro resulta de un fals lectura del
paroles dit per li apostol Paul in su lettres. Talmen yo va ci dissipar li dubita per aportar
explicationes clar e simplic. In Rom.6, Paul opone ti qui es « sub li lege » a tis qui es « sub li
gratie », solmen pro li context de su epoca u li nov aliantie comensa. Per li formule « sub li
lege », il designa li judees del ancian aliantie qui refusa li nov aliantie fundat sur li perfect
justicie de Jesus-Crist. E il designa li electes qui entra in ti nov aliantie per li formule « con li
lege ». Pro que to es li beneficie quel li gratia aporta, in li nómine de quel Jesus-Crist, in Sant
Spirit, auxilia su elect e insenna le amar e obeder al sant divin leg. Obediente le, il es tande
« con li lege » e essente « sub li gratie », il ne es ne « sub li lege ». Yo ancor rememora que
Paul di pri li divin lege que it es « sanct e que li comandament es just e bon » ; quo yo partija
con le in Jesus-Crist. Durante que Paul condamna li peccate, provante convicter su letores que
ili ne deve plu peccar essente in Crist, li modern rebelles usa su textes por contradir le, facente
de Jesus-Crist, a qui ili apella, un « ministre del pecate » stabilisset de Roma li 7 Martie 321.
Durante que Paul ha declarat in Gal.2:17: « Ma, durant que noi cerca esser justificat per
Christ, si noi anc self vell esser trovat pecatores, Esque Christ vell esser un ministre del
pecate? Lontan de to ! » Sublevante li importantie del precission, « lontan de to », quel
condamna li religios conception del fals credentie del modern rebel christianitá, e to desde li 7
de marte 321, li date quande li « pecate » roman intrat in li occidental e oriental christian
credentie per li autoritá de un pagan roman imperator, Constantin 1er.
In ti contextu del « sett trompette » fini se li prim six mill annus separat per Deo por su
selection de electes terrestrial, in su general projecte de sett mill annus. Li sett millesim annu,
o « mill annus » de Apo.20, comensa tande, consacrat al judicament celestial del rebelles per
li electes redemptet per Jesus-Crist, tema de Apo.4.
Apocalypse 12: Li grand plan central
Li fémina Li aggressor roman Li fémina in li desert Parenthese: un combat in li
ciel Li fémina in li desert Li Reformation Li ateisme-
Li restant adventist
Li fémina victoriosi, marita de Cristo, li Agnelle de Deo
Verse 1: « Un grand signe aparit in li ciel: un fémina envolupt del sole, li lune sub su
pedes, e un corona de duant stelles sur su cap. »
Ci denov, pluri temas seque unaltru in pluri tableaux o scenes. Li unesim tableau
ilustra li Assemblea Electet quel va reciver li victorie de Jesus-Christ, su unic Chef, secun
Eph.5:23. Sub li simbol de un « fémina », « li Sponsa » de Christ es envolupt del « sole del
justicie » profetisat in Mal.4:2. In duplic application, « li lune » simbol del tenebres es « sub
su pedes ». Ti enemicos es historicmen e in li cronologic ordine, li judeos del ancian aliantie,
e li cadet cristanes, catolicos, ortodoxos, protestantes, e adventistes, del nov. Sur su cap, « un
corona de duant stelles » simbolisa su victorie in li aliantie de Deo, li 7, con li hom, li 5,
signification del numeró 12.
Li fémina persecutet ante li final victorie
Verse 2: « Ella esset gravid, e ella criat, essente in labor e in li dolores del
parturition. »
In versu 2, li « dolores del partu » evoca li persecution terrestri quel precedet li témpor
del glorie celestial. Ti image esset usat per Jesus in Jóhan 16:21-22 : « Li fémina, quande ella
parturit, experientia tristesse, pro que su hora ha venit; ma, quande ella ha dat li vive al
infante, ella ne plu memora li suferentie, pro li joye quel ella have pro que un hom ha nascet
in li munde. Vos do anc nu es in tristesse; ma yo va revider vos, e vor cordie va joyar, e nequí
va raubar vor joya.»
Li pagan persecutor del fémina: Roma, li grand imperial cité
Verse 3: « Un altri signe aparit ancor in li ciel; e ecce, it esset un grand rubi dracon,
havente sett capités e deci cornes, e sur su capités sett diademes. »
Li verse 3 identifica su persecutor: li diabul, naturalmen, ma il acte per terren carnosi
potenties quel persecuta li electes, secun su vole. In su action, il usa du successiv strategias; ti
del « dracon » e tis del « serpent ». Li unesim, tis del « dracon » es li apert atacca usat del
pagan Imperial Roma. Nu retrova li simboles ja videt in Dan.7:7 u Roma aparit sub li forme
de un quaresim monstruosi animal dotat de « deci cornes ». Li pagan context es confirmat per
li presence del « diademes » queles es ci posit sur li « set capit », li simbol del roman cité
secun Apo.17. Ti precisation merita tot nor atention, nam it indica nos, chascun vez que ti
image es presentat, per li loc del « diademes », li profetiat historic context.
Li religios persecutor del fémina: li papal catolic Roma
Verse 4: « Su cauda traet li triesim parte del astres del ciel, e les jettat sur li terre. Li
dracon stat avan li fémina quel vell parer, por devorar su infante, quande ella vell har
parit. »
Ti verset reprende sub nov simboles li message de Apo.11:1 til 3 u li papal Roma es
autorisat per Deo, sub li titul « verge », a « calcar li cité sant durant 42 mensus ».
In Daniel, al « deci cornes » del imperie roman deve sequer « li micri corne » papal
(de 538 til 1798). Ti succession es confirmat ci in Apo.12, in li verset 4.
Li terme « caude » quel visa li fals « profetessa Jezabel » de Apo.2:20, ilustra ti
succession del religiosi Roma papal falsmen cristian. Li acusation citat in Dan.8:10 es ci
renovat. Li victimes de su ruses e su seductiones digni del « serpent » del Genese, es calcat
sub li simbol de « stelles del ciel» to es, sub li titul de « citanes del regne del ciel » quel Jesus
atribue a su discípules. « Li triesim parte es tractat in su cadita ». Li triesim parte ne es citat
por su sens literal ma, quam in omni profetie, quam un important parte del total de cristianes
provat. Li victimes posse mem superar ti proportion de un triesim parte literal.
Verse 5: « Ella parturit un filio, qui deve pasturar omni nationes con un verga de fer.
E su infante esset levat a Deo e a su tron. »
In un duplic application, li profetie rememora qualmen li diable ha combatet li cause
del Messie desde su nativitá til su victoriosi morte. Ma ti victorie, it es ti del unesim-nascit
pos quel, omni su electes va sequer, por continuar li sam combat til li obtenition del final
victorie. A ti moment, recivente un celestial córpor, ili va partir con le, su judicament del
malicosi e it es ta, que ensemble, « ili va pasturar li nationes con un verge de ferre » quel va
dar li verdict del « tormentes del morte secund » del ultim judicie. Li experientie del Christ e
ti de su electes funde se in un sol comun experientie, e li image de « li infante rapat a Deo e a
su tron », do in li ciel, es ti de « li liberation » terren del electes quel va realisar se in 2030, al
retorn del Christ vengator. Ili va esser liberat del « dolores de li parturition ». Li infante es li
simbol de un autentic successosi e victoriosi christian conversion.
Verse 6: «E li fémina fugit in li desert, u ella havet un loc preparat per Deo, por que
ella vell esser nutrit durant mil du-cent sixant dies.»
Li Assemblé persecutat es pacific e desarmat, su sol arme essente li Bible, li parol de
Deo, li spada del Spirit, it posse solmen fugir ante su ataccatores. Li verse 6 memorisa li
témpor del papal regnant persecutor durant «1260 dies » profetic, 1260 annus real secun li
codic de Ezé.4:5-6. Ti témpor es por li fide cristian un témpor de dolorosi prova suggestet per
li mention del parol « desert » u ella es « ductet de Deo ». Ella partage talmen li afliction del
« du testimonies » de Apo.11:3. In Dan.8:12, ti sentence divin esset formulat talmen : « li
armée esset livrat con li perpetui pro li peccat » ; li peccat acomplisset per li abandon del
respect por li die de repos sabbatic desde li 7 de marte 321.
Apertura del parenthese: un combatte in li ciel
Verse 7: « E il esset un guerre in li ciel. Michael e su angles combatte contra li
dracon. E li dracon e su angles combatte, »
Li rapture anunciat del sanctes merita un explication quel li Spirit presenta nos in un
sorte de parenthese. Li cose va esser possibil pro li victorie de Jesus-Christ sur li peccat e sur
li morte. Ti victorie esset confirmat pos su resurrection, ma li Spirit revela nos ci li
consequenties quel it ha hat por li habitantes del ciel qui esset in contact con li demones e
Satan self til ti moment.
Tre important: ti celestial conflict quel restat invisibil al ocules human veni clarificar
li sens del paroles enigmátic pronunciat per Jesus quande il esset sur li terre. In Jóhan 14:1 a
3, Jesus dit: «Que vor cordie ne esset turbat. Crede in Deo, e crede in me. Hay mult locs in li
dom de mi Patre. Si to ne vell esser, yo vell har dit vos it. Yo va a vospreparar un loc. E,
quande yo va har departit, e quande yo va har vos preparat un loc, yo va revenir, e yo va
prender vos con me, por que u yo es, vu anque va esser. » Li sens dat al «preparation» de ti
«loc» va aparir in li verset quel veni sequentmen.
Verse 8: « ma ili ne esset li plu fort, e lor loc ne plu esset trovat in li ciel. »
Ti celestial guerre have null comun con nor terren guerres; it ne fat immediat mortes, e
li du campes quel lucta ne es egal. Li grand Deo creator quel se presenta sub li humil e
fraternal aspecte del arc-angele « Micaël » es totvez li omnipotent Deo ante qui omni su
creaturas deve prosternar se e obeder. Satan e su demones es de ti rebelle creaturas, qui obedi
solmen sub constraint, e finalmen, ili ne posse resiste e es constraint a obeder, quande li grand
Deo chassa les ex li ciel per su omnipotentie. Durant su terrestri ministerie, Jesus esset timet
del mal angeles qui ha obediet le e testificat que il esset vermen li « Filo de Deo » del projecte
divin, nominante it talmen.
In ti versu li Spiritu precisa: « lor loc ne esset plu trovat in li ciel ». Ti « loc » ocupat
del rebelles celestial in li regne de Deo deve esser liberat por que ti regne celestial mey esser
« purificat » e « preparat » por reciver li electes de Cristo in li die de su ultim combat contra
li rebelles terren in su venida in gloria. Tande, prenente su electes con se, « ili va sempre esser
con le, ta u il va esser » esset, in li purificat ciel talmen « preparat » por reciver les. Li parte
del terra va tunc esser li desolation tipisat per li parol « abisme » desde Gen.1:2. In li luce de
ti combat, li divin plan de salvation brilla e chascun clave parol de su plan revela su sens. It es
talmen con ti citat versettes, in Heb.9:23 : « It esset do necessi, pro que li images del coses
quel es in li ciel deve esser purificat in ti maniere, que li celestial coses self vell esser per
sacrificies plu excellent quam ti-ci. » Talmen, li « sacrificie plu excellent » necessi esset ti
del voluntari morte del Messie nominat Jesus, ofert por expiar li peccates de su electes, ma
ante omnicos, por obtener vers su creaturas e vers se self li legal e legitim jure de condamnar
a morte li celestial e terren rebeliantes. It es per ti maniere que li « sanctuarium celestial de
Deo esset « purificat », in prim e poy, al retorn del Christo victorios, it va esser li torn del
terre quel il designa quam su « scabilon » ma ne quam su « santuario » in Esa.66:1-2 :
« Talmen parla li Etern: Li ciel es mi tron, e li terre mi marchepied. Quel dom vu posset me
constructer, e quel loc vu vell dar me por habitation? Omni ti coses, mi manu les ha fat, e
omni ha recivet li existentie, dit YaHWéH. Ecce sur qui yo va portar mi regardes: sur ti qui
sufra e qui have li spirit abattet, sur ti qui time mi parol. » ; o, secun Ezé.9:4, sur « ti qui
suspira e gemisse pro li abominationes » comesset.
Vers 9: « E il esset precipitad, li grand dracon, li ancian serpent, nominat li diablo e
Satan, ti qui seducte omni li terre, il esset precipitad sur li terre, e su angles esset precipitad
con le. »
Li celestial essenties ha esset li unesim beneficiar del spiritual purification entreprenet
per li victoriosi Christ. Il ha chassat del ciel, li diablo e su demonic angles queles ha esset
« precipitat » por du mill annus sur li terre. Li diablo save talmen, « li témpor » quel resta a il
personalmen e a su demones por agir contra li sant electes e li veritá divin.
A remarcar : Jesus ne solmen revelat li caracter de Deo al humanitá, ma anc presentat a
it ti terribil personage quel es li diablo, pri quel li ancian aliantie dit solmen poc, lassante it
presc ínconosset. Desde li victorie de Jesus contra li diablo, li combatte inter li du camps ha
amplificat se pro li propri confinement del demones, queles vive in un maniere invisibil nu in
li medie del homes sur li terre e in tot nor dimension terrestrial quel include li planetes e li
stelles del ciel. To es li sol extraterrestres de nor dimension terrestrial.
Yo deve ci rememorar que li just comprension del global salvatori projecte del
programma concepit de Deo es un privilegie exclusiv reservat a su electes. Nam, li fals fide se
reconosse per que it erra sempre in su interpretationes de su projecte. Li demonstration de to
es fat desde li Judés, queles ha dat al Messia profetisat in li sant Scriptures li rol de aportar un
carnal liberation, durant que Deo ha programmat solmen un spiritual liberation; ti del peccat.
Sammaniere, hodie, li fals cristan fide atende con li retorn de Jesus-Christ, li establishment de
su regia e su potentie sur li terre; coses quel Deo ne ha mettet in su programma, quam su
Profetic Revelation nos apren. Tot al contra, su glori veni va marcar li fine de lor vive restat
portator de lor peccates e de tot lor culpabilitá vers il.
Li elect de Cristo save que li vive líber ha comensat in li ciel e que pos li parentese
terrestre rendet necessi por li demonstration perfect de su amor e su justicie, li Deo creator va
prolongar li vive de su creaturas restat fidel in li ciel e sur li terre, eternimen in su forme
celestial. Li rebelles celestial e terrestre va har esset tande judicat, destructet e anihilat.
Li regne del ciel es liberat
Verse 10: «E yo audit in li ciel un fort voc quel dit : Nu li salvation ha arivat, e li
potentie, e li regne de nor Deo, e li autoritá de su Crist; nam il ha esset precipitat, li acusator
de nor fratres, ti quel les acusat avan nor Deo die e nocte. »
Ti « Nu » visa li date del 7 de april 30, unesim die del semane quel seque li mercurdi 3
de april, in quel acceptante li cruce, Jesus ha victoriat li diabol, li peccato e li morte. Ti
unesim die del semane, il ha declarat a Maria : « Ne tucha me; yo ne ha ancor ascendet a mi
Patre ». Su victorie deve ancor esser oficialisat in li ciel e desde tande, in su tot potentie divin,
sub su nómine angelic « Micaël» retrova, il ha chassat li diablo e su demones del ciel. On
deve remarcar li citation « li acusator de nor fratres, ti qui acusat les avan nor Deo die e
nocte ». It revela nos li immense fraternitá universal del camp de Deo quel partage su
rejection del camp rebel con li electes del terre. Qui es ti « fratres » ? Ti del ciel e ti del terre,
qual Job qui es livrat parcialmen al diablo por provar le que su « acusationes » es sin
fundament.
Verse 11: «Ils victet le pro li sang del agnelle e pro li parol de lor testimonie, e ili ne
amat lor vive til timor del morte.»
Li model mentionat in ti verset trova se in li message del epoca « Smyrne », e ti
message indica li norme del exiget de Jesus-Christ por omni epocas profetisat til su gloriós
retorn.
Li victorie de « Micaël », divin nómine celestial de nor Salvator Jesus-Christ, justifica
su solenni declarationes fat in Matt.28:18 til 20 : « Jesus, aproximante se, parlat les talmen
: Omni potentie ha esset dat me in li ciel e sur li terre. Ear, fa de omni nationes discípulos,
baptisante les in li nómine del Patre, del Fil e del Sant Spirit, e instruente les observar omni
quo yo ha prescrit vos. E ecce, yo es con vos omnidie til li fine del munde. »
Talmen, in li funde de su prim alianse, Deo ha revelat a Moises li historie del origines
de nor dimension terren, ma solmen a nos qui vive li ultim dies del homanité, il revela li
comprension de su global salvat plan, cludente li parentese del experientie del peccat terren
quel va durar, finalmen, six mill annus. Nu noi partage con Deo li atende de un eternal
reunion de omni su elect fideles celestial e terren. Do it es un privilegie de elect portar nor
atention al ciel e su habitantes. Nam de lor látere, ili ne ha cessat interessar se pri li sorte del
elect e nor historie terren, desde li Creation til li fine del munde, secun quo it es scrit in
1Cor.4:9: «Nam Deo, it me sembla, ha fat de noi, apostoles, li ultim del homes, quelcunc
damnates a morte, pro que noi ha esset spectacul al munde, al angeles e al homes. »
Li situation del terre es aggraviat
Verse 12: « Pro to joya vos, cieles, e vu qui habita in li cieles. Ve al terre e al mare!
Nam li diable ha descendet a vos, animat de un grand colere, scient que il have poc témpor. »
Li « habitantes del ciel » esset li unesim a « joyar » del victorie de Cristo. Ma li
contraparte de ti joy es li intensification del « desfortuna » por li « habitantes de li terre ».
Nam li diablo save que il es un condamnat a morte sursitari, e que il have « poc témpor » por
agir contra su projecte de salvation. Li actiones ductet durant 2000 annus per li camp demonic
confinat sur li terre es omnicos revelat per Jesus-Cristo in su Revelation o Apocalypse. To es
li objecte de ti ovre que yo scrí por te. E desde 2018, li electes de Jesus-Cristo partipa ti
conossentie del fine del témpor reservat al diablo por su ovre de seduction; it va finir in li
printempe 2030 con li gloriós retorn de lor divin Mastro. Li parenthese de ti tema clude se con
li versu 12.
Closure del parentese del combatte in li ciel
Reprise del tema del fémina ductet al desert
Verse 13: « Quande li dracon videt que it hat esset precipitat sur li terre, il persecutet
li fémina quel hat parturit li infante mascul. »
Ti parentese permite al Spiritu reprender li tema del regne papal del verse 6. Li terme
« dracon » de ti verset designa ancor li diabol, Satan, ipse. Ma su combatte contra « li
fémina » es efectuat per li roman action, successivmen, imperial, poy papal.
Vers 14: « E li du ales del grand aquila esset dat al fémina, por que ella vollar al
desert, a su loc, u ella es nutrit un témpor, témpores, e li medietá de un témpor, lontan del
visage del serpent. »
In ti vers 14, il reprende li message per indicar li duration del regne papal sub li forme
del « tri annus e demí », « un témpor, témpor e un demí témpor », ja usat in Dan.7:25. In ti
reprise, nov detallies va esser revelat in sequentie cronologic del eventes. Un detallie deve
esser notat: « li dragón » del versu 4 es remplazzat per li « serpente » in li sam maniere quam
al « dracon » del versu 3 seque li « caude ». Li termines « serpent e caude » revela nos un
changeament de tactica activ quel Deo, li « grand aquile», inspira al diablo e su demones. Pos
li apert aggression del « dracon » seque li astutie e li religiosi mensonge del « serpent » quel
es acomplisset per li papal regne de 1260 annus profetisat. Li mention del « serpent »
permisse Deo suggester nos un comparation con li circumstanties del peccatu original. Sam
quam Eve esset seductet per « li serpent » per quel li diablo expresset se; « li fémina», « li
sponsa » del Christo, es submisset al prova del paroles fals quel li diablo presenta la per « li
bocca » de su agentes del roman papal catholicisme.
Verse 15: «E ex su bocca, li serpent ejectet aqua quam un fluvie detra li fémina, por
ear la per li fluvie.»
Li verse 15 ilustra li persecution catholic a quel li fide cristian infidel es submisset;
quam « l’aqua de un fluvie » quel « trae » omnicos quel es in su atinge. Li « bocca » papal
catholic roman ha lansat su ligas catholic, fanatic e crudel contra lor adversarios religios. Li
perfect realisation de ti action es li creation del corpore del « dragones » per Louis XIV
consiliat del episcopo Le Tellier. Ti militari corpore, creat por persequer li pacific protestant
resistentie, hat li scope « de traer » omni debil e dulci electes de Christ in su dogmas, per
forçar les selecter inter converter se al catholicisme o esser ductet in captivio al morte pos
horribil tormentes e torturas.
Verse 16: « E li terre auxiliat li fémina, e li terre apertet su bocca e inglutit li fluvie
quel li dracon hat ejectet de su bocca. »
Li Spiritus proposi nos du interpretationes superposit por ti sol verse. Observa que « li
fémina » e « li terre » es ci du distinct entitás, e que « li terrre » posse simbolisar li fide
protestantic o li terre literal, li sol de nor planeta. To va dar a ti verse du interpretationes quel
seque cronologicmen in li Revelation divin.
1er message : li fals protestantisme bestial : In li cronologic ordine, in prim, « li
fémina » coresponde al imaginari description del pacific protestantes del Reformation de qui li
« bocca » oficial (ti de Martin Luther in 1517) denunciat li peccates catholic; quo justificat lor
nómine: « protestant » o ti qui protesta contra li religiosi injusticie catholic quel pecca contra
Deo e morta su ver servitores. Un altri hipocrit componente del protestantisme simbolisat per
li parol « terra » ha anc apertet su « bocca » por denunciar li catholic, ma it ha prendet li
armes e su violent colpes ha « englutit » un important parte del combatentes del ligas catholic.
Li parol « terra » simbolisa ci li famosi « huguenots », protestant combatentes del Cévennes,
e tis del fort militari locs quam li Rochelle durant li « guerres de religion » in queles Deo ne
esset servit ni honorat per li du gruppes de combatentes oposat.
2ésim message: li vengiant spada del national francesi ateisme. In li duesim lectura, e
in li cronologic ordine, ti versu 16 revela qualmen li Revolution Francesi va engluttir in
totalitá li papal aggression del catholic monarchies. To es li principal message de ti versu. E to
es quel Deo da al rol del «4ème trompette » de Apo.8:12, e « bestie quel monte del abysse » de
Apo.11:7, in analogie con Lev.26:25, it veni, dit Deo, tal « un spada, vengiar mi alliantie »
traet per li peccatores rebelle catholic. Ti image apoya se sur li punition del rebelle « Koré »
in Num.16:32 : « Li terre apertet su bocca, e inglutit les, ili e lor domes, con omni persones
de Koré e omni lor posesiones ». In perfect harmonia con li Revelation divine e li realisation
historic, ti image comparativ memorisa li rejection del legie divine per li rebelles del du
situationes.
Ultim inimico del dragone : li reste adventiste de li fémina
Verse 17 : « E li dragone esset iritat contra li fémina, e il departet far li guerre al reste
de su posterité, a tis qui garda li comandamentes de Deo e qui have li testimonie de Jesus. »
Tacente pri li 150 annus del activitá del protestantes frappat per li malediction divin,
tema del « 5-im trompette », li Spíritu evoca li ultim combatte terrestri del diable e su
suportatores celestial e terrestri, e it monstra nos li scopos de lor comun odio. Ti ultim scopos
va esser li Electet, ultim descendentes e herederos del pioneros adventistes de 1873 a queles ti
ultim prova esset anunciat secun Apoc.3:10. Pioneros queles ili va completar li mission,
portatores de lor sam benediction divin. Ili va dever suportar firmmen e fidelmen li ovre que
Jesus ha comensat a les: refusar honorar in quelcunc maniere « li marca del bestie » soit, li
dominic roman, gardante, fidelmen, e qualmen it es li precie, li practica del repos sabbatic,
durant li saturdí, li ver settim die del semane, del témpor organisat e instituet del grand e
omnipotent Deo creator. To es ti veritá quel aparí in ti description del « resta del posteritá del
fémina » in ti vers: « ti qui garda li comandamentes de Deo », li deci e ne li nin; « e qui retene
li testimonie de Jesus », pro que ili ne lassa alcuno arracar les; ni « li dragones », ni « li
serpentes ». E ti « testimonie de Jesus » es li max precosi cose existent, secun Apo.19:10, « li
testimonie de Jesus es li spirit del profetie ». It es ti prophetic testimonie quel fa que it es
« impossibil por li diabol seducer un ver elect » de Cristo, li Deo de veritá, quam Matt.24:24
instrui: « Nam fals Cristes e fals profetes va levar se; ili va far grand miracles e signes, por
seducer, si it vell esser possibil, mem li electet. ».
Un victorie de Satan quasi … complet
Verse 18: « E il stat sur li sablé del mare.»
Ti ultim verse monstra nos un diavol triumphant qui ha successat precipitar in su cadita
e su mortal condemnation, li tot institutiones religiosi cristian qu’il domina e ten sub su
autoritá. In Esa.10:22, Deo declara: « Quande tui popul, o Israel, vell esser quam li sablé del
mare, un sol reste va retornar; li destruction es decidet, it va far debordar li justicie.»
Talmen, secun ti profetie, in li fine del munde, solmen dissident adventistes, constituant « li
reste del fémina », « li Electa, li Sposa de Cristo », e « li Israel » spiritual de Deo, escapa ti
satanic domination. Yo memora que sub li nómine « adventiste », li Spiritus define li norme
de del salvation del ultim electes selectet desde 1843; in 2020, it es un religiosi conduite,
ma ne plu un institution quel Deo ha judicat, condamnat e rejectat (« vomitat ») in 1994.
Apocalipse 13: Li fals fratres del religion cristian
Li bestie del mare Li bestie del terre
Li numer 13 representa por li supersticios idolatres un port-bonur o un port-malur
secun li opinions de chascun e li landes. Ci, in su gloriós Revelation, Deo revela nos su propri
codic de numeres, basat sur li cifres 1 til 7 e lor diferent combinationes. Li cifre 13 es obtenet
per li addition del cifre «6» cifre del angele Satan e del cifre «7», cifre de Deo e do del
religion legitim redat al Deo creator in Jesus-Crist. Nos va retrovar in ti capitul li «fals fratres
del religion cristian» ma ver mortal enemíes del ver electes. Ti «ivraie » se celat in li medie
del « bon gran » sub religiosi aparitiones trompant quel ti capitul desmasca.
Li unesim bestie : qui monte del mare
Li unesim combatte del dracon-serpent
Verse 1 : « Poy yo videt monter del mare un bestie quel havet deci cornes e sett
capitess, e sur su cornes deci diademes, e sur su capitess nómines de blasfemie ».
Quam noi ha videt in li studie de Apo.10, noi retrova in ti capitul, li du « besties »
nominat cristan de nor era. Li unesim, « qui monte ex li mare », quam in Dan.7:2, concerne li
catholic e su regne persecutor de « 42 mensus » profetic, to es, 1260 annus real.
Reprendente li simboles del imperies quel precede it in Dan.7, noi retrova li regne del « micri
corne » quel deve aparir pos que li « deci cornes » ha recivet lor regnes secun Dan.7:24. Li
« diademes » placat sur li « deci cornes » monstra que it es ti historic context quel es visat. Ci,
li papal Roma es simbolisat per « set capit » quel caracterisa it specialmen in duplic sens. Li
max literal es ti de « set colles » sur queles Roma es edificat secun Apo.17:9. Li altri, plu
spiritual, es prioritari; li expression « set capit » designa li sanctification del magistratura:
« set » essente li numeró del sanctification, e « capit » designante li magistrat o li ancian in
Esa.9:14. Ti magistratura superior es imputabil al papal Roma pro que it se presenta sub li
forme de un state índependent simultanmen civil e religios de quel li chef es li papa. Li Spiritu
precísa: « e sur su capit nómines de blasfemie ». Li parol « blasfemie » es in singulari e noi
deve traducter per: « nómines del mensonge », secun li signification del parol « blasfemie ».
Jesus-Christ imputa li « mensonge » al papal roman regime. Il atribue it do li titul de « patre
del mensonge » per quel il ha designat li diablo, Satan in person in Johan 8:44 : « Vos have li
diabol por patre, e vos vole acomplesir li desíres de vor patre. Il ha esset homicida desde li
comense, e il ne sta in li veritá, pro que il ne have veritá in se. Quande il parla li mensonge, il
parla ex su propri fund.pro que il es mentitor e li patre del mentie ».
Verse 2: «Li bestie quel yo videt esset simil aun leopard; su pedes esset quam tis de
unun urs, e su bocca quam un bocca deleon. Li dracon donat le su potentie, e su tron, e un
grand autoritá.»
Li «quaresim bestie» de Dan.7:7 dit «terribil, horribil, e extraordinarimen fort» recive
ci un description plu precis. In fact it presenta sol, li criteres del tri imperies quel precedet le
desde li imperie chaldean. It posse li agilitá del «leopard », li ecrasant potentie de « li urs » e
li cruel carnassier fortie del « leon ». In Apo.12:3, « li dracon » del versu 3, u « li diademes »
esset sur li « set capes » representat Roma in su pagan imperial fase persecutent li prim
cristianes. Talmen, sam quam li « lítt corn » de Dan.7:8-24 succede tis de Dan.8:9, ci, li
papacie recive su potentie del roman imperie; quo li historie confirma per li imperial decrete
de Justinien 1il in 533 (scriptura) e 538 (aplication). Ma, atention! Li « dracon» designa anc
« li diabol » in Apo.12:9, quo significa que li papatia recive su potentie, « su potentie, su tron
e su grand autoritá » del diablo self. On comprende pro quo Deo fa del du entitates « patres
del mensonge » in li versu precedent.
Nota : Sur li plan militar, li papal Roma conserva li fortie e potentie de su forme
imperial, pro que li armés royal europan servi it e satisfa a su decisiones. Qualmen Dan.8:23
til 25 instrui, su fortie reposa sur « li successe de su ruses » quel consiste a pretender
representar Deo sur li terre, e a ti titul, posser aperter o cluder li accesse al vive eternal
proposit in li Evangelie de Cristo: « Al fine de lor domination, quande li peccatores va esser
consumat, il va elevar se un rey impudent e artificiosi. Su potentie va crescer, ma ne per su
propri fortie ; il va far incredibil devastationes, il va successar in su entreprenes, il va
destructer li potentates e li popul del sanctes. Pro su prosperitá e li successe de su ruses, il
va haver arrogance in li cordie, il va perir mult homes qui vivet pacificmen, e il va levar se
contra li chef del chefs; ma il va esser fractet, sin li efforte de alcun manu. »
Sur li fine del 1260 annus, li ateisme del Revolution Frances fini su potentie
despotic stabilisset desde 538.
Verse 3: « E yo videt un de su capes quam mortiferimen vulnerat; ma su mortifer
vulner esset sanat. E tot li terra esset in admiration detra li bestie. »
Nequande penitente pri su tot historie, it es per li constraint que li papal magistratura
va dever renunciar a su persecutor potentie. To va evenir desde 1792 quande li monarchie, su
armat supporte, es subverset e decapitat per li francesi ateisme. Qualmen anunciat in
Apo.2:22, ti « grand tribulation» atee vole anihil li religiosi potentie roman de « li fémina
Jezabel » e su blancos es « ti qui comette adulterie con ella »; li monarcas, li monarchistes e li
sacerdotes catolic. Talmen it deve esser « quam vulnerat a morte ». Ma pro oportunist
motives, li imperator Napoleon 1er va restabilir it in 1801 sub li nómine de su Concordat. It ne
va plu directmen persecuter. Ma su seductori potentie va continuar por multitudes de
credentes catolic, qui va omnes creder su mensonges e pretensiones til li retorn in glorie de
Jesus Cristo: « E tot li terra esset in admiration detra li bestie». « Li tot terra sequet li
bestie », e ti parol terra, in duplic sens, concerne li planete, ma anc li fide protestant reformat
quel ha sortit ex it. Li oecumenic aliantie (= terrestrial, in grec) realisat desde confirma ti
anunci. Si li Spiritus vell expresser in clar lingue ti message, noi vell leer: « li religion
protestanttot sequet li religion catolic intolerant ». Ti declaration va esser confirmat per li
studie del duesim « bestie » quel tis vez « ascende ex li terra » in li versu 11 de ti capitul 13.
Verse 4: « E ili adorat li dracon, pro que it hat dat li autoritá al bestie; ili adorat li
bestie, dirante: Qui es simil al bestie, e qui posse combatter contra it? »
Designant ambes, li Roman imperie ma anc Satan, secun Apo.12:9, li dracon, do li
diabol ipse, es adorat per tis qui honora li papal regime; to per consequentie e in tot
ignorantie, pro que it es il qui ha « dat su potentie al bestie ». Talmen, li « succese del
interpresa» papal profetiat in Dan.8:24 es confirmat per li historie. It rena super li reyes per su
religiosi potentie, in maniere absolut, longmen necontestat. It atribue terres e honora per
titules tis qui servi it por recomensar les, quam on posse leer in Dan.11:39 : « It es con li deo
foren que il va acter contra li fort locs; e il va plenar de honores tis qui reconosse le, il va far
les dominar super multes,il va distribuer a les terres quam recompense ». Li cose evenit
literalmen in maniere conosset quande li papa Alexander VI Borgia (notori assassino) partijat
li terre in 1494 e atribuet al Portugal, li avan-puncte ost de Brasil e India, e al Hispania, omni
altri nov terres decovrit. Li Spiritu insiste. Li electet de Jesus Christ deve esser completmen
convicte que li fé catholic es diabolic, e que omni su actiones aggressiv o humanistic es
directet de Satan, li adversario de Deo e del electes. Ti insistentie es justificat proque il
profetisa in Dan.8:25, « li successe de su interprisas e li victoria de su ruses ». Su religiosi
autoritá reconosset del reyes, li potentates, e li cristian popules de Europa da le un prestigie
basat sur confidentie, do in realitá extremmen fragil. Ma quande Deo e li diablo asocia se por
un punitiv action, li multitudes, li human masses del popules seque docilmen li fals via traciat
e precipue, imposit. Sur li terre, li potentie apella li potentie, proque li popules ama sentir se
potent, e in li dominie, li papal regime quel pretende representar Deo, es un mastro del genere.
Quam in Apo.6, li thema posi un question: « Qui es simil al bestie, e qui posse combatter
contra it? ». Li capitules 11 e 12 ha dat li response: Deo in Christ qui va suscitar in 1793, li
ateisme revolutionari frances quel va inglutir it in un bane de sangue. Ma til li aparition de ti-
ci « espada vengativ » (rol atribuet al 4ème punition in Lev.26:25), ja, li protestantes armat
combatte it, sin tamen posser victoriosar it. Homes, protestantes, frances e german, e
anglicanes, omnes tam dur quam it, va combatter it comensante del 16ème secul, redante la su
mortifer colpes, pro que lor fide es ante omnicos, politic.
Verse 5: « E it esset dat un bocca quel parlat paroles arrogant e blasfemie; e it esset
dat li potentie ager durant quarant-du mensus. »
Ti paroles es identic a tis que noi posse leer in Dan.7:8 quel concerne li « li micri
corne » papal roman quel eleva se pos li « deci cornes » del regnes europan. On retrova ci su
« arogantie » ma ci li Spiritu adjunte a it « blasfemias » to es, fals pretensiones e religios
mentites sur queles « su successe » ha constructet se. Deo confirma su regne de « 1260 »
annus real presentat sub li forme profetic biblic « quarant-du mensues », secun li cod « un die
por un annu » de Ezé.4:5-6.
Verse 6: « E ella apertet su bocca por profanar blasfemias contra Deo, por
blasfemiar su nómine, e su tabernacul, e tis qui habita in li ciel. »
Yo deve ci atenter li atention al comun sens quel li homanitá da al parol « blasfemie »
to es, li insult. Ti conception es decepant pro que li mentiras, li « blasfemias » ne prende null
aspecte de insult, e concernent tis quel Deo imputa al papal Roma, ili have vicevers li
aparentie de un fals e decepant santitá.
Li papal bucca « profana contra Deo » ; quo confirma su identitá in Dan.11:36 u noi
posse leer : « Li rey va far quo il vole; il va elevar se, il va glorificar se super omni deos, e il
va dir cose incredibil contra li Deo del deos; il va prosperar til que li colere es consumat,
nam quo es decretat va esser acomplisset.» Li Spiritu imputa al regime papal mentiras, o
« blasfemias », queles caracterisa omni su religiosi doctrinas ; « contra Deo, por blasfemar su
nómine », it prende in van li nómine de Deo, deforma su caracter, imputant a il su diabolic
actiones mortifer ; « su tabernacul », to es, su spiritual santuario quel es su Assemble, su
Elect ; « e tis qui habita in li ciel », nam it presenta li ciel e su habitantes in su falsi maniere,
evocante in su dogmas, li celestial infernos, heredage del grecos qui les situat subtérre, li
paradís e li purgatorie. « Li habitantes del ciel », pur e sant, suferta e es indignat pro que li
model de malitá e crudelitá inspirat al homes per li demonic camp terrestre es a ili injustmen
imputat.
Verse 7: « E it esset dat le far guerre al santos, e victoriar les. E it esset dat autoritá
super omni tribu, omni popul, omni lingue, e omni nation. »
Ti verset confirma li message de Dan.7:21: « Yo videt ti corno far li guerre al santes, e
victoriar super les ». Li cristianisme europan e mundal es efectivmen li scope, pro que li
catholic roman esset impostat a omni europan popules composit, in veritá, « de tribus, de
popules, de lingues, e de nationes» civilmen índependent. Su « autoritá super omni tribu,
omni popul, omni lingue, e omni nation » confirma su image de « prostitut Babilon li grand »,
de Apo.17:1 quel la presenta « assidet sur grand aquas »; de « aquas » quel simbolisa
« popules, multitudes, nationes e lingues » secun Apo.17:15. On posse remarcar, con
interesse, li absentie del parol « tribu » in ti capitul 17. Li motivation es li final contextu del
visat epoca quel concerne Europa e li occidental christianisme in queles li tribal forme ha
esset remplazzat per li diferent national formes.
Al contra, in li contextu del comense del instauration del papal regime, li populationes
europan es organisat precipue in « tribus » secun li exemple del Gallia roman desunit e
dividet per « lingues » e diferent dialectes. Cronologicmen, Europa esset populat de
« tribus », poy de « popules » submisset a reyes, e finalmen, in li 18esim secul, a « nationes »
republican, quam li Unit States de Nord-America quel constitue su important excrescentie. Li
constitution del « populos » es debitt al submission al papal roman regime, nam it es ti quel
reconosse e fa li autoritá del reyes del cristian Europa, desde Clovis 1er rey del Francos.
Verse 8: « E omni habitantes del terre va adorar it, tis queles li nómine ne esset scrit
desde li fundation del munde in li libre de vive del agnelle quel esset immolat. »
In li témpor del fine, u li simbol « terre » designa li fide protestant, ti message prende
un signification precis: omni protestantes va adorar li fide catolic; omnes, exceptet li electes a
queles li Spiritu da subtilmen ti definition: « ti queles li nómine ne ha es esset scrit desde li
fundation del munde in li libre de vive del agnelle quel ha esset immolat.» E yo ramenta ci, su
electes es li « citanes del regne del ciel » in opposition al rebelles qui es, ili, li « habitantes
del terre ». Li factes testimonia li veritá de ti prophetic anuncie formulat per li Spirit de Deo.
Nam desde li comense del Reformation, exceptet li casu de Peter Valdo in 1170, li
protestantes ha adorat li catholic per honorar su « soledí » heredat del pagan imperator
Constantin 1er desde li 7 de marte 321. Ti acusation prepara li tema del duesim « bestie »
presentat in li versu 11.
Versu 9: « Si quelcun have oreilles, que il audí! »
Ti quel have li « orel » del discernentie apertet de Deo va comprender li message
proposit per li Spirit.
Anuncie del punition executet per li vengiant spade del national francesi ateisme
Verse 10 : « Si quelcun ducte in captivitá, il va in captivitá ; si quelcun occide per li
spade, il deve esser occidet per li spade. Ci es li perseverantie e li fide del santes. »
Jesu-Christ rememora li pacific docilitá quel il exige de su electes in omni témpor. Al
image del prim martires, li electes del cruel papal regne deve acceptar li sorte quel Deo ha
preparat por les. Ma il anuncia quo va esser su justicie quel va punir in li témpor destinat, li
religiosi exactiones del reyes e del papas e anc lor clero. Havente « ductet » li elect in
captivitá, ili va self ear in li prisons del revolutionarios francesi. E havente « occiset per li
spada » electes quel Jesus amat, ili va self esser mortat per « li spada » venjator de Deo quel
va esser acomplet per li guillotine del sam revolutionarios francesi. It es per li Revolution
francesi que Deo va responder al desir de vengiantie expresset per li sangue del martires in
Apo.6:10 : « Ils criet per un grand voce, dicente: Til quande, Sanct e ver Magistre, tu tarda
judicar, e tirar vengiantie de nor sang sur li habitantes del terre?». E li guillotine
revolutionari « frapparà de morte li infantes » catholicos del monarchie e del clero roman
papal quam anuncat in Apo.2:22. Ma inter li numeró de su victimes on va trovar anc
protestantes hipocrit qui ha confuset li fide con li opiniones political civil e ha defendet, « li
spada » in manu, lor propri opiniones e lor heritage religios e material. Ti conduite esset tis de
Jean Calvin e tis de su sinistri e sanguinari colaboratores de Genève. Evocante li actiones fat
in 1793 e 1794, li profetie fa nos intrar in li contextu del long pace religios stabilisat por li «
150 » annus profetisat per li « quin mensus » prophetic de Apo.9:5-10. Ma pos 1994, fine de ti
duration, desde 1995, li jure « occider » por religiosi motives es restablisset. Li potencial
inamico deveni clarmen li islamic religion til su bellic extension quel va ducter al « Triesim
Guerre Mundial » inter 2021 e 2029. Poco témpor ante li retorn del Cristo expectat por li
printempe 2030 va aparir li duesim « bestie » presentat in ti capitul 13.
Li duesim bestie: quel ascende ex li terre
Li ultim combatte del dragone-agnelle
Verse 11: « Poy yo videt monter del terre un altri bestie, quel havet du cornes simil a
tis de un agnelle, e quel parlat quam un dragone. »
Li clave del identification del parol « terre » es trovat in Gen.1:9-10: « Deo dit: Que li
aquas quel es sub li ciel assembla se in un sol loc, e que li sicc aparé. E to esset tal. Deo
nominat li sicc terre, e il nominat li amasse del aquas mares. Deo videt que to esset bon. »
Talmen, sam qual « li terre » sicc ha esset extraet de « li mare » in li duesim die del
creation terrestri, ti duesim « bestie » ha esset extraet del unesim. Ti unesim « bestie »
designante li religion catolic, li duesim, extraet de it, concerne li religion protestant o li eclesia
reformat. Ti surprendent revelation ne deve tamen astonar nos plu, pro que li studies del
capitules precedent ha revelat nos, in maniere complementari, li statu spiritual quel Deo da in
su judicie divin a ti religion protestant quel, pos li epoca nominat « Thyatira », ne consente a
finir li Reformation comensat. Tamen ti finition ha esset exiget per li decret de Dan.8:14, a
quel ella deve li message de Deo de Apo.3:1 : « Tu sembla esser vivent; e tu es mort ». Ti
spiritual morte la jette inter li manus del diablo qui la prepara per su inspiration por su
« batalle de Harmagedon », de Apo.16:16, del ultim hore del terrestri peccat. It es in li hore
de ti ultim prova de fide, profetisat in li message adressat a su servatores adventistes del
epoca Philadelphia, que ella va prender initiative intolerant quel va far de la, li « bestie quel
ascende del terre ». Ella ha « du cornus » que li versu 12 quel va venir va justificar e
identificar. Car unit in li aliança oecumenic, li religiones protestant e catholic es unit in lor
combat contra li die de repos sanctificat per Deo sur li ver settim die del semane; li saturdí o
sabbat del judeos, ma anc de Adam, de Noé, de Moses, e de Jesus-Crist qui ne lo ha remisset
in question durant su ministerie e su instruction sur li terre pro que li acusationes de
transgression del sabbat portat contra Jesus per li judeos rebel esset sin fundament e
injustificat. Per far intencionalmen miracules li die del Sabbat, su motivation visat redefinir li
real conception divin del repos sabbatic. Ti du religiones, quel reclama se del salvation
obtenet per « li agnelle quel remove li peccates del munde », merita bon, pro lor criteries
descriptiv, li image de un « agnelle quel parla quam li dracon ». Nam preconisante li
intolerantie vers li observatores del sabbat queles ili va condamnar til morte, it es efectivmen
li apert guerre, strategie del « dracon », quel reapare.
Verse 12: «It exercet omni autoritá del unesim bestie in su presentie, e it fat que li
terre e su habitantes adorat li unesim bestie, de quel li mortal vulneración hat esset sanat.»
Noi assista a un sorte de relaya, li catholic ne domina plu, ma su ancian autoritá es
dat al religion protestant. To, pro que ti religion protestant es oficialmen ti del land max
potent del terre: li Unit States de America del Nord o U.S.A. Li fusion del religions protestant
europan e american ja ha esset realisat, inclúsent mem, li institution adventist del settim die,
desde 1995. Li nov «Babel » del terre es constret al mixtura religios desde quande ili se
constructe per accuiler immigrates de divers confessiones religios. Si li homes trova ti coses
normal, pro lor superficial mente e lor desinteresse religios, por su parte, li Deo creator qui ne
change, ne change anc li opinion, e il puni ti desobedientie quel ignora su leciones historic
testificat in li Bible. In defensente a su torn, li dominica roman del prim die, die de repos
stabilisset per Constantin 1es, li duesim « bestie » protestant « fa adorar li unesim bestie »
catolic quel ha reconosset it un oficial religios statu e dat it su trompant nómine « soledí ». Li
Spiritu memorisa que ti ultim aliantie inter protestantes e catolicos esset possibil pro que « li
mortal vulneration » infliget del « bestie quel monte ex li abisse » ha esset « sanat ». Il
memorisa it pro que li duesim bestie ne va haver ti chance esser sanat. It va esser destructet
per li gloriós advent de Jesus Crist.
Verse 13: « It operat grand miracles, mem til far descender foyre del ciel sur li terre,
in li vise del homes. »
Desde su victorie contra Japan in 1945, li protestant America ha devenit li unesim
nuclear potentie del terre. Su altissim tecnologie es constantmen imitat ma nequande egalat; it
sempre have un mesura de avanta sur su concurrentes o adversarios. Ti primacie va esser
confirmat in li contextu del « Triesim Guerre Mundial » u secun Dan.11:44, it va destructer su
enemica, Russia, lande del « rey del nord » in ti profetie. Su prestigie va alor esser immense, e
li superviventes del conflicte, astoniat e admirativ, va confider lor vives a it e reconosser su
autoritá super omni homan vive. « Li foy del ciel » apartenet solmen a Deo, ma desde 1945,
America it possede e domina. It deve su victoria e tot su actual prestigie quel va crescer ancor
plu con su victoria in li venient nucleari guerre.
Verse 14 : « E it seductet li habitantes del terra per li miracules quel esset dat la
operar in li presentie del bestie, dir al habitantes del terra far un image al bestie quel havet li
vulnere del spada e quel vivet. »
Li « prodigies » techniques operat es innumerabil. Li « habitantes del terre » ha
devenit dependent de omni su inventiones queles absorbe lor vives e lor pensas. Tant long
quam America ne demanda les privar de ti gadgets queles ocupa lor animas, quam drogatos, li
« habitantes del terre » es pret legitimar li intolerantie religios vers un « tot litt gruppe », li
« reste del fémina » de Apo.12:17. « far un image al bestie » consiste a copiar li actiones
del religion catholic e reproducer les sub li autoritá protestant. Ti retorn al duritá del spiritus
va reposar sur du actiones. Li « surviventes » va survivir a horribil fatas bellic, e Deo va
frappar les continuimen e gradualmen per li « sett ultim plagas de su colere », descrit in
Apo.16.
Li decrete de morte dominic
Verse 15: « E it esset dat a il animar li image del bestie, por que li image del bestie
vell parlar, e que it vell far que omnes qui ne vell adorar li image del bestie vell esser
mortat. »
Li projecte del diablo, inspirat de Deo, va prender forme e va esser acomplet. Li
Spiritu revela li forme del mesura extrem quel va esser prendet in li sixesim del « sett ultim
plagas ». Per un decrete oficial acceptet de omni li rebelles survivent del terra, it va esser
decidet que a un date inter li comense del primavera e li 3 de april 2030, li ultim adventistes
observant li sabatte del settesim die va esser mortat. In perfect logica, ti date marca li annu del
retorn in glorie de Jesus-Christ. Li primavera de ti annu 2030 es obligatorimen li momentu
quande il interveni por impedir li projecte funest del rebelles de acompletar se contra su
electes queles il veni salvar in « abreviante li dies » de lor « grand angustie » (Matt.24:22).
Verse 16: « E it fat que omnes, micri e grand, rich e povri, líber e sclav, recivet un
marca sur lor dextri manu o sur lor fronte,»
Li mesura adoptat divide li suriviventes del epoca in du camps. Celui del rebelles se
identifica per « un marca » del autoritá human quel designa « li soledí » catholic, ancian « die
del sol invict » imposit per un de su adoratores, li imperator roman Constantin 1er, desde li 7
de marte 321. Li « marca » es recivet « sur li manu », pro que it constitue « un ovre » human
quel Jesus judica e condamna. It es anc recivet « sur li fronte » quel simbolisa li voluntá
personal de omni creatura human de quel li responsabilitá es talmen totalmen engatjat sub li
just judicie del Deo creator. Por autentificar per li Bible ti interpretation del simbolisme del
« manu » e del « fronte », hay ti versu de Deut.6:8, u Deo dice pri su comandamentes : « Tu
va ligar les quam un signe sur tui manus, e ili va esser quam frontales inter tui ocules.»
Li previus represalias
Versu 17 : « e que nequí posse comprar o vender sin haver li marca, li nómine del
bestie o li númere de su nómine. »
Detra ti parol « person » sta li camp del sant adventistes restant fidel al sabbatu
sanctificat per Deo. Pro que ili refusa honorar « li marca », li soledí, li repos del prim pagan
die, ili es excluset. In un prim témpor, ili es victimes de un « boycott » ben conosset in li
mesuras american contra li oposantes qui resiste a les. Por haver li jure al comerse, on deve
honorar « li marca », le soledí, quo concerne li protestantes, « li nómine del bestie », « li
vicario del Filio de Deo », quo concerne li catolicos, o « li numeró de su nómine », to es li
numeró 666.
Verse 18: « To ci es li sagesse. Que ti qui have inteligentie calcula li numeró del
bestie. Pro que it es un numeró de hom, e su numeró es six-cent sixant six. »
Li sagesse human ne sufici por comprender li message del Spirit de Deo. On deve
obligatorimen hereditar it de il, quam in li casu de Salomon, de qui li sagesse superat tis de
omni homes e fat su reputation sur tot li conosset terre. Ante li adoption del cifres arabic, che
li Hebreos, Grecos e Romanos, li lítteres de lor alfabet anque havet valor de cifre, talmen que
li addition del valores del lítteres que compone un parol determina su númere. On obtene it
per un « calculation » quam li versu precisa. « li númere de su nómine » es « 666 », to es,
li numeró obtenet per li addition del valore cifrat del litteres roman contenet in su nómine
latin « VICARIVS FILII DEI » ; cose demonstrat in li studie del capitul 10. Ti nómine
constitue in se self li max grand « blasfemie » o « mensitá », de su pretensiones, nam in null
maniere, Jesus ha dat se un « substitue », signification del parol « vicaire ».
Apocalipse 14: li témpor del adventisme del settim die
Li messages del tri angeles li cosecha li vindemie
It es un capitul quel visa li témpor inter 1843 e 2030.
In 1843, li usage special del profetie de Dan.8:14 ducte li « adventistes » a expectar li
retorn de Jesus-Crist fixat por li printempe de ti date. It es li comense de un succession de
probes de fé u li interesse por li spirit del profetie, « li testimonie de Jesus » secun Apo.19:10,
va esser demonstrat individualmen per li cristianes qui reclama li salvation de Jesus-Christ
sub religiosi etiquettes multiplic. Li « ovres » demonstrat permite solmen li selection o ne. Ti
ovres se resume in du possibil electiones: li acceptation o li refus del luce recivet e su divin
exigenties.
In 1844, pos un nov expectation fixat por li autun 1844, Jesus va ducter su elect
selectionat a un mission de finition del ovre del Reformation quel comensa per li restauration
del practica del sabat sanctificat per Deo desde li creation del munde. To es li max important
tema del « sanctitá » quel es « justificat » desde 1844, li date quande ti transgression es
memorat al conossentie de su servitores. Ti traduction de Dan.8:14, traductet til mi ministerie
per : « du mill tri-cent vespre matin e li santuari va esser purificat », es autenticmen, conform
al original text hebreic : « du mill tri-cent vespre matin e li sanctitá va esser justificat ».
Chascun posse descovrir que li transgression del sabatte divin desde 321, es accompaniat de
mult altri abandonamentes de veritás doctrinal stabilisat per Deo in li témpor del apostoles.
Pos 1260 annus de fals regnes destructores del fide, li papisme ha lassat in li doctrina
protestant mult mensonges ínportabil por li Deo de veritá. Pro to, in ti capitul 14, li Spirit
presenta tri témas principal quel es, successivmen : li mission adventist o message del « tri
angeles » ; « li recolte » del fine del munde, li triage e li removal del electet ; « li vendange »
del raisin del colere, li final punition del fals pastores, fals religios instructorés del
cristianisme.
Instructet, desde 1844, por subtraer li electes al colere divin, li ultim prova es reservat
por li extrem fine del témpor dat al homanité por se positionar inter li voluntá divin revelat e li
exigentie homan rebel cadet in li apostasie li plu total. Ma, li selection fat have consequenties
por omnes ti qui mori desde 1844. Solmen, li electes illuminat e fidel « mori in li Senior »
secun li instruction del versu 13 u ili es declarat « felici » do, beneficiarios del gratie de
Cristo, con tot su benediction ja confirmat in li message adressat al ange de « Philadelphia »
quel les concerne, pro que it ne sufici esser baptisat « adventist » por esser considerat, per
Deo, quam un elect.
Si li detallies del abandonas resta a decovrir, per contra, li punctu essential es subliniat
e resumat per li Spirit sub li forme del « messages del tri angeles » del versettes 7 a 11. Ti
messages se sequi per succession de consequenties.
Yo ramenta ci, pos li note sur li cuvertura in gine 2 de ti ovre, ti tri messages mette
in relief tri messages ja revelat in images simbolic in li libre de Daniel in Dan.7 e 8. Lor
ramenta, in ti capitul 14 de Apocalipse, sublinea e confirma li extrem importantie quel Deo da
les.
Li redemptet adventist victoriosi
Verse 1: « Yo regardat, e ecce, li agnelle sta sur li mont de Sion, e con le cent quarant-
quar mill [personnes], queles havet su nómine e li nómine de su Patre scrit sur lor frontes. »
« Li mont de Sion » designa li loc de Israel u Jerusalem esset constructet. It simbolisa li
espera del salvation e li forme quel ti salvation va prender in li fine del provas del terrestri e
celestial fide. Ti project va esser completmen realisat in li renovation de omni coses,
concernent li terre e li ciel secun Apo.21:1. Li « 144 000 [personnes] » simbolisa li electes de
Cristo selectet inter 1843 e 2030, i.e. adventist cristanes testat, provat e aprobat per Jesus
Cristo, de qui li judicie es aplicat colectivmen e individualmen. Li colectiv judicie judica li
institution e li individual judicie concerne chascun creatura. Li « 144000 [personnes] »
representa li electes selectet per Jesus-Christ inter li adherentes del fide adventist. Ti numeró
es strictmen simbolic e li ver numeró del electes selectet es un secret conosset e gardat per
Deo. On posse comprender li motivation de lor selection in li definition del image proposit.
« Sur lor front » simbol de lor voluntá e lor pensa, « li nómine del agnelle », Jesus, e « ti de su
Patre », li Deo revelat in li ancian aliantie, es inscrit. To significa que ili ha retrovat e reprodú
li image de Deo quel li Deo creator hat dat al unesim hom ante li peccatu, quande il format le
e dat le vive; e ti image es ti de su caracter. Ili constitue li fructe quel Deo volet obtener per
redemptar in Jesus-Christ li peccatus de su sol electes fidel. It sembla que sur li fronte del
electes selectet, to es, in lor mente, lor pensa e lor voluntá, se retrova, li sigille de Deo de
Apo.7:3 to es, li sabbate del quaresim commandment del decalog e li caracter inseparabil del
agnelle Jesus-Christ e ti de su revelation in li ancian aliantie quam Patre to es, Deo creator.
Talmen li ver fide cristian ne opone li normes religios ligat al Filio e al Patre quam li
adherentes del dominic roman pretende, almen in paroles, si ne in action.
Verse 2: « E yo audit del ciel un voce, quam un bruida de grand aquas, quam li bruida
de un grand tonnerre; e li voce quel yo audit esset quam tis de harpers ludent lor harpes. »
Li caracteres contradictori mentionat in ti verse es in realitá complementari. Li « grand
aquas » simbolisa multitudes de vivent creaturas queles, expressent se, prende li aspecte de un
« grand tonitru ». Al contra, per li image del « harpe », Deo revela li perfect harmonia quel
unit su victoriosi creaturas.
Verse 3 : « E ili cantat un nov canticle ante li tron, e ante li quar vivent creaturas e li
ancianes. E null person posset aprender li canticle, except li cent quarant-quar milles, queles
hat esset redemptet del terre. »
Deo confirma e sublinea ci li altissim sanctification del fide « adventist » instaurat
desde 1843-44. Su electes distinte se del altri gruppes simbolisat; « li tron, li quar vivent
creaturas e li ancianes »; ti ultim designante li totalitá del redemptet del experientie vivet sur
li terre. Ma li Revelation divin nominat Apocalipse visa solmen li du mill annus del fide
cristian quel li decret de Dan.8:14 separa in du fases successiv. Til 1843-44, li electes es
simbolisat per 12 « ancianes » sur les « 24 » citat in Apo.4:4. Li altri 12 « ancianes » es li
« 12 tribus » adventistes « sigillat » in Apo.7:3 a 8 desde 1843-44.
Verse 4: « To es ti qui ne ha maculat se con féminas, nam ili es virgines; ili sequi li
agnelle omni loc u il va. Ili ha esset redemptet inter li homes, quam primicias por Deo e por li
agnelle; »
Li paroles de ti verset es aplicabil solmen in un sens spiritual; li parol « féminas »
designant cristan eclesies cadet in apostasie desde lor orígine, quam li roman-catolic fé, o
desde 1843-44, por li protestant fé, e desde 1994, por li institutional adventist fé. Li
« impuritá » evocat visa li peccatu resultant del transgression del divin leges e quel « li salarie
es li morte », secun Rom.6:23. It es por extraer les del practica del peccatu que Jesus-Christ
ha sanctificat, o separat, li simbolic « 144 000 [personnes] ». Lor « virginitá » es anc spiritual
e it designa les quam essenties « pur » queles ha esset blancat per li sang versat per Jesus-
Crist in lor favor. Herederos del pécca e su macul, quam omni descendentes de Adam e Eva,
lor fide reconosset per Jesus-Crist les ha perfectmen « purificat ». Ma por que ti fide es
efectivmen reconosset per Jesus-Crist, ti purification deve esser real e concretisat in lor
« ovres ». To implica do li abandon del peccates heredat del fals christian o judic o plu
largmen monoteistic religiones. E in su prophetic revelation, Deo specialmen visa li facte de
ne respectar li ordine del témpor quel il ha stabilisset desde li unesim semane de su creation
del terra e su celestial sistema.
Detra li image de « cantar un cantique nov » es un experientie specific experimentat
solmen per li « 144 000 [personnes] » sigillat. Pos « li cantica de Moses » quel celebrat li
gloriós exida de Egipte, simbol del pécca, « li cantica » del « 144 000 » elect celebrat lor
liberation del pécca pro que ili ha obediet al decrete de Dan.8:14 e ha colaborat a lor
sanctification desirat, e mem exiget, per Deo desde 1843-44. A ti date, un vision celestial
memorat li purification del péccas acomplet sur li cruce de Golgotha per li morte de Jesus-
Crist. Ti message esset simultanmen un reproche e un instruction quel Deo presentat a un tip
de credent protestant herederos del dominica roman e de alcun de su altri fals péccas. In li
tipologie del rites hebreic, ti « purification del pecates » esset in autun un fest religios durant
quel li sangue del capre ocisset esset portat in li sanctissim loc sur li propitiatorie posit in ti
loc ínaccesibil e interdict durant li rest del annu. Li sangue de ti capre, image simbolic del
peccat, profetisat li sangue de Jesus-Crist devenit self li portator del peccates de su elects por
expiar in lor loc li castige quel ili merita; Jesus esset self fat peccat. In ti ceremonie, li capre
representa li peccat e ne li Crist quel porta it. It es a ti displacement fisic del sovereign
sacerdote quel passa del sanct loc autorisat al sanctissim loc interdict li rest del annu a quel ti
versu alude per dir: « ili seque li agnelle in omni loc u il va ». Rememorante ti scene in li
vision del 23 de octobre 1844, li Spirit de Cristo rememorat a su elect herederos ínconscient
del falsitás doctrinal, li interdiction de peccar. Talmen, comensante de 1844, li pecatede
origine voluntari practicat, quo es li casu del dominica roman, rende impossibil li relation
con Deo, e li peccat abandonat permisse li prolongation de ti relation quel ducte li elect
concernat al plenitá de su sanctification per li reception, comprension e application del veritá
divin revelat.
Essente considerat quam «primicias por Deo e por li agnelle», ili constitue to quo Deo
ha trovat li max bon in su selection de electes terrestri. In li ritus hebreic, «li primicias » esset
declarat « sanct ». Ofertes de ti primicias animal o vegetal esset reservat por Deo por honorar
le e por marcar li recognition human vers su bonitá e su largesses. Un altri motivation, in facte
del « sanct primicias », es lor reception del luce divin quel es revelat a les in su totalitá pro
que ili vive li témpor del fine u li luce revelat atinge su apogéo, su zenit spiritual.
Verse 5: « e in lor bocca on ne ha trovat alcun mentira, nam ili es irreprehensibil. »
Li ver elect, ti qui ha nascet del veritá per li nov nativitá ne posse far alt
quam detestar li « mensitá » in quel il trova null plesura. Li mentira es detestabil pro que it
porta solmen nociv consequenties e fa sufrir li persones del bon. Ti qui crede in li « mensitá »
tande experientia li suferentie del deception, li amarore esser trompat. Null electet de Cristo
posse joyar se per seducer e trompar su human fratres. Al contra, li veritá tranquilisa, it
constructe positimen relationes con ver fratres, ma precipue in prim loc con li Deo creator e
redemptor de nor salvation quel reclama e exalta su nómine sub li titul « Deo de veritá ».
Talmen, ne plu practicante li doctrinal peccá, obeient al revelat veritá, li electet es judicat
« irreprehensibil » per li Deo de veritá self.
Message del unesim angele
Verse 6: « Yo videt un altri angele volant tra li medie del ciel, portant un eternal
evangelie, por anuncar it al habitantes del terre, a omni nation, a omni tribu, a omni lingue, e
a omni popul. »
« Un altri angele » significa que un altri messagero proclama un plen lúmine divin
simbolisat per « li medie del ciel » o li zenit del sole. Ti lúmine es in relation con « li
Evangelie » o « li bon novelle » del salvation portat per Jesus-Christ. It es qualificat « de
eternal » pro que su message es authentic e ne conosse alcun variation in li témpor. Per ti
maniere, Deo certifca it conform a ti quel esset docet al apostoles de Jesus-Christ. Ti retorn al
veritá veni desde 1843 pos li mult deformationes heredat del catholic roman. Li
proclamation es universal in analogie con li message presentat in Daniel 12:12 quel revela li
benediction divin del ovre adventist. « LEvangelie eternal » es evocat ci sub li aspecte del
ver fructe del fide, sequente li exigentie divin revelat per li decret de Daniel 8:14. Li interesse
por li parol prophetic es un legitim fructe del norma de « l’Evangelie eternal ».
Verse 7: « Il dit con un grand voce: Teme Deo, e da le gloria, proque li hore de su
judicament ha venit; e adora ti qui ha fat li ciel, e li terre, e li mare, e li fontes de aquas. »
In verse 7, li unesim angele denuncia li transgression del sabbath quel glorifica, in li
divin decalog, li gloria del Deo creator. Il exige talmen su restauration desde Octobre 1844,
ma imputa su transgression al Protestantés, desde li printempe 1843.
Message del duesim ange
Verse 8: « E un altri, un duesim ange sequet, dicente: It ha cadet, it ha cadet, Babylon
li grand, quel ha inebriat omni nationes per li vin del furie de su impudicitá! »
In verse 8, li duesim ange revela li enorm culpabilitá del catolic roman papal eclesia
quel ha seductet e decepet li homes per rebaptisar li pagan « sol-die » de Constantin 1er del
nómine « die del Senior » traduction del montage latin quel es li origine de su « dimanche » :
dies dominica. Repetit du vezes, li expression, « Ella ha cadet, ella ha cadet Babilon li
Grand », confirma que por ella e tis qui hereda de ella, li témpor del pacientie divin ha finit
definitivmen. Individualmen, li conversion ancor es possibil, ma al precie de un production de
fructes, do, « de ovres » de penitentie, solmen.
Memora: « ella ha cadet » significa: ella es prendet e victet per li Deo de veritá quam
un cité cade inter li manus de su inimico. Il leva e clarifica pos 1843, inter 1844 e 1873, por su
servitores fidel adventistes del settim die, li « misterie » que caracterisa la in Apo.17:5. Li
seduction de su mensonges perde su eficacie.
In li versu 8, li judicament portat in li precedent messages es confirmat, con un terribil
avise. Li conscient e voluntari del die de repos instituet per Constantin 1er in 321, fa desde
1844 li rebelles qui justifica it, passiv del divin condemnation del tormentes del morte
secund del ultim judicament. Por celar su acusation contra li dominica, Deo cel it sub li
nómine de « marca » infam quel oposse se a su propri « sigille » divin. Ti signe de un autoritá
human, quel remette in question su ordine del témpor, constitue un enorm oltrage digne esser
punit per Il. E li punition anunciat va esser, in fact, terribil: « il va esser tormentat in li foy e li
sulfure » quel va anihilat li rebelles, ma solmen in li moment del ultim judicament.
Message del triesim angel
Verse 9: « E un altri, un triesim angel les sequet, dirint per un grand voc: Si quelcun
adora (se prosterna ante) li bestie e su image, e recive un marca sur su fronte o sur su
manu, »
Li caracter complementari e successiv de ti triesim message con li du precedent es
precisat per li formule « les sequet ». Li « voce fort » confirma li altissim autoritá divin de ti
qui proclama it.
Li menacie es adressat al rebelles human qui suporta e aproba li regime del « bestie
quel monte del terre » e qui adopta e honora, per lor obedientie, li dominica, li « marca » de
su autoritá, citat in Apo.13:16 to es, actualmen, li totalitá del popul christian.
Li oposition direct de ti « marca » al « sigille de Deo » it es, del soledí del unesim die
al sabbat del settesim die, confirmat per li facte que ambes es recivet « sur li fronte », sede
del voluntá, secun Apo.7:3 e 13:16. Observa que li « sigille de Deo » de Apo.7:3 deveni in
Apo.14:1 : « li nómine del Agnelle e ti de su Patre ». Li reception « sur li manu » es clarificat
per ti versetes de Deut.6:4 a 9 :
« Auxilia, Israel! YaHWéH, nor Deo, es li sol YaHWéH. Tu va amar YaHWéH, tui
Deo, con tot tui cordie, con tot tui anim e con tot tui fortie. E ti comandamentes, queles yo
da te hodie, va esser in tui corde. Tu va inculcar les a tui infantes, e tu va parlar pri les
quande tu va esser in tui dom, quande tu va ear in viage, quande tu va decumber e quande tu
va levar te. Tu va ligar les quam un signe sur tui manus, e ili va esser quam fronteaux inter
tui ocules. Tu va scrir les sur li postes de tui dom e sur tui portes. » Li « manu » designa li
action, li practica, e li « front », li voluntá del pensa. In ti versu, li Spiritú di: « Tu va amar
YaHWéH tui Deo de tot tui corde, de tot tui anim e de tot tui fortie » ; quo Jesus cita in
Matt.22:37 e quel il presenta sub li titul « prim e max grand comandament ». Li elect
portatores del « sigill de Deo » deve ergo responder a ti tri criteries: « Amar Deo de tot lor
corde »; honorar per practicar li repos del sabatte de su sanctificat settim die; e haver « li
nómine del Agne » Jesus Christ « e tis de su Patre » YaHWéH in su pensa. Per precisar « e li
nómine de su Patre », li Spiritu confirma li necessitá obedir li deci comandamentes de Deo e
li preceptes e ordonanties quel favorisa li santitá del elect in li ancian aliantie. Ja in su epoca,
li apostol John ha confirmat ti coses per dir in 1 John 5:3-4:
« Car li amor de Deo consiste gardar su comandamentes. E su comandamentes ne es
penibil, pro que omnicos quel es nascet de Deo triomfa del munde; e li victorie quel triomfa
del munde, it es nor fide.»
Verse 10: «il va trincar, il anc, del vin del furie de Deo, versat sin mixtura in li cope de
su colere, e il va esser tormentat in li foy e li sulfre, avan li sant angles e avan li agnelle. »
Li colere de Deo va esser amplimen justificat pro que tis qui recive li « marca del
bestie » honora li peccat human durant que ili reclama li justicie de Jesus Cristo. In Apo.6:15
til 17, li Spiritu ha dat in image li consequenties de lor final confrontation con li just colere
destructiv de Jesus Cristo.
Note extremmen important : Por plu bon comprender ti divin colere, noi deve
comprender pro quo li despecte por li sant sabat provoca tant li colere de Deo. Existe peccates
venial, ma li Biblia averti nos contra li peccat contra li Sant Spiritu, precisante que ne existe
plu sacrificie por obtener li pardon divin. In li epoca del apostoles, li sol exemple dat a nos de
ti tip de peccat es li rejection de Cristo per un cristiano convertit. Ma to es solmen un
exemple, nam in realitá li blasfemie contra li Sant Spiritu consiste in negar e refusar un
testimonie dat per li Spiritu de Deo. Por convicter e docer li homan esseres, li Spiritu ha
inspirat li sant scrituras del Biblia. Do ti qui contesta li testimonie dat per li Spiritu in li Biblia
ja comete li blasfemie contra li Spiritu de Deo. Esque Deo posse far plu bon, por far conosser
su vole, quam ducter li vocates al Biblia e su scrituras? Esque il posse expresser plu clarimen
su vole, su pensa e su judicie sovereign? In li 16esmi secul, ti despecte por li Bible a quel it ha
fat li guerre ha marcat li fine definitiv del pacientie de Deo por li religion catholic roman; li
fine de su pacientie por un doctrine quel il nequande ha recognosset. Poy, in 1843, li despecte
por li parol prophetic ha marcat li fine de reciver del fide protestant sub omni su multiplic
formes herederos del dominica roman, to es, de « li marca del bestie ». E finalmen, a su torn,
li adventisme ha comisset li blasfemie contra li Sant Spiritu per rejecter li ultim revelation
prophetic quel Jesus ha presentat a it per su humil servitor quel yo incarna; blasfemie quel ha
esset confirmat e amplificat per lor alliantie con li observatores del dominica desde 1995. Li
blasfemie contra li Spiritu recive chascun vez de Deo li just response quel it merita; un just
sentence de condemnation al unesim e li « duesmi morte » confirmat in ti versu 10.
Versu 11 : « E li fume de lor torment monte al secules del secules; e ili ne have repos
ni die ni nocte, tis qui adora li bestie e su image, e omnicos qui recive li marca de su
nómine. »
Li « fum » va esser solmen in li témpor del ultim judicament, hore quande li cadet
rebelles va esser « tormentat in li foy e li sulfre » de « li lagune de foy » de Apo.19:20 e
20:14; to ci, al fine del settim millennie. Ma ja ante ti terribil moment, li hore del retorn
gloriós de Jesus-Christ va confirmar lor sorte final. Li message de ti verset evoca li tema del
« repose ». Por lor parte, li electes es atentiv al témpor del repos sanctificat per Deo, ma li
decadentes ne have, in contrari, li sam preocupation, pro que ili ne da al declarationes divin li
importantie e li seriositá queles ili merita. Pro to, in response a lor despect, al hore de lor
castige final, Deo ne va conceder les alcun repos por dulcificar lor sufrentie.
Verse 12: « To es li perseverantie del santes, qui garda li comandamentes de Deo e li
fide de Jesus. »
Li paroles « perseverantie o pacientie » caracterisa li ver santes del divin Messie Jesus
desde 1843-44 til su retorn in glorie. In ti verse, « li nómine del Patre » del verse 1 deveni « li
comandamentes de Deo », e « li nómine del Agnello» es remplazzat per « li fide de Jesus ». Li
ordine de prioritás anc changea. In ti vers, li Spiritu cita in prim « li comandamentes de Deo »,
e in duesim, « li fide de Jesus »; quo es historicmen e al nivelle del valore li ordine aprobat de
Deo in su projecte de salvation. Li vers 1 dat li priorité al « nómine de li Agnello » por ligar li
« 144 000» electes al fide cristian.
Verse 13: «E yo audit un voce ex li ciel quel dit: Scrí: Felic desde nu li mortes qui
mori in li Senior! Yes, dit li Spirit, por que ili reposa de lor labores, namlor ovres les
sequente.»
Li expression « desnu » merita un explication detalliat tant it es important. Pro que it
visa li date del primavera 1843 e ti del autun 1844 in queles, respectivmen, li decret de Daniel
8:14 entra in application, e li du probas adventist organisat de William Miller fini.
Con li témpor, li adventisme oficial institutional, ha perdit li implications de ti formule
« desnu ». Solmen li pioneros fundatores del adventist ha comprendet li consequenties del
exigentie del sabat per Deo desde 1843. Por adoptar ti practica del settim die, ili esset ductet a
realisar que li soledí practicat til tande esset maledit de Deo. Pos ili, li heredat adventisme
devenit tradicional e formalist, e por li grand majoritá del adeptes e docentes, li soledí e li
sabat ha esset injustmen posit sur un nivelle de egalitá. Ti perdita del sens del sacri e del ver
sanctitá ha productet li desinteresse por li parol prophetic e li triesim message adventist quel
yo ha livrat inter 1983 e 1994. Desde ti desprecie manifestat in li adventisme de Francia, li
institution adventist mundial ha fat desde 1995 un aliance con li clan ecumenic, por su max
grand malediction. Li menacie del « tormentes » del versu 10 concerne it ancor, per li
suggestion del expression « il va trincar il anque » ; desde 1994, li adventisme institutional,
pos li fide protestant, judicat e condamnat desde 1843.
Quam ti versette sugera, li decrete de Daniel 8:14 provoca li separation del protestant
cristanes de 1843 in du camps, de queles li gruppe adventista, beneficiante del benediction
pronunciat: « Felici desde nu li mortes qui mori in li Senior! ». It es evident que Jesus anuncie
in « Laodicea » que il vell « vomir », li institution adventista, oficial messagero del Christ in
1991, li date del oficial rejection del lumine, dit « nu » ne posse plu desde nu beneficiar de ti
benediction.
Li témpor del cosecha
Verse 14: « Yo regardat, e ecce, un blanc nube, e sur li nube esset sedent quelqu’un
simil a un filio de hom, portant sur su cap un aure corona, e in su man un acut falce. »
Ti description evoca Jesus-Crist in li moment de su gloriós retorn. Li « nube blanc »
rememora li conditiones de su departure e su ascension al ciel experimentat du mill annus
antey. Li « nube blanc » indica su puritá, su « corona de oro » simbolisa su victoriosi fide, e
« li falce acut » image li « parol acut » de Deo de Heb.4:12, mettet in action per « su manu ».
Verse 15: « E un altri angele egresset del templo, criant per un grand voce a ti qui
esset sedent sur li nube: Lance tui falce, e recolta; nam li hora del recolte ha venit, nam li
recolte del terre es matur. »
Sub li aspecte de « li recolte », quam in su parabola, Jesus rememora que in ti-ci, vell
venir li témpor por separar definitivmen « li bon gran de li zizanie ». Per su Revelation, il fa
nos descovrir ti subjecte quel separa li du camps: li sabbat del electes e li soledí del
decadentes, pro que detra ti religiosi nómine se celat li adoration e li autoritá de un pagan
solari divinitá. E malgré li evolutiones del homan témpor, Deo continua regardar it por quo it
es realmen por il. Li diferent opinions del homes ne influa su judicament; in su ordine del
témpor, li unesim die es profan, it ne posse in alcun casu revestir li divin santitá. Ti-ci es ligat
exclusivmen al settesim die sanctificat in su ordine del témpor gravat desde li comense del
perpetui terrean témpor; to por un duration de 6000 solari annus.
Verse 16: « E ti qui esset sedent sur li nube jettat su falx sur li terre. E li terre esset
recoltet. »
Li Spirit confirma li futur acomplissement de « li recolta del terre ». Li Christ Salvator
e Vengator va observar it e acomplisser it conform a su anuncie fat in parabola, a su apostules,
in Matt.13:30 til 43. Li « recolta » concerne principalmen li levament al ciel del sant electes
qui ha restat fidel al Deo creator.
Li témpor del vendange (e del vengeance)
Verse 17: « E un altri angel exeat del templo quel es in li ciel, teniente anc un falce
acut. »
Si « li ange » precedent hat un mission favorabil al electes, al contra, ti « altri ange »
have un mission punitiv directet contra li rebelles decadat. Ti duesim « falce » simbolisa, it
anc, li « tranchant parol de Deo » mettet in action per su voluntá, ma ne per su manu pro que,
in contrari al cosecha, por li vendange, li expression « in su manu » es absent. Li punitive
action va esser confidet a executores del divin voluntá; in fact, li victimes de su seductiones.
Verse 18: « E un altri angele, quel havet autoritá super li foy, egresset del altare, e
adressat se per un voc forti a ti quel havet li falx acut, dit: Lance tui falx acut, e vendange li
grappes del vite del terra; nam li uves del terra es matur. »
Poy veni, pos li rapte del electes al ciel, li moment de « li vindemie ». In Esa.63:1 a 6,
li Spirit developa li action visat per ti termín simbolic. In li Bible, li suc del uve rubi es
comparat al sangue human. Su utilisation per Jesus, in li sant Cena confirma ti idé. Ma « li
vindemie » es ligat a « li colere de Deo » e it va concerner tis qui ha laborat indignmen sub li
aspecte de su servitores, nam li sangue versat voluntarimen per Cristo ne meritvat lor mult
traiciones. Nam Jesus posse sentir se traidet per tis qui deforma su projecte de salvation til
justificar li peccat por quel il ha dat su vive e portat li suferta por que su practice cessa. Li
voluntari transgressores de su lege do have contes a render le. In lor blind folie, ili va ear til
voler far morir su ver electes, por eradicar del terre, li practice del sanctificat e exijet sabate
del settim die desde 1843-44. Li electes ne havet li permission de Deo usar li force contra lor
religios enemicos; Deo ha reservat exclusivmen ti action. « A me li vengeance, a me, li
retribution » il declarat a su electes, e li hora ha venit por metter ti vengeance in execution.
In ti capitul 14, li verses 17 a 20 mentiona ti thema del « vendange ». Li uvas peccatori
es declarat maturi pro que ili ha plenmen demonstrat per lor ovres lor ver natura. Lor sangue
va fluer quam li suc del uvas in un tina quande ili es calcat per li pedes del vindemiatores.
Verse 19: « E li angel jettat su falce sur li terre. E il vendangeat li vine del terre, e
jettat li vendange in li grand cuve del cólera de Deo. »
Li action es certificat per ti anunci revelat per ti scene. Deo profetisa in certitá li
punition del arrogantie catholic e protestant. Ili va subir li consequenties del cólera de Deo,
imaginat per li cuve in quel li uvas vendangat es ecrasat per li pedes del fouletores.
Verse 20: « E li cuve esset calcat for del cité; e sangue exeat del cuve, til li mors del
cavalles, sur un extension de mille sixcent stades. »
Esa.63:3 precisa: « Yo esset sol por calcar li vin-pressor; null hom esset con me ».
Li vendange acomplesi li punition de Babilon li Grand cité in Apo.16:19. Ella ha plenat li
cope del divine colera quel ella deve nu trincar til li fece. « Li vin-pressor esset calcat extran
li cité » to es, sin li presentie del electes ja levat al ciel. In Jerusalem, li executiones del
condamnat a morte evenit extra li mures del sant cité por ne contaminar it. To esset li casu por
li crucifixion de Jesus-Crist quel rememora, per ti message, li precie a payar por tis qui ha
subestimat su propri morte. Li témpor ha venit por su enemigos versar lor propri sangue por
expiar lor mult peccates. « E sangu exeat del cuve til li mors del cavalles». Li objectes del
colere es li religiosi instructorés cristian, e Deo designa les per li image del « mors » quel li
cavalleros posi « in li bocca del cavalles », por directer les. Ti image es proposit in Jac.3:3, de
quel li tema es precisimen : li religiosi instructorés. Jacques precisa desde li comense del
capitul 3 : « Mi fratres, ne lassa que mult inter vos comensa docer, nam vu save que noi va
esser judicat plu severmen ». Li action del « vindemie » justifica ti sagesse avise. Per precisar
« til li mors del cavalles », li Spiritu sugera que li tina concerne, in prim, li clero catolic
roman de « Babilon li Grand », ma it extende se til li protestant instructorés qui, desde 1843,
fa un usation « destructiv » del sanct Biblia secun li accusation portat del Spirit in Apo.9:11.
Ci noi retrova li application del avisament dat in Apo.14:10 : « il va trincar,il anque, del vin
del furie de Deo versat sin mixtion in li cope de su colere... ».
Por li message « sur un extension de mille six cent stades », in continuation del
precedent message, li punition extende se al reformat desde li 16ésim secul a quel li numeró
1600 alude. It es li epoca in quel Martin Luther oficialisat li acusation contra li catholic in
1517. Ma it es anque, in ti 16ésim secul, que format se li doctrinas protestant de « fals cristes »
e fals cristianes qui legitimat li violentie e li gladie interditet per Jesus-Crist. Li Apocalipse
oferta su propri claves de interpretation e ti 16ésim secul es designat in Apo.2:18 til 29 sub li
nómine simbolic del epoca « Thyatira ». Li parol « stade » revela lor activitá religiosi, lor
participation in li cursa de quel li premie es li corona del victorie promesset al victor. To es li
instruction de Paul in 1 Cor.9:24 : « Save vu ne que tis qui curre in li stade, curre omnes, ma
que un sol remporta li premie? Curre talmen por remportar it ». Li premie del vocation
celestial ne es ganat per quelcunc maniere ; li fidelitá e perseverantie in li obedientie es li sol
maniere de victoriar in li combatte del fide. Il confirma in Phi.3:14 per dir : « Yo curre vers li
scope, por remportar li premie del celestial vocation de Deo in Jesus-Crist ». Al hora del
« vindemie » va esser verificat ti paroles de Jesus: « Pro que hay mult vocates, ma poc
electes (Mat.22:14)».
Apocalipse 15: Li fine del témpor de gratie
Ante que li « recolte e vendemmie » es plenat veni li témpor timet, del fine del témpor
de gratie. Ti in quel li electiones human es gravat in li mármore del témpor, sin alcun
possibilitá retornar a ti electiones. In ti moment, li oferta del salvation in Cristo fini se. To es
li thema de ti tre curt capitul 15 del Apocalipse de Jesu-Crist. Li fine del témpor de gratie
eveni pos li six prim « trompettes » del capitules 8 e 9, e ante « li sett ultim plagas de Deo »
del capitul 16. It es evident que it seque li ultim election del via quel Deo da al hom por far.
Sub li autoritari egide de « li bestie quel monte ex li terre » de Apo.13:11 til 18, li du ultim
vias ducte, un, al saturdí o sabbate sanctificat de Deo, li altri, al dominé, del autoritá papal
roman. Nequande li electiones inter li vive e li bon, li morte e li mal, ha esset tam clar. Qui li
hom time plu mult? Deo, o li hom? Tal es li situation. Ma yo posse anc dir: Qui li hom ama
plu mult? Deo o li hom? Li electos va responder in ambi casus: Deo, conossente per su
revelation profetic li detallies pri li fine de su projecte. Li etern vive va alor esser tre proxim,
in atinge de lor manu.
Verse 1: « Poy yo videt in li ciel un altri signe, grand e admirabil: sett angeles, qui
tenet sett plagas, li ultim, nam per les es acomplet li colere de Deo. »
Ti verset presenta li « sept ultim plagas » quel va frappar li fals credentes pro lor
election del dominic roman. Li tema de ti capitul, li fine del témpor de gratie, aperte li témpor
del « sept ultim plagas del ira de Deo ».
Verse 2 : « E yo videt quam un mare de vitre, mixt con foy, e ti qui hat victet li bestie, e
su image, e li númere de su nómine, stant sur li mare de vitre, tenent harpas de Deo.»
Por incoragear su servitores, su electes, li Senior presenta poy un scene quel evoca lor
imminent victorie per divers images prendet ex altri passages del profetie. « Sur li mare de
vitre, mixt con foy, ili sta erect », nam ili ha traversat un prova de fide in quel ili esset
persecutat (mixt con foy) e ha victoriat. Li « mare de vitree » significa li puritá del elect popul,
quam in Apo.4:1.
Verse 3 : « E ili canta li cantic de Moses, li servitor de Deo, e li cantic del agnel,
dicente : Tui ovres es grand e admirabil, Senior Deo omnipotent! Tui vias es just e ver, rey
del nationes!»
« Li cantica de Moses » celebrat li gloriós exida de Israel ex Egipte, terre e simbol tipic
del pécca. Li intrada in li terrestri Canaan quel sequet 40 annus plu tard prefigurat li intrada
del ultim electes in li celestial Canaan. A su torn, pos har dat su vive por expiar li peccates del
electes, Jesus, « li agnelle », ha monte al ciel, in su glorie e su divin celestial potentie. Li
ultim fidel testimonios de Jesus, omni adventistes de fide e ovre, experimenta a lor torn li
ascension al ciel quande Jesus reveni por salvar les. Exaltant, su « grand e admirabil ovres »,
li electes rende glorie al Deo creator qui ha incarnat su valores in Jesus-Christ: su perfect
« justicie » e su « veritá ». Li evocation del parol « ver » liga li contextu del action al fine del
epoca « Laodicea » in quel il ha presentat se quam « l’Amen e li Ver ». Tande es li hora de « li
liberation » quel marca li fine del témpor de « li parturition del fémina » de Apo.12:2. « Li
Infante » es nascet sub li forme del puritá del caracter celestial revelat in e per Jesus-Christ. Li
electes posse laudar Deo por su state « omnipotent » nam it es a ti divine potentie que ili deve
lor salvation e liberation. Havente recoltet e selectet su redemptet inter omni terren nationes,
Jesus-Christ es vermen li « Rey del nationes ». Celes quel ha oposat se a il e su electet ne plu
existe.
Verse 4: « Qui ne vell timor, Senior, e ne glorificar tui nómine? Solmen tu es sant. E
omni nationes va venir e prosternar se ante te, pro que tui judicies ha esset manifestat. »
Clarmen, to significa: Qui vell refusar timor te, Deo creator, e audaciar frustrar te de
tui legit glorie per refusar honorar tui sant sabatte del settim die? Pro que sol tu es sant e
solmen tu ha sanctificat tui settim die e tis a qui tu ha dat it, in signe de lor aprobation e
apartenentie a tui santitá. In efect, per evocar « su timore », li Spiritu fa allusion al message
del unesim « angele » de Apo.14:7 : « Teme Deo e da le glorie pro que li hore de su judicie
ha venit ; e adora (prosterni te ante) ti quel ha fat li ciel e li terre e li mare e li fontes de
aquas». In li projecte de Deo, li nationes rebel destructet va esser resurrectet in un duplic
scope: ti de humiliar se avan Deo e render glorie a il, e ti de subir su just ultim punition quel
va anihilat les definitivmen, in « li stagn de foy e sulfure » del ultim judicie, anuncat in li
message del « triesim angel » de Apo.14:10. Ante que ti coses eveni, li electes va dever passar
li témpor del divin judicies quel va esser manifestat per li action del « set flagelles » anuncat
in li unesim versu.
Verse 5: « Pos to, yo regardat, e li temple del tabernacul del testimonie esset apertet in
li ciel.»
Ti apertura del « temple » celestial signala li fin del intercession de Jesus-Christ, pro
que li témpor del apel del salvation fini. « Li testimonie » designa li deci comandamentes de
Deo quel esset placiat in li sanct archa. Talmen, desde ti moment, li separation inter electes e
perdit es definitiv. Sur li terre, li rebelles ha just decidet, per un decrete de legie, li obligation
del respect del repos semanal del unesim die stabilisset civilmen e confirmat religiosimen,
successivmen, per li imperatores roman, Constantin 1er, e Justin 1er qui ha fat Vigil 1er li
unesim papa, chef temporal del fide cristian universal, id es, catholic, in 538. Li ultim decret
de morte esset profetiat in Apo.13:15 til 17 e posit sub li action dominant del fide protestant
american supportat per li fide catholic europan.
Verse 6: « E li sett angeles, qui tenet li sett flagelles, egresset del temple, vestit de pur
e radiant lin, e con cintures de oro circum li pector.»
In li simbolisme del profetie, li « set angeles » representa solmen Jesus-Crist o li « set
angeles » fidel de su camp simil a il. « Li pur e radiant lin fin » image « li just ovres del
santes » in Apo.19:8. Li « cintura de aur circum li pector », do in li nivelle del cordie, evoca
li amore del veritá ja mentionat in li image de Crist presentat in Apo.1:13. Li Deo del veritá se
prepara punir li camp del mensonge. Per ti rememorament, li Spirit sugera « li grand
calamitá » quel su forme esset revelat per su visage comparat con li « sole quande it brilla in
su fortie ». Li hora del final confrontation inter Jesus-Christ e li rebelles adoratores del pagan
sole ha arivat.
Verse 7: « E un del quar vivent creaturas donat al sett angeles sett coupes de oro, plen
del colere del Deo qui vive in li secules del secules. »
Jesus esset ipse li model imaginat per li « quar vivent creaturas » de Apo.4. Il es anc,
« li Deo qui vive in li secules del secules » mettet in « colere ». Su divinitá atribue a il omni
roles: Creator, Redemptor, Intercessor, e permanentmen, Juge, poy finiente su intercession, il
deveni li Deo justiciar qui frappa e puni per morte su adversarios rebelles, pro que ili ha
plenat « li cope » de su just « colere ». « Li cope » es nu plen, e ti colere va prender li forme
del « sett ultim » punitiones in queles li divin misericordie ne va plu haver su loc.
Verse 8: « E li templ esset plenat de fume, pro li glorie de Deo e su potentie; e nequí
posset intrar in li templ, til que li sett plagues del sett angles esset acompleset.»
Por ilustrar ti thema del cessation del gratie, li Spiritus presenta in ti verset, li image de
un « temple plen de fume pro » li presentie « de Deo » e il precisa : « e nequí posset intrar in
li temple, til que li sett flagelles del sett angeles es acomplesit ». Deo previente talmen su
electes que ili va restar sur li terre durant li témpor del « sett ultim flagelles » de su colere. Li
ultim electes va reviver li experientie del Hebreos in li hore del « deci plagas » queles frappat
li Egypte rebel. Li flagelles ne es por ili, ma por li rebelles, blancos del colere divin. Ma li
imminentie de lor intrada in li « temple » es assi confirmat, li possibilitá va esser dat, desde li
fine del « sett ultim flagelles ».
Apocalipse 16: li sett ultim flagelles
del ira de Deo
Li capitul 16 presenta li versament de ti « set ultim plages » per queles « li colere de
Deo » expresse se.
Li studie del tot capitul va confirmar it, ma on deve remarcar it, li scopes de « li colere
de Deo » va esser identic a tis quel ha esset frappat per li punitiones del six prim
« trompettes ». Li Spiritu revela talmen que li punitiones del « sett ultim flagelles » e tis de
« sett trompettes » puni li sam peccat: li transgression del repos sabbatic de « settim
die sanctificat » per Deo desde li fundation del munde.
Yo aperta ci, tardivmen, un parentese. Remarca bon li diferentie quel caracterisa li
« trompettes » e « les flagelles o plagas » divin. Li « trompettes » es omni massacres human
mettet in action per li homes ma ordonat per Deo, li quint essente de natura spiritual. Li
« flagelles » es actiones desagreabil imposit directmen per Deo per li medies natural de su
creation vivent. Apocalipse 16 presenta nos li « sett ultim flagelles » quo sugera nos,
subtilmen, que ili ha esset precedet per altri « flagelles » subit per li homes ante li fine del
témpor de gracia quel separa, spiritualmen, in du partes, « li témpor del fine » mentionat in
Dan.11:40. In li unesim, ti fine es ti del témpor del nationes, e in li duesim, ti del témpor del
universal munde-gubernament organisat sub li tutelle e initiative del USA. In ti actualisation,
fat li sabbate 18 decembre 2021, yo posse confirmar ti explication, pro que desde li comense
del annu 2020, li tot homanité es frappat de economic ruine pro un contagiosi viruse, li
Coronavirus Covid-19, aparit unesim vez in China. In un contextu de munde-comerce e
munde-conossenties, amplificant mentalmen su real effectes, panikat, li guvernatores del
popules ha stoppat subitmen li developament e continu cresce del tot europan e american
economic. Considerat, ínjustmen, quam un pandemie, li occident, quel pensat victoriar un die
li morte, es consternat e desesperat. In li panica, li sin-Deo ha livrat se corpor e anim al nov
religion quel remplaza it: li omnipotent medical scientie. E li lande del fraudatores, li max rich
del terre, ha profitat del ocasion por render li homes captiv e sclav de lor diagnoses, lor
vaccinas, lor remedios, e lor corporativ decisiones. Samtempe, on audi in Francia directivas,
alminu paradoxal, quel yo resume talmen: « on consilia aerar li apartementes e portar durant
hores li protectiv masca detra quel li portator sufoca ». Revela li « bon sens » del yun
guvernatores de Francia e altri imitant landes. Note con interesse que li lande conductor de ti
destructiv conduida ha esset unesim Israel; li unesim lande malédict de Deo, del religiosi
historie. Li portage del masca, interditet unesim quande it ne esset disponibil, esset poy
obligatori, por protecter contra un maladia quel concerne li respiratori sistema. Li malédiction
de Deo porta fructus ínexpectat, ma destructivmen tre eficaci. Yo es convictet, que inter 2021
e li comense del « sixesim trompette », li Triesim Guerre Mundial, altri « flagelles de Deo »
va frappar li homanité culpabil in divers locs sur li terre, e specialmen in li west ruinat; «
flagelles » quam « li famine » e altri real pandemies universal, ja conosset quam li peste e li
cholera. Deo reclama ti tip de punition in Eze.14:21: « Yes, talmen parla li Senior, YaHWéH :
Quamquam yo invia contra Jerusalem mis quar punitiones terribil, li spade, li famine, li
besties feroci e li peste, por exterminar li homes e li besties, ». Note que ti liste ne es
exhaustiv, nam in li modern témpor, li punitiones divin prende mult formes: Cancer, Sida,
Chikungunya, Alzheimer... etc... Yo anque remarka li aparition de un timore pro li
calentament climatic. Massas homan es terrorisat e panicat per li idé del fusion del glacies e li
inundationes que posse resultar. Anc, un fructe del malediction divin que frappa li mentes
homan e constructe mures de separation e odie. Yo clude ti parentese por continuar li studie in
ti contextu del post-fin de gracia que caracterisa li « sept ultim flagelles del colere de Deo ».
Un altri justification por li election del objectivos. Li « sett ultim plagas » completa li
destruction del creation del fine del munde. Por Deo, li Creator, li hora es por li destruction de
su ovre. Do il seque li processu del creation, ma in vice de crear, il destruct. Con « li
settesim ultim plaga », sur li terre, li vive human va extinter, lassante detra se, li terre
redevenit « abysse » in un state chaotic, con quam sol habitatore, Satan, li autor del cca; li
desolat terre va esser su prison durant « mill annus » til li final judicie u con omni altri
rebelles il va esser anihilat secun Apo.20.
Verse 1: « E yo audit un fort voc quel venit del temple, e quel dit al sett angeles: Vade,
e versa sur li terre li sett cuppes del ira de Deo. »
Ti « fort vocie quel venit del temple » es ti del Deo creator frustrat in su max legitim
jure. Sub li titul de Deo creator, su autoritá have un caracter suprem e it ne es ni just ni saj
contestar su desir de far se adorar e glorificar per li observation del die de repos quel il ha
« sanctificat » por ti scope. In su grand e divin sagesse, Deo ha fat que ti qui contesta su jures
e su autoritá va ignorar su max important secretes ante expiar in li « duesim morte » li precie
de su insultes vers li Deo Omnipotent.
Verse 2: « Li unesim departet, e il versat su cope sur li terre. E un malign e dolorosi
ulcer frappat li homes qui havet li marca del bestie e qui adorat su image. »
Essente li dominant potentie e li guvernant autoritá del ultim rebellion, li prioritari
scope in ti context es « li terre » simbol del cadet protestant fé.
Li unesim plage es « un malign ulcer » quel causa fisical suferenties al córpor del
rebelles quel ha fat li election obedir al die de reposa imponet del homes. Li blancos es li
catolicos e protestantes surviventes del nucleari conflicte quel ha, con ti election del unesim
die, li dominic roman, « li marca del bestie ».
Verse 3: « Li duesim versat su cope in li mare. E it devenit sangue, quam ti de un
mort; e omni vivent cose morit, omni cose quel esset in li mare. »
Li « duesim » frappa « li mare » quel il transforma in « sanguine », quam il fat por li
Nil egiptian in li epoca de Moïse ; « li mare », simbol del catolicisme roman, quo visa li Mare
Mediterranian. In ti moment, Deo anihila omni animales de « li mare ». Il comensa li processu
del creation invers, finalmen, « li terre » va reverter se a « inform e vacui » ; it va retrovar su
statu « abysse » original.
Verse 4: « Li triesim versat su cope in li fluvies e in li fontes de aquas. E ili devenit
sanguine. »
Li « triesim » frappa « li aqua » dulci del « fluvies e fontes de aquas » quel subitmen
ancor deveni, del « sanguine ». Ne plu aqua por extinter li sete. Li punition es dur e meritet
pro que ili preparat se a versar li « sanguine » del electes. Ti punition esset li unesim quel Deu
infliget per li baston de Moses al Egiptanes, « bibentes del sanguine » del Hebreos qui esset
tractat quam animales in li dur servitute u mult morit.
Vers 5: « E yo audit li angel del aquas qui dit: Tu es just, tu qui es, e qui esset; tu es
sant, pro que tu ha exercet ti judicament. »
Ja releva, in ti vers, li termines « just » e « sant » quel confirma mi bon traduction del
textu del decrete de Dan.8:14: « 2300 vespre matin e li santitá va esser justificat »; li
« santitá » includent omnicos quel Deo tena por sant. In ti final contextu, li atacca de su
sabbate « sanctificat » merita in tot justicie li judicament de Deo quel fa cambiar « li aqua » a
trincar in « sanguine ». Li parol « aques » designa simbolicmen e duplicmen masses human e
li instruction religios. Pervertet del Roma papal, in Apo.8:11, ambi ha esset changet in
« absint ». Per dir « tu es just pro que tu ha exercet ti judicament » li angel justifica li
mesura exiget del ver perfect justicie quel solmen Deo posse acompleser. Subtilmen, e tre
precismen, li Spirit fat desaparecer del nómine de Deo, li forme « e qui veni », proque il ha
venit; e su aparition apert un present permanent por il e su redemptet, sin obliviar, li munde
restat pur e li sant angles quel ha restat fidel a il.
Verse 6: « Pro que ili ha versat li sanguine del sanctes e profetas, e tu ha dat les
sanguine a trincar : ili es digni de it. »
Li rebelles essente pret a ocider li electes qui deve lor salvation solmen al intervention
de Jesus, anc Deo imputa a les li crimes queles ili vell cometer. Por li sam causes, ili es do
tractat quam li egiptianes del Exode. To es li duesim vez que Deo dice : « ili es digni de it ».
In ti final fase, noi retrova quam ataccatores del electet adventistes, li messagero de Sardes a
quel Jesus hat dit: « Tu es regardat quam vivent, e tu es mort ». Ma in li sam epoca, il dit pri li
electet de 1843-1844: « ili va marchar con me, in vestimentes blanc, pro que ili es digni de
it ». Talmen, a chascun li dignitá quel apartene a le secun li ovres de su fide: « vestimentes
blanc » por li electet fidel, del « sangue » a trincar por li rebelat decadent infidel.
Verse 7: « E yo audit del altare un altri angel qui dit: Yes, Senior Deo Omnipotent, tui
judicamentes es ver e just. »
Ti voce quel veni de « l’altar », simbol del cruce, es tis del Cristo crucificat qui have
special rasones aprobar ti judicament. Nam ti queles il puni in ti moment ha osat reclamar su
salvation, durant que ili justificat un odiosi peccat, preferente obedir un comanda de hom; to
malgré li avertimentes del sanct Scriptures: in Esa.29:13 « Li Senior dit: Quande ti popul
aproxima se a me, it honora me per li bucca e li labies; ma su cordie es lontan de me, e li
timore quel it have de me es solmen un precepte de tradition human ». Mat.15:19 : « In van
ili honora me, docente preceptes quel es comandamentes de homes.»
Vers 8 : « Li quaresm versat su cope sur li sole. E it esset dat le brular li homes per li
foy; »
Li quaresm acte « sur li sole » e fat it calid plu quam usual. Li carnes del rebelles es
« brulat » per ti intens calore. Pos punir li transgression del « sanctitá », Deo va nu punir li
idolatrie del « die del sole » heredat de Constantin 1er. « Li sole » que mult honora sin saver it
actualmen comensa « brular » li pelle del rebelles. Deo fa retornar li idole contra li idolatres.
To es li culminant puncte del « grand calamitá » anunciat in Apo.1. Li moment u quel
comanda al « sole », usa it por punir su adoratores.
Vers 9: « e li homes esset brulat per un grand calor, e ili blasfemiat li nómine del Deo
qui have li autoritá super ti fléaux, e ili ne penitent se por dar le glorie. »
In li nivelle de induration quel ili ha atinget, li rebelles ne penitent se pri lor culpa e ili
ne humilia se avan Deo, ma ili insulta le per « blasfemant » es « nómine ». It esset ja in lor
natura un habitual conduida, quel on trova anc in superficial credentes; ili ne cerca conosser
su veritá e interpreta a lor avantage su silentie despisant. E quande li dificultás eveni, ili
maldice su « nómine ». Li ínescapabilitá de se « penitentie » confirma li contextu del
« surviventes » del « sixte trompette » de Apo.9:20-21. Li íncredul rebelles es religiosi
persones o ne, qui ne crede in li Deo Creator Omnipotent. Lor ocules ha esset por ili un mortal
trappe.
Verse 10: «Li quint versat su cope sur li tron del bestie. E su regno esset covrit de
tenebres; e li homes mordet se li lingue pro dolore,»
Li «quintesim» prende quam specific scope, «li trone del bestie» to es, li region de
Roma u es situat li Vatican, micri religiosi state del papisme u se eleva li basilica de Sant
Peter. Tamen, noi ha videt it, li ver «trone » del papa es situat in li antique Roma, sur li mont
Caelius in li matre-eglesie de omni eglisies del munde, li basilica de Sant Johanne de Lateran.
Deo plunja it in « tenebres » de tinte quel posi omni vidente in li situation de un cec. Li
effecte es terribilmen dolorosi, ma por ti base de comense del religiosi mensonge presentat
sub li titul de luce del sol Deo e in li nómine de Jesus-Crist, it es completmen meritent e
justificat. Li « penitentie » ne es plu possibil, ma Deo sublinea li induration del mentes de su
vivent blancos.
Verse 11: « e ili blasfemiat li Deo del ciel pro lor dolores e lor ulceres, e ili ne
penitentiat se pri lor ovres. »
Ti vers permite comprender que li plagues adplu se e ne cessa. Ma per insistente pri li
absentie del « penitentie » e pri li continuitá del « blasfemias », li Spiritu da nos comprender
que li cólera e li malitá del rebelles solmen cresce. To es li scope desirat per Deo quel les
pressa al limite, por que ili decrete li morte del electes.
Verse 12: « Li sixesme versat su cope sur li grand fluvie, li Euphrates. E su aqua
siccat, por que li via del reyes venient del Oriente vell esser preparat. »
Li « sixesim » prende quam scope, Europa designat per li nómine simbolic del « fluvie
Euphrate » quel designa talmen, in li luce del image de Apo.17:1-15, li populés adoratores de
« li prostituta Babilon li Grand », li Roma papal catholic. Li « siccation de su aqua » vell
posser suggester li anihilation de su population quel es in fact imminent, ma es ancor tro
temporan por que to eveni. In facte, li cose es un rememorisation historic, pro que it es per li
partial siccation del « fluvie Euphrate » que li rey Mede Darius ha captet li « Babylon »
chaldean. Li message del Spirit es do li anuncie del complet imminent defaite del « Babylon »
catolic roman quel conserva ancor suportes e defensores, ma por poc témpor. « Babylon li
grand », va ti vez, vermen « cadir », victet del Deo Omnipotent Jesus-Crist.
Li concertation del tri spiritus ínpur
Verse 13: « E yo videt exear del boca del dracon, e del boca del bestie, e del boca del
fals profete, tri spiritus ínpur, simil a ranes. »
Li verses 13 til 16 ilustra li preparationes del « batalle de Harmagedon » quel
simbolisa li decision mortar li observatores del sabbath recalcitrant ínreductibilmen fidel al
Deo creator. Originalmen, per li medie del spiritisme, li diablo simulant li person de Jesus-
Christ, aparí por convicter li rebelles que lor election del dominica es justificat. Il les
encourage do remover li vive del resistentes fidel qui honora li sabbath. Li trio diabolic
assembla do in un sam combat, li diablo, li catholic, e li protestant, to es, « li dracon, li
bestie e li fals profete ». Ci es complit li « batalle » mentionat in Apo.9:7-9. Li mention del
« bocas » confirma li verbal exchange del consultationes quel ducte al decrete del mort del
ver electes; quo ili ignora o totalmen contesta. Li « ranas » es incontestabilmen, por Deo,
animales classificat quam ínpur, ma in ti message, li Spiritu alude al grand saltus quel ti
animal es capabil de far. Inter « li bestie » europan e « li fals profete » american, hay li larg
oceane Atlantic e li rencontre del du implica far grand saltus. Che li angleses e americanos, li
franceses es caricaturat quam « ranes » e « manjatores de ranes ». Li impur es un specialitá de
Francia, de qui li valores moral ha ruinat se con li témpor, desde su Revolution de 1789 u ella
ha posit súper omnicos, li libertá. Li spirit impur quel anima li trio es ti del libertá quel vole «
ne Deo ne Mastro ». Ili omnes ha resistet li divin voluntá e su autoritá, e do es unit in ti témá.
Ili assembla se pro que ili similá se.
Verse 14: « Nam ili es spiritus de demonios, qui fa prodigies, e qui va vers li reyes de
tot li terra, por assemblar les por li batalle del grand die del Deo omnipotent. »
Desde li malediction del decrete de Dan.8:14, li spiritus del demonios ha manifestat se
con mult success in Anglia e li USA. Li spiritisme esset in li moda del témpor, e li homes ha
acustomat se a ti tip de relation con spiritus invisibil, ma activ. In li fide protestant, gruppes
religios tre numerós mantene relationes con li demonios, credente haver relation con Jesus e
su angeles. Li demonios have grand facilitá por trompar cristanes rejectet de Deo, e ili va
ancor posser convicter les facilmen assemblar se por ocider, til li ultim, li cristanes e li judes
pios, observatores del sabbate. Ti mesura extrem quel menacia de morte li du gruppes va unir
les in li benediction de Jesus-Christ. Por Deo, ti assemblad have li scope de assemblar li
rebelles « por li combatte del grand die del Deo Omnipotent ». Ti reunion have li scope dar al
rebelles un intention de mortificar les, quel va far les self digni de subir li morte per tis qui ha
esset seductet e trompat per lor religiosi mentiras. Li principal motivation del combat
comensat esset precisimen li election del die de repos, e subtilmen, li Spiritu fa remarcar que
li dies proposit ne es egal. Pro que ti quel concerne li sanctificat sabbate es nihil minu secun
su natura quam « li grand die del Deo Omnipotent ». Li dies ne es egal e li forces quel oposse
se ne es it anc. Quam il expulset li diable e su demones ex li ciel, Jesus Cristo in potent
« Micaël », va imponer su victorie a su enemicos.
Verse 15: « Vide, yo veni quam un fure. Felici ti qui vigila, e qui garda su vestimentes,
por que il ne marcha nud e on ne vide su hont!»
Li camp quel combatte contra li observatores del divin sabbate es ti del fals cristanes
infideles, inclús ti del protestantisme a quel Jesus ha dit, in Apo.3:3: « Memora do qualmen tu
ha recivet e audít, e garda e penti. Si tu ne vigila, yo va venir quam un fure, e tu ne va saver a
quel hor yo va venir sur te ». Al contra, li Spiritu declara al elect adventistes qui beneficia de
su plen lumin prophetic in li epoca final de « Laodicea » : « Felici ti qui vigila, e qui garda su
vestimentes », e aludente al institution adventist ejectet desde 1994, il anc dit : « por que il ne
marcha nud e qu'on ne vide su hont! ». Declarat e restat « nud », al retorn del Christ, it va
esser in li camp del hont e rejection, conform a 2 Cor.5:2-3 : « Anc noi geme in ti tent,
desirante revestir nor domicil celestial, si alminu noi es trovat vestit e ne nud ».
Verse 16: « Ili les assemblat in li loc nominat in hebreu Harmagedon. »
Li « assemblé » de quel on parla ne concerne un local geographic, nam it es un «
assemblé » spiritual quel gruppa in su projecte mortal li camp del inamicos de Deo. Plu, li
parol « har » significa mont e it existe efectivmen in Israel un valle de Megiddo ma ne un
mont con ti nómine.
Li nómine « Harmagedon » significa: « precíosi mont », un nómine quel designa, por
Jesus-Crist, su Assemblé, su Elect quel assembla omni su electes. E li versu 14 ha revelat nos
presc clarimen in quo consiste li combatte « Harmagedon » ; por li rebelles, li scop es li divin
sabbat e su observatores ; ma por Deo, li scop es li enemíes de su electes fidel.
Ti-ci « montagne precíosi » designa, in sam témpor, li « montagne de Sinai » desde
quel Deo proclamat su lega a Israel por li unesim vez pos li exida de Egipt. Pro que li scop del
rebelles es efectivmen, in sam témpor, li sabbat del settesim die sanctificat de su quaresim
commandment e su observatores fidel. Por Deo, li caracter « precíosi » de ti-ci « montagne »
es sin question possibil, pro que it ne have egal in tot li historie human. Por proteger it contra
li idolatrie human, Deo ha lassat li real loc de su position esser ínconosset del homes. Falsmen
situat in li sud del peninsula egiptian in li tradition, it trova se in veritá in li nord-ost de
« Madian », u « Jéthro » li patre de « Séphora », li marita de Moises, to es in li nord del
actual Arabia Saudita. Su habitantes da al ver mont Sinaí li nómine « al Lawz » quel significa
« li Legge »; un nómine justificat quel testimonia in favor del racont biblic scrit de Moises.
Ma it ne es sur ti-ci « loco » geografic que li rebelles va affrontar li gloriós e divin Christ
victorios. Pro que ti parol « loco » es trompant e it prende in li realitá un aspecte universal,
pro que li electes es, in ti moment, ancor disperset sur omni terra. Li electes vivent e ti qui es
resussitat va esser « assemblat » per li bon angeles de Jesus-Christ por juntar se a Jesus sur li
nubes del ciel.
Verse 17: « Li settim versat su cope in li aere. E exeat del templo, del tron, un fort voc
quel dit: To es fat! »
Sub li signe del « settim plage versat in li aere », ante que li rebelles executa lor
criminal intent, Jesus-Christ, li ver, aparit omnipotent e gloriós, in un glorie celestial
neimitabil, accompaniat de miriades de angeles. Noi retrova li moment del « settim
trompette » u secun Apo.11:15, Jesus-Christ, li Deo Omnipotent, prende del diablo li regnia
del munde. In Eph.2:2, Paul designa Satan per li titul « prince del potentie del aere ». « Li
aere » es li element del division de tot homanitá terrestrial sur quel il domina til li retorn in
glorie de Jesus-Christ. Li moment de su venida gloriós es ti in quel su potentie divin arrache
del diablo ti domination e su potentie super li homan esseres e il fini it.
Realisa li pacientie de Deo qui atende desde 6000 annus li moment quande il va dir :
« It es fat! » e comprende tande li valore quel il da al « settim die sanctificat » quel profetisa li
arivada de ti moment u li libertá lassat a su creaturas ínfidel va cessar. Li creaturas rebel va
cessar frustrar le, irritar le, despreciar le, e deshonorar le pro que ili va esser destructet. In
Dan.12:1 li Spirit ha profetisat ti gloriós eveniment quel il atribue a « Michael », li celestial
angelic nómine de Jesus-Crist: « In ti témpe va levar se Micaël, li grand chef, li defensor del
infantes de tui popule; e to va esser un témpor de afliction, tal qual nequande ha existet desde
que li nationes existe til ti témpor. In ti témpor, tis de tui popule qui va esser trovat inscrit in
li libre va esser salvat». Deo ne facilita li comprension de su salvific projecte pro que li Bible
ne mentiona li nómine « Jesus » por designar li Messia e it da le simbolic nómines qu revela
su ocultat divinitá: « Emmanuel » (Deo con nos) Esa.7:14: « Pro to li Seniore self va dar vos
un signe, ecce, li yun mina va devenir gravid, ella va parturir un filio, e ella va dar le li
nómine deEmmanuel »; « Etern Patre » in Esa.9:5: « Nam un infante ha nascet a nos, un filio
ha esset dat a nos, e li domination va reposar sur su spalle; on va nominar lo Admirabil,
Consiliero, Deo potent, Etern Patre, Prince del pace».
Verse 18: « E il hat fulmines, voces, tonitrus, e un grand terre-moviment, tal qual
nequande hat esset desde que li hom existe sur li terre, un tam grand terre-moviment. »
Ci noi retrova li frase del versette clave de referentie de Apo.4:5 renovat in Apo.8:5.
Deo ha exeat su invisibilitá, creyentes infidel e incredules, ma anc, elect adventistes fidel,
posse vider li Deo creator Jesus-Crist in li glorie de su retorn. Apo.6 e 7 ha revelat nos li
comportamentes oposit del du camps in ti context terribil e gloriós.
E subissant un potent tremore de terre, ili assista terrifiat al unesim resurrection
reservat al electes de Crist, secun Apo.20:5, e a lor levament in li ciel u ili reuni Jesus. Li
coses eveni quam ili ha esset anunciat in 1 Thes.4:15 a 17: « Ecce, in facte, to quo noi vos
declara secun li parol del Senior : noi li viventes, restat por li aveniment del Senior, noi ne
va preceder tis qui es mort. Nam li Senior self, a un signal dat, al voce de un archangel, e al
son del trompette de Deo, va descender del ciel, e li mortes in Christ va resussitar primmen.
Poy, noi li viventes, qui va har restat, noi va esser levat omnes junt con les sur nubes, al
incontra del Senior in li aere, e talmen noi va esser sempre con li Senior ». Yo profita de ti
vers por extraer li conception apostolic del state del « mortes »: « nor li viventes, restat por li
adveniment del Senior, nor va preceder ti qui morit ». Paul e su contemporanes ne pensat
quam li fals cristanes hodie que li electes « mort » esset in li presentie de Cristo, nam su
reflexion monstra que al contra, omnes pensat que li electes « vivent » vell intrar in li ciel ante
li « mort ».
Verse 19: « E li grand cité esset dividet in tri partes, e li cités del nationes cadet, e Deo
memorat se pri Babilon li grand, por dar le li cope del vin de su ardent colere. »
Li « tri partes » concerne « li dragón, li bestie e li fals profete » assemblat al verse 13
de ti capitul. Un duesim interpretation base se sur ti textu de Zac.11:8: « Yo va exterminar li
tri pastores in un mense; mi anim esset ínpatient pri les, e lor animes anc hat dégoúst por
me ». In ti casu, li « tri pastores » representa li tri componentes del popul de Israel: li rey, li
clero e li profetas. Considerante li final contextu, in quel li protestant e catholic fide es alliat e
unificat, « li tri partes» es identic a: « li dragón » = li diablo; « li bestie » = li seductet
catholic e protestant popules; « li fals profete » = li catholic e protestant cleros.
In li victoriat camp, li bell acord cessa, « li grand cité esset dividet in tri partes »; inter
li victimes trompat e seductet, li camps del bestie e del fals profete, li odie e li rancore inspira
li vengeance contra li seductores trompant responsabil por lor perdition del salvation. Tande li
tema del « vendange » per un sanglant règlement de contes quel have quam principal
objectivos, in tot logica e justicie, li religios instructors. Ti avertiment de Jac.3:1 prende alor
su plen sens: « Mi fratres, que ne existe inter vos un grand númere de persones qui comensa
docer, nam vu save que noi va esser judicat plu severmen ». In ti témpor del « plagues », ti
action es evocat per ti citation: « E Deo memorat Babilon li Grand por dar le cope del vin de
su ardent colere ». Apo.18 va esser totalmen dedicat al evocation de ti punition del impi
religioses.
Verse 20: « E omni insules fugit, e li montes ne esset trovat. »
Ti verset resume li change del terre quel, submisset a enorm chocs, prende un aspecte
de universal chaos, ja « inform » e bentost « vacui » o « desolat ». To es li resultate, li
consequentie, del « peccat desolator » denunciat in Daniel 8:13 e de quel li final punition es
profetisat in Dan.9:27.
Vers 21 : « E un grand tempore de grêle, con grêlones pesant un talent, cadet del ciel
sur li homes; e li homes blasfemiat Deo pro li plage del grêle, pro que ti plage esset tre
grand. »
Lor sinistri labor finit, li habitantes del terra va esser, a lor tur, anihilat per un plage a
quel ili va esser ínpossibil escapar: petres de « grêle » va colpar les. Li Spiritu atribue them li
pése de « un talent » to es, 44,8 kg. Ma ti parol « talent » es plu un spiritual response basat sur
« li parabola del talentes ». Per ti maniere, il atribue al decadent li rol de tis qui ne ha
fructificat li « talent » to es, li dónes, quel Deo ha dat les in li parabola. E ti mal conduida fine
costa les li vive, li unesim, e li duesim quel esset accessibil solmen al ver elect. Til lor ultim
respir de vive, ili continua « blasfemar » (injuri) le « Deo » del ciel quel les puni.
« Li parabola del talentes » va esser adplenit tande literalmen. Deo va dar a chascun,
secun li testimonie del ovres de su fide ; al cristanes infidel, il va dar li morte e monstrar se
tam dur e cruel quam ili pensat e judicat lo. E al electes fidel, il va dar li etern vive secun li
fide quel ili hat plasat in su amor e su perfect fidelitá magnificat in Jesus-Crist por les ;
omnicos secun li principe citat per Jesus in Mat.8:13 : « que it es fat a te secun tui fide ».
Pos ti ultim plage, li terre deveni desolat, priv de omni forme de vive homan. It retrova
assi li caracteristica « abysse » de Gen.1:2.
Capitul 17: Li prostituta es demascat e identificat
Verse 1: « Poy un del sett angeles qui tenet li sett cuppes venit, e il parlat a me,
dicente: Veni, yo va monstrar te li judicament del grand prostituta qui es sedent sur li grand
aquas. »
Desde ti unesim vers, li Spiritu indica li scope de ti capitul 17: li « judicament » del
« grand prostituat » quel es « sedent sur grand aquas » o, qui domina, secun li vers 15, « del
populles, del multitudes, del nationes e del lingues » quel, sub li simbol « Euphrate », ja
designat Europa e su extensiones planetari del religion cristian in li « sixesim trompette » de
Apo.9:14: li USA, Sud-America, Africa e Australia. Li ovre del judicie es ligat al contextu del
« sett ultim flagelles », o « sett cuppes » versat per li « sett angles » in li precedent capitul 16.
Ti signification del cifre « judicament » del numer 17 es confirmat per Daniel 4:17 :
« Ti sententie es un decrete de ti qui vigila, ti resolution es un ordine del sanctes, por que li
viventes save que li Altissim domina super li regne del homes, que il da it a qui il place, e
que il eleva li maxim vil del homes »
Li « judicament » de quel on parla, es ti quel li Deo Omnipotent porta, a quel omni
creatura in li ciel e sur li terra have e va haver contes a render; it es a dir quant important es ti
capitul. Noi ha videt in li message del 3ésim ange del capitul 14 que ti identification have por
consequentie li vive o li morte eternal. Li contextu de ti « judicament » es do ti del « bestie
quel monte del terre » in li capitul 13.
Malgré li historic e profetic avertimentes, vice versu vice, li protestant fide in 1843, e li
oficial adventist fide in 1994, ha cadet judicat de Deo indign del salvation ofertet per Jesus-
Christ. In confirmation de ti judicament, ambi ha intrat in li oecumenic aliantie proposit per li
roman-catholic fide, durant que li pioneros de ambi gruppes hat denunciat su diabolic natura.
Por ne cometer ti erra, li elect deve imperativmen esser convict del identitá del principal
enemico de Jesus-Christ: Roma, in tot su historie pagan e papal. Li culpabilitá del religiones
protestant e adventist es tant plu grand quam li pioneros del un e del altri ha denunciat e docet
ti natural diabolic del catolicisme roman. Ti changeament del du constitue un acte de
traition vers Jesus-Christ li sol Salvator e grand Judicato. Qualmen li cose ha devenit possibil?
Li du religiones ha dat importantie solmen al pace terren e al bon comprension inter li homes;
do desde tande que li fé catolic ne persecuta plu, it deveni por les, frequentabil, mem plu bon,
associabil til li punct de pactar e far aliantie con it. Li opinion e li just judicament de Deo
revelat es talmen despectet e calcat sub li pedes. Li erra esset creder que Deo sercha
essentialmen li pace inter li homes, pro que in veritá, il condamna li tortes fat a su person, a su
lege, e su principies del bon revelat in su ordonanties. Li facte es anc plu grav pro que Jesus
expresset se tre clarimen pri ti tema, dit in Mat.10:34 til 36: «Ne crede que yo ha venit aportar
li pace sur li terre; yo ne ha venit aportar li pace, ma li spada. Nam yo ha venit metter li
division inter li hom e su patre, inter li filia e su matre, inter li belfilia e su belmatre; e li hom
va haver por enemicos li persones de su domo.». Pri su parte, li oficial adventisme ne ha audit
li Spirit de Deo quel, per su restauration del sabatte del settim die inter 1843 e 1873, monstrat
le dominica roman quel il nómina « marca del bestie» desde su instauration li 7 de marte 321.
Li mission del institutional adventisme ha faliat pro que avançant in li témpor, su judicament
pri li dominica roman devenit amical e fraternal, contrari a ti de Deo quel resta invariabilmen
li sam, li dominica cristian heredat del paganisme solar constitue li principal causa de su
colere. Li sol judicament quel importa es ti de Deo e su Revelation profetic have li scope
associar nos a su judicament. In consequentie, li pace ne deve velar li legit irritation del vivent
Deo. E noi deve judicar quam il judica e identificar li regimes civil o religios secun su divin
regard. In consequentie de ti démarche, noi vide « li bestie » e su actiones, mem in témpor de
pace tromposi.
Verse 2: « It es con ella que li reyes del terre ha livrat se al impudicitá, e it es del vin
de su impudicitá que li habitantes del terre ha inebriat se. »
In ti verse, un ligament es stabilisat con li actiones del « fémina Jezabel » acusat per
Jesus-Christ de far trincar un « vin de impudicitá (o de debauch)» spiritual a su servitores in
Apo.2:20; coses confirmat in Apo.18:3. Ti actiones anque liga « li prostituta » a « li stelle
Absint » de Apo.8:10-11 ; li absintie essente su vin toxic a quel li Spirit compara su religiosi
instruction catolic roman.
In ti verset, li reproche quel Deo fa contra li religion catolic es justificat mem in nor
témpor de pace pro que li culpa reprochat atacca su autoritá divin. Li scrituras del sanct Biblia
quel constitue su « du testimones », testimonia contra li fals religiosi instruction de ti roman
religion. Ma it es ver que su fals instruction va haver por su seductet victimes li max mal
consequentie: li etern mort; quo va justificar lor vengativ action del « vendange » de
Apo.14:18 a 20.
Verse 3: « Il transportat me in spiritu in un desert. E yo videt un fémina sedent sur un
bestie escarlat, plen de nómines de blasfemie, havant sett capit e deci cornes. »
«… in un desert », simbol del prova de fide ma anc del climat spiritual « arid »
del context de nor « fine del témpor (Dan.11:40) », ti vez, li ultim prova de fide del historie
terrestri, li Spírit image li situation spiritual quel prevale in ti final context. « Li fémina
domina un bestie escarlat ». In ti image, Roma domina li « bestie quel monte del terre » quel
designa li USA protestant in li moment queles fa « adorar li marca del bestie » catholic per
imposir su die de repos heredat del imperator Constantin 1er. In ti final context, il ne existe plu
diademes, ni sur li « set capes » del religiosi Roma, ni sur li « dec cornes » simboles, in ti
casu, del civil dominatores del cristian populés europan e mundial quel ella manipula. Ma li
tot de ti association es del color del pécca: « scarlat ».
In Apo.13:3 noi lee: « E yo videt un de su capes quam vulnerat a morte; ma su
mortal vulnere esset sanat. E tot li terra esset in admiration detra li bestie ». Noi save que ti-
ci sanation es debitor al Concordate de Napoleon 1e. Desde ti moment, li papisme catolic
roman ne plu persecuta, tamen, releva nos su importantie, Deo continua nominar it « li
bestie »: « E tot li terra esset in admiration detra li bestie ». To confirma li explication dat plu
supra. Li enemica de Deo resta su enemica pro que su peccates contra su lege ne cessa, in
témpor de pace quam in témpor de guerres. E li enemica de Deo es do anc ti de su electes
fidel in témpor de pace o de guerre.
Verse 4: « Ti fémina esset vestit de purpur e escarlat, e ornat per aure, precosi
petres e perles. Ella tenet in su manu un aure cope, plen de abominationes e li impuritás de su
prostitution.»
Ci ancor, li description presentat visa a spiritual defectes doctrinal. Deo condamna su
religios ritus; su messes e su odiosi eucharisties e in prim, su gust por luxe e richesse quel
ducte la a compromisses desirat del reyes, nobles e omni riches del munde. Li « prostitut »
deve satisfar su « clientes » o su amantes.
Ti color « scarlatin » have su orígine in li « prostitut » self: « purpur e scarlatin ». Li
terme « fema » designant un « eclesia », un religios assemblé, secun Eph.5:23 ma anc, « li
grand cité quel have li regnitá super li reyes del terra », quam li versu 18 de ti capitul 18
instruet. In síntese, noi posse recomosser li colores del uniformes « del cardinales e episcopes
» del Vatican roman. Deo mette in image li messes catolic, con li usa del cálice « de aure » in
quel un vin alcoholic es suposit representar li sanguine de Jesus Cristo. Ma quo pensa li
Senior pri to? Il nos di: in loc de su sanguine redemptor, il vide solmen li « abominationes e li
impuritás de su prostitution ». In Dan.11:38, « li aure » esset citat quam ornatu de su eclesies
quel li Spiritu imputa al « deu del fortesses ».
Versu 5: « Sur su fronte esset scrit un nómine, un misterie: Babilon li grand, li matre
del impudicos e del abominationes del terre. »
Li « mysterie » quel es citat in ti versu es un « mysterie » solmen por tis quel li Spirit
de Jesus-Christ ne illumina; to es anc, hélas, li plu mult. Nam, « li success e li successe del
ruses » del regime papal anunciat desde Dan.8:24-25 va esser confirmat til li hore de su
judicament, al fine del munde. Por Deo, it es li « mysterie de iniquitá » quel esset anunciat e
ja mettet in action per li diabol in li témpor del apostoles, secun 2 Thes.2:7: « Nam li mysterie
de iniquitá ja acte; solmen ti quel retene it ancor deve desaparir». Li « mysterie » es ligat al
nómine « Babilonia » self, quo es logic, pro que li ancian cité de ti nómine ne plu existe. Ma
Petro ja donat, spiritualmen, ti nómine a Roma, in 1 Pie.5:13 e, desfortunatmen por li
multitudes decepit, solmen li electes es atentiv a ti precisation ofert del Bible. Atention al
duplic sens del parol « terre » quel anc designa ci, li obédientie protestant, nam tant li
catholic es unificat, tant li protestant es multiplic, por esser designat quam « prostitutas »,
filias de lor « matre » catholic. Li filias partage li « abominationes » de lor « matre ». E li
principal de ti « abominationes » es li soledí, « li marca » de su autoritá religios quel es ligat a
it.
Li sens literal del parol « terre » es anc justificat pro que li intolerantie religiosi
catholic es li instigator del grand aggressiones religiosi international. It ha maculat e fat odiar
li fide christian per incitar li reyes a converter a su obedientie li popules del terre. Ma pos
perder su potentie, su « abominations » ha prolongat se per benedir ti quel Deo maldi e maldir
ti quel il benedi. Su pagan natura revela se quande ella nómina « fratre » li musulmanes de
queles li religion presenta Jesus-Crist quam un del minim profetas.
Verse 6: « E yo videt ti fémina ebri del sangue del santos e del sangue del testimonios
de Jesus. E, vidente la, yo esset surprisat per grand astonament. »
Ti verset reprende un citation de Dan.7:21 precisante ci que, « li sanctes » quel ella
combatte e domina, es efectivmen li « testes de Jesus ». To clarifica grandmen li misterie de
« Babilon li Grand ». Li religion roman trinca « li sanguine » del elect til ebrietá. Qui vell
suspectar un cristan eclesia, quam li papal Roma del modern témpor, esser ti « prostitut » fat
« ebri del sanguine versat per li testes de Jesus » ? Li elect, ma solmen ili. Nam, per li
profetie, li Spirit ha fat les conosser li mortifer designes de lor enemica. Ti retorn a su mal e
crudel natura va esser li visibil consequentie del fine del témpor de gratie. Ma ti malicie va
esser precipue, in un maniere ancor plu astonant, li natura del dominant protestant fé de ti fine
del munde. Li Spirit cita separatmen « les santes » e « li testimones de Jesus ». Li unesim
« santes » subit li persecutiones roman pagan del republic e del imperie; « li testimones de
Jesus », ili, es frappat per li Roma pagan imperial e papal. Pro que li prostitut es un cité:
Roma; « li grand cité quel have li regnitá super li reyes del terre » desde su ariva in Israel, in
Judea in 63, secun Dan.8:9: « li max bell país ». Li historie del salvation va finir se sur un
prova de fide in quel « li testimones de Jesus » va aparir e acter por justificar ti expression; ili
va dar a Deo un bon motive por intervenir por salvar les del morte programmat. A su epoca,
Johann hat bon motives por esser astonat per li « misterie » quel concernat li cité de Roma. Il
conosset it solmen sub su aspecte pagan imperial dur e sin pietá quel hat inviat le in detention
sur li insul Patmos. Li simboles religios quam li « cale de oro » tenet per li « prostitut »
posset do justmen astonar le.
Verse 7: « E li angel dit me: Pro quo tu es astonat? Yo va dir te li misterie del fémina e
li bestie quel la porta, quel have li sett capes e li deci cornes. »
Li « mysterie » ne have li vocation a durar sempre, e comensante del versu 7, li Spirit
va dar detallies quel va permisser a Johannes e a nos self levantar li « mysterie » e identificar
clarimen, li cité de Roma, e su rol in li image del versu 3 de quel li simboles es, denov, citat.
« Li fémina » designa li religiosi natura del papal Roma, su pretension a esser « li
sponsa del Agnelle », Jesus-Christ. Ma Deo nega ti reclama per nominar la « prostitut ».
« Li bestie quel la porta » representa li regimes e li populés queles reconosse e
legitima su religiosi pretensiones. Ili have quam historic orígine li « deci cornes » del regnes
format in Europa pos que ili esset liberat del domination del imperial Roma conform al image
dat in Dan.7:24. Ili succede al imperial Roma del « quar animal ». E ti territories concernat
resta til li fine li sam. Li frontieres move, li regimes change, passante del monarchie al
republicas ma li norme del fals christianisme papal roman les uni por li pejor. In li curs del
20esim secul, ti union sub li egide roman es concretisat per li Union Europan actuat sur « li
tractates de Roma » del 25 Mart 1957 e 2004.
Verse 8: « Li bestie quel tu ha videt esset, e it ne es plu. It deve monter del abisse, e
ear al perdition. E li habitantes del terre, tis quel nómine ne ha esset scrit desde li fundation
del munde in li libre de vive, va astoniar se vidente li bestie, pro que it esset, e que it ne es
plu, e que it va reaparir. »
« Li bestie quel tu ha videt esset e it ne es plu ». Traduction: li religiosi intolerantie
christian esset desde 538, e it ne es plu, desde 1798. Li Spiritu sugera li profetizat duration
sub diferent formes por li papal regnant intolerant desde Dan.7:25: « un témpor, témpores, e
un demi témpor; 42 mensus; 1260 dies ». Quamquam su intolerantie ha finit per li action de
« li bestie quel monte del abisse », quel designa li Revolution francesi e su national ateisme in
Apo.11:7, ci li terme « abisse » es presentat quam un activitá ligat al diablo, li « Destructor »,
qui destructe li vives e deshumanisa li planeta terra, e quel Apo.9:11 nómina « li ange del
abysse ». Apo.20:1 va dar li explication: li « diabol » va esser ligat durant « mill annus » sur li
terra deshumanisat nominat « abysse ». Atribuente su origines a « li abysse », Deo revela que
ti cité ne ha nequande ínit relation con le; tam durant su dominacion pagan, quo es tre logic,
quam anc durant su tot activitá religiosi papal, in contrari a quo mult multitudes de homanes
decepteros crede por lor perdition, pro que ili va partiprender con it, su « perdition » final ci
revelat. Havente desprizat li parol profetic, li victimes del seductiones de Roma va esser
astonat pro que li religiosi intolerantie va « reaparir » in ti final context anunciat e revelat.
Deo rememora talmen, que il conosse li nómine del electes, desde « li fundation del munde ».
Lor « nómines » esset inscriptet in « li libre de vive del Agnelle» Jesus Cristo. E por salvar les,
il ha apertet lor inteligentie pri li misteries de su profeties biblic.
Yo ci proposi un duesim analise de ti verset pri li parol « abísse ». In ti reflexion, yo
considera li context final visat del Spirit secun su description del « bestie escarlate » del
verset 3. Noi ha videt it, li absentie del « diademes » sur li « deci cornes » e li « set capités »
situa it in « le fine del témpor » ; ti de nor epoca. Yo ha longmen considerat que li notion
« bestie » ne posset concerner solmen un action intoleranti e despot, e pro to ne posset esser
atribuet solmen al regime intoleranti del ultim dies marcat per li ultim prova de fide universal.
Ma in fact, in ti fine del hiverne 2020 del divin témpor, un altri idé ha inspirat me. Li
« bestie » in facte constantmen mortifica li animas human, e li victimes de su exacerbat e
extrem doctrines humanistic es mult plu numerosi quam tis queles su intolerantie causat. De u
veni ti nov seductori e trompatori conduida humanistic? It es li fructe del heritage del líber
pensa provenient del filosofes revolutionari quel Deo visa in Apo.11:7 sub li nómine del
« bestie quel monte del abysse ». Li colore « scarlatin » ligat al « bestie » de nor témpor, del
vers 3 de ti capitul, denuncia li peccat generat per li excesse de libertá quel li hom se ha
acordat. Qui it representa? Li dominant occidentales de orígine cristian de queles li bases
religios es heredat del catolicisme europan: li USA e li Europa entarmen seductet del religion
catolic. Li « bestie » quel Deo monstra nos es li resultate final del actiones profetisat in li
message del « quintes trompette ». Li protestant féde, seductet per li pacificat catolic féde,
unifica li protestantisme e li catolicisme malédictet de Deo, juntet per li oficial institutional
adventisme in 1994, por « li preparation del combatte » de Apo.9:7-9, « de Harmagedon »,
secun Apo.16:16, que ili va juntmen, pos li « sixesim trompette », ducter contra li ultim fidel
servitores de Deo, qui garda e practica su sabbat; li repose del settim die ordonat per li
quaresim de su deci comandamentes. In li témpor del pace, lor paroles exalta li fraternal
amore e li libertá de conscientie. Ma ti libertá outrageosi e mentirosi rendet libertari ducte al
« duesim morte » li multitudes quel popula li munde occidental; quel caracterisa se, in parte,
per li ateisme, in parte, per li indiferentie, e in plu micri parte, per religiosi engagementes sin
valore, pro que ili es condamnat de Deo pro lor religiosi fals doctrines. Talmen, ti-ci « bestie »
humanistic ha bon prendet su origines in « li abysse » quam li Spirit revela it in ti vers, in li
sensu que li religion cristian ha devenit li image e li application del pensa humanistic del
filosofes, grec, frances o foren revolutionarios. Qualmen li baisa de Judas por Jesus, li fals
amore humanistic seductor del témpor del pace occide plu quam li spada. Li « bestie » de
nor témpor de pacíe hereda anc li caracter « tenebres » quel li parol « abîme » da it in Gen.1:2
: « Li terre esset informe e vacui: il hat del tenebres sur li superficie del abîme, e li spirit de
Deo movet se super li aquas ». E ti caracter « tenebres » del societés de orígine cristian es self
paradoxalmen heredat del « lúmines », nómine dat al líber pensatores revolutionari frances.
Per proposir ti syntese, li Spirit atinge su scope quel consiste in revelar a su fidel
servitores su judicie pri nor occidental munde e li reproches quel it adressa a it. It denuncia
talmen, su mult peccates e su traiciones vers Jesus-Christ, li unic Salvator quel lor actiones
deshonora.
Verse 9: « To es li inteligentie quel have sagesse: li sett capit es sett montes, sur queles
li fémina es sedent. »
Ti verse confirma li expression per quel Roma esset longmen nominat: « Roma, li cité
con sett collines ». Yo ha retrovar ti apellation citat in un old scolari atlás geografic del annu
1958. Ma li cose ne es contestabil; li « sett montes» nominat « collines » resta anc hodie
portant li nómines: Capitole, Palatin, Caelius, Aventin, Viminal, Esquilin, e Quirinal. In su
pagan fase, ti collines « locs alt » ha omni portat temples dedicat al idolatrisat divinités
condamnat per Deo. E por honorar « li deo del fortesses », li fé catholic ha erectet a su vice su
basilica, sur li Caelius designant « li ciel » secun Roma. Sur li Capitole, li « cap », se eleva li
palaisse del Mairie, aspecte civil del magistratura. Precisa que li alliat del ultim dies, America,
domina anc ella desde un « Capitole » situat in Washington. Ta anc, li simbol « cap » es
justificat per ti alt magistratura quel va remplazzar Roma, e dominar, a su vice, li habitantes
del terra, « in su presentie » secun Apo.13:12.
Verse 10: « To es anc sett reyes: quin ha cadet, un existe, li altri ancor ne ha venit, e
quande it va venir, it deve restar poc témpor. »
In ti verse, per li expression « sett reyes », li Spirit atribue a Roma « sett » regimes de
guvernament quel successivmen, por li six prim: li monarcie desde 753 til 510; li
Republica, li Consulat, li Dictatura, li Triumvirat, li Imperie desde Octave, César August sub
quel Jesus nascet, e li Tetrarchie (4 associat imperatores) in li settesim position inter 284 e
324, quo confirma li precission « it deve durar poc témpor »; in fact 30 annus. Li nov
imperator Constantin 1er va rapidmen quitar Roma e installar se in li Oriente a Byzance
(Constantinople renominat Istanbul per li Turcos). Ma ja in 476, li occidental imperie de
Roma fracca e li « dec cornes » de Daniel e de Apocalypse prende lor índependentie per
formar li regnes de Europa occidental. Desde 476, Roma resta sub li occupation del barbares
Ostrogothes, de queles it va esser liberat in 538, per li general Belisario inviat con su armés
per li imperator Justiniano qui reside in li Oriente in Constantinopole.
Verse 11: « E li bestie quel esset, e quel ne es plu, es self un ottim rey, e it es del numer
del sett, e it va al perdition. »
Li « ottim rey » es li religiosi guvernament papal stabilisset in 538 per li imperial
decret favorabil del imperator Justinien 1il. Il respondet talmen a un demande de su marita
Theodora, anteyan « prostitut », quel intervenit in favor de Vigile, un de su amicos. Qualmen
li versu 11 precisa, li papal regime aparisse in li témpor del « sett » guvernamentes mentionat,
durant que it constitue un nov forme inedit quel Daniel indicat quam un rey « diferent ». To
quo preexiste in li témpor del « sett » precedent reyes, es li titul del religiosi chef roman ja
atribuet a su imperatores e desde su origines: « Pontifex Maximus », latin expression traductet
per « Souverain Pontife », quel es anc, desde 538, li oficial titul del Pape catolic roman. Li
roman regime quel existe in li moment quande John recive li vision, es li Imperie, o li sixesim
roman guvernament; e in su epoca, li titul de « souverain pontife » es portat per li imperator
self.
Li retorn de Roma sur li scène historic es debit al rey Franc, Clovis 1er, « convertet » al
fals credentie cristan del témpor, in 496; to es, al catolicisme roman quel hat obediet
Constantin 1er e quel ja esset frappat per li malediction de Deo desde li 7 de marte 321. Pos li
domination imperial, Roma esset invadet e dominat per populos foren arivant in migrationes
massiv.Li incomprension del diferent lingues e culturas es li base del problemas e luctes
intern quel destructet li unitá e fortie roman. Ti action es aplicat de Deo in li present témpor in
Europa por debilisar it e livrar it a su enemicos. Li malediction del experientie del « turre de
Babel » conserva tra li secules e millenies omni su effectes e su eficacie por ducter li
homanitá in li desfelicitás. Pri Roma, in fine, it passat sub li domination del Ostrogotes arian,
doctrinalmen contra li catholic roman subtenet del imperatores bizantin. It do deve esser
liberat de ti domination por far possibil sur su sol li installation del regime papal roman in
538. Por acomplir li cose secun Dan.7:8-20, « tri cornes esset abassat » ante li papisme (li litt
corne) ; es afetat popul hostil al catolicisme roman del Episcopes de Roma, successivmen, in
476, li Herules, in 534, li Vandales, e li 10 de julí 538, « per un tempesta de nive », liberat del
occupation del Ostrogotes per li general Belisario inviat per Justin Ier, Roma posset intrar in su
regime papal exclusiv, dominant e intolerat, instituet per ti imperator, secun li demande del
intrigant Vigile, li unesim papa in titul. Desde ti moment, Roma es redevent « li grand cité
quel have li regnitá super li reyes del terre », del vers 18, qui va al « perdition », quam li
Spiritu precisa, ci, un duesim vez, pos li vers 8.
Li papisme do ne retroveni a Sant Petro quam it pretende ma al decrete de Justiniano
1er li imperator byzantin quel ha dat it su titul e su religiosi autoritá. Talmen, li soledí esset
ordonat per li imperator roman Constantin 1er li 7 de marte 321 e li papisme quel justifica it
esset instalat per li byzantin imperator Justin 1er in li annu 538; du dates con li max terribil
consequenties por li tot homanitá. It es anc in 538 que li Episcop de Roma prende por li
unesim vez li titul de Pape.
Verse 12: " Li deci cornes quel tu ha videt es deci reyes, queles ancor ne ha recivet un
regn, ma queles recive autoritá quam reyes por un hore con li bestie."
Ci, in contrari a Dan.7:24, li message visa un tre curt témpor situat sur li fine del
« témpor del fine ».
Quam in li témpor de Daniel, in li témpor de Johannes, li « deci cornes » del imperie
roman ne hat ancor prendet o retrova lor índependentie. Ma, li context visat in ti capitul 17
essente ti del fine del munde, it es li rol que li « deci cornes » tena in ti precís context quel es
evocat per li Spirit, quam li versettes sequent va confirmar it. « Li hor » profetiat designa li
témpor del ultim prova de fide anunciat, in Apo.3:10, al pioneros fidel del adventisme del
settim die de 1873. Li message esset por noi, lor herederos, li fidel del luce adventiste dat per
Jesus-Christ, a su electes, in 2020.
Secun li codic profetic dat al profeta Ezechiel (Eze.4:5-6), « un die » profetic vale « un
annu » real, e do, un « hore » profetic vale 15 dies real. Li grand insistentie del message del
Spiritú quel va citar trivez li expression « in un sol hore » in li capitul 18, porta me a deducer
que ti « hore » visa li témpor inter li comense del 6ésim del « sett ultim plagas » e li retorn in
glorie de nor divin Senior Jesus qui reveni in li glorie del Archangel « Micaël » por arracar su
electes al morte programmat. Ti-ci « hore » es do ti quel dura li « combatte Harmagédon ».
Verse 13 : « Ili have un sam intention, e ili da lor potentie e autoritá al bestie. »
Visante li epoca de ti ultim prova, li Spiritu di de li « deci cornes » : « Ili have un sam
intention, e ili da lor potentie e autoritá al bestie ». Ti intention quel ili parte consiste a far
respectar li reposa dominic per omni li suriviventes del triesim guerre mondal nuclear. Li
ruina ha mult reductet li militari potentie del ancian nationes europan. Ma, li victores del
conflict, li protestantes american obtene del suriviventes, un total abandon de lor suveranitá.
Li motive es diabolic, ma li decadentes ignora it, e lor spiritus livrat a Satan ne posse far altri
quam acomplir su voluntá.
It es solmen desde li coalition del « dracon », del « bestie » e del « fals profete», que li
« deci cornes » abandona lor autoritá al « bestie ». E ti renunciation es causat per li intensitá
del suferenties que li plagas de Deo fa les subir. Inter li proclamation del decrete de morte e su
application, un témpor de 15 dies es dat al observatores del sabbate por adoptar « li marca del
bestie », su « soledí » roman maculat per li pagan solari cult. Li revenida de Jesus Cristo esset
previdet por li printempe precedent li 3 de april 2030, except errore in li interpretation del
termino « hore », li decrete de morte vell esser promulgat por ti date o un date inter it e li die
del printempe 2030 de nor actual usual calendarium.
Por bon comprender qual va esser li situation del témpor final, tene in mente li sequent
fatte. Li fine del témpor de gratie es identificabil solmen per li electes qui liga it al
promulgation del lege dominic; plu precisimen, pos it. Por li miscellanie del incredul e rebel
populés ancor vivent, li promulgation del lege dominic aparit solmen quam un mesura de
general interesse sin consequenties por les. E it es solmen pos haver subit li prim quin plagas,
que lor colere vengativ les ducte a aprovar completmen li decision de « ocider » ti qui es
presentat a les quam li responsabil por lor punition celestial.
Verse 14: « Ili va combatter contra li agnelle, e li agnelle va victoriosar les, pro que il
es li Senior del seniores e li Rey del reyes, e li vocat, li elect e li fidel qui es con le anque va
victoriosar les. »
« Ils va combatter contra li Agnello, e li Agnello va victoriosar les …», pro que il es li
Deo omnipotent a quel null potentie posse resistar. « Li Rey del reyes e Senior del seniors » va
imposer su fortie divin al reyes e senioros, li max potent, del terre. E li electes qui ha
comprendet li cose va victoriar con le. Li Spiritu memoras ci li tri criterias exiget de Deo de
parte de tis qu'il salva e qui ha comensat li via del salvation quel comensa por les per li statu
spiritual « de nominat » e quel transforma se pos, quande it es li casu, in statu « de electet »,
per « li fidelitá» manifestat vers li Deo creator e tot su luce biblic. Li combatte visat es li
combatte « de Harmagedon », de Apo.16:16 ; « li hore » u li « fidelitá » del « electet »
« vocat » es mettet a prova. In Apo.9:7-9, li Spirit ha revelat li preparation del protestant
por ti « combatte » spiritual. Condamnat a morir, pro lor fidelitá al sabbate, li electes
testimonia li confidentie in li promessas profetizat per Deo e ti testimonie quel es dat a il, da a
il li « glorie » quel il exige in li message del unesim angele de Apo.14:7. Li defensores e
partisanes del dominica obligatori va trovar, in ti experientie, li morte quel ili va preparar dar
al electes de Jesus-Christ. Yo memora ci, a ti qui es sceptic e dubita que Deo da tant
importantie a dies de repos, que nor humanitá ha perdit su eternitá pro li importantie quel il
hat dat a « du árbores » del jardin terrestrial. « Harmagedon » reposa sur li sam principie in
substitution del « du árbores » noi have hodie « li die del conossentie del bon e mal », li
soledí, e « li die del sanctificat vive », li sabbate o saturdí.
Verse 15: « E il dit me: Li aquas que tu ha videt, sur queles li prostituta es sedent, to
es populos, multitudes, nationes, e lingues. »
Li verse 15 nos da li clave quel permisse atribuer al « aquas » sur queles « li prostituta
es sedent », li identitá del populos europan nominat « cristan », ma precipue, falsmen e
decepivmen « cristan ». Europa have li caracteristica de gruppar populos qui parla « lingues »
diferent; quo debilisa li unions e li allianties fat. Ma in li ultim témpor, li lingue anglesi serve
quam pont e favorisa li international exchange; li general instruction del homes diminue li
eficacie del arme del malediction divin e oposse se al plan de su Creator. Su response va ergo
esser plu terribil: li morte per li guerre e al fine, per li splendore de su glori advent.
Verse 16: « Li deci cornes quel tu ha videt e li bestie va odiar li prostituta, va
desnudar la, va manjar su carne, e va consumer la per li foy. »
Li verse 16 anuncia li programma del capitul 18 quel veni. It confirma li inversement
del « deci cornes e del bestie » queles, pos haver la suportat e aprobat, fini per destructer « li
prostituta ». Yo rememora ci que « li bestie » es li regime del association del poteres civil e
religios e que it designa in ti contextu, li potentie del popul american oficialmen protestant e
del popules europan catholic e protestant, durant que « li prostituta » designa li clero, to es, li
autoritates docent del potentie religios catholic: li monacos, li sacerdotes, li episcopes, li
cardinales e li Pape. Talmen, in li retornament, li popules europan catholic e li popul american
protestant, to es, li du victimes del mensonge roman, leva se contra li clero del catholicisme
papal roman. E ili « la consumerá per li foy » quande per su gloriós intervention, Jesus va
abatter su masca seductiv e trompant diabolic. Li « deci cornes », « la desnudará e la fará
nud » pro que ella vivet in luxu, ella va esser despoliada, e pro que ella vestit se con un
aparentie de santitá, ella va aparer « nud » to es, in li hont spiritual, sin alcun justicie celestial
por vestir la. Li precission, « elles va manjar su carnes », expressa li ferocitá sanglant de su
punition. Ti vers confirma li thema del « vendange » de Apo.14:18 a 20: Ve al uvas del
colere!
Verse 17: « Porque Deo ha mettet in lor cordes exequer su intention e exequer un sam
intention, e dar lor regnité al bestie, til que li paroles de Deo es acomplet. »
Li verset 17, sub li cifre del judicament, nos revela un important pensa del Deo
celestial quel li homes have tort de desprizar o traktar con indiferentie. Deo insiste ci, por que
su electes es convictet, que il es li sol Mastro del « terribil lude » quel va comensar se in li
témpor previdet. Li programa ne ha esset concepet per li diablo, ma per Deo self. Omnicos
quel il ha anuncat in su grand e sublim Revelation quel concerne Daniel e Apocalipse ha ja
esset acomplet, o resta por acompleser se. E pro que « li fine de un cose es plu bon quam su
comense » secun Ecc.7:8, Deo visa por noi ti final prova de fidelitá quel va separar nos del
fals cristanes e far nos digni intrar in su eternitá celestial pos li nuclear destruction del Triésim
Guerre Mundial. Do noi have solmen atender con confidentie pro que omnicos organisat sur li
terre es un « design » conceput de Deo self. E si Deo es por noi, qui va esser contra nos,
except ti queles have « designes » assassinos va tornar se contra les ?
Quo significa li precission « til que li paroles de Deo es plenmenet » ? Li Spirit refere
al sorte final destinat al « micri corne » papal talmen quam it es ja profetisat, in Dan.7:11 :
« Yo regardat tande, pro li paroles arrogant quel li corne pronunciat;e durant que yo
regardat, li bestie esset mortat, e su corpore esset destructet, livrat al foy por esser brulat » ;
in Dan.7:26 : « Poy va venir li judicament,e on va remover su domination, quel va esser
destructet e anihilat por sempre » ; e Dan.8:25 : « Pro su prosperitá e li successe de su
astutie, il va haver arrogantie in li corde, il va perir mult homes qui vivet pacificmen, e il va
elevar se contra li Chef del chefs;ma it va esser ruptet, sin li efortie de alcun manu ». Li
reste del « paroles de Deo » concernent li fine de Roma va esser presentat in Apo.18, 19 e 20.
Verse 18: « E li fémina que tu ha videt, it es li grand cité quel have li regnitá super li
reyes del terre. »
Li verse 18 oferta nos li max convicent pruva que « li grand cité » es efectivmen
Roma. Comprenem it, li angel parla a Joan personalmen. Anc, quande il dit: « E li fémina
quel tu ha videt, es li grand cité quel have li regnitá super li reyes del terre », Joan es ductet a
comprender que li angel parla pri Roma, « li cité con sett collines », quel, in su epoca, domina
in maniere imperial li diferent regnes de tot su enorm Imperie colonial. Sub su aspecte
imperial, it ja ha « li regnitá super li reyes del terre » e va conservar it sub su domination
papal.
In ti capitul 17, tu posse constatar it, Deo ha concentrat su revelationes permissent
identificar con certitá li « prostituat », su enemica de « li tragedie del secules » cristian. Il da
assi al numeró 17 un autentic sens de su judicament. To es ti constatation quel ha ductet me a
valorisar li anniversarie del 17-esim centenari del instauration del peccat quel constitue li
adoption del soledí del 7 de marte 321 (oficial date ma 320 por Deo) quel noi ha experit in ti
annu 2020 nu passat. Noi posse constatar que Deo ha efectivmen marcat it per un malediction
sin precedent in li historie del era cristan (Covid-19) quel ha provocat un economic colapse
mundal plu desastrosi quam li Duesim Guerre Mundial. Li altri maledictiones del just
judicament divin veni pos, noi va decovrir les, die pos die.
Apocalipse 18: li prostituat recive su punition
Pos revelar li detallies quel permisse li identification del prostituat, li capitul 18 va nos
ducter in li contextu, tre special, del fine del « batalie de Harmagedon ». Paroles revela su
contenete: « li hora del punition de Babilon li grand, li matre del prostituates del terre »; li
hora del « vendange » sanglant.
Verse 1: « Pos to, yo videt descender del ciel un altri angele, quel havet un grand
autoritá; e li terre esset illuminat per su glorie. »
Li angele portant un grand autoritá es del camp de Deo, in fact, Deo self. Micaël chef
del angeles es un altri nómine quel Jesus-Crist ha portat in li ciel ante su terrestri ministerie. It
es sub ti nómine, e per li autoritá quel esset reconosset a le per li sant angeles, que il expulset
del ciel li diablo e su demones, pos su victorie sur li cruce. Do it es sub ti du nómines que il
reveni vers li terre, in li glorie del Patre, por retirar su preciosi electes; preciosi pro que fidel e
que ti fidelitá sub prova esset demonstrat. It es in ti contextu que il veni honorar per su fidelitá
tis qui ha sapientmen obediet per dar le li « glorie » quel il exiget desde 1844 secun Apo.14:7.
Gardante li sabbat, su electes glorificat le in li titul de Deo creator quel il posse solmen
legitimmen desde su creation del cielic e terren vives.
Verse 2 : « Il criat per un fort voc, dicente : It ha cadet, it ha cadet, Babilon li grand!
It ha devenit un habitation de demones, un refugie de omni spirit ínpur, un refugie de omni
ínpur e odiosi avie, »
« Ella ha cadet, ella ha cadet, Babilon li grand! ». Noi trova li citation de Apo.14:8 in
ti verset 2, ma ti vez, it ne es pronunciat in un sensu prophetic, ma pro que li proves de su
cadita es dat al human survivent de ti final moment de su seductiv activitá trompant. Li masca
de santitá del papal Roman Babilonia anc cade. It es in fact « un habitat de demones, un
refugie de omni spirit impur, un refugie de omni avie impur e odiosi, ». Li mention de «
li avie » veni a nos rememorar que detra li terren actiones sta li celestial inspirationes del mal
angeles del camp de Satan, lor chef, e prim rebelle del divin creation.
Verse 3: «pro que omni nationes ha bibit li vin del furie de su impudicitá, e que li reyes
del terra ha livrat se con ella al impudicitá, e que li mercatores del terra ha enrichit se per li
potentie de su luxu.»
«… pro que omni nationes ha bibit li vin del furie de su impudicitá,… » Li religiosi
agressivitat aparit sur li instigation del roman-catholic papal potentie quel, pretendente esser
in servicie de Jesus Cristo, monstrat un total despect por li lecciones de conduida quel il
instruet sur terre a su discípules e su apostoles. Jesus plen de dulcor, li papes plen de furie;
Jesus, model de humilitá, li papes, models de vanitá e orgolie, Jesus vivent in li material
povritá, li papes vivent in li luxu e li richesse. Jesus salvat vives, li papes fat morir injustmen e
inutilmen innumerabil multitudes de homan vives. Ti roman-catholic papal cristianisme do
ne null similitude con li fide dat quam model per Jesus. In Daniel, Deo ha prophetat « li
successe de su ruses », ma pro quo ti successe ha esset obtenet? Li response es simplic: pro
que Deo ha dat it a le. Nam noi deve memorar que it es sub li titul de punition de « li duesim
trompette » de Apo.8:8, que il ha suscitat ti regime cru e dur por punir li transgression del
sabbato abandonat desde li 7 de marte 321. In un studie comparativ con li plagues quel vat
frappar Israel pro su infidelitá vers li comandamentes de Deo, in Lev.26:19, Deo dit: « Yo va
fracassar li orgolie de vor fortie, yo va far vor ciel quam ferre, e vor terre quam cuprum ».
In li nov alliantie, li papal regime esset suscitat por acomplir ti sam maledictiones. In su
projecte, Deo es simultanmen Víctime, Juge e Executionator por satisfar li exigenties de su
lege de amor e de su perfect justice. Li transgression del sabbath ha custat, desde 321, tre car
al humanitá, quel ha payat su tribúte, in guerres e massacres inutil, e in epidemicas mortal e
devastant creat del Deo creator. In ti versu, « li impudicie » (o « li debauche ») es spiritual, e
it qualifica un conduida religios indign. Li « vin » simbolisa su instruction quel distilla, in li
nómine de Cristo, « li furie » e li odie diabolic inter omni popules devenit, pro it, victimes
ataccat o ataccatores.
Li culpabilitá del instruction catolic ne deve celar li culpabilitá del tot homanitá quel,
in su presc totalitá ne partage li valores exaltat per Jesus-Christ. Si li reyes del terre ha trincat
« li vin de impudicie» (debauch) de « Babilonia », it es pro que sub li titul « prostituta», su sol
preocupation esset pleser li clientes; it es li regula, li cliente deve esser satisfat, altramen il ne
reveni. E li catolicisme ha exaltat al max alt nivelle li avaritie, til li crime, e li amor al richesse
e al vive luxuosi. Qualmen Jesus ha docet, ti qui simil se assembla. Li mal e orgolliosi homes
vell perisser in omni casu con o sin it. Memora: li malicie ha intrat li vive human per Cain, li
murderer de su fratre Abel desde li comense del historie terren. « Li mercatores del terra ha
devenit rich per li potentie de su luxu ». To explica li successe del catolic papal roman regime.
Li mercatores del terra crede solmen in moné, ili ne es religiosi fanaticos ma si li religion les
enrichi, it deveni un acceptabil e mem apreciabil partener. Li final context del tema porta me a
identificar precipue li protestant mercatores american pro que li terra designa spiritualmen li
fide protestant. Desde li 16ésim secul, Nord-America, originalmen precipue protestant, ha
acceptat hispanic catolicos e desde tande, li catolic fide es tant representat quam li protestant.
Por ti land, u solmen li « business » conta, li religiosi diferenties ne have plu importantie.
Ganiant per li joye de enrichir se quel li reformator de Geneva, Jean Calvin, encouragiat, li
protestant mercatores trova in li catolic fide li metoda de enrichir se quel li original protestant
norma ne ofret. Li temples del protestantes es vacui con nud mures, durant que li catolic
eclesies es surchargat de reliquies fat de precosi materiales, de ore, de argente, de ivore, omni
materiales quel ti tema enumera in li versu 12. Li richesse del cultes catolic es do, por li
Senior Deo, li explication del debilitation del american protestant fide. Li Dollar, nov
Mammon, ha venit remplazzar Deo in li cordes, e li tema del doctrinas ha perdit omni
interesse. Li oposition existe ma solmen sub li political forme.
Versu 4: « E yo audit un altri voce ex li ciel quel dit: Exeat ex ella, mi popul, por que
vu ne partipie a su peccates, e que vu ne have parte de su plagas.»
Li versu 4 mentiona li moment del ultim separation: « Exeat ex ella, mi popul »; it es li
hore quande li electos va esser levat al ciel, al rencontre de Jesus. To quo ti versu ilustra, it es
li moment del « recolte », thema de Apo.14:14 til 16. Ili es levat, pro que qualmen li versu
precisa, ili ne deve « haver part » in li « flagelles » quel va frappar li papal Roma e su clero.
Ma, li textu precisa que por esser del númere del electes levat, on ne deve haver « participat
in su peccates ». E qualmen li principal peccat es li dominic repos, « marca del bestie »
honorat del catolicos e protestantes in li ultim prova de fide, li credentes de ti du principal
religiosi gruppes ne posse partiprender in li levament del electes. Li necessitá de « Exir de
Babilonia » es constant, tamen in ti versu, li Spiritu visa li momentu quande presenta se li
ultim oportunité obedir a ti ordine de Deo proque li proclamation del lege del soledí marca li
fine del témpor de gratie. Ti proclamation favorisa li prise de conscientie de omni surviventes
del « sixte trompette » (Triesim Guerre Mundial) quo responsabilisa lor election sub li regarde
atent del Deo creator.
Verse 5: « Pro que su peccates ha acumulat se til li ciel, e Deo ha memorat su
iniquitás. »
In su paroles, li Spiritu sugera li image del « turre de Babel » de quel li nómine trova
se in li radica de « Babilonia ». Desde 321 e 538, Roma, « li grand cité » u li « prostitut »
have su « trón », su « sant » sede papal desde 538, ha multiplicat su culpas contra Deo. Desde
li ciel, il ha tenet li cont e ha registrat su peccates acumulat durant 1709 annus (desde 321).
Per su retorn gloriós, Jesus ha demascat li regime papal e por Roma e su fals santitá, it es li
hora payar lor crimes.
Verse 6 : « Paga la qualmen ella ha payat, e rende la duplic secun su ovres. In li cope
quel ella ha versat, versa la duplic. »
Sequente li progression del temas de Apo.14, pos la recolte veni la vendange. E it es al
max mal victimes catolic e protestant del mensonges del catolicisme que Deo adresse su
paroles: « Paga la qualmen ella ha payat, e rende la duplic secun su ovres ». On retene del
historie que su ovres esset li brulores e li torturas de su tribunales inquisitorial. Do it es ti tip
de sorte que li instructor religios catolic va subir duplic, si li cose es possibil. Li sam message
es repetit sub li forme: « In li cope u ella ha versat, versa la duplic ». Li image del copa a
trincar esset usat de Jesus, por designar li torture que su corp vell sufrir, til li final agonia sur
un cruce, ja erectet de Roma, al pede del mont Golgota. Per ti metoda, Jesus rememora que li
fé catholic ha testificat un odiosi despect por li suframentes qu''il ha acceptat endurar, do, it es
su vice experimentar les. Un old proverb va prender in ti moment tot su valore: ne fa jam al
altries quo vu ne vell amar que on fa a vu. In ti action, Deo acomplesi li lege del talion: ocul
por ocul, dente por dente; un lege perfectmen just de quel il ha reservat se li usada individual.
Ma al nivelle colectiv, su application esset permisat al homanes, qui tamen ha condamnat it,
pensante posser esser plu just e bon quam Deo. Li consequentie es desastrosi, li mal e su spirit
rebel ha pejorat e dominat li populés occidental de orígine cristian.
In Apo.17:5, « Babylone li grand », « li prostituat », « tenet un cope de aur plenat de
su abominationes ». Ti precisation visa su religiosi activitá e su special usa del cope del
eucharistie. Su manca de respecte por ti sacri ritu aprendet e sanctificat per Jesus-Christ
merita un punition egalmen special. Li Deo amore fa loc al Deo justicie e li pensa de su
judicament es clarimen revelat al homes.
Verse 7: «Quant ella glorificat se e submerset se in luxu, tant da la torment e dolore.
Pro que ella dit in su corde: Yo es sedent quam un reyessa, yo ne es vidua, e yo ne va vider
dolore!»
In li verse 7, li Spiritu evidenciat li oposition inter vive e morte. Li vive ne-attinget per
li desastre del morte es gai, sin soucie, frivol, in li sercha de nov plesures. Li «Babylone»
roman papal serchat li richesse quel compra li vive de luxu. E por obtener it del potentates e
reyes, ella ha usat e usa ancor li nómine de Jesus-Christ por vender in «indulgences» li pardon
de peccates. To es un detallie quel pesa mult in li balance del judicament de Deu quel ella
deve expiar nu in maniere psychic e fisic. Li reproche de ti richesse e ti luxu reposa sur li
facte que Jesus e su apostules vivet, ili, povri, contentante se con li necessi. Li «torment » e li
« dolor » do veni remplazzar « li richesse e li luxe » del clero catolic papal roman.
Durant su activitá trompant, Babilon dice in su cordie: « Yo es sedent quam reyessa » ;
quo confirma « su reyesse sur li reyes del terre» de Apo.17:18. E secun Apo.2:7 e 20, su
« trón » es in li Vatican (vaticinar = prophetar), in Roma. « Yo ne es vidva » ; su marito,
Christ, quel ella pretente esser li sponsa, es vivent. « E yo ne va vider lucte ». Ext li Eclesie
null salvation, ella dit a omni su adversarios. Ella ha repetit it tant que ella ha finit per creder
it. E ella es vermen convinct que su regne va durar eternimen. Desde que ella reside ta, on ne
ha dat a Roma li nómine de « cité etern »? Plu, essente supportat per li potenties occidental
del terre, ella hat bon motives por creder se humanmen intuchabil e invulnerabil. Ella ne timet
anc li potentie de Deo pro que ella pretendet servir e representar lo sur li terre.
Verse 8: « Pro to, in un sol die, su fleus va arivar, li morte, li dolore e li famine, e ella
va esser consumat per li foy. Pro que it es potent, li Senior Deo qui ha judicat la. »
Ti versette fini omni su illusiones: «pro to, in un sol die»; li die quande Jesus va
revenir in glorie, «su flagelles va arivar» o li punition per Deo va arivar; «li morte, li dolore, e
li famine» in facte, it es in li invers ordine que li coses eveni. On ne mori de famine in un sol
die, do, in prim, «li famine» spiritual es li perde del pane de vita quel es li base del religiosi
fide cristian. Poy «li dolore » es portat por marcar li morte del persones quel es nos proxim,
con queles noi partage sentimentes familial. E finalmen, « li morte » frappa li peccator
culpabil, pro que « li salarie del pécca, it es li morte », secun Rom.6:23. « E it va esser
consumat per li foy », conform al anuncies profetic repetit in Daniel e Apocalypse. Ella self
ha fat arder sur su rogues tant creaturas, ínjustmen, que it es in li perfect divin justicie
que ella perisse self in li foy. « Nam it es potent, li Senior qui ha judicat it » ; durant su
activitá seductori, li fé catholic ha rendit un culte a Maria, li matre de Jesus quel aparit solmen
sub li forme del litt infante quel ella tenet inter su bras. Ti aspecte seductet li mentes human
submisset al sentimentalitá. Un fémina, plu bon, un matre, quant li religion devenit
securisanti! Ma it es li hora del veritá, e li Criste quel ha judicat it veni aparir in li glorie del
Deu Omnipotent; e ti potentie divin de Jesus-Criste, quel ha demascat it, destructe it, per
livrar it al colere vengator de su victimes trompat.
Verse 9: « E omni reyes del terre, qui ha livrat se con ella al impudicitá e al luxu, va
plorar e lamentar se pro ella, quande ili va vider li fumée de su embrasament. »
Ti verset revela li conduida del « reyes del terra quel ha livrat se con ella al impudicitá
e luxu ». Talmen concernat es li reyes, li presidentes, li dictatores, omni ductores del nationes
queles ha favorisat li success e li activitá del catholic, e qui, in li ultim prova, ha aprobat li
decision mortar li observatores del sabbate. Ili « plorar e lamentar se pro ella, quande ili va
vider li fume de su incendie ». Visibilmen, li reyes del terra vide li situation escapar les. Ili ne
ducte plu alcun e constata solmen li incendie de Roma acendet per li victimes trompat,
instrumentes executores del divin venjantie. Lor plores e lamentationes es justificat per li
facte que li valores del munde, queles ha ductet les al max alt potentie, crú bruscmen.
Verse 10: « Tenent se distant, pro timore de su torment, ili va dir: Ve! Ve! Li grand
cité, Babilonia, li potent cité! In un sol hor ha venit tui judicament! »
Li « cité eternal » mori, ella flamba e li reyes del terre se teni distant de Roma. Ili nu
time compartir su sorte. To quo eveni constitue, por ili, un enorm desastre : « Desastre!
Desastre! Li grand cité, Babilon », desastre es repetit du vezes quam, « it ha cadet, it ha
cadet, Babilon li grand ». « Li potent cité! »; tam potent que it diriget li munde per su
influentie sur li ductores del nationes cristian; it es precisimen pro ti condamnat ligamen per
Deo, que li rey Louis XVI e su austrian marita Marie-Antoinette monterat al guillotine, e anc
lor partisanes, victimes del « grand tribulation », quam li Spiritu ha anuncat, in Apo.2:22-23.
« In un sol hor ha venit tui judicament! » ; li retorn de Jesus veni marcar li témpor del fine del
munde. Li ultim prova ha marcat « un hor » simbolic profetizat in Apo.3:10, ma it va suficer
que Jesus-Christ aparé, por que omni li actual situation es renversat, e ti vez, « un hor » in li
literal sens va suficer por obtener ti astonant change.
Verse 11: «E li mercatores del terra plora e es in li duel pro it, pro que nequí compra
plu lor carga,»
Li Spiritu targeta ti vez « li mercatores del terre » visant specialmen li spirit mercantil
american adoptet del suriviventes sur tot li terre quam it ha esset evocat in li studie del capitul
17 precedent. Ili anc « plora e es in li duel pro it, pro que nequí compra plu lor carga ; ».
Ti versu sublinea li culpabilitá del afection del protestantes por li catholic quel it porta li
duel, testimoniante talmen lor atache personal a it per interesse economic. Tande, in absolut
contra, li ovre de reformation esset suscitat per Deo por denunciar li culpabilitá catholic papal
roman e restaurar li veritás comprendet; quo fat in lor témpor li ver reformatores qual Pierre
Valdo, John Wicleff e Martin Luther. Li mercantes vide con tristesse, ili anc, li valores queles
ili afectiona ruinar sub lor ocules, pro que ili vive solmen por li plesir de enrichir se per lor
activitás commercial; far afaires resume li joyes de lor existentie.
Verse 12: «carga de aure, argente, petras preciosi, perles, fin lin, purpur, seda,
escarlate, omni specie de ligne odorant, omni specie de objectes de ivorie, omni specie de
objectes de ligne tre preciosi, de bronze, de ferre e de marmore,»
Ante enumerar li diferent materiales quel es li base del idolatric religion catolic roman,
yo rememora ci, ti special puncte del ver fide docet per Jesus-Christ. Il hat declarat al
samaritan fémina: « Femina, dit Jesus a la, crede me, li hore veni u it ne va esser ni sur ti
mont ni in Jerusalem que vu va adorar li Patre. Vu adora to quo vu ne conosse ; noi, noi
adora to quo noi conosse, nam li salvation veni del Júdes. Ma li hore veni, e it ja ha venit, u
li ver adoratores va adorar li Patre in spirit e veritá; nam tis es li adoratores quel li Patre
demanda. Deo es Spirit, e it es necessi que tis qui lo adora, adora it in spirit e in
veritá. (Johannes 4:21-23) ». Talmen, li ver fide besona null materiale ni utensiles, pro que it
reposa solmen sur un state de mente. E in consequentie, ti ver fide interessa poc li avar e
furtosi munde, pro que it enrichi nequem, solmen spiritualmen, li electes. Li electes adora Deo
in spirit, do in lor pensa, ma anc, in veritá, quo significa que lor pensas deve constructer se sur
li norme indicat per Deo. Omni quo ne es in ti norme es un forme de pagan idolatrie u li ver
Deo es servit quam un idole. In li curs de su conquestas, li republican Roma adoptet li
religiones del landes victet. E un grand parte de su religios dogmas esset de grec origine, li
unesim grand civilisation del antiquité. In nor era, sub li papal forme, on retrova tot ti heritage
junctet con li nov « sant » « cristian » comensante per li 12 apostoles del Senior. Ma, essente
arivat til suprimer li duesim comandament de Deo quel condamna ti practica idolatric, li
catolic fide perpetua li adoration de images sculptet, pictet, o aparint in visiones demonic. Do
it es in li rites de su cultes que noi retrova ti idoles sculptet quel besona materiales, por
prender forme; materiales quel Deo self presenta li liste: « …; cargaison de aur, argént,
petras preciosi, perles, fin lin, purpur, seda, escarlate, omni specie de ligne odorant, omni
specie de objectes de ivorie, omni specie de objectes in ligne tre preciosi, in bronze, in fer e in
marmore, ». « Li aure, li argente, li petras preciosi, e li objectes de valore » « rende
homanage al deo del fortesses » del rey papal de Dan.11:38. Poy, « li purpur e li escarlate »
revesti li prostituta Babilon li Grand in Apo.17:4 ; « li aure, li petras preciosi e li perles » es
su ornamentes ; « li fin lin » indica su pretension al santitá, secun Apo.19:8 : « Nam li fin lin,
to es li just ovres del santes ». Li altri materiales citat es tis qu'ella usa por su idolos sculptat.
Ti materiales de luxe expresse li alt nivelle de devotion del adorator idolatric catholic.
Verse 13: « de cinnamom, aromates, parfumes, mirra, incens, vin, oleo, fin farine,
frument, boves, oves, cavalles, carros, e corpor e animas de homes. »
Li « parfumes, de mirra, de incens, li vin, e li oleo, » mentionat sugera su religios ritus.
Li altri coses es nutritiv elementes e bon quel alude al regne de Salomon, li filio de David,
constructor del unesim temple constructet por Deo, secun 1 Reyes 4:20 til 28. Talmen, li
Spirit denuncia su ínlegal tentativa de reproducer li construction del « templo de Deo » que
ella « blasfemie », in Apo.13:6, e que ella « renversa », in Dan.8:11. Li final precision del
verset, concernent « li córpor e li ánimes de homes », denuncia su collaboration con li
monarques con queles ella partage, illegalmen, li temporal potentie. In li nómine de Cristo,
ella ha religiosimen justificat abominabil actiones, quam li sclavitude, li torture, e li
mortification del creaturas de Deo ; cose quel Deo se reserva in li religiosi dominie ; tisci al
puncte que il resume su actiones in ti paroles : « on ha trovat in la, li sanguine de omnes qui
ha esset egorgiat sur li terre », in versu 18 de ti capitul 18. Citante « les ánimes de homes »,
Deo imputa a la perdita del « ánimes » livrat al diablo per su activitá e su fals pretensiones
religiosi.
Memorá : In li Bible e li divin pensa, li parol « anma » designa un person in omni su
aspectes, su fisic córpor e su mental o psichic pensa, su intelect e su sentimentes. Li teorie
quel presenta « li anma » quam un element de vive, quel separa se del córpor pos li morte e
supervive it, es purmen de pagan grec orígine. In li ancian aliantie, Deo identifica « li ánime
al sangue » de su human o animal creaturas: Lev.17:14 : « Nam li anma de omni carne, it es
su sanguine, quel es in it. Pro to yo ha dit al infantes de Israel: vu ne va manjar li sanguine
de alcun carne; car li anim de omni carnal creatura es su sang : quicunc manja it va esser
eliminat. ». Il prende do contraposition al futur teories grec e prepara un defense biblic contra
li pensas filosofic quel va naster in li pagan popules. Li vive human e animal depende del
function del sanguine. Versat, o contaminat per sufocation, li sanguine ne plu alimenta con
oxygene li elementes del corporal structura, inclús li cerebre, suporte del pensa. E si ti-ci ne es
oxygenat, li principie del pensa cessa e nullcos resta vivent pos ti ultim stadie; solmen li
memorie del composition de « li anim » morte in li pensa etern de Deo in vise de su futur «
resurrection », quande il la « ressuscitará » o, quande il la « suscitará denov », secun li casu,
por li vive etern o por li destruction final del « duesim morte ».
Verse 14 : « Li fructes que tui anim desirat ha departit de te; e omni delicat e magnific
coses es perdit por te, e tu ne va retrovar les.»
In confirmation de to quo ha esset explicat in li precedent verse, li Spiritu imputa li
« desires » del Roma papal a su « anme », su seductiv e deceivant personalitá. Heredero del
filosofies grec, li catholic esset li unesim questionar li atribucion del anim al animales e
homes decovrit sur li nov terre. In facte li question have su response; it depende del selection
del corect auxiliari verbe: li hom ne a un anim, pro que il es un anim.
Li Spirit resume li consequenties del ver morte quel il ha stabilisset e revelat in
Ecc.9:5-6-10. Ti precisationes ne va esser renovat in li scrituras del nov aliantie. On vide do li
importantie del studie del tot Biblie. Destructet, « Babilon» va haver « perdit » por sempre « li
fructes quel su anim desirat » e « omni delicat e magnific coses » quel ella apreciat e serchat.
Ma li Spirit precisa anc: « por te » ; nam li electes, in opposition a ella, va posser prolongar,
eternmen, li apreciation del mervelles quel Deo va ofrir les in parte.
Verse 15: «Li mercatores de ti coses, queles ha enrichat se per ella, va tenir se a
distantie, pro li timore de su torment; ili va plorar e esser in li dolore,»
In li verses 15 til 19, li Spirit prende quam scope « li mercatores qui devenit rich per
it ». Repetitiones fa apparir un insistentie sur li expression « in un sol hor », repetit tri vezes in
ti capitul, sam quam li crit « Ve! Ve! ». Li numer 3 simbolisa li perfection. Deo insiste do, por
afirmar li caractere irrevocabil del anuncie prophetic; ti punition va esser completat in tot su
divine perfection. Li crit, « Ve! Ve! », lansat per li mercatores, fa eco al crit de avise lansat per
su electes in Apo.14:8 : « It ha cadet! It ha cadet! Babilon li Grand ». Ti mercantes assista de
lontan a su destruction, « in li timore de su torment ». E ili have bon motive timar ti fructe del
just colere del Deo vivent, nam regretante su destruction, ili se posi in su camp, e va in lor
turne esser destructet per li homicid colere del inconsolabil victimes del religios deception. Ti
vers fa nos comprender li enorm responsabilitá del comercial interesses in li successe ganiat
per li roman-catolic eclesia. Li « mercatores » ha supportat li prostituta e su max mal crudel e
despot decisiones, solmen pro li desira de enrichment financial e material. Ili cludet li ocules
ante omni su abominabil actes e merita compartir su final sorte. Un historic exemple es li
Parisianes quel prendet li part del catholic contra li reformat desde li comense del
Reformation in li témpor del rey François 1er e pos il.
Verse 16: « e va dir: Ve! Ve! Li grand cité, quel esset vestit de fin lin, purpur e
escarlat, e ornat per aure, precosi petres e perles! In un sol hor tant richesse ha esset
destructet! »
Ti versette confirma li scope; « Babilon li grand, vestit de fin lin, purpur e escarlat »;
li colores del mantelles del reyes, pro que it es con ti titul que li soldates roman burlant covrit
li humeros de Jesus per un mantelle de « purpur ». Ili ne posset imaginar li sense quel Deo
dat a lor action: quam victim expiatori, Jesus devenit portator del peccates de su electes
designat per ti colores, li crimson, o li purpur, secun Esa.1:18. « Un sol hor » va suficer por
destructer Roma, su papa, e su clero, pos li retorn in glorie de Jesus-Christ qui veni impedir li
morte de su electes. In ti final prova, lor fidelitá va far omni diferentie, do, posse noi
comprender pro quo Deo insiste specialmen por fortificar lor fide e li absolut confidentie quel
ili deve acustomar se a plazzar in le. Durant long témpor, li hom ne posset esser convinctet
que un tal destruction « in un sol hor » esset simil a un miracle e do, a un direct intervention
de Deo, quam por Sodom e Gomorra. In nor epoca u li hom domina li nuclear foy, li cose es
min astonant.
Verse 17: « E omni pilotos, omni ti qui naviga vers ti loc, li mareros, e omni ti qui
exploita li mare, stat lontan, »
Ti verse specialmen visa « ti qui exploita li mare, li pilotas, li marineros qui naviga
vers ti loc, omnes restat distant ». It es per profitar del desir del reyes a enrichir se que li papal
eclesie ha self enrichit se. It ha suportat e justificat li conqueste de terres ínconosset del homes
til li epoca de lor decovriment u su servitores catholic ha practicat horribil massacres de
populationes in li nómine de Jesus-Crist. To esset li casu precipue de Sud-America e li
sangosi expeditiones ductet del general Cortés. Li aur arrabat a ti territories revenit in Europa
enrichir li catholic reyes e li complic papalie. Plu, li insistentie pri li aspect marin memoriga
que it es quam regime del « bestie quel ascende del mare » que su ligamen con « li
marineros » fortificat se por lor comun enrichment.
Verse 18 : « e ili criat, vidente li fume de su incendie : Qual cité esset simil al grand
cité ? »
« Quel cité esset simil al grand cité? » crie li marineros vidente « li fume de su
incendie ». Li response es simplic e rapid: null. Pro que null cité ha concentrat tant potentie,
civil quam cité imperial, poy religios desde 538. Li catholicisme ha exportat se in omni terres
del planeta except in Russia u li ortodox oriente-fide ha rejectat it. Pos har accueillit it, China
anc ha combatit e persecutat it. Ma it domina ancor hodie tot li Occidente e su excrescenties
de America, Africa, e Australia. It es li unesim religios turistic site del munde quel atira
visitatores de tot li terra. Unes veni vider « antiqui ruines », altres va ta por vider li loc u
reside li Pape e su cardinales.
Verse 19: « Ils jetat polve sur lor capes, ili plorat e esset in li duel, ili criat e dit: Ve!
Ve! Li grand cité, u omni ti qui have navies sur li mare devenit rich per su opulentie, in un sol
hor it esset destructet!»
It es li triesim vez u omni precedent expressiones es assemblat, e anc li precision « in
un sol hor, it esset destructet ». « Li grand cité u omnes qui have navies sur li mare
enrichisset se per su opulentie». Li acusation deveni tre clar, it es precis per li opulentie del
papal regime que li mar-naves proprietarios ha enrichit se per aportar a Roma li richesse del
munde. Su enrichment, Roma obtene it de su parte del bónes de su adversarios mortat per su
perpetui alliat, li civil monarchic potentie, su armat brache. Qual historic exemple, noi have li
morte del « Templeros », de queles li bónes esset partit inter li corona de Philippe Li Bel e li
roman-catholic clero. Plu tard it va esser li casu del « Protestantes ».
Verse 20: «Ciel, joya te pri it! E vu, li santes, li apostoles, e li profetes, joya vos anc!
Deo ha fat justicie a vu per judicar it.»
Li Spirit invita li habitantes del ciel e li ver santes, li apostoles, e li profetes del terra a
joyar pri li destruction del Babilonia roman. Li joya va esser talmen proportional al dolores e
suferenties que it ha fat suportar o volet infliger al servitores del Deo del veritá, concernent li
ultim electes fidel al sanctificat sabbate.
Verse 21: « Tande un fort angelo prendet un petre simil a un grand mola, e il jetat it in
li mare, dirante: Talmen va esser precipitad violentmen Babilonia, li grand cité, e it ne va plu
esser trovat. »
Li comparation de Roma con un « petre » sugera tri idé. Unesim, li papisme rivalisa
con Jesus-Crist qui es ipse simbolisat per un « petre » in Dan.2:34: «Tu regardat, quande un
petre se desligat sin li auxilie de alcun manu, frappat li pedes de ferre e argil del statua, e les
ruptet in pezzes. » Altri versettes del Biblia atribue anc a it ti simbol de « petre » in Zac.4:7 ;
« principal del angul » in Psa.118:22 ; Mat.21:42 ; e Act.4:11 : « Jesus es li petre rejectet per
vos qui constructe, e quel ha devenit li principal del angul ». Li duesim idé es li allusion al
pretension papal de sequer li apostol « Petre » ; li principal cause de « li successe de su
interprenses e del successe de su ruses », coses denunciat per Deo in Dan.8:25. To anc plu
pro que li apostol Petro ne ha jamás esset li chef del Eclesie christian pro que ti titul apartene
a Jesus-Crist self. Li « ruse » papal es do anc un « mensitá ». Li triesim suggestion concerne li
nómine del feodal religiosi papal, su prestigiosi basilica nominat « Sant-Petro de Roma », de
quel li mult costosi construction ha fat adopter li vente del « indulgenties » quel ha desmascat
it al ocules del monaco reformator Martin Luther. Ti explication resta in strict relation con li
duesim idé. Li loc del Vatican ha servit quam cimiterie ma li tombe presumet de Petro li
apostol del Senior esset in realitá ti de « Simon Petro li mago », un adorator e sacerdote del
deo serpent nominat Esculape.
Retornante a nor epoca, li Spirit profete contra li « Babilonia » roman. Il compara su
futur destruction al image de un « grand mola » de « petra » quel un « ange jette in li mare ».
Per ti illustration, il porta contra Roma un acusation identificat in Matt.18:6 : « Ma, si quelcun
scandalisa un de ti litt qui crede in me, it vell esser plu bon por le qu’on pendet a su col un
mola de molin, e qu’on jettat le in li fund del mare ». E in su casu, ella ne ha scandalizat un
sol de ti litt qui crede in le, ma multitudes. Un cose resta cert, es que un vez « destruet, on ne
va trovar le plu ». It ne va far mal a nequí plu.
Verse 22 : « E on ne va plu audir in te li sones del harpers, musicistes, flautistes e
trompettistes, on ne va plu trovar in te alcun artifice de un quelcunc metie, on ne va plu audir
in te li bruida del mola, »
Li Spiritus alora evoca li sones musical quel expresset li necuriositá e li joyas del
habitantes de Roma. Un vez destructet, on ne va plu audir les ci. In un sensu spiritual it fa
allusion al messageres de Deo queles paroles ha esset audit con li sam efecte quam li sones
musical del «ludatores del flaut o del trompette » ; un image dat in parabol in Matt.11:17. Il
evoca anc, li « bruidas » fat per li artisanes surchargat de comandas de labor, nam de un
ancian cité solmen exeat « bruidas » de activitás professional inter queles, « le bruida del
mola » quel rotat por mollar li gran de cereales, o por acut li instrumentes tal quam li falx e li
falce, li cultelles e li spadas ; to, ja in li antiqui Babilonia chaldean, secun Jer.25:10.
Verse 23: « li luce del lampa ne va brilar plu in tui dom, e li voce del sponso e del
sponsa ne va esser audit plu in tui dom, pro que tui mercatores esset li grandores del terra,
pro que omni nationes ha esset seductet per tui incantamentes, »
« Li luce del lamp ne va brilar plu in te. » In spiritual lingue, li Spirit previent Roma
que li luce del Bible ne va venir plu ofrir le chance esser illuminat por conosser li veritá secun
Deo. Li images de Jer.25:10 es repriset ma « li cantas del fiancé e del fiancée » deveni ci « li
voce del sposo e del sposa quel ne va esser audit plu in te». Spiritualmen, to es li voces del
apelles lansat de Christ e su Assemble Electet vers li perdit anims por que ili converti se e es
salvate. Ti possibilitá va har desaparit por sempre, pos su destruction. « Nam tui mercatores
esset li grandies del terra ». It es per su seduction del grandis del terre que Roma ha posset
extender su religion catholic sur mult popules del terre. Ella ha usat les quam representantes
de su comercie religiosi. E li resultate es que « omni nationes ha esset seductet per tui
incantamentes ». Ci, Deo qualifica li messes catholic quam « incantamentes » quel caracterisa
li cultes pagan del sorcieros e sorcieras diabolic. It es ver que, usante formulás repetitiv
formalist, van repeticiones, li religion catholic lassa poc loc al Deo creator por expresser se. Il
ne mem prova far it, pro que il atribue a it un « dei foren » in Dan.11:39 e ne ha unquam
reconosset it quam serviente; li « vicario del Filio de Deo », titul del Pape, do ne es su vicario.
Li sequent versu va dar li rason.
Verse 24: «e pro que on ha trovat in ella li sangue del profetas e del sanctes e de omni
ti qui ha esset occidet sur li terra.»
«… e proque on ha trovat in ella li sangue del profetas, del santes,» : Dur, inflexibil,
insensibil e cruel in tot su historie, Roma ha apertet se un via in li sangue de su victimes. To
esset ver por li pagan Roma ma anc por li papal Roma quel ha fat mortar per li reyes su
adversarios, li servitores illuminat per Deo qui audaciat denunciar su natura diabolic.
Quelcunes esset protegit per Deo qual Valdo, Wyclif e Luther, altri ne esset it e ili finit lor
vive quam martires del fide, sur brul-stakes, bloches, pilories o pendules. Li perspectiva
profetic vider cessar, definitivmen, su action ne posse solmen joyar li habitantes del ciel e li
ver santes del terre. «… e de omnes qui ha esset ocidet sur li terre » : Ti qui porta ti
judicament save de quo il parla, nam il seque li actiones de Roma desde su fundation in 747
ante nor era. Li situation mundal del ultim dies es li ultim fructe portat del occident
conquerent e dominant altri popules del terre. Li Roma monarchic e poy republican ha devorat
li popules del terre quel it ha subjugat. Li model de ti societé ha restat tis de 2000 annus de ver
e fals cristianisme. Pos, li Roma pagan, li Roma papal ha destructet li image del pace de Crist
e it ha forprenet del humanitá, li model quel vell har fat li felicitá del popules. Per justificar li
degolation del ver agnos discípules de Jesus-Crist, it ha apertet li via al conflictes religios quel
ducte li humanitá a un terribil triésim guerre mundal genocidal. It ne es sin motive que li
norma del degolation es monstrat publicmen per li gruppes armat islamic. Ti odie del islam es
un tardiv response al guerres del cruciadas lansat per Urbain II desde Clermont-Ferrand li 27
Novembre 1095.
Apocalypse 19: Li combatte Harmagedon de Jesus-Christ
Vers 1 : « Pos to, yo audit in li ciel qualmen un fort voc de un grand multitude quel
dit: Alleluja! Li salvation, li gloria, e li potentie es a nor Deo,»
In continuation del precedent capitul 18, li elect redemptet salvat trovat se in li ciel,
portatores del «nov nómine» quel designa lor nov celestial natura. Li joy e li alegressa regna e
li fidel celestial angeles exalta li Deo salvator. Ti «turba numerosi » difere del « turba que
null person posset contar » citat in Apo.7:9. It representa un reunion del sanct angeles
celestial de Deo qui exalta su « glorie » nam in versu 4, li elect terrestri simbolisat per li « 24
ancianes » va responder e confirmar lor adhesion al paroles dit, per dir: « Amen! » To
significa: In veritá!
Li ordine del termines « salvation, glorie, potentie » have su logica. Li « salute » ha
esset dat al electes terrestri e al sant angles qui ha dat « glorie » al Deo creator qui, por salvar
les, ha usat su « potentie » divin por destructer li comun enemicos.
Verse 2: « pro que su judicamentes es ver e just; nam il ha judicat li grand prostitut
quel coruptet li terre per su impudicitá, e il ha vengiat li sangue de su servitores per
demandar it denov de su manu. »
Li electes quel havet in comun li sete del veritá e del ver justicie es nu plenmen satisfat
e plenat. In su cec folie, li homanitá separat de Deo ha pensat que it vell posser far li felicitá
del ultim populés per mitigar li norme de su justicie; solmen li mal ha profitá de ti election e
quam gangrene, it ha invadet tot li córpor del homanitá. Li bon e misericordiosi Deo monstra
in su judicament de « Babilon li grand » que ti qui da li morte deve subir li morte. To ne es un
acte de malitá, ma un action de justicie. Talmen, quande it ne save plu punir li culpabil, li
justicie deveni li injusticie.
Verse 3 : « E ili dit un duesim vez : Alleluja! ...e su fume monte al secules del
secules. »
Li image es trompant, nam « li fume » del foy quel destructe Roma va desaparir pos su
destruction. Li « secules del secules » designa li principie del eternitá quel concerne solmen li
victores del provas universal celestial e terrestrial. In ti expression, li parol « fume » sugera li
destruction e li expression « secules del secules » da it un effecte eternal, o un destruction
final; it ne va levitar se unquande. In fact, in li max mal casu, « li fume » va monter in li
mentes del viventes quam memorie de un gloriós action divin acomplisset per Deo contra
Roma, li sanguinari inamico.
Verse 4: « E li twenty-quatre ancianes e li quar vivent creaturas prosternat se e adorat
Deo sedent sur li tron, dicent: Amen! Alleluja!»
In veritá! Laud a YaHWéH! dit in comun li redemptet del terra e li munde restat
pur. Li adoration de Deo es marcat per li prosternation; un legitim forme reservat exclusivmen
a il.
Verse 5 : « E un voce esset egresset del tron, ditante : Laudate nor Deo, vu omni su
servitores, vu qui lo time, litt e grand! »
Ti voce es tis de « Micaël », Jesus-Crist, li du celestial e terrestrial expressiones sub
queles Deo se revela a su creaturas. Jesus dit : « vu qui le timet », il do alor rememorar li
« timore » de Deo exiget in li message del unesim angele de Apo.14:7. Li « timore de Deo »
solmen resume li intelligent atitude de un creatura vers su Creator, qui have li potentie de vive
e morte super it. Qualmen li Bible instrui in 1 Joan 4:17-18: « li perfect amore forjeta li
timore »: «Tal il es, tal noi anc es in ti-ci munde: it es in to que li amore es perfect in nos, por
que noi have securitá in li die del judicament. Li timore ne es in li amore, ma li perfect amore
forjeta li timore; nam li timore supone un punition, e ti qui time ne es perfect in li amore. ».
Talmen, plu mult li elect ama Deo, plu mult il obedi a le, e minu il have motives por timer le.
Electes es selectet per Deo inter li micris, qual li apostoles e humil discípules, ma anc inter li
grandis qual li grand rey Nebucadnetsar. Ti rey del reyes de su epoca es un perfect exemple
que, quam grand anc il es inter li homes, un rey es solmen un debil creatura vers li omnipotent
Creator Deo.
Vers 6: « E yo audit quam un voce de un mult grand multitude, quam un bruida de
grand aquas, e quam un bruida de fort tonitres, dicent: Alleluia! Pro que li Senior nor Deo
omnipotent ha intrat in su regna.»
Ti vers contene expressiones ja videt. Li « multitudinosi gruppe » comparat con li
« bruida de grand aquas » es representat per su Creator in Apo.1:15. Li « voces » que se
expresse es tam « mult » que ili ne posse esser comparat solmen con li grondament, li
« bruida del tonnerre ». « Alleluia! Proque li Senior nor Deo omnipotent ha intrat in su
regnia. » Ti message ha marcat li action del « settim trompette » in Apo.11:17 : « dicent: Noi
gratia te, Deo omnipotent, qui es e qui esset, pro que tu ha prendet tui grand potentie e ha
possedet tui regne ».
Verse 7: " Lasset nos joyar e esser in alegria, e dar le glorie; nam li nupties del agne
ha venit, e su sponsa ha preparat se"
Li "joya" e "li alegressa" es plenmen justificat, nam li témpor del "combatte » es
passat. In li « gloria » celestial, « li sponsa », li Assemble del elect redemptet del terre ha
junctet se a su « Sposo », Crist, li Deo vivent « Micaël », YaHWéH. In li presentie de omni su
celestial amicos, li redemptet e Jesus-Crist va celebrar li feste del « nupties » quel les uni. « Li
sponsa ha preparat se » per restaurar omni divin veritás quel li catholic ha fat desaparir in
su version del cristian. Li « preparation » esset long, constructet sur 17 secules de historie
religiosi, ma precipue desde 1843, li date del comense del divine exigentie del divers
restaurationes devenit indispensabil, to es omni veritás ne restaurat per li persecutat protestant
reformatores. Li completion de ti preparation esset realisat per li ultim dissident adventistes
del settim die restat in li aprobation de Deo e li luce que Jesus ha dat le til li fine e ja til ti
comense 2021 u yo redacte ti version de su luces.
Verse 8: « e it ha esset dat la revestir se de un fin lin, radiant, pur. Pro que li fin lin es
li just ovres del santes. »
« Li fin lin » significa « li just ovres del » ver ultim « sant ». Ti « ovres » quel Deo
nómina « just » es li fructe del revelationes divin portat successivmen desde 1843 e 1994. Li
present ovre es li ultim fructe quel revela li inspirationes divin dat desde 2018 a tis qu'il ama e
beni e « prepara » por li « nupties » citat in ti vers. Si Deo beni li « just ovres » de su ver
« sant », al contra, il ha maldit e combatet, til destructer it, li camp del fals sanctes de qui « li
ovres » esset « injust ».
Verse 9: « E li angel dit me: Scrí: Felici ti qui es vocat al feste del nupcies del agnelle!
E il dit me: Ti paroles es li ver paroles de Deo.»
Ti felicitá es acordat al santimen redemptet per li sangue de Jesus-Christ de quel li
pioneros esset concernet per ti de Dan.12:12 (Felici ti qui va atender til 1335 dies) del
pioneros qui va precismen esser simbolisat per li « 144 000 » o 12 X 12 X 1000 de Apo.7.
Intrar in li ciel por li eternitá es in efecte un motive de grand felicitá quel va far divinmen
« felici » tis qui va haver ti chance. Li chance ne es solmen in question por beneficiar de ti
privilegie, ma li oferta del salvation es ofert nos per Deo quam un « duesim chance » pos li
heritage e li condemnation del peccat original. Li promesse del salvation e del joyes celestial
futuri es certificat quam ti del oral engagement de Deo digni de nor fide pro que il mantene su
engagementes permanentmen. Li provas del ultim dies va demandar certitás in queles li dubita
ne va plu haver su loc. Li electes va dever apoiar se sur li fide constructet sur li promesses de
Deo revelat, pro que to quo es scrit es dit antey. Pro to li Bible, l’Scritura sant es nominat:
li Parol de Deo.
Verse 10: « E yo cadet a su pedes por adorar le; ma il dit me: Garda te far to! Yo es
tui compagnon de servicie, e tis de tui fratres qui have li testimonie de Jesus. Adora Deo. Car
li testimonie de Jesus es li spirit del profetie. »
Deo exploita li erra de John por nos revelar su condemnation del catholic quel
insenia a su membres, ti tip de adoration del creatura. Ma, it visa anc li protestant quel
comete anc ti culpa honorante « li die del sole » pagan heredat de Roma. Li angel quel parla a
le es sin dubte « Gabriel » li missionario divin proxim Deo quel ha aparit ja a Daniel e Maria,
li matre « portator » de Jesus. Tam altmen situat quam il es, « Gabriel » testifica del sam
humilitá quam Jesus. Il ne reclama solmen li titul de « compagnon de servicie » de Jean til li
ultim dissident elect adventistes del final témpor. Desde 1843, li electes have con ili « li
testimonie de Jesus » quel secun ti verset significa « li spirit del profetie ». Adventistes ha, por
lor propri perdition, limitat ti « spíritu de profetie » al ovre acomplisset per Ellen G. White, li
missagera del Senior inter 1843 e 1915. Talmen ili ha ipse fixat un limite al lumine dat per
Jesus. Tamen, « li spíritu de profetie » es un permanente don quel resulta de un autentic
relation inter Jesus e su discípulos e quel reposa ante omnicos sur su decision confider un
mission a un servitor quel il selecte con tot li autoritá de su divinitá. Li present ovre atesta it,
« li spíritu de profetie » es ancor tre actual e it posse continuar til li fine del munde.
Verse 11: « Poy yo videt li ciel apert, e ecce, aparit un cavall blanc. Ti qui monteat it
es nominat Fidel e Veritabil, e il judica e combatte con justicie.»
In ti scene, li Spiritu reporta nos retro, sur li terre, ante li final victorie e li destruction
de « Babylone li grand ». Li Spiritu ilustra li moment quande, a su retorn, li gloriós Christ
confronta li rebelles terrestri. In Jesus-Christ glorificat Deo exi de su invisibilitá: « li ciel es
apert ». Il aparé in li image del « prim sigill » de Apo.6:2, quam cavalero, o Conductero,
departet « quam victor e por victor » montat sur un « caval blanc » image de su camp signat
per puritá e santitá. Li nómine « fidel e Veritabil » quel il se da in ti scene situa li action in li
prolongation del ultim témpor profetizat per li nómine « Laodicea » in Apo.3:14. Ti nómine
significa « popul judicat » quo confirma ci li precision : « Il judica ». Per precisar que il
« combatte con justicie », li Spirit evoca li moment del « combatte de Harmagedon » de
Apo.16:16, in quel il combate contra li camp del injusticie ductet per li diablo e unificat per li
honore rendet al « die del sole » heredat de Constantin 1er e del papas catholic roman.
Verse 12: « Su ocules esset quam un flamme de foy; sur su cap esset pluri diademes; il
havet un nómine scrit, quel nequí conosse, except il self; »
Conossente li contextu del scene, on posse comprender que « su ocules » comparat a
un « flamme de foy » regarda li objectivs de su colere, li rebelles unificat « preparat por li
combatte » desde Apo.9:7-9, do, desde 1843. Li signification de « pluri diademes » portat sur
« su cap » va esser dat in versu 16 de ti capitul: il es li « Rey del reyes e Senior del seniors ».
Su « nómine scrit que null person save except il self » designa su natura divin eternal.
Verse 13: « e il esset vestit per un vestiment tinctet de sangue. Su nómine es li Parol de
Deo.»
Ti « vestiment tinct de sang » designa du coses. Li unesim es su justicie quel il ha
obtenet per versar su propri « sang » por li redemption de su electes. Ma ti sacrifice
voluntarimen consentet per le por salvar su electes exige li morte de lor ataccatores e
persecutores. Su « vestiment » va covrir se denov de « sang », ma ti vez it va esser tis de su
enemicos « calcat in li tina del vindemie del uves del ira de Deo » secun Esaia 63 e
Apoc.14:17 til 20. Ti nómine « li Parol de Deo » revela li vital importantie del terrestri
ministerie de Jesus e su revelationes dat successivmen sur li terre e desde li ciel pos su
resurrection. Nor Salvator esset Deu ipse celat in un terrestri aparentie. Su permanent
instruction receptet per su electes va far tot li diferentie inter li salvatu camp e li perditu camp.
Verse 14: « Li armés quel es in li ciel sequet le sur blanc cavalles, vestit de fin lin,
blanc, pur. »
Li image es gloriós, li « blanc » del puritá caracterisa li santitá del camp de Deo e su
multitudes de angles restat fidel. Li « fin lin » revela lor « just ovres » e pur.
Verse 15: « Ex su bocca esset un acut spada por frappar li nationes; il va pasturar les
con un verge de fer; e il va calcar li cuve del vin del ardent colere del omnipotent Deo.».
Li « parol de Deo » designat li Bible, su sanct « parol » quel assemblat su instruction
quel guidat li elect in su divin veritá. In li die de su retorn, li « Parol de Deo » veni quam un
« gladie acut » dar li morte a su rebelle inimicos, contestatarios, disputeros, pret a versar li
sanguine de su ultim electes. Li destruction de su inimicos clarifica li expression « il va
pasturar les con un verge de ferre » quel designa anc li ovre del judicie realisat per li electes
qui va victoriar secun Apo.2:27. Li projecte del divin vengeance nominat « vindemie » in
Apo.14:17 til 20 es ancor ci confirmat. Ti thema es developat in Esa.63 u li Spiritu precisa
que Deo age sol sin alcun hom con le. Li rason es que li electes ja ductet al ciel ne assista al
drama quel frappa li rebelles.
Verse 16: « Il havet sur su vestiment e sur su cosse un nómine scrit: Rey del reyes e
Senior del seniors. »
Li « vestimente » designa li ovres de un vive esser e « su cosse » sugera su fortie e su
potentie, pro que detallie important, it aparca quam cavalero, e por tenir se sur un cavalle, li
múscules del « cosses », li max grand del hom, es submisset a prova e rende li action possibil
o ne. Su image de cavaliero esset significant in li passat pro que it esset li aspecte que li
combatentes guerrero prendet. Hodie, resta nos li simbolisme de ti image quel di nos que li
cavaliero es un instructor qui domina un gruppe de ésseres human simbolisat per li « cavall »
montat. Ti quel Jesus monte concerne su electes disperset actualmen sur tot li terre. Su
nómine « Rey del reyes e Senior del senioris » constitue li tema de un ver consolation por su
elect amates submisset al injust dictatura del reyes e senioros del terre. Ti tema merita
clarification. Li model del terrestri regnité ne esset concepet secun li principies aprobat de
Deo. In fact Deo ha concedet a Israel, secun su demande, esser ductet sur li terre per un rey,
yo cita, « quam li altris nationes » pagan quel existet in ti témpor. Deo solmen respondet al
demanda de lor mal cordes. Nam sur li terre, li max bon del reyes es solmen un esser «
abominabil » qui « recolta u il ne ha semat » e ti qui conosse Deo ne atende esser renversat
per su popul por reformar se self. Li model presentat per Jesus condamna li model transmisset
sur li terre de generation a generation per populás stult, ignorant e mal. In li celestial munde
de Deo, li chef es servitor de su popul, e il retira to su glorie. Li clave del felicitá perfect es ta,
pro que null vive esser sufra pro su simil. In su gloriós retorn, Jesus veni destructer li reyes e
seniorés mal, e lor malitá, queles ili imputa a il per pretender que lor regne es un divine jure.
Jesus va aprender les que it ne es tal; a les, ma anc al massas human queles justifica lor
injustitá. To es li explication de « li parabola del talentes » quel es tande acomplet e aplicat.
Pos li confrontation
Verse 17: « E yo videt un angel qui stat in li sole. E il criat con un grand voce, dirant a
omni li avies quel volat in li medie del ciel: Veni, assembla vos por li grand feste de Deo, »
Jesu-Crist « Micaël» veni in li image del sole, simbol del divin lumine, por combatter
li fals cristanes, adoratores del deo sole, qui justifica li change del die de repos efectuat per li
imperator Constantin 1er. In lor confrontation con li Crist Deo, ili va descovrir que li vivent
Deo es plu terribil quam lor deo sole. Per un fort voc, Jesus-Christ convoca un assemble del
carnivor avies.
Note : Yo deve ancor ci precisar que li rebelles ne desira adorar li divinitá solari in
maniere conscient e voluntari, ma ili subestima li facte que por Deo, li unesim die que ili
honora por lor repos semanal conserva li macul de su pagan usage del passate. Sam maniere,
lor election revela un grand despecte por li ordine del témpor quel il ha instituet desde li
comense de su creation del terra. Deo conta li dies marcat per li rotation del terra sur su axe.
In su interventiones por su popul Israel, il ha revocat li ordine del semana per indicar, per
nominar it, li settesim die nominat « sabbat ». Mult crede posser esser justificat per Deo pro
lor sinceritá. Ne li sinceritá, ne li conviction have valore por tis qui contesta li veritá clarimen
expresset per Deo. Su veritá es li sol norme quel permite li reconciliation per li medie del fide
al sacrifice voluntari de Jesus-Christ. Li opiniones personal ne es audit ni reconosset per li
Deo creator, li Biblia confirma ti principie per ti versu de Esaia 8:20 : « Al leg e al testimonie
! Si on ne parla talmen, it va ne haver alcun aurora por li popul ».
Du « festines » es preparat de Deo : li « festin del nupties del Agno » de quel li invitat
es li electet self in individual qualitá, pro que, colectivmen, ili representa « li Sposa ». Li
duesim « festin » es del tip macabre e li beneficiarios de ti-ci es solmen « li avies » de preda,
li vultures, li condors, li milans, e altri species del gen.
Verse 18: « por manjar li carnes del reyes, li carnes del chefes militar, li carnes del
potentates, li carnes del cavalles e tis qui monte les, li carnes de omnes, líber e sclavos, micri
e grand.»
Pos li destruction del tot homanitá, va restar nequí qui mette li córpor sub li terre e
secun Jer.16:4, «ili va esser extendet quam sterco sur li terre ». Retrova li verset complet quel
instrue nos pri li sorte quel Deo destina a tis qu'il maldice: « Ili va morir consumet per li
maladie; on ne va dar les nec larmes nec sepultura; ili va esser quam sterco sur li terre; ili va
perir per li glavie e per li famine; e lor cadavres va servir quam nutriment al avies del ciel e
al besties del terre ». Secun li enumeration presentat per li Spirit in ti verset 18, null hom
escapa li morte. Yo memora que li « cavalles » simbolisa li popules ductet per lor civil e
religios conductores secun Jac.3:3: « Si noi mette li mors in li bocca del cavalles por que ili
obedi nos, noi anc directe lor tot corpore. »
Vers 19: « E yo videt li bestie, e li reyes del terre, e lor armées assemblat por far li
guerre a ti qui esset sedent sur li cavalle e a su armée.»
Noi ha videt que li « batalie de Harmagedon » esset spiritual e que sur li terre, su
aspecte consistet in decretar li morte de omni ultim ver slaves de Jesus-Christ. Li prise de ti
decision ha evenit ante li retorn de Jesus-Christ e li rebelles esset cert de lor selection. Ma al
hore de su entrata in application, li ciel ha apertet se, revelante li divin Christ vengiator e su
armées angelic. Desde tande, ne existe plu un combatte possibil. Necuno posse combatter Deo
quande il aparí, e li resultate es ti que Apo.6:15 a 17 ha revelat nos: « Li reyes del terre, li
grandis, li chefes militar, li richis, li potentis, omni sclaves e li homines líber, celat se in li
cavernes e in li roccas del montes. E ili dit al montes e al roccas : Cadé sur nos, e celá nos
ante li visage de ti qui es sedent sur li tron, e ante li cólera del agno ; pro que li grand die de
su cólera ha venit, e qui posse subsister ? » Al ultim question, li response es : li electet qui
vell esser mortet del rebelles ; electet sanctificat per lor fidelitá al sant sabbat quel prophetisat
li victorie de Jesus super omni su inimicos e tis de su redemptet.
Vers 20 : « E li bestie esset captet, e con it li fals profete, qui hat fat ante it li
miracules per queles il hat seductet tis qui hat prendet li marca del bestie e adorat su image.
Ili ambi esset jettat vivent in li ardent lagune de foy e sulfure. »
Atention! Li Spirit revela nos li final sorte del ultim judicament qual Deo prepara por
« li bestie e li fals profete » esser li catholic e li protestant unisset per li fals adventistes
desde 1994. Nam « l’lago ardent de foy e sulfure» va covrir li terre solmen in li fine del settim
millenium por destructer e anihilar li peccatores, definitivmen, pos li ultim judicament. Ti
verset revela nos li marvellos signification del perfect justicie de nor Deo creator. Il establi li
diferentie inter li ver responsabiles e li victimes trompat ma culpabil pro que ili es responsabil
por lor election. Li religios dominatores es « jectet vivent in li lago de foy » secun Apo.14:9,
ili ha incitat li homes e féminas del terre a honorar « li marca del bestie » de quel li punition
esset anunciat.
Verse 21: « E li altris esset mortat per li spada quel exeat del bocca de ti qui esset
sedent sur li cavalle; e omni avies satiat se per lor carne»
Ti « altres » concerne homes non-cristan o non-creent qui ha sequet li movement
international e obediat li general ordine sin personal engagement in li action fat per li religios
rebelles cristan. Ne essente covrit per li justicie del sangu verset per Jesus Cristo, ili ne
survive al retorna de Cristo ma es tamen mortat per su parol simbolisat per « li spada quel
exeat de su bocca ». Ti cadet ocul-testes del aparition del ver Deo va venir al ultim judicie ma
ili ne va subir li suferentie del prolongat morte de « li stagno de foy » reservat por li grand
culpabil religiosi activ in li rebellion. Pos esser confrontat con li glorie del grand Deo creator,
li Grand Judicato, ili va esser anihilat subitmen.
Apocalipse 20:
li mill annus del settim millennie
e li ultim judicament
Li punition del diable
Verse 1: « Poy yo videt descender del ciel un angel, qui havet li clave del abysse e un
grand catene in su manu. »
« Un ange » o missero de Deo « descende del ciel » sur li terre quel privá de omni
forme de vive terrestri, human e animal reprende ci su nómine « abysse » quel designa it in
Gen.1:2. « Li clave » aperi o clude li accesse a ti desolativ terre. E « li grand catene » tenet in
« su manu » lassa comprender que un vivent esser va esser catenat sur li desolativ terre quel
va devenir su prison.
Verse 2 : « Il capte li dracon, li ancian serpent, quel es li diable e Satan, e il ligat le
por mill annus. »
Li expressiones quel designa « Satan » li angelle rebel, in Apo.12:9 es ci denov citat.
Ili rememora nos su tre alt responsabilitá in li suferenties generat per su caracter rebel;
suferenties e dolores fisic e moral imposit al homan essenties per li dominatores submisset a
su inspirationes e su influenties pro que ili esset anc tam mal quam il. In « dracon » il ha
directet li pagan imperial Roma, e in « serpent », li papal christian Roma ma demascat in li
témpor del Reformation, il ha comportat se denov in « dracon » servit per li armat catholic e
protestant ligues e li « dragonnades » de Louis XIV. Ex li camp del demonic angles, « Satan »
es li sol survivent, atendente su expiatori morte in li ultim judicament, il va restar vivent ancor
« mill annus » isolat, sin alcun contact con alcun creatura, sur li terre devenit un informe e
vacui desertic prison, solmen populat de cadavres in decomposition e osses de homes e
animales.
Li ange del abisme sur li desolativ terre: li Destruktor de Apo.9:11.
Vers 3: « Il jettat it in li abisme, cludet e sigillat li entrance super it, por que it ne plu
seductet li nationes, til que li mill annus vell esser complet. Pos to, it deve esser solvat por un
poc témpor.»
Li image dat es precis, Satan es placat sur li terre desolat sub un covriment quel
impede le acceßer al ciel; talmen que il retrova se ipse submisset al limitationes del norme
human quel il ha causat o incuragiat li perdition de. Li altri vivent essenties, angeles celestial
e homes devenit angeles a lor vice es super le, to es, in li ciel a quel il ne plu have access ja
desde li victoria de Jesus-Christ sur li peccato e li morte. Ma su situation ha pejorat pro que il
ne plu have alcun compania, ni angelo, ni hom. In li ciel es «li nationes » que ti versu cita sin
li mention « del terre ». To pro li rason que li redemptet de ti nationes es omni in li ciel in li
regne de Deo. Li rol del « caten » es talmen revelat; it constringe le a restar sol e isolat sur li
terre. In li divin program, li diablo va restar prisonero durant « mill annus » al fine de queles il
va esser liberat, havente access e contact con li mal mortes resussitat in un duesim
resurrection, por li « second morte » del ultim judicie, sur li terre quel va tunc, temporarimen,
denov esser populat. Il va subjugar denov li nationes rebel e condamnat por tentar in van
luctar contra li sanct angeles redemptet e Jesus-Christ li grand Judic.
Li redemptet judica li malicios
Verse 4: « E yo videt trones; e a tis qui sedeat sur les esset dat li potentie de judicar. E
yo videt li ánimes de tis qui hat esset decapitat pro li testimonie de Jesus e pro li parol de
Deo, e de tis qui ne hat adorat li bestie ni su image, e qui ne hat recivet li marca sur lor front
e sur lor manu. Ili revenit al vive, e ili regnat con Cristo durant mill annus».
«Ti qui sede sur li trones » have the « povesse » royal « de judicar ». This is an
important key that allows us to understand the meaning that God gives to the word « rey ».
Now, in His kingdom, in Jesus Christ « Micaël », God shares His judgment with all His
redeemed human creatures from the earth. The judgment of the wicked earthly and heavenly
beings will be collective and shared with God. This is the only aspect of the kingship of the
redeemed elect. Dominion is not reserved for a category of the elect, but for all, and the Spirit
reminds us that in the time that has passed on earth, there were first terrible murderous
persecutions that it evokes by citing: « les ánimes de tis qui hat esset decapitat pro li
testimonie de Jesus e pro li parol de Deo » ; Paul esset un de ili. Li Spiritu evoca talmen li
victimes cristan del paganisme roman e del intolerant papal roman activ inter li annu 30 e
1843. Poy il visa, li ultim electes menaciat de morte per li « bestie quel monte del terre » de
Apo.13:11-15, in li ultim hore del témpor terren; durant li annu 2029 til li unesim die del
printempe quel precede li Pasca del annu 2030.
Conform al anuncie del « settim trompette » in Apo.11:18, « li mpor ha venit por
judicar li mortes » e to es li utilitá del témpor del « mill annus » citat in ti versu 4. To va esser
li occupation del redemptet intrat in li eternitá celestial de Deo. Ili va dever « judicar » li mal
hom e li cadet celest angeles. Paul declara in 1 Cor.6:3 : « Esque vu ne save que noi va
judicar li angeles? E noi ne vell judicar, a plu fort rason, li coses de ti-ci vive? »
Li duesim resurrection por li rebel cadet
Verse 5 : « Li altri mortes ne revenit a vive til que li mill annus esset finit. To es li
unesim resurrection. »
Atention al trappe! Li frase « Li altri mortes ne revenit al vive til que li mill annus
esset acompleset » constitue un parentese e li expression quel seque it « To es li unesim
resurrection », concerne efectivmen li unesim mortes in Christ ressurrectet in li comense del
« mill annus » citat. Li parentese mentiona sin nominar it li anuncie de un duesim
« resurrection » reservat por li mortes mal quel va esser resurrectet al fine del « mill annus »
por li final judicament e li mortal punition de « li stagno de foy e sulfure » ; quo acomplese li
« duesim morte ».
Verse 6 : « Felic e sancti ti qui partiprende in li unesim resurrection! Li duesim morte
ne have alcun potentie super les; ma ili va esser sacerdotes de Deo e de Cristo, e ili va regnar
con le durant mill annus. »
Ti vers resume tre simplicmen li just judicie revelat de Deo. Li felicitá es adressat al
ver electes qui partiprende in li comense del « mil annus » al « resurrection del mortes in
Crist ». Ili ne va venir in judicie ma va esser ipsi li judicatores in li judicie organisat de Deo,
in li ciel, durant « mil annus ». Li « regne » de « mil annus » anunciat es solmen un « regne »
de activitá de judico e it es limitat a ti « mil annus ». Intrat in li eternitá li electes ne deve
timer o subir « li duesim morte », nam al contra, it es ili qui va far it subir li mort mal judicat.
E noi save que it es li max grand e mal religiosi culpabil, crudel e mortifer. Li electes judices
va dever determinar li longore del témpor de suferenties que chascun del judicat esseres deve
experir, in li processu de su destruction de « li duesim morte », quel have null comun con li
unesim actual mort terrestrial. Pro que it es li Deo creator qui da al foy li forme de su action
destructiv. Li foy es sin effect contra li córpores celestial e li córpores terrestrial protectet per
Deo, quam li experientie del tri compagnes de Daniel prova in Daniel 3. Por li ultim
judicament, li córpor del resurrection va reager in un maniere diferent del actual córpor
terrestrial. In Marc 9:48, Jesus revela nos su particularitá, dicent: « u lor verme ne mori
nequande, e u li foy ne extingue se nequande ». Sam quam li anelles del córpor de un verme
de terre resta animat individualmen, li córpor del damnates va posseder li vive til su ultim
atome. Li rapiditá de lor consumption va do depender del longore del témpor de sufriment
decidet per li sanct judices e Jesus-Crist.
Li ultim confrontation
Verse 7: « Quande li mill annus va esser completat, Satan va esser liberat de su
prison. »
Al fine del « mill annus », por poc témpor, il va retrovar companie. To es li momente
del duesim « resurrection » reservat al rebelles terrestri.
Verse 8: " E il va exear por seducer li nationes quel es al quar angules del terra, Gog
e Magog, por assemblar les por li guerre; lor numer es quam li sablo del mare. "
Ti companie es tis del " nationes " resussit sur li tot terra quam indica li formule del
" quar angules del terre " o quar punctes cardinal quel da al action un caracter universal. Tal
assemblantie ne have alcun comparation, forsan solmen in li nivelle del strategie bellic un
similitude con li conflicte del Triésim Guerre Mundial del "sixesim trompette » de Apo.9:13.
It es ti comparation quel ducte Deo a dar al assemblat del ultim judicament li nómines « Gog
e Magog » citat originalmen in Ezé.38:2, e ante to in Gen.10:2 u « Magog » es li duesim filio
de Japhet ; ma un micri detallie revela li aspecte comparativ solmen de ti evocacion, nam in
Ezechiel, Magog es li lande de Gog, e it designa Russia quel va metter in action, durant li
triesim guerre mondial, li max grand númere de soldates de omni historie guerrier homan ;
quo justifica su enorm expansion e su rapid conqueste del terres del continent europan
occidental.
Li Spirit compara les al « sable del mare » sublineante talmen li importantie del
númere del victimes del ultim judicie. It es anc un allusion a lor submission al diablo e su
human agentes revelat in Apo.12:18 o 13:1 (secun li version biblic) : parlante del « dracon »
noi lee : « E il stat sur li sable del mare. »
Incorrigibil rebel, Satan recomencia esperar posser victoriar li armé de Deo e il seduce
li altri condamnat persones per convicter les comensar un combatte contra Deo e su electes.
Verse 9: « E ili ascendet sur li superficie del terre, e ili investit li camp del sanctes e li
cité amat. Ma un foy descendet del ciel, e devorat les. » Ma un conqueste de terre ne significa
plu quocum quande on ne posse capturar li adversario pro que il ha devenit intuchabil; quam
li compagnes de Daniel, ni li foy ni altri cose posse nocer les. E al contra, « li foy del ciel »
frappa les mem in « li camp del sanctes » sur queles it ne have alcun effecte. Ma ti foy
« devora » li enemíes de Deo e su electes. In Zacharia 14, li Spiritu profetisa li du guerres
separat per li « mill annus ». Ti quel precede e es acomplit per li « sixesim trompette » es
presentat in li verses 1 a 3, li sequentie concerne li duesim guerre ductet in li hore del ultim
judicament, e pos it, li universal ordine stabilisset sur li nov terre. In li verse 4, li profetie
mentiona li descension sur li terre del Christ e su electes in ti paroles: « Su pedes va reposar
in ti die sur li montania del olivieres, quel es vis-a-vis de Jerusalem, del látere del oriente; li
montania del olivieres va fendar se per li medie, al oriente e al occidente, e va formar se un
tre grand valle: un medietá del montania va retroceder al nord, e un medietá al sud.» Li
camp del sanctes del ultim judicament es talmen identificat e localisat. Observa bon que it es
solmen al fine del « mill annus » celestial que li « pedes » de Jesus « va reposar» sur li terre,
« sur li montania del olivieres quel es vis-a-vis de Jerusalem, del látere del oriente ». Mal
interpretat, ti versu ha dat existentie al fals credentie del terrestri regne de Jesus-Crist durant li
« millenium ».
Verse 10: « E li diabol, qui les seductet, esset jettat in li lagun de foy e sulfure, u es li
bestie e li fals profete. E ili va esser tormentat die e nocte, in li secules del secules. »
Li hore ha venit por aplicar li judicament del religios rebelles revelat in Apo.19:20.
Conform al anuncie de ti verse, « li diable, li bestie, e li fals profete » es insimul, « jectet viv
in li lagune de foy e sulfure » quel resulta del action del « foy del ciel » a quel se adjunte li
magma subterran in fusion liberat per li fractures del cruste del terra sur tot li superficie del
planeta. Li terra prende alor li aspecte del « sole » de quel « li foy » devora li carnes del
rebelles, ili mem essente adoratores (inconscient ma culpabil) del sole creat de Deo. It es in ti
action que li culpabiles terrestri e celestial subi li « tormentes » del « second morte »
profetizat desde Apo.9:5-6. Li suporte acordat injustmen al fals die de repos ha causat ti
terribil fine. Car felicimen por li condamnat, tam long quam it es, li « second morte » anc un
fine. E li expression « al secules del secules » ne es applicabil al « tormentes » self ma al
consequenties destructiv del « foy » quel provoca les, nam it es li consequenties quel va esser
final e eternal.
Li principies del ultim judicie
Verse 11: " Poy yo videt un grand blanc trone, e ti qui esset sedent sur it. Li terre e li
ciel fugit ante su visage, e ne plu esset trovat un loc por les".
" Blanc " de puritá perfect, su " grand trón " es li image del caracter perfectmen pur e
sant del Deo creator de omni vives e coses. Su perfection ne posse tolerar li presentie de " li
terre » sub su aspect devastat e consumat quel li ultim judicie ha dat it. Plu, li maliciosi de
omni origines essente destructet, li témpor del simboles es passat e li univers celestial e su
miliardes de astres ne have plu un rason de exister; « li ciel » de nor dimension terren e omni
quo it contene es do eliminat, disparit in li neant. Li horá es por li etern vive in un etern die.
Verse 12: « E yo videt li mortes, li grand e li litt, qui stant ante li tron. Libres esset
apertet. E un altri libre esset apertet, ti quel es li libre de vive. E li mortes esset judicat secun
lor ovres, secun to quo esset scrit in ti libres.»
Ti « mortes » judicat culpabil ha esset resussitat por li ultim judicie. Deo ne fa
exception de quelcunc person, su just judicie tucha li « grandes » e li « petites », li rich e li
povri e impone les un sam sorte, li morte, por li unesim vez in lor lives, egalitari.
Ti versettes sequent aporta detallies pri li action del ultim judicie. Ja profetisat in
Dan.7:10, li « libres » del testimonies del angles es « apert » e ti invisibil testimonies ha
relevat li culpes e li crimes comisset per li condamnat e pos li judicie de chascun casu per li
elect e Jesus-Christ, un final verdict definitiv irrevocabil ha esset adoptat in unanimitate. Al
hor del ultim judicie li verdict pronunciat va esser executet.
Verse 13: « Li mare rendet li mortes qui esset in it, li morte e li loc del mortes rendet li
mortes qui esset in les; e chascun esset judicat secun su ovres.»
Li principie definit in ti verse vale por li du resurrectiones. Li « mortes » desapari in
« mare » o sur li « terre »; to es ti du possibilitás quel es designat in ti verse. Observa li forme
« sejor del mortes » per quel, li entité « terre » es evocat. Nam in fact, ti nómine es justificat,
Deo ha declarat al hom peccator: « Tu es polve e tu va retornar al polve» in Gen.3:19. Li
« sejor del mortes » es do li « polve» del « terre ». Li morte ha quelcvez consumat per li foy
seres human quel ne es do « retornat al polve » secun li rite de normal inhumation. Pro to ne
excludent ti casu, li Spiritu precisa que « li morte », ella self, va render tis queles ella ha
frappat sub qualescun formes; comprendente li desintegration causat per li foy nuclear quel
lassa null trace de un córpor totalmen desintegrat.
Vers 14: « E li morte e li loc del mortes esset jettat in li lagun de foy. To es li duesim
morte, li lagun de foy.»
« Li morte » esset un principe absolutmen contra li principie del vive e it havet li scope
eliminar creaturas de queles li experientie del vive esset judicat e condamnat per Deo. Li vive
have solmen li scope presentar a Deo un nov candidatura por su selection de etern amicos. Ti
selection evenit, e li maliciosos esset destructet, « li morte » e « li terre » « moriente loc » ne
have plu un rason de esser. Li destructiv principies de ti du coses es ipse destructet per Deo.
Pos « li lago de foy », loc es fat por li vive e li divin lumine quel ilumina su creaturas.
Verse 15: « Qui ne esset trovat scrit in li libre de vive esset jettat in li stagno de foy. »
Ti verset confirma it, Deo ha vermen posat ante li hom solmen du vias, du electiones,
du sortes, du destines (Deu.30:19). Li nómines del electes es conosset de Deo desde li
fundation del munde o plu lontan, desde li programmation de su projecte destinat a dar se por
companie creaturas líber e índependent. Ti election vell costar le terribil suferenties in un
córpore de carne, ma su desir de amor essente plu grand quam su timore, il ha lansat su
projecte e ha conosset in avansse li detalliat acomplissement de nor historie del celestial e
terren vive. Il ha savet que su unesim creatura vell devenir un die su mortal enemico. Ma il ha
dat le, malgré ti conossentie, omni su chances de renunciar a su projecte. Il savet que li cose
esset ínpossibil, ma il ha lassat it acomplisser se. Talmen il ha conosset li nómines del electes,
lor actiones, li testimonie de lor tot vive e ha guidat e ductet les vers se chascun in su témpor e
epoca. Un sol cose es ínpossibil por Deo: li surprise.
Il ha anc conosset li mines del multitudes de creaturas human indifferent, rebel,
idolatrant quel li processu del reproduction human ha creat. Li diferentie del judicament de
Deo revelat in Apo.19:19-20 es aplicat a omni su creaturas. Quelcunes inter les minu culpabil
va esser mortat per « li parol de Deo » sin conosser « li tormentes del foy del duesim morte»
quel es destinat exclusivmen al religiosi culpabil cristian e judeic. Ma li duesim
« resurrection » concerne omni su creaturas human nascet sur li terre e angeles creat in li
cieles, nam Deo ha declarat in Rom.14:11 : « Nam it es scrit: Yo vive, dit li Seniore, omni
genu va flexar se avan me, e omni lingue va dar glorie a Deo ».
Apocalipse 21: la Nov Jerusalem glorificat simbolisat
Verse 1: « Poy yo videt un nov ciel e un nov terre; nam li unesim ciel e li unesim terre
hat desaparit, e li mare ne esset plu. »
Li Spirit fa nos partiprender li sentimentes qu'el inspira pri li installation del nov ordine
multimensional pos li fine del 7ème millennie. Desde ti moment, li témpor ne va plu esser
contat, omno quel vive intra in li eternitá sin fine. Omno es nov o plu precismen renovat. « Li
ciel e li terre » del era del peccat ha desaparit, e simbol del « mort », li « mare » ne existe plu.
In Creator, Deo ha changiat li aspecte del planeta terre, fat desaparir omnicos quel representat
un risk, un dangere por su habitantes; ergo ne plu oceanos, ne plu montes con cimes roccosi e
abrupt. It ha devenit un grand jardin quam li unesim « Eden » u omnicos es glorie e pace; quo
va esser confirmat in Apo.22.
Verse 2: « E yo videt descender del ciel, de apu Deo, li citá sant, li nov Jerusalem,
preparat quam un sponsa quel ha ornat se por su sponso. »
Ti nov recreation va accupler li assemblé del sant elect redemptet del terre nominat in
ti verse « sanct cité », quam in Apo.11:2, « Nov Jerusalem », « li sponsa » de Jesus-Christ su
« sponso ». It « descende del ciel », del regne de Deo u it ha intrat al retorn in glorie de su
Salvator. It poy ha descendit sur li terre un prim vez in fine del « mill annus » del celestial
judicie por li ultim judicie. Pos to, remontat al ciel, it ha expectat que li « nov ciel e li nov
terre » es pret por reciver it. Observa que li parol « ciel» es in singular, pro que it evoca li
perfect unitá, in oposition al plural, « cieles », quel suggestet in Gen.1:1, li division del
celestial entes in du advers camps.
Verse 3: « E yo audit del tron un fort voce quel dit: Ecce li tabernacul de Deo con li
homes! Il va habitar con les, e ili va esser su popul, e Deo self va esser con les.»
La « nov terre » acolie un important gast, pro que « Deo ipse», abandonnant su ancian
tron celestial, veni instalar su nov tron sur li terre u il ha victet li diable, li peccato e li morte.
« Li tabernacul de Deo » designa li corporalitá celestial del Deo Jesus-Crist « Micaël » (= qui
es quam Deo). Ma it es anc li simbol del Assemble del elect sur quel li Spirit de Jesus-Crist
rena. « Tabernacul, templ, sinagoga, eclesia », omni ti termines es simboles del popul del
sanct redemptet ante que esser edificies constructet per li hom; chascun marca un etape del
progress del divin projecte. E in prim, « li tabernacul » designa li exida de Egypt del Hebreos
guidat e ductet al desert per Deo manifestat visibilmen per li nube quel descendent quam un
columna sur li sacr tente. Il esset ja tunc « con li homes »; quo justifica li usa de ti terme in ti
vers. Poy li « templ » marca li construction in solide del « tabernacul »; ovre ordonat e
realisat sub li rey Salomon. In hebreu, exclusivmen, li parol « sinagoga » significa: assemblé.
In Apo.2:9 e 3:9, li Spirit del Cristo designa li nation judeic rebel per li expression « sinagoga
de Satan ». Li ultim parol « eglesie » significa li assemble in grec (ecclésia) ; li lingue del
diffusion del instruction cristian del Bible. Jesus ha comparat « su corp » con li « temple » de
« Jerusalem », e secun Eph.5:23, li Assemble, su « Eglesie », es « su corp » : « pro que li
marito es li chef del fémina, quam Christ es li chef del Eglesie, quel es su corp, e de quel il es
li Salvator ». On memora li tristesse experit per li apostoles de Jesus quande il les lassat por
monter al ciel. Ti vez, « mi marito va habitar con me » posse dir li Elect in su installation sur
li « nov terre ». It es in ti context que li messages del deci-du nómines del « deci-du tribus »
de Apo.7 posse expresser li joy e li felicitá sin mixtura de lor victorie.
Verse 4: « Il va essuar chascun lácrime de lor ocules, e li morte ne va plu exister, e ne
va plu esser ni dolore, ni crie, ni dolor, pro que li prim coses ha desaparit. »
Li ligamen con Apo.7:17 es confirmat retrovent ci li promesse divin per quel Apo.7
fini se: « Il va essuar chascun lácrime de lor ocules ». Li remedie contra li plores es li joya e
li alacritá. Nos evoca li hora in quel li promesses de Deo va esser tenet e acomplet. Regarda
bon ti marvellosi futur, nam ante nos sta li témpor programmat por « li morte, li dolore, li
critas, li dolores » quel ne va plu esser, solmen, al renovation de omni cose per nor Deo
creator sublim e marvillosi. Yo precisa que ti terribil coses va disparer solmen pos li ultim
judicie quel va acompleser se al fine del « mill annus ». Por li electet, ma solmen por les, li
efectes del mal va cessar al retorn in glorie del Senior Deo omnipotent.
Verse 5: « E ti qui esset sedent sur li tron dit: Ecce, yo fa omnicos nov. E il dit: Scri;
pro que ti paroles es cert e ver.»
Li Deo creator, in person, obliga se per promesse, e il atesta ti parol prophetic: « Vide,
yo fa omnicos nov ». Inutil serchar un image in nor actualitá terren por provar far se un idé pri
to quo Deo prepara, nam li nov cose ne posse esser descript. E til nu, Deo ha solmen memorat
nos penosi coses de nor témpor, ditante que ili ne va plu exister in li « nov terre e li nov ciel »
quel conserva talmen tot lor misterie e suprises. Li angel adjunte a ti declaration: « nam ti
paroles es cert e ver ». Li apelle del gratie lansat per Deo in Jesus-Christ demanda un fide
inebranliabil por obtener li recompense del promesses divin. It es un via dificil quel es contra
li currente del normes del munde. It demanda un grand spirit de sacrifice, de renunciation a se
self, in li humilitá de un sclave submisset a su Mastro. Li eforties de Deo por fortificar nor
confidentie es do ben justificat: « li certezza in li veritá revelat e expresset » es li norma del
ver fide.
Verse 6: « E il dit me: It es fat! Yo es li alfa e li omega, li comense e li fine. A ti qui
have sete yo va dar del fonte del aqua del vive, gratuitmen».
Li Deo creator Jesus-Christ crea « omni cose nov ». « It es fat! » ; Ps.33:9 : « Nam il di,
e li cose eveni; il ordona, e it existe ». Su parol creativ es plenat tant quam li paroles exea de
su boca. Desde li annu 30, detra nos, li program del era cristian revelat in Daniel e Apocalipse
ha esset plenat in omni detallies. Deo proposi nos regardar ancor in li futur quel il ha preparat
por su electes; li coses anunciat va esser plenat in li sam maniere, con tot certitá. Jesus di nos
quam in Apo.1:8: « Yo es li alfa e li omega, li comense e li fine ». Li ide « comense e
de fine » have sens solmen in nor experientie del terren peccat quel va finir completmen al
« fine » del settim millennie pos li destruction del pecatores e del morte. Al filios de Deo
disperset sur un mercantil terre, Jesus oferta, « gratuitmen », « del fonte del aqua del vive ». Il
es ipse, « li fonte » de ti « aqua del vive » quel simbolisa li etern vive. Li don de Deo es
gratuit, ti precisation condamna li vente del « indulgenties » catolic roman quel designat un
pardon obtenet per moné che li papatu.
Verse 7: « Ti qui va victorios va heredar ti coses; yo va esser su Deo, e il va esser mi
filio ».
Li electes de Deo es coherederos de Jesus-Christ. In prim, per su propri « victorie »,
Jesus ha « heredat » de un glorie regal reconosset per omni su creaturas celestial. Pos il, su
electes, anc « victoriosos », ma per su « victorie », « va heredar ti nov coses » specialmen
creat de Deo por les. Jesus ha confirmat su divinitá al apostol Philippe, in Jn 14:9: « Jesus dit
a il: Yo es con vos desde tam long témpor, e tu ne ha conosset me, Philippe! Qui ha videt me
ha videt li Patre; qualmen tu di: Montra nos li Patre?» Li hom messie ha presentat se quam li
« etern Patre », confirmante talmen li profetiat anuncie in Esa.9:6 (o 5) quel concernet le.
Jesus-Christ es do por su electes, samtempe, lor fratre e lor Patre. E ili es ipse su frates e su
filios. Ma li vocacion es individual, do li Spiritu di, quam in li fine del 7 epocas del tema del «
Lettres » : « a qui va victoriar », « il va esser mi filio ». Li victorie super li peccato es exiget
por beneficiar del statu de « filio » del Deo vivent.
Verse 8: « Ma por li timid, li incredul, li abominabil, li assassinos, li impudic, li
magos, li idolatres, e omni mentitores, lor parte va esser in li ardent lagun de foy e sulfure,
quel es li duesim morte.»
Ti criterias de caracteres human trova se in omni pagan homanitá, tamen, li Spiritu visa
ci, li fructes del fals religion cristian; li condemnation del religion judeic essente clarimen
expresset e revelat per Jesus in Apo.2:9 e 3:9.
Secun Apo.19:20, « ... li ardent lago de foy e sulfure » va esser, in li ultim judicament,
li parte reservat al « bestie e al fals profete » : li fide catholic e li fide protestant. Li fals
religion cristian ne es diferent de li fals religion judaic. Su valores prioritari es in oposition a
tis de Deo. Talmen, durant que li judéos fariseos reprochat al discípules de Jesus ne lavar se li
manus ante manjar (Mat.15:2), Jesus ne hat unquam fat ti reproche a les e il dit tande, in
Mat.15:17 til 20: « Esque vu ne comprende que omni cose quel intrat li boca va in li ventre, e
poy es ejectet in li secret locs? Ma to quo exea del boca veni del cordie, e to es li cose quel
contamina li hom. Nam ex li cordie veni li mal pensas, li mortes, li adulteries, li impudicitás,
li furtes, li fals testimonias, li calumnies. To es li coses quel contamina li hom; ma manjar
sin lavar li manus, to ne contamina li hom ». Similmen, li fals religiositá cristan masca su
peccates contra li Spiritu per primarimen flagellar li peccates del carne. Jesus ha dat su
opinion per dir al judeus in Mat.21:3: « li publicanes e li prostitutas va preceder vos in li
regne del ciel » ; evidentmen, sub condition que omnes se pentí, e se converti a Deo e a su
puritá. It es al fals religiositá que Jesus tracta quam « gidas cec » quel il reprocha in
Mat.23:24, de « filtrar li musc e inglutir li camél », o anque, de « vider li palle in li ocul del
proxim sin vider li trabe in li propri » secun Luc 6:42 e Mat.7:3 a 5.
Hay poc espera por omni qui se reconosse in li tot criterias de personalitá que Jesus
enumera. Si un sol coresponde a tui natura, tu va dever combatter contra it e vincer tui
defecte. Li unesim combat del fide eveni contra se self; e it es li adversitá li max desfacil a
vincer.
In ti enumeration, privilegiant lor spiritual sensu, Jesus-Christ, li grand divin judicato,
mentiona li culpes reprochat al fals credentia cristan del tip del papal roman catholicisme. Per
visar « li timid », il designa tis qui refusa victoriar in lor lucta del fide, pro que su promesses
es omni reservat « a celui qui victoriosi ». Tamen, ne existe victorie possibil por ti qui refusa
luctar. Li « fidel testimonie » deve esser coragiosi; exit li timid. « Sin li fide it es impossibil
esser agreabil a Deo » (Heb.11:6) ; exit, « li incredul ». E li fide quel ne es conform al fide de
Jesus dat quam model a imitar, es solmen incredulitá. « Li abominations » es abomination a
Deo e ili resta li fructes del paganes ; exit, « li abominabil ». It es un culpa imputat a
« Babilon li grand, li matre del prostitutas e abominations del terre » secun Apoc.17:4-5. « Li
assassinos » transgresse li sixesim comandament ; exit, « li assassin ». Li assassination es
imputat al fide catolic e al fide protestant del « hypocrites » secun Dan.11:34. Li « impudic »
posse cambiar lor conduida e victoriosar lor mal, sin quo; exit « li impudic ». Ma « li
impudicie » spiritual imputat al catholic comparat a un « prostitut » clude totalmen li porta
del ciel. Plu, Deo condamna in ella « « li impudicie » quel ducte a « li adultere » spiritual: li
comerse con li diabol. « Li magistes » es li sacerdotes catholic e li protestantes adeptes del
spiritisme demoniac; exit, « li magiste » ; ti action es imputat a « Babilon li grand » in
Apo.18:23. « Li idolatres» designa anc li fide catholic, su idolat sculptet objectes de adoration
e prieres ; exit, « li idolatre ». E in ultim, Jesus cita « li mentitores» quel have quam patre
spiritual « li diable, mentitore e assassine desde li comense e patre del mentira » secun Joan
8:44 ; exit « li mentitore ».
Verse 9: « Poy un del sett angeles quel tenet li sett cuppes plen del sett ultim plages
venit, e il adressat me li parol, dirante: Veni, yo va monstrar te li sponsa, li fémina del
agnelle. »
In ti verse, li Spirit adressa un message de encouragement al electes quel va traversar
victoriosimen li tragic e terribil témpor del «sett ultim plages» divin. Lor recompense va esser
vider («yo va monstrar te ») li glorie reservat al elect victoriosi qui constitue e representa, in ti
ultim fase historic del terre de peccat, « li sponsa, li fémina del Agnello », Jesus-Crist.
Li « set angeles qui tenet li set copes plen del set ultim plagas » ha prendet quam scop
li homan essentes respondente al criteres del fals religion cristian mentionat in li precedent
vers. Ti « set ultim plagas » esset li parte quel Deo va dar bentost al camp decadet. Il va nu
monstrar nos, in simbolic images, li parte quel va ear al elect redemptet victoriosi. In un
simbolic revelation del sentimentes quel Deo senti por les, li angel va monstrar li elect de qui
li assemblé constitue, colectivmen, « li sponsa del agnelle ». Precizante, « li fémina del
agnelle », li Spirit confirma li instruction dat in Efesianes 5:22 til 32. Li apostol Paul descri ta
un ideal relation inter marito e fémina quel, hélas, va trovar su acomplissement solmen in li
relation del Elect con Cristo. E on deve aprender reler li raconta del Genese, in li lumine de ti
lecion dat per li Spirit del Deo vivent, creator de omni vive, e genial inventor de su perfect
valores. Li parol « fémina » liga « li sponsa », « li Electa » del Crist al image del « fémina »
presentat in Apocalipse 12.
Li general description del Electa glorificat
Verse 10 : « E il transportat me in spiritu sur un grand e alt mont. E il monstrat me li
sanct cité, Jerusalem, quel descendent del ciel de apu Deo, havente li glorie de Deo. »
In spiritu, Johannes es transportat al moment u Jesus-Crist e su electes descende del
ciel pos li celestial judicament del « mill annus » del settim millennie. In Apo.14:1, li
« 144000 » adventistes « sigillat » del « deci-du tribus » spiritual christian esset monstrat sur
« li mont de Sion ». Pos li « mill annus » li profetiat cose eveni in li realitá del « nov terre ».
Desde li retorn de Jesus-Crist, li electes ha recivet de Deo un celestial corpore glorificat e
rendet eternal. Ili reflecte talmen « li glorie de Deo ». Ti transformation es anunciat per li
apostol Paul in 1 Cor.15:40 a 44 : « Hay anc corpor celestial e corpor terrestri; ma altri es li
splendore del corpor celestial, altri tis del corpor terrestri. Altri es li splendore del sole, altri
tis del lune, e altri tis del stelles; mem un stelle difere in splendore de un altri stelle. Talmen it
es con li resurrection del mortes. Li corpo es semat corruptibil; it resussita incorruptibil; it es
semat despectabil, it resussita gloriós; it es semat debil, it resussita plen de fortie; it es semat
corporal animal, it resussita corporal spiritual. Si hay un corporal animal, hay anc un
corporal spiritual. ».
Versu 11 : « Su splendore esset simil a tis de un petra tre precosi, un petra de jasp
transparent quam cristal. »
Mencionat in li precedent versu, « li gloria de Deo » quel caracterisa it es confirmat
pro que li « petre de jaspe » designa anc li aspecte de « Ti qui es sedent sur li tron » in
Apo.4:3. Inter li du verses, on trova un diferentie pro que in Apo.4, por li contextu del
judicament, ti « petre de jaspe » quel simbolisa Deo have anc li aspecte de un « sardonic ».
Ci, li problema del peccat essente soluet, li Electe se presenta in un aspecte de puritá perfect
« transparent quam cristal ».
Verse 12 : « Ella havet un grand e alt muraille. Ella havet duodec portes, e sur li
portes duodec angeles, e nómines scrit, tis del duodec tribus del filios de Israel: »
Li image proposet del Spirit de Jesus-Christ apoya se sur li simbolisme del
« temple sant» spiritual evocat in Eph.2:20 til 22. : « Vu ha esset edificat sur li fundament del
apostoles e profetas, Jesus Cristo self essente li angul-petra. In le tot edificie, ben
coordinativ, eleva se por esser un temple sant in li Senior. In le vu es anc edificat por esser
un habitation de Deo in li Spirit. ». Ma ti definition concernet solmen li Elect del témpor
apostolic. Li « alt mura » image li evolution del cristian del annu 30 til li annu 1843 ;
notabil que til ti date, li norma del veritá comprendet e docet del apostoles resta ínmudat. Pro
to, li change del die de repos stabilisset in 321 veni rupte li sancte alliantie pactat con Deo per
li sanguine de Jesus-Christ. Pri li ver destinatares del Revelation de ti profetie, li simboles
quel image li fide adventist, separat de Deo desde 1843, es imajat per « deci-du portas »,
« apertet » avan li electes de « Philadelphia » (Apo.3:7) e « claustrat » avan li decadent
« mortes vivent » de « Sardes » (Apo.3:1). Ili « porta li nómines del 12 tribus sigillat per li
sigille de Deo » in Apo.7.
Verse 13: « al orient tri portas, al nord tri portas, al sud tri portas, e al west tri
portas.»
Ti orientation del «portas » al quar punctes cardinal monstra su caracter universal; to
condamna e rende illegitim li religion quel pretende al universalisme traductet per li radica
grec «katholikos» o «catholic». Talmen, desde 1843, por Deo, li adventisme es lisol religion
christian a quel il ha comendat su « Evangelie etern » (Apo.14:6) por un mission universal de
instruction del populationes del terra. For del veritá quel it revela a su Elect spiritual til li fine
del munde, hay null salvation. Li adventisme ha nascet sub li forme de un movement de
revival religios motivat per li anuncie del retorn de Jesus-Crist expectat, li unesim vez, por li
printempe 1843 ; e it deve conservar ti caracter til li ver final retorn de Jesus-Crist previdet
por li printempe 2030. Car un « movement », to es un activitá in constant evolution, sin to it
ne es plu un « movement », ma un « institution blocat » e mort, quel privilegia li tradition e li
formalisme religios ; to es, omno quo Deo odia e condamna ; e ja condamnat che li judeus
rebel, li unesim incredules.
Li detalliat description in li cronologic ordine
Li bases del fide cristian
Verse 14: « Li mura del cité havet deci-du fundamentes, e sur les li deci-du nómines
del deci-du apostules del agnelle. »
Ti verset image li apostolic cristian quel covri, quam noi ha videt, li periode del
témpor inter 30 e 1843, e de quel li doctrine esset deformet de Roma in 321 e 538. Li « alt
mur » es format per li secular assemblad del « viv pierres » secun 1 Pie.2:4-5 : « Approximar
se a il, viv petre, rejectet per li homes, ma selectet e preciesi avan Deo ; e vos selfes, quam
viv petres, constructe vos self por formar un spiritual dom, un sant sacerdotie, por ofrer
spiritual sacrificies, agreabil a Deo per Jesus Christ ».
Verse 15: « Ti qui parlat me havet un aure canne por mesurar li cité, su portes e su
mura. »
Ci, quam in Apo.11:1, it es question pri « mesurar » do, judicar li valore del Elect
glorificat, li epoca adventistic (li 12 portes), e li fide apostolic (li fundament e li mura). Si li
« cannette » de Apo.11:1 esset « simil a un verga », instrument del punition, in absolut
oposition, ti de ti versete es un « cannette de oro » ; « li oro » essente li simbol de « li fide
purificat per li prova », secun 1 Pie.1:7 : « por que li prova de vor fide, plu precosi quam li
oro peribil (quel tamen es provat per li foy), resulta in laude, glorie e honore quande Jesus
Christ va aparir ». Do li fide es li standard del judicie de Deo.
Verse 16: « Li cité havet li forme de un quadrat, e su longore esset egal a su largore. Il
mesurat li cité con li canne, e trovat deci-du mil stades; li longore, li largore e li altore de it
esset egal. »
Li « quadrat » es in superficie li forme ideal perfect. On trova it in li comense in li
aspecte del « sanctissim » o « max sanct loc » del tabernacul constructet in li témpor de
Moïse. Li forme del « quadrat » es li prova de un implication intelligent, li natura ne presenta
alcun « quadrat » perfect. Li inteligentie de Deo aparí in li dimensiones del santuario hebreic
quel esset format per un aliniament de tri « quadrates ». Du esset usat por li « sanct loc » e li
triesim, por « li sanct del sanctes » o « loc tre sanct », quel esset exclusivmen reservat por li
presentie de Deo e pro to, separat per « un vel », image del peccat quel Jesus va expiar in su
hor. Ti proportiones del tri triesimes esset li image del 6000 o tri vezes 2000 annus dedicat al
selection del electes in li project de salvation concepit per Deo. Al fine de ti selection, li
electes retenet es assi imaginat per li « quadrat » del « loc tre sanct » quel prophetisat li
culmination del projecte del salvation; ti loc spiritual devenint accessibil pro li reconciliation
operat per li alliantie in Cristo. E li « quadrat » spiritual del templu descript recivet talmen su
fundament li 3 de april 30, quande li salvation comensat per li morte voluntari expiatori de nor
Redemptor Jesus-Crist. Li image del « quadrat » ne sufici por perfecer ti definition del ver
perfection de quel li cifre symbolic es li « tri ». Anc, it es ti de un « cube » quel es presentat a
nos. Havente li sam mesura, in « longore, largore, e altore », noi have ti vez li simbol « tri »
del perfect cubic perfection, del assemblé del electes redemptet per Jesus-Christ. In 2030, li
construction de « li quadrat cité, (e mem cubic: « su altore »), su fundament e su duodec
portes » va esser finit. Per atribuer it un forme cubic, li Spiritu prohibi li literal interpretation
de « cité » quel multitudes da it.
Li numerat númere, « 12000 stades », porta li sam signification quam li « 12000
sigilles » de Apo.7. Por memora: 5 + 7 x 1000, i.e. hom (5) + Deo (7) x in multitudine (1000).
Li parol « stades » sugera lor participation in li curse de quel li scope es « ganiar li premie del
vocation celestial » secun li instruction de Paul, in Phi.3:14: « yo curre vers li scope, por
ganiar li premie del vocation celestial de Deo in Jesus Christ. »; e in 1 Cor.9:24: « Esque vu
ne save que tis qui curre in li stade omnes curre, ma solmen un gania li premie? Curre talmen
que vu posse ganiar it. » Li Elect victoriosi ha curret e ili ha ganiat li premie decernet de Deo
in Jesus-Christ.
Verse 17: « Il mesurat li mura, e trovat cent quarant-quar cubites, mesura de hom,
quel esset ti del angel. »
Detra li « cubites », tromposi mesuras, Deo revela nos su judicament e il revela nos
que solmen homes simbolisat per li cifre «5», qui ha fat un aliantie con Deo (cifre «7»), es
parte del Electet. Li somme de ti cifres es «12», e su quadrat es li numer «144». Li precisation
« mesura de hom » confirma li judicament « de homes » electes redemptet per li sangu verset
per Jesus-Christ. Li numer « 12 » es assi present in omni phases del projecte del sanct
alliancia concludet con Deo: 12 patriarches hebreic, 12 apostoles de Jesus-Christ, e 12 tribus
por imaginar li fide adventist instaurat desde 1843-1844.
Verse 18: « Li mura esset constructet in jasp, e li cité esset de pur aur, simil a pur
vitre. »
Per ti simboles, Deo revela su apreciation del fide demonstrat de su electes selectet til
1843. Ili disponet sovente de poc luce, ma lor testimonie vers Deo compensat e plenat le de
amor. « Li pur aur e li pur vitre » de ti vers ilustra li puritá de lor animas. Ili ha sovente
renunciat a lor vive in li nómine del confidentie quel ili ha posat in li promesses de Deo
revelat per Jesus-Crist. Li confidentie posat in le ne va esser deceptet, il va accuilar les self a
« li unesim resurrection », ti del ver « morts in Christ », in primavera 2030.
Li apostolic fundament
Verse 19: « Li fundamentes del mura del cité esset ornat per precosi petres de omni
specie: li unesim fundament esset de jaspide, li duesim de saphir, li triesim de calcedonie, li
quaresim de esmeralde, »
Verse 20 : « li quint de sardonyx, li sixesim de sardonix, li settesim de chrysolit, li
ottesim de beryl, li novesim de topaz, li decesim de chrysopras, li decesim-un de hyacinth, li
decesim-du de amethyst. »
Deo conosse li pensates del homan esseres e quo ili senti admirante li belesse del
precosi petres quande ili es talliat o polisit. Por aquisir ti coses, alcunes gasta fortunas til
ruinar se pro que lor afection por les es tam grand. In li sam maniere, Deo va usar ti homan
sentiment por expresser li sentimentes qu’il senti por su amat e felici electes.
Ti diferent « precios petres » instrue nos que li electet ne es identic clones, pro que
chascun person have su propri personalitá, fisicmen, evidentmen, ma precipue spiritualmen, in
su caractere. Li exemple dat per li « deci-du apostules » de Jesus confirma ti pensa. Inter
Johannes e Petro, quel diferentie! Tamen Jesus les amat ambi con e pro lor diferenties. Li ver
richesse del vita creat de Deo sta in ti diversitás de personalitá queles omnes ha dat le li
unesim loc in lor cordie e tot lor anim.
Li adventisme
Verse 21: « Li deci-du portes esset deci-du perles; chascun porte esset de un sol perle.
Li place del cité esset de pur oro, quam vitre transparent.»
Desde 1843, li electes selectet ne ha testificat un superior a tis qui les ha precedet in
li judicament del Salvator Juge. Li simbol de «un sol perle » es debat al accesse del
adventisme benedit al plen comprension del projecte del salvation divin. Por Deo, desde 1843,
li elect adventistes selectet monstra se digni reciver tot su luce. Ma ti-ci essente livrat in
crescentie constant, solmen li ultim adventistes dissidentes recive li ultim forme perfect del
explicationes prophetic. To quo yo vole dir, es que li ultim adventiste selectet ne va haver un
valore superior al altri redemptet del témpor apostolic. Li « perle » signala li fin del projecte
salvatric quel Deo ha comensat. It revela un experientie specific quel ha consistet in
restabilir totes li veritás doctrinal deformate e ataccat per li papistic roman-catholic e li
protestant cadet in apostasie. E finalmen, it revela nos li grand importantie quel Deo da al
comense del decret de Daniel 8:14 in li primavera 1843: « Til du mil tri-cent vespre matin e li
santitá va esser justificat». « Li perle » es li image de ti « santitá justificat » quel in contrarie
a altri petras preciosi ne deve esser taliat por revelar su bellitá. In ti final context li assemble
del elect sanctificat aparí harmoniós, « irreprehensibil » secun Apo.14:5, donante a Deo omni
li glorie quel il merita. Li sabbat profetic e li settim millenium profetisat per it se junge e se
plen in omni li perfection del project de salvation concepit del grand Deo creator. Su « perle
de grand prix » de Matt.13:45-46 expressa tot li splendore quel il ha volent dar it.
Li grand changes del nov Jerusalem
Li Spirit precisa: « li loc del cité esset de pur aur, quam de vitre transparent. » Per
citar ti « loc de pur aur » do, de pur fide, il sugera un comparation con tis de Paris quel porta
li image del peccat per reciver li nómines « Sodom e Egipte » in Apo.11:8.
Verse 22: « Yo ne videt un temple in li cité; nam li Seniore Deo omnipotent es su
temple, e anc li agno. »
Li témpor del simboles ha passat, li electes ha intrat in li ver realisation del divin plan
de salvation. Tal qual noi comprende it hodie sur li terre, « li temple » del reunion va ne plu
haver alcun utilitá. Li intrada in li eternitá e li realitá va far inutil « li ombres » quel les
prophetisat secun Col.2:16-17 : « Que nequí do judica vos pri li manjar o li trincar, o pri un
feste, un nov lune, o li sabbates: it esset li ombre li coses a venir, ma li córpor es in Christ ».
Atention! In ti versu, li formule « del sabbates » concerne « li sabbates » causat per li
festivités religiosi e ne « li sabbat » semanal instituet e sanctificat per Deo sur li settim die
desde li creation del munde. Sam quam li unesim venida de Cristo ha rendet inutil li rites
festiv quel le prophetisat in li ancian aliantie, li intrada in li eternité va render caduc li
simboles terrestri e it va permisser al electes vider, audir e sequer li Agnelle, to es, Jesus-
Christ, li ver sanct « temple » divin quel va esser, eternalmen, li expression visibil del Spirit
creator.
Verse 23: « Li cité ne besona ni del sole ni del lune por illuminar it; nam li gloria de
Deo illumina it, e li agnelle es su lampa. »
In li eternitá divin, li electes vive in un permanent lumine sin fonte luminosi qual nor
actual sole, quel existe solmen pro li alternantie « die e nocte »; « nocte o tenebres » justificat
pro li peccate. Li peccate soluet e disparit, resta solmen loc por « li luce » quel Deo hat
declarat « bon » in Gen.1:4.
Li Spirit de Deo resta invisibil e Jesus-Christ es li aspect sub quel su creaturas posse
vider le. It es a ti titul que il es presentat quam « li lampa » del Deo invisibil.
Ma li interpretation spiritual revela un grand change. Intrat in li ciel, li electos va esser
directmen instructet per Jesus, ili va tande ne plu besonar del « sole », simbol del nov aliantie,
ni del « lune » simbol del ancian aliantie judic; ambi essente, secun Apo.11:3, in Scritura, li
« du testimonies » biblic de Deo, util por clarificar li homes in lor descoverta e comprension
de su projecte salvatori. In resumé, li electes ne va plu besonar li sanct Biblie.
Verse 24: « Li nationes va marchar a su lumine, e li reyes del terre va aportar lor
glorie. »
« Li nationes » concernet es li « nationes » celestial o devenit celestial. Li « nov terre »
devenit anc li nov regia de Deo, it es ta que omni creatura vivent posse trovar li Deo creator.
« Li reyes del terre » quel constitue li electes va « aportar li glorie » de lor puritá de anim in
ti etern vive instalat sur li « nov terre ». Ti expression « reyes del terre » quel visat max
sovente, pejorativmen, li terrestri autoritás rebel, indica, subtilmen, li electet in Apo.4:4 e 20:4
u ili es presentat « sedet » sur « trones ». Sam maniere, noi lee in Apo.5:10 : « tu ha fat les un
reyatu e sacerdotes por nor Deo, e ili va regnar sur li terre ».
Verse 25: « Su portes ne va cluder se nequel die, pro que ta il ne va haver nequel
nocte. »
Li message evidentia li desaparition del actual insecuritá. Li pace e securitá va esser
perfect in li luce de un etern die sin fine. In li historie del vive, li image del tenebres ha esset
creat solmen sur li terre pro li combat quel vell oponer li « lúmine » divin al « tenebres » del
camp del diablo.
Verse 26 : « On va aportar ta li glorie e li honore del nationes. »
Durant 6000 annus li homes ha organisat se in tribus, in popules e in nationes. In li era
cristan, in li Occidente, li popules ha changiat lor regnes in nationes e li electes cristan ha
esset selectet inter les pro « li glorie e li honore » queles ili ha rendit a Deo, in Jesus-Christ.
Verse 27 : « Null contaminat cose va intrar in it, ni quelcunc qui fa abomination e
mentie; solmen ti qui es scrit in li libre de vive del agnelle va intrar. ».
Deo confirma it, li salvation es un grand exigentie de su parte. Solmen li perfetmen pur
animas, testimoniant amore por li divin veritá, posse esser selectet por obtener li etern vive.
Un vez plu, li Spiritu renova su rejection del « maculat » quel designa li decadet protestant
in li message de « Sardes » in Apo.3:4, e li catholic de quel li adept « se livra al
abomination e al mensonge » religios e civil. Pro que ti qui ne apartene a Deo lassa se
manipular per li diabol e su demones.
Un vez plu, li Spiritu rememora nos, li surprises es reservat al homes pro que Deo, il,
conosse desde li fundation del munde li nómines de su elects pro que ili « es scrit in su libre
de vive ». E precisante « in li libre de vive del agnelle », Deo exclude omni religion non-
cristian de su projecte de salvation. Havente revelat in su Apocalipse li exclusion del fals
religiones cristian, li via del salvation aparisse anc « strict e angust » quam Jesus declarat it in
Mat.7:13-14 : « Intra per li stret porta. Car larg es li porta, spaciosi es li via quel ducte al
perdition, e hay mult qui intra per ta. Ma stret es li porta, restret li via quel ducte al vive, e
hay poc qui trova les ».
Apocalipse 22: Li dieu sin fin del eternitá
Li perfection del témpor terrestre del selection divín ha finit se con Apo.21:7 x 3. Li
númere 22 marca paradoxalmen un comense de historie, malgré que it constitue, in ti libre, su
epiloge. Ti renovation, quel concerne « omni cose » secun Deo, es ligat al « nov terre e al nov
ciel », ambi, etern.
Verse 1: « E il monstrat me un fluvie de aqua de vive, clar quam cristal, quel egresset
del trone de Deo e del agno. »
In ti sublim vivificante image de frescor, li Spiritu memorat nos que li assemble del
electes devenit etern, imaginat per li « fluvie de aqua del vive », es un creation, un ovre de
Deo recreat spiritualmen in Crist, de quel li presentie visibil es suggestet per su « tron»; e to
per li medie del sacrifice de « li agnelle », Jesus-Christ; li eternitá essente li fructe del nov
nasciment quel ti sacrifice ha productet in li elect.
« Li fluvie » es un fluxe de dulci aqua con fort debit. It imagea li vive quel, quam it, es
in constant activitá. Li dulci aqua compone 75 % de nor terrestri human córpore; to demonstra
quam indispensabil it es, e pro to Deo compara su parol, anc indispensabil por obtener li
eterni vive, a « un fonte del aquas del vive » secun Apo.7:17, essente ipse ti « fonte de aqua
vivent » secun Jer.2:13. In su Revelation, noi ha videt in Apo.17:15 que li « aquas » simbolisa
« popules » ; ci, li « fluvie » es un simbol del elect redemptet devenit etern.
Verse 2 : « In li medie del plazza del cité e sur li du rives del fluvie, esset un árbor de
vive, productent deci-duplic fructes, rendent su fruct chascun mense, e de quel li folies servit
al sanation del nationes. »
In ti secund image, Jesus-Christ, « li árbor de vive » trova se « in li medie » de su
assemblé de electes gruppat circum le sur « li loc » del reunion. Il es « in li medie » de les ma
anc sur lor láteres, figurat per li « du rives del fluvie ». Car li Spirit divin de Jesus-Crist es
omnipresent; present omni-loc e in omnes. Li fructe de ti « arbore » es « li vive » quel es
renovat, constantmen, pro que « su fructe » es obtenet in chascun del « 12 mensus » de nor
annu terrestri. To es un altri bell image del etern vive e un memento que it es mantenet etern
per li volentie de Deo.
Jesus sovente comparat li hom a « de árbores » fructifer quel « on judica secun lor
fructes ». Il atribuet se self, desde li comense in Gen.2:9, li image simbolic de un « árbor de
vive ». Or li árbores have por « vestiment », li ornatu de lor « folies ». Por Jesus, su
« vestiment » simbolisa su just ovres e do su redemption del peccates de su electes queles
deve a il lor salvation. Talmen sam qualmen li « folies » del « arbres » cura li maladies, li just
ovres fat per Jesus-Crist « sanar » li mortal maladie del original peccat heredat del electes
desde Adam e Eva, queles hat usat « folies » de árbores por covrir lor nuditá fisic e spiritual
descovrit per li experientie del peccat.
Verse 3: « Ne va esser plu anatema. Li trone de Deo e del agno va esser in li cité; su
servitores va servir le e vider su visage,»
Desde ti verse, li Spirit parla in futur, donante a su message li sensu de un
encouragement por li electes qui va ancor dever combatter li mal e su consequenties til li
retorn del Christ e lor levament del terre del peccate.
It is "li anathema", the curse of the sin committed by Eve and Adam, which had made
God invisible to human eyes. The creation of Israel under the old covenant changed nothing,
for sin still rendered God invisible. He still had to hide himself under the appearance of a
cloud by day becoming fiery by night. The most holy place of the sanctuary was reserved
exclusively for him, on pain of death for any offender. But these earthly conditions are no
more. On the new earth, God is visible to all his servants, what their service will be remains a
mystery, but they will have contact with him as the apostles walked with Jesus Christ and
conversed with him; face to face.
Verse 4: « e su nómine va esser sur lor frontes. »
Li nómine de Deo constitue li ver « sigil del Deo vivent ». Li repos del sabbath es
solmen « li signe » extern. Pro que li « nomine » de Deo designa su caracter quel il simbolisa
per li fasses del « quar animales »: « le leon, li vitel, li hom, e li aquile» quel ilustra
perfectmen li contrastes harmonic del caracter de Deo: regal e fort, ma pret al sacrifice,
aspecte human, ma natura celestial. Li paroles de Jesus ha esset completet; ti qui similat se
assemblat. Do, ti qui partage li divin valores ha esset selectet per Deo por li etern vive e ili es
assemblat circum le. Li « front » alberga li cerebre del hom, li central motor de su pensa e su
personalitá. E ti cerebre animat studia, reflecte e it aproba o rejecta li norme del veritá que
Deo presenta a le por salvar le. Li cerebres del electet ha amat li demonstration de amor
organisat per Deo in Jesus-Crist e ili ha combatet, secun li regulas fixat, por victorar li mal
con su auxilie, por obtener li jure de viver circum le.
Finalmen, omni ti qui partage li caracter de Deo revelat per Jesus-Christ retrova se apu
il por servir le eternimen. Li presentie del «nómine» de Deo «scrit sur lor frontes» explica lor
victorie; e to, specialmen, in li ultim prova de fide adventist in quel li homes hat li election de
inscriber sur «lor fronte », « li nómine de Deo » o ti del « bestie » rebel.
Verse 5 : « It ne va esser plu nocte; e ili va ne besonar ni lampe ni lumine, pro que li
Senior Deo va illuminar les. E ili va regnar por li secules del secules. »
Secun Gen.1:5, detra li parol « nocte » sta li parol « tenebres » simbol del peccat e del
mal. Li « lamp » designa li Bible, li sant scrit parol de Deo quel revela li norm de « su luce »,
ti del bon e del just. It ne va esser plu util, li electes va haver access directmen a su divin
inspirator, ma it conserva actualmen, sur li terre del peccat, su rol « illuminante »
indispensabil quel ducte, sol, al etern vive.
Verse 6: « E il dit me: Ti paroles es cert e ver; e li Senior, li Deo del spiritus del
profetas, ha inviat su angel por monstrar a su servitores quo deve evenir rapidmen ».
Por li duesim vez, noi trova ti divine affirmation: « Ti paroles es cert e ver ». Deo
esforcia se a convicter li lector del profetie, pro que su etern vive es li obstacul de su
electiones. Vers su divine affirmationes, li homan esser es conditionat per li quin sens quel su
Creator ha dat le. Li tentationes es mult e eficaci por distornar le del spiritualitá. Li insistentie
de Deo es do plenmen justificat. Li dangere por li animas es real e omnipresent.
It es necessi actualisar nor lectura de ti vers quel presenta un rari literal caracter in ti
profetie. Ne existe in ti vers quelcunc simbol, ma li affirmation que Deo es li inspirator del
profetas qui ha scrit li libres del Bible e que in ultim revelation, il ha inviat « Gabriel » a John,
por que il revela le per images to quo, in 2020, va evenir « rapidmen », o ja ha esset plenat, in
grandissim parte. Ma inter 2020 e 2030, li max terribil epoca va dever esser transversat;
terribil témpor signat per li morte, li nuclear destruction, e li terribil « sett ultim flagelles del
colere de Deo» ; li hom e li natura va terriblement suferir til desaparition.
Verse 7 : « E ecce, yo venirapidmen. Felici ti qui garda li paroles del profetie de ti
libre!»
Li retorn de Jesus es anunciat por li printempe 2030. Li felicitá es por nos, in tant quam
noi «gardar », til li fine, « li paroles del profetie de ti libre » Apocalypse.
Li adverbie « promptmen » define li subit aparition de Cristo in li hore de su retorna,
nam li témpor flue regularimen sin acceleration o lentitá. Desde Daniel 8:19, Deo rememora
nos: « il hay un témpor marcate por li fine » : « Tande il dit me: Yo va docer te quo evenit in
li fine del cólera, nam il hay un témpor marcate por li fine ». It posse evenir solmen al fine
del 6000 annus programmat per Deo por su selection de electes, to es, li unesim die del
printempe precedent li 3 de april 2030.
Verse 8: « It es me, Johannes, qui ha audit e videt ti coses. E quande yo ha audit e
videt, yo cadet al pedes del angel qui monstrat les me, por adorar le prosternar me avan le. »
Por li duesim vez, li Spirit veni adressar nos su avertiment. In li original grec textes li
verbe « proskunéo » es traductet quam « prosternar se avan ». Li verbe « adorar » es un
heredage del latin version nominat « Vulgate ». Sin aparentie, ti fals traduction ha preparat li
via al abandona del fisic prosternation in li religios practica del apostatic christianisme til li
puncte de pregar le « stante », pro un altri fals traduction del grec verbe « istémi », in Marc
11:25. In li texte, su forme « stékété » have li sens de « restar firm o perseverar », ma li
traduction Oltramare reprisat in li version L.Segond, ha traductet it in « stasis » quel significa
« stante » in li literal sens. Un fals traduction del Biblia justifica talmen, decepivmen, un
indigne, arrogant e insultant atitude vers li grand Deo creator, li Omnipotent, de parte de
persones qui perde li sens del ver sacri. E to ne es li sol... Pro to nor atitude vers li biblic
traductiones deve esser suspiciosi e prudent, ti plu mult pro que in Apo.9:11, Deo revela li usa
« destructiv » (Abaddon-Apollyon), del Bible scrit « in hebreic e in grec ». Li veritá trova se
solmen in li original textes, conservat in hebreu ma desaparit e remplazzat por li grec scrituras
del nov aliantie. E ta, on deve reconosser it, li precation « stant » ha aparit inter li protestant
credentes, visat per li divin paroles del « 5-im trompette ». Nam, paradoxalmen, li precation
sur li genús ha durat plu longmen che li catolicos, ma on ne deve surpriser se pri to, pro que it
es in ti religion catolic que li diable ducte su adeptes e su victimes a prosternar se ante li
prohibit imagines sculptet secun li duesim del deci comandamentes de Deo; comandament
quel li catolicos ignora, pro que in li roman version, it es supresset e remplazzat.
Verse 9 : « Ma il dit me : Garda te ne far it ! Yo es tui servitor-camarada, e tis de tui
fratres li profetas, e tis qui garda li paroles de ti libre. Adora Devant Deo prosterna te. »
Li culpa comesset per John es proposit per Deo quam un avertiment adressat a su
electes : « prende garda ne cadar in idolatrie !» to quo constitue li principal culpa del religios
christian rejectet per Deo in Jesus-Christ. Il organisa ti scena in li sam manuere quam il
organisat su ultim lecion per ordonar su apostoles prender lor armes por li hore de su
arrestation. In li moment venit, il ha interdicat les usar les. Li lecion esset dat e it dit :
« Gardar te de far it ». In ti versu, John recive li explication: « Yo es tui servicie-compano ».
Li « angeles », de queles « Gabriel », es, quam li homes, creaturas del Deo creator, qui ha
interditet in li duesim de su deci comandamentes prosternar se ante su creaturas, ante sculptet
images, o pictet images; omni formes que li idol posse prender. On posse do tirar lecion ex ti
versu per notar li oposit conduites del angles. Ci Gabriel, li max dign celestial creatura pos
Michael, interdica li prosternation ante le. Altralatere, Satan, in su seductiv aparitiones, sub li
traites del « Virgine », demanda qu’on eleva a le monumentes e locs de culte por adorar e
servir la... li luminosi masca del tenebres cade.
Li ange precisa ancor « e tis de tui fratres, li profetas e tis qui garda li paroles de ti
libre ». Inter ti frase e tis de Apo.1:3 on trova li diferentie pro li témpor passat inter li
comense del epoca del decifration, 1980, e ti del actual version de 2020. Inter ti du dates, « ti
qui lee » ha fat partiprender a altri infantes de Deo li lumine decifrat e ili ha intrat in lor turn
in li ovre del « profetas ». Ti multiplication ancor permite a un plu grand númere de altri
vocates atingir li election per audir li revelat veritá, e per metter it in practica concretmen.
Verse 10: « E il dit me: Ne sigilla li paroles del profetie de ti libre. Nam li témpor es
proxim. »
Li message es deceivant, pro que it adressa se a Jean, quel Deo ha transportat a nor
ultim epoca desde li comense del libre, secun Apo.1:10. Anc, noi deve comprender que li
ordine de ne sigillar li paroles del libre es adressat directmen a me in li témpor quande li libre
es completmen dessigillat ; it deveni tande li « lít libre apertet » de Apo.10:5. E quande it es
« apertet » con li auxilie e autorisation de Deo, it ne es plu question de cluder it per « sigilles
». E to, « nam li témpor es proxim » ; in li printempe 2021, it resta 9 annus, ante li gloriós
retorn del Senior Deo Jesus-Crist.
Tamen, li unesim apertion del « líberette » comensat pos li decret de Dan.8:14, do, pos
1843 e 1844 ; nam li important comprension del tema del ultim prova de fide adventist es
debil a li revelationes dat directmen per Jesus-Crist self, o per su angel, a nor sestra
Ellen.G.White, durant su ministerie.
Vers 11: « Lass li injust restar ancor injust, lass li impur far se ancor impur; e lass li
just far ancor justicie, e lass li sanct far se ancor sanct. »
In un prim lectura, ti vers confirma li comense del decret de Dan.8:14. Li separation
del adventistes selectet de Deo inter 1843 e 1844 confirma li message de « Sardes » u on
trova li protestantes « vivant » ma « mort » e « maculat » spiritualmen, e li pioneros
adventistes « dign del blancitá » nominat in ti versu « justicie e sanctification ». Ma li
apertura del « líberette » es progressiv quam « li sentiere del just quel cresce quam li luce del
die, desde li aurora til su zenith ». E li pioneros adventistes ne savet que un prova de fide va
criblar les inter 1991 e 1994 quam li studie del « 5ésim trompette » ha revelat nos. Subitmen
altri lectiones de ti versu deveni possibil.
Li témpor del sigillation es presc finit pro que noi lee in Apo.7:3 : « Ne damna li terre,
ni li mare, ni li árbores, til que noi ha marcate con li sigille li frontes del servitores de nor
Deo. » U on deve plazzar li permission far mal al terre, al mare e al árbores? Du possibilitás
existe. Ante li « sixesim trompette » o ante li « sett ultim plages » ? Li « sixesim trompette »
constitue un sixesim castigation de avertiment dat per Deo al peccatores terrestri, it sembla me
logic in ti casu, retener li duesim possibilitá. Pro que li « sett ultim plages del colere de Deo »
have efectivmen quam objectiv, « li terre » protestant e « li mare » catolic. Considera que li
destructiones efectuat per li « sixesim trompette » ne impede, ma favorisa li conversion del
electes nominat redemptet per li sanguine de Jesus-Christ.
Do, pos li « sixesim trompette » e just ante li « sett ultim flagelles », e in li hora del halt
del sigillation quel marca li fine del témpor de gratie colectiv e individual que noi posse ancor
plazzar li paroles de ti verset: « Que ti qui es injust ancor es injust, que ti qui es maculat
ancor se macula; e que li just ancor practica li justicie, e que ti qui es sant ancor se
sanctifica. » Chascun va posser constatar li maniere in quel li Spirit veni confirmar in ti verset
li bon traduction quel yo ha presentat por li verset fundamental « adventist » quel es Daniel
8:14: « li santitá va esser justificat ». Li paroles « justicie e sant » es fortmen apuflat e do
confirmat per Deo. Ti message anticipa do li hore del fine del témpor de gratie, ma un altri
explication es li sequent. Arivant al fine del libre, li Spirit visa li témpor u li libre totalmen
decifrat deveni li « litt libre apertet » e desde ti moment, su acceptation o su refusa va far li
diferentie inter « ti qui es just e ti qui se souille » e nor Senior invita « li sant a se sanctificar
ancor ». Yo ancor memoriga que li « sorditá » esset imputat al Protestantisme in li message
de « Sardes ». Li Spiritu visa per su paroles ti protestantisme e li adventisme institutional quel
partage su malediction desde 1994, li date quande it junctet se al alliantie oecumenic. Li
acceptation del decifrat message de ti libre va ergo « anc un vez, ma li ultim, far li diferentie
inter ti quel serve Deo e ti quel ne serve it » secun Mal.3:18.
Yo do summarisa do li leciones de ti vers. Unesim, it confirma li separation adventist
del protestantisme inter 1843 e 1844. In duesim lectura, it es aplicat contra li oficial
adventisme quel retroveni in li aliantie protestant e oecumenic pos 1994. E yo proposi un
triesim lectura quel va esser aplicat in li fine del témpor de gratie in 2029 ante li retorn de
Jesus-Crist fixat por li comense del printempe quel veni ante li 3 de april del Pasca 2030.
It resta nos pos ti explicationes comprender que li cause del cadentie del institutional
adventisme, quel ducte it a esser « vomi » per Jesus-Crist in su message adressat a Laodicea,
es minu li refusa creder a su retorna por 1994, quam li refusa considerar li aporte de lumine
venit clarificar li ver traduction de Daniel 8:14; un lumine demonstrat in un maniere
incontestabil per li original hebreic text biblic self. Ti peccat ne posset esser solmen
condamnat per li Deo de justicie qui ne teni li culpabil por innocent.
Vers 12 : « Ecce, yo veni rapidmen, e mi remuneration es con me, por render a
chascun secun su ovre ».
In 9 annus, Jesus va revenir in un glorie divin indescriptibil. In Apo.16 a 20, Deo ha
revelat nos li nature del parte de su remuneration reservat al rebelles peccatores catolic,
protestant e adventist ínjust e ín-tolerant. Il anc ha presentat nos li parte reservat por su elect
adventistes restat fidel qui honora su parol profetic e su sanct sabat del settim die, in Apo.7,
14, 21 e 22. « Li retribution » va « redonar a chascun secun su ovre », quo lassa poc loc por li
culpabil por justificar se avan li ocules de Christ. Li paroles de auto-justification deveni inutil
pro que tande it va esser tro tard por transformar li erras del electiones passat.
Verse 13 : « Yo es li alfa e li omega, li prim e li ultim, li comense e li fine. »
Quo have un comense have anc un fine. Ti principie es aplicabil al duration del
terrestri témpor previdet de Deo por su selection de electes. Inter li alpha e li omega, 6000
annus va passar. In li annu 30, li 3 de april, li voluntari expiatoric morte de Jesus-Crist va har
anc marcat li témpor alpha del christian aliantie de 2000 annus; li printempe 2030 va sonar in
potentie su témpor omega.
Ma li alpha es anc 1844 con su omega 1994. E in ultim, li alpha es por me e li ultim
electes, 1995 con por omega, 2030.
Vers 14: « Felici ti qui garda su comandamentes(e ne lava lor robes), por haver li jure
al árbor de vive, e intrar per li portes in li cité!»
Li duesim forme del «grand tribulation» es avan nos con su corollarium de mortes in
multitudes. Do, it deveni urgent obtener li protection e auxilie de Deo per Jesus-Crist.
Qualmen li image sugera, li peccator deve «gardar su comandamentes »; ti de Deo e ti de
Jesus, «li agnelle de Deo» quo significa que il deve renunciar a omni formes que li peccat
posse prender. Li velat traduction de ti verset conservat in nor actual Bibles es debil al
catolicisme roman ductet desde li Vatican. Li altri manuscrites, li max ancian, e do plu fidel,
proposi: « Felici ti qui garda su comandamentes ». E quam li peccat es li transgression del
lege, li message es deformat e remplazzat li necessi e vital obedientie per li simplic
reclamation de apartenentie cristian. A qui profita li crime? A tis qui va combatter li Sabbat til
li gloriós retorn de Jesus-Crist. Li ver message se resume talmen: « Felici ti qui obedi a su
Creator ». Ti message solmen repete tis citat in Apocalipse 12:17 e 14:12, to es: « ti qui garda
li comandamentes de Deo e li fide de Jesus ». Ili es li destinatares del ultim missage adressat
per Jesus. Ti qui judica li resultat obtenet es Jesus-Christ ipse, e su exigentie es al altore del
suferenties endurat in su martirie. Li recompense del elect selectet va esser tre grand; ili va
obtener li immortalitá, e intrar in li etern vive per li via adventist simbolisat per li « deci-du
portes » del simbolic « nov Jerusalem».
Verse 15: « Foras li canes, li magos, li impudicos, li assassinos, li idolatres, e omni
qui ama e practica li mentira!»
Qui es ili ti que Jesus nómina talmen ? Ti acusation mascat concerne omni li christian
quel ha apostasiat ; li catholic, li protestant multiform de quel li adventist quel ha
intrat in su alianca desde 1994 ; li adventist tant ricmen benedit per il in li comense de su
existentie, e ancor plu in ti quo concerne su ultim representantes constrictet al dissidentie. Li
« canes » es li paganes ma anc, e precipue, tis qui pretende esser su fratres e trahissent le. Ti
termín « canes » es paradoxalmen por li contemporan occidental homanes ti del animal tenet
quam simbol del fidelitá, ma por li orientales li image mem del execration. E ci, Jesus
questiona mem lor homan natura e teni les quam animales sin delicatesse. Li altri termín
confirma ti judicament. Jesus confirma li paroles in Apo.21:8 e ci, li addition del termín
« canes » expresse su personal judicament. Pos li sublim demonstration de amor quel il ha dat
al homanes, nullcos es plu terribil quam esser traít per tis qui reclama se de il e su sacrifice.
Poy, Jesus tracta les quam « magos » pro lor comerce con li mal angeles, li spiritisme,
quel ha seductet in prim li catholic per li aparitiones del « Virgine Maria », cose biblicmen
impossibil. Ma li miracles fat per li demones es simil a tis quel fat li « magos » de Faraon
avan Moïse e Aaron.
Per nominar les, « impudic », Jesus condamna li liberation del mores ma precipue li
religiosi allianties contra-natura quel es realisat per li protestant eclesies con li catholic
denunciat per li profetas de Deo quam serva del diablo. Ili reproduce, « in filias », « li
impudicie » de lor « matre prostitut Babylon li Grand,» denunciat in Apo.17:5.
Li apostates es anc « ocisores » quel va preparar se por ocider li electes de Jesus si il
ne vell intervenir por impedir les per su gloriös advente.
Ili es « idolatra » pro que ili da plu interesse al material vive quam al spiritual vive. Ili
resta indifferent quande Deo proposa a les su luce quel ili rejecta audaciosimen per diabolisar
su ver messageres.
E por finir ti versu, il precisa: «e quelcunc ama e practica li mentie! » Per far to, il
denuncia tis queles have un natura atachat al mensonge, til li puncte que ili es totalmen
insensibil al veritá. On ha dit que gustes e colores ne es discutibil; it es li sam con li amore al
veritá o al mensonge. Ma por su eternitá, Deo selecte, exclusivmen, inter su creaturas, queles
li reproduction human suscita, tis queles have ti amore al veritá.
Li final bilan del plan del salvation concepit per Deo es terribil. Es ejectat ex,
successivmen, li antediluvian peccatores indurat e nepenitant, li ancian aliantie judeic
incredul, li abominabil fé catholic papal roman, li idolatrant orthodox, li protestant de
caractere calvinistic, e finalmen, li institutional adventist, ultim victime del spirit del
tradition quel li precedent fé ha omnes egalmen privilegiat.
Li message « adventist » hat fatale consequenties, primmen por li Judés, qui cadet per
lor refusa creder a li unesim venida del Messie anunciat in Dan.9:24 til 27. Duesimmen, li
cristanes ejectet per Jesus qui partija omni li culpa de testificar un desinteresse por li ultim
message « adventist » que anuncia su duesim venida. Lor manca de amor por su veritá es
fatale por les. In 2020, ti grand oficial religiones partija omni ti terribil message que Jesus
adressat in 1843 al protestantisme del témpor « Sardes » in Apo.3:1 : « Tu sembla esser
vivent, ma tu es mort ».
Verse 16 : « Yo, Jesus, ha inviat mi angel por atestar vos ti coses in li Eclesies. Yo es li
germine e li posteritá de David, li stelle brillant del matine.»
Jesus ha inviat su angel Gabriel a Johannes, e tra Johannes a noi, su fidel servitores del
ultim dies. Nam solmen hodie ti completmen decifrat message permite nos comprender li
messages queles il adressa a su servitores e discípules del sett epocas o sett Assembles. Jesus
remove li dubite pri su evocation simbolic de Apo.5 : « li descendant e li posterité de David ».
Il adjunte : « li briliant matinal stelle ». Ti stelle es li sole ma il identifica se a it solmen quam
simbol. Pro que, in maniere inconscient, sincer persones qui ama Jesus-Crist pro su sacrifice
honora nor sole, ti astre divinisat del paganes. Si multes ne es conscie pri to, grand númeres,
mem illuminat pri li tema, ne es pret, ni capabil a comprender li gravitá de ti idolatric pagan
action. Li hom deve obliviar se self, por metter se in li loc de Deo qui senti li coses in maniere
tre diferent pro que su spirit ha sequet ja por presc 6000 annus li actiones del homes. Il
identifica chascun action por quo it representa realmen; quo ne es li casu del homes de qui li
curt vive ocupa se primmen pri satisfar lor desíres, principalmen carnal e terren, ma to es anc
li casu de tis qui es spiritual e tre religios e qui resta blocat pro respecte al traditiones del
patres.
Al fine del message de Thyatire, li Spirit dit a « ti qui va victoriar » : « E yo va dar le
li stelle del matine ». Ci Jesus presenta se self quam « li stelle del matine ». Li victor va do
obtener Jesus e con il omni luce del vita quel have in il su fonte. Li rememorisation de ti
terme sugera omni atention del ver ultim « adventistes » pri ti versettes de 1 Pet.2:19-20-21
: « E noi considera li prophetic parol quam mult plu cert, a quel vu fa bon atenter, quam a un
lamp quel luce in un obscur loc, til que li die aparí e que li stelle del matine leva se in vor
cordes; savente ante omnes que null profetie del Scripture posse esser un object de
interpretation particular, pro que it ne es per un volentie de hom que un profetie esset
unquam aportat, ma it es per li motion del Sant Spirit que homes parlat ex parte de Deo.» On
ne posse dir plu bon. Pos audir ti paroles, li elect transforma les in ovres considerat per Jesus-
Christ.
Vers 17 : « E li Spirit e li sposa di : Veni. E ti qui audí di : Veni. E ti qui have sete
vena; ti qui vole, prende li aqua del vive, gratuitmen».
Desde li comense de su ministerie terren, Jesus lansa ti apelle : « Veni ». Ma prenente
li image del « sete », il save que ti qui ne have « sete » ne va venir a trincar. Su apelle va esser
audit solmen per tis qui have « sete » de ti etern vive quel su perfect justicie proposa nos per
su sol gracie, quam un duesim chance. Solmen Jesus ha payat li precie; il do oferta it
« gratuitmen ». Null « indulgentie » catolic o divin permesse obtener it per moné. Ti
universal apel prepara un reunion de electes ex omni nationes e origines. Li apel « Veni »
deveni li clave de ti reunion de electes quel li prova de fide in li ultim dies va crear. Ma ili va
viver li prova disperset sur li terre e va esser reuniet solmen quande Jesus-Christ va revenir in
su glorie por levar les ex li terre de peccate.
Verse 18: « Yo declara a chascun qui audi li paroles del profetie de ti libre: Si quelcun
adde alcun cose a it, Deo va frappar le per li plagas descrit in ti libre;»
Li Apocalipse ne es un ordinari libre biblic. It es un ovre litterari divinmen codificat in
un lingue biblic quel posse esser reconosset per tis qui examina li tot Biblie del comense til li
fine. Expressiones deveni familiar per mult lecturas. E li « concordanties biblic » permisse
retrovar simil expressions. Ma precisimen pro que su code es tre precis, li traductores e
transcriptores es avertit: «Si quelcun adde alcun cose, Deo frappar le con li flagelles descrit
in ti libre ».
Verse 19 : « e si quelcun remove alcun cose del paroles del libre de ti profetie, Deo va
remover su parte del árbor del vive e del cité sant, descrit in ti libre. »
Por li sam rasones, Deo menacia ti qui «retracte alquó del paroles del libre de ti
profetie ». Ti qui va prender ti risca es anc avertit : « Deo va retracter su parte del árbor del
vive e del sant cité, descrit in ti libre ». Li changes constatat va haver do terribil consequenties
por tis qui les va har comisset.
Yo atira tui atention a ti lecion. Si li modification de ti codificat libre íncomprensibil es
punit per Jesus-Christ de ti du rigorosi manières, quo va esser por ti qui va rejectarsu
message decodat perfectmen comprensibil?
Deo have bon motives por presentar clarimen ti avertissement, pro que ti Revelation,
de quel li paroles es selectet per le, have li sam valor quam li textu de su « deci
commandamentes » « gravat per su fingre sur tabules de petre ». Or, in Dan.7:25, il ha
profetisat que su « lege » regal vell esser « cambiat » e anc li « tempe ». Li action ha esset
acomplet, noi ha videt it, per li autoritá roman successivmen imperial in 321, poy papal, in
538. Ti action quel il ha judicat « arrogant » esset punit per morte, e Deo exhorta nos ne
reproducer, vers li profetie, ti tip de culpa quel il condamna firmmen.
Li ovre de Deo resta su ovre qualcunc témpor it es realisat. Li decifration de su profetie
es impossibil sin su direction. To significa que li ovre decifrat es del sam valore quam ti quel
es cifrat. Prena do conscietie que ti-ci ovrage u li pensa de Deo es revelat in clar es de un tre
alt « sanctitá ». It constitue li ultim « testimonie de Jesus » quel Deo adressa a su ultim
servitores adventistes del settim die dissidentes ; e in sam témpor, con li practica del ver
sabbate del saturdí, it es in 2021, li ultim « sanctitá justificat » programmat desde li comense
del decret de Dan.8:14 in 1843.
Verse 20: « Ti qui atesta ti coses di: Yes, yo veni rapidmen. Amen! Veni, Seniore
Jesus! »
Pro que it contene li ultim paroles que Jesus-Christ ha adressat a su discípules, ti libre
Apocalypse es de un altissim sanctitá. In it, noi retrova li equivalent del tables del lege, gravat
del fingre de Deo e dat a Moïse. Jesus atesta; qui va audaciar contestar ti divin attestation?
Omnicos es dit, omnicos es revelat, il ne have plu nullcos a dir except: « Yes, yo
veni rapidmen ». Un simplic « Yes » quel obliga su tot divin person, it significa que su proxim
arivada es cert, nam il renova su promesse: « yo veni rapidmen »; un « rapidmen » datat quel
prende su tot sens: in primavera 2030. E il confirma su declaration per dir « Amen »; to
significa: « In veritá ».
Qui dit alor: « Veni, Senior Jesus » ? Secun li verset 17 de ti capitul, to es « li Spirit e li
sponse ».
Verset 21: « Que li gratie del Senior Jesus es con omni sanctes! »
Ti ultim verset del Apocalipse clude li libre per mentionar « li gratie del Senior
Jesus ». To es un tema quel sovente esset contraposat al lege, in li comense del Cristan
Assemblé. In ti témpor, li gratie esset contraposabil al lege per tis qui refusat li oferta del
Crist. Li heritage del lege per li judees fat que ili videt li divin justicie solmen per it. Jesus ne
volet subtraher les del obediéntie al lege ma il venit « compleer » quo li sacrifices animal hat
profetisat til le. Pro to il dit in Mat.5:17: « Ne crede que yo ha venit por abrogar li leges o li
profetes; yo ha venit ne por abrogar, ma por compleer ».
Li max astonant es audir cristanes oposir li leges e li gratie. Nam, quam li apostol Paul
explica, li gratie have li scope auxiliar li hom a compleer li leges til que Jesus declara in Joan
15:5: « Yo es li vine, vu es li branches. Celui qui demora in me e in qui yo demora porta mult
fructe, nam sin me vu ne posse far null cose ». De quales cose a « far » il parla e de quel
« fructe » se tracta? Del respecte del lege que su grace rend possibil per su auxilie in li Sant
Spirit.
It vell har esset desirat e salutar que « li gratie del Senior Jesus esset », e que it vell har
posset acter, « in omnes » ; ma ti versette deformet expresse solmen un desir ínrealisabil.
Desir ja omnes, que ili es tre mult; li maxim mult possibil; nor admirabil Deo, Creator e
Salvator merita it; il es supremmen dign. Per precisar « con omni sanctes », li original textu
levja omni ambiguitá; li gratie del Senior ne possent profitar exclusivmen solmen a les, tis
« quel il sanctifica per su veritá » (Johannes 17:17). E a tis qui pensa atingir li etern vive per
prender li via de quel Jesus-Christ se reclama, yo rememora que inter « via » e « vive », hay li
inevitabil « veritá », secun John 14:6. Malgré li rebelles qui reclama li benediction de ti
verset, desde 1843, li gratie del Senior beneficia solmen ti queles il sanctifica per li
restauration de su repos del sanct Sabbat li saturdí. It es ti action quel, associat con li
testimonie de amor por su « veritá », fa li electes li sanctes digni del gratie in question. Doce,
li gratie ne posse esser dedicat a « omnes ». Atention doce al fals traductiones decepant del
Biblia, quel ducte a un terribil disillusion final ti queles, por lor desastre, depende de les!
Li Revelation divin presentat in ti ovre ha venit confirmar li leciones profetisat in li
raconta del Genese de quel noi ha posset relevar li importantie vital. Al fine de ti ovre, it
sembla me util rememorar ti principal leciones. To es justificat e yo ancor precisa que in nor
contemporan munde, li fide cristan es massive presentat sub un forme deformat pro li heritage
cultic del catolicisme roman. Li veritá exiget per Deo ha restat in li simplic e logic statu
comprendet del prim apostoles de Jesus-Crist ma ti simplicitá sovente ignorat deveni, per su
caracter minoritari, complex por li ne-initiat. In facte, por identificar li ultim sanctes de Jesus-
Crist del ultim dies e li spiritual structura del Apocalypse, li decrete de Daniel 8:14 es
indispensabil. Ma por identificar ti decrete, li studie del tot libre de Daniel e li decifration de
su profeties es egalmen indispensabil. Ti coses comprendet, li Apocalypse revela nos su
secretes. Ti studies necessi explica li difficultá incontrat quande on esforcia convicter li hom
de nor epoca incredul in Occidente, e specialmen in Francia.
Jesu dit que null posse venir a le si ne li Patre quel ducte le e il dit anc, pri su electes,
que ili deve esser nascet ex aqua e Spiritu. Ti du ensenamentes significa in maniere
complementari que Deo conosse li spiritual natura de su electes inter omni su creaturas. In
consequentie, chascun de ili va reager secun ti natura quel es propri a le; anc ti quel have
prejudicies favorabil al sabbatu ja practicat del Judes va acceptar sin tro mult dificultás li
revelationes profetic quel monstra it esser exiget de Deo desde 1843. Al contra, ti quel have
prejudicies desfavorabil pri it, va rejectar omni argumentes biblic presentat e il va trovar bon
rasones por justificar su refusa. Comprender ti principie protege nos contra omni disillusion
pri tis a qui noi presenta li veritá de Cristo. In revelar li veritá del pensa divin, li profetie da tot
su potentie a « li eternal Evangelie » que li discípules de Jesús deve « instruer li nationes til li
fine del munde ».
Li « besties » del Apocalipse
Cronologicmen e successivmen li enemíes de Deo e de su electes ha aparit in image de
« besties ».
Li unesim designa li Roma imperial imaginat per li « dracon con deci cornes e set
capités portant diademes », in Apo.12:3 ; « Li Nicolaïtes » in Apo.2:6 ; « li diable » in
Apo.2:10.
Li duesim concerne li papal catholic Roma imaginat per « li bestie quel monte ex li
mare, con deci cornettes portant diademes e sett capes » de Apo.13:1 ; « li tron de Satan » in
Apo.2:13 ; « li fémina Jezabel » in Apo.2:20 ; « li lune tinctet de sangue » in Apo.6:12 ; « li
triesim frappat del lune » del « quarim trompette » in Apo.8:12 ; « li mare » in Apo.10:2 ; « li
canne simil a un verge » in Apo.11:1 ; « li caude » del « dracon » in Apo.12:4 ; « li serpent »
in Apo.12:14 ; e « dracon » del verses 13, 16 e 17 ; « Babylone li grand » in Apo.14:8 e 17:5.
Li triesim objectiv es li francesi revolutionari ateisme, representat per li « bestie quel
monte ex li abysse » in Apo.11:7; li « grand tribulation » in Apo.2:22; li « quaresim
trompette » in Apo.8:12; « li bocca quel inglut li fluvie » quel simbolisa li catolic popul, in
Apo.12:16. To concerne li unesim forme del « second calamitá » citat in Apo.11:14. Su
duesim forme va esser acompletat per li « sixesim trompette » de Apo.9:13, secun Apo.8:13
sub li titul « second calamitá », inter li 7 de marte 2021 e 2029, sub li aspecte real de un
Triésim Guerre Mundial finient in guerre nuclear. Li genocide human quel depopula li terre (li
abysse) es li ligation stabilat inter « li quaresim e li sixesim trompette ». Li detallies pri li
developament de ti guerre es revelat in Dan.11:40 a 45.
Li quaresim « bestie » designa li fide protestant e li fide catholic, su alliat, in li ultim
prova de fide del historie terrestri. It « surge del terre », in Apo.13:11; quo significa que it es
ipse, exeat del fide catholic simbolisat per « li mare ». In écrasante majoritá, li epoca del
Reformation ha instalat un religion protestant, con aspectes multiplic, marcat per apostasie,
testificant in li ovres de Jean Calvin, un caracter guerrier, dur, cruel, e persecutor. Li comensa
del application del decrete de Dan.8:14, condamna it globalmen desde li printempe 1843.
Li fide adventist institutional, survivent del prova de fide protestant de 1843-1844, ha
recidivat e retornat al statu del fide protestant e su malediction divin desde li autunno 1994;
pro li rejection oficial del lumine prophetic divin revelat in ti ovre desde 1991. Ti morte
spiritual del forme institutional es profetizat in Apo.3:16: «yo va vomir te ex mi bocca ».
Li ultim acomplissementes del profeties es ante nos, e li fide de chascun va esser
provat. Li Senior Jesus-Christ va recomosser, inter omni homan essentes, tis e tas qui apartene
a le, to es, tis qui acolle su vital revelationes fructe del divin amore, con joy e fidelitá gratiosi.
Al hore del ultim election, li electes va distinter se per li facto que ili va saver pro quo
li cadent cade, li Divin Revelation va talmen far li diferentie inter li salvat e li perdit a queles
desde li apostolic epoca « Ephes », in Apo.2:5, Deo dit: « memora do de u tu ha cadet » ; e in
1843, in li epoca « Sardes », il dit anc al protestantes, in Apo.3:3 : « memora qualmen tu ha
recivet e audit ; e garda e penti-te » ; tisci til li adventistes decadet desde 1994, qui benque
observatores del sabbate, recive de Jesus, ti message de Apo.3:19 : « Yo reprende e puni
omnes queles yo ama; ergo have zel e penti te ».
Preparante ti prophetic Revelation, li Deo creator, trovat in li person de Jesus-Christ,
ha dat se li scope permisser su electes identificar clarimen lor enemies; li cose es fat e li scope
de Deo es atinget. Talmen spiritualmen enrichit, su Elect deveni « li Epouse preparat por li
repast del Nupties del Agnelle ». Il la ha « vestit de fin lin blanc quel es li just ovres del
santes » in Apo.19:7. Tu qui ha prendet conossentie del contenete de ti ovre, si tu have li
chance e li benediction esser de lor númere, « prepara te al rencontre de tui Deo » (Amos
4:12), in su veritá!
Dum li decifration del misteriosi profeties de Daniel e Apocalypse es completmen
efectuat e que li témpor del ver revenida de Christ es nu conosset de nos, ti question de Jesus-
Christ citat in Lucas 18:8 lassa un dubita quelcunc anguosiante: « Yo di vos, il va far justicie a
les rapidmen. Ma quande li Filio del hom va venir, va il trovar li fide sur li terre? ». Nam li
abunde conossentie intellectual del veritá ne posse compensar li debilitá del qualide ti fé. Li
homanitá quel va esser confrontat con li retorn de Jesus-Christ ha developat se in un climat
favorabil a omni formes de egoisme fortmen stimulat. Li successe individual ha devenit li
scope a atingar a quelcunc precie, mem per ecrasar su proxim, e to durant un long témpor de
pace mundial de plu quam 70 annus. Quande on save que li valores del ciel proposit per
Jesus-Christ es in absolut oposition a ti norme de nor epoca, su question aparre tragicmen
justificat, nam it posse concerner persones qui credet se esser « electet », ma va restar por lor
desastre solmen « vocat » ; pro que Jesus ne va har trovat in les li qualitá del exiget por
esser digni de su gratie.
Li littera occi ma li Spiritu vivifica
Ti ultim capitul completa li decifration del Revelation Apocalypse. Efectivmen, yo ha
just presentat li codices biblic quel permisse identificar li simboles quel Deo usa in su
profeties, ma durant que lor scope es revelar su exigentie del retorn del sabbatu desde 1843-
1844, li parol sabbatu ne aparí un sol vez in ti textus profetic de Daniel o del Apocalypse. It es
sempre suggestet ma ne clarmen citat. Li rason por ne nominar it clarmen es que li practica
del sabbatu es un normalitá fundamental del fide apostolic cristian, nam chascun posse
constatar que li tema del sabbatu nequande esset un tema de controversie inter li Judés e li
prim apostoles, discípules de Jesus-Christ. Tamen, li diabol ne cessat ataccar it, primmen
incitante li Judés a "sulliar" it, poy secundmen li Cristanes, per far it totalmen "ignorar". Por
atinguer ti resultate, il ha inspirat fals traductiones del textus original quel mentionat it. Anc, ti
presentation del veritá divin ne vell esser complet sin li denunciation de ti odiosi malfactes, de
quel li victimes es, primmen, Deo in Jesus-Christ, poy tis a qui su morte expiatori vell har
posset ofrir li etern vive.
Yo afirma, avan Deo, que it ne existe in li scrituras del ancian e del nov aliantie, to es,
li tot Biblie, necun verset quel instrui un change del statu del sabatte del quaresim de su deci
commandamentes; plu, sanctificat per Deo, desde li comense de su creation de nor munde
terren.
Desde li apostasie protestant pro li entrata in application del decrete de Daniel
8:14, in li printempe 1843 til hodie, li lectura del Biblie morta. Yo precisa, it ne es li
Biblie quel morta voluntarimen, it es li usation quel es fat de it desde errores de
traduction qui aparisse in li versions traductet del textus original « hebreic e grec »; ma
it es precipue anc un problema causat per íncorect interpretationes. Deo self confirma li
cose, in image, in Apo.9:11: « Ils avaient sur eux comme roi l'ange de l'abîme, nommé in
hebreu Abaddon, e in grec Apollyon ». Yo mentiona ci li message celat in ti verset:
« Abaddon e Apollyon » significa, « in hebreu e in grec »: Destructor. « L'ange del abís »
destructe li fide per usar li « du testimonies » biblical de Apo.11:3.
Anc, desde 1843, li fals credentes ha comisset du erras in lor lectura del testimonie
historic del Bible. Li unesim es haver dat plu importantie al nativitá de Jesus-Crist quam a su
morte, e li duesim fortifica ti erra per dar plu importantie a su resurrection quam a su morte.
Ti duplic erra testifica contra les, nam li demonstration del amor de Deo por su creaturas
reposa, essentialmen, sur su decision voluntari dar, in Crist, su vive por li redemption de su
electes. Dar li priorité al resurrection de Jesus consiste a deformar li projecte salvatori de Deo,
e to porta por li culpabilis li consequentie de separar se de il e ruptar su aliantie sant, just e
bon. Li victorie de Crist reposa sur su acceptation del morte, su resurrection es solmen li felici
e just consequentie de su perfection divine.
Colossenses 2:16-17 : « Que nequí do judica vos pri li manjar o li trincar, o pri un
festa, un nov lune, o li sabbates : to esset li umbre del coses a venir, ma li córpor es in
Christ.»
Ti versette es sovente usat por justificar li cessada del practica del « sabbat »
semanal. Du rationes condamna ti election. Li unesim es que li expression « des sabbats »
designa « les sabbats » causat per li « festes » religios annual ordonat per Deo in Leviticus 23.
To es pri « sabbates » movent quel posi se al comense e quelcvez al fine del témpor del
« festes » religios. Ili es evocat per li expression « vu ne fará alcun ovre servil in ti die ». Ili
have null relation con li « li sabbat » semanal solmen per lor nómine « sabbat » quel significa
« cessar, reposar » e quel aparí por li unesim vez in Gen.2:2 : « Deo reposat se ». On deve
ancor remarcar que li parol « sabbat » citat in li hebreic text del quaresim commandment ne
aparí in li traduction L.Segond quel designa it solmen sub li nómine « die de repos » o
« settim die ». Tamen it reprende su radica del verb citat in Gen.2:2 : « li repos » o, « li
sabbat » quel li version J.N.Darby del Bible clarmen nómina.
Li duesim motivation es li sequent: Paul dit pri « de festes e sabbates » que ili es
« umbres de coses a venir » to es, coses que profetisa un realitá quel vell o va venir.
Suposente que li « sabbate del settim die » es concernet in ti verset, it resta un « ombre a
venir » til li arivada del settim millenium quel it profetisa. Li morte de Jesus-Christ ha revelat
li sens del « sabbat del settim die » quel profetisa, pro su victorie super li peccat e li morte, li
« mill annus » celestial durant queles su electes va judicar li mortes terrestrial e celestial
decadet.
In ti versu, « li festes, li nov lunes » e lor « sabbates » esset ligat al existentie del forme
national del Israel del ancian aliantie. Per instituer, per su morte, li nov aliantie, Jesus-Christ
ha rendet ti cose prophetic inutil; ili devet cessar e disparir quam un « ombre » quel efaca se
avan li realitá de su ministerie terrestre acomplet. Dum que li « sabbat » semanal atende, it, li
arivada del settim millennie por trovar su realitá profetizat e perder su utilitá.
Pablo anc cita « li manjar e li trincar ». Qual fidel servitor, il save que Deo ha
expresset se pri ti coses in Levitico 11 e Deuteronomio 14 u il prescri li pur nutrimentes
permisset e li ínpur interditet. Li paroles de Pablo ne intente contestar ti divin ordonanties ma
solmen li human opiniones (que nequí...) expresset pri ti tema quel il va developar in
Romanes 14 e 1 Cor.8 u su pensa aparé plu clar. Li tema concerne li nutrimentes sacrificat al
idoles e fals divitás. Il rememora al electes qui forma li spiritual Israel de Deo, lor deveres
vers le, dit in 1 Cor.10:31 : « Do, o vu manja, o vu trinca, o vu fa qualcunc altri cose, fa
omnicos por li glorie de Deo ». Esque Deo es glorificat per tis qui ignora e despecta su
ordonnamentes revelat pri ti témporas?
It es Jacob, li fratre de Jesus qui expresse se in li nómine del apostolespri li
circumcision, in Actes 15:19-20-21 : «Pro to yo opine ne inquietar tis del nationes qui
converte se a Deo, ma scrir les que ili abstine se del contamination del idoles, e del
fornication, e del sufocat cose, e del sanguine; nam Moses, desde li ancian generationes, have
in chascun cité tis qui predica le, essente leet in li sinagogaschascun sabbate ».
Sovente usat por justificar li libertá del pagan convertites vers li sabbate, ti verses
constitui al contra li max bon prova de su practica encouragiat e docet del apostoles.
Efectivmen, James estima que it ne es necessi imponer les li circumcision e il resume li
essential principes pro que li profund religios instruction va esser presentat quande ili va ear
«chascun sabbat » in li judic sinagogas de lor localitás.
Alt pretext usat por justificar li cessation del classification pur e ínpur del nutrimentes:
li vision dat a Petro in Actes 10. Su explication es developat in Actes 11 u il identifica li «
animales ínpurs » del vision con li « homes » pagan venit por rogar le visitar li centurion
roman « Cornelius ». In ti vision, Deo imagea li natura ínpur del paganes quel ne servi le e
servi fals divinitás. Tamen li morte e resurrection de Jesus-Christ aporta un grand change por
les, pro que li porta del gratie es apertet a les per li fide in li sacrific expiatori de Jesus-Christ.
It es per ti vision que Deo instrui Petro pri ti novitá. Pro to, li classification pur e ínpur
stabilisset per Deo, in Leviticus 11, resta e continua til li fine del munde. Except que, desde
1843, con li decret de Dan.8:14, li nutriment del homes reprende li norma del
« sanctification » originalmen stabilisset e ordonat in Gen.1:29 : « E Deo dit : Ecce, yo ha dat
vos omni planta portant semine, quel es sur li facie de omni terra, e omni árbor in quel es un
fructe de árbor, portant semine; to va esser por nutriment a vos. ».
Jesus ha dat su vive in li torture fisic e mental por salvar su electes. Ne dubita pri li
altissim nivelle de santitá quel ti passionat morte demanda in retorn del person quel il salva. In
veritá!
Li terrestri témpor de Jesus-Crist
Li perle del sabbat del 20 de marte 2021
Desde li comense de mi ministerie, yo esset convict, e yo ha cantat it, que « Jesus ha
nascet in li printempe ». In ti sabbat del 20 de marte 2021, li equinoxe del printempe ha situat
se a 10h 37min in li comense de un spiritual reunion. Li Spirit ha ductet me alor a serchar li
proves de to quo esset til tande solmen un simplic conviction de fide. Un judeic calendare ha
permisset nos situar li momente del equinoxe del printempe del annu 6 ante nor oficial
christian datation del nativitá de nor Salvator, al « sabbat » del 21 de marte.
Pro quo li annu 6 ?
Pro que nor oficial datation del nativitá de Jesus Christ esset constructet sur du erras.
Solmen in li 6esim secul de nor era, li monacho catholic Dionysius Exiguus intentet stabilir un
calendarium. Pro manca de precises biblic o historic, il placet ti nativitá sur li date del morte
del rey Herode quel il fixat in 753 del fundation de Roma. Desde tande, li historicos ha
confirmat un erra de 4 annus in su calculation; to plazzat li morte de Herode in 749 del
fundation de Roma. Ma, Jesus nascet ante li morte de Herode e Matt.2:16 aporta nos un
precisation quel indica « du annus » li etá de Jesus in li moment del « massacre del innocentes
» ordonat del rey Herode iritat, pro que il suferet e sentit venir li morte quel vell arracar le del
joyas del potentie. Li detallie es important, pro que li textu precisa, « du annus, secun li date
quel il hat cuidadosimen inquestat che li mages ». Adjuntet al quar annus del preví errore, li
annu 6, o 747 del fundation de Roma, es stabilít biblicmen.
Li equinoxe del printempe del annu 6
Cadente sur un sabbate, in ti annu 6, li Bible aprende nos que un angel ha presentat
se a « pastores qui gardat lor troupes ». Li sabbate prohibi li comerse ma ne li garda e li cure
dat al animales ; Jesus ha confirmat it per dir : « quel de vu, si il have un ovre quel cade in un
fosse, ne veni por liberar it, mem in un die de sabbate ? ». Talmen per un angel, li nativitá del
« Bon Pastor », salvator e guida del oves human, esset anunciat, in prim, al pastores human
gardero-protectores del oves animal. Li angel precisat : « … nam hodie, in li cité de David, ha
nascet un salvator por vu, quel es li Christ, li Senior ». Ti « hodie » esset do li die del sabbat e
li anuncie fat in li nocte, li nativitá de Jesus evenit inter 18 hores, comense del sabbat, e li
hore nocturn del anuncie fat per li angel al pastores. Nu noi deve stabilir li exact hore o, in li
horari de Israel, li equinoxe del printempe del annu 6 esset acomplisset. Ma to ancor ne es
possibil pro que noi have null information pri ti epoca.
Li nativitá de Jesus in un die de sabbate fa li divine plan de salvation luminosi e
perfectmen logic. Jesus ha declarat que il es li « Filo dee l’Hom », « li Mastro del sabbat ».
Car li sabbat es provisori e su utilitá prolonga se til li die de su duesim venida, ti vez potent e
gloriós. Jesus da al sabbat tot su sense pro que il profeteza li repose del sett millenie ganat por
su sol elect per su victorie super li peccat e super li morte.
Por marcar su intrada in li adult age, evante « deci-du annus », Jesus interveni
spiritualmen che li religioses queles il questiona pri li Messie anunciat in li sant Scripturas.
Separat de su parentes qui le sercha durant tri dies, il testifica su divin índependentie e su
conscientie de su mission in favor del terrestri homanes.
Poy veni li témpor de su activ e oficial terrestri ministerie. Li ensenies de Daniel 9:27
presenta le sub li forme de un « alianza » d «un semane » quel simbolisa sett annus inter li
autunno 26 e li autunno 33. Inter ti du autunnes trova se, in central position, li printempe e li
feste de Pasca del annu 30 u, a 15 hores, « in li medie del semane » pascal, li mercurdí 3 de
april 30 Jesus-Christ ha fat « cessar li sacrifice e li offerte » animales del rit hebreic, ofrente
su vive por expiar li peccates de su sol electes. Li die de su morte, Jesus esset 35 annus e 13
dies old. Moriente victoriosi super li peccate e li morte, Jesus posset remisser su spirit a Deo,
dirante: « Omnicos es completat ». Su victorie super li morte esset confirmat poy per su
resurrection. Il ha talmen accompaniat e instructet su apostoles e su dispules til quande, sub
lor regardes, il monte al ciel ante li feste de Pentecoste, secun li testimonie dat in Actes 1:1 a
11. Ma li angeles preparat in ti ocasion li anuncie de su gloriós retorne, dirante: « Galilean
homes, pro quo vu sta ci, regardante al ciel?Ti Jesus, qui esset levat de vu in li ciel,veniin li
sam maniere que vu ha videt le departir al ciel ». A Pentecoste, il comensat su celestial
ministerie de « Sant Spirit » quel permisse le actuar til li fine del munde, in li sam témpor, in
li spirit de chascun de su electes disperset sur li terre. Tande su nómine profetiat in Esa.7:14,
8:8 e Matt.1:23, « Emmanuel » quel significa, « Deo con nos », prende, ancor plu, su ver
signification.
Li precisationes aportat in ti document constitue recompenses que Jesus da a su electes
in signe de apreciation de lor demonstration de fide. It es talmen que li date de su morte
permite nos conosser e compartir con le ti de su final gloriós retorn quel il ha programmat por
li unesim die del printempe del annu 2030; to es, 2000 annus pos li printempe de su
crucifixion del 3 de april 30.
Santitá e sanctification
Li santitá e li sanctification es inseparabil e conditiones del salvation ofert de Deo in
Jesus-Crist. Paul mentiona it in Heb.12:14 : « Sercha pace con omnes, e li sanctification, sin
quel null person va vider li Senior ».
Ti divine conception de « sanctification » deve esser perfectmen comprensat pro que
it concerne « omnicos quel apartene a Deo » e quam omni proprietarios, il ne lassa se
despossedir sin consequenties por tis qui oza far it. Nu, inutil enumerar e far li liste del coses
quel apartene a le; Creator del vive e omnicos quel it contene, omnicos apartene a le. Il do
have li jure de vive e morte super omni su creaturas vivent. Tamen lassante a omnes, li jure de
viver con le o morir sin le, su electes junta se a le per un selection líber e voluntari por
apartener a le eternimen. Ti reconciliation con le fa de su electes su proprietá. Tiques il acolle
e reconosse entra in su conception de sanctification quel ja concernet omni leges a queles li
vive sur terre es submisset. Li sanctification consiste do in acceptar submisser se al leges fisic
e moral stabiliset, e do aprobat, per Deo. It es a ti duplic titul, que li sabbat e li deci
comandamentes expresse concretmen ti divine sanctification de quel li transgression va exiger
li morte del Messie Jesus.
Ti conception del sanctification es tant fundamental que Deo ha trovat bon definir it
desde li comense del Bible in Gen.2:3, per sanctificar li settim die. Do it ne es astonant que ti
numer sett deveni su "royal sigille" in tot li Bible e plu particularmen in Apo.7:2: "E yo videt
un altri angelo, qui ascendet del látere del sole levante, e qui tenet li sigille del Deo vivent; il
criat con un grand voc al quar angeles a qui it hat esset dat far mal al terre e al mare, e il
dit : ». Ti qui have ocules por audir li suggestion del subtil Spirit de Deo va har remarkat que
ti-ci « sigille del Deo vivent » es citat in ti-ci capitul « 7 » de Apocalypse.
In ti-ci die de Pasca e sabbate del 3 de april 2021, anniversarie del morte de nor
Salvator Jesus-Christ, li Spirit de Deo ha directet mi pensa al sanctuari hebreic de Moises e li
Temple constructet per li rey Salomon in Jerusalem. Yo ha trovat un detallie que fortmen
confirma li interpretation quel yo ha dat a ti sanctuari; a saver, un rol prophetic del grand
project de salvation preparat por li elect redemptet per Deo.
Desde 1948, sempre portatores del malediction divin pro lor refusa de reconosser
Jesus-Crist quam li « Messia » inviat per Deo, li Judes ha retrova lor terra national. Desde
tande, un idé, un sol pensa obseda les: reconstructer li Temple de Jerusalem. Hélas por les, to
nequande va evenir, pro que Deo have un bon rason por impedir it; su rol ha finit se per li
morte e resurrection de Jesus-Crist. Li santitá del templo ha trovat su plen completion in li
anim del « Messia », in su carne e spirit, perfect e sin macula. Jesus ha revelat ti leccion per
dir in Joan 2:14, parlant pri su córpor: « destruet ti temple, e in tri dies yo va reconstruer it ».
Li fine del utilitá del temple ha esset confirmat per Deo in pluri mannes. Unesim, il fat
it destructer in li annu 70 per li truppes roman de Titus, conform al anuncie profetisat in
Daniel 9:26. Poy, pos chassar li judeos, il livrat li localisation del temple al religion del islam
quel ha constructet ta du mosquées; li max ancian «Al-Aqsa» e li dome del Roca. Israel do ne
have, del parte de Deo, ni li possibilitá, ni li autorisation re-constructer su temple. Pro que ti
reconstruction falsificarit su projecte de salvation profetisat.
Li témpor de validitá del templu de Jerusalem esset gravat in li forme de su
construction. Ma por vider plu clarimen, noi deve ja examinar li detallies revelat de ti religiosi
edificie portant li santitá. Observa que li templu deveat esser constructet per li rey David qui
expresset li desir e hat selectet Jerusalem por reciver it; Deo esset de acord. Por far to, il hat
embellisat e fortificat ti ancian cité nominat "Jébus" in li témpor de Abraham. Talmen, inter
David e "li filio de David", li "Messie", hat passat "mil annus". Ma Deo ne permisset it a il, e
il fat saver a il li rason; il hat devenit un hom de sangue per far ocider su servitor fidel "Urie li
Hetheo" por prender su fémina, "Bath-Scheba", devenit plu tard li matre del rey Salomon.
Talmen David portat li precie de su culpa, punit per li morte de su unesim filio, nascet de
Bath-Scheba, poy, havente fat sin li ordine de Deo li numeration de su popul, il esset punit e
Deo proposat a il selecter su punition inter tri electiones. Secun 2 Sam.24:15, il selectet li
mortalitá del peste epidemic quel fat in tri dies 70 000 victimas frappat de morte.
In 1 Reyes 6, noi trova li description del templ constructet per Salomon. Il da it li
nómine « dom a YaHWéH ». Ti terme « dom » sugera un loc de reunion familial. Li dom
constructet profetisa li familie del Deo creator redemptor. It consiste ex du elementes contigu:
li santuario e li templ.
Sur li terre, es plenit religiosi ritus quel es practicat in li zone permisset por li hom.
Salomon nómina it: templ. In li prolongation del loc maxi sanct, quel il nómina santuario, e de
quel it es separat solmen per un vel, li chambre del templ es quarant cubites long, do du vezes
plu grand quam li santuario. Li templ covri talmen li 2/3 del tot entiere dom.
Benque construct plu tard in li témpor de Moïse, li aliantie jude es completmen sub li
egide del aliantie fat inter Deo e Abraham in li comense del triesim millennie desde Adam. Li
« Messie va presentar se al popul jude in li comense del quinesim millennie, to es, 2000 annus
plu tard. Tamen, li témpor asignat per Deo al terre por su selection de electes es de 6000
annus. Nu retrova talmen por li témpor, li proportion 2/3 + 1/3 del dom de YaHWéH. E in ti
comparation, li 2/3 del aliantie de Abraham coresponde al 2/3 del dom de YaHWéH quel fini
sur li vel separant. Ti vel have un rol principal pro que it marca li passage del terren al
celestial; to savente que ti change marca li fine del rol profetic del templ terren. Ti nociones
da al vel separant li sens del peccat quel separa li perfect Deo celestial del ínperfect e peccant
hom terren desde Adam e Eva. Li vel separant have un duplic caracter, pro que it deve esser
conform al perfection celestial e al ínperfection terren del du chambres ligat. Tande li rol del
Messie aparí, pro que il incarna perfectmen ti caracteristica. In su perfection divin, Jesus-
Christ ha devenit peccat portante tis de su electes in lor loc por expiar les e payar li precie
mortal.
Ti analyse ducte nos a vider in li santuarium li image de un prophetic succession del
grand phases spiritual marcate chascun 2000 annus: 1er sacrifice offertet per Adam Sacrifice
offertet per Abraham al Monte Morija futur Golgotha Sacrifice de Cristo al pede del Monte
Golgotha Sacrifice del ultim electes impedet per li gloriós retorn del salvator Jesus-Crist in
Micaël.
Por Deo por quel secun 2 Peter 3:8, « un die es quam mill annus, e mill annus quam un
die », (vide anc Psaume 90:4), li terrestri programma es constructet sur li image del semane in
un succession de: 2 dies + 2 dies + 2 dies. E detra ti succession apert se un « settim die »
eternal.
Li contenete del du pezzes del sanct dom es extremmen revelativ.
Li santuarium o max sanct loc
Li du cherubines con ales extandet
Li santuare nominat loc tre sanct mesura 20 cubites de longore e 20 cubites de largore.
It es un quadrat perfect. E su altore es anc 20 cubites; quo fa it un cube; li triplic image del
perfection (= 3 : L = l = H); ti-ci quam li description del « nov Jerusalem quel descende del
ciel de apu Deo » in Apo.20. Ti loc tre sanct es interditet per Deo al hom sub pena de morte.
Li rason es simplic e logic; ti loc posse solmen accepter Deo pro que it simbolisa li ciel e
image li caracter celestial de Deo. In su pensa se trova su plan de salvation in quel omni
elementes symbolic quel es instalat in ti santuare lude lor rol. Li realitá es in Deo in li
dimension celestial, e sur li terre, il da per simboles li illustration de ti realitá. Yo ariva talmen
al tema de ti specific descovriment de ti Pasca 2021. Noi lee in 1 Reyes 6:23 til 27: « Il fat in
li santuario du cherubes de ligne de olivier selvatic, havant deci cubites de altore. Chascun
del du ales de un del cherubes havet quin cubites, quo fat deci cubites del extremitá de un de
su ales til li extremitá del altri. Li duesim cherube havet anc deci cubites. Li mesura e li forme
esset li sam por ambi cherubes. Li altore de chascun del du cherubes esset deci cubites.
Salomon placat li cherubes in li medie del dom, in li interior. Lor ales esset extendet: li ale
del un tuchat un del mures, e li ale del duesim tuchat li altri mur; e lor altri ales rencontrat se
per li extremitá in li medie del dom ».
Ti cherubines ne existet in li tabernacul de Moises, ma per plazzar les in li templ de
Salomon, Deo clarifica li signification de ti sanctissim loc. In li sensu de su largore, li
chambre es travesat per li du paris de ales del du cherubines, dante it un celestial norme,
efectivmen inaccesibil por li homan esser qui vive solmen sur li terre. Yo profita ci por
denunciar e restablisser un veritá pri ti cherubines a queles, in un pagan mystic delir, pictores
tant famosi quam «Michel Ange» ha dat li aspecte de alat bebés ludent instrumentes o tirant
sagittes per arcu. In li ciel ne existe alcun bebé. E por Deo, secun Ps.51:5 o 7: «Vide, yo ha
nascet in iniquitá, E mi matre ha conceptet me in peccato », e Rom.3:23 : « Nam omnes
peccaverunt e carent glorie de Deo », ne existe infante inocent o pur, nam desde Adam, li
hom nasce peccator per heredage. Li angeles celestial ha esset creat omni in li state de yun
mannes, quam Adam esset sur li terre. Ili ne deveni old e resta perpetmen li sam. Li oldesse es
un caracteristica solmen terrestrial, consequentie del peccato e del morte, su final salarie,
secun Rom.6:23.
Li Arche del Sant Aliança
1 Reyes 8:9: « In li arche esset solmen li du tabulas de petre, queles Moises posat in
Horeb, quande li Etern fat li aliança con li infantes de Israel, pos lor exida del lande de
Egipte ».
In li santuario o sanctissim loc trova se do enorm cherubines con ales extandet,
simboles del activ caracter celestial, ma anc e precipue, li arche del aliantie quel es placat in
li centre del chambre inter li du grand cherubines. Pro que it es por abriter it que li dom es
constructet. In li ordine in quel Deo presenta a Moises li cose religiosi quel il va dever far
realisar, se trova in prim, li arche del aliantie. Ma ti contenente es minu preciosi quam su
contenete: li du tabules de petre sur queles de su fingre Deo ha gravat su ultra sancti leges del
deci comandamentes. It es li reflexe de su pensa, de su norma, de su caractere inchangeabil. In
un studie separat (2018-2030, li ultim expectation adventist), yo ja ha demonstrat su caractere
profetic por li era cristian. In li santuario, noi lee li pensa secret de Deo. On trova ibi, li
elementes quel favorisa e rende possibil li comunion con il. Tantar dir que li peccator quel
resta un transgressor voluntari de su deci comandamentes erra se self si il crede posser
reclamar se de su salvation. Li relation reposa solmen sur li fide placat sur li realitás
simbolisat trovat in ti loc tre sanct. In deci comandamentes, Deo resume su norma del vita
prescriet por li ésseres human format a su image; to significa que Deo self honora e mette su
comandamentes in practica. Li vita dat al hom reposa sur li respecte de ti comandamentes. E
lor transgression da nassentie al peccat punit per li morte del culpabil. E desde Adam e Eva, li
desobedientie ha placat li homanité tot sub ti condition mortal. Li morte do ha cadet sur li
homanes quam un maladie sin remedie por sanar.
Li propitiatorie
In li santuario, sur li propitiatorie, un image simbolic del altare sur quel li agnelle de
Deo va esser immolat, du altri angeles plu litt portar lor regarde al altare e lor ales se junta in
li medie. In ti image, Deo monstra li interesse quel li fidel angeles da al plan de salvation quel
reposa sur li morte expiatori de Jesus-Crist. Nam Jesus descendet del ciel por prender li forme
de un infant human. Ti quel dat su vive sur li cruce de Golgotha esset primmen lor celestial
amico « Micaël », chef del angeles e expression celestial visibil del Deo Spirit creator, e li
angeles justmen nómina se « compagnos de servicie » de su electet.
In li sanctissim loc, li archa covrit per li propitiatorie es situat sub li alas del du grand e
del plu micri cherubines. In ti image, noi retrova li illustration de ti versu de Mal.4:2: « Ma
por vos qui time mi nómine, va levar se li sole del justicie, e li sanation va esser sub su ales;
vos va exir, e vos va saltar quam li vitelles de un stalle ». Li propitiatorie, simbol prefigurant
li cruce sur quel Jesus esset crucificat, va efectivmen aportar li sanation contra li mortal
maladie del pecca. Jesus morit por liberar del pecca e il ressuscitat se por liberar su electes del
mal manus del peccatores impenitent e rebel. Li transgression del lege contenet in li archa
valet li morte por omni terren creaturas human. E por li electes selectet per Deo in Christ, por
solmen ili, li propitiatorie situat super li archa contenent li lege transgresset ha fat triumphar li
etern vive in quel ili va intrar in li hore del unesim resurrection; ti del sanctes redemptet per li
sanguine verset per Jesus-Christ sur ti propitiatorie. Lor sanation del morte va tande esser
total. Secun Mal.4:2, li cherubines es li image del Deo Spirit celestial quel Apo.4 designa per
li simbol del « quar vivent essenties ». Nam, li sanation ligat al propitiatorie es bon posit sub
li du central ales del du grand cherubes.
Sam quam in li annual hebreic ritu del « die del expiationes », li sangue animal del
caprette esset portat per aspersion sur li fronte e sur li propitiatorie, vers li Oriente, it esset
necessi que li sangue de Jesus-Christ veni realmen fluer anc sur ti sam propitiatorie. Por ti
scope, Deo ne ha usat li servicie de un human sacrificator. Il hat omnicos previdet e organisat
in avanse, per far transportar, in li témpor del profeta Jeremia, li archa e li sanct coses del
sanctissim loc e del sanct loc in un grotte situat in li subterran al pede del mont Golgotha, sub
un sol roccosi, a six metres de profunditá, just sub li cubic cavitá de 50 cm, excavat in li
superficie del rocca, in quel li soldates roman ha erectet li cruce sur quel Jesus esset crucificat.
Per un long e profund fenditura creat per li terremot mentionat in li Biblia, su sangue ha
literalmen fluet sur li levul látere del propitiatorie, to es, li dextri látere del Christ crucificat.
Talmen, it ne es sin rason que Matt.27:51 testifica pri ti coses: « E ecce, li vel del temple se
ruptet in du partes, desde li alt til li bass, li terra tremblat, li roccas se fendet, ». In 1982,
un scientific examen revelat que li sanguin secat colectet per Ron Wyatt esset anormalmen
composit de 23 cromosomas X e un sol e unic cromosoma Y. Li divin creator desirat lassar
detra se un prova de su divin natura quel adjunte se a su sant sudari sur quel li image de su
visage e su corpore aparit in negativ. Talmen, li lege transgresset contenet in li archa obtenit
su complet reparation per reciver sur su altare li sanguin realmen pur de omni peccatu de nor
Salvator Jesus Christ. Nam per revelar ti coses a Ron Wyatt, Deo ne serchat satisfar un
curiositá human, ma il volet fortificar li doctrina del sanctification de su divinitá in Jesus
Christ. Nam havente un sanguin diferent de altri homanes, il da un rason por creder a su
perfect e pur natura, exempt de omni forme de peccatu. Il confirma talmen que il venit
incarnar un nov o « ultim Adam » quam Paul dit in 1 Cor.15:45, nam malgré que videt, audit e
mort in un corpore de carne simil al nor, il esset sin alcun ligamen genetic con li specie
human. Tal cura por li detallies in li realisation de su projecte de salvation revela li
importantie quel Deo da al simboles de su instruction. E on comprende plu bon pro quo Moïse
esset punit pro haver falsat ti divin projecte de salvation per frappar du vezes li rocca de
Horeb. Li duesim vez, secun li ordine dat per Deo, il devet solmen parlar con it por obtener li
aqua.
Li verge de Moses, li manna, li roule de Moses
Nom.17:10 : « YaHWéH dit a Moses : Reporta li verge de Aaron ante li testimonie,
por esser conservat quam un signe por li infantes de rebellion, por que tu fa cessar de avan
me lor murmurationes e que ili ne mori ».
Exo.16:33-34 : « E Moïse dit a Aaron: Prende un vase, mete in it un omer plen de
manna, e depone it ante YaHWéH, por que it mey esser conservat por vor descendentes.
Secun li ordine dat de YaHWéH a Moïse, Aaron deponet it ante li testimonie, por que it vell
esser conservat ».
Deut.31 :26 : « Prende ti libre del lege, e mete it apud li archa del aliantie de
YaHWéH, vor Deo, e it va esser ta quam testimonie contra te ».
Sur li base de ti versettes, pardona nos al apostol Paul su errore quel ductet le a plazzar
ti elementes in li archa e ne apud o ante it, in Heb.9:3-4 : « Detra li duesin velin esset li parte
del tabernacul nominat li sant del santes, inclusiv li altare de ore por li aromates, e li arche
del aliantie, completmen covrit de ore. Il hat in avan li arche un vase de ore contenent li
manna, li verge de Aaron, quel hat florit, e li tables del aliantie ». Saman, li altare del
aromates ne esset in li santuario ma al látere del templ ante li velin. Ma li elementes deponat
apud li archa esset ta por testificar pri li miracles fat per Deo por su popul hebre devenit
Israel, un nation líber e responsabil.
Al látere del arche, li verge de Moises e Aaron, demanda li fide al ver profetes de Deo.
Secun Deu.8:3, li manna memora al electes ante Jesus que « li hom ne va viver solmen de
pane e aqua ma de omni parol ex li buc de YaHWéH ». E ti parol es anc representat in li
forme del rotul scrit de Moises, sub li dicta de Deo. Sur li arche, li altare del propitiation
instrui que sin li fide in li voluntari sacrifice del vive de Jesus-Crist, li ligamen con Deo es
impossibil. Ti collection de coses constitue li base teologic del nov aliantie confirmat sur li
sang human versat de Jesus-Crist. E mult logicmen, li die quande, in le, li projecte de Deo
esset atinget e acomplet, li rol del simboles e del festa del « Yom Kippur » o « die del
expiationes » quel profetisat it devenit caduc e inutil. Avant li realitá li ombres desapare. Pro
to li temple, in quel li rites profetic esset practicat, deveat desaparir e nequande plu reaparir.
Qualmen Jesus hat docet, li adorator de Deo deve adorar le « in spirit e in veritá », havente
« un líber access » a su Esprit celestial per li mediation de Jesus-Crist. E ti adoration ne es
ligat a alcun loc terren, ni in Samaria, ni in Jerusalem, e ancor minu in Roma, Sant-Jacob de
Compostela, Lourdes o Mecca.
Benque ne ligat a un terren loc, li fide es monstrat per ovres que Deo ha preparat in
avans por su electes durant que ili vive sur li terre. Li simbolisme del santuarium ha cessat in
li comense del quinesim millennie pos 4000 annus del témpor del pécca. E si li projecte de
Deo vell har esset constructet sur 4000 annus li electes vell har intrat in li repaus de Deo
profetiat per li sabat semanal. Ma to ne esset li casu, nam desde Zacharia, Deo profetisa du
aliances. Il da precisationes pri li duesim, dir in Zac.2:11: «Mult nationes va atachar se a
YaHWéH in ti die, e va devenir mi popul; yo va habitar in li medie de te, e tu va saver que
YaHWéH del armées ha inviat me a te. » Li du alliances es imaginat per « du olivier-arbres »
in Zac.4:11 til 14 : « Yo prendet li parol e dit le: Quo significa ti du olivier-arbres, al dextri
del candelabre e al su sinistri? Yo prendet un duesim vez li parole, e yo dit a il: Quo
significa li du rames de oliviero, queles es apu li du conductes de ore de u li ore flue? Il
respondet a me: Esque tu ne save quo ili significa? Yo dit: No, mi senior. E il dit: To es li du
uncit qui sta avan li Senior de omni terre ». Li lectura de ti versettes fa me descovrir un
sublim subtilitá del Deo creator, Sant Spirit inspirator del parol biblic. Zacharia es obligat
demandar du vezes quo significa li « du olivieros » por que Deo responde le. To pro que li
projecte del divin alliance va conosser du fases successiv ma li duesim fase es docet per li
leciones del unesim. Ili es du, ma in realitá es solmen un, nam li duesim es solmen li
culmination del unesim. In fact, quo vale li ancian alliance sin li morte expiatorí del Messia
Jesus? Nequó, ne mem li cauda de un pir, quam li monaco Martin Luther vell har dit. E to es li
cause del drama quel ancor hodie tucha li national judés. In ti versettes Deo profetisa anc lor
rejection del nov alliance per li response quel Zacharia da al question « Esque tu ne save quo
ili significa? Yo dit: No, mi senior ». Nam in fact, li national judés va ignorar ti signification
til li moment del ultim prova precedent li retorn de Jesus-Crist u ili va converter se o
confirmar lor refusa al precie de lor existentie.
Evidentmen, li christian conversion del pagan popules ha provat it, li divin plan ha
esset plenmen acomplesat in li person de Jesus-Christ e it es li sol signe quel Deo ancor oferta
al national judés por restar in su sant aliança. Talmen confirmat, ti duesim o nov aliança devet
extender se sur li ultim trient del 6000 annus del témpor del terrestri peccat. E solmen per su
final gloriós retorn Jesus-Christ va marcar li témpor del acomplissement del duesim aliança;
nam til ti retorn, li instruction profetizat per li simboles resta util por comprender li global
project preparat per Deo pro que noi deve a le li conossentie del témpor de su gloriós retorn: li
comense del primavera 2030. Talmen, in 1844, per dar li sabbath a su elect selectet, Deo
apuia se sur li leciones inscrit in li simbolisme del hebre santuari e del templ de Salomon. Il
denuncia li peccat del catholic dominica heredat del imperator Constantin desde li 7 de marte
321, per sugester li beson de un nov « purificacion del santuari » quel ha esset realmen
acomplesat un vez por omnes in Jesus-Christ crucificat e resucitat. Deo ha efectivmen
expectat li annu 1844 por denunciar plu clarimen su condemnation del « roman dominica ».
Nam su adoption ha replaceat li originalmen pur christian fé sub li malediction del peccat quel
ruptet li relation con Deo conform al anuncie dat in Dan.8:12.
Li sanctification implica do obligatorimen li respect del sanct sabbat, ipse sanctificat
per Deu desde li fine del unesim semane de su creation del terrestri sistema. Tanto plu que it
profeteza li intrada del electes in li repos obtenet per li victorie de Jesus e que it es present in
li quaresim del deci comandamentes de Deu contenet in li arche del testimonie in li loc tre
sanct, li santuare, simbol del Spirit del celestial Deu trivez sanct, to es, sanct in li perfection
de su tri successiv rolos de Patre, Filio e Sanct Spirit. Omni coses que trova se ta es car al
corde de Deu e deve esser tant in li pensas e cordes de su electes, su infantes, homes de su
"dom". Li selection del authentic sanctitá del electes es do stabilisat e identificat.
Contrarimen al lege de Moses quel subi adaptationes secun li progress del projecte de
Deo, to quo es gravat in petres prende un valore perpetui til li fine del munde. E to es li casu
de su deci comandamentes, de queles null un posse esser modificat e ancor minu, supresset,
quam li papal Roma ha osat far con li duesim de ti deci comandamentes. Li diabolic intention
de trompar li candidate por li eternitá aparisse in li addition de un comandament por conservar
li númere de deci. Ma li divin interdiction de inclinar se ante creaturas, sculptet images o
representationes ha efectivmen esset supresset. On posse regretar tal cose, ma it tamen
permisse desmascarar li fals credentie. Ti qui ne cerca comprender e resta superficial subi
logicmen li consequentie de su conduite; il ignora li modalitás de su judicament til su
condemnation per Deo.
Li temple o loc sanct
Lass nos quitar li aspect celestial religios videt del ciel por regardar it sub ti quel li
santitá religios da it sur li terre. On descovr it in li elementes plazzat in li parte « temple » del
« dom a YaHWéH ». In li tabernacul del témpor de Moïse, ti chambre esset li tende de
assignation. Ili es tri, ti elementes e ili concerne li table del panes de proposition, li candelabre
con sett conduites e sett lampes e li altare del aromas plazzat just avan li vel in li medie del
chambre. Venient de defóra, li table del panes es a levul, al Nord e li candelabre es a dextri, al
Sud. Ti simboles es tis de un realitá que prende forme in li vive del elect redemptet per li
sanguine versat per Jesus-Christ. Ili es perfectmen complementari e indissociabil.
Li candelabre de aur con sett lampes
Exo.26:35: « Tu va plazzar li table extran li vel, e li candelabre vis-a-vis li table, al
látere meridional del tabernacul; e tu va plazzar li table al látere septentrional ».
In li templ, it es plazzat a levul, al látere Sud. Li lectura del simboles eveni in li
témpor, del Sud vers li Nord. Li candelabre image li Spirit e li luce de Deo desde li comense
del ancian aliantie. Li sant aliantie ja reposa sur li sacrifice de « li agnelle de Deo » pascal
simbolisat e precedet per agnelles o yun ariettes ofert in sacrificie desde Adam. In Apo.5:6 li
simboles del candeliero es atachet a it: « sett ocules quó es li sett spiritus de Deo inviat tra tot
li terre » e « sett cornus » quó atribue a it li sanctification del potentie.
Li candeliero es ta por responder al beson de luce del electes. Ili obtene it in li nómine
de Jesus-Crist in qui sta li sanctification (= 7 ) del luce divin. Ti sanctification es simbolisat
per li cifre « sett » present in li revelation biblic desde li creation del semane de sett dies desde
li comense. In Zacharia, li Spiritu imputa « sett ocules » al petre principal sur quel Zorobabel
va reconstructer li temple de Salomon destructet del Babilones. E it di de ti « sett ocules » :
« Ti sett es li ocules de YaHWéH, quó percurre omni terra. » In Apo.5:6, ti message es
atribuet a Jesus-Christ, « li agnelle de Deo » : « E yo videt, in li medie del tron e del quar
vivent creaturas e in li medie del ancianes, un agnelle quel esset quam immolat.It havet
sett cornus e sett ocules, queles es li sett spiritus de Deo inviat tra omni terra.». Ti versu
afirma, con fortie, li sanctification del divinitá del Messia Jesus. Li grand Deo creator ha
inviat se self sur li terra por acomplir in Jesus su voluntari sacrifice expiatori. It es al action de
ti Spirit divin que yo deve li explicationes presentat in mi ovres. Li luce es progressiv e li
conossentie cresce con li témpor. Noi deve a it omni nor comprension de su paroles profetic.
Li altare del aromates
Per ofrir su corporal fisic a li morte, in li perfect norme de su spirit e de tot su anim,
Jesus-Christ porta avan Deo un agreabil odore quel li hebreic rite simbolisa per aromates.
Christ es representat in ti aromates ma anc in li rol del officiant quel les ofre.
Just avan li vel, e vis-a-vis li arch del testimonie e de su propitiatorie, hay li altar del
aromates quel confere al officiant, li sovereign sacerdote, su rol de intercessor por li culpas
comesset per solmen su electes. Nam Jesus ne ha prendet sur se li peccates del tot munde, ma
solmen tis de su electes a queles il da signes de su reconossentie. Sur li terre, li sovereign
sacerdote have solmen un valor simbolic profetic, nam li jure de intercession apartene solmen
al Christ Salvator. Li intercession es su exclusiv jure e it have un caracter «perpetual » secun
li ordine de Melchisedec quam to es precisat in maniere complementari in Dan.8:11-12 :
« Ella elevat se al chef del armé, prendet le sacrificie perpetual, e subverset li loc de su
santuario. Li armé esset livrat con li sacrificie perpetual, pro li peccat; li corne jettat li veritá
a terra, e successat in su entreprenses » ; e in Heb.7:23. Li paroles « sacrificie » barrat ne es
citat in li original hebreic text. In ti versu, Deo denuncia li consequenties del dominacion
papal roman. Li relation direct del cristian con Jesus es desviat a favor del chef papal ; Deo
perde su servitores qui ci perde lor anima. In su perfection divin, sol Deo in Christ posse
legitimar su intercession, nam il oferta, in ransom por tis por qui il intercede, su sacrifice
compassionosi voluntari quel porta un agreabil odore por li Deo judicante Amore e Justicie
quel il representa in sam témpor. Su intercession have null automatic, il exerce it o ne, secun
que li suplicant merita it o ne. Li intercession de Jesus-Crist es motivat per su compassion por
li natural debilitás carnal de su electes, ma null posse trompar le, il judica e combatte con
justicie e rectitú e reconosse su ver adoratores e sclavos ; to quo es su ver discípules. In li
ritual, li parfumes simbolisa li agreabil odore de Jesus qui posse talmen in ti titul ofertar li
pregas de su sanctes fidel con su personal parfum agreabil a Deo. Li principie es simil al
assaisonament de un plat quel deve esser consumat. Image profetic del Crist victoriosi, li
Souverain sacerdote terrestri deveni caduc e deve desaparisser talmen quam li templu in quel
il practica su rites religiosi. Li principie del intercession resta pos to, nam li pregas adressat a
Deo per li sanctes es presentat in li nómine e per li merites de Jesus-Crist intercessor celestial
e Deo in plenitú in sam témpor.
Li table del panes de proposition
In li temple, it es situat a li dextri, al nord. Li panes de proposition representa li
nutriment spiritual quel constitue li vive de Jesus-Christ, ver manna celestial dat al elect. Hay
duodec panes quam hay duodec tribus in li aliantie divin e human acomplet in Jesus-Christ
plenmen Deo (=7) e plenmen Hom (=5); li numer duodec es li numer de ti aliantie inter Deo e
li hom, Jesus-Christ es su application e model perfect. It es sur il que Deo constructe su
alianties sur li 12 patriarchas, li 12 apostoles de Jesus, li 12 tribus sigillat in Apo.7. In le
lectura de su orientation al Nord del « templo », ti table trova se al látere del nov alliantie e al
látere del grand Cherubin situat a levul in li santuario.
Li atrio
Li altare del sacrifices
In Apocalipse 11:2, li Spiritu imputa al « atri » del santuario, un sorte special: « Ma
l'atri extern del temple, lassa it for , e ne mesura it; nam it ha esset dat al nationes, e ili va
calcar sub pedes li sant cité durant quarant-du mensues ». Li « atri » designa li corte exterior
situat ante li intrada del loc sanct o templo covrit. Noi trova ta elementes del ritual religios
quel concerne li aspecte fisic del ésseres. In prim, se presenta li altare del sacrifices sur quel li
animales sacrificat es brulat. Desde li arivada de Jesus-Cristu quel venit complir li sacrifice
perfect, ti ritual ha devenit obsolet e it ha finit se conformmen al profetie de Dan.9:27: « Il va
far un solide aliantie con pluri por un semane, e durant li medietá del semaneil va cessar li
sacrifice e li oferta; li devastator va cometer li max abominabil coses, til que li ruine e to quo
ha esset decidet va colar sur li devastator ». In Heb.10:6 a 9, li cose es confirmat: « Tu ne ha
acceptat ni holocaustes ni sacrifices por li pecca. Tande yo ha dit: Ecce, yo veni (In li rotule
del libre it es question pri me) Por far, o Deo, tui volentie. Pos haver dit unesimmen: Tu ne
ha volit e tu ne ha acceptat ni sacrifices ni ofrendes, Ni holocaustes ni sacrifices por li
peccatu (to quo on oferta secun li lege), il dit poy: Ecce, yo veni por far tui volentie. Il aboli
talmen li unesim cose por stabilir li duesim. It es in virtute de ti volentie que noi es sanctificat,
per li oferta del córpor de Jesus Christ, un vez por omnes». It sembla que Paul, li autor
presumpt de ti epistul adressat al « Hebreos », hat scrit it sub li dictation de Jesus-Christ; quo
justifica su immense lumine e su incomparabil precision. In fact, sol Jesus-Christ in person
posset dir le: « (In li rotule del libre it es question pri me) ». Ma li versu 8 del textu del Psalm
40 dice: « con li rotule del libre scrit por me ». Ti modification do posse esser justificat per ti
personal action del Christ apud Paul, qui restat isolat tri annus in Arabia, preparat e instructet
directmen per li Spiritu. E yo memora, to ja esset li casu del rotulu scrit per Moises qui scrit it
sub li dictation de Deo.
Li mare, bassin del ablutiones
Li duesim element del cort es li bassin del ablutiones, prefiguration del ritual del
baptisme. Deo da it li nómine « mare ». In li experientie human li mare es sinonim de « morte
». It ha engulfit li antediluvianos per su diluvie e fat morir per necatura, tot li cavalleria del
Faraon qui persequet Moises e su popul hebre. In li baptisme, obligatorimen in immersion
total, li old hom peccator es suposit morir por resurgir ex li aqua in nov creatura redemptet e
regenerat per Jesus-Christ qui imputa a it su perfect justicie. Ma, to es solmen un teoretic
principie de quel li application va depender del natura del candidate qui se presenta. Veni it,
quam Jesus, al baptisme, por far li volentie de Deo ? Li response es individual e Jesus imputa
o ne imputa su justicie secun li casu. To quo es cert, es que ti qui vole far su volentie, va
respectar con joya e gratitude, li sant leg divin de quel li transgression constitue li peccatu. Si
ti-ci deve morir in li aqua del baptisme, it es extra question que it renase in li servicie del
Christ, si ne accidentalmen pro li debilitá carnal del homan esser.
Talmen, lavat de su peccates e revestit del justicie imputat de Jesus-Crist, quam li
sacerdote del ancian aliantie, li elect cristian posse intrar in li sanct loc o temple por servir
Deo in Jesus-Crist. Li via del ver divin religion es talmen revelat per ti construction imaginat,
nam to es solmen simboles, li realitá va aparir in li ovres que li elect justificat va portar avan li
homes, li angles, e li Deo creator.
Li projecte de Deo profetisat in images
In su projecte, Deo ha removit li peccat del elect per li sanguine de Jesus-Christ portat
al propitiatorie del sanctuario o loc maxime sanct. Profitent un permission exceptional de
excavationes sur li loc del Monte Golgotha in Jerusalem til 1982, li infirmero adventist
archaeologo Ron Wyatt ha revelat que li sanguine de Jesus ha vermen fluet sur li látere sinistri
del propitiatorie situat in un cavern subterran a six metres sub li cruce del crucifixion de
Christ; li cose evenit al pede del monte Golgotha. In li rite sacerdotal, li sacrificator situat in li
loc sanct face al propitiatorie e al coses celestial instalat in li loc maxime sanct, li sanctuario.
Pro to, quo es a sinistri del hom se trova a dextri de Deo. Saman, li scritura del Hebreu es fat
de dextri vers sinistri del hom, prenente li direction Nord-Sud do, de sinistri vers dextri de
Deo. Talmen, li projecte del du allianties es scrit in li lectura de ti loc maxime sanct, de dextri
del hom vers su sinistri; o li invers por Deo. Li Judes del ancian alliantie ha servit Deo sub li
image symbolic del cherubin situat in li sanctuario a lor dextri. Durant lor alliantie, li sanguine
del capro mortat li « die del expiationes » esset portat per aspersion sur li fronte e sur li
propitiatorie. Li aspersion esset fat sett vezes con su fingre per li sovereign sacerdote in
direction del Oriente. It es ver que li ancian alliantie esset li fase oriental de su projecte
salvatori. Li peccatores a pardonar esset ipsi in Oriente, in Jerusalem. Li die quande Jesus ha
versat su sanguine, ti-ci ha cadet sur ti sam propitiatorie, e li nov alliantie actet sur su
sanguine e su justicie ha comensat sub li signe del duesim cherubin situat a sinistri, látere Sud.
Talmen, videt per Deo, ti progression ha evenit desde su sinistri verssu « dextri », in ultra de
su benediction, secun quel it es scrit in Psalmes 110:1 : « De David. Psalme. Parol de
YaHWéH a mi Senior : Sede a mi dextri, Til que yo fa de tui enemicos tui scabilon ». E
confirmant Heb.7:17, li verses 4 a 7 precisa : « YaHWéH ha jurat, e il ne va regretar it: Tu es
sacerdote por sempre, Secun li maniere de Melchisedek. Li Senior, a tui dextri, frappa reyes
in li die de su colere. Il exerce justicie inter li nationes: tot es plen de cadavres; il frappa
capes sur tot li extension del lande. Il bebe in li torrente durant li marcha: pro to il leva li
cape ». Talmen, li dulci, ma just, Jesus-Christ fa payar al moccatores e al rebelles li precie de
lor despect por li sublim testimonie de su amore compassionel por su electes redemptet.
Por que, quande intrant li parve o li temple, li hebreos presentat lor dors al "sole
levante" adorat de omni témpor per li pagan in divers locos sur li terre, Deo ha volut que li
santuario es constructet, in su longore, in li axe Ost-West. In su largore, li mure de dextri del
loc max sant esset do situat al "Nord" e li mure de sinistri esset al látere del "Sud".
In Matt.23:37, Jesus ha self dat se li image de un "gallina quel protege sub su ales su
pullos » : « Jerusalem, Jerusalem, qui occide li profetas e lapida tis qui es inviat a te, quant
vezes yo volet assemblar tui infantes, quam un gallina assembla su pullinos sub su ales, e vu
ne ha volent it!». To es quo li du cherubes con lor expanset ales doca por chascun del du
successiv alianties. Secun Exo.19:4, Deo compara se self a un « aquile » : « Vu ha videt quo
yo ha fat a Egiptia, e qualmen yo ha portat vos sur ales de aquile e adductet vos a me ». In
Apo.12:14, il precisa « grand aquile » : « E li du ales del grand aquile esset dat al fémina,
por que ella vollar al desert, a su loc, u ella es nutrit un témpor, témpores, e li medietá de un
témpor, for del visage del serpent ». Ti images ilustra li sam realitá: Deo protege tis qu'il ama
pro que ili ama le, in li du successiv alianties, ante e pos Jesus-Crist.
Finalmen, simbolicmen, li templ hebreic representat li córp del Crist, ti del elect e
colectivmen, li Sposa del Crist, su Electa, li asemblé del elects. Por omni ti motives, Deo ha
fixat sanitari regules alimentari por que ti divers formes del templ mey esser sanctificat e
respectat; 1Cor.6:19: « Esque vu ne save que vor córp es li templ del Sant Spirit quel es in vu,
quel vu ha recivet de Deo, e que vu ne apartene a vu self? »
De oro, solmen de oro
On deve ancor remarcar li importantie de ti criterie: omni mobiles e utensiles, li
cherubines e li mures intern self es de oro o covrit de oro battet. Li caracteristica del oro es su
índestructibil qualitá; to es li sol valore quel Deo da it. It ne es surprisant que il fa del oro li
simbol del perfect fé, de quel li unic e perfect model esset Jesus-Crist. Li interior del temple e
del sanctuarie image li aspect intern del spirit de Jesus-Crist habitat del sanctification, li puritá
del Sant Spirit de Deo; su caracter esset índestructibil e to esset li cause de su victorie sur li
peccat e li morte. Li exemple dat per Jesus es presentat per Deo quam li model a imitar por
omni su electes; to es su exigentie, li sol condition por devenir individualmen e colectivmen
compatibil con li celestial e etern vive, salarie e recompense del victorios. Li valores quel
esset li su deve devenir li nor, noi deve similá le quam clones, secun quel it es scrit in 1 Joan
2:6: «Ti qui dice que il remane in le deve anque marchar qualmen il ha marchat ipse». Li
signification del oro es dat nos in 1 Petri 1:7: « por que li prova de vor fide, plu precosi quam
li oro peritabil (quel tamen es provat per li foy), resulta in laude, glorie e honor, quande
Jesus Christ va aparir ». Deo prova li fide de su electes. Malgré que li oro es inalterabil, it
posse contenir tracies de materies ínpur, e por liberar se de ti, it deve esser caldat e fúndet. Li
scories o ínpuritás tande monte al su superficie e posse esser removet. To es li image del
experientie del terrestri vive del discípules redemptet durant quel Cristo extrae li mal e
purifica les, submittente les a divers probes. E solmen sub li condition de lor victorie in li
probe, que al fine de lor vive, lor eterni sorte es decidet per li grand Judicante Jesus-Crist. Ti
victorie posse solmen esser obtenet per su supporte e auxilie, secun quam il ha declarat
in Jean 15:5-6 e 10 a 14: « Yo es li vite, vu es li branches. Ti qui remane in me e in qui yo
remane porta mult fructe, nam sin me vu ne posse far nullcos. Si alcun ne remane in me, il es
ejectat foras, quam li branche, e il sicca; poy on collige li branches, on les jette in li foy, e ili
brula ». Li obedientie al divin comandamentes es exiget: « Si vu garda mi comandamentes, vu
va restar in mi amore, sam quam yo ha gardat li comandamentes de mi Patre, e yo resta in su
amore. ». Morir por su amicos deveni li perfect apogeo del norme de su sublimat amore: « To
es mi comandament: Amat vos unaltru, sam quam yo ha amat vos. Ne existe un plu grand
amore quam dar su vive por su amicos.». Ma ti recognition per Jesus es conditional: « Vu es
mi amicos, si vu fa to quo yo comanda vos ».
Pri li candelabre con sett lampes, it esset fat de pur oro. It solmen posset simbolisar li
perfection de Jesus Cristo. Li oro trovat in li eclesies del roman catolicisme es un image de su
fals credentie. Pro to, in contrari, li protestant temples esset sin omni ornament, humil e
auster. In li simbolisme del santuarium e templum, li presentie del oro prova que li santuarium
solmen posse representar li divin Jesus Cristo. Ma per extension, it es scrit que il es li Chef, li
cap del Eclesia quel es su córpor in Ef.5:23-24: «car li marito es li chef del fémina, quam
Christ es li chef del Eclesie, quel es su córpor, e de qui il es li Salvator. Nu, sam quam li
Eclesie es submisset a Christ, li féminas anc deve esser it a lor maritos in omni coses.» Ma
poy li Spirit precisa: « Maritos, ama vor féminas, quam Christ ha amat li Eclesie, e ha livrat
se self por ella, por sanctificar la per li parol, pos haver purificat la per li baptisme de
aqua, por far aparer avan il ti Eclesie gloriós, sin macul, sin ruga, sin alcun simil cose, ma
sant e irreprehensibil ». Do, clarmen expresset, in quo consiste li ver religion cristan. Su
norma ne es solmen teoretic nam it es un practica mise in ovre in tot su realitá. Li acorde con
li norma de su « parol » revelat es exiget; quo implica li respecte del comandamentes e
ordonanties de Deo e li conossentie del misteries revelat in su profeties del Bible. Ti
criterium, « irreprehensibil o irreprochabil » del electes, es mentionat e confirmat in
Apo.14:5 u it es atribuet al santos « adventistes » del ver final retorn de Cristo. Ili es designat
per li simbol del « 144 000 » sigillat del « sigil de Deo » in Apo.7. Lor experientie es ti de li
tot sanctification. Ti studie monstra que li tabernacul, li sanctuarium, li templ e omni lor
simboles prophetisat li grand projecte de salvation de Deo. Ili ha trovat lor scope e lor
acomplissement in li manifestation del ministerie terrestre de Jesus-Crist revelat al homan
essentes. Talmen, li relation quel li elect mantene con le es de natura e caracter prophetic; li
homan ignorant fide a Deo creator qui save omnicos; qui construi su futur e revela it a le.
Li studie del templ constructet per li rey Salomon ha just monstrat nos que on ne deve
confuser li parte «templ» accessibil a homes con li «sanctuarium» reservat exclusivmen al
Deo celestial. Pro to, li parol «sanctuarium» usat in loc del parol «santitá» in Dan.8:14 perde
ti vez omni legitimité, pro que it concerne un loc celestial u null purification es necessi in
1843. E al contra, li parol «santitá» concerne li santes qui deve ruptar con li practica del
peccat sur li terre por esser sanctificat, o selectet por li election per Deo.
Al morte de Jesus-Crist, li vel quel separat li « temple » del « santuarium » esset ruptet
per Deo, ma solmen li pregas del sanctes vat spiritualmen atingir li celestial santuarium u
Jesus vat interceder por les. Li parte temple devet continuar su rol de dom de reunion del
electes sur li terre. It es li sam in 1843, li principie se renova. Li « temple » del sanctes resta
sur li terre e in li « santuarium », solmen celestial, li intercession del Cristo recomensa
oficialmen in favor del sol electes adventistes selectet. Do ne existe plu « santuarium » sur li
terre in li nov aliança u su simbol desapare. Solmen resta li spiritual « temple » del electes
redemptet.
Li sol macules quel necessitá un purification concernet li peccates del homes sur li
terre, pro que null de lor peccates ha venit maculari li ciel. Solmen li presentie del diablo e su
demones rebel posset far to, pro quo, victoriosi, in Micaël, Jesus-Christ les expulset del ciel e
jettat les sur li terre del peccate u ili deve demorar til lor morte.
It resta un cose a comprender pos haver evocat li simbolisme del santitá. Tam sant
quam es ti simboles, to es solmen material coses. Li ver santitá es in li vivent, pro quo Jesus-
Christ esset plu quam li templ quel ipse existet solmen por albergar li lege de Deo, image de
su caracter e su justicie ofenset del peccator terrestri. It es solmen por servir de support al
instruction de su electes que Deo ha fat realisar ti coses per Moïse e su ovreros. It es por evitar
idolatri comportamentes que Deo ha autorisat un hom, su servitor, Ron Wyatt, retrovar e
tuchar li archa de su testimonie in 1982. Pro que li «testimonie de Jesus » qui « es li spirit de
profetie » il es mult plu bon e plu util desde que il ha venit in person revelar li signification
del salvatori project preparat por su electes selectet sur li terre. Ron Wyatt ha esset autorisat
filmar li deci comandamentes extraet del arche per angeles, ma il ha refusat gardar li film. Ti
factes prova it, Deo savet in avans su refusa, ma ti election protege nos del idolatrie que un tal
registration vell har posset producter in alcunes de su electes plu vulnerabil. Ti realitá ha esset
revelat nos, por que noi garda it in li pensas de nor cordes quam un dulci privilegie dat per nor
Deo Amore.
Li separationes del Genese
Dum que li studie de ti ovre ha revelat nos li secretes celat in li profeties de Daniel e
Apocalipse, yo deve nu far te descovrir li profeties quel esset revelat in li libre del Genese, un
parol quel significa « comense ».
Atention !!! Li testimonie que noi va revelar in ti studie del libre del Genese esset
directmen ex li bocca de Deo, qui dictat it a su servitor Moises. Ne creer ti raconta constitue li
max grand outrage quel posse esser fat a Deo directmen, un outrage quel clude definitivmen li
porta del ciel pro que it revela li total absentie de « li fide, sin quel it es impossibil esser
agreabil a Deo », secun Hebreos 11:6.
In li prologue de su Apocalypse, Jesus ha fortmen insistet pri ti expression: « Yo es li
alpha e li omega, li comense e li fine » quel il cita denov in li fine de su Revelation in
Apo.22:13. Noi ja ha relevat li caracter prophetic del libre del Genese, specialmen pri li
semane de sett dies quel profetisa sett mill annus. Ci, yo aborda ti libre del Genese sub li
aspecte del tema del « separation » quel caracterisa it specialmen, quam noi va vider.
Genese 1
Li 1esim die
Genese 1:1: « In li comense, Deo creat li cieles e li terre»
Qualmen li parol « comense » indica, li « terre » ha esset creat de Deo quam centre e
base de un nov dimension, parallel al formes del celestial vive quel precedet it. Por reprender
li image de un pictor, it es por il crear e realisar un nov pictura. Ma ja notabil que, desde lor
origines, « li ciel e li terre » es separat. Li « ciel » designa li cosmos intersidéral vacui,
obscur e infinit; e li « terre » presenta se alor sub li aspecte de un globo covrit per li aqua. Li
« terre » ne havet un preexistentie al semane del creation pro que it es createt in li comense o
« comense » del creation de ti specific dimension terrestri. It emerge ex li néant e prende
forme secun li ordine de Deo por plenar un rol devenit necessi pro li libertá quel es al origine
del peccat comesset in li ciel per su prim creatura; ti quel Esaia 14:12 designa per li nómines
« astre del matine » e « fil del aurora » devenit Satan desde su contestation del autoritá de
Deo. Il es desde, li chef del camp rebel celestial existent e del camp terrestre futur.
Gen.1:2 : « Li terre esset informe e vacui: it esset tenebres sur li superficie del abisme,
e li spirit de Deo movet se super li aquas ».
Quam un pictor comensa per aplicar sur li tela li strate de funde, Deo presenta li
situation que prevale in li vive celestial ja creat e li vive terrestre quel il va crear. Il designa
talmen per li parol « tenebres » omnicos quel ne es in su aprobation quel il va nominar
« lúmine » in oposition absolut. Remarcabil es li ligation quel ti versic establi inter li parol
« tenebres », sempre in plural pro que su aspectes es mult, e li parol « abysse» quel designa li
terre portant null forme de vive. Deo ha usat ti simbol por designar su enemicos: li « sin Deo
» revolutionarios e líber pensatores in Apo.11:7 e li rebelles del catolicisme papal in
Apo.17:8. Ma, li protestantes rebelles les junge in 1843 per passar sub li domination de Satan,
« li ange del abysse » de Apo.9:11; a queles li adventisme infidel se junge in 1995.
In li image proposit in ti verset, noi vide que « tenebres » separa « li spirit de Deo »
con « li aquas » quel va profetisar in simbol, in Daniel e Apocalipse, masses de « popules,
nationes e lingues » sub li simboles « mare » in Dan.7:2-3 e Apo.13:1, e sub ti de « fluvies »
in Apo.8:10, 9:14, 16:12, 17:1-15. Li separation va esser bald imputat al « peccat » original
quel va esser comesset per Eva e Adam. Qualmen in li image dat, Deo es proxim al munde del
tenebres ligat al angeles rebel quel seque Satan in su election de contestar li autoritá de Deo.
Gen.1:3 : « Deo dit : Que li lumine es! E li lumine esset. »
Deo fixa su norme del « bon » secun su propri e soveran judicament. Ti-ci option del
« bon » es ligat al parol « lúmine » pro su aspecte gloriós, visibil a omnes e per omnes, nam li
bon ne genera li « hont » quel ducte li hom a celar se por acomplir su mal ovres. Ti-ci « hont »
va esser sentit per Adam pos li peccat secun Gen.3, comparativmen a Gen.2:25.
Gen.1:4 : « Deo videt que li lúmine esset bon; e Deo separat li lúmine del tenebres ».
To es ci li unesim judicament expresset per Deo. Il revela su selection del bon evocat
per li parol « lúmine » e su condemnation del mal designat per li parol « tenebres ».
Deo revela nos li scope de su creation terrestri e do li final resultate que su projecte va
posser obtener: li separation definitiv de tis qui ama su « mine » e tis qui prefere li
« tenebres ». « Lúmine e tenebres » es li du electiones possibil per li principie de libertá quel
Deo ha volent dar a omni su creaturas celestial e terrestri. Ti du campes contraposit finalmen
have du chefes; Jesus-Crist por li « lúmine » e Satan por li « tenebres ». E ti du oposit camps,
quam li du pols del terre, va anque haver du diferent fines absolut; li elect va viver eternimen
in li luce de Deo secun Apo.21:23; e destructet per li retorn del Christo, li rebelles va finir in
state de « polveres » sur li terre desolat redevenit « li abisse » de Gen.1:2. Resuscitat por li
judicie, ili va esser definitivmen anihilat essente consumet in « li stagno de foy » del « morte
secundari » secun Apo.20:15.
Gen.1:5 : « Deo nominat li lúmine die, e il nominat li tenebres nocte. Talmen, it esset
un vespre, e it esset un matine: to esset li unesim die ».
Ti « prim die » del Creation es consacrat al separation definitiv del du camps format
per li electiones « lúmine e tenebres » quel va affrontar se sur li terre til li victorie final de
Jesus-Christ e li renovation del creation terrestri. Li « prim die » es talmen « marcat » per li
autorisation quel Deo da al rebelles por combatter le durant li « sett mill » annus profetisat per
li tot semane. It es talmen índicat por devenir li signe, to es, li « marca » del fals adoration
divin retrova durant li six millennies che li pagan o infidel popul judic, ma specialmen in li
era cristian, desde li adoption del « die del sol Invict » quam die de repos hebdomadal imposit
per li autoritá imperial de Constantin 1er, li 7 de marte 321. Talmen, desde ti date, li actual
dominica « cristian » deveni li « marca del bestie » secun li suport religios quel li da li
catolic roman papal desde 538. Visibilmen, « l'alpha » del Genese hat mult a ofrer al
servitores fidel de Jesus-Christ del témpor « omega ». E to ne es finit.
Li 2esim die
Gen.1:6 : « Deo dit : Que it hay un extension inter li aquas, e que it separa li aquas
del aquas ».
Ci ancor, it es question pri separation : « li aquas del aquas ». Li action profetisa
li separation del creaturas de Deo simbolisat per li « aquas ». Ti versu confirma
li separation natural del celestial vive in contrast con li terren vive, e in ambi,
li separation del « filios de Deo » del « filios del diablo » tamen vocat cohabitar til li judicie
marcat per li morte de Jesus Christ por li mal angeles rebel, e til li retorn in glorie de Jesus
Christ por li terranes. Ti separation va justificar li facte que li hom va esser creat un poc
inferior al celestial angeles pro que li celestial dimension va esser ínaccessibil a le. Li historie
del terra va esser ti de un long triage til su fine. Li peccat ha stabilisset li desordine e Deo
organisa ti desordine per un triage selectiv.
Gen.1:7 : « E Deo fat li extension, e il separat li aquas quel es sub li extension del
aquas quel es supra li extension. E to esset talmen ».
Li image dat separa li vive terrestrial profetiat per li « aquas quel es sub » con li vive
celestial quel es « supra li firmament ».
Gen.1:8 : « Deu nominat li firmament ciel. Talmen, it esset un vespre, e it esset un
matin: to esset li duesim die ».
Ti ciel, indica li strate atmospheric quel, format ex li 2 gases (hidrogen e oxigen) quel
composa li aqua, circumda omni li superficie del terra e quel ne es accessibil naturalmen al
hom. Deu liga it al presentie de un vive celestial invisibil, quo es li casu pro que li diablo self
va reciver li nómine de « príncipe del potentie del aere » in Eph.2:2 : « in queles vu
marchat antey, secun li maniere de ti munde, secun li príncipe del potentie del aere, del
spiritú quel acte nu in li filios del rebellion » ; atitude quel il ja havet in li celestial munde.
Li 3ésim die
Gen.1:9 : « Deo dit : Que li aquas quel es sub li ciel assembla se in un sol loc, e que li
sicc apare. E to esset talmen ».
Jusqu’a ti moment, « li aquas » covrit li tot terre ma ili ancor ne contenet alcun forme
del vive animal marin quel va esser creat li 5ème die. Ti precision va dar su tot autenticitá al
action del diluvie de Genese 6 quel va posser, it, spander li forme del vive marin animal sur li
terre immerset; quo va justificar retrovar lá pos fossiles marín e conchas.
Gen.1:10 : « Deo nominat li arid terre, e il nominat li collection del aquas mares. Deo
videt que to esset bon ».
Ti nov separation es judicat « bon » per Deo pro que ultra li oceanes e li continentes,
il da a ti du termines « mare e terre » li rol de du simboles quel va designar respectivmen li
eclesie cristan catholic e li eclesie cristan protestant extraet del unesim sub li nómine de
eclesie reformat. Lor separation effectuat inter 1170 e 1843 es do judicat « bon » per Deo. E
su encouragementes por su servitores fidel del témpor del Reformation ha esset revelat in
Apo.2:18 til 29. In ti versettes, se trova ti important precision del versettes 24 e 25 quel
testifica un situation provisori exceptional: « A vos, a omni altris de Thyatira, qui ne recive ti
doctrine, e qui ne ha conosset li profunditás de Satan, quam ili les nomina, yo di a vos: Yo ne
mette sur vos un altri carg ; solmen, retene quel vu have til que yo veni ». Un vez plu, per ti
gruppament, Deo met ordine in li desordre creat per li spiritus rebel angelic e human. Observa
ti altri instruction, li « terre » va dar su nómine al tot planete pro que li « sicc » es preparat por
esser li medie natural del vive del hom por qui ti creation es fat de Deo. Li superficie marín
essente quar vezes plu grand quam li superficie del terre sic, li planete vell har posset prender
li nómine « mare » plu ben meritent ma ne justificat in li divin project. Li paroles de ti « dit »
: « qui assembla se simil e qui se simil assembla », se retrova in ti gruppamentes. Talmen,
inter 1170 e 1843, li protestantes fidel e pacific ha esset salvat per li justicie de Christ quel ha
esset imputat a les exceptionalmen sin li obedientie al repos sabatic del ver settim die : li
saturdí. E it es li exigentie de ti repos quel fa del « terre » li simbol de un fals cristan fé desde
1843, secun Dan.8:14. Li prova de ti divine judicie aparé in Apo.10:5 pro que Jesus posa « su
pedes » sur li « mare e li terre » por triturar les per su colere.
Gen.1:11 : « Poy Deo dit : Que li terre product verditá, herba portant semine, árbores
fructifer donante fructe secun lor specie e tenente in les lor semine sur li terre. E to esset
talmen. »
Li priorité dat de Deo al terre sicc es confirmat : in unesim, it recive li potentie de
« producter » « de verditá, herba portant semine, árbores fructifer donante fructe secun lor
specie » ; omni cose productet in unesim por li besones del hom, e secundarimen por li
animales terrestri e celestial quel va circumdar le. Ti productiones del terre va esser usat de
Deo quam images simbolic por revelar su leciones a su servitores. Li hom quam « li árbor »
va portar fructe, bon o mal.
Gen.1:12 : « Li terre productet verditá, herba portant semine secun su specie, e
árbores donante fructe e havente in les lor semine secun lor specie. Deo videt que to esset
bon. »
In ti 3ésim die, null culpa macula li ovre creat de Deo, li natura es perfect, judicat
« bon ». In un puritá atmosferic e terrestrial perfect, li terre multiplica su productiones. Li
fructes es destinat al essentes qui va viver sur li terre: homes e animales qui in lor turn va
producter fructe secun lor personalitá.
Gen.1:13 : « Talmen, il hat un vespre, e il hat un matine: it esset li triesim die ».
Li 4ésim die
Gen.1:14 : « Deo dit : Que luminares existe in li expanse del ciel, por separar separar
li die del nocte ; que ili es signes por marcar li epocas, li dies e li annus ».
Un nov separation aparition : « li die del nocte ». Til ti quaresim die, li luce del die ne
esset obtenet per un astre celestial. Li separation del die e del nocte ja existet in un virtual
forme creat per Deo. Por far su creation índependent de su presentie, Deo va crear in li
quaresim die astres celestial quel va permisser al homines stabilir calendariums basat sur li
position de ti astres in li cosmos intersideral. Talmen va aparir li signes del Zodíaco, li
astrologie ante li témpor ma sin li actual divination quel es ligat a it, to es, li astronomie.
Gen.1:15 : « e que ili serve quam luminarias in li expanse del ciel, por illuminar li
terre. E to esset talmen ».
Li « terre » deve esser illuminat per « die » quam per « nocte », ma li « lúmine » del
« die » deve superar tis del « nocte » nam it es li image simbolic del Deo de veritá creator de
omni to quo vive. E li succession in li ordine « nocte die » profetisa su victorie final contra
omni su enemicos qui es anc ti de su amat e benedict electes. Ti rol quel consiste a « illuminar
li terre » va dar a ti astres un sens simbolic del action religios instructor del veritás o
mensonges presentat sub li nómine del Deo creator.
Gen.1:16 : « Deo fat li du grand luminaries, li max grand luminarie por presider al
die, e li minu grand luminarie por presider al nocte; il anc fat li stelles ».
Observa bon ti detallie: per evocar « li sole » e « li lune », « li du grand luminaries »,
Deo designa li sole per li expression « li max grand » durant que li eclipses prova it, li du
disces solar e lunar aparí nos sub li sam grandore, un covriment li altru reciprocmen. Ma Deo,
qui creat it, save ante li hom que su litt aparition es debil a su distantie del terre, li sole essente
400 vezes plu grand ma 400 vezes plu lontan quam li lune. Per ti precision il confirma e
afirma su supre titul de Deo creator. Plu, sur li plan spiritual, il revela su incomparabil «
grandore » comparat al littore del lune, simbol del nocte e del tenebres. Li application de ti
rolés simbolic va concerner Jesus-Crist nominat « lúmine » in Joan 1:9 : « Ti lúmine esset li
ver lúmine, quel, venient in li munde, clarifica omni hom ». Levante it, li ancian aliantie del
judeic carnal popul constructet sur un calendare lunar esset sub li signe de un epoca «
tenebrosi »; ti til li unesim e duesim venida de Cristo. Sam quam li celebration del « festes del
nov lunes », témpor quande li lune desaparent deveni invisibil, profetisat li venida del solari
era de Cristo, quel Mal.4:2 compara a un « soleil de justicie » : « Ma por vos qui time mi
nómine, va levar se li soleil del justicie, e li sanation va esser sub su alas; vos va exir, e vos
va saltar quam li vitelles de un stalle,… ». Pos li ancian aliantie judeic, « li lune » devenit li
simbol del fals credentie cristan, successivmen, catolic desde 321 e 538, poy protestant desde
1843, e … adventist institutional desde 1994.
Li versu mentiona anc « li stelles ». Lor lumine es debil ma ili es tant numerosi que ili
tamen lumina li ciel del noctes terrestri. « Li Stell » deveni talmen li simbol del messageres
religios qui resta erect o qui cade quam li signe del « 6esim sigill » de Apo.6:13 in quel li cade
del astres ha prophetisat li 13 de novembre 1833 por li electet, li grand cade del
protestantisme por li annu 1843. Ti cade concernet in parallel li messageres de Cristo
destinatarios del message de « Sardes » a queles Jesus declara: « tu passa por esser vivent e tu
es mort ». Ti cade es mentionat denov in Apo.9:1: « Li quint angel sonat li trompette. E yo
videt un stell quel cadet del ciel sur li terre. Li clave del puteo del abisse esset dat a it ». Ante
li cade del protestantes, Apo.8:10 e 11 mentiona ti del catolicisme finalmen condamnat per
Deo: « Li triesim angel sonat li trompette. E il cade del ciel un grand stelle ardent quam un
torche; e it cadet sur li triesim parte del fluvies e sur li fontes del aquas. » Li versu 11 atribue
it li nómine « Absint » : « Li nómine de ti stelle es Absint; e li triesim parte del aquas esset
mutat in absint, e mult homes morit pro li aquas, pro que ili hat devenit amar ». Li cose es
confirmat in Apo.12:4 : « Su cauda traet li triesim parte del stelles del ciel, e les jettat sur li
terre. Li dracon stat ante li fémina quel va parir, por devorar su infante, quande ella va
parir ». Li messageres religios va poy devenir victimes del executiones del revolutionarios
frances in Apo.8:12 : « Li quaresim angel sonat li trompette. E li triesim parte del sole esset
frappat, e li triesim parte del lune, e li triesim parte del stelles, por que li triesim parte de les
vell esser obscurit, e que li die perdet un triesim parte de su claritá, e li nocte similmen ». Li
scopas del revolutionarios líber pensatores hostil vers omni formes del religion es anc, sempre
parcialmen (li triesim parte), « li sole » e li « lune ».
In Gen.15:5, li « stelles » simbolisa li « posteritá » promesset a Abraham : « E pos
ducter le ex, il dit : Regarda vers li ciel, e conta li stelles, si tu posse contar les. E il dit a le :
Tal va esser tui posteritá ». Atention ! Li message indica un quantitá mult grand ma ne di
quoquam pri li qualitá del de ti multitud in quel Deo va trovar « mult vocates ma poc
electes » secun Matt.22:14. Li « stelles » ancor simbolisa li electet in Dan.12:3 : « Ti qui va
har esset intelligent va brilar quam li splendore del ciele ti qui va har instructet li justicie, al
multitudine va brilar quam li stelles, por sempre e in perpetuitá ».
Gen.1:17 : « Deo placiat les in li extension del ciel, por illuminar li terre »
Ci noi vide por un spiritual rason li insistentie de Deo pri ti rol del astres: « por
illuminar li terre ».
Gen.1:18 : « por presider al die e al nocte, e por separar li luce del tenebres. Deo
videt que to esset bon ».
Ci Deo confirma li rol simbolical spiritual de ti astres per ligar « li die e li luce » un
parte, e « li nocte e li tenebres » altri parte.
Gen.1:19 : « Talmen, it esset un vespre, e it esset un matine: to esset li quaresim die ».
Li terre posse nu profitar del luce e del calore solar por assecurar su fertilitá e su
production de nutriment vegetal. Ma li rol del sole va prender un importantie solmen pos li
peccat quel Eva e Adam va cometer. Li vive reposa til ti tragic moment sur li potentie
miraculosi del potentie creator de Deo. Li vive terrestre es organisat per Deo por ti témpor u li
peccat va frappar li terre con tot su malediction.
Li 5ème die
Gen.1:20 : « Deo dit : Que li aquas producte in abundantie animales vivent, e que
avies vole sur li terre vers li extension del ciel ».
In ti 5ésim die, Deo da al « aquas » li potentie de « producter in abundantie animales
vivent » tant numerosi e variat que li modern scientie have dificultá a omnes enumerar. In li
profunditás del abysses in li total obscuritá, on descovre un forme de vive ínconosset de micri
animales fluorescent quel brilla, clignotta e change de intensitá luminosi e mem de color.
Saman, li extension del ciel va reciver li animation del vole del « aves ». Ci aparit li simbol
del « ales » quel permisse li movement in li aer al animales carnosi alat. Li simbol va esser
ligat al spiritus celestial quel ne besona it pro que ili ne es submisset al leges fisic terrestrial e
celestial. E in li specie alat del terre, Deo va atribuer se li image de « li aquile » quel eleva se
li max alt in altitude inter omni species de avies e animales volant. « Li aquile » deveni anc li
simbol del imperie, del rey Nebucadnetsar in Dan.7:4 e tis de Napoleon 1er in Apo.8:13 : « Yo
regardat, e yo audit un aquile volant in li medie del ciel, dirant in un voce fort: Desastre,
desastre, desastre al habitantes del terra, pro li altri sones del trompette del tri angeles qui va
sonar! » Li aparition de ti regime imperial profetisat li tri grand « desastres » quel va frappar
li habitantes del landes occidental sub li simbol del tri ultim « trompettes » de Apo. 9 e 11,
comensante in 1843, li date quande li decret de Dan.8:14 esset in application.
Extrat de « li aquile », li altris « aves del ciel » va simbolisar li angeles celestial, li bon
e li mal.
Gen.1:21 : « Deo creat li grand pises e omni vivent animales quel se move, e que li
aquas productet in abundantie secun lor specie; il anc creat omni alate avie secun su specie.
Deo videt que to esset bon. ».
Deo prepara li vive marine por li condition del peccato, li témpor u li maxim « grand
pisces » va far del plu litt unes lor nutriment, it es li destinat programmat e li utilitá de lor
abundantie in chascun specie. Li « aves alate » ne va escapar a ti principie pro que ili anc va
interocider se por nutrir se. Ma ante li peccat, null marin animal o avie fa mal a un altru, li vita
anima les omnes e ili cohabita in perfect harmonia. Pro to, Deo judica li situation « bon ». Li
« animales » marín e « li aves » va tener un rol symbolic pos li peccat. Li mortosi luctes inter
li species va dar al « mare » li sens de « morte » quel Deo da it in li ritual del ablutiones del
hebreic sacrificatores. Li bassin usat por ti scope va reciver li nómine « mare » in memorie
del trapassada del « rubi mare », ambi coses essente un prefíguration del baptisme cristian.
Talmen, per dar it li nómine « bestie quel monte ex li mare » in Apo.13:1, Deo identifica li
religion catolic roman e li monarchie quel suporta it quam un assemblé de « mortes » quel
occide e devora lor proxim quam li pisces del « mare ». Samman li agles, li sparviers e li
falkos va devorar li columbes e li palumbes, pro li peccat de Eva e Adam e ti, in mult plu
grand númere, de lor descendentes human til li retorn in glorie del Crist.
Gen.1:22 : « Deo les benedict, ditante : Esse fecund, multiplica, e plenar li aquas del
mares; e que li avies multiplica sur li terre. ».
Li benediction de Deo se concretisa per li multiplication, in ti contextu tis del animales
marín e del avies, ma anque bentost, tis del homan essentes. Li Eclesia de Cristo es anque
vocat a multiplicar li mere de su adeptes, ma ta, li benediction de Deo ne sufici, nam Deo
voca, ma il ne constringe nequi a responder a su oferta de salvation.
Gen.1:23 : « Talmen, it esset un vespre, e it esset un matine: to esset li quinesim die ».
Observa que li vive marine es creat li quinesim die sam separat quam li creation del
vive terrestri, pro su spiritual simbolisme quel concerne li unesim forme del maledit e apostat
christianisme; to quo va representar li religion catholic de Roma desde li 7 de marte 321, date
del adoption del fals die de pagan repos, li unesim die e « die del sole », renominat plu tard:
soledí, o die del Senior. Ti explication es confirmat per li aparition del catholicisme roman
durant li 5esim millennie e ti del protestantisme quel aparisse in li curs del 6esim millennie.
Li 6esim die
Gen.1:24 : « Deo dit : Que li terre producte animales vivent secun lor specie, bestial,
reptiles e animales terrestri, secun lor specie. E to esset talmen ».
Li 6ésim die es marcat per li creation del vive terrestri quel, a su torn, pos li mare,
« producte vivent animales secun lor specie, bestial, reptiles e terrestri animales, secun lor
specie ». Deo mette in motion un processu de reproduction de omni ti vivent creaturas. Ili va
extender se sur li terre emergent.
Gen.1:25 : « Deo fat li animales del terre secun lor specie, li bestial secun su specie, e
omni li reptiles del terre secun lor specie. Deo videt que to esset bon ».
Ti versette confirma li action ordonat in li precedent. Remarca ti vez que Deo es li
creator e li realisator de ti terrestri animal vive productet sur li terre. Qualmen por tis del
mare, li terrestri animales va viver in harmonia til li témpor del human peccat. Deo trova
« bon » ti creation animal in quel roles simbolic es creat e il va usar les in su messages
profetic pos li instauration del peccat. Inter li reptiles, « li serpent » va tener un rol principal
quam medium instigator del peccat usat per li diabol. Pos li peccat, li animales del terra va
auto-destructer se specie contra specie. E ti agressivita va justificar, in Apo.13:11, li nómine
de « bestie quel monte del terre » quel designa li religion protestant in su ultim statu maledit
per Deo in li contextu del ultim prova de fide adventist justificat per li ver retorn de Jesus-
Crist previdet por li primavera 2030. Tamen, notem que li protestantisme porta ti malediction
ignorat per li multitudes desde 1843.
Gen.1:26 : « Poy Deo dit : Lass nos far li hom a nor image, secun nor similitude, e que
il domina super li pisces del mare, super li avies del ciel, super li cattle, super omni terre, e
super omni reptiles quel repa sur li terre ».
Per dir « Lass nos far », Deo associa a su ovre creativ li munde angelic fidel quel
assista a su action e circumda it plen de entusiasme. Sub li tema del separation, mentionat ci,
grupat in li 6esim die, li creation del animales terrestri e ti del hom qui es evocat in ti vers 26,
numer del nómine de Deu, numer obtenet per li addition del quar litteras hebreic « Yod = 10
+, = 5 +, Wav = 6 +, = 5 = 26 »; litteras quel composa su nómine transliterat «
YaHWéH ». Ti selection es tant plu justificat pro que, « fat in li image de Deo », « li hom »
Adam veni representar lo simbolicmen in li creation terrestri quam un image del Crist. Deu da
le su aspecte fisic e mental, it es li aptitá judicar inter li bon e li mal quel va far le responsabil.
Creat li sam die quam li animales, « li hom » va reciver li election de su « similitá » : Deo o li
animal, « li bestie ». Ma it es per lassar se seducter per « un animal », « li serpent », que Eva e
Adam va separar se de Deo e perder su « similitá ». Per dar al hom li domination super « li
reptiles quel repa sur li terre », Deo invita li hom dominar super « li serpente » e do ne lassar
se docer per it. Pro li homanitá, Eva va esser isolat e separat de Adam quande ella va esser
seductet e culpabilisat del peccat de desobedientie.
Deo comanda li hom su tot terren creation con li vives quel it contene e producte in li
mares, sur li terre e in li ciel.
Gen.1:27 : « Deo creat li hom a su image, il creat le a li image de Deo, il creat li hom
e li fémina ».
Li 6ème die dura quam li altres, 24 hores e it sembla que li creationes del hom e del
fémina es ci grupat in li scope pedagogic de summarisar lor creation. In fact, Gen.2 reprende
ti creation del hom revelante mult actiones que probabilmen evenit trans pluri dies. Li raconta
de ti capitul 1 prende talmen un caracter normativ revelator del valores simbolic quel Deo
volet dar al six prim dies del semane.
Ti semane have anc plu grand valore symbolic pro que it imagea li salvatori projecte
de Deo. « Li hom » simbolisa e profetisa Christ e « li fémina », « li Eclesie Electet » quel va
esser levat ex le. Ante li pecca, li ver témpor ne have importantie pro que in li state de
perfection, li témpor ne es contat e li contage retro del « 6000 annus » va comensar in li prim
printempe marcat per li prim human pecca. In un perfect regularitá, li noctes de 12 hores e li
dies de 12 hores seque continu. In ti versu, Deo insiste pri li similitude del hom creat conform
a su propri image. Adam ne es debil, il es plen de fortie e il ha esset creat capabil a resistar li
tentationes del diable.
Gen.1:28 : « Deo les benedictet, e Deo dit les: Esse fecund, multiplica, plena li terre, e
subjuga it; e domina super li pisces del mare, super li avies del ciel, e super omni animal quel
move sur li terre».
Li message es adressat per Deo a tot homanitá de quel Adam e Eva es li original
modelles. Qualmen li animales, ili es in lor turn benedict e incuragiat a procrear por
multiplicar homan essentes. Li hom obtene de Deo li domination super li creaturas animal,
quo significa que il ne deve lassar se dominar per les, per sentimentalitá e sentimental debilitá.
Il ne deve nocer les ma viver in harmonia con les. To, in li contextu precedent li malediction
del péccat.
Gen.1:29 : « E Deo dit: Ecce, yo da vos omni herbe portant semine e quel es sur li tot
superficie del terre, e omni árbor quel have in se fructe de árbor e portant semine: it va esser
vor nutriment. ».
In su creation vegetal, Deo revela tot su bonitá e generositá per multiplicar li númere
del semines de chascun specie de vegetales, fruct-árbores, cereales, herbes e legumines. Deo
proposi al hom li model del perfect nutriment quel favorisa un bon sanitá fisic e mental
favorabil a tot li organism e al anim human, ancor hodíe quam in li témpor de Adam. Ti tema
ha esset presentat desde 1843 per Deo quam un exigentie vers su electes e it prende un
importantie ancor plu grand in nor ultim dies u li nutriment es victime del chimie,
fertilisatores, pesticidas e altri coses quel destructe li vive in loc de favorisar it.
Gen.1:30 : « E a chascun animal del terre, a chascun avie del ciel, e a omni cose quel
se move sur li terre, quel have in se un alit de vive, yo da omni verdi herbe quam nutriment. E
it esset talmen ».
Ti verset presenta li clave quel justifica li possibilitá de ti harmoniós vive. Omni
vivent creaturas es vegetarian, do ili have null rason por nocer unaltru. Pos li peccate, li
animales va ataccar li unaltru maxim sovente por nutrir se, e li morte va frappar les omni in un
maniere o unaltru.
Gen.1:31 : « Deo videt omnicos quel il hat fat e ecce, to esset tre bon. Talmen, il esset
un vespre, e il esset un matine: to esset li sixesim die ».
Al fine del 6esim die, Deo es satisfat de su creation quel, con li presentie del hom sur li
terre, es judicat ti vez « tre bon », durant que it esset solmen « bon » al fine del 5th die.
Li intention de Deo de separar li prim 6 dies del semane del 7esim es demonstrat per
lor gruppament in ti capitul 1 del Genese. Il prepara in ti maniere li structura del
4esim comandament de su divin leges quel il va presentar in lor témpor al Hebreos liberat del
servitute egiptian. Li homan esser have, desde Adam, 6 dies chascun semane por ocupar se pri
su terren afaires. Por Adam, li coses comensat bon, ma pos que li fémina esset creat ex le, su
«auxilie » dat per Deo, va intrar li peccat in li creation terrestri qualmen Gen.3 va revelar it.
Pro amor por su fémina, Adam va manjar li fructu prohibet e li tot cuple va esser frapat per li
malediction del peccat. In ti action, Adam profetisa Christ, qui va venir compartir e payar in
su loc li culpa de su amat Eclesia Elect. Su morte sur li cruce, al pede del mont Golgotha, va
redimer li culpa comesset e victor del peccat e del morte, Jesus-Christ va obtener li jure far
profitar su electes de su perfect justicie. Talmen il posse ofrir les li etern vive perdit desde
Adam e Eva. Li electes va intrar ensemble in ti etern vive in li comense del 7esim millénie,
tunc li rol profetic del sabbat va esser completat. Tu posse comprender pro quo ti tema del
repos del 7esim die es presentat in li capitul 2 del Genese, separat del 6 prim dies gruppat in li
capitul 1.
Genese 2
Li settesim die
Gen.2:1 : « Talmen li cieles e li terre, e omni lor armée esset finit ».
Li six prim dies es separat del « settim » pro que li ovre creation del terre e li cieles per
Deo fini se. To esset ver, por li fundation del creat vita in li unesim semane, ma ancor plu, por
li 7000 annus que it anque profetisa. Li six prim dies anuncia que Deo va laborar in li
adversitá confrontat al camp del diablo e su actiones destructiv durant 6000 annus. Su ovre va
consister in atirar a se su electes por selecter les inter omni homan creaturas. Il va dar les
diversmen pruvas de su amor e va retener tis qui ama le e aproba le in omni aspectes e omni
dominies. Pro que tis qui ne va agir talmen, va juntar se al camp malédit del diablo. « Li
armé » citat designa li vivent forties del du camps quel va contraear e combatter se sur « li
terre » e in « li cieles » u li « stelles del ciel » les simbolisa. E ti combat por li selection va
durar 6000 annus.
Gen.2:2 : « Deo finit in li settim die su ovre, quel il hat fat: e il reposat se in li settim
die de omni su ovre, quel il hat fat ».
In ti fine del unesim semane del historie terrestri, li repose de Deo insenia un unesim
lecion: Adam e Eva ancor ne ha peccat; to explica li possibilitá por Deo viver un ver repose.
Li repose de Deo es do conditionat per li absentie del peccat in su creaturas.
Li duesim lecion es plu subtil e it celada se in li aspecte profetic de ti « settim die »
quel es un image del « settim » millenari del grand projecte de salvation programmat per Deo.
Li intrada in li « septim » millenial, nominat « mill annus » in Apo.20:4-6-7, va
marcar li completion del selection del electes. E por Deo e su electes salvat vivent o resussitat,
ma omnes essente glorificat, li repos obtenet va esser li consequentie del victorie de Deo in
Jesus-Crist sur omni su enemicos. In li hebreic textu, li verbe « reposat se » es « shavat » del
sam radica quam li parol « sabbat ».
Gen.2:3 : « Deo benedict li settim die, e il sanctificat it, pro que in ti die il reposat se
de omni su ovre quel il hat creat in far it ».
Li parol sabbat ne es citat ma su image trova se ja in li sanctification del « settim
die ». Comprende do bon li cause de ti sanctification per Deo. It profetisa li moment u su
sacrifice in Jesus-Christ va reciver su final recompense : li felicitá esser circumdat de omni su
electes queles ha testificat in lor témpor de lor fidelitá in li martirie, li suferenties, li privation,
li maxim sovente, til li morte. E in li comense del « settim » millennie, ili va esser omni
vivent e ne va plu timor li morte. Por Deo e su fide camp, posse on imaginar li cause de un plu
grand « repos » quam ti-ci? Deo ne va plu vider su amantes sufrir, il ne va plu partir su
sufrentie, it es ti « repos » ci quel il fa celebrar chascun « sabbat del settim die » de nor
semanes perpetui. Ti fructe de su victorie final va esser obtenet per li victorie de Jesus-Christ
super li peccato e li morte. In il, sur li terra e in li medie del altri homanes, il ha realisat un
ovre apen credibil: il ha prendet sur se li morte por crear su elect populo e li sabbat anuncieat
desde Adam al homanité que il vell vincer li peccato por ofrir su justicie e li etern vive a tis
qui ama e servi le fidelmen; cose quel Apo.6:2 proclama e confirma: « Yo regardat, e ecce,
aparit un cavall blanc. Ti qui monteat it havet un arcu; un corona esset dat a il, e il departeat
quam victor e por victoriar ».
Li intrada in li settim millennie marca li intrada del electes in li eternitá de Deo, pro to,
in ti divin raconta, li settim die ne es cludet per li expression « il esset un vespre, il esset un
matine, it esset li ...die ». In su Apocalipse dat a John, Christ va mencionar ti sept millenium e
il va revelar que it va esser anc composit de « mill annus » secun Apo.20:2-4, quam li six
precedent. It va esser un témpor de celestial judicie durant quel li electes va dever judicar li
mortes del malédict camp. Li memorie del pécca va esser mantenet in ti ultim « mill annus »
del grand sabbat profetisat chascun fine de semane. Solmen li ultim judicie va permitter finir
con li pensa del cca quande, sur li fine del sept millenium, omni li cadet va har esset
destructet in « li stagn de foy del duesim morte ».
Deo da explicationes pri su creation terrestrial
Aviso: Mal inspirat persones semina dubita per presentar ti parte de Genese 2 quam
un duesim testimonie quel vell contradir ti del raconta in Genese 1. Ti persones ne ha
comprendet li metode narrativ usat per Deo. Il presenta in Genese 1 li totalitá del six prim dies
de su creation. Poy, comensante de Gen.2:4, il reveni aportar detallies complementari pri cert
subjectes ne explicat in Genese 1.
Gen.2:4 : « Ti es li origines del ciel e del terre, quande ili esset creat »
Ti explicationes suplementari es absolutmen necessari pro que li tema del peccat deve
reciver su propri explicationes. E noi ha videt it, ti tema del peccat es omnipresent in li formes
quel Deo ha dat a su realisationes terrestrial e celestial. Li construction del semane de sett dies
es self portator de mult misteries quel solmen li témpor va revelar al electes de Cristo.
Gen.2:5 : « Quande YaHWéH Deo fat un terre e cieles, null arbuste del campes esset
ancor sur li terre, e null herba del campes germinat ancor : nam YaHWéH Deo ne hat pluviat
sur li terre, e il ne hat hom por cultivar li sol ».
Observa li aparition del nómine « YaHWéH » per quel Deo self nominat se secun li
demande de Moïses segun Exode 3:14-15. Moïses scrí ti revelation sub li dictation de Deo
quel il nómina « YaHWéH ». Li revelation divin prende ci su referentie historic del exode de
Egypt e li creation del nation Israel.
Detra ti aparentmen tre logic precisationes se celat idées profetisat. Deo evoca li cresce
del vegetal vive, « arbuste e herbes del campes », a queles il junge li « pluvie » e li presentie
de « li hom » quel va « cultivar li sol ». In 1656, pos li pécca de Adam, in Gen.7:11, « li
pluvie » del « diluvie » va destructer li vegetal vive, « arbuste e herbes del campes » e anc « li
hom » e su « culturas » pro li intensification del pécca.
Gen.2:6 : « Ma un vapor levat se del terre, e arrosat tot li superficie del sol ».
Ante destructer qualcunc, ante li peccat, Deo fa « arrosar li terre sur tot su superficie
per un vapor ». Li action es dulci e eficaci e adaptat al vive sin peccat, gloriós e perfectmen
pur. Pos li peccat, li ciel va inviar tempestes e pluvias torrential destructiv quam signe de su
malediction.
Li formation del hom
Gen.2:7 : «YaHWéH Deo format li hom del polve del terre, il suflat in su nases un
sufla de vive e li hom devenit un esser vivent ».
Li creation del hom repose sur un nov separation : ti del « polvere del terre » de quel
un parte es prendet por formar un vita fat secun li image de Deo. In ti action, Deo revela su
projecte obtener e selecter finalmen electes de orígine terrestri queles il va far etern.
Quande Deo lo crea, li hom es li objecte de atentiones special de su Creator. Observa
bon que il « forme » ex « li polvere del terre » e ti sol orígine profetisa su peccatu, su morte, e
su retorn al state de « polvere ». Ti action divin es comparabil con ti de un « potter » quel da
forma a un « vasse de argil »; image quel Deo va revendicar in Jer.18:6 e Rom.9:21. Plu, li
vive de « li hom » va depender de su « suffle » quel Deo insufla in su « nases ». Do, it es
efectivmen li « suffle » pulmonar e ne li spíritu de quel mult pensa. Omni ti detallies es revelat
por rememorar nos quant fragil es li vive del hom, dependent de Deo por su prolongation. It
resta li fructu de un miracle permanent pro que li vive trova se solmen in Deo e in il sol. It es
per su divin volente que « li hom devenit un esser vivent ». Si li vive del hom bon o mal se
prolonga it es solmen pro que Deo permisse it. E quande li morte frappa it es ancor su
decision quel es in question.
Ante li peccate, Adam es creat perfect e innocent, il possede un potent vitalitá e intra
in un etern vive, circumdat de cose etern. Solmen, li forme de su creation profetisa su terribil
destine.
Gen.2:8 : « Poy YaHWéH Deo plantat un jardin in Éden, del látere del oriente, e il
mettet ta li hom quel il hat format ».
Un jardin es li image del loc ideal por li hom qui trova assemblat omni su nutritiv
elementes e encantant visuall elementes; magnific flores quel ne marchita e ne perde su
agreabil odores multiplicat al infinit. Ti nutriment ofert in li jardin ne constructe su vive quel
es, ante li peccatu, ne dependent del alimentation. Li nutriment es do consumet del hom por su
sol plaser. Li precission « Deo plantat un jardin » testifica su amore por su creatura. Il se fa
jardinero por ofrir al hom ti marvellosi loc de vive.
Li parol Eden significa « jardin de delicias » e prenente Israel quam puncte de
referentie central, Deo situa ti Eden in li oriente de Israel. Por su « delicias », li hom es placat
in ti jardin deliciosi per Deo, su Creator.
Gen.2:9 : « YaHWéH Deo fat crescer ex li sol arbores de omni specie, agreabil a vider
e bon a manjar, e li arbor del vive in li medie del jardin, e li árbor del conossentie del bon e
mal ».
Li caracter de un jardin es li presentie de árbores fructifer quel oferta li « pret a manjar
» quel constitue lor fructes con mult savores dulci e sucrat. Ili es omni ta por li sol plesure de
Adam, ancor sol.
In li jardin trova se anc du árbores con caracteres diametralmen oposit: « li árbor de
vive » quel ocupa li central loc, « in li medie del jardin ». Talmen li jardin e su luxuriant
oferta es completmen ligat a it. In su proximitá, trova se « li árbor del conossentie del bon e
mal ». Ja, in su designation, li parol « mal » profetisa li access al peccat. On posse tande
comprender que ti du árbores es li images del du camps quel va afrontar se sur li terre del
peccat: li camp de Jesus-Crist imaginat per « li árbor de vive » contra li camp del diablo quel,
quam li nómine de « li árbor » indica, ha experientiat o successivmen li « bon » desde su
creation til li die quande li « mal » ha fat it entrar in rebellion contra su Creator; to quo Deo
nómina « peccar contra le ». Yo te rememora que ti principies « del bon e del mal » es li du
electiones o du extrem oposibil fructes possibil que li tot libertá de un « vivent esser »
producte. Si li unesim ange ne hat fat it, altri angeles vell har anc intrat in rebellion quam li
terrestrial experientie del conduites human ha ja provat.
In tot li generosi oferta del jardin preparat per Deo por Adam trova se ti árbor « del
conossentie del bon e mal » quel es ta por provar li fidelitá del hom. Ti terme « conossentie »
deve esser bon comprendet nam por Deo li verbe « conosser » prende un extrem signification
de experimentar « li bon o li mal » quel va reposar sur li actes de obedientie o desobedientie.
Li árbor del jardin es solmen li material supporte del prova de obedientie e su fructe
transmette li mal solmen pro que Deo ha dat it ti rol per presentar it quam un interdiction. Li
pecca ne es in li fructe ma in li facte de manjar it sapente que Deo ha interdicet it.
Gen.2:10 : « Un fluvie exeat de Eden por aquar li jardin, e de ta it divisat se in quar
bras ».
Un nov message de separation es presentat, sam quam li fluvie quel exeat de Eden
divide se in « quar brasse », ti image profetisa li nassentie del homanité de quel li
descendentes va extender se universalmen, al quar punctes cardinal, o quar ventes del ciel, sur
tot li terre. Li « fluvie » es li simbol de un population, li aqua essente li simbol del human
vives. Per ti division « in quar brasse », li fluvie exeat del Eden va spander su aqua del vive
sur tot li terra e ti idé profetisa li desir de Deo spander su conossentie sur tot su superficie. Su
project va esser acomplisset secun Gen.10 per li separation de Noé e su tri filios pos li fine del
diluvie de aquas. Ti testimones del diluvie va transmisser de generation a generation li
memorie del terribil punition divin.
Noi ne conosse li aspecte visual quel li terre havet ante li diluvie, ma ante li
separationes del populles, li terre habitat deveat aparer quam un sol continente solmen arrosat
per ti fonte de aqua quel efluet ex li jardin de Eden. Li actual intern marines ne existet e ili es
un consequentie del diluvie quel venit covrir tot li terre durant un annu. Til li diluvie, li tot
continente esset do irrigat per ti quar fluvies e lor afluentes distribuet li dulci aqua sur tot li
superficie del terre sicc. Durant li diluvie, li strette de Gibraltar e tis del mare rubi cadet
preparante talmen li formation del Mediterraneo e del Mare Rubi invadet per li salin aqua del
oceanes. Sava que sur li nov terre u Deo va stabilir su regia, it ne va haver mare secun
Apo.21:1 quam it ne va haver plu morte. Li division es li consequentie del peccate e li max
intens forme de it va esser punit per li destructiv aquas del diluvie. Legente ti message, sub su
sol aspecte profetic, li « « quar branches » del fluvie designa quar popules quel caracterisa li
humanitá.
Gen.2:11 : « Li nómine del unesim es Pischon ; it es ti quel circumda omni li lande de
Havila, u trova se li aure ».
Li nómine del unesim fluvie nominat Pischon o Phison significa: abundantie de aqua.
Li zone u trovat se li Eden plantat per Deo devet esser u li actual Tigre e Euphrate prende lor
fonte ; por li Euphrate al mont Ararat e por li Tigre al Taurus. Al Ost e in li medie de Turcia
trova se ancor li immens lác de Van quel constitue un enorm reserva de aqua dulci. Con su
benediction divin, li aqua abundant favorisat li extrem fertilitá del jardin de Deo. Li lande de
Havila reputat por su aure esset secun alcunes situat al nord-Ost del actual Turcia. It extendet
se til li costa del actual Georgia. Ma ti interpretation posi un problema nam secun Gen.10:7,
« Havila » es un « filio de Cush », ipse « filio de Cham », e it designa Ethiopia situat al sud de
Egiptia. To porta me a situar ti land « de Havila » in Ethiopia, o in Yemen, u trovat se li
mines del aure quel li reyessa de Saba ha ofert al rey Salomon.
Gen.2:12 : « Li aure de ti land es pur; on trova anc li bdellium e li petre de onyx ».
« Li aure » es li simbol del fide e Deo profetisa por Etiopia, un pur fide. It va ja esser
li sol land in li munde quel ha conservat li religiosi heritage del reyessa de Saba pos su visita
al rey Salomon. Noi adplu anque a su avantage que in su independentie conservat durant li
secules de religiosi tenebres quel ha caracterisat li popul del west-europan « cristian » munde,
li Etiopes ha gardat li cristian fide e ili ha practicat li ver sabbat recivet per li rencontre de
Salomon. Li apostel Philipp ha baptisat li unesim cristian Etiope, quam es revelat in Actes
8:27 a 39. It esset un eunuch ministre del reyessa Candace e li tot population ha recivet su
religiosi instruction. Un altri detallie testimonia li benediction de ti popule, Deo ha fat it
protecter contra su enemies per li bellic action comensat e decidet voluntarimen per li famosi
navigator Vasco de Gama.
Confirmant li nigri colore del pelle del Ethiopicos, « li petre de onyx » es de colore «
nigri » e it es composit de dioxyd de silicium; un richesse in plu por ti land; pro que su usa por
li fabrication de transistors fa it specialmen apreciat in nor dies.
Gen.2:13 : « Li nómine del duesim fluvie es Guihon; it es ti quel circumda tot li land
de Cusch ».
Oblivion li « fluvies » e plazzar in lor locs li popules queles ili simbolisa. Ti duesim
popule « circumdat li land de Cush » es, Ethiopia. Li descendentie de Sem va developar se sur
li terre de Arabia e til Persia. It circumda efectivmen li territorie de Ethiopia, it posse dofar
esser simbolisat e designat per li nómine del « fluvie » « Guihon ». In nor ultim dies, ti
circumdantie es « musulman » religion de Arabia e Persia. Talmen li configuration del
comense del creation es reprodú in li fine del témpor.
Gen.2:14 : « Li nómine del triesim es Hiddékel ; it es ti quel flue al orient de Assyria.
Li quaresim fluvie, it es li Euphrates ».
« Hiddékel » designa li « fluvie Tigre », e li popul designat vell esser India simbolisat
per li « tigre de Bengal » ; Asia e su civilisation oriental designat falsmen quam « li rasse
yellow » es do profetisat e concernet e it situa se in fact « al orient de Assyria ». In Dan.12,
Deo ha usat li simbol de ti « fluvie » « Tigre » manjator de homes por ilustrar li prova
adventiste completat inter 1828 e 1873, pro li multitudines de mortes spiritual quel it ha
causat.
Li nómine « Euphrate » significa: florit, fécond. In li profetie Apocalypse,
« l’Euphrate » simbolisa li Europa occidental e su excrescenties, li Americas e Australia, quel
Deo presenta dominat del religiosi regime papal roman quel il nómina con su cité, « Babilon li
grand ». Ti descendentie de Noé va esser ti de Japhet quel extende se al west vers Grecia e
Europa, e al nord vers Russia. Europa ha esset li sol u li fide cristian ha experit omni su bon e
mal developamentes pos li national cadita de Israel; li adjectives « florat, fécond » es justificat
e secun li presage, li filios de Léa, li fémina mal amat, va esser plu mult quam tis de Rachel, li
marita quel Jacob amat.
It es bon retrovar in ti message li rememorantie que malgré omni lor religiosi
divisiones final, ti quar tipes de terrestri civilisationes ha esset li sam Deo creator quam Patre,
por justificar lor existenties.
Gen.2:15 : « YaHWéH Deo prendet li hom, e placat le in li jardin de Eden por cultivar
e gardar it ».
Deo oferta a Adam un occupation quel consiste a « cultivar e gardar » li jardin. Li
forme de ti cultura es nos ínconosset ma it esset efectuat sin alcun fatiga ante li pecca.
Sammaniere, sin alcun forme de agressivita in tot li creation, su garde esset simplicat al
extrem. Tamen ti rol de garde subentendet li existentie de un danger quel va prender bentost
un aspecte real e precís: li seduction diabolic del pensa human in ti sam jardin.
Gen.2:16: « YaHWéH Deo donat ti ordine al hom: Tu va posser manjar de omni
árbores del jardin; »
Multitá de árbores fructifer es mettet a líber disposition de Adam. Deo plenja le ultra
su necessités quel consiste a satisfar desíres alimentari per variar gustes e aromas. Li oferta de
Deo es agreabil, ma it es solmen li unesim parte de un « ordine » quel il da a Adam. Li
duesim parte de ti « ordine » veni pos.
Gen.2:17: « ma tu ne va manjar del árbor del conossentie del bon e mal, pro que li die
quande tu va manjar de it, tu va morir ».
In « li ordine » de Deo, ti parte es tre seriosi, pro que li menacie presentat va esser
implacabilmen aplicat quande li desobedientie, fructe del peccat, va esser consumat e
acomplisset. E ne oblivia it, por que li projecte del regulation universal del peccat posse
acomplisser se, li Adam va dever cadir. Por plu bon comprender quo va evenir, retene que
Adam es ancor sol quande Deo le averti per presentar le su « ordine » de ne manjar « li árbor
del conossentie del bon e mal » significa ne esser nutrit per li idéés del diablo. Plu, in un
contextu de vive etern, Deo devet explicar le quo significa: « morir ». Pro que li menacie es
ta, in ti « tu va morir ». In résumé, Deo oferta a Adam un forest, ma il interdi le un sol árbor.
E por cert persones ti sol interdiction es ínportabil, tande li árbor celat li forest, quam li
proverbie monstra. Manjar de « li árbor del conossentie del bon e mal » significa: nutrir se del
instruction del diablo ja animat per un spirit de rebellion contra Deo e su justicie. Nam « li
árbor » interdict placat in li jardin es un image de su person, sam quam « li árbor de vive» es
un image del personage Jesus-Crist.
Gen.2:18 : «YaHWéH Deo dit: It ne es bon que li hom es sol; yo va far le un auxilie
simil a le. ».
Deo ha creat li terre e li hom por revelar su bonitá e li malitá del diabol. Su project de
salvation es revelat nos in li coses sequent. Por comprender, save que li hom have li rol de
Deo in person qui fa le pensar, ager e parlar quam il pensa, age e parla self. Ti prim Adam es
un image profetic del Crist quel Paul va presentar quam li nov Adam.
Por revelar li malitá del diablo e li bonitá de Deo, it es necessi que li Adam pecca por
que li terre esset dominat del diablo e que su mal actes esset revelat universalmen. Li notion
del cuple existe solmen sur li terre creat por li peccat, pro que li duó format es tal por un
spiritual rason quel profeteza li relation del Crist divin con su Esposa quel designa su electes.
Li Electa deve saver que ella es in sam témpor li víctima e li beneficiara del plan salvator
projectet de Deo; ella es víctima del peccat rendet necessi por Deo por que il posse finalmen
condamnar li diablo, e beneficiara de su gratie salvator pro que, conscie de su responsabilitá
por li existentie del peccat, il va payar self li precie del expiation del peccat in Jesus-Crist.
Talmen, in prim, Deo ha trovat li solitá ne bon e su beson de amor esset tant grand que il esset
pret payar car li precie por obtener it. Ti companie, ti vis-à-vis, quel permite li partage, Deo
nómina it «auxilie » e li hom va reprender li terme evocante su vis-a-vis human féminin. In
facte de auxilie, ella va far it cadir e traer it per amor in li peccat. Ma ti amor de Adam por
Eva es li image del amor de Cristo por su electes trovat peccatores, i.e. digni de eterni morte.
Gen.2:19 : « YaHWéH Deo format del terre omni animales del campes e omni aves del
ciel, e il les fat venir vers li hom, por vider qualmen il les vell nominar, e que chascun vivent
creature portat li nómine quel li hom vell dar it ».
It es li superior qui da un nómine a to quo es inferior a le. Deo ha dat se self su nómine
e per dar a Adam ti-ci jure, il confirma assi li domination del hom super omni to quo vive sur
li terre. In ti-ci unesim forme del creation terrestri, li species del animales del campes e del
aves del ciel es reductet e Deo les fat venir vers Adam, sam quam il les va ducter ante li
diluvie per cuples vers Noé.
Gen.2:20 : « E li hom donat nómines a omni li cattle, al avies del ciel e a omni
animales del campes; ma por li hom, il ne trovat un auxilie simil a se ». Li monstres dit
prehistoric esset creat pos li pecca por intensificar li consequenties del malediction divin quel
va frappar li tot terre incluse li mare. In li témpor del innocentie, li vive animal consiste ex « li
cattle » util por li hom, « li avies del ciel » e « li animales del campes » plu índependent. Ma
in ti presentation, il ne ha trovat un vis-à-vis human pro que it ancor ne existe.
Gen.2:21 : « Tande YaHWéH Deo fat cade un profund somnie sur li hom, qui endormit
se; il prendet un de su costes, e cludet li carne in su loc ».
Li forme dat a ti operation chirurgic revela ancor li project de salvation. In Micaël,
Deo elimina se del cieles, il abandona e separa se de su bon angeles, quo es li norme del
« profond somn » in quel Adam es immerset. In Jesus-Crist nascet in li carne, li divine coste
es prendet e pos su morte e resurrection, sur su deci-du apostoles, il crea su « auxilie », de
quel il ha prendet li aspect carnal e su peccates e a quel il da su « Sant Spirit ». Li spiritual
signification de ti parol « auxilie » es grand pro que it da a su Eclesia, su Electet, li rol de un
« auxilie » in su realisation del plan del salvation e del universal global settlement del péché e
del sorte del pecatores.
Gen.2:22 : « YaHWéH Deo format un fémina del coste quel il hat prendet del mann, e
il ductet la vers li mann ».
Talmen, li formation del fémina profetisa ti del Electet del Christ. Pro que it es per
venir in li carne que Deo forma su fidel eclesia victime de su natural carnal. Por salvar li
electes del carne, Deo devet prender forme in li carne. E anc, possedent in se self li etern vive,
il venit por far it partiprender a su electes.
Gen.2:23 : « E li hom dit: Ecoy ti vez ta quel es os de mis osses e carne de mi carne!
On va nominar la fémina, pro que ella esset prendet del hom. ».
Deo venit sur terre esposar li norme terrestri por posser dir pri su Electa to quo Adam
dit pri su féminin vis-a-vis a quel il da li nómine « fémina ». Li cose es plu evident in hebreu
pro que li parol masculin hom, « ish », deveni « isha » por li féminin fémina. In ti action, il
confirma su domination super ella. Ma essente prendet de il, ti « fémina » va devenir a il
indispensabil quam si li « costa » prendet de su corp volet revenir a il e reprender su loc. In ti
unic experientie, Adam va sentir por su fémina li sentimentes quel li matre va experir por li
infante quel ella parturí pos portar it in su ventre. E ti experientie es anc vivet de Deo pro que
li creaturas vivent quel il crea circum se es infantes qui exea de il; quo fa le tant Matre quam
Patre.
Gen.2:24 : « Pro to li mann va lassar su patre e su matre, e va atachar se a su fémina,
e ili va devenir un sol carne ».
Deo expressa in ti verset su projecte por su electes qui va sovente ruptir relationes
familial carnal por ligar se con li Electa benedict per Deo. E ne oblivia it, in prim, in Jesus-
Christ, Michael ha lassat su statu de Patre celestial por venir ganiar li amore de su discípules
elect sur li terre; ti-ci in li mesura in quel il ha renunciat far usa de su potentie divin por luctar
contra li peccato e li diablo. Ci, noi comprende que li temas separation e comunion es
inseparabil. Sur li terre, li elect deve esser separat carnalmen de tis qu’il ama por intrar
in comunion spiritualmen e far « un » con Crist e omni su electes, e su bon angels fidel.
Li desir del « coste » de reprender su loc initial trova su sens in li accouplement sexual
del homanes, acte de carne e spirit u li man e li fémina forma fisicmen un sol carne.
Gen.2:25 : « Li mann e su fémina ambi esset nud, e ili ne havet hont pri to ».
Li nuditá fisical ne gena omnes. Existe adeptes del naturisme. E in li comense del
historie human, li nuditá fisical ne provocat « hont ». Li aparition del « hont » va esser li
resultate del pécca, quam si li acte de manjar de « li árbor del conossentie del bon e mal » vell
aperter li mente human per far sentir efectes til tande desconosset e ignorat. In realitá, li frute
del árbor interdicet ne va esser li autor de ti change, it va solmen esser li medie, nam ti qui fa
cambiar li valores del coses e li conscientie, it es Deo e solmen il. Il va suscitar li sentiment de
« hont » que li couple peccator va sentir in su mente pri su nuditá fisic quel ne va esser
responsabil ; nam li culpa va esser moral e va concerner solmen li desobedientie mise in ovre,
constatat per Deo.
Resumante li doctrine de Genese 2, Deo ha presentat nos in prim li sanctification del
reposse o sabat del settim die quel profeteza li grand reposse quel va esser dat in li settim
millennie tant a Deo quam a su electes fidel. Ma ti reposse devet esser ganiat per li terrestri
combatte quel Deo va livrar contra li peccate e li diable, per incarnar se in Jesus-Crist. Li
terrestri experientie de Adam ha imaginat ti plan de salvation conceput de Deo. In Crist, il
devenit carne por crear su Electa de carne quel va finalmen reciver un celestial córpor simil a
tis del angles.
Genese 3
Li separation del peccatu
Gen.3:1 : « Li serpent esset li max astuciosi de omni animales del campes, quel li
Éternel Deo hat fat. Il dit al fémina: Esque Deo ha realmen dit: Vu ne va manjar de omni
árbores del jardin? »
Li povri « serpent » havet li desfortuna esser usat quam medium per li max « astut »
del angles creat de Deo. Li animales quel li reptiles quam li « serpent » ne parlat; li lingue
esset un particularitá del image de Deo dat al hom. Releva li bon, li diable fa it parlar al
fémina in un moment quande ella es separat de su marito. Ti isolation va esser fatal a la, nam
in presentie de Adam, li diable vell har plu difficultá por ducter li homan esser a desobedir li
ordine de Deo.
Jesu-Christ ha revelat li existentie del diablo quel il designa per dir in Jn 8:44, que il
es « li patre del mensonge e mortator desde li comense ». Su paroles visa a chancelar li
certitás human e al « Yes o No » exiget de Deo, il adjunte li « ma » o li « forsan que » quel
remove li certitás quel da su fortie al veritá. Li ordine dat per Deo esset recivet de Adam qui
transmisset it a su marita, ma ella ne ha audit li voce de Deo quel ha dat li ordine. Do, su
dubita reposa sur su marito, del genere: « esque il ha ben comprendet to quo Deo ha dit a le? »
Gen.3:2 : « Li fémina respondet al serpent : Noi manja del fructe del árbores del jardin ».
Li evidenties sembla dar rason al parol del diablo ; il razona e parla in maniere
intelligent. Li « fémina » comete su unesim errore in responder al « serpente » quel parla ; to
quo ne es in li normalitá del coses. In un prim mpor, ella justifica li bonitá de Deo quel ha
dat les li possibilitá de manjar de omni árbores, except ti quel es interdictet.
Gen.3:3 : « Ma pri li fructe del árbor quel es in li medie del jardin, Deo ha dit: Vu ne
va manjar it e vu ne va tuchar it, pro que vu ne va morir ».
Li transmission per Adam del message del divin ordine aparí in li expression « pro
timore que vu ne mori ». To ne es li exact paroles dit per Deo nam il dit a Adam: « li die quo
tu va manjar it, tu va morir ». Li afeblissement del paroles divin va favorisar li consumption
del péccat. In justificante su obedientie a Deo por un cause « pro timore » la « fémina » oferta
al diablo li possibilitá confirmar ti « timore » quel secun il ne es justificat.
Gen.3:4 : « Tande li serpent dit al fémina : Vu ne va morir ; »
E li Chef Mentiator se revela in ti affirmation quel contradi li paroles de Deo : « vu ne
va morir ».
Gen.3:5 : « ma Deo save que, li die quande vu va manjar it, vor ocules va aperir se, e
vu va esser quam deos, conossente li bon e li mal ».
Il deve nu justificar li ordine dat per Deo a quel il imputa un mal e egoistic pensa: Deo
vole tener vu in bassesse e inferioritá. Il vole egoisticmen impedir que vu deveni quam il. Il
presenta li conossentie del bon e mal quam un avantage quel Deo vole gardar solmen por se.
Ma si hay avantage in li conossentie del bon, u es li avantage de conosser li mal? Li bon e mal
es absolut oposites quam li die e li nocte, li luce e li tenebres, e por Deo li conossentie
consiste in experimentar o passar al action. In realitá, Deo ja hat dat al hom li
conossentieintellectual del bon e del mal in autorisant li árbores del jardin e in interdicent ti
quel representa « li bon e li mal » ; nam it es un image simbolic del diablo quel ha concretmen
experimentat successivmen, « li bon » poy « li mal » in rebelar se contra su Creator.
Gen.3:6 : « Li fémina videt que li árbor esset bon por manjar e agreabil al ocules, e
que it esset precíosi por aperter li inteligentie; ella prendet de su fructe, e manjat it; ella anc
dat it a su marito, qui esset apu ella, e il manjat it».
Li paroles exeat del serpent produce lor effecte, li dúbita evanesce e li fémina es plu e
plu convicte que li serpent ha dit la veritá a ella. Li fructe sembla bon e agreabil visualmen,
ma precipue, ella judica it «precios por aperter li inteligentie ». Li diable obtene li resultate
serchat, il veni just recrutar un adept de su atitude rebel. E manjante li fructe defendet, ella
deveni self un árbor del conossentie del mal. Plenat de amor por su fémina quel il ne es pret
acceptar esser separat, Adam prefere compartir su sorte fatal pro que il save que Deo va
aplicar su sanction mortal. E manjante a su torn del fructe interditet, it es li cuple complet quel
va subir li tirannic domination del diable. Tamen, paradoxalmen, ti amor passionel es li image
de tis que Cristo va experir por su Electa, acceptante anc morir por ella. Do, Deo posse
comprender Adam.
Gen.3:7 : « Li ocules de ambi apertet se, ili conosset que ili esset nud, e pos quel ili ha
cusit folies de figuier, ili fat cintures ex it ».
In ti moment, quande li peccat esset consumat del human couple, li retrocontage del
6000 annus previdet de Deo comensat. Prim, lor conscientie es transformat de Deo. Li ocules
quel hat esset li responsabil por li concupiscentie del fructe « plaisant al ocul » es victimes de
un nov judicament del coses. E li avantage esperat e serchat se transforma in un desavantage,
pro que ili senti « hontie » pri lor nuditá quel til nu ne hat causat alcun problema, ni vers ili
self, ni vers Deo. Li descovrit nuditá fisical esset solmen li aspect carnal del nuditá spiritual in
quel li cuple desobedient se retrova. Ti nuditá spiritual privat les del divin justicie e li sanction
del morte intrat in les, talmen que li descovriment de lor nuditá esset li unesim effecte del
morte dat per Deo. Talmen, li morte esset li consequentie del experimental conossentie del
mal; quo Paul ensenia per dir in Rom.6:23 : « nam li salarie del pécca es li morte ». Por
covrir lor nuditá, li maritos rebeliant recurtet a un iniciativa human quel consistet « a sutar
folies de figuier » por far se « cintures ». Ti action image spiritualmen li tentative human de
auto-justificar se. Li « cintura » va devenir li simbol de « li veritá » in Eph.6:14. Li
« cintura » fat in « folies de figuier » per Adam do es in oposition, un simbol
del mensitá detra quel li peccator abrita se por tranquilisar se.
Gen.3:8 : « Tande ili audit li voce de YaHWéH Deo, quel curret tra li jardin vers li
vespre, e li mann e su fémina celat se lontan del visage de YaHWéH Deo, inter li árbores del
jardin ».
Ti qui sonde li renes e li cordes save to quo just evenit e quel es conform a su project
de salvation. To es solmen li unesim passu quel va ofrir al diablo un domenie por revelar su
pensas e su mal natura. Ma il deve rencontrar li hom pro que il have mult coses a dir le.
Tamen li hom ne es pressat a rencontrar Deo, su Patre, su Creator, a qui il nu solemen vole
fugir, tant il time audir su reproches. E u celar se in ti jardin del regarde de Deo? Anc ci,
creder que « li árbores del jardin » posse celar it de su visage, testifica del state mental in
quel Adam ha cadet desde que il ha devenit peccator.
Gen.3:9 : « Ma YaHWéH Deo vocat li hom, e dit a il: U es tu? »
Deo save perfetmen u Adam se celada ma il fa li question a il, « u es tu ? » por tender
un auxiliant manu e atirar le al confession de su culpa.
Gen.3:10 : « Il respondet: Yo ha audit tui voce in li jardin, e yo ha timet, pro que yo es
nud, e yo ha celat me ».
Li response dat per Adam es in se self un confession de su desobedientie e Deo va
exploitar su paroles por obtener su maniere de presentar li experientie del peccat.
Gen.3:11 : « E YaHWéH Deo dit : Qui ha aprendet te que tu es nud? Esque tu ha
manjat del árbor de quel yo ha prohibet te manjar? »
Deo vole extorquer de Adam li confession de su culpa. Per deductiones il finalmen
posa li question clarimen a le: « Esque tu ha manjat del árbor quel yo te ha interdich
manjar? ».
Gen.3:12 : « Li hom respondet: Li fémina quel tu ha posat apu me ha dat me del
árbor, e yo ha manjat de it ».
Benque ver, li response de Adam ne es gloriós. Il porta in se li marca del diable e ne
save plu responder per yes o no, ma al image de Satan, il responde in maniere indirect por ne
confessar simplicmen su propri e enorm culpabilitá. Il memora a Deo su parte in li
experientie, pro que il ha dat le su fémina, prim culpabil, il pensa ante se. Li max fort del
historie es que omnicos es ver e Deo ne ignora it pro que li peccat esset necessi in su projecte.
Ma, u il erra, es que sequente li exemple del fémina, il ha marcat su preferentie por ella in
detriment de Deo, e to esset su max grand culpa. Nam desde li comense, Deo hat li exigentie
esser amat super omnicos e omnes.
Gen.3:13 : « E li Etern Deo dit al fémina: Pro quo tu ha fat to? Li fémina respondet:
Li serpente ha seductet me, e yo ha manjat de it ».
Li grand Judice tunc se torna vers li fémina acusat per li hom e ta ancor li response del
fémina es conform al realitá del faties: « Li serpente ha seductet me, e yo ha manjat de it ».
Ella do ha lassat se seducter e to es ta, su culpa mortal.
Gen.3:14 : « Li Etern Deo dit al serpent: Pro que tu ha fat to, tu va esser maldit inter
omni bestias e inter omni animales del campes, tu va marchar sur tui ventre, e tu va manjar
polvore omni dies de tui vive. ».
Ti vez, Deo ne demanda al « serpent » pro quo il ha fat to, nam Deo ne ignora que il
ha esset usat quam medie per Satan, li diable. Li sorte que Deo da al « serpent » concerne in
realitá li diable self. Por « le serpent » li application esset immediat, ma por li diable it esset
solmen un profetie quel vell esser acomplisset pos li victorie de Jesus-Crist sur li peccat e li
morte. Secun Apo.12:9, li unesim forme de ti application esset su expulsion del reyatu del
cieles e anc li mal angeles de su camp. Ili esset precipitat sur li terre quel ili ne va plu quitar til
lor morte e durant mill annus, isolat sur li terre desolat, Satan va reptar in li polvere quel ha
accepett ti qui morit pro il e li libertá quel il ha mal usat. Sur li terre maldit de Deo, ili va
comportar se quam serpentes tant timoros quam prudent pro que victet de Jesus-Crist e
fugient li hom devenit lor enemico. Ili va nocer li homanes celat in li invisibilitá de lor
celestial corpes per incitar les un contra li altri.
Gen.3:15 : « Yo va metter inimicitá inter te e li fémina, inter tui posteritá e su posteritá
: ti-ci va triturar tui cap, e tu va vulnerar su calcaneum ».
Aplicat al « serpent », ti sentence confirma li realitá vivet e constatat. Su application al
diablo es plu subtil. Li inimicitá inter su camp e li homanitá es confirmat e reconosset. « Li
posteritá del fémina quel va ecraser su cap » va esser ti del Crist e su electes fidel. It va finir
per anihilir le, ma ante to, li demones va har possedet li perpetui possibilitá de « nocer li
talon » de « li fémina », li Electa del Crist imaginat ipse, in prim, per ti « talon ». Nam « li
talon » es li puncte de apui del córpore human quam « li petra angular » es li petre sur quel li
templ spiritual de Deo ha constructet se.
Gen.3:16 : « Il dit al fémina : Yo va augmentar li sufrentie de tui gravitás, tu va parir
con dolore, e tui desiros va esser diriget a tui marito, ma il va dominar super te ».
Ante esser liberat per su morte, li fémina va dever « sufertar in su gravitás »; ella
« parturir con dolore », omnicos acomplet literalmen e constatat. Ma anc ci, li sens profetic
del image es a remarcar. In Jn.16:21 e Apoc.12:2 « li fémina in li doleores del parturition»
simbolisa li Eclesie de Christ in li persecutiones roman imperial e poy papal del era cristian.
Gen.3:17 : «Il dit al mann: Pro que tu ha audit li voce de tui fémina, e que tu ha
manjat del árbor pri quel yo ha dat te ti ordine: Tu ne va manjar de it! Li sol va esser maldit
pro te. Con mult pena tu va extraer tui nutriment omni dies de tui vive,»
Retornante al hom, Deo presenta le li ver description de su situation quel il hat
vergoniosimen intentet celar. Su culpabilitá es complet e Adam va anc descovrir que ante su
liberation, su morte va esser precedet per un serie de maledictiones quel va ducter alcunes a
preferer li morte al vive. Li malediction del sol es un terribil cose e Adam va aprender it al
sudore de su fronte.
Gen.3:18 : « it va producter te spinas e rubus, e tu va manjar li herbe del campes ».
Finite li facil cultura del jardin de Eden, it es remplazzat per li incessant lucta contra li
graminacees, « li rubus, li spinas » e li mal herbes quel multiplica se in li sol del terre. Tanto
plu que ti malediction del sol va acelerar li morte del homanité nam, con li « progress »
scientific, li hom del ultim dies va envenenar se per metter in li sol de su cultures li venen
chimic, por eliminar li mal herbes e li insectes devastant. Li abundant nutriment e de facil
access ne va plu esser disponibil extra li jardin de quel il va esser chassat junt con su marita
preferet a Deo.
Gen.3:19 : « It es per li sudore de tui visage que tu va manjar pane, til que tu reveni al
terre, de quel tu ha esset prendet ; nam tu es polvere, e tu va revenir al polvere ».
Ti destin quel cade sur li homan esser justifica li forme sub quel Deo ha revelat su
creation e su formation precisimen, comensante per « li polvere del terre ». Adam aprende a
su custas e li nostres in quo consiste li morte mentionat per Deo. Observa bon que li hom mort
ne es plu quam « polvere » e que il ne resta extra ti « polvere » un spirit vivent exeat de ti
cadavre. Eccl.9 e altri citationes confirma ti statu del mortal state.
Gen.3:20 : « Adam donat a su fémina li nómine de Eve: pro que ella esset li matre de
omni viventes ».
Ancor, Adam marca su domination sur « li fémina » per dar la su nómine « Eve » o «
Vive » ; un nómine justificat quam un realitá fundamental del historie human. Noi es omnes
lontan descendentes, nascet de Eve li séductet marita de Adam per quel li malediction del
morte ha esset transmisset e va esser til li retorn in glorie de Jesus-Christ in li comense del
primavera 2030.
Gen.3:21 : « YaHWéH Deo fat a Adam e su marita vestimentes de pelle, e il les vestit
con it »
Deo ne oblivia que li peccate del terrestri maritos esset parte de su projecte de
salvation quel va prender nu un form demonstrat. Pos li peccate, li pardona divin deveni
disponibil in li nómine de Crist qui va esser sacrificat e crucificat per li soldates roman. In ti
action, un innocent esser, sin ulni peccate, va acceptar morir por expiar, in lor loc, li peccates
de su sol electes fidel. Desde li comense, innocenti animales es mortat per Deo por que lor
« pelles » veni covrir li nudeso de Adam e Eva. In ti action, il replace « li justicie » imaginat
del homan esser per ti que su plan de salvation le imputa per li fide. Li « justicie » imaginat
del hom esset solmen un trompant mensonge e in su loc, Deo les imputa « un vestiment »
simbolic de « su justicie » authentic, « li cintura de su veritá » quel reposa sur li voluntari
sacrifice de Crist e li oferta de su vive por li redemption de tis qui le ama fidelmen.
Gen.3:22 : « YaHWéH Deo dit : Ecce, li hom ha devenit quam un de nos, por li
conossentie del bon e mal. Impedí le nu avançar su manu, prender del árbor de vive, manjar
de it, e viver eternimen ».
In Micaël, Deo adresse se a su bon angeles qui assista al drama quel just ha evenit sur
li terre. Il les dit : « Vide, li hom ha devenit quam un de nos, por li conossentie del bon e
mal ». Li vigilie de su morte, Jesus-Christ va usar li sam expression vers Judas, li traitor quel
deve livrar le al religiosi judeos e poy al romanos por esser crucificat, to in Jannes 6:70:
« Jesus respondet a les: Esque yo ne ha selectet vos, li deci-du? E un de vos es un demon! ».
Li « nos » deveni in ti vers « vos » pro li diferent context, ma li procede de Deo es li sam. Li
expression « un de nos » designa Satan quel ancor have un líber access e un líber movement
in li celestial regia de Deo inter omni angeles creat in li comense del terren creation.
Li necessitá impedir li hom manjar de « li árbor de vive » esset un exigentie del verité
a quel Jesus venit dar testimonie secun su paroles adressat al prefect roman Poncio Pilate. « Li
árbor de vive » esset li image del Christ redemptor e manjar it significat nutrir se per su
inseniation e tot su personalitá spiritual, to es, acceptar le quam substitut e personal salvator.
To esset li sol condition quel vell posser justificar li consumation de ti « árbor de vive ». Li
potentie de vive ne esset in li árbor ma in ti quel li árbor simbolisat: Christ. Plu, ti árbor
conditionat li etern vive e pos li original peccat ti etern vive esset perdit perpetu til li final
retorn de Deo in Christ e in Micaël. « Li árbor de vive » e li altri árbores posset do desaparir e
anc li jardin de Deo.
Gen.3:23 : « E YaHWéH Deo expulset le del jardin de Éden, por que il cultivaret li
terre, de u il hat esset prendet ».
It resta solmen al Creator expulser del marvellosi jardin li human couple quel, format
del prim Adam (parol quel designa li human specie: li rubi = li sanguin), ha monstrat se
indign per su desobedientie. E extrat li jardin, li penosi vive, in un corpe fisicmen e
mentalmen debilisat, va comensar por le. Li retorn vers un terre devenit dur e rebel va
rememorar al homan essentes lor origines « polvere ».
Gen.3:24 : « Talmen il chassat Adam; e il plazzat al orient del jardin de Eden li
cherubines qui agita un spada flamboyant, por gardar li via del árbor de vive. ».
It ne es plu Adam qui garda li jardin ma it es angeles qui impede que il intrat. Li
jardin va finalmen desaparir un poc ante li diluvie evenit in 1656 desde li peccatu de Eva e tis
de Adam.
Noi have in ti verset un precisation util por situar li localisation del jardin de Eden. Li
guardian angeles es placat « al orient del jardin » quel trova se ergo self al west del loc u
Adam e Eve se retira. Li suposit zone presentat in li comense de ti capitul es conform a ti
precisation: Adam e Eve se retira in li terre situat al sud del monte Ararat e li jardin interdicit
es situat in li zone del « aquas abundant » de Turcia in li proximitá del lago Van, to es al west
de lor position.
Genese 4
Li separation per li morte
Ti capitul 4 va nos permesser comprender plu bon pro quo it esset necessi por Deo
offerter a Satan e su demones rebel un laboratorie de demonstration quel revela li amplitude
de lor malicie.
In li ciel, li malicie havet limites pro que li celestial essentes ne havet li potentie de
inter-ocider se; nam ili esset omni temporanmen immortal. Ti situation do ne permesset Deo
revelar li alt nivelle de malicie e crudelitá de quel su inamicos esset capabil. Li terra do esset
creat con li scope permisser li morte in su max crudel formes quel li mente de un essente
qual Satan posse imaginar.
Ti capitul 4, sub li signification simbolica del numer 4 quel es li universalitá, va do
evocar li circumstanties del prim mortes del homanitá terrestri; li morte essente su caracter
universal particular e unic inter omni creationes fat per Deo. Pos li peccate de Adam e Eva, li
vive terrestri ha esset « in spectacul al munde e al angeles » quam dit in 1 Cor.4:9, li inspirat
e fidel testimoni Paul, ex-Saul de Tarses, prim persecutor mandate del eclesia de Christ.
Gen.4:1 : « Adam conosset Eva, su marita; ella concepit, e parturit Cain e ella dit: Yo
ha format un hom con li auxilie de YaHWéH ».
In ti verset, Deo revela nos li signification quel il da al verbe « conosser » e ti punctu
es vital in li principie del justification per li fide secun quo it es scrit in Joan 17:3 : « Or, li
etern vive, it es que ili te conosse, tu, li sol ver Deo, e ti quel tu ha inviat, Jesus Christ ».
Conosser Deo significa ingagiar se in un relation amant con il, spiritual in ti casu, ma carnal in
li casu de Adam e Eva. Secuent ancor ti model del prim cuple, un « infante » nascet ex ti
amore carnal; e bon, un « infante » deve ancor renascer in nor relation amant spiritual vivet
con Deo. Ti nov nativitate debent al « conossentie » real de Deo es revelat in Apo.12:2-5:
« Ella esset gravid, e ella criat, essente in labor e in li dolores del partu. Ella parturit un
filio, qui deve pasturar omni nationes con un verge de fer. E su infante esset levat a Deo e a
su tron ». Li infante nascet de Deo deve reproducer li caracter de su Patre ma to ne esset li
casu del unesim filio nascet del homes.
Li nómine Cain significa acquisition. Ti nómine predit le un destine carnal e
terrestrial, in oposition al spiritual hom quel va esser su fratre plu yun Abel.
Observa que in li comense del historie del humanitá, li matre qui parturi associa Deo a
ti nassentie pro que ella es conscie que li creation de ti nov vive es li consequentie de un
miracle realisat del grand Deo creator YaHWéH. In nor ultim dies to ne es plu o rarmen li
casu.
Gen.4:2 : « Ella parturit ancor su fratre Abel. Abel esset un pastor, e Cain esset un
agricultor. ».
Abel significa alit. Plu que Cain, li infante Abel es presentat quam un copie de Adam,
li unesim qui ha recivet de Deo li pulmonari alit. In fact, per su morte, assassinat de su fratre,
il representa li image de Jesus-Crist, li ver Fíl de Deo salvator del electes qu'il va redimer per
su sang.
Li professions del du fratres confirma lor oposit natures. Qualmen li Crist, « Abel esset
pastor » e quam li incredul materialist terren, « Cain esset agricultor ». Ti prim infantes del
historie human anuncia li destine profetiat per Deo. E ili veni aportar precisationes pri su
projecte salvatori.
Gen.4:3 : « Pos quelc témpor, Cain fat a YaHWéH un oferta del frutes del terre; »
Cain save que Deo existe e por monstrar le que il vole honorar le, il fa « un offerte del
frutes del terre » do, cose que su activitá ha product. Il prende in ti rol, li image del multitud
de religiosi judeos, cristianes, o musulmanes qui monstra lor bon ovres sin preocupar se pri
saver e comprender quo Deo ama e expecta de les. Li cadelles have interesse solmen si ili es
apreciat per ti qui les recive.
Gen.4:4 : « e Abel, de su látere, fat un de li prim-nascites de su gregge e de lor grasse.
YaHWéH portat un regard favorabil a Abel e a su oferta; »
Abel imita su fratre, e pro su profession de pastor, il fa a Deo un oferta « del prim-
nascites de su trupe e de lor grasse ». Li cose es agreabil a Deo pro que il vide in li sacrifice
de ti « prim-nascites » li image anticipat e profetisat de su propri sacrifice in Jesus-Crist. In
Apo.1:5, noi lee: « e del parte de Jesus Christ, li fidele testimone, li prim-nascit del
mortes, e li prince del reyes del terre! A ti qui nos ama, qui nos ha liberat de nor peccates per
su sang, …». Deo vide su project de salvation in li oferta de Abel e ne posse trovar it altquam
agreabil.
Gen.4:5 : « ma il ne portat un regard favorabil a Cain e a su oferta. Cain esset tre
irritat, e su visage esset abattut. »
Comparat con li oferta de Abel, it es logic que Deo da poc interesse al oferta de Cain,
qui, totmen logicmen, ne posse esser alt quam decepitat e trist. « Su visage es abattet », ma
notabilmen li contrarietá condu le a « fortmen irritar se » e to ne es normal pro que ti reaction
es un fructe del orgolie decepitat. Li irritation e li orgolie va producter bentost un plu grav
fructe: li assassination de su fratre Abel, objecte de su jelosie.
Gen.4:6 : « E YaHWéH dit a Cain: Pro quo es tu irritat, e pro quo tui visage es
abattut? »
Deo es solmen ti qui conosse li motive de su preferentie por li oferta de Abel. Cain
posse solmen trovar injust li reaction de Deo, ma in loc de irritar se, il deverat suplicar le
permisser le comprender li motive de ti aparentmen injust selection. Deo have un complet
conossentie del natura de Cain qui inconscientmen lude por le li rol del mal servitor de
Matt.24:48-49 : « Ma, si it es un mal servitor, qui di in se self : Mi mastro tarda venir, si il
comensa bater su camaradas, si il manja e trinca con li ebrios,…». Deo le posi un question
de quel il conosse perfectmen li response, ma anc ci, per agir talmen il da a Cain un ocasion
far li Deo compartir li cause de su sufrentie. Ti questiones va restar sin response de Cain, do,
Deo monstra le li mal quel va captar le.
Gen.4:7 : « Certmen, si tu acte bon, tu va levar tu visage, e si tu acte mal, li peccat
jace al porta, e su desiros es vers te : ma tu, domina super it. »
Pos que Eva e Adam ha manjat e prendet li statu del diablo per haver « conosset li bon
e li mal », ti-ci reapare por incitar Cain a mortar su fratre Abel. Li du electiones, « bon e
mal », es avan le; « li bon » va ducter le a resignar se e acceptar li election de Deo mem si il
ne comprende it. Ma li election « del mal » va far le peccar contra Deo, per far le transgresser
su sixesim comandament: « Tu ne va cometer ocision »; e ne, « tu ne va ocider » quam li
traductores ha presentat it. Li comandament de Deo condamna li crime, ne li mortation del
criminales culpabil quel il ha legalisat per ordonar it, e sur ti casu, li arivada de Jesus-Christ
ha changiat nullcos in ti just judicie de Deo.
Leva li forme sub quel Deo evoca « li pécca » quam si il parlat pri un fémina, secun
quo il hat dit a Eva in Gen.3:16 : « tui desiros va inclinar se vers tui marito, ma il va
dominar te ». Por Deo li tentation « del pécca » es simil a ti de un fémina qui vole seducer su
marito e ti-ci ne deve lassar se « dominar » per ella, ni per il. Talmen, Deo ha dat al hom li
ordine ne lassar se seducter per « li pécca » imaginat per li fémina.
Gen.4:8 : « Tamen, Cain parlat a su fratre Abel; ma, quande ili esset in li campes,
Cain assaltat su fratre Abel, e mortat le. »
Malgré ti divine avertissement, li natura de Cain va producter su fruct. Pos un
exchange de paroles con Abel, Cain, murderer in su spirit desde su comense quam su spiritual
patre, li diable, « se jettat sur su fratre Abel, e ocidet le ». Ti experientie profetisa li destine
del humanitá u li fratre va ocider su fratre, sovente per profan o religios jelosie til li fine del
munde.
Gen.4:9 : « YaHWéH dit a Cain: U es tui fratre Abel? Il respondet: Yo ne save; esque
yo es li gardero de mi fratre? »
Quam il hat dit a Adam qui se celat de il « U es tu ? », Deo dit a Cain « U es tui fratre
Abel ? », sempre por dar le li ocasion confessar su culpa. Ma stupidmen, nam il ne posse
ignorar que Deo save que il ha mortat le, il respondet effrontosimen « Yo ne save », e con un
incredibil arrogantie, a su torn il questiona Deo: « esque yo es li gardero de mi fratre ? »
Gen.4:10 : « E Deo dit : Quo tu ha fat? Li voce del sangue de tui fratre clama del terre
til me »
Deo da le su response quel significa: tu ne es su gardero pro que tu es su assassin. Deo
save bon quo il ha fat e il presenta le li cose in image: « li voce del sangue de tui fratre clama
del terre til me ». Ti image formula quel da al sangu verset un voce quel clama a Deo va esser
usat in Apo.6 por evocar in li « 5th sigille », li clama del martires mortat per li roman papal
persecutiones del religion catholic: Apo.6:9-10 : « Quande il apertet li quint sigille, yo videt
sub li altar li animas de tis qui hat esset immolat pro li parol de Deo e pro li testimonie quel
ili hat dat. Ils criat con un grand voce, disante: Til quande, Sancte e ver Magistre, tu tarda
judicar, e vengar nor sangue sur li habitantes del terre? ». Talmen, li injust verset sangu
reclama vengeance sur li culpabilis. Ti legitim vengeance va venir ma it es un cose quel Deo
reserva exclusivmen. Il declara in Deu.32:35 : « A me li vengiantie e li retribution, quande lor
pede chancelar! Pro que li die de lor desastre es proxim, e to quo les atende ne tardar ». In
Esa.61:2, unificat con « li annu de gratie », « li die del vengiantie » es in li programma del
messia Jesus-Christ: «il ha inviat me pro publicar un annu de gratie de YaHWéH, e un
die de vengeance de nor Deo ; por consolar omni afliget ; …». Necuno vell har posset
comprender que li « publication » de ti « annu de gratie» devet esser separat del « die de
vengeance » per 2000 annus.
Talmen, li mortes ne posse plu critar quam in li memorie de Deo quel have un
memorie sin limites.
Li crimen comenset per Cain merita un just punition.
Gen.4:11: «Nu, tu va esser maldit del terre quel ha apert su bocca por reciver de tui
manu li sangue de tui fratre. »
Cain va esser maledit del terre e ne va esser mort. Por justificar ti divine indulgentie,
on deve admisser que ti prim crimine ne hat un precedent. Cain ne savet quo significa dar li
morte, e it esset li colere quel cecante omni spirit de ration l'ha ductet al brutalitá fatal. Nu que
su fratre es mort, li homanitá ne va plu posser dir que it ne savet quo es li morte. Li lege
instituet de Deo in Exo.21:12 va tunc prender effect: « Ti qui frappa un hom mortalmen va
esser punit per morte ».
Ti verset anque presenta ti expression: « li terre quel hat apertet su bocca por reciver
de tui manu li sang de tui fratre ». Deo personifica li terre per imputar it un boca quel absorbe
li sanguine versat sur it. Poy ti boca parla a it e rememora it li acte mortal quel ha maculat it.
Ti image va esser retrovat in Deu.26:10: « Li terre apertet su bocca, e inglotit les con Koré,
quande morit tis qui hat assemblat se, e que li foy consumat li du-cent cinquanta homes : ili
servit al popul quam avise ». Poy it va esser in Apo.12:16: « E li terre auxiliat li fémina, et li
terre apertet su bocca e inglotit li fluvie quel li dragone hat lansat ex su bocca ». Li « fluvie »
simbolisa li ligues monarchic catholic francesi de quel li corporal militar del « dragones »
specialmen creat persecutat li protestantes fidel e persequet les til in li montes del lande. Ti
verset have un duplic signification: li arm resistentie protestant, poy li sanguinari Revolution
francesi. In ambi casus li expression « li terre apertet su bocca » li image quam accepter li
sang de mult mult persones.
Gen.4:12 : « Quande tu va cultivar li sol, it ne va plu dar te su richesse. Tu va esser
errant e vagabond sur li terre. »
Li punition de Cain es limitat al terre quel il ha esset li unesim a contaminar per versar
sur it sangue human; ti del hom quel ha esset originalmen creat secun li image de Deo. Desde
li peccat, il conserva de Deo su caracteristicas ma ne posse plu su perfect puritá. Li activitá
del hom consistet principalmen in producter nutriment per laborar li terre. Cain va dever
trovar altri metodes por esser nutrit.
Gen.4:13 : « Cain dit a YaHWéH : Mi punition es tro grand por esser supportat ».
To significa : in ti conditiones, it es plu bon que yo suícida me.
Gen.4:14 : « Vide, tu expulset me hodie ex ti terre ; yo va esser celat lontan de tui
visage, yo va esser errant e vagabond sur li terre, e chascun qui va trovar me va mortar me ».
Nu il es tre loquaci e il resume su situation quam un condemnation a morte.
Gen.4:15 : « YaHWéH dit a il : Si quelcun vell occider Cain, Cain vell esser vengiat
sept vezes. E YaHWéH mettet un signe sur Cain por que quelcun qui vell trovar il ne vell
occider le ».
Decidet a sparar li vive de Cain pro li rasons ja videt, Deo dit a il que su morte vell
esser payat yes, « vindicat », « sett vezes ». Poy il evoca « un signe » quel va proteger le. In ti
mesura, Deo profetisa li valore simbolica del cifre « sett » quel va designar li sabbate e li
sanctification del repos quel, profetisat al fine del semanes, va trovar su plen acomplissement
in li settesim millennie de su projecte salvatori. Li sabbate va esser li signe de apartenentie al
Deo creator in Ezé.20:14-20. E in Ezé.9 « un signe » es placat sur tis qui apartene a Deo por
que ili ne va esser mort in li hore del divin punition. Finalmen, por confirmar ti principie
de separation protectet, in Apo.7, « un signe », « le sigil del Deo vivent », veni « sigillar li
fronte » del servitores de Deo, e ti « sigil e signe » es su sabbat del settim die.
Gen.4:16 : « Poy, Cain distat se del visage de YaHWéH, e habitat in li terre de Nod, al
oriente de Eden ».
It esset ja al oriente de Eden que Adam e Eva hat retirat se pos esser chassat del jardin
de Deo. Ti terre recive ci li nómine Nod quel significa: suferentie. Li vive de Cain va esser
talmen marcat per li suferentie mental e corporal pro que esser rejectat lontan del visage de
Deo lassa tracies mem in li corde dur de Cain quel hat dit al versu 13, timante it: « yo va esser
celat for de tui visage ».
Gen.4:17 : « Cain conosset su marita; ella concepit, e parturit Henoc. Il constructet
poy un cité, e il donat a ti cité li nómine de su filio Henoc ».
Cain va devenir li patriarca del population de un cité a quel il da li nómine de su
unesim filio: Henoc quel significa: iniciar, instruer, exercir, e comensar usar un cose. Ti
nómine resume omni to quo representa ti verbes e it es bon portat pro que Cain e su
descendentes inagura un tip de societá sin Deo quel va continuar til li fine del munde.
Gen.4:18 : « Henoc genit Irad, Irad genit Mehujael, Mehujael genit Metusael, e
Metusael genit Lamec. »
Ti curt genealogie stoppa intentialmen sur li personage nominat Lamec, de quel li
exact signification resta ínconosset ma li parol de ti radice concerne li instruction quam li
nómine Henoc, e anc un notion de potentie.
Gen.4:19 : « Lamec prendet du féminas: li nómine del un esset Ada, e li nómine del
altri Tsilla. »
Noi trova in ti Lémec un prim signe del ruptura con Deo secun quel « li mann va
lassar su patre e su matre por atachar se a su fémina, e li du va far un sol carnalitá » (vide
Gen.2:24). Ma in Lémec li mann atacha se a du féminas e li tri va far solmen un carnalitá.
Visibilmen li separation de Deo es total.
Gen.4:20 : « Ada parturit Jabal : il esset li patre de tis qui habita sub tendes e proxim
li gregues ».
Jabal es li patriarca del pastores nomad quam cert popul arabes ancor es hodie.
Gen.4:21 : « Li nómine de su fratre esset Jubal: il esset li patre de omnes qui lude li
harpe e li chalumeau. »
Jubal esset li patriarca de omni musicistes qui have un important loc in li civilisationes
sin Deo, ancor hodie u li cultura, li saventie e li artiste es li fundamentes de nor societás
modern.
Gen.4:22 : « Tsilla, de su parte, parturit Tubal Caïn, qui fabricat omni instrumentes de
bronze e de fer. Li sestra de Tubal Caïn esset Naama. »
Ti versette contradi li oficial doctrines del historicos, qui supone un epoca de bronze
ante li epoca de fer. In veritá secun Deo, li prim homines savet forjar li fer, e forsan desde
Adam self, pro que li textu ne di que Tubal Caïn esset li patre de tis qui forja li fer. Ma ti
precisationes revelat es dat nos por que noi comprende que li civilisation existet desde li prim
homines. Lor culturas sin Deo ne esset minu rafinat quam li nostres hodie.
Gen.4:23 : « Lémec dit a su féminas: Ada e Tsilla, audi mi voce! Féminas de Lémec,
audi mi parol! Yo ha mortat un hom pro mi vulner, e un yun hom pro mi contusion. »
Lémec se gloria avan su du féminas pri haver mortat un hom quo le vulnera in li
judicament de Deo. Ma con arrogantie e moca, il adjunte que il ha in plu mortat un yun hom
quo aggrava su casu in li judicament de Deo e quel fa de il un autentic « mortator » recidivant.
Gen.4:24 : « Cain va esser vengiat sett vezes, e Lémec settant-sett vezes. »
Il tunc deride li mansuetude quel Deo ha monstrat vers Cain. Pos que, pos haver mort
un hom, li morte de Cain deve esser vengiat « sett vezes », pos haver mort un hom e un yun
hom, Lémec va esser vengiat per Deo « settant-sett vezes ». On ne posse imaginar paroles tam
abominabil. E Deo ha volut revelar al humanitá que su prim representantes del duesim
generation, ti de Cain til li settesim, ti de Lémec, hat atinget li max alt nivelle de impietá. E to
es su demonstration del consequentie de esser separat de il.
Gen.4:25 : « Adam conosset ancor su fémina; ella parturit un filio, e nominat lo Seth,
nam, ella dit, Deo ha dat me un altri semine in loc de Abel, quel Cain ha mortat ».
Li nómine Seth, pronunciat « cheth » in hebreic, designa li fundament del córpor
human. Alcunes traducte it per « equivalent o restitution » ma yo ne ha posset retrovar un
justification por ti proposition in li hebreic. Yo do retene « li fundament del córpor » nam
Seth va devenir li radica o fundament de base del lineage fidel quel Gen.6 va designar per li
expression « filos de Deo », lassante al « féminas » descendentes rebelle del líneage de Cain
qui les seduce, in oposition, li nómine de « filias del homes ».
In Seth, Deo sema e fa levantar un nov « semine » in quel li settesim descendente, un
altri Henoc, es dat quam exemple in Gen.5:21 til 24. Il havet li privilegie de intrar al ciel
vivent, sin passar per li morte, pos 365 annus de vive terren vivet in li fidelitá al Deo creator.
Ti Henoc portat bon su nómine pro que su « instruction » esset al glorie de Deo in contrari a
su homonime, filio de Lamec, filio del líneage de Cain. E ambi, Lamec li rebelle e Henoc li
just, esset li « settesim » descendente de lor líneage.
Gen.4:26 : « Seth anc hat un filio, e il nominat lo Enosch. Tande on comensat invocar
li nómine de YaHWéH.. »
Enosch significa: li hom, li mortal, li mal. Ti nómine es ligat al témpor quande on
comensat invocar li nómine de YaHWéH. Quo Deo vole nos dir per ligar ti du coses, es que li
hom del fide linage devenit conscie del malitá de su natura quel es anc mortal. E ti conscientie
ductet le a serchar su Creator por honorar le e render le un fide cultu quel es agreabil a le.
Genese 5
Li separation per li sanctification
In ti capitul 5, Deo ha gruppat li lineage quel ha restat fidel a le. Yo presenta te li
detalliat studie del sol prim versettes quel permisse comprender li rason de ti enumeration
quel covri li témpor inter Adam e li famosi Noé.
Gen.5:1 : « Ees li libre del posterité de Adam. Quande Deo creat li hom, il le fat al
similitude de Deo ».
Ti vers fixa li norme retenet por li liste del nómines del homes citat. Tot reposa sur ti
ramention: « Quande Deo creat li hom, il fat le in li similitude de Deo ». It do nos
comprender que por intrar in ti liste li hom deve har conservat su « similitude de Deo ».
Talmen noi posse comprender pro quo nómines tant important quam ti de Cain ne intre in ti
liste. Car it ne es un question de similitude fisic ma de similitude de caractere, e li capitul 4
just monstrat nos ti de Cain e su descendentie.
Gen.5:2 : « Il creat li hom e li fémina, il benedict les, e il nominat les hom, quande ili
esset creat ».
Ci anc, li mention del benediction per Deo del hom e li fémina significa que li
nómines quel va esser citat ha esset benedit per Deo. Li insistentie de lor creation per Deo
evidencia li importantie quel il da a esser reconosset quam Deo creator quel separa, sanctifica
su servitores, per li signe del sabbath, li repos observat durant li settim die de omni semanes.
Conservar li benediction de Deo con li sanctification del sabbath e li similitude de su caracter
es li conditiones exiget per Deo por que li homan esser resta digni de esser nominat « homo ».
For de ti fructes, li homan esser deveni in su judicament un « animal » plu developat e
instructet quam li altri species.
Gen.5:3 : « Adam, evante cent e triant annus, genitet un filio a su similitude, secun su
image, e il donat le li nómine de Seth ».
Visibilmen inter Adam e Seth, manca du nómines : tis de Cain (qui ne es del fide linia)
e de Abel (qui morit sin descendentie). Li norme del benedict selection es talmen demonstrat.
It va esser sam por omni altri nómines citat.
Gen.5:4 : « Li dies de Adam, pos li nativitá de Seth, esset ottant annus; e il genit filios
e filias ».
Quo noi deve comprender, es que Adam ha « generat filios e filias », ante li nativitá de
« Seth » e pos it, ma ti-ci ne manifestat li fide del patre o tis de « Seth ». Ili ha unit se al «
hom-animales » infidel e ínrespectuosi vers li Deo vivent. Talmen, inter omnes ti e tis qui
nascet de il, pos li morte de Abel, « Seth » esset li unesim qui distinte se per su fide e fidelitá
al Deo YaHWéH, qui ha creat e format su terrestri patre. Altri pos il, restant anonim, posset
haver sequet su exemple, ma ili resta in li anonimité pro que li liste selectet de Deo es
constructet sur li succession del unesim fidel homes de chascun del descendenties presentat.
Ti explication fa comprenebil li ja alt age, « 130 annus » por Adam quande su filio « Seth »
esset nascet. E ti principie es aplicat por chascun del electes mentionat in li long liste quel
stoppa sur Noé, pro que su tri filios: Sem, Cham e Japhet ne va esser electes, ne essente a su
spiritual similitude.
Gen.5:5 : « Omni dies queles Adam vivet esset nincent trant annus; poy il morit ».
Yo passa directmen al settim elect quel es nominat Henoc; un Henoc de quel li
caracter es li absolut oposit del Henoc filio de Cain.
Gen.5:21 : « Henoc, evante sixant-cinc annus, genit Metuschelach ».
Gen.5:22 : «Henoc, pos li nativitá de Metuschelach, marchat con Deo tri-cent annus;
e il genit filios e filias ».
Gen.5:23 : «Omni dies de Henoc esset tri-cent sixant-cinc annus ».
Gen.5:24 : « Henoc marchat con Deo; tunc il ne esset plu, pro que Deo prendet le ».
It es con ti specific expression del casu Henoc que Deo revela nos it: li antediluvianes
hat, ili anc, lor « Elie » levat al ciel sin passar per li morte. In fact, li formule de ti versu difere
de omni altres que fini quam por li vive de Adam, per li paroles «tande il morit ».
Poy veni Metuselah, li hom quel ha vivet li max long témpor sur Terra, to es, 969
annus; poy un altri Lamec de ti benedet lineage per Deo.
Gen :5:28 : « Lémec, de cent octant-du annus, genit un filio »
Gen :5:29 : « Il donat le nómine de Noé, dirante : Ti-ci va consolar nos de nor fatigas
e del penosi labor de nor manus, provenient de ti terre que YaHWéH ha maledit ».
Por comprender li sens de ti vers, on deve saver que li nómine Noé significa : repos.
Lémec certmen ne imaginat quant su paroles vell realisar, nam il videt « li maledit terre »
solmen sub li aspecte de « nor fatigues e del penibil labor de nor manus » dit il. Ma in li
témpor de Noé, Deo va destructer it pro li malitá del homes queles it porta, quam Genese 6 va
permeter nos comprender it. Tamen, Lémec, patre de Noé, esset un elect qui, quam li rari
electes de su témpor, develet deplorar vider li crescent malitá del homes circum les.
Gen.5:30: « Lémec vivet, pos li nassentie de Noé, quincent ninant-quin annus; e il
genit filios e filias »
Gen.5 :31 : « Omni dies de Lémec esset settcent settant e sett annus; poy il morit »
Gen.5 :32 : « Noé, evante quincent annus, genit Sem, Cham e Japhet »
Genese 6
Li separation ne successa
Gen.6:1 : « Quande li homes comensat multiplicar se sur li facie del terre, e quande
filias nascet a les, »
Secun li leciones aprendet antey, ti multitudine human es li norme animal quel
despecta Deu, qui do have bon motives por rejectar les anc. Li seduction de Adam per su
fémina Eva repete se in tot ti humanitá e it es li normalitá secun li carne: li filias seduce li
homes e ili obtene de les quo ili desira.
Gen.6:2 : « li filios de Deo videt que li filias del homes esset bell, e ili prendet les por
maritas inter omnes ti queles ili selectet »
Ta es u li coses deveni mal. Li separation inter li sanctificat e li ínreligiosi incredules
finalmen desapare. Li sanctificat, ci es logicmen nominat ci « li filios de Deo », cade sub li
seduction « del filias del homes », to es, del gruppe human « animal ». Alliance per maritage
deveni talmen li cause del ruina del separation desirat e serchat per Deo. It es ti inobliviabil
experientie quel va conduer le plu tard a interdicer li filies de Israel prender féminas foren
quam maritas. Li diluvie quel va sequer monstra quant ti interdiction deve esser obedit. A
omni regula, hay exceptions, nam alcun féminas acceptat li ver Deo con li marito Judeu quam
Ruth. Li dangere ne es que li fémina es foren ma que ella conduet un « filios de Deo » al
apostasie pagan per far adoptar le religion pagan traditional de su origines. In fact, li invers es
tant prohibít quam un fémina « filia de Deo » se mette in danger mortal per maritar se con un
« filio del homes » « animales », e de fals religion, quo es anc plu dangerosi por la. Nam omni
« fémina » o « filia » es « fémina » solmen durant su vive sur li terre, e li elect inter les va
reciver quam li homes un córpor celestial asexuat simil al angles de Deo. Li eternitá es
unisexu e image del caractere de Jesus-Crist, li perfect model divin.
Li problema del maritage es ancor actual. Pro que ti qui marita quelcun quel ne es de
su religion testimonia contra su propri fé, que it es just o fals. Plu, ti action testimonia un
indiferentie vers li religion e do vers Deo self. Li electet deve amar Deo super omni por esser
digni del election. Ma, li aliantie con li foren o li foren féminin despleasante le, li electet qui
contracte it deveni indigni del election e su fé deveni presumptuosi, un illusion quel va finir in
terribil deception. Resta tirar un ultim deduction. Si li maritage ancor posi ti problema, it es
pro que li societé human modern retrova se in li sam state de immoralitá quam tis del epoca
de Noé. Ti message es do por nor final témpor u li mensonge domina li mentes human quel
deveni totalmen cludet al « veritá » divin.
Pro su importantie por nor « témpor del fine », Deo ha ductet me a developar
ultimmen ti revelat message in ti racontation del Genese. Nam, li experientie del electes ante-
diluvian resume se per un felici « comense » e un tragic « fine » in li apostasie e abomination.
Tamen, ti experientie anque resume tis de su ultim eclesie in su institutional forme « adventist
del settim die », benedit oficialmen e historicmen in 1863 ma spiritualmen in 1873, in
« Philadelphia », in Apo.3:7, por su « comense », e « vomitat » per Jesus-Christ in Apo.3:14,
in « Laodicea » in 1994, sur su « fine », pro su tepide formalistic e pro su aliantie con li camp
ecumenic inimic in 1995. Li témpor del aprobation de Deo por ti religiosi institution cristian
es fixat per « un comense e un fine ». Ma sam quam li aliantie judaic esset prolongat per li
duodec apostules electet per Jesus, li ovre adventistic se prolonga per me e per omnes ti qui
recivente ti testimonie profetic reprodue li ovres de quel Deo benedixet in li comense in li
pioneros del adventisme de 1843 e 1844. Yo precisa que Deo benedixet li motivationes de lor
fé e ne li norma de lor interpretationes profetic quel deve esser plu tard questionat. Li practice
del sabbat devenint possibilmen formalistic e tradicional, li crible del judicament de Deo ne
benedi plu quam li amore del veritá trovat in su electes, « del comense til li fine » soit, til li
ver gloriós revenida de Christ, fixat por ti ultim vez in li printempe 2030.
In presentante se in Apo.1:8 quam « li alpha e li omega », Jesus-Christ revela nos un
clave por comprender li structura e li aspectu sub quel il revela nos in tot li Bible, su
« judicie », Il sempre reposa sur un constatation del situation del « comense » e sur ti qui
aparé al « fine », de un vive, de un aliantie, o de un eclesia. Ti principie aparé in Dan.5 u li
paroles scrit sur li muro per Deo, « numerat, numerat », sequet per « pesat e dividet »,
representa li « comense » del vive del rey Belschatsar e li hore de su « fine ». Talmen, Deo
confirma que su judicie es basat sur li permanent control del subject judicat. Il ha esset sub su
observation desde su « comense », o « alpha » til su « fine », su « omega ».
In li libre Apocalypse e in li thema del lítteres adressat al « sept Eclesies », li sam
principie fixa « li comense e li fine » de omni « Eclesies » concernet. In unesim, noi trova li
Eclesie apostolic, de quel li « comense » gloriós es memorat in li message livrat a « Ephes » e
in quel su « fine » li loc sub li menacie de esser retirat li Spirit de Deo pro su manca de zel.
Felicimen, li message livrat a « Smyrna » ante 303 testimonia que li apelle de Cristo al
repentance va har esset audit por li glorie de Deo. Poy, li eclesie catolic papal roman comensa
in « Pergam », in 538, e fini in « Thyatira », in li témpor del Reformation protestant ma
precipue oficialmen ti del morte del papa Pius 6 detenit in prison in Valence, in mi cité, in
Francia, in 1799. Veni poy li casu del protestant, de quel li aprobation per Deo es anc
limitat in li témpor. Su « comense » es evocat in « Thyatira » e su « fine » es revelat in
« Sardes » in 1843 pro su practice del dominica heredat del religion roman. Jesus ne posse
esser plu clar su message, « tu es mort », ne presta a confusion. E in triesim sub
« Philadelphia e Laodicea » li casu del adventisme institutional quel noi ha videt antey clude
li tema del messages adressat al « sept eclesies » e li témpor del epocas queles ili simbolisa.
Per revelar nos hodie, qualmen il ha judicat li coses ja complit, e desde li « comense »
quam li Genese, Deo nos da li claves por comprender qualmen il judica li factes e li eclesies
in nor epoca. Li « judicament » quel resulta de nor studie es talmen portator del « Sigille » del
Spirit de su divinitá.
Gen.6:3 : « Tande YaHWéH dit : Mi spirit ne va restar por sempre in li hom, pro que
li hom es solmen carne, e su dies va esser cent e duant annus. »
A minu quam 10 annus til li retorn del Crist, ti message prende hodie un caracter de
actualitá astonant. Li spiritu de vive dat per Deo « ne va restar por sempre in li hom, pro que
li hom es solmen carne, e su dies va esser de cent vintt nof annus ». In facte, to ne esset li sens
quel Deo dat a su paroles. Comprende me, e comprende Le: Deo ne renuncia a su projecte de
six mill annus de vocar e selecter li electes. Su problema es in li enorm longore de vive quel il
dat al antediluvianos desde Adam qui morit a 930 annus, pos le, un altri Metuschela va viver
til 969 annus. Si to es 930 annus de fidelitá, li cose es supportabil e mem agreabil por Deo, ma
si to es un Lémec arrogant e abominabil, Deo estima que supportar le durant 120 annus in
media va esser sat suficent. Ti interpretation es confirmat per li historie, pro que desde li fine
del diluvie, li longore del vive human ha reductet se til li 80 annus in media de nor epoca.
Gen.6:4 : « Li gigantes esset sur li terra in ti témpor, e anc pos que li filios de Deo
venit al filias del homes, e que les dat les infantes: ti heroes esset famosi in li antiquité ».
Yo devet adjunter li precisation « e anc » del textu hebreic, pro que li sense del
message es transformat per to. Deo revela nos que su unesim creation ante li diluvie esset de
un gigantesc norme, Adam self devet esser circa 4 o 5 metres alt. Li gestion del superficie del
terre es changet e reductet. Un sol passu de ti « gigantes » valeat quin de li nor, e il besonat
extraer del terre quin vezes plu nutriment quam un homanu hodial. Li terre original esset do
rapidmen populat e habitat sur tot su superficie. Li precisation « e anc » nos instrui que ti
norme del « gigantes » ne ha esset modificat per li allianties del sanctificat e rejectat, « li filios
de Deo» e « li filias del homes ». Noé esset do self un gigante de 4 a 5 metres e anc su
infantes e lór maritas. In li epoca de Moïse, ti normes antediluvian trovat se ancor sur li terre
de Canaan, e ti gigantes, li « Anakims », esset ti qui terrorisat li espiones hebreic inviat in li
lande.
Gen.6:5 : «YaHWéH videt que li malitá del homes esset grand sur li terre, e que omni
pensas de lor corde esset chascun die solmen vers li mal».
Tal constatation fa su decision comprensibil. Yo memora que il ha creat li terre e li
homine por revelar ti malitá celat in li pensas de su creaturas celestial e terren. Li
demonstration desirat esset do obtenit pro que «omni pensas de lor corde portat se chascun
die solmen vers li mal ».
Gen.6:6 : « YaHWéH regretat haver fat li hom sur li terre, e il esset affliget in su
corde ».
Saver in avance quo va evenir es un cose ma viver it in su acomplissement es un altri.
E confrontat al realitá del mal dominant, li pensa del pentiment, o plu precisimen del regret,
posse momentanimen efluer in li mente de Deo, tant su sufrentie es grand ante ti moral
desastre.
Gen.6:7 : « E YaHWéH dit: Yo va exterminar del visage del terre li hom quel yo ha
creat, desde li hom til li bestias, li reptiles, e li avies del ciel; nam yo regreta les har fat. ».
Just ante li diluvie, Deo constata li triomphe de Satan e su demones sur li terre e su
habitantes. Por le, li prova es terribil ma il ha obtenet li demonstration quel il volet obtener. Il
resta solmen destructer ti unesim forme del vive in quel li homes vive tro long e es tro potent
in grandores de gigantes. Li animales del terre proxim al hom qual li bestias, li reptiles e li
avies del ciel va dever disparir por sempre con les.
Gen.6:8 : « Ma Noé trovat gracie in li ocules de YaHWéH ».
E secun Ezé.14 il esset sol a trovar gracie avan Deo, su infantes e lor maritas ne essent
digni de esser salvat.
Gen.6:9 : « Ec li genealogie de Noé. Noé esset un mann just e integri in su témpor;
Noé ambulat con Deo ».
Qual Job va esser, Noé es judicat « just e integri » per Deo. E quam li just Henoc ante
le, Deo imputa le « marchar » con le.
Gen.6:10 : « Noé genit tri filios: Sem, Cham e Japhet ».
Evante 500 annus secun Gen.5:22, « Noé genit tri filios: Sem, Cham e Japhet ». Ti
filios va crescer, devenir homes e va prender maritas. Noé va esser auxiliat e aidat per su filios
quande il deve constructer li arch. Inter li moment de lor nassenties e li diluvie, va passar 100
annus. To prova que li « 120 annus » del versu 3 ne concerne li témpor quel es dat le por
realisar su construction.
Gen.6:11: «Li terre esset coruptet avan Deo, li terre esset plen de violentie».
Li corruption ne es obligatorimen violent, ma quande li violentie marca e caracterisa it,
li sufrentie del Deo-amor deveni intens e insupportabil. Ti violentie, arivat a su apoge, es del
tipu de quel mec se vantat in Gen.4:23: «Yo ha mortat un hom pro mi vulnere, e un yun
hom pro mi contusion ».
Gen.6:12 : « Deus regardat li terre, e ecce, it esset corruptet; nam omni carne hat
corruptet su via sur li terre ».
In minu quam 10 annus, Deus va regardar li terre denov e il va trovar it in li sam state
quam in li témpor del diluvie, « omni carne va corrumper su via ». Ma it es necessi que tu
comprende quo Deu vole dir quande il parla pri corruption. Nam si li referentie de ti parol es
human, li responses es tam mult quam li opinions pri li tema. Con li Deu creator, li response
es simplic e precís. Il nómina corruption omni perversiones portat per li mann e li fémina al
ordine e regulas quel il ha stabilisset: In li corruption, li mann ne plu assume su rol de mann,
ni li fémina su rol de fémina. Li casu de Lémec, bigam, descendente de Cain, es un exemple,
nam li norme divin di le: « li hom va lassar su patre e su matre por atachar se a su marita ».
Li aspecte del structura de lor córpor revela li rol del mann e tis del fémina. Ma por plu bon
comprender li rol de tis qui es dat quam « auxilie » a Adam, su image simbolic del Eclesie de
Christ da nos li response. Qual « auxilie » posse li Eclesie aportar a Christ? Su rol consiste in
augmentar li númere del elect salvat e accepter sufrir por le. It es li sam por li fémina dat a
Adam. Sin li potentie muscular de Adam, su rol es infanter e elevar su infantes til que ili self
posse fundar un familie e talmen li terra va esser populat, secun li ordon comandat per Deo in
Gen.1:28: « Deo les benedixit, e Deo dit les: Es fecund, multiplica, plenar li terre, e
subjugar it; e dominar super li pisces del mare, super li avies del ciel, e super omni animal
quel se move super li terre ». In su perversion, li modern vive ha tornat li dors a ti norme. Li
vive concentrat in li cités e li industrial empleo ha creat in comun li beson de moné in
constant cresce. To ha ductet li féminas abandonar lor rol de matre por ear laborar in fabricas
o comercios. Malmenat, li infantes ha devenit capriciosi e exigent e producte in 2021 un
fructe de violentie e ili corresponde totalmen al description dat de Paul a Timotheu in 2
Tim.3:1 til 9. Yo exhorta te prender li témpor por leer, con tot li atention quel ili merita, in tot,
li du epistles quel il adressa a Timotheu, por retrovar in ti lettres li normes fixat de Deo, desde
li comense, scient que il ne change e ne va cambiar til su retorn in glorie, in li printempe
2030.
Gen.6:13: « Tunc Deo dit a Noé: Li fine de omni carne es arrestat vers me; nam ili ha
plenar li terre con violentie; ecce, yo va destructer les con li terre ».
Li mal essente installat in un maniere irreversibil, li destruction del habitantes del terra
resta li sol cose que Deo posse far. Deo fa conosser a su sol amic terrestrial, su terribil
projecte pro que su decision es prendet e arrestat definitivmen. On deve relevar li sorte special
quel Deo da a Henoc, li sol quel intra in li eternitá sin passar per li morte, e Noé, li sol hom
trovat digni de survivir al diluvie exterminator. Pro que in su paroles Deo dit « illes ha » e
« yo va les destructer ». Pro que il ha restat fidel, Noé ne es visat per li decision de Deo.
Gen.6:14 : « Fa te un archa de ligne resinós; tu va ordinar ti archa in cellules, e tu va
covrir it de pece intra e extra ».
Noé deve suriviver e ne solmen il, nam Deo vole que li vive de su creation continua til
li fine del 6000 annus de selection de su projecte. Por preservar li vive selectet durant li
diluvie de aquas, un archa flottant va dever esser constructet. Deo da su instructiones a Noé. Il
va usar ligne resinós resistent al aqua e li archa va esser rendet impermeabil per un covritura
de pece, li resina extraet del pin o del abiete. Il va constructer cellules por que chascun specie
vive separatmen por evitar confrontationes stressant por li animales imbarcat. Li sejornada in
li archa va prolongar se durant un tot annu, ma li ovre es directet per Deo a qui nullcos es
impossibil.
Gen.6:15 : « Vos va far it talmen: li arche va haver tri-cent cubites de longore,
quinant cubites de largore e triant cubites de altore. ».
Si li « cubite » esset ti de un gigante, it vell esser quin vezes ti del Hebreos quel esset
circa 55 cm. Deo revelat ti dimensiones in li norme conosset del Hebreos e Moises qui recive
de Deo ti raconta. Li arche constructet esset do 165 m de longore sur 27,5 m de largore e 16,5
m de altore. Li arche in forme de rectangular cassa esset do de un grandore imponente ma it
esset constructet per homes de quel grandore esset in relation con it. Nam noi retrova, por su
altore, tri etages de circa quin metres por homes qui mesurat self inter 4 e 5 m de altore.
Gen.6:16 : « Tu va far al arch un fenestre, quel tu va reducter a un cubite in alt; tu va
stabilir un porta al látere del arch; e tu va constructer un inferior étage, un duesim e un
triesim. »
Secun ti description, li unic « porte » del arch esset situat al nivelle del prim étage
« sur li látere del archa ». Li arch esset completmen cludet, e sub li tegment del triesim
nivelle, un sol fenestre de 55 cm alt e larg devet esser tenet cludet til li fine del diluvie, secun
Gen.8:6. Li ocupantes del arch ha vivet in li obscuritá e li artificial lumine de lampes de ole
durant tot li témpor del diluvie, to es, .
Gen.6:17 : « E yo va far venir li diluvie de aquas sur li terre, por destructer omni
carne quel have alme de vive sub li ciel; omni cose sur li terre va perir ».
Deo vole lassar con ti destruction un message de avise al homes qui va repopular li
terre pos li diluvie e til li retorn in glorie de Jesus-Christ al fine del 6000 annus del divin
projecte. Omni vive va desaparir con su norme ante-diluvian. Nam pos li diluvie, Deo va
progressivmen reducer li grandore del vivent coses, homes e animales til li grandore del
Pigmeos african.
Gen.6:18 : « Ma yo stabilise mi alianca con te; tu va intrar in li archa, tu e tui filios,
tui marita e li maritas de tui filios con te. »
Ili es ott ti rescapat del diluvie quel veni, ma sett de ili profita exceptionalmen del
special e individual benediction de Noé. Li prova aparisse in Ezé.14:19-20 u Deo dice: « O si
yo vell inviar li peste in ti land, si yo vell spandar contra it mi furie per li mortalitá, por
exterminar li homes e li besties, e que it vell haver in su medie Noé, Daniel e Job, yo es vivent
! dit li Seniore, YaHWéH, ili ne vell salvar ni filios ni filias, ma ili vell salvar lor anim per
lor justicie ». Ili va esser util por li repopulation del terra, ma ne essente del spiritual nivelle
de Noé, ili aporta in li nov munde lor imperfection quel ne va tardar portar su mal fructes.
Gen.6:19 : « De omni quo vive, de omni carne, tu va far intrar in li archa du de
chascun specie, por conservar les in vive con te: it va esser un mascul e un fémina ».
Un cuple per specie « de omni quel vive » do, solmen li necessi norme por li
reproduction, ti va esser li sol rescapates inter li terrestri animal specie.
Gen.6:20 : « De avies secun lor specie, de bestial secun su specie, e de omni reptiles
del terre secun lor specie, du de chascun specie va venir a te, por que tu conserva lor vive ».
In ti vers, in su enumeration, Deo ne mentiona li animales salvage, ma ili va esser citat
quam essente imbarcat in li arch in Gen.7:14.
Gen.6:21 : « E tu, prende de omni nutriment quel on manja, e fa un provision apu te,
por que it servi te e ili quam nutriment ».
Li nutriment necessi por nutrir durant un annu ott persones e omni animales embarkat
devet ocupar un grand loc in li archa.
Gen.6:22 : «To Noé fat: il executet omni quo Deo hat ordonat le ».
Fidelmen e subtenet de Deo, Noé e su filies acomplesi li tache quel Deo ha comensat a
il. E ta, on deve memorar que li terre es un sol continent irrigat solmen per fluvies e riveres. In
li zone del monte Ararat u Noé e su filies habita, hay solmen un planicie e null mare. Su
contemporanes do vide Noé constructer un edificie flottant in li medie de un continent sin
mare. On posse imaginar li moca, li sarcasmes e li insultes queles ili devet inundar li litt
gruppe benedit de Deo. Ma li mocatores va cessar bentost mocar li elect e ili va esser inundat
in li aquas del diluvie a quel ili ne volent creder.
Genèse 7
Li final separation del diluvie
Gen.7:1 : « YaHWéH dit a Noé : Intra in li archa, tu e tui tot dom; nam yo ha videt
te just avan me inter ti generation. »
Li moment de veritá ariva e li ultim separation del creation es acomplisset. In
« intrante in li archa », li vies de Noé e su familie va esser salvat. It existe un ligament inter li
parol « archa » e li « justitíe » quel Deo imputa a Noé. Ti ligament passa tra li futur « archa
del testimonie » quel va esser li sacr cofre contenent li « justitíe » de Deo, expresset sub li
forme de du tables sur queles su fingre va gravar su « deci comandamentes». In ti
comparation, Noé e su compagnes es monstrat egal in li mesura que ili omnes beneficia del
salvation per intrar in li arch, mem si Noé es solmen digni esser identificat con ti divin leges,
quam li divine precision indica: « Yo t’ha videt just ». Noé esset do in perfect conformitá con
li divin lege ja docet in su principies a su servitores ante-diluvian.
Gen.7:2 : « Tu va prender apu te sett pare de omni animales pur, li mascul e su
fémina; un pare del animales quel ne es pur, li mascul e su fémina; »
Noi es in un contextu antediluvian e Deo mentiona li distinction inter li animal
classificat quam « pur o ínpur ». Ti norme do anc tam old quam li terren creation e in
Leviticus 11, Deo solmen ha recapitulat ti normes quel il ha stabilisset desde li comense. Deo
do ha, quam « li sabbat », bon motives por exiger de su electes, in nor dies, li respecte de ti
coses quel gloria su ordine stabilisset por li hom. Per selecter « sept cuples pur » por un sol
« ínpur », Deo monstra su preferentie por li puritá quel il marca per su « sigille », li cifre « 7 »
del sanctification del témpor de su terrestri projecte.
Gen.7:3 : « sept cuples anc del avies del ciel, mascul e fémina, por conservar lor rasse
in vive sur li facie de tot li terre ».
Pro lor image del vive celestial angelic, « sept cuples » del « aves del ciel » es anc
salvat.
Gen.7:4 : « Nam, ancor sept dies, e yo va far pluver sur li terre quarant dies e quarant
noctes, e yo va exterminar del superficie del terre omni essentes quel yo ha fat ».
Li numer « set » (7) es ancor evocat designante « set dies » quel separa, li moment del
intrada del animales e homes in li archa, del prim aqua-cadentes. Deo va provocar un pluvie
incessant durant « 40 dies e 40 noctes ». Ti cifre « 40 » es ti del prova. It va concerner li « 40
dies » del invio del hébreu spiones in li terre de Canaan e li « 40 annus » de vive e morte in li
desert in consequentie de lor refusa intrar in li terre populat de gigantes. E intrant in su
terrestri ministerie, Jesus va esser livrat al tentation del diablo pos « 40 dies e 40 noctes » de
jéjun. Anque va passar « 40 dies » inter li resurrection de Crist e li efusion del Sant Spiritu del
Pentecoste.
Por Deo, li scope de ti pluvie torrential es destructer li « ésseres qu’il ha fat ». Il
memorisa talmen que quam Deo creator, li vives de omni su creaturas apartene a le, por salvar
les o destructer les. Il vole dar al generationes futur un leccion acri quel ili ne va obliviar.
Gen.7:5 : « Noé executet omni quo YaHWéH hat ordonat le ».
Fidel e obedient, Noé ne decepter Deo e il executet omni quo il hat ordonat le far.
Gen.7:6 : « Noé hat sixcent annus, quande li diluvie de aquas esset sur li terre. »
Altri precisationes pri li témpor va esser dat ma ja ti verset situa li diluvie in li
600esim annu del vive de Noé. Desde li nativitá de su unesim filio in su 500esim annu, 100
annus ha passat.
Gen.7:7 : « E Noé intrat in li arch con su filios, su marita e li maritas de su filios, por
escapar li aquas del diluvie ».
Solmen ott persones va escapar li diluvie.
Gen.7:8 : « Inter li pur animales e li animales quel ne es pur, li avies e omnicos quel
move se sur li terre, »
Deo es affirmativ. Intra li arch, un cuple de « omni quo move se sur li terre » por esser
salvat. Ma de quel « terre », antediluvian o postdiluvian? Li present témpor del verbe
« move » sugera li terre postdiluvian del témpor de Moses a quel Deo parla in su raconta. Ti
subtilitá vell justificar li abandon e li complet extermination de cert monstrosi species, ne
desirat sur li terre repopulat, si tomen ili preexistet al diluvie.
Gen.7:9 : « il intrat in li archa apud Noé, du a du, un mascul e un féminin, quam Deo
hat ordonat a Noé »
Li principie concerne li animales ma anc li tri human couples format per su tri filios e
lor maritas e li su quel concerne le con su marita. Li selection de Deo por selecter solmen
couples revela nos li rol quel Deo va dar les: reproducer se e multiplicar se.
Gen.7:10 : « Sept dies pos, li aquas del diluvie esset sur li terre ».
Secun ti precisation, li intrada in li archa, evenit li deci dies del duesim mensu del
600ème annu del vive de Noé, to es, 7 dies ante li 17ème indicat in li versu 11 quel veni. It es in
ti deci dies que Deo cludet, ipse, « li porte » del archa sur omni su ocupantes, secun li
precisation citat in li versu 16 de ti capitul 7.
Gen.7:11 : « Li sixcentesim annu del vive de Noé, li duesim mense, li decisettesim die
del mense, in ti die omni fontes del grand abisme eruptet, e li ecluses del ciel apertet se »
Deo selectet li « deci-septesim die del duesim mensu » del 600esim annu de Noé por
« aperter li sluices del ciel ». Li numere 17 simbolisa li judicamentt in su numeric code del
Bible e de su profeties.
Li calculation stabilisset per li successiones del electes de Gen.6 situa li diluvie in
1656, desde li peccatu de Eva e Adam, to es, 4345 annus ante li printempe del annu 6001 del
fine del munde quel va realisar se in nor usual calendari in li printempe 2030, e 2345 annus
ante li expiatorie morte de Jesus-Crist quel evenit li 3 de april 30 de nor fals e trompant
human calendari.
Li explication quel sequente va esser renovat in Gen.8:2. Per evocar li rol
complementari del « fontes del abisse », in ti verset, Deo revela nos que li diluvie ne esset
solmen provocat per li pluvie venient del ciel. Sapiente que « li abisse » designa li terre covrit
completmen per li aquas desde li unesim die del creation, su « fontes » sugera un ascension
del nivelle del aquas provocat per li mare self. Ti fenomen es obtenet per un modification del
nivelle del fund del oceanes quel, per ascender, eleva li nivelle del aqua til retrovar li nivelle
quel covrit omni li terre in li unesim die. It es per li enfossament del abysses del oceanes que
li terre sicc extraet se del aqua in li 3esim die e it per un action inversat que li sic esset covrit
per li aquas del diluvie. Li pluvie nominat « sluise del cieles » esset util solmen por indicar
que li punition venit del ciel, del part del Deo celestial. Poy ti image « écluse del ciel » va
prender li rol invers de benedictiones quel veni del sam Deo celestial.
Gen.7:12 : « Li pluvie cadet sur li terre quarant dies e quarant noctes ».
Ti fenomen devet surprenar li peccatores incredul. Tanto plu que li pluvie esset
inexistent ante ti diluvie. Li terre antediluvian esset irrigat e arrosat per su fluvies e riveres ; li
pluvie do ne esset necessi, un rosee del matine remplazzat it. E to explica pro quo li incredules
havet dificultá a creder al diluvie de aquas anunciat per Noé, tam in paroles quam in acte
quande il constructet li arch sur li terre sicc.
Li témpor de « 40 dies e 40 noctes » visa un mpor de prova. A su vice, li Israel
carnal apen sortit de Egypt va esser provat durant li absentie de Moises retenet per Deo apu il
durant ti periode. Li resultat va esser « li vitelle de aure » fondet con li acorde de Aaron, li
fratre carnal de Moises. Va sequer li « 40 dies e 40 noctes » del exploration del terre de
Canaan con, quam resultat, li refusa del popul a intrar pro li gigantes que habita it. A su vice,
Jesus va esser provat durant « 40 dies e 40 noctes », ma ti vez, malgré que debil per ti long
fasta, il va resister al diablo qui va tentar le e finalmen lassar le sin haver obtenet su victorie.
It esset por Jesus quel rendet su terrestri ministerie possibil e legitim.
Gen.7:13 : « Ti sam die intrat in li archa Noé, Sem, Cham e Japhet, filios de Noé, li
fémina de Noé e li tri féminas de su filios con les: »
Ti verset evidentia li selection del du sexes del terrestri creaturas human. Chascun
masculin human es accompaniat de « su auxilie », su fémina nominat « fémina ». Talmen,
chascun pare apari secun li image de Crist e su Eclesia, « su auxilie », su Elect quel il va
salvar. Pro que li abri del « archa » es li unesim image del salvation quel il va revelar al
homan essentes.
Gen.7:14 : « les, e omni animales secun lor specie, omni bestial secun su specie, omni
reptiles rampant sur li terre secun lor specie, omni avies secun lor specie, omni litt avies,
omni quel have alas ».
Per insistente li parol « specie », Deo rememora li leges de su natura quel li homanitá
de nor ultim témpor prende plesir contestar, transgresser e questionar por li animales e mem
til li homan generes. On ne posse trovar un plu grand defensator del puritá del specie quam il.
E il exige de su electes que ili partage su divin opinion pri ti tema pro que li perfection de su
original creation esset in ti puritá e ti separation absolut del species.
Per insistir fortmen sur li alant species, Deo sugera li terre e li aere del pecca quam
regnia submisset al Diabolo, self nominat « príncipe del potentie del aere » in Eph. 2:2.
Gen.7:15 : « Ili intrat in li archa apud Noé, du a du, de omni carne haviente alit de
vive ».
Chascun couple selectet per Deo se separa de tis de su specie por que su vive continua
pos li diluvie. In ti separation final, Deo mette in action li principie del du vias quel il placia
avan li líber election homan: ti del bon ducte al vive ma ti del mal directe al morte.
Gen.7:16 : « Intrat mascul e féminin, de omni carne, quam Deo hat ordonat a Noé.
Tande YaHWéH cludet li porta sur le. »
Li scope del reproduction del « species » es ci confirmat per li mention « mascul e
féminin ».
Ecce, li action quel da a ti experientie tot su importantie e su caracter prophetic del
fine del témpor del divin gratie: « Poy YaHWéH cludet li porta sur le ». It es li moment u li
destine de vive e tis de morte se separa sin possibil change. It va esser sam in 2029, quande li
survivors del epoca va har fat li selection honorar Deo e su sabatte del settim die, le saturdí, o
honorar Roma e su dominica del prim dí, secun li ultimatum presentat sub forme de decret per
li homanité rebel. Ta ancor « li porta del gratie » va esser cludet per Deo, « ti qui aperte, e ti
qui clude » secun Apo.3:7.
Gen.7:17 : « Li diluvie esset quarant dies sur li terre. Li aquas cresce e levat li archa,
e it levat se sur li terre ».
Li arche es levat.
Gen.7:18 : « Li aquas cresce e augmenta mult sur li terre, e li arche flotta sur li
superficie del aquas ».
Li arche flotta.
Gen.7:19 : « Li aquas cresce plu e plu, e omni alt montes sub li tot ciel esset covrit ».
Li sic sol desapare universalmen submerset per li aquas.
Gen.7:20 : « Li aquas levat se per deci-cinc cubites super li montes, queles esset
covrit ».
Li max alt mont del témpor es covrit per circa 8 metres de aquas.
Gen.7:21 : « Omni quel movet se sur li terre perit, tam li avies quam li bestias e li
animales, omni quel reptat sur li terre, e omni homes ».
Omni animales quel respira aer perit submerset. Li precission pri li avies es anc plu
interessant pro que li diluvie es un prophetic image del final judicament, in quel li celestial
ésses, quam Satan, va esser anihilat con li terren ésses.
Gen.7:22 : « Omnicos quel hat respiration, sufla de vive in su nases, e quel esset sur li
terre sicc, morit ».
Omni vivent creaturas creat quam li hom, de qui li vive depende de su sufla, mori
submerset. To es li sol ombre sur li punition del diluvie, pro que li culpe es stricte sur li hom e
alqueloc, li morte del innocenti animales es injust. Ma por submerser completmen li rebel
humanitá, Deo es obligat far perir con ili ti animales qui respira quam ili li aere del terrestri
atmosfere. Finalmen por comprender ti decision, considera que Deo ha creat li terre por li
hom fat a su image e ne por li animal creat por circumdar le, accompaniar le e, in li casu del
bestias, servir le.
Gen.7:23 : « Omni essentes sur li facie del terre esset exterminat, desde li hom til li
bestias, li reptiles e li avies del ciel: ili esset exterminat del terre. Solmen Noé restat, e to quel
esset con le in li archa ».
Ti versu confirma li diferentie quel Deo fa inter Noé e su human compagnes quel es
gruppat con li animales, omni mentionat e concernet in « qui esset con le in li archa ».
Gen.7:24 : « Li aquas esset grand sur li terra durant cent cinquanta dies ».
Li « cent cinquante dies » comensat pos li 40 dies e 40 noctes de pluvie incessant quel
creat li diluvie. Arivat al altore maxime de « 15 cubites» to es, circa 8 m super « li max alt del
montes » del epoca, li nivelle del aqua restat stabil durant « 150 dies ». Poy it va
progressivmen descrescer til li siccation desirat de Deo.
Note : Deo creat li vive in un norme gigant quel concernat li homes e li animales
antediluvian. Ma pos li diluvie, su projecte visa a reducter li grandore de omni su creaturas
proportionalmen, talmen, vives va naster in li norme postdiluvian. Intrante Canaan, li spiones
hebre testimonia har videt per lor ocules grappes de uvas tant grand que du homes de lor
grandore devet portar les. Li reduction del grandores concerne do anc necessimen li árbores, li
fructes e li legumenes. Talmen, li Creator ne cessa crear, nam in li curse del témpor, il
modifica e adapta su creation terrestrial al nov conditiones de vive quel impone se. Il ha creat,
li pigmentation nigri del pelle del homes qui vive exposit a un fort radiation solar in li
regiones tropical e equatorial del terre u li radies solar frappa li terre a 90 grades. Li altri
colores de pelle es plu o min blanc o pal e plu o min cuprat secun li amplitude del insolation.
Ma li rubi de base del Adam (li Rubi) pro li sanguine retrova se in omni homan essentes.
Li Bible ne specifica li detalliat nómines del antediluvian vivent animal species. Deo
lassante ti misteriosi subject, sin special revelation, chascun es ber in su maniere imaginar li
coses. Tamen, yo avansa li hypotese que, volente dar a ti prim forme del terrestri vive un
caracter perfect, Deo ne hat creat, in ti témpor, li prehistoric monstres de queles osses es
trovat hodie per scientic investigadores in li sol del terre. Anc, yo avansa ti possibilitá que ili
vell har esset creat de Deo pos li diluvie, por intensificar li malediction del terre por li homan
essentes qui, rapidmen, va denov desviar se de le. Per separar se de le, ili va perdir lor
inteligentie e li grand conossentie que Deo hat dat desde Adam til Noé. Ti-ci, til li gradu que
in cert locs del terre, li hom va retrovar se in li degradat state del "hom del cavernes" ataccat e
menaciat de feroci animales, queles, in gruppe, il va saver tamen destructer con li precios
auxilie del natural intemperies e del compassionosi bon volentie de Deo.
Genese 8
Li temporan separation del ocupantes del archa
Gen.8:1 : « Deo memorat Noé, omni animales e omni bestias quel esset con le in li
archa; e Deo fat passar un vent sur li terre, e li aquas calmisat se ».
Tranquilisati, il ne ha unquam obliviat it, ma it es ver que ti unic collection de vives
cludet in li archa flottant da al humanitá e al specie animal un aspect tant reductet que ili
sembla abandonat de Deo. In facte, ti vives es in perfect securitá pro que Deo garda les quam
un tresor. Ili es quo il have de max precios: primitias por repopular li terre e expanser se sur
su superficie.
Gen.8:2 : « Li fontes del abisme e li sluses del ciel esset cludet, e li pluvie ne plu cadet
del ciel. »
Deo crea li aquas del diluvie secun su beson. De u veni ili? Del ciel, ma precipue del
potentie creator de Deo. Prenente li image de un slusiero, il ha apertet li simbolic sluses
celestial e veni li témpor quande il les clude.
Per evocar li rol complementari del « fontes del abisse », in ti versu, Deo nos revela
que li diluvie ne esset solmen provokat per li pluvie venient del ciel. Sapiente que « li abisse »
designa li terre covrit completmen per li aquas desde li unesim die del creation, su « fontes »
sugera un ascension del nivelle del aquas provocat per li mare self. Ti fenomen es obtenet per
un modification del nivelle del fund del oceanes quel, levante se, eleva li nivelle del aqua til
retrovar li nivelle quel covrit omni li terre ye li unesim die. It es per li submersión del abysses
del oceanes que li terre sicc exeat li aqua ye li 3esim die e per un action inverset que li sicc
esset covrit per li aquas del diluvie. Li pluvie nominat « sluise del cieles » esset util solmen
por indicar que li punition venit del ciel, del parte del Deo celestial. Poy ti image « écluse del
ciel » va prender li rolle inverset de benedictiones quel veni del sam Deo celestial.
Essente creator, Deo vell har posset crear li diluvie in un clin d’ocul, secun su voluntá.
Tamen il preferit actuar progressivmen sur su creation ja fat. Il monstra talmen al humanitá
que li natura es in su manus un potent arme, un potent medie quel il manipula por ofrir su
benediction o su malediction secun que it marcha in li bon o in li mal.
Gen.8:3 : « Li aquas retirat se del terre, ear e distante se, e li aquas diminuit pos cent
e quinant dies ».
Pos 40 dies e 40 noctes de pluvie incessant sequet de 150 dies de stabilial max alt
nivelle del aqua, li descension comensa. Lentmen, li nivelle del abisses marín descende ma it
ne descende tam profund quam ante li diluvie.
Gen.8:4 : « Li settesim mense, li deci-septesim die del mense, li archa haltat sur li
montes de Ararat ».
Pos quin mensus, die por die, « le deci-sept del settem mensu », li arche cessa flottar; it
reposa sur li mont de Ararat li max alt. Ti cifre « deci-sept » confirma li fine del acte del divin
judicament. Ex ti precission resulta que, durant li diluvie, li arche ne distat se del zone u it
esset constructet per Noé e su filios. E Deo volet que ti prova del diluvie resta visibil til li fine
del munde, sur ti sam cime del mont Ararat a quel li accesse ha esset e resta interditet per li
autoritás russ e turc. Ma in li témpor electet per Il, Deo ha favorisat li prise de aer-fotos quel
ha confirmat li presentie de un pezze del arche captet in li glacies e li nive. Hodie, li
observation per satellite vell possent confirmar ti presentie. Ma li autoritás terrestrial ne es
precis in sercha de glorificar li Deo creator; ili se condui quam enemicos vers il, e in omni
justicie, Deo retorna les ti, per frappar les per un epidemic e terrorist atentas.
Gen.8:5 : « Li aquas decrescent til li deci mensu. Li deci mensu, li unesim die del
mensu, aparit li cimes del montes »
Li reduction del aquas es limitat pro que pos li diluvie li nivelle del aqua va esser
superior a ti del terre ante-diluvian. Antic vallees va restar submerset e prender li aparentie del
actual intern mares quam li Mediterrane Mare, li Caspian Mare, li Rubi Mare, li Nigri Mare,
etc.
Gen.8:6 : « Pos quarant dies, Noé apertet li fenestre quel il hat fat in li archa ».
Pos li 150 dies de stabilitá e 40 dies de atende, por li unesim vez, Noé apertet li litt
fenestre. Su litt dimension, un cubit, to es, 55 cm, esset justificat pro que su sol usation esset
lassar ear avies quel posset talmen ear ex li archa de vive.
Gen.8:7 : « Il lassat li corve, quel exeat, departente e reveniente, til que li aquas hat
essiccat sur li terre ».
Li decovriment del terre siccat es evocat secun li ordine « tenebres e luce » o « nocte e
die » del comense del creation. Anc, li unesim decovritor inviat es li « corve » impur, con li
plumage « nigri » quam li « nocte ». Il age libermen independent vers Noé, li elect de Deo. Il
simbolisa do li religiones tenebrosi quel va activar se sin alcun relation con Deo.
In un maniere plu precis, it simbolisa li Israel carnal del ancian aliança a quel Deo
inviat mult vezes, quam li viages e retornes del corve, su profetes por provar extraer su popul
del practicas del peccatu. Quam « li corve », ti Israel finalmen rejectet per Deo ha continuat su
historie separat de il.
Gen.8:8 : « Il lassat anc li columbe, por vider si li aquas hat diminuit sur li superficie
del terre ».
In li sam órdine, « li columbe » pur, con li plumage « blanc » quam li nive es inviat in
reconnaissance. It es sub li signe del « die e lumine ». Pro to, it profetisa li nov aliantie fundat
sur li sanguine versat per Jesus-Christ.
Gen.8:9 : « Ma li columbe ne trovat alcun loc por posar li plante de su pede, e it
revenit a le in li archa, pro que aquas esset sur li tot superficie del terre. Il extendet su manu,
prendet it, e fat it intrar in li archa con le ».
In opposition al « corve » nigri independent, li « columbe » blanc es in íntim relation
con Noé qui oferta « su manu por prender la e far la intrar in li archa » apu lui. It es un
image del ligament quel liga li electet al Deo del ciel. Li « columbe » va reposar se un die sur
Jesus-Crist quande il va presentar se avan Johannes li Baptator por esser baptisat per le.
Yo proposi te comparar ti du biblic citationes ; ti de ti versu: « Ma li columbe ne trovat
alcun loc por posar li planta de su pede » con ti versu de Mat.8:20: « Jesu responde a le : Li
vulpes have caverne, e li avies del ciel have nides; ma li Filio del hom ne have u reposar su
cap »; e ti versettes de John 1:5 e 11, u parolante pri li Crist incarnation de « li luce » divin
« del vive », il dit: « Li luce luce in li tenebres, e li tenebres ne ha recivet it…/…It venit a su
propri, e su propri ne ha recivet it». Sam quam li « columbe » revenit a Noé per lassar se
prender de il, in « su manu », resurectet, li Redemptor Jesus-Christ remontat al cieles vers su
divinitá del Celesti Patre, lassante sur li terre detra se li message del redemption de su electes,
su bon novelle nominat « Evangelie eternal » in Apo.14:6. E in Apo.1:20 : il va tener les « in
su manu » in li « set epocas » profetisat per li « set Eclesies» u il fa les partiprender in
sanctification divin su « luce » imaginat per li « set candelabres ».
Gen.8:10 : «Il expectat ancor sett altri dies, e il lassat denov li columbe exear li
arche».
Ti duplic mention del « sett dies » instrue nos que por Noé, quam por noi hodie, li vive
esset stabilisset e ordonat de Deo sur li unité del semane de « sett dies », anc unité simbolic
del « sett milles» annus de su grand project de salvation. Ti insistentie sur li mention de ti
cifre « sett » permisse nos comprender li importantie quel Deo da it; quo justificará que it va
esser specialmen ataccat del diable til li retorn in glorie de Cristo quel va finir su domination
terrestrial.
Gen.8:11 : «Li colombe revenit a le in li vespre; e ecce, un folie de olivie arrachat
esset in su bec. Noé talmen savet que li aquas hat diminuit sur li terre.».
Pos long témpor de «tenebres» anunciat per li parol «vespre», li espera del salvation e
li joya del liberation del pecca va venir sub li image de «li oliviero », successivmen del ancian
e poy del nov aliantie. Sam quam Noé conosset per un « folie de oliviero » que li terre esperat
e expectat vell esser pret por reciver le, li « filio de Deo » va aprender e comprender que li
regne del cieles ha esset apertet a les per li inviat del ciel Jesus-Crist.
Ti « folie de olivie » testimonia a Noé que li germination e li crescentie del árbores
devenit denov possibil.
Gen.8:12 : « Il expectat ancor sett altri dies; e il lassat li columbe. Ma it ne retornat
plu a le ».
Ti signe esset decisiv, nam it provat que « li columbe » hat selectet restar in li natura
quel ofrit denov nutriment.
Sam qualmen li « columbe » desapari pos har livrat su message de esperantie, pos har
dat su vive sur li terre por redimer su electes, Jesus-Christ, li « Prince del pace », va quitter li
terre e su discípulos, lassante les líber e índependent por ducter lor vive til su final gloriós
retorn.
Gen.8:13 : « Li annu sixcent un, li unesim mense, li unesim die del mense, li aquas hat
siccat sur li terre. Noé removet li covertura del archa: il regardat, e ecce, li superficie del
terre hat siccat ».
Li siccation del terre es ancor parcial ma promittent, do, Noé entrepreni apertar li
tegment del archa por portar su regardes sur li exterior del archa e scient que it ha echuat sur li
summitá del monte Ararat, su vision extedet se tre lontan e tre largmen sur li horizon. In li
experientie del diluvie, li archa prende li image de un ov covrit. In li moment de su eclosion,
li pullin frappa self li coquille in quel it esset cludet. Noé age samman; il « remove li
covertura del archa » quel ne va esser plu util por proteger le contra li pluvie diluvian. Nota
que Deo ne veni aperter li porta del archa quel il hat cludet self; to significa que il ne
questiona e ne change li norme de su judicament vers li rebelles terrestri por queles li porta
del salvation e del ciel va sempre restar cludet.
Gen.8:14 : « Li duesim mensu, li vintesim-septim die del mensu, li terre esset sicc ».
Li terre deveni denov habitabil pos un total inclussion in li archa de 377 dies desde li
die del imbarcation e li clusion del porta per Deo.
Gen.8:15 : « Tande Deo parlat a Noé, dicente : »
Gen.8:16 : « Exi li archa, tu e tui marita, tui filios e li maritas de tui filios con te ».
Ancor Deo da li signale del exida de « li archa », il qui hat cludet li unic « porte » sur
su ocupantes ante li diluvie.
Gen.8:17 : « Fa sortir con te omni animales de omni carne quel es con te, tam li avies
quam li bestias e omni reptiles quel rampa sur li terre : lass les expanser se sur li terre, lass
les esser fecund e multiplicar sur li terre ».
Li scena similat ti del quint die del semane del creation, ma it ne es un nov creation,
nam pos li diluvie, li repopulation del terre es un fase del project profetisat por li prim 6000
annus del historie terrestri. Ti fase, Deo ha volut it terribil e dissuasiv. Il ha dat al humanitá un
prova mortal del efectes de su divin judicie. Un prova quel va esser mentionat in 2 Peter 3:5 a
8 : « Ils vole ignorar, in fact, que cieles existet unvez per li parol de Deo, sam quam un terre
extraet del aqua e format per li aqua, e que per ti coses li munde de tande perit, submerset
per li aqua, durant que, per li sam parol, li cieles e li terre de nu es gardat e reservat por li
foy, por li die del judicament e del ruine del ínpius homes. Ma it es un cose, amat, que vu ne
deve ignorar, to es que, avan li Senior, un die es quam mil annus, e mil annus es quam un
die. ». Li inundation de foy anuncat va realisar se al fine del settesim millennie in li ocasion
del ultim judicie, per li apertura del fontes inflamat del magma subterran quel va covrir li tot
superficie del terra. Ti « lac de foy » citat in Apo.20:14-15, va consumer li superficie del terra
con su habitantes rebel infidel e anc lor ovres quel ili ha volut privilegiar in desprizar li amor
demonstrat de Deo. E ti settesim millennie esset profetiat per li settesim die del semane, secun
li definition « un die es quam mill annus e mill annus es quam un die ».
Gen.8:18 : « E Noé exeat, con su filios, su marita, e li maritas de su filios ».
Li animales exeat, li representantes del nov humanitá exeat a lor vice del archa. Ili
retrova li luce del sole e li spacie vast e quasi illimitat quel li natura oferta les, pos 377 dies e
noctes de confinement in un spacie claustrat angust e obscur.
Gen.8:19 : « Omni animales, omni reptiles, omni avies, omni quel move se sur li terre,
secun lor species, exeat li archa ».
Li exeat del archa profetisa li intrada del electes in li regne del cieles, ma solmen ti qui
es judicat pur per Deo va intrar. In li témpor de Noé, to ancor ne es li casu, pro que pur e ínpur
va viver junt, sur li sam terre, luctante unes contra li altres til li fine del munde.
Gen.8:20 : « Noé constructet un altare a YaHWéH; il prendet omni besties pur e omni
avies pur, e il ofret holocaustes sur li altare ».
Li holocauste es un acte per quel li elect Noé monstra a Deo su gratitude. Li morte de
un innocente victime, in ti cas animal, rememora al Deo creator, li metoda per quel, in Jesus-
Christ il va redimer li animas de su electes. Li animales pur es digni de representar li sacrifice
de Christ, qui va incarnar li perfect puritá in tot su anima, córpore e spiritu.
Gen.8:21 : « Li Eternel sentit un agreabil odore, e YaHWéH dit in su cordie: Yo ne va
maledir plu li terre pro li hom, pro que li pensas del cordie del hom es mal desde su yunesse;
e yo ne va frappar plu omnicos vivent, quam yo ha fat ».
Li holocauste ofert per Noé es un autentic acte de fide, e de fide obedient. Nam, si il
oferta un sacrifice a Deo, it es in response a un rit sacrificat quel il ha ordonat a il, long ante
quam il docet it al Hebreus ex Egypte. Li expression « odor agreabil » ne concerne ne li odor
divin ma su divin Spirit quel aprecia in sam témpor, li obedientie de su elect fidel e li vision
profetic quel ti rite da a su futur sacrifice compassionosi, in Jesus-Crist.
Til li ultim judicie, it va ne plu esser un destructiv diluvie. Li experientie just
demonstrat it, li hom es in li carne naturalmen e hereditarmen « malic », quam Jesus dit pri su
apostoles in Matt.7:11 : « Do, malicos qualmen vu es, vu save dar bon coses a vor infantes, a
quant plu fort rason vor Patre quel es in li cieles va dar bon coses a tis qui les demanda de
il ». Deo va dover doque domar ti « animal » « malico », opinion quel Paul comparti in 1
Cor.2:14, e demonstrante in Jesus-Crist li potentie de su amore por ili, alcunes
del nominat « malicos » va devenir electet homanes fidel e obedient.
Gen.8:22 : « Tant que li terre va subsister, li semation e li recolte, li frigore e li calore,
li estive e li hiverne, li die e li nocte ne va cessar ».
Ti capitul ott fini per li mention del alternanties del contraries absolut quel guverna li
conditiones del vive terrestre desde li unesim die del creation in quel, per su constitution
« nocte e die », Deo ha revelat li terrestri combatte inter « tenebres » e « lúmine » quel va
finalmen victoriar per Jesus-Christ. Il enumera in ti verset ti extrem alternationes quel es debil
al peccat self, li consequentie del líber election dat a ti celestial e terrestri creaturas, queles es
talmen líber amar e servir le o rejectar le til odiar le. Ma li consequentie de ti libertá va esser li
vive por li adherentes del bon e li morte e li annihilation por tis del mal, quam li diluvie ha
just monstrat.
Li citat subjetes porta omni un spiritual message:
« Li semation e li recolte » : sugera li comense del Evangelisation e li fine del munde;
images reprisat per Jesus-Crist in su parabolas specialmen in Matt.13:37 til 39: « Il respondet:
Ti qui sema li bon semine, es li Filio del hom; li camp, es li munde; li bon semine, es li filios
del regne; li lolium, es li filios del malic; li enemico qui ha semat it, es li diablo; li messe, it
es li fine del munde ; li messores, ili es li angles ».
« Li frigid e li calor » : li « calor » es citat in Apo.7:16 : « Ili ne va plu haver fame, ili
ne va plu haver sete, e li sole ne va frappar les, ni alcun calore ». Ma in absolut contra, li
« frigore » es anc un consequentie del malediction del pécca.
« Li estive e li hiverne » : ili es li du extrem seasons, ambi desagreabil pro lor excess.
« Li die e li nocte » : Deo les cita in li ordine quel li hom da le, nam in su projecte, in
Christ veni li témpor del die, ti del apelle intrar in su gratia, ma pos ti témpor veni ti de « li
nocte u null person posse laborar » secun Johan 9:4, to es, changear su destine pro que it es
definitivmen fixat por li vive o por li morte desde li fine del témpor de gratia.
Genese 9
Li separation del norme del vive
Gen.9:1 : « Deo benedict Ne su filios, e dit les: Esse fecund, multiplica, e plen li
terre. »
To va esser li unesim rol que Deo da al vive entes selectet e salvat per li arch
constructet per li homes: Noé e su tri filios.
Gen.9:2 : « Vu va esser un subject de timore e terrore por chascun animal del terre,
por chascun avie del ciel, por omni cose quel se move sur li terre, e por omni pisces del mare:
ili es livrat inter vor manus
Li vive animal deve al hom su sur-viventie, pro to, plu anc quam ante li diluvie, li hom
va posser dominar li animales. Except quande per li timore o li irritation un animal perde su
controle, in regul general, omni animales time li hom e tenta fugir quande ili incontra le.
Gen.9:3 : « Omni cose quel se move e quel have vive va servir vos quam nutriment :
yo da vos omni to quam li verd herbe ».
Ti change de regime alimentari have pluri justificationes. Sin dar tro mult importantie
al ordine presentat, in prim, yo cita li absentie immediat de nutriment vegetal exhaustet durant
li diluvie e li terre covrit de aqua salin devenit parcialmen steril va retrovar solmen
progressivmen su plen e total fertilitá e su productivitá. Plu, li installation del ritus sacrificial
hebreu va exiger, in su témpor, li consumption del carne del victime sacrificat in vision
profetic del sant Cena u li pane va esser manjat quam simbol del córpor de Jesus-Christ, e li
suc del uva trincat quam simbol de su sangue. Un triesim rason, min confessabil, ma ne min
ver, es que Deo vole abreviat li témpor de vive del hom; e li consumption del carne quel se
corupte e aporta in li córpor human elementes destructiv del vive va esser li base del successe
de su desir e decision. Solmen li experientie del regime vegetarian o vegan aporta li
confirmation personal. Por fortificar ti pensa, remarca que Deo ne prohibi al hom li
consumption del animalesínpur, tamen nociv por su sanité.
Gen.9:4: « Solmen, vu ne manja carne con su anim, con su sangue ».
Ti interdiction va restar valid in li ancian aliantie secun Lev.17:10-11: « Si un hom del
dom de Israel o li forens qui habita inter ili mange sang de un specie quelcunc, yo va turnar
mi visage contra ti qui mange li sangue, e yo va separar le del medie de su popul.» e in li
nov, secun Actes 15:19 til 21: « Pro to yo es de li opinion que on ne crea dificultás a tis del
paganes qui se converte a Deo, ma que on scrí les abstenir se del impuritás del idoles, del
impudicie, del animales sufocat e del sangue. Nam, desde mult generationes, Moses have in
chascun cité persones qui predica le, pro que on lee it omni sabate in li sinagogas ».
Deu nómina « anme » li tot creatura fat de un corpore de carne e un spiritu totalmen
dependent del carne. In ti carne, li organ motori es li cerebre alimentat per li sangue self quel
es purificat a chascun respiration per li oxigen aspirat per li pulmones. In li vivent state, li
cerebre crea li signales electric quel genera li pensa e li memorie e it administra li
functionament de omni altri organes carnal quel compone li corporal fisic. Li rol del « sangue
» quel es, per li genome, unic por chascun anim vivent, ne deve esser consumat por sanitari
rasones, pro que it transporta li scories e li impuritás creat in li tot corpore, e por un spiritual
rason. Deu ha reservat se exclusivmen, por su religiosi instruction, li principie de trincar li
sangue del Crist, ma solmen sub li simbolisat forme del suc del uves. Si li vive es in li sangue,
ti qui trinca li sangue del Crist se reconstrui in Su sanct e perfect nature, secun li real principie
quel vole que li corpore es fat de to quo it se nutre.
Gen.9:5 : « Sap que yo va reclamar li sangue de vor animas, yo va reclamar it de
chascun animal; e yo va reclamar li anima del hom del hom, del hom quel es su fratre.
Li vive es li max important cose por li Deo creator, qui ha creat it. On deve ear a su
ocules por comprender li outrage quel li crime constitue contra le, li ver possessor del vive
forprendet. Pro to, il es solmen quel posse legitimar li ordine de forprener li vive. In li
precedent versicule, Deo ha autorisat li hom prender li vive del animal por far su nutriment,
ma ci, it es question del crime, del assassine quel fini un vive human definitivmen. Ti vive
forprendet ne va plu haver li ocasion aproximar se a Deo, ni testificar un change de conduida
si til nu it ne hat esset conform a su norma del salvation. Deo posa ci li bases del lex del
talion, « ocul por ocul, dente por dente, vive por vive ». Li animal va payar li assassine de un
hom per su propri morte e li hom del stil de Cain va esser mortat si il morta su propri
« fratre » de sangu del tip Abel.
Gen.9:6 : « Si quelcun versat li sangu del hom, per li hom su sangu va esser versat ;
nam Deo ha fat li hom a su image
Deo ne cerca augmentar li númere del mortes nam tot al contra, per autorisar mortar
un ocidentor, il conta sur un effect dissuasive e que pro li risk subit, li max grand númere del
homes va aprender controlar su agressivitate, por ne devenir un assassin, a su torn, digni de
morte.
Solmen ti qui es animat per un real e autentic fide posse comprender quo significa
« Deo ha fat li hom a su image ». Specialmen quande li humanitá deveni monstruosi e
abominabil qualmen it es hodie in li occidental munde e omniloc sur li terre seductet per li
scientic conossentie.
Gen.9:7 : « E vu, es fecund e multiplica, expansi vos sur li terre e multiplica sur it
Deo realmen desira ti multiplication, e pro bon motive, li númere del electet es tam
reductet, mem in relation del vocat quel cade sur li via, que plu grand va esser li númere de su
creaturas, plu il va posser inter les trovar e selecter su electet; secun li precission mentionat in
Dan.7:9, li proportion es un million electet por deci miliardes vocat, o 1 por 10.000.
Gen.9:8 : « Deo parlat ancor a Noé e a su filios con il, dicente : »
Deo adressa se al quar homes pro que, donante li domination al representante mascul
del specie human, ti-ci va esser tenu responsabil por to quo ili va lassar far per li féminas e
infantes qui es sub lor autoritá. Li domination es un marca de confidentie ofret per Deo al
homes ma it responsabilisa les completmen ante su visage e su judicament.
Gen.9:9 : « Ecce, yo stabilise mi aliantie con vu e con vor posteritá pos vu; »
It es important por noi, hodie, comprender que noi es ti « posterité » con quel Deo ha
stabilisset su « alliantie ». Li modern vive e su seductiv inventiones ne change qualmen nor
human orígines. Noi es li herederos del nov comense quel Deo ha dat al homanité pos li
terribil diluvie. Li alliantie stabilisset con Noé e su tri filios es specific. It obliga Deo a ne plu
destructer li tot homanité per li aquas del diluvie. Pos it va venir li alliantie quel Deo va
stabilisser con Abraham, quel va esser acomplisset sub su du successiv aspectes centrat,
literalmen in li témpor e spiritualmen, sur li redemptiv ministerie de Jesus-Crist. Ti alliantie
va esser fundamentalmen individual quam li statu del salvation quel es in questione. Durant li
16 secules quel va preceder su unesim venida, Deo va revelar su plan del salvation per li
religiosi ritus ordonat al Hebreic popule. Poy, pos li acomplissement in Jesus-Crist de ti plan
revelat in tot su lumine, durant ancor circa 16 secules li infidelitá va sequer li fidelitá e durant
1260 annus, li max obscur tenebres va regnar sub li egide del roman papisme. Desde li annu
1170, u Peter Valdo ha posset practicar denov li pur e fidel cristan con li observation del
ver sabbat inclús, electes minu illuminat ha esset, pos il, selectet in li ovre del Reforma
comensat ma ne finit. Talmen, it es solmen desde 1843 que, per un duplic prova de fé, Deo ha
posset retrovar inter li pioneros del adventisme, electes fideles. Ma it esset ancor tro temporan
por que ili comprender integralmen li misteries revelat in su profeties. Li signe del aliantie
con Deo es de omni témpor li aport e reception de su lumine, pro quo, li ovre quel yo redacta
in su nómine, por illuminar su electes, constitui sub li titul « testimonie de Jesus », su ultim
forme, li signe que su alliantie es bon real e confirmat.
Gen.9:10 : « con omni vivent coses quel es con vos, tam li avies quam li bestias e omni
animales del terre, o con omni tis qui ha exeat li archa, o con omni animales del terre
Li alliantie presentat per Deo concerne anc li animales o, omni to quo vive e va
multiplicar se sur li terre.
Gen.9:11 : « Yo stabilise mi aliantie con vos: nequí carn va esser plu exterminat per li
aquas del diluvie, e it ne va esser plu un diluvie por destructer li terre.
Li lecion dat per li diluvie deve restar unic. Deo va nu comensar un proxim combat
pro que su scope es conquerer li cordies de su electes.
Gen.9:12 : « E Deo dit: To es li signe del aliantie quel yo stabilise inter me e vos, e
omni vivent coses quel es con vos, por li generationes por sempre:»
Ti signe quel Deo da concerne omnicos quel vive in pur e in ínpur. It ne es ancor li
signe del apartenentie a su person, quel va esser li sabbate del settim die. Ti signe memorat li
vivent creaturas li promesse quel il ha fat, nequande plu destructer les per li aquas del diluvie;
to es su limite.
Gen.9:13 : « yo ha placat mi arc in li nube, e it va servir quam signe del aliantie inter
me e li terre »
Li scientie va explicar li cause fisic del existentie del arc-en-ciel. It es un
decomposition del spectre luminosi del luce solar quel se posa sur tenui stratas de aqua o de
fort humiditá. Chascun ha posset constatar que li arc-en-ciel aparce quande it pluva e que li
sole difusa su radies luminosi. It ne resta min que li pluvie rememora li diluvie e li luce solar
imagea li apreciabil, benefic e apaisant luce de Deo.
Gen.9:14 : « Quande yo va har assemblat nubes super li terre, li arc va aparir in li
nube; »
Li nubes do ha esset inventet de Deo por crear pluvies solmen pos li diluvie e in sam
témpor quam li principie del arcu de ciel. Tamen, in nor abominabil epoca, ímpi hom e
féminas ha denaturat e polutat ti tema del arcu de ciel per reprender ti simbol del divin aliantie
por far it li signe e emblema del assemblé de sexual perversitás. Deo deve trovar in to un bon
motivation por frappar ti odiosi homanité e irrespectuosi vers il e li homan specie. Li ultim
signes de su colere ne va tardar aparir, ardent quam li foy e destructiv quam li morte.
Gen.9:15 : « e yo va rememorar mi aliantie inter me e vu, e omni vivent essenties, de
omni carne, e li aquas ne va devenir plu un diluvie por destructer omni carne
Quande yo lee ti paroles de bonvolentie ex li bucce de Deo, yo mesura li paradoxe
pensante al paroles quel il posse dir hodie pro li perversitá human quel retroveni al nivelle del
ante-diluvianes.
Deo va tenir su promesse, it ne va esser plu un diluvie de aqua, ma a omni rebelles, un
diluvie de foy es reservat por li die del ultim judicie; quo li apostol Petro ha rememorat nos in
2 Petro 3:7. Ma ante ti ultim judicie, e ante li retorn de Cristo, li nuclear foy del Triessim
Guerre Mundial o «6ème trompette » de Apo.9:13 a 21, va venir, sub li forme de multiplic e
sinistri « champignones » mortal, portar li refugies de iniquitá quel li grand cités, capitales o
ne, del planeta Terra ha devenit.
Gen.9:16 : « Li arc va esser in li nube; e yo va regardar it, por memorar li alianca
perpetui inter Deo e omni vivent creaturas, de omni carne quel es sur li terre »
Ti témpor es tre lontan de nos e it posset lassar al nov representantes del humanitá li
grand espera evitar li erras comesset per li antediluvanes. Ma hodie li espera ne plu es
permisset pro que li fructe del antediluvanes aparí omniloc in medie de nos.
Gen.9:17 : « E Deo dit a Noé: Tal es li signe del aliança quel yo stabilisse inter me e
omni carne quel es sur li terre.
Deo insiste pri li caracter de ti aliantie quel es stabilisset con « omni carne ». To es un
aliantie quel va sempre concernar li homanité in li sens collectiv.
Gen.9:18 : « Li filios de Noé, qui exeat li archa, esset Sem, Cham e Japhet. Cham esset
li patre de Canaan
Un precisation es dat nos : « Cham esset li patre de Canaan ». Memora, Noé e su
filios es omni gigantes qui ha conservat li grandore del antediluvianos. Talmen, li gigantes va
continuar multiplicar se, specialmen sur li terre de « Canaan », sur quel li Hebreus exeat
Egipte va les descovrir por lor desfelicitá, pro que li timore provocat per lor grandore va
condamnar les a errar durante 40 annus in li deserte e morir ibi.
Gen.9:19 : « To es li tri filios de Noé, e lor posteritá populat li tot terre
Memora que, in li comense, li ante-diluvian homes havet solmen un hom por lor
orígine: Adam. Li nov post-diluvian vive es constructet sur tri persones, Sem, Cham e Japhet.
Li popules de lor descendentes va esser do separat e dividet. Chascun nov nativitá va esser
ligat a su patriarca, Sem, Cham o Japhet. Li spirit de division va usar ti diferent orígines por
oposir inter se homes ligat a lor ancestral traditiones.
Gen.9:20 : « Noé comensat cultivar li terre, e plantat li vine
Ti activitá, in tot casu, in li normalitá, va tamen portar grav consequenties. Nam in li
fine de su cultura, Noé recolta li uvas e li suc pressat oxidat, il bibit alcohol.
Gen.9:21 : « Il bibit li vin, inebriat se, e decovrit se in li medie de su tende.»
Perdente li control de su actiones, Noé crede se sol, il descovre se e denuda se
completmen.
Gen.9:22 : « Cham, patre de Canaan, videt li nuditá de su patre, e il raportat it extere
a su du frates.»
In ti témpor, li spirit human es ancor tre sensibil a ti nuditá decovrat per li peccant
Adam. E Cham, amusat e certmen un poc moquant, have li mal idé raportar a su du frates su
experientie visual.
Gen.9:23 : « Tunc Sem e Japhet prendet li mantel, mettet it sur lor spalles, marchat
retro, e covrit li nuditá de lor patre; pro que lor visage esset deturnat, ili ne videt li nuditá de
lor patre.
Con omni necessi precauties, li du frates covrit li nud córpor de lor patre.
Gen.9:24 : « Quande Noé reveliat se ex su vin, il aprendet quo su yun filio hat fat a
le.
Do it esset necessi que li du frates le ancorat. E ti denunciation va excitar Noé, qui
sente se atinget in su honore de Patre. Il ne hat voluntarimen trincat alcool e hat esset victime
de un natural reaction del suc de vit quel oxida se in li témpor e de quel li sucre se transforma
in alcool.
Gen.9:25 : «E il dit: Maledit es Canaan! Que il esca li sclave del sclaves de su frates!»
In fact, ti experientie serve solmen quam pretext por li Deo creator profetisar pri li
descendentes del filios de Noé. Nam Canaan self hat null culp pri li action de su patre Cham;
il esset do innocent pri su culpa. E Noé maldicit le, qui hat fat nullcos. Li situation comensa
revelar nos un principie del judicament de Deo quel aparisse in li duesim de su deci
comandamentes in Exo.20:5: « Tu ne te prosternarás ante les, ni servir les; nam yo,
YaHWéH, tui Deo, yo es un Deo jelosi, qui puni li iniquitá del patres sur li infantes til li
triesim e quarim generation de tis qui odia me, ». In ti aparant injusticie se celat tot li sagesse
de Deo. Nam, pensa, li ligament inter filio e patre es natural e li filio va sempre prender li
partise de su patre quande il es ataccat; except rar exceptions. Si Deo frappa li patre, li filio va
odiar le e il va defender su patre. Per maldicer li filio, Canaan, Noé puni Cham, li patre
preocupat pri li successe de su descendentes. E Canaan, de su látere va portar sur se li
consequenties de esser li filio de Cham. Il va do experientiar durabilmen resentment contra
Noé e li du filios queles il benedixit: Sem e Japhet. Noi ja save que li descendentes de Canaan
va esser destructet per Deo por ofrir a Israel, su popul liberat del servitute egiptian (altri filio
de Cham: Mitsraïm), su national territorie.
Gen.9:26 : « Il dit ancor : Benit esset YaHWéH, Deo de Sem, e que Canaan esset lor
sclave! »
Noé profetisa pri su filios li projecte quel Deo have por chascun de ili. Talmen, li
descendentes de Canaan va esser li sclaves del descendentes de Sem. Cham va extender se
vers li sud e populisar li continente african til li actual terre de Israel. Sem va extender se vers
li orient e li sud-orient, populisant li actual arab musulman landes. Del Chaldée, li actual Irak,
va surtir Abraham, un pur semite. Li historie confirma it, li Africa de Canaan ha efectivmen
esset li sclave del arabes descendentes de Sem.
Gen.9:27 : « Que Deu extende li possessiones de Japhet, que il habita in li tendes de
Sem, e que Canaan es lor sclave!»
Japhet va extender se al nord, al ost e al west. Long témpor, li nord va dominar li sud.
Li landes christianisat del nord va experir un developament técnic e scientific quel va
permisser les exploitar li landes arab del sud e metter in sclavitá li popules de Africa,
descendentes de Canaan.
Gen.9:28 : « Noé vivet, pos li diluvie, tri-cent cinquante annus
Durant 350 annus, Noé posset testificar pri li diluvie a su contemporanes e avertir les
pri li erras del antediluvianes.
Gen.9:29 : « Omni dies de Noé esset nin-cent cinquante annus; poy il morit
In 1656, li annu del diluvie desde Adam, Noé havet 600 annus, do il morit in 2006
desde li peccatu de Adam, con un etá de 950 annus. Secun Gen.10:25, al nativitá de « Péleg »,
in 1757, « li terre esset dividet », per Deo pro li experientie del rebelle revolte del rey Nimrod
e su turre de Babel. Li division, o separation, esset li consequentie del diferent lingues quel
Deo dat al popules por que ili separa e ne plu formar un bloc unit contra su visage e voluntá.
Noé do vivet li event e il havet in ti témpor 757 annus.
Al morte de Noé, Abram ja hat nascet (in 1948, i.e. 2052 annus ante li morte de Jesus-
Crist situat in li annu 30 de nor falsi usual calendarium), ma il trovat se in Ur, in Chaldéa,
lontan de Noé qui habitat al nord vers li mont Ararat.
Nascet in 1948, quande su patre Terach have 70 annus, Abram lassa Haran, por
responder al ordine de Deo, al etá de 75 annus in 2023, i.e. 17 annus pos li morte de Noé in
2006. Li spiritual relay del alianca es talmen assecurat e acomplet.
Con li etá de 100 annus, in 2048, Abram deveni patre de Isaac. Il mori in li etá de 175
annus in 2123.
Con li etá de 60 annus, in 2108, Isaac deveni patre del gemelles Esau e Jacob, secun
Gen.25:26.
Genese 10
Li separation del popules
Ti capitul presenta nos li descendentes del tri filios de Noé. Ti revelation va esser util
proque in su profeties, Deo va sempre far referentie al original nómines del territories
concernet. Quelc de ti nómines es facilmen identificabil con actual nómines pro que ili ha
conservat li radicales principal, exemples: « Madai » por Mede, « Tubal » por Tobolsk,
« Meshec » por Moscú.
Gen.10:1 : « Ec li genealogie del filios de Noé, Sem, Cham e Japhet. Ili nascet filios
pos li diluvie. »
Li filios de Japhet
Gen.10:2 : « Li filios de Japhet esset: Gomer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Meshec e
Tiras. »
« Madaí » es Medie; « Javan », Grecia; « Tubal », Tobolsk, « Méschec », Moscú.
Gen.10:3 : « Li filius de Gomer: Aschkenaz, Riphat e Togarma. »
Gen.10:4 : « Li filius de Javan: Élischa, Tarsis, Kittim e Dodanim. »
« Tarshish » designa Tars; « Kittim », Cyprus.
Gen.10:5 : « It is by them that were populated the islands of the nations according to
their lands, according to the language of each, according to their families, according to their
nations. »
The expression « les insules del nationes » designates the western nations of present-
day Europe and their great extensions like the Americas and Australia.
Li precisation « secun li lingue de chascun » va trovar su explication in li experientie
del turre de Babel revelat in Gen.11.
Li filios de Cham
Gen.10:6 : « Li filios de Cham esset: Cusch, Mitsraïm, Puth e Canaan. »
Cush significa Etiopia; « Mitsraïm », Egiptia; « Puth », Libia; e « Canaan », li actual
Israel o ancian Palestina.
Gen.10:7 : « Li filius de Cusch: Saba, Havila, Sabta, Raema e Sabteca. Li filius de
Raema: Séba e Dedan. »
Gen.10:8: « Cusch anc genit Nimrod; il es quel comensat esser potent sur li terre. »
Ti rey « Nimrod » va esser li constructor del « turre de Babel », causa
del separation del lingues per Deo qui separa e isola li homes in popules e nationes secun
Gen.11.
Gen.10:9 : « Il esset un valent chassator ante YaHWéH ; pro to on di : Qual Nimrod,
valent chassator ante YaHWéH. »
Gen.10:10 : « Il regnat primmen sur Babel, Érec, Accad e Calné, in li lande de
Schinear. »
« Babel » designa li ancian Babilonia; « Accad », li ancian Akkadia e li actual cité
Baghdad; « Schinear », Irak.
Gen.10:11 : « Ex ti lande venit Assur; il constructet Ninive, Rehoboth Hir, Calach, »
« Assur » designa Assyria. « Ninive » ha devenit li actual Mossul.
Gen.10:12 : « e Résen inter Ninive e Calach; it es li grand cité. »
Ti tri cités esset situat in li actual Iraq al nord e along li fluvie « Tigre ».
Gen.10:13 : « Mitsraïm genit li Ludim, li Anamim, li Lehabim, li Naphtuhim, »
Gen.10:14 : « li Patrusim, li Casluhim, de u venit li Filistines, e li Caphtorim. »
Li « Philistinos » designa li actual Palestinanos, sempre in guerre contra Israel quam
in li ancian alliantie. Ili es li filios de Egiptia, un altri historic inimic de Israel til 1979 quande
Egiptia fat alliantie con Israel.
Gen.10:15 : « Canaan genit Sidon, su unesim-nascet, e Heth ; »
Gen.10:16 : « e li Jebuseos, li Amoreos, li Girgaseos, »
« Jebus » designa Jerusalem; li « Amorites » esset li unesim habitantes del territorie
dat per Deo a Israel. Malgré restar in li norma gigant, Deo les fa morir e anihilar per venenosí
frelones ante su popul por liberar li loc.
Gen.10:17 : « li Hivites, li Arkites, li Sinites, »
« Sin » designa China.
Gen.10:18 : « les Arvadiens, les Tsemariens, les Hamathiens. Poy, li families del
Cananeanes disperset se. »
Gen.10:19 : « Li limites del Cananeanes eat desde Sidon, del látere de Guérar, til
Gaza, e del látere de Sodom, de Gomorrha, de Adma e de Tseboïm, til Léscha. »
Ti antiqui nómines delimita li terre de Israel del west látere del nord u es Sidon til li
sud u trova se anc li actual Gaza, e del ost látere del sud, secun li implantation de Sodom e
Gomorrha sur li loc del « mort mar », al nord u trova se Tséboïm.
Gen.10:20 : « To es li filios de Cham, secun lor families, secun lor lingues, secun lor
landes, secun lor nationes. »
Li filios de Sem
Gen.10:21 : « Anc nascet filios a Sem, patre de omni filios de Eber, e fratre de Japhet
li plu old. »
Gen.10:22 : « Li filios de Sem esset: Élam, Assur, Arpacschad, Lud e Aram. »
« Elam » designa li ancian popul Persia del actual Iran, e anc li Arianes del nord de
India; « Assur », li ancian Assiria del actual Irak; « Lud », forsan Lod in Israel; « Aram », li
Arameanes de Siria.
Gen.10:23 : « Li filios de Aram: Uts, Hul, Guéter e Masch. »
Gen.10:24 : « Arpacschad genit Schélach; e Schélach genit Héber. »
Gen.10:25 : « E nascet a Héber du filios: li nómine del un esset leg, pro que in su
témpor li terre esset dividet, e li nómine de su fratre esset Jokthan. »
Noi trova in ti vers li precision: « pro que in su témpor li terre esset dividet ». Noi
deve a it li possibilitá de datar, in li annu 1757 del pécca de Adam, li separation del lingues
consequent al tentative del unification rebel per li elevation del turre de Babel. Do it es li
epoca del regne del rey Nimrod.
Gen.10:26 : « Jokthan genit Almodad, Schéleph, Hatsarmaveth, Jérach, »
Gen.10:27 : « Hadoram, Uzal, Dikla, »
Gen.10:28 : « Obal, Abimael, Seba, »
Gen.10:29 : « Ophir, Havila e Jobab. Omni ti-ci esset filios de Joktan. »
Gen.10:30 : « Ils habitat desde Mesha, in li direction de Sephar, til li montania del
oriente. »
Gen.10:31 : « To es li filios de Sem, secun lor families, secun lor lingues, secun lor
landes, secun lor nationes. »
Gen.10:32 : « Ti es li families del filius de Noé, secun lor generationes, secun lor
nationes. E ex les ha originat li nationes quel disperset se sur li terra pos li diluvie. »
Genese 11
Li separation per li lingues
Gen.11:1 : « Tot li terra havet un sol lingue e li sam paroles ».
Deo rememora ci, li logic consequentie del facte que li tot homanitá descende de un
sol pare: Adam e Eva. Li lingue parlat esset do transmisset a omni descendentes.
Gen.11:2 : « Quam ili hat departet del oriente, ili trovat un planura in li lande de
Schinear, e ili habitat ibi ».
Al « oriente » del lande de « Schinear » in li actual Irak trovat se li actual Iran.
Lassante plu alt zonas, li homes assemblat se in un planura, bon aquat per li du grand fluvies,
« li Euphrate e li Tigre » (hebreic: Phrat e Hiddékel) e fertil. In su témpor, Lot li nevul de
Abraham va selecter anc ti loc por stabilir se, quande il va separar se de su oncle. Li grand
planura va favorisar li construction de un grand cité, « Babel », quel va restar famosi til li fine
del munde.
Gen.11:3 : « Ili dit un al altri : Veni ! Lass nos far briques, e coquer les per foy. E li
brique servit les quam petre, e li bitum servit les quam cement. ».
Li homes assemblat ne va plu viver sub tendes, ili descovri li fabrication de briques
coctet quel permisse constructer permanent abitationes. Ti decovrition es li origine de omni
cités. Durant lor servitú in Egiptia, li fabrication de ti briques, por constructer Rameses por li
Faraon, va esser li causa del suferenties del Hebreos. In diferentie que lor briques ne va esser
coctet per foy, ma composit de terre e palle, ili va esser siccat al ardent sole de Egiptia.
Gen.11:4 : « Ili dit ancor : E avan ! Construiss nos un cité e un turre quel su somine
tucha al ciel, e fa nos un nómine, por que noi ne es dispersat sur li facie de omni terra ».
Li filios de Noé e su descendentes habitat dispersat sur li terra, in nomades, e sempre
sub tendes adaptat a lor movementes. Deo visa in ti revelation li moment u por li unesim vez
in li homan historie, li homes decide fixar se in un loc e in solid habitaties, constituente
talmen li unesim sedentarios. E ti unesim reunion ducte les a unir se por provar escapar
al separation quel causa disputes, combatte e mortes. Ili ha aprendet per Noé, li malicie e li
violentie del antediluvianes; til que Deo devet anihililar les. E por plu bon controlar li risca de
refar li sam erras, ili pensa que per assemblar se strictmen in un loc, ili va successar evitar ti
violenties. Li diton di: li union fa li fortie. Desde li epoca de Babel, omni grand dominatores e
grand dominationes ha basat lor fortie sur li union e li assemblé. Li precedent capitul ha citat
li rey Nimrod qui esset, aparabilmen, li unesim chef assemblant del homanité de su epoca,
precisimen, per constructer Babel e su turre.
Li text precisa: « un turre quel li cime tucha li ciel ». Ti idé de « tuchar li ciel » indica
li intention arivar a Deo in li ciel por monstrar le que li homes posse far sin il e que ili have
ides por evitar e soluer self lor problemas. To ne es plu ni minu quam un defia lansat al Deo
creator.
Gen.11:5 : « YaHWéH descendet por vider li cité e li turre quel constructet li filios del
homes ».
It es solmen un image quel revela nos que Deo save li projecte de un homanitá animat
denov per rebelles pensas.
Gen.11:6 : « E YaHWéH dit: Ecce, ili forma un sol popule e omnes have un sol lingue,
e to es quo ili ha entreprenset; nu nullcos vell impedir les far omnicos quo ili vell projectar ».
Li situation del epoca de Babel es envidiat del universalistes contemporan qui reva pri
ti ideal: formar un sol popule e parlar un sol lingue. E nor universalistes, quam tis que Nimrod
ha assemblat, ne es preocupat pri to quo Deo pensa pri ti tema. Tamen, in 1747 desde li
peccate de Adam, Deo ha parlat e expresset su opinion. Qualmen su paroles indica, li idé del
projecte homan ne place a il e contraría le. Ne es question tamen de anihilá les denov. Ma
notá que Deo ne contesta li eficacie del démarche del homanitá rebelle. It have solmen un
inconvenient e it es por le: plu ili assembla se, plu ili rejecta le, ne servi le plu, o plu mal, servi
fals divinitás ante su visage.
Gen.11:7 : « Eamus ! Descendamus, e ibi confundamus lor lingue, por que ili ne plu
comprende li lingue del unes e del altres ».
Deo have su solution: « confondem lor lingue, por que ili ne plu comprende li lingue,
li unes del altres ». Ti action visa realisar un miracle divin. In un instant, li homes expressa se
in diferent lingues e ne plu comprendente se, ili es obligat separar se. Li unitá serchat
es ruptet. Li separation del homes, tema de ti studie, es ancor ta, bon acompleset.
Gen.11:8 : « E YaHWéH dispersat les fore de ta sur li facie de tot li terre; e ili cessat
construir li cité ».
Ti qui parla li sam lingue se gruppa e se dista del altres. Do pos ti experientie
« lingues » que li popules va fixar se in divers locs u ili va fundar cités in petres e briques. Li
nationes va formar se e por punir lor culpas, Deo va posser les dressar un contra li altri. Li
tentative de « Babel » stabilir un pace universal ha fracassat.
Gen.11:9 : « Pro to on nominat it Babel, pro que ta YaHWéH confuset li lingue del tot
terre, e de ta YaHWéH dispersat les sur li facie del tot terre ».
Li nómine « Babel » quel significa « confusion » merita esser conosset pro que it
testimonia al homes qualmen Deo reactet contra lor tentative de universal union: « li
confusion del lingues ». Li lection esset destinat al avertissement del homanité, til li fine del
munde, pro que Deo volent revelar ti experientie in su testimonie, dictat a Moïse qui scrit
talmen li unesim libres de su sanct Biblie quel noi ancor lee hodie. Deo do ne besonat usar
violentie contra li rebelles de ti témpor. Ma it ne va esser sam in li fine del munde u,
reproducent ti universal assemblé condamnat per Deo, li ultim rebelles survivent pos li
Triésim Guerre Mundal va esser destructet per li gloriós revenida de Jesus-Crist. Ili va tunc
haver a far con « su ira » havente, in plu, prendet li decision ocider su ultim elects pro que ili
va har restat fidel a su sabath sanctificat desde su creation del munde. Li lection dat per Deo
nequande ha esset observat del homanité e constantmen sur li tot terre, grand cités ha format
se til que Deo fat les destructer per altri popules o per mortal epidemies de grand extension.
Li descendentes de Sem
Vers Abraham li patre del credentes e del actual religiones monotheistic
Gen.11:10 : « Ecí li posterité de Sem. Sem, evante cent annus, genit Arpacschad, du
annus pos li diluvie ».
Filio de Sem, Arpacshad nascet in 1658 (1656 + 2)
Gen.11:11 : « Sem vivet, pos li nativitá de Arpacschad, quincent annus; e il genit filios
e filias ».
Sem morit in 2158 in li etá de 600 annus (100 + 500)
Gen.11:12 : « Arpacschad, in li etá de triant-cinc annus, genit Schélach ».
Filio de Arpacschad, Schélach nascet in 1693 (1658 + 35).
Gen.11:13 : « Arpacschad vivet, pos li nativitá de Schélach, quarcent tri annus; e il
genit filios e filias ».
Arpacschad morit in 2096 in li etá de 438 annus (35 + 403)
Gen.11:14 : « Schélach, de etá triant annus, genit Héber ».
Héber nascet in 1723 (1693 + 30)
Gen.11:15 : « Schélach vivet, pos li nativité de Héber, quarant tri annus; e il genit
filios e filias ».
Schélach morit in 2126 (1723 + 403) de etá 433 annus (30 + 403)
Gen.11:16 : « Héber, evante triant-quar annus, genit Péleg ».
Péleg nascet in 1757 (1723 + 34). Al moment de su nativitá, secun Gen.10:25, « li
terre esset dividet » per li lingues parlat creat de Deo por dividir e separar li homes
assemblat in Babel.
Gen.11:17 : « Héber vivet, pos li nativitá de Péleg, quarcent triant annus; e il genit
filios e filias ».
Héber morit in 2187 (1757 + 430) in li etá de 464 annus (34 + 430)
Gen.11:18 : « Péleg, in li etá de triant annus, genit Rehu ».
Rehu nascet in 1787 (1757 + 30)
Gen.11:19 : « Péleg vivet, pos li nativitá de Rehu, du-cent nin annus; e il genit filios e
filias ».
Péleg morit in 1996 (1787 + 209) de etá 239 annus (30 + 209). Observa li abrupt
curtation del vive probabilmen pro li rebellion del turre de Babel acomplesat in su témpor.
Gen.11:20 : « Rehu, de etá triant-du annus, genit Serug ».
Serug nascet in 1819 (1787 + 32)
Gen.11:21 : « Rehu vivet, pos li nativitá de Serug, du-cent sett annus; e il genit filios e
filias ».
Rehu morit in 2096 (1819 + 207) in li etá de 239 annus (32 + 207)
Gen.11:22 : « Serug, in li etá de triant annus, genit Nachor ».
Nachor nascet in 1849 (1819 + 30)
Gen.11:23 : « Serug vivet, pos li nativitá de Nachor, duant annus; e il genit filios e
filias ».
Serug morit in 2049 (1849 + 200) in li etá de 230 annus (30 + 200)
Gen.11:24 : « Nachor, evante 29 annus, genit Terach ».
Terach nascet in 1878 (1849 + 29)
Gen.11:25 : « Nachor vivet, pos li nativité de Terach, cent e deci-nov annus; e il genit
filios e filias ».
Nachor morit in 1968 (1849 + 119) evante 148 annus (29 + 119)
Gen.11:26 : « Terach, evante 70 annus, genit Abram, Nachor e Haran ».
Abram nascet in 1948 (1878 + 70)
Abram va haver su unesim fil legitim, Isaac, quande il va haver 100 annus, in
2048, secun Gen.21:5 : « Abraham esset cent annus old al nativitá de Isaac, su fil ».
Abram va morir in 2123 in li etá de 175 annus, secun Gen.25:7 : « Ec li dies del
annus del vive de Abraham : il vivet cent septant quin annus ».
Gen.11:27 : « Ecco li posteritá de Terach. Terach genit Abram, Nachor e Haran.
Haran genit Lot ».
Note que Abram es li max old del tri filios de Terach. Doque it es il qui nascet quande
su patre Terach havet 70 annus, quam li versu 26 precedent precisa.
Gen.11:28 : « E Haran morit in li presentie de Terach, su patre, in li lande de su
nativitá, in Ur del Chaldea ».
Ti morte explica pro quo Lot va sequer Abram in su viages plu tard. Abram ha prendet
le sub su protection.
It es in Ur in Chaldaea u Abram esset nascet e it es in Babilon in Chaldaea que li rebel
Israel va esser ductet in capivitá in li témpor del profete Jeremia e del profete Daniel.
Gen.11:29 : «Abram e Nachor prende féminas : li nómine del fémina de Abram esset
Sarai, e li nómine del fémina de Nachor esset Milca, filia de Haran, patre de Milca e patre de
Jisca» ».
Li aliances de ti témpor es tre consanguin: Nachor ha maritat Milca, li filia de su fratre
Haran. To esset li norm e li obedientie a un dever quel hat li scope preservar li puritá del rasse
del descendentes. A su torn, Isaac va inviar su servitor serchar un marita por su filio Isaac in li
proxim familie de Laban li aramean.
Gen.11:30 : « Saraï esset steril: ella ne havet infantes ».
Ti sterilita va dar al Deo creator revelar su potentie creativ; to per far la capabil de
parturir un infante quande ella va esser presc cent annus quam su marito Abram. Ti sterilita
esset necessi sur li plan profetic, pro que Isaac es presentat quam li tip del nov Adam quel va
incarnar se in su témpor Jesus-Crist; ambi mannes esset in lor témpor li « filio del promesse »
divin. Do, sempre pro su rol prophetic de « filio de Deo » il ne va self selecter su marita, nam
in Jesus carne, it es Deo qui selecte su apostoles e su discípulos, o li Patre Spirit qui es in il e
qui anima le.
Gen.11:31 : « Terach prendet Abram, su filio, e Lot, filio de Haran, filio de su filio, e
Sarai, su belfilia, fémina de Abram, su filio. Ili exeat insimul de Ur in Chaldea, por ear al
lande de Canaan. Ili venit til Haran, e ili habitat ta. » ».
Li tot familie, in quel Abram, installa se in li nord del país, in Charan. Ti unesim
movement ducte les aproximar se al loc del nassentie del homanitá. Ili separa del grand cités
ja mult populat e ja mult rebel del planicie fertil e prosper.
Gen.11:32 : « Li dies de Térach esset ducent quin annus; e Térach morit in Charan. ».
Nascet in 1878, Térach mori in li etá de 205 annus in 2083.
Al fine del studie de ti capitul, notabilmen que li projecte por reducter li témpor de
vive til 120 annus es in bon via de success. Inter li « 600 annus » de Sem e li « 148 annus » de
Nachor o li « 175 annus » de Abraham, li reduction del vive es evident. In circa 4 secules plu
tard, Moïse va viver durante exactmen 120 annus. Li númere mentionat per Deo va esser
atinget quam un model complet.
In li experientie de Abraham, Deo monstra quo il es pret far self por redimer li vive de
su electes, queles il selecte inter omni su homan creaturas secun que ili conserva de il, su
image. In ti historic scene, Abraham es Deo quam Patre, Isaac, Deo quam Filio, e li
acomplissement va esser fat in Jesus-Christ, e sur su voluntari sacrifice va nasser li nov
aliantie.
Genese 12
Li separation del familie terren
Gen.12:1 : « YaHWéH dit a Abram: Vade ex tui país, ex tui patria, e ex li dom de tui
patre, al país quel yo va monstrar te ».
Sur li ordine de Deo, Abram va lassar su familie terren, li dom de su patre, e noi deve
vider in ti ordine li sens spiritual quel Deo ha dat in Gen.2:24, a su paroles quel dit: « Pro to li
mann va lassar su patre e su matre, e va atachar se a su marita, e ili va devenir un sol
carne ». Abram deve « lassar su patre e su matre » por intrar in li rol spiritual profetic del
Crist por quel solmen « li Sposa », su assemblé de electos, importa. Li carnal ligamines es
obstacules al spiritual avansament quel li electes deve evitar, por successar in far, in un
simbolic image, « un sol carne » con Jesus-Crist li Deo creator YaHWéH.
Gen.12:2 : « Yo va far de te un grand nation, e yo va benedir te; yo va far tui nómine
grand, e tu va esser un fonte de benediction ».
Abram va devenir li prim del Patriarches del Bible, reconosset del monotheistes quam
li « patre del credentes ». It es anc in li Bible, li prim servitor de Deo de qui li detallies de su
vive va esser longmen sequet e revelat.
Gen.12:3 : « Yo va benedir ti qui te beni, e yo va maledir ti qui te maledi; e omni
families del terra va esser benedit in te ».
Li viages e li rencontres de Abram va aportar li proves e ja in Egipte quande Faraon
volet cohabitar con Sarai, credente que ella esset su sestra secun to quo Abram dit por
proteger su vive. In un vision, Deo ha fat le saver que Sara esset li marita de un profeta e il ha
quasi morit pro to.
Li duesim parte de ti vers, « omni families del terra va esser benedict in te », va trovar
su acomplissement in Jesus-Crist, filio de David del tribu de Juda, filio de Israel, filio de
Isaac, filio de Abram. It es sur Abram que Deo va construir su du successiv aliances quel
presenta li normes de su salvation. Nam ti normes deve evoluer por passar del tip simbolic al
tip real; secun que li peccator vive ante Crist o pos il.
Gen.12:4 : « Abram departit, quam YaHWéH hat dit a il, e Lot departit con il. Abram
esset de settant-cinc annus quande il forlasset Charan. ».
A 75 annus, Abram ja have un long experientie del vive. On deve aquisir ti experientie
por audir e serchar Deo; quo eveni pos haver decovrit li maledictiones del homanité separat de
il. Si Deo vocat le, it es pro que Abram serchat le, do, quande Deo revela se a le, il hasta
obedir le. E ti salutar obedientie va esser confirmat e memorat a su filio Isaac in ti versu citat
in Gen.26:5 : « proque Abraham obedit a mi voce, e observat mi ordines, mi comandas, mi
statutes e mi leges ». Abram ne posset gardar ti cose solmen si Deo les ha presentat a il. Ti
testimonie de Deo revela nos que mult cose ne mentionat in li Bible ha esset acomplisset. Li
Bible monstra nos solmen un resumé del long existenties del homan vies. E un vive de un
hom de 175 annus, sol Deo posse dir quo it ha vivet minute pos minute, seconde pos seconde,
ma por nos, un resumé del essential cose sufici.
Talmen, li benediction de Deo dat a Abram reposa sur su obedientie, e tot nor studie
del Bible e su profeties vell esser van si noi ne comprende li importantie de ti obedientie pro
que Jesus-Christ ha dat nos li su quam exemple, dicente in Joan 8:29: « Ti qui ha inviat me es
con me; il ne ha lassat me sol, pro que yo sempre fa quel es agreabil a il ». It es li sam con
quelcunc; omni bon relation es obtenet per far « quel es agreabil » a ti o ta a qui on vole
pleser. Pro to, li fide, o li ver religion, ne es un cose complex, ma un simplic tip de relation
rendet agreabil a Deo e a se self.
In nor fine del témpor, li signe quel emerge es ti del desobedientie del infantes vers lor
genitores e vers li national autoritás. Deo organisa ti coses por far descovrir al adultes rebelle,
ingrat o indifferent vers le, quo il ipse experientia pro lor malicie. Talmen, li actiones creat de
Deo hurla mult plu fort quam li critas e discurses, por expresser su just indignation e su just
reproches.
Gen.12:5 : « Abram prendet Saraï, su marita, e Lot, filio de su fratre, con omni li
posesiones quel ili possedet e li servitores quel ili aquisit in Charan. Ili departet por ear al
lande de Canaan, e ili arivat in li lande de Canaan ».
Charan trova se al nord-ost de Canaan. Abram do dirige se desde Charan vers li west e
poy vers li sud, e il entra in Canaan.
Gen.12:6 : « Abram percurret li país til li loc nominat Sichem, til li querces de Moré.
Li Canaanites esset tunc in li país ».
Esque on deve rememorar it ? « Li Canaanites » es gigantes, ma qualmen esset Abram
self ? Pro que li diluvie esset ancor tre proxim e Abram posset tre bon haver li grandore de un
gigante. Quande il entra in Canaan, il ne signala li presentie de ti gigantes, quo es logic si il es
ancor self in ti norme. Descendente vers li sud, Abram trapassa li actual Galilea e ariva in li
actual Samaria, a Sichem. Ti terre de Samaria va esser un loc privilegiat de evangelisation per
Jesus-Christ. Ta, il va trovar li fide in li « Samaritana » e su familie, u, por li unesim vez, a lor
grand surprise, un judeo ha permisat se intrar.
Gen.12:7 : « YaHWéH aparit a Abram, e dit : Yo va dar ti país a tui posteritá. E
Abram constructet ta un altar a YaHWéH, qui hat aparit a il. ».
Deus selectet prim li actual Samaria por monstrar se a Abram, qui va sanctificar ti
rencontre per constructer un altar ta, un simbol profetic del cruce del suplicie de Cristo. Ti
selection sugera un ligamine al futur evangelisation del país per Jesus-Crist e su apostoles. It
es desde ti loc que Deus anuncia a il que il va dar ti país a su posteritá. Ma qual, li judic o li
cristan? Malgré li historic fatos in favor del Judes, ti promesse sembla concerner li electes de
Cristo por un acomplissement sur li nov terre ; nam li electes de Cristo es anc, secun li
principie del justification per li fide, li posteritá promesset a Abram.
Gen.12:8 : « Il transfert se de ta vers li montagne, al oriente de Bethel, e il erectet su
tendas, havente Bethel al west e Ai al oriente. Il ancor constructet ta un altare a YaHWéH, e
il invocat li nómine de YaHWéH ».
Descendente vers li sud, Abram campat in li montagne inter Bethel e Ai. Deo precisa
li orientation del du cités. Bethel significa « dom de Deo » e Abram situa it sur li west, do, in
li orientation quel va esser dat al tabernacul e al templ de Jerusalem, por que in intrar vers li
santitá de Deo, do, su dom, li oficiantes torna li dors al sol levante quel leva se al ost, li
oriente. Al oriente trova se li cité Ai de quel li radica significa: cumul de petres, ruine o coline
e monument. Deo revela nos su judicament: al oposit del intrada del electes in li dom de Deo
trova se vers li oriente solmen ruines e cumules de petres. In ti image, Abram havet li du vias
del libertá apert ante le: al west, Bethel e li vive o, al oriente, Ai e li morte. Il ja felicmen
selectet li vive con YaHWéH.
Gen.12:9 : « Abram continua su marches, avançant vers li sud ».
Nota que in ti unesim travesada de Canaan, Abram ne va a « Jébus », li nómine del
futur cité de David: Jerusalem, quel es totalmen ignorat de il.
Gen.12:10 : « Esset un famine in li land; e Abram descendet in Egypt por demorar ta,
pro que li famine esset grand in li land ».
Quam it va esser li cas, in li témpor quo Joseph, filio de Jacob, Israel, va devenir li
unesim vezir de Egipte, it esset li famine quel ductet Abram a Egipte. Li experienties qu'il
vivet ta es relatet in li sequent versetes de ti capitul.
Abram es un hom pacific e mem timid. Timente que on va ocider le por prender su
marita Saraí, quel esset tre bell, il decidet presentar la quam su sestra, un demi-veritá. Per ti
stratagema, li Faraon esset favorabil a le e covrit le de richeses quel va dar le opulentie e
potentie. Pos obtener to, Deo frappa li Faraon per plagas e il aprende que Saraí es su marita. Il
forjeta tande Abram, qui quitta Egipte rich e potent. Ti experientie profetisa li séjour del
Hebreos, queles, pos haver esset li sclaves de Egipte, va quitar it portante su aur e su richeses.
E ti potentie va esser tre util a le bentost.
Genese 13
Li separation de Abram e Lot
Retornante ex Egipte, Abram, su familie e Lot, su nevo, reveni a Bethel al loc u il hat
erectet un altar por invocar Deo. Quande ili omnes trova se in ti loc situat inter Bethel e Ai,
inter « li dom de Deo » e li « ruine ». Pro querelles inter lor servitores, Abram separa se de
Lot, a qui il da li election del direction quel il desira prender. E Lot profita de it por selecter li
plan e su fertilitá promittent prosperitá. Li versu 10 precisa: « Lot levat li ocules, e videt tot li
planura del Jordan, quel esset totalmen arrosat. Ante que YaHWéH destructet Sodom e
Gomorra, it esset, til Tsoar, quam un jardin del Etern, quam li land de Egipte. ». Per far to, il
selecte li « ruine » e va decovrir it quande Deo va frappar per li foy e li sulfre li cités de ti
valle hodie parcialmen covrit del « Mort Mar »; punition a quel il va escapar con su du filias,
gratias al misericordie de Deo qui va inviar du angeles por prevenir le e far le departir de
Sodom u il va habitar. Noi lee in li versu 13 : « Li homes de Sodom esset mal, e grand
peccatores contra YaHWéH. ».
Abram resta do ipse, proxim Bethel, « li dom de Deo » in li montania.
Gen.13:14 til 18 : « YaHWéH dit a Abram, pos que Lot hat separat se de il: Leva tui
ocules, e, del loc u tu es, regarda vers li nord e li sud, vers li orient e li occident; nam tot li
land quel tu vide, yo va dar it a te e a tui posteritá por sempre.Yo va far tui posteritá quam li
polvere del terre, talmen que, si quelcun posse contar li polvere del terre, tui posteritá anc va
esser contat. Leva te, percurre li land in su longore e in su largore; nam yo va dar it a
te. Abram levat su tendes, e venit habitar inter li quercos de Mamre, quel es proxim Hebron.
E il constructet ta un altare a YaHWéH».
Pos har lassat li selection a Lot, Abram recive li parte quel Deo vole dar le e ta ancor,
il renova su benedictiones e su promesses. Li comparation de su «posteritá» con li «polvere
del terre», origine e fine del anim human, corpe e spirit, secun Gen.2:7, va esser confirmat per
tis del «stelles del ciel » in Gen.15:5.
Genese 14
Li separation per li potentie
Quat reyes venit del oriente por far li guerre al quin reyes del valle u es situat Sodom
in quel Lot habita. Li quin reyes es victet e captivat, sam quam Lot. Avigilat, Abram veni a su
auxilie e il libera omni hostages. Observa li interesse del sequent versete.
Gen.14:16 : « Il retornat omni richesse; il anc retornat Lot, su fratre, con su
possessiones, e anc li féminas e li population ».
In realitá, solmen por Lot Abram intervenit. Ma in li racontation, Deo celat ti realitá
por mentionar su reproche vers Lot, qui fat li mal selection de habitar in li cité del malicos.
Gen.14:17 : « Pos que Abram revenit victoriosi contra Kedorlaomer e li reyes quel
esset con le, li rey de Sodom egresset a su incontra in li valle de Schawéh, quel es li valle del
rey ».
Li victor deve esser gratiat. Li parol « Shawéh » significa: planura; precismen, to quo
seductet Lot e influet su selection.
Gen.14:18 : « Melchisedek, rey de Salem, fat aportar pane e vin: il esset sacerdote del
Deo Altissim ».
Ti rey de Salem esset « sacrificator del Deo Altissim ». Su nómine significa: « mi Rey
es Justicie ». Su presentie e su intervention aporta li prova de un continuitá del culte del ver
Deo sur li terre desde li fine del diluvie quel ancor resta tre present in li pensas del homes del
epoca de Abram. Ma ti adoratores del ver Deo ignora omnicos pri li projecte de salvation quel
Deo va revelar per li experienties profetic vivet de Abram e su descendentes.
Gen.14:19 : « Il benedixit Abram, e dit : Benedit eset Abram per li Deo Altissim,
mastro del ciel e del terre ! »
Li benediction de ti oficial representante de Deo confirma ancor li benediction quel
Deo ha dat directmen in person a Abram.
Gen.14:20 : « Benedit eset li Deo Altissim, qui ha livrat tui enemicos inter tui manus !
E Abram le donat li decim de omnicos ».
Melchitsédek benedice Abram ma il garda se bon de atribuer li su victoria; il atribue it
al « Deo Altissim quel ha livrat su enemicos inter su manus ». E noi have un exemple concret
del obedientie de Abram al leges de Deo proque il « donat li decim de omnicos » a
Melchitsédèk quel nómine significa: « Mi Rey es Justicie ». Ti lege del decime ja existet
desde li fine del diluvie sur li terre e probabilmen, mem ante li « diluvie ».
Gen.14:21 : « Li rey de Sodom dit a Abram: Da me li persones, e prende por te li
richesse ».
Li rey de Sodom es debitabil vers Abram, qui ha liberat su gente. Anque il vole payar
regalmen su servicie.
Gen.14:22 : « Abram respondet al rey de Sodom: Yo leva li manu vers YaHWéH, li
Deo Altissim, mastro del ciel e del terre: »
Abram profita del situation por rememorar al rey perversi li existentie de « YaHWéH li
Deo Altissim », li sol « Mastro del ciel e del terre » ; quo fa de il, li sol possessor de omni
richesse quel li rey obtene per su malitá.
Gen.14:23 : « yo ne va prender nequó de to quo es tui, ne mem un fil, ne un cordon de
un soliere, por que tu ne va dir: Yo ha enrichit Abram. Nequó por me! »
In ti atitude, Abram testifica al rey de Sodom que il ha venit in ti guerre solmen por
salvar su nevo Lot. Abram condamna, quam Deo, ti rey qui vive in li mal, li perversion e li
violentie. E il fa it clar a le per refusar su richeses indignmen obtenet.
Gen.14:24 : « Solmen, quo li yun mannes ha manjat, e li parte del homes qui ha
marchat con me, Aner, Eschcol e Mamré : ili va prender lor parte ».
Ma ti election de Abram concerne solmen il, li hom servitor de Deo, e su servitores
posse prender lor parte del proposit richesse.
Genese 15
Li separation per li aliantie
Gen.15:1 : « Pos ti eventes, li parol de YaHWéH esset adressat a Abram in un vision, e
il dit : Abram, ne time ; yo es tui scut, e tui recompense va esser tre grand ».
Abram es un hom pacific qui vive in un munde brutal, do anc in un vision Deo, su
amico YaHWéH, veni tranquilizar le: « yo es tu scut, e tui recompense va esser tre grand ».
Gen.15:2 : « Abram respondet: Senior YaHWéH, quo tu va dar me? Yo va sin infantes;
e li heredero de mi dom, it es Éliézer de Damasco ».
Desde long témpor, Abram sufra pro que il ne ha posset esser patre pro li sterilitá de
Saraï su legit sposa. E il save que a su morte, un proxim parent va heritar su avises: « Éliézer
de Damas ». Notam per li passu quant ancian es ti cité « Damas » in Siria.
Gen.15:3 : « E Abram dit: Ecce, tu ne ha dat me un posteritá, e ti qui ha nascet in mi
dom va esser mi heredero. ».
Abram ne comprende li promesses fat por su posteritá pro que il ne have un, essente
sin infantes.
Gen.15:4 : « Tunc li parol de YaHWéH esset adressat a il talmen : It ne va esser il qui
va esser tui heredero, ma it va esser ti qui va exir de tui entrailles qui va esser tui heredero ».
Deo anuncia a il que il va devenir realmen patre de un infante.
Gen.15:5 : «E pos ducter il ex, il dit : Regarda vers li ciel, e conta li stelles, si tu posse
contar les. E il dit a il : Tal va esser tui posteritá».
In li ocasion de ti vision dat a Abram, Deo revela nos un clave simbolic del
signification quel il da spiritualmen al parol « stella ». Citet originalmen in Gen.1:15, « li
stella » have li rol, « de illuminar li terre » e ti rol es ja ti de Abram quel Deo ha vocat e
separat por ti scope, ma it va esser anc ti de omni credentes qui va reclamar su fide e su
servicie por Deo. Notar que secun Dan.12:3, li statu « de stelles » va esser dat al electes in lor
intrada in li eternitá: « Ti qui va har esset intelligent va briliar quam li splendore del ciel, e ti
qui va har docet li justicie, al multitudine va briliar quam li stelles, por sempre e in
perpetuitá ». Li image de « li stelle » es simplicmen atribuet a les pro lor selection per Deo.
Gen.15:6 : «Abram credet in YaHWéH, e it esset imputat a il quam justicie».
Ti curt versu constitue li oficial element del definition del fide e del principie del
justification per fide. Nam li fide ne es altricos quam li justificat, clarificat e dign confidentie.
Li confidentie in Deo es legitim solmen in clarificat conossentie de su volentie e omnicos quel
es agreabil a il, sin quo it deveni illegitim. Li confidentie in Deo consiste a creder que il beni
solmen tis qui obedi a il, secun li exemple de Abram e li perfect exemple de Jesus-Crist.
Ti judicie de Deo pri Abram profetisa ti quel il va portar pri omnes qui va acter quam
il, in li sam obedientie al veritá divin proposit e exijet in lor témpor.
Gen.15:7 : « YaHWéH dit ancor a il: Yo es YaHWéH, qui ha fat te exir de Ur in
Chaldéa, por dar te in possession ti país ».
In preamble del presentation de su aliantie con Abram, Deo memorisa a Abram que il
ha fat le exir de Ur in Chaldéa. Ti formule es format secun li presentation del unesim del «
deci comandes » de Deo citat in Exo.20:2 : « Yo es YaHWéH, tui Deo, qui ha fat te exir del
land de Egiptia, del dom de servitude ».
Gen.15:8 : « Abram respondet : Senior YaHWéH, per quo yo va saver que yo va
posseder it? »
Abram demanda un signe a YaHWéH.
Gen.15:9 : « E YaHWéH dit a il : Prende un vacca de tri annus, un capra de tri annus,
un ariete de tri annus, un turture e un yun columbe ».
Gen.15:10 : « Abram prendet omni ti animales, lescet les in du partes, e placat
chascun pezze un contra li altri; ma il ne dividet li avies ».
Li response dat per Deo e li action de Abram besona un explication. Ti ceremonie
sacrificial base se sur li idé del parte quel concerne ambi partes quel obliga se in un aliantie, to
es: fat part a du. Li animales secat per li medie simbolisa li córpor de Cristo quel, fat un, va
esser partet spiritualmen inter Deo e su electes. Li oves es li image del hom e de Cristo, ma li
avies ne have ti image del hom quel va esser Cristo inviat per Deo. Pro to, in simbol celestial,
ili aparí in li aliantie ma ne es secat. Li expiation del peccat per Jesus va esser favorabil
solmen al electes terrestri, ne al angeles celestial.
Gen 15:11: « Li avies de preda abatet se sur li cadavres; e Abram les chassat ».
In li project profetiat per Deo, solmen li cadavres del malicosi e rebelles va esser livrat
quam nutriment al avies de preda al retorn in glorie del Christ salvator. In li témpor del fine, ti
sorte ne va concerner tis qui fa un aliantie con Deo in Christ e per su leges. Nam li cadavres
del animales talmen exposit es de un grand sanctitá por Deo e por Abram. Li geste de Abram
es justificat pro que li factes ne deve falsar li profetie quel concerne li sorte futur e final del
sanctitá del Christ.
Gen.15:12 : « Al sunset, un profund somn cade sur Abram; e ecce, un terror e un
grand obscuritá veni assalir le ».
Ti somn ne es normal. It es un « profund somnie », quam ti in quel Deo plongeat
Adam por formar un fémina, su « auxilie », ex un de su costas. In li cadre del aliantie quel il
conclude con Abram, Deo va revelar le li sensu profetic dat a ti « auxilie » quel va esser li
object del amor de Deo in Crist. In facte, solmen in aparentie, Deo fa it morir por intrar in su
presentie etern anticipante talmen su intrada in li etern vive, o in li ver vive, secun li principie
que null hom posse vider Deo e viver.
Li « grand obscuritá » significa que Deo rende it cec vers li terren vive por constructer
in su mente virtual images con caracter prophetic quel include li aspecte e li presentie de Deo
self. Talmen immerset in li obscuritá Abram senti un legitim « terror ». Plu, ti-ci sublinea li
redactabil caracter del Deo creator quel parla a le.
Gen.15:13 : « E YaHWéH dit a Abram : Save que tui descendentes va esser foresteros
in un land quel ne va esser a les; ili va esser subjugat, e on va opresser les durant quarant
annus. ».
Deo anuncia a Abram li futur, li destin destinat a su descendentes.
« tui descendentes va esser foresteros in un land quel ne va esser de ili » : it es pri
Egipte.
« ili va esser subjugat ta » : al change de un nov Faraon quel ne hat conosset
Joseph, li Hebreo devenit grand visir de su antecessor. Ti servitú va evenir in li témpor de
Moses.
« e on va opresser les durant quarant annus » : It ne es solmen li egiptian
oppression, ma plu largmen li oppression quel va tocar li descendentes de Abram til quande ili
va posseder in Canaan, lor national terre promisset per Deo.
Gen.15:14 : « Ma yo va judicar li nation a quel ili va esser subjugat, e tunc ili va
sortir con grand richesse ».
Li nation visat es nu solmen Egiptu, quel ili va lassar portante, efectivmen, omni su
richesse. Note que in ti versu, Deo ne atribue a Egiptu « li oppression » mentionat in li
precedent versu. To confirma li facte que li « quarcent annus » mentionat ne es aplicabil
solmen a Egipte.
Gen.15:15 : « Tu va ear in pace a tui patres, tu va esser enterrat pos un felic oldesse ».
Omno va esser completat quam Deo ha anuncat it a il. Il va esser enterrat in Hebron in
li caverne de Macpéla sur un terre comprat per Abram durant su vive de un Hittite.
Gen.15:16 : « In li quaresim generation, ili va revenir ci; nam li iniquitá del
Amoreanes ancor ne ha atinget su culmination ».
Inter li Amoréos, li Héthiens have bon relationes con Abram, quel ili considera quam
un representante del grand Deo. Pro to ili consente vendir li terre por su tombe. Ma in « quar
generationes » o « quarcent annus », li situation va esser diferent e li popules canaanan va har
atinget li limite del rebellion ne supportat per Deo, e ili va esser totmen anihilat por lassar lor
terre al Hebreos, qui va far it lor sol national.
Por plu bon comprender ti projecte fatal por li Cananeanes, on deve memorar que Noé
hat maledit Canaan, qui esset li unesim filio de su filio Cham. Li promisset terre esset do
populat per ti descendentie de Cham maledit per Noé e per Deo. Lor destruction esset solmen
un question de témpor fixat per Deo por acompleer su projectes sur li terre.
Gen.15:17 : « Quande li sole hat decendet, un profund obscuritá evenit; e ecce, un
furnasse fument e flammes passat inter li animales dividet».
In ti ceremonie, li foy allumat per li hom es prohibit. Por audaciar transgreder ti
principie, li du filios de Aaron va esser un die consumat per Deo. Abram hat demandat un
signe a Deo e ti-ci veni sub li forme del foy celestial quel passa inter li animales secat in du. It
es per ti maniere que Deo testimonia por su servitores qual li profeta Elías avan li profetas del
Baals, subtenet del reyessa foren e marita del rey Achab, nominat Jezabel. Su altar inundat in
aqua, li foy inviat per Deo va consumer li altar e li aqua preparat per Elías, ma li altar del fals
profetas va esser ignorat per su foy.
Gen.15:18 : « In ti die, YaHWéH fat un aliantie con Abram, e dit: Yo da ti land a tui
posterité, desde li fluvie de Egipte til li grand fluvie, li fluvie Euphrate, »
In fine de ti capitul 15, ti verset confirma it, su principal tema es efectivmen ti de li
aliantie quel separa li electet del altri homes por que ili partipreni ti aliantie con Deo e
servir le.
Li limites del terre promesset al Hebreos superpassa tis queles li nation va ocupar pos
li conquesta de Canaan. Ma Deo include in su oferta li imens desertes de Siria e Arabia quel
junta se a « l’Euphrate » vers li orient e anc li desert de Shur quel separa « l’Egypte » de
Israel. Inter ti desertes, li terre promesset prende li aspecte de un jardin de Deo.
In spiritual profetic lectura, li « fluvies » simbolisa populos, do Deo posse prophetar
pri li posteritá de Abram, to es, pri Christ qui va trovar su adoratores e electes ultra Israel e
Egiptia, al west in « Europa » simbolisat in Apocalipse 9:14 sub li nómine del « grand fluvie
Euphrate ».
Gen.15:19 : « li país del Kenites, del Kenizites, del Kadmonites, »
Gen.15:20 : « del Hittites, del Perizites, del Rephaim, »
Gen.15:21 : « del Amorites, del Canaanites, del Girgashites e del Jebusites ».
In li epoca de Abram, ti nómines designa li families assemblat in cités quel composa e
popula li terre de Canaan. Inter les, es li Rephaim qui va conservar plu quam li altris li norma
gigantesc del antediluvianes quande Josué va prender li territoria « quar generationes » o
« quarcent annus » plu tard.
Abram es li patriarca del du aliantes del projecte de Deo. Su descendentie per li carne
va generar mult descendentes queles nase in li popul electet de Deo, ma ne electet per il. Pro
to, ti prim aliantie basat sur li carne deforma su projecte de salvation e confus su
comprension, nam li salvation va solmen depender del acte de fide in li du alianties. Li
circumcision del carne ne salvat li hom hebreu mem si it esset exiget de Deo. To quo permitte
le esser salvat, esset su ovres obedient quel revelat e confirmat su fide e su confidentie in Deo.
E it es li sam cose quel conditiona li salvation in li nov aliantie, in quel li fide in Christ es
rendet vivent per li ovres de obedientie al commandmentes, al ordonanties e al principies
divin revelat de Deo, in li tot Biblie. In un relation con Deo complet, li instruction del littere
es illuminat per li intelligentie del spiritu; pro to Jesus dit: « li littere mortifica, ma li spirit
vivifica ».
Genese 16
Li separation per li legitimité
Gen.16:1 : « Sarai, fémina de Abram, ne hat dat le infantes. Ella hat un serva
Egyptan, nominat Agar ».
Gen.16:2 : « E Sarai dit a Abram: Vide, YaHWéH ha rendet me steril; veni, yo peti, a
mi serva; forsan yo va haver infantes per la. Abram audit li voce de Sarai ».
Gen.16:3 : « Tande Saraï, fémina de Abram, prendet Agar, li Egiptian, su serva, e
donat la quam fémina a Abram, su marito, pos que Abram hat habitat deci annus in li país de
Canaan. ».
It es facil por nos criticar ti desfelici election pro li initiative de Saraï, ma regarda li
situation qual it esset presentat al benedet cuple.
Deo hat dit a Abram que un infante vell nascar ex ses su ventre. Ma il ne hat parlat a le
pri Saraï su marita, qui esset steril. Plu, Abram ne questionat su Creator por obtener plu
precises informationes pri su anuncies. Il expectat que Deo vell parlar a le secun su sovran
volentie. E ci noi deve comprender que ti manca de explication justmen hat li scope de
provocar ti homan initiative per quel Deo crea un vis-a-vis illegitim in li plan del promesse
del benediction, ma util, por plazzar in fronte del futur Israel constructet sur Isaac, un bellicos
e contestant concurrentie, adversario e mem inimico. Deo hat comprendet que ultra li du vias,
li bon e li mal, plazzat ante li electiones del hom, « li carotte e li baston » esset tam necessi li
un quam li altri, por far avansar « li asino » recalcitrant. Li nassentie de Ismael, anc filio de
Abram, va favorisar li formation del arab baston til su ultim forme historic, religiosi, li islam
(li submission; un ironie por ti popule naturalmen e hereditarmen rebel).
Gen.16:4 : « Il eat vers Agar, e ella devenit gravid. Quande ella videt se gravid, ella
regardat su mastro con despecte. ».
Ti actitude despectuosi de Agar, li egyptana vers su mastro caracterisa ancor hodie li
popul arab musulman. E per far to, ili ne es completmen errat pro que li munde occidental ha
despectat li grand privilegie haver esset evangelisat in li nómine del divin Christ Jesus.
Talmen que ti fals religion arab continua proclamar que Deo es grand quande li west l'ha
efacat del registres de su pensas.
Li image dat in ti versu depinge li exact situation de nor fine-tempe, pro que li
occidental christianitá, mem deforma, quam Saraí ne plu parturit filios e it enfonse se in li
spiritual sterilité del tenebres. E li dit di: in li land del ciec, li un-ocul es reyes.
Gen.16:5 : « E Saraí dit a Abram: Li insult quel es fat a me cade sur te. Yo ha mettet
mi serva in tui sin; e quande ella videt que ella esset gravid, ella regardat me con despect.
Que YaHWéH es judic inter me e te! »
Gen.16:6 : « Abram respondet a Saraï : Ecce, tui serva es in tui potentie, age vers la
qualmen tu va trovar bon. Tande Saraï maltratet la; e Agar fugit for de la. ».
Abram assume su responsabilitá, e il ne reprocha a Saraï esser li inspirator de ti
ínlegitim nativitá. Talmen, desde li comense, li legitimité impone su leges al ínlegitimité e
secun ti lecion, de nu li maritages va unir solmen persones del sam proxim familie til in li
Israel del futur e su national forme obtenet pos li exisse del Egypte sclavistic.
Gen.16:7 : « Li ange de YaHWéH trovat la proxim un fonte de aqua in li desert,
proxim li fonte quel es sur li via de Schur ».
Ti direct exchange inter Deo e Agar es possibil solmen pro li benedict statu de Abram.
Deo trova la in li desert de Schur quel va devenir li habitat del arabes nomad qui habita sub
tendes in constant sercha de nutriment por lor oves e cameles. Li fonte de aqua esset li medie
de survival de Agar e ella incontra li «fonte del aquas del vive», quel veni a la por la
encourajar acceptar su statu de servitor e su prolific destin.
Gen.16:8 : « Il dit : Agar, servante de Saraï, de u veni tu, e a u va tu? Ella respondet :
Yo fui for de Saraï, mi mastressa ».
Agar responde al du questiones : a u va tu? Responde : Yo fui. De u veni tu? Responde
: de apu Saraï, mi mastressa.
Gen.16:9 : « Li angele de YaHWéH dit la : Retroveni a tui mastressa, e humilia te sub
su manu ».
Li grand judicator ne lassa la li election, il ordona li retorn e li humilitá, pro que li ver
problema esset causat per li despecte monstrat a su mastressa qui, extra su sterilítá, resta su
legitim mastressa e deve esser servit e respectat.
Gen.16:10 : « Li ange de YaHWéH dit a le: Yo va multiplicar tui posteritá, e it va
esser tant numerosi que on ne va posser contar it ».
YaHWéH l’encorage per ofrir un « carotte ». Il promesse a le un posteritá « tant
numerosi que on ne posse contar les ». On ne deve errar se, ti multitudine va esser carnal e ne
spiritual. Nam li oracules de Deo va esser portat til li instauration del nov aliantie, solmen per
li Hebreic descendentes. Ma naturalmen, omni sincer arab posse intrar in li aliantie de Deo per
acceptar su normes scrit per li Hebreos in li Bible. E desde su aparition, li Coran musulman ne
responde a ti criterie. It acusa, critica e deforma li veritás biblic autentificat per Jesus-Crist.
Reprenente por Ismael li expression ja usat por Abram, « tant numerosi qu'on ne va
posser contar it », noi comprende que it es solmen human proliferationes e ne electes selectet
por li etern vive. Li comparationes proposit per Deo es sempre sub conditiones quel deve
esser plenat. Exemple: li « stelles del ciel » concerne omni religiosi activitá quel consiste a
« clarar li terre ». Ma de quel luce? Solmen li luce del veritá legitimat per Deo fa un « stelle »
dign de « brillar por sempre » in li cieles, secun Dan.12:3, pro que ili va har
esset realmen « inteligent » e va har realmen « instruet li justicie » secun Deo.
Gen.16:11 : « Li ange de YaHWéH dit la: Ecce, tu es gravid, e tu va parturir un filio, a
qui tu va dar li nómine Ismaël; proque YaHWéH ha audit te in tui afliction ».
Gen.16:12 : « Il va esser quam un asín salvage; su manu va esser contra omnes, e li
manu de omnes va esser contra le; e il va habitar vis-a-vis de omnes su fratres ».
Deu compara Ismaël, e su descendentie arab, a un « salvatge asne », li animal conosset
por su caracter recalcitrant e obstinat; e plu, brutal proque dit « salvatge ». It do ne lassa se do
domar, ni domesticar, ni amadouar. In curt, it ne ama e ne lassa se amar, e it porta in su genes
un heredité aggressiv vers su propri fratres e li foresteros. Ti judicie stabilisset e revelat per
Deo es de un grand importantie, in ti témpor del fine, por comprender li rol punitori, por Deo,
del religion del islam quel ha esset combatet del fals cristianisme in li témpor u li « lúmine »
cristian ne esset solmen « tenebres ». Desde su retorn al sol de su ancestres, Israel ha devenit
denov su objectiv, sam quam li west nominat christian e protectet del american potentie, quel
ili nómina, sin tro mult errar, « li grand Satan ». It es ver que un litt « Satan » posse
recomosser « li grand ».
Per far nassenter Ismael, nómine quel significa « Deo ha exaudit », li infante del
dispute, Deo crea un separation suplementari in li med familie de Abram. It veni adjunter se
al malediction del lingues creat in li experientie Babel. Ma si il prepara li metoda de punition,
it es pro que il save in avans li rebelle conduida del homes in su du successiv aliances til li
fine del munde.
Gen.16:13 : « Ella nominat Atta El roi li nómine de YaHH quel hat parlat a la;
nam ella dit: Esque yo ha videt alcun ci, pos que il ha videt me? »
Li nómine Atta El roí significa: Tu es li Deo vidente. Ma ja, ti initiative donar a Deo
un nómine es un outrage vers su superioritá. Li reste de ti verset traductet in mult maneres
diferent se resume in ti pensa. Agar ne reveni ex it. Ella, li litt serva ha esset li objecte del
atention del grand Deo creator qui vide li destine e revela it. Pos ti experientie quo posse ella
timor?
Gen 16:14 « Pro to on ha nóminat ti pute li pute de Lachaï roi; it es inter Kades e
Bared. ».
Li terrestrial locs u Deo ha manifestat se es prestigiosi ma li honores quel li homes les
rende es sovent causat per lor idolatric spirit, quo ne reconcilia les con Il.
Gen 16:15 « Agar parturit un filio a Abram; e Abram donat li nómine Ismael al filio
quel Agar parturit le. ».
Ismaël es vermen li fil autentic de Abram, e precipue su unesim infante a quel il va
naturalmen atachar se. Ma il ne es li fil del promesse anunciat per Deo antey. Tamen selectet
per Deo, li nómine « Ismaël » quel es dat a il o « Deo ha exaudit » reposa sur li afliction de
Agar ante omnicos, victime del decisiones prendet per su maitresse e su mastro. Ma in un
duesim sensu, it reposa anc sur li erra de Abram e Saraï creder momentanmen que ti fil
conceptet per Agar, li Egiptian, esset li confirmation o, « li exaudition », e li acomplissement
del anuncie de Deo. Li erra va haver consequenties sanglant til li fine del munde.
Deo ha intrat in li lude del pensa human e por le li essential es acompletat: li infante
del dispute e del separation conflictual es vivent.
Gen.16:16 : « Abram esset de ottant-six annus quande Agar parturit Ismaël a
Abram ».
« Ismaël » do nascet in 2034 (1948 + 86) quande Abram esset de 86 annus.
Genese 17
Li separation per li circumcision: un signe in li carne
Gen.17:1 : « Quande Abram esset de nonant-nov annus, YaHWéH aparit a Abram, e
dit a il: Yo es li Deu omnipotent. Marcha ante mi facie, e es integri ».
In 2047, evante 99 annus e Ismaël 13 annus, Abram esset visitat in spiritu per Deu, qui
presentat se a il por li unesim vez sub li titul « Deo omnipotent ». Deu prepara un action quel
va revelar ti caracter « omnipotent ». Li aparition de Deu es precipue verbal e auditiv, pro que
su glorie resta invisibil, ma un simil image de su person posse esser videt sin morir.
Gen.17:2 : « Yo va stabilir mi covenant inter me e te, e yo va multiplicar te
infinitmen ».
Deo renova li promesse de su multiplication, precisant ti vez « infinitmen » o quam « li
polvere del terre » e « li stelles del ciel » que « nequi posse contar ».
Gen.17:3 : « Abram cadet sur su visage; e Deo parlat a il, dicente: »
Realisant que ti quel parla a il es li « Deo omnipotent », Abram cade sur su visage por
ne regardar Deo, ma il asculta su paroles quel encanta su tot anima.
Gen.17:4 : « Ecce mi aliança, quel yo fa con te. Tu va devenir patre de un multitudine
de nationes. »
Li aliança fat inter Deo e Abram es ti die fortificat: « Tu va devenir patre de un
multitudine de nationes ».
Gen.17:5 : « On ne va plu nominar te Abram; ma tui nómine va esser Abraham, pro
que yo fa de te patre de un multitudine de nationes. »
Li change del nómine de Abram a Abraham es decisiv e in su témpor Jesus va far li
sam cose per cambiar li nómines de su apostoles.
Gen.17:6 : « Yo va far te fécond sin limite, yo va far de te nationes; e reyes va exir de
te. »
Abram es unesimli li patre del nationes arab in Ismael, in Isaac, il va esser li patre del
Hebreos, li filios de Israel; e in Madian, il va esser li patre del descendentes de Madian; che
qui Moises va trovar su marita Séphora filia de Jéthro.
Gen.17:7 : « Yo va stabilir mi alianca inter me e te, e tui descendentes pos te, secun
lor generationes: it va esser un alianca perpetui, in virtú de quel yo va esser tui Deo e tis de
tui posteritá pos te ».
Deu selecte subtilmen li paroles de su alliantie quel va esser « perpetui » ma ne etern.
To significa que li alliantie concludet con su carnal descendentie va haver un limiteat
duration. E ti limite va esser atinget quande, in su unesim venida e su human incarnation, li
divin Cristo va stabilir sur su voluntari expiatori morte, li base del nov alliantie quel va haver,
it, etern consequenties.
A ti stadie, on deve comprender it, omni li unesim-nascet del homanes visat e nominat
desde li comense perde lor legitimité. To esset li casu de Cain, unesim nascet de Adam, de
Ismael, unesim nascet ma illegitim filio de Abram, e pos il, to va esser li casu de Esau unesim
nascet de Isaac. Ti principie del faliura del unesim nascet profetisa li faliura del carnal judic
alliantie. Li duesim alliantie va esser spiritual e va profitar solmen al pagan realmen convertit,
in despecte del deceivant aparenties causat per li fals pretensiones human.
Gen.17:8 : « Yo va dar te, e a tui descendentes pos te, li país que tu habita quam foren,
tot li país de Canaan, in possession perpetual, e yo va esser lor Deo.
Sam maniere, li país de Canaan va esser dat « in possession perpetui » to es, tam long
quam Deo va esser ligat per su alianta. E li rejection del Messie Jesus va far it null, anc, 40
annus pos ti outrage, li nation e su citá capital Jerusalem va esser destructet per li soldates
roman, e li judeus supervivent va esser disperset in li divers países del munde. Car Deo
precisa un condition del alianta : « Yo va esser lor Deo ». Do, quande quam inviat de Deo,
Jesus va esser oficialmen rejectet del nation, Deo va posser ruptir su alianca in tot legitimité.
Gen.17:9 : « Deo dit a Abraham: Tu, tu va gardar mi alianca, tu e tui descendentes
pos te, secun lor generationes ».
Ti verset torda li col a omni ti religiosi pretensiones quel fa de Deo li Deo del religios
monoteistic assemblat in li alianca oecumenic malgré lor incompatibil e oposit doctrines. Deo
es ligat solmen per su propri paroles quel exposi li bases de su alianca, un sorte de contractu
fat con ti qui obedi exclusivmen a le. Si li hom garda su alianca, il valida e prolonga it. Ma li
hom deve sequer Deo in su project constructet sur du fases successiv; li unesim essente
carnal, li duesim essente spiritual. E ti passage del unesim al duesim prova li fide individual
del homes, e in prim, tis del Judés. Per rejecter li Crist, li judic nation rupti su alianca con Deo
quel aperte li porta al paganes, e inter queles tis qui se converte al Crist es adoptet de il e
imputat quam filios spiritual a Abraham. Talmen, omni tis qui garda su alianca es carnalmen o
spiritualmen filios o filias de Abraham.
In ti versu, noi vide que Israel, li futur nómine de ti nation, have su orígine in
Abraham. Deo decide far de su descendentes un popul « separat » por un terrestri
demonstration. It ne es un popul salvate, ma li constitution de un human assemblé quel
representa li terrestrial candidates por li selection del electes salvate per li futur gratie de Deo
quel va esser obtenet per Jesus-Crist.
Gen.17:10 : « Ci es mi aliantie, quel vu va gardar inter me e vu, e tui posterité pos te:
omni mál inter vu va esser circumciset ».
Li circumcision es un signe del aliantie fat inter Deo, Abraham e su posterité, to es, su
carnal descendentie. Su debilitá es su forme colectiv quel aplica se a omni su descendentes
animat del o ne, obedient o ne. Al contra, in li nov aliantie, li selection per li sub prova
va esser experit individualmen per li electes qui va alor obtener li etern vive, li premie de ti
aliantie. On deve adjunter al circumcision un desfelici consequentie: li Musulmanes anc es
circumciset desde lor patriarca Ismael e ili da a ti circumcision un spiritual valore quel ducte
les a pretender un jure al eternité. Tamen, li circumcision have solmen carnal e perpetu
efectes, ma ne etern.
Gen.17:11 : « Vu va circumcidar; e it va esser un signe del aliança inter me e vu ».
It es efectivmen un signe del aliantie con Deo ma su eficacie es solmen carnal e li
verses 7, 8, e li verse 13 quel veni confirmar su application solmen « perpetui ».
Gen.17:12 : « Al age de ott dies, omni mascul inter vos va esser circumciset, secun vor
generationes, que it ha nascet in li dom, o que it ha esset aquisit per pecunie de omni filio de
foren, sin apartener a vor rasse ».
Ancor un cose tre astonant, ma malgré su propri caracter perpetui, it ne constitue min
un profetie quel revela li projecte de Deo del 8ème millenium. To es li rason del selection de «
ott dies », pro que li sett prim dies simbolisa li terrestri témpor del selection del electes de six
mill annus e li judicament del sett millenium. Per organisar, sur li terre, un aliantie proxim con
li judei nation e su embrion del comense, Abram, Deo revela li image del futur eternitá del
electes liberat del sexual debilitá carnal concentrat sur li prepuce amputat al mascules. Poy,
sam quam li electes va venir ex omni origines del popules del terre, ma solmen in Christ, in li
ancian aliantie, li circumcision deve esser aplicat anc al forenes quande ili vole viver con li
camp selectet per Deo.
Li principal idé del circumcision es docer que in li etern regne de Deo, li homes ne va
plu reproducer se e que li desirés carnal ne va plu esser possibil. Plu, li apostol Paul compara
li circumcision del carne del ancian alianca con ti del corde del electes in li nov. In ti
perspectiva, il sugera li puritá del carne e ti del corde quel se da a Christ.
Circumcider significa talar circum e ti idé revela que Deo vole stabilir con su creatura
un relation unic. In Deo « jelosi », il exige li exclusivitá e prioritá del amore de su electes qui
deve, si necessi, talar circum de ili li relationes human nociv por lor salvation e ruptar li ligas
con li coses e persones que noca lor relation con le. In image prophetic pedagogic, ti principie
concerne su Israel carnal, in prim, e su Israel spiritual de omni témpor qui se revela in Jesus-
Crist in su perfection.
Gen.17:13 : « On deve circumcider ti qui ha nascet in li dom e ti qui es aquisit per
pecunie ; e mi alianse va esser in vor carno un alianse perpetui ».
Deo insiste sur ti idé: posse atachar se a il li legitim infante e li il·legitim infante pro
que il profetisa talmen li du alianses de su salvatori project... Poy, li insistentie marcat per li
retorn del expression « acquetat per precio de moné » profetisa Jesus li Crist quel va esser
estimat a 30 denariés per li judéos religiosi rebel. E talmen, por 30 denariés, Deo va ofrir su
vive human in redemption del elect judéos e paganés in li nómine de su sant alianse. Ma li
natura « perpetual » del signe del circumcision es rememorat e li precisation « in vor carne »
confirma su caracter temporari. Pro que ti alianse quel comensa ci va haver un fine quande li
Messie va presentar se « por finir li peccatu », secun Dan.7:24.
Gen.17:14 : « Un mascul incircumcis, quel ne va esser circumcis in su carne, va esser
exterminat del medie de su popul: il va violar mi aliantie »
Li respecte del regules fixat per Deo es tre stricte e ne admisse alcun exception pro que
lor transgressiones deforma su projecte profetic, e il va monstrar per impedir Moises intrar in
Canaan que ti-ci culpa es tre grand. Li incircumcis de carne ne es plu legitim a viver in li
judeic popul terren quam li incircumcis de corde vell esser in li futur etern regne celestial de
Deo.
Gen.17:15 : « Deo dit a Abraham: Tu ne va plu dar a Sarai, tui fémina, li nómine de
Sarai; ma su nómine va esser Sara ».
Abram significa patre de un popule ma Abraham significa patre de un multitud.
Samanimen, Sarai significa nobil ma Sara significa princessa.
Abram es ja patre de Ismael, ma li change de su nómine Abraham es justificat pri li
multiplication de su posterité in Isaac li fil quel Deo va anuncar le, ne pri Ismael. Por li sam
rason, li steril Sarai va procrear e parter per Isaac su fil de multitudes e su nómine deveni
Sara.
Gen.17:16 : « Yo va benir la, e yo va dar te un filio de ella; yo va benir la, e ella va
devenir nationes; reyes de popules va orir se de ella. ».
Abram marcha con Deo, ma su quotidian vive es terrestrial e basat sur li natural
terrestrial conditiones, ne sur li divin miracles. Anc in su pensa, il da al paroles de Deo li
sense de un benediction del metoda per quel Sarai ha obtenit un filio per Agar su serva.
Gen.17:17 : « Abraham cadet sur su visage; il ridet, e dit in su corde: Vell nascer un
filio a un hom de cent annus? e Sarah, evante quarant annus, vell ella parturir? »
Realisant que Deo vell posser significar que Saraï vell devenir capabil de parturir
durant que ella es steril e ja evante 99 annus, il ridet in su corde. Li situation es tam
inimaginabil sur li plan human terren que ti reflexe de su pensada sembla natural. E il da un
sens a su pensada.
Gen.17:18 : « E Abraham dit a Deo: Oh! que Ismael vive ante tui visage! »
It es clar que Abraham pensa carnalmen e que il comprende su multiplication solmen
per Ismael, li filio ja nascet e de 13 annus.
Gen.17:19 : « Deo dit: Certe Sara, tui marita, va parturir te un filio; e tu va nominar
lo Isaac. Yo va stabilir mi covenant con il quam un eternal covenant por su posteritá pos il. ».
Conossente li pensa de Abraham, Deo reprinde le e renova li anuncie sin lassar li
minim chance a un errore de interpretation.
Li dubita manifestat per Abraham pri li miraculosi nativitá de Isaac profetisa li dubita
e incredulitá que li homanitá va manifestar vers Jesus-Crist. E li dubita va prender li forme de
un oficial rejection per li carnal posteritá de Abraham.
Gen 17:20 Pri Ismaël, yo ha exaudit te. Ecú, yo va benedir le, yo va far le fecund, e yo
va multiplicar le sin limite; il va generar duci principes, e yo va far de le un grand nation. ».
Ismaël significa Deo ha exaudit, anc, in ti intervention, Deo justifica ancor li nómine
quel il ha dat le. Deo va far le fecund, il va esser multiplicat e va formar li grand nation arab
constituet de « duci principes ». Ti cifre 12 es simil al 12 filios de Jacob de su sant alianca a
queles va sequer li 12 apostoles de Jesus-Crist, ma simil ne significa identic pro que it
confirma un auxilie divin ma ne un alianca salvatori concernent su projecte de vive eternal.
Plu, Ismaël e su descendentes va esser hostil vers omnes qui entra in li sant alianca de Deo,
successivmen judéos e poy cristanes. Ti rol nefast va sanctionar un nassentie illegitim per
procedés tam illegitim imaginat del matre steril e li patre tro complasent. Pro to, li filios
carnal de Abraham va esser portatores del sam malediction e va subir finalmen li sam
rejection de Deo.
Havente conosset Deo e su valores, li descendentes de Ismael posse selecter viver
secun su regles til intrar in li aliantie judeic, ma ti selection va restar individual qualmen li
salvation eternal quel va esser ofert al electet. Sam qualmen, quam al altri homes de omni
origines, li salvation in Christ va esser proposit les e li via del eternitá va esser apertet les, ma
solmen sur li norm obedient del Christ salvator, crucificat, mort e resussitat.
Gen.17:21 : « Yo va stabilir mi aliantie con Isaac, quel Sarah va parturir te in ti-ci
témpor del annu sequent ».
Ismael havante 13 annus in li moment de ti-ci vision secun li versu 27, il va ergo haver
14 annus al nativitá de Isaac. Ma Deo insiste pri ti-ci punctu: su aliantie va esser stabilisset
con Isaac, ne Ismael. E il va esser parturit per Sarah.
Gen.17:22 : « Quande il hat finit parlar con le, Deo elevat se super Abraham ».
Li aparitiones de Deo es rar e exceptional, e to explica pro quo li homan esser ne
acustuma se al miraculos divin e que, quam Abraham, su rasones resta conditionat per li
natural leges del terrestri vive. Su message livrat, Deo se retira.
Gen.17:23 : « Abraham prendet Ismaël, su filio, omnes ti qui hat nascet in su dom e
omnes ti qu'il hat aquisit per pecunie, omnes mascules inter li homes del dom de Abraham; e
il circumciset les in ti sam die, secun li ordine quel Deo hat dat le ».
Li ordine dat per Deo es immediatmen executet. Su obedientie justifica su aliantie con
Deo. Ti potent mastro del antiquité comprat servitores e li statu de sclave existet e ne esset
contestat. In fact, to quo va far li subject contestabil, es li usa de violentie e li facto maltractar
li servitores.Li statu de sclave es d’altronde ti de omni redemptet de Jesus-Crist, ancor
hodie.
Gen.17:24 : « Abraham esset de annu nonant-nov quande il esset circumciset ».
Ti precisation rememora nos que li obedientie es exijet de Deo del homes, quocunc lor
etá; del plu yun al plu old.
Gen.17:25 : « Ismaël, su filio, esset de annu deci-tri quande il esset circumciset ».
Il va haver do 14 annus plu quam su fratre Isaac, quo va assecurar le un real capacitate
de nocer a su yun fratre, filio del legit sposa.
Gen.17:26 : « Ti sam die, Abraham esset circumciset, e anc Ismaël, su filio ».
Deo rememora li legitimité de Ismaël vers Abraham qui es su patre. Lor comun
circumcision es tam trompatori quam li pretensiones de lor descendentes qui reclama se del
sam Deo. Nam por reclamar se de Deo, it ne suffi haver li sam ancestral carnal patre. E
quande li incredul judes va reclamar ti ligamen con Deo pro lor patre Abraham, Jesus va
refusar ti argument e va atribuer les li diablo, Satan, patre del mensonge e homicida desde li
comense, quam patre. To quo Jesus dit al rebel judes de su epoca, vale egalmen por li arab e
musulman pretensiones de nor epoca.
Gen.17:27 : « E omni homes de su dom, nascet in su dom, o aquisit per pecunie de
forenes, esset circumciset con il. ».
Pos ti model de obedientie, noi va vider que li desgracias del Hebreos exeat de Egypt
va sempre venir de lor subestimation de ti obedientie quel Deo exige absolutmen, in omni
epoca e til li fine del munde.
Genese 18
Li separation del fratres enemicos
Gen.18:1 : « YaHWéH aparit le inter li quercus de Mamré, quam il esset sedent al
intrada de su tende, durant li calor del die ».
Gen.18:2 : « Il levat li ocules, e regardat: e ecce, tri homes stant proxim le. Quande il
les videt, il curret vers les, desde li intrada de su tende, e prosternat se sur li terre ».
Abraham es un hom de cent annus, il save que il es old nu, ma il conserva un bon
forme fisic, proque il « curre avan » de su visitatores. Esque il ha reconosset in ili celestial
messageros, on posse pensar it, proque il « se prosterna al terre » avan les. Ma quo que il
vide, es « tri homes » e on posse alor vider in su reaction, su spontan sens de hospitalitá quel
es li fructe de su natural amant caracter.
Gen.18:3 : « E il dit : Senior, si yo ha trovat gratie a tui ocules, ne passa, yo peti,
lontan de tui servitor ».
Nominar un visitator « senior » esset li resultate del grand humilitá de Abraham e
ancor ta nullcos prova que il pensa parlar a Deo. Nam ti visitation de Deo sub un totalmen
homan aparientie es exceptional proque mem Mose ne va esser permisset vider « li glorie »
del facie de Deo secun Exo.33:20 a 23: « YaHWéH dit: Tu ne posse vider mi facie, pro que li
hom ne posse vider me e viver. YaHWéH dit: Ecun un loc proxim a me; tu va star sur li rocca.
Quande mi glorie va passar, yo va metter te in un cavitá del rocca, e yo va covrir te per mi
manu til que yo ha passat. E quande yo va retornar mi manu, tu va vider me detra, ma mi
facie ne posse esser videte ». Si li vision de « li glorie » de Deo es interditet, il ne interdí se,
il, prender un homan aparientie por aproximar su creaturas. Deo fa to por visitar Abraham, su
amico, e il va far it denov sub li forme de Jesus-Christ desde su conception embryonic til su
morte expiator.
Gen.18:4 : « Permette que on aporta un poc aqua por lavar vor pedes; e reposa sub ti
árbor ».
Li versu 1 ha precisat, it fa calid, e li transpiration del pedes covrit de polvore
terros justifica li lavage del pedes del visitatores. To es un agreabil oferta quel es fat a les. E ti
atention es tot al honore de Abraham.
Gen.18:5 : « Yo va prender un pezze de pane por fortificar vor cordie; pos to, vu va
continuar vor via; nam por to vu passa apu vor servitor. Ili respondet: Fa qualmen tu ha
dit. ».
Ci noi vide que Abraham ne ha identicat ti visitatores con celestial essentes. Li
atentiones qu'il monstra vers les es do un testimonie de su natural human qualitás. Il es humil,
amant, dulci, generosi, auxiliant e hospitalari; coses que fa le apreciat de Deo. Sub ti human
aspecte, Deo aproba e accepta omni su propositiones.
Gen.18:6 : « Abraham hastet in su tende a Sara e dit: Rapidmen, tri mesures de farine
flor, petri e fa tortes ».
Li nutriment es util por li corporal carnal e vidente tri corpor de carne avan se,
Abraham fa preparar nutriment por renovar li fisical forties de su visitatores.
Gen.18:7 : « E Abraham curret a su trupe, prendet un bovette tener e bon, e donat it a
un servitor, qui hastet preparar it ».
Li selection de un tener vitelle ancor monstra su generositá e su natural benignitá; su
joye de far joye a su proxim. Por atingar ti resultate il oferta li max bon a su visitatores.
Gen.18:8 : « Il prendet ancor crema e lacte, con li vitelle quel hat esset preparat, e il
placat les ante les. Il se tenet self proxim les, sub li árbor. E ili manjat ».
Ti apetitivi nutrimentes es presentat a foren passantes, persones quen il ne conosse ma
quen il tracta quam membres de su propri familie. Li incarnation del visitatores es tre real pro
que ili manja li nutrimentes fat por li hom.
Gen.18:9 : « Tunc ili dit a il: U es Sara, tui marita? Il respondet: Ella es ta, in li
tende ».
Li prova del hoste essente un successe por li glorie de Deo e por li su, li visitantes
revela lor ver natura per nominar li nómine de su marita, « Sara », quel Deo ha decernat a il in
su prevision anterior.
Gen.18:10 : « Un de les dit: Yo va revenir a te in ti sam témpor; e ecce, Sara, tui
marita, va haver un filio. Sara audit al intrada del tende, quel esset detra il ».
Observa que in li aparition del tri visitatores, nullcos permite identificar YaHWéh del
du angeles quel l''acompania. Li celestial vive es ci manifestat e revela li egalitari sens quel
regna ta.
Dum que un del tri visitatores anuncia li proxim nassentie de Sarah, ti-ci escuta desde
li intrada del tende quo es dit e li textu precisa que « esset detra le »; to significa que il ne la
videt e humanimen ne posset esser conscie pri su presentie. Ma ili ne esset homes.
Gen.18:11 : « Abraham e Sarah esset old, avansat in etá: e Sarah ne posset plu
esperar haver infantes ».
Li verset define normal human conditiones comun a tot homanitá.
Gen.18:12 : « Ella ridet in se self, dirante: Nu que yo es old, vell yo ancor haver
desíras? Mi senior ancor es old ».
Ancora sublinea li precission: « Ella ridet in se self »; talmen que null person ha audit
la rider for del Deo vivent qui scruta li pensas e li cordies.
Gen.18:13 : « YaHWéH dit a Abraham: Pro quo do Sarah ha ridet, dirante: Esque
verimen yo vell haver un infante, yo qui es old? »
Deo profita it por revelar su identitá divin, quo justifica li mention de YaHWéH nam it
es indeed il qui parla sub ti aparentie human a Abraham. Sol Deo posse conosser li pensa celat
de Sarah e nu Abraham save que Deo parla a le.
Gen.18:14 : « Esque hay alquó astonant del parte de YaHWéH? Al témpor fixat yo va
revenir a te, in ti sam epoca; e Sarah va haver un filio. ».
Deo se fa autoritari e renova su prediction clarmen in li nómine YaHWéH de su
divinitá.
Gen.18:15 : « Sarah mentit, dirante: Yo ne ridet. Pro que ella timet. Ma il dit: Al
contra, tu ridet. ».
« Sarah mentit » dit li textu pro que Deo ha audit su secret pensa, ma null rida ha exeat
de su boca; it esset do solmen un micri mensonge vers Deo ma ne vers li hom. E si Deo la
reprehende, it es pro que ella ne admisse que Deo have li control de su pensas. Ella da li prova
irante til mentir a il. Pro to il insiste per dir: « Al contrari (to es fals), tu ha ridet ». Ne oblivia
que li esser human benedit per Deo, it es Abraham e ne Sarah su legal sposa qui beneficia
solmen del benediction de su marito. Su idéas ja ha product li malediction del nativitá de
Ismael li futur hereditari enemico e concurrente de Israel; it es ver por acompler un divin
projecte.
Gen.18:16 : « Ti homes levat se por departir, e ili regardat in li direction de Sodom.
Abraham earat con les por accompaniar les ».
Refriscat, nutrit e havent renovat a Abraham e Sarah li futur nassentie del legitim filio
Isaac, li celestial visitatores revela a Abraham que lor visite sur li terre have anc un altri
scope: it concerne Sodom.
Gen.18:17 : « Tande YaHWéH dit: Esque yo va celar a Abraham quo yo va far?... »
Noi have ci li precís application de ti versu de Amos 3:7 : « Nam li Seniore, YaHWéH,
ne fa nihil sin revelar su secret a su servitores li profetas ».
Gen.18:18 : « Abraham va devenir certmen un grand e potent nacion, e in il va esser
benedict omni nationes del terre ».
Pro li perde del signification usual quel es aplicat al adverb « certmen », yo remarca
que to significa : in maniere cert e absolut. Ante revelar su projecte destructiv, Deo haste a
tranquilisa Abraham pri su propri statu ante su visage e il renova li benedictiones quel il va
acordar le. Deo comensa parlar pri Abraham in li triesim person por elevar le al rang de grand
historic personage del homanitá. Agente talmen, il monstra a su descendentie carnal e spiritual
li model quel il beni e quel il rememora e define in li vers quel veni.
Gen.18:19 : « Nam yo ha selectet le, por que il ordina a su filios e su dom pos le
gardar li via de YaHWéH, per practicar li rectitá e li justicie, e que YaHWéH plenar in favor
de Abraham li promesses qu'il ha fat a le... »
To quo Deo descri in ti vers fa tot li diferentie con Sodom quel il va destructer. Til li
fine del munde, su electes va esser secun ti description: gardar li via de YaHWéH consiste a
practicar li rectitá e li justicie; li ver rectitá e li ver justicie quel Deo va edificar sur textes de
leges por instruir su popul Israel. Li respecte de ti coses va esser li condition por que Deo
respecte de su látere su promesses de benedictiones.
Gen.18:20 : « E YaHWéH dit: Li crit contra Sodom e Gomorra ha crescat, e lor peccat
es enorm ».
Deo porta ti judicament contra Sodom e Gomorra li cités del reyes qu’Abraham hat
venit auxiliar quande ili esset ataccat. Ma it es anc in Sodom que su nevot Lot hat selectet
installar se, con su familie e su servitores. Conossente li ligament de afection que Abraham
porta a su nevot, Deo multiplica li formes de atention vers li old mann por anuncar le su
intentiones. E por far to, il se abassa al nivelle del hom por humanisar se quam possibil por
metter se al nivelle del rationament human de Abraham su servitor.
Gen.18:21 : « Pro to yo va descender, e yo va vider si ili ha actet completmen secun li
bruida venit a me; e si to ne es, yo va saver it ».
Ti paroles contrasta con li conossentie del pensa de Sara, nam Deo ne posse ignorar li
nivelle del immoralitá atinget in ti du cités del plan e lor abundant prosperitá. Ti reaction
revela li cure quel il prende por far acceptar per su servitor fidel li just sentence de su
judicament.
Gen.18:22 : « Li homes distat se, e vadet vers Sodom. Ma Abraham ancor restat in li
presentie de YaHWéH ».
Ci, li separation del visitatores permisse a Abraham identificar inter ili li vivent Deo,
YaHWéH, present che il sub un simplic homan aparentie quel favorisa li exchange del
paroles. Abraham va devenir plu audaci til negociar con Deo un sorte de mercantage por
obtener li salvation del du urbes, de queles un es habitat de su car nevot Lot.
Gen.18:23 : « Abraham aproximat se e dit: Va tu anc perir li just con li mal? »
Li question posat per Abraham es justificat, nam in su actiones colectiv de justicie, li
humanitá causa li morte de innocentes victimes nominat collateral damnes. Ma si li humanitá
es íncapabil a far li diferentie, Deo, il, posse it. E il va aportar li prova a Abraham e a nos
selfes qui lee su testimonie biblic.
Gen.18:24 : « Forsan existe cinquante justes in li medie del cité: fará tu anc perir les,
e ne pardonarás tu al cité pro li cinquante justes qui es in su medie? »
In su dulci e amant anim, Abraham es plen de illusion e il imagina que it es possibil
trovar alminu 50 justes in ti du cités e il invoca ti 50 possibil justes por obtener de Deo li
gratie del du cités in li nómine de su propri perfect justicie quel ne posse frappar li innocente
con li culpabil.
Gen.18:25 : « Far morir li just con li malicosi, talmen que it vell esser con li just quam
con li malicosi, fore de te ti maniere de ager! Fore de te! Ti qui judica tot li terra ne va
exercir li justicie? »
Abraham pensa talmen soluer li problema per memorar a Deo quo il ne posse far sin
renunciar su personalitá quel es tant ligat al sens del perfect justicie.
Gen.18:26 : « E YaHWéH dit: Si yo trova in Sodom cinquante justes in li medie del
cité, yo va pardonar a tot li cité pro ili. ».
Con pacientie e bonitá, YaHWéH lassat parlar Abraham e in su response il da le rasón:
por 50 justes li cités ne va esser destructet.
Gen.18:27 : « Abraham recomensat, e dit: Vidente, yo ha audaciat parlar al Seniore,
yo qui es solmen polvere e cendre. ».
Esque it es li pensa de « li polvere e li cendre » que va restar homes impí pos li
destruction del du cités in li valley ? Tamen, Abraham confessa que il self es solmen
« polvere e cendre ».
Gen.18:28 : « Forsan del quinquanta justes va mancar quin : pro quin, va tu
destructer li tot cité? E YaHWéH dit : Yo ne va destructer it, si yo trova quarantquin justes ».
Li audacie de Abraham va portar le a continuar su negociante per diminuar chascun
vez li númere de electes possibilmen trovat e il va haltar al versu 32 sur li númere de deci
justes. E chascun vez Deo va concedir su gratia pro li númere proposit per Abraham.
Gen.18:29 : «Abraham continuat parlar con le, e dit : Forsan on va trovar quaranti
justes. E YaHWéH dit: Yo va far nullcos pro ti quaranti.».
Gen.18:30 : « Abraham dit : Que li Senior ne ira se, e yo va parlar. Forsan va trovar
se triant justes. E YaHWéH dit: Yo ne va far nullcos, si yo trova triant justes ».
Gen.18:31 : « Abraham dit : Vide, yo ha audaciat parlar al Senior. Forsan va trovar
se duant justes. E YaHWéH dit : Yo ne va destructer it, pro ti duant ».
Gen.18:32 : « Abraham dit: Que li Senior ne ira se, e yo va parlar solmen un vez plu.
Forsan va trovar se dec justes. E YaHWéH dit: Yo ne va destructer it pro ti dec justes ».
Ci, li marchandage de Abraham fini, quande il comprende que hay un limite a fixar se
ultra quel su insistentie vell esser ínraisonabil. Il stoppa al númere de deci justes. Il pensa con
optimisme que ti númere de justes deve trovar se in ti du corrupt cités, mem si solmen Lot e
su proximes.
Gen.18:33 : « YaHWéH departet quande il hat finit parlar con Abraham. E Abraham
retornat a su habitat. ».
Li terrestri rencontre de du amicos, li un celestial e Deo omnipotent e li altri, homine,
polvere del terre, fini se, e chascun retorna a su ocupationes. Abraham a su hem e YaHWéH a
Sodom e Gomorrha sur queles su destructiv judicie va cader.
In su exchange con Deo, Abraham ha revelat su caracter quel es in li image de Deo,
preocupat por vider li ver justice realisat se, durant que donante al vive su fort precosi valore.
Pro to, li negociada de su servitor ne posset far altri quam enchantar e joyar li corde de Deo,
qui parte completmen su sentimentes.
Genese 19
Li separation in li urgentie
Gen.19:1 : « Li du angeles arivat a Sodom sur li vespre; e Lot esset sedent al porta de
Sodom. Quande Lot les vid, il levat se por ear a lor encontre, e prosternat se con li visage
contra li terre ».
On reconosse in ti comportament li bon influentie de Abraham sur su nevot Lot pro
que il manifesta li sam previdentie vers li passant visitatores. E il fa it con tant plu atention,
pro que il conosse li mal mores del habitantes del cité de Sodom in quel il ha installat se por
viver.
Gen.19:2 : « Poy il dit : Ecce, mi senioros, intrate, yo vos pria, in li dom de vor
servitor, e passa li nocte; lava vor pedes; vos va levar matin, e va continuar vor via. No, ili
respondet, noi va passar li nocte in li strata. ».
Lot fa un dever accepter in su dom li passantes por subtraer les del impudic e malivole
actiones del corupt habitantes. Noi retrova li sam paroles accepter quam Abram hat usat vers
su tri visitatores. Lot es un just qui ne ha lassat se coruper per su cohabitation con li pervers
habitantes de ti cité. Li du angeles ha venit por destructer li cité ma ante destructer it, ili vole
confunder li malicie del habitantes per prender les in flagrant delict, o in activ demonstration
de lor malicie. E por obtener ti resultate, it sufice por les passar li nocte in li strata por esser
ataccat del Sodomites.
Gen.19:3 : « Ma Lot pressat les tant que ili venit a su e intrat in su dom. Il donat les
un festin, e coctet panes sin levit. E ili manjat ».
Lot successat do a convicter les, e ili acceptat su hospitalitá; quo da ancor le possibilitá
de testificar pri su generositá quam Abraham hat fat ante le. Li experientie aprende les
descovrir li bell anim de Lot, un just inter li injust.
Gen.19:4 : « Ils ne esset ancor in li lettes quande li homes del cité, li homes de Sodom,
circumdat li dom, desde li infantes til li oldardes; tot li population hat curret ».
Li demonstration del malidel habitantes va ultra li expectation del du angles, pro
que ili veni les serchar mem in li dom u Lot les hat acurt. Remarca, li nivelle del contagion de
ti malitá : « des infantes til li oldardes ». Li judicament de YaHWéH es do completmen
justificat.
Gen.19:5 : « Ils vocat Lot, e dit le: U es li mannes qui intrat che te ti nocte? Fa les
exear a nos, por que noi les conosse ».
Li naiv persones posse esser trompat per li intentiones del Sodomites, pro que it ne es
un demanda far conossentie ma conosser in li biblic sens del terme, secun li exemple « Adam
conosset su fémina e ella parturit un filio ». Li depravation de ti persones es do total e sin
remedie.
Gen.19:6 : « Lot egresset se vers les al intrada del dom, e cludet li porta detra se ».
Corageosi Lot quel se haste ínmediatmen al rencontrar del abominabil creaturas e quel
prende cura cluder li porta de su logement detra se por proteger su visitatores.
Gen.19:7 : « E il dit: Mi fratres, yo peti vos, ne fa li mal! »
Li bon hom, exhorta li malicosi a ne far li mal. Il les nómina «fratres» pro que ili es
homes quam il e que il ha conservat in se li esperantie tirar alcunes ex li morte a quel lor
conduida les ducte.
Gen.19:8 : « Vide, yo have du filias quel ne ha conosset un mann; yo va amener les a
vos, e vos va far a les quo it plese a vos. Solmen, ne fa nihil a ti mannes pro que ili ha venit
sub li ombre de mi tecte ».
Por Lot, li conduida del Sodomites atinge in ti experientie cimes ancor ne atinjet. E
por preservar su du visitatores, il veni a proposir su du filias ancor virgines in lor loc.
Gen.19:9 : « Ili dit : Retira te! Ili dit ancor : Ti-ci ha venit quam foren, e il vole far li
judicato! Nu, noi va far te plu mal quam a ili. E, pressante Lot violentmen, ili avansat se por
fracassar li porta. ».
Li paroles de Lot ne calma li horda assemblat, e ti monstrosi ésseres, prepara se ili dit
a far le plu mal quam a ili. Tande ili prova fracassar li porta.
Gen.19:10 : « Li homes extendet li manus, fat Lot retroear vers les in li dom, e cludet
li porta ».
Li coragiosi Lot essente self in dangere, li angeles interveni e fat Lot intrar in li
interior del dom.
Gen.19:11 : « E ili frappat li homes qui esset in li intrada del dom, desde li minim
grand til li maxim grand, talmen que ili fat un inutil pena por trovar li porta ».
Extern, li max proxim excitates es frappat de cecitá; li ocupantes del dom es do
protectet.
Gen.19:12 : « Li homes dit a Lot: Qui tu have ancor ci? Gendres, filios e filias, e omni
quo apartene a te in li cité, fa les sortir ex ti loc ».
Lot ha trovat gratie in li ocules del angeles e de Deo qui les ha inviat. Por que su vive
esser salvat, il deve « exir » del cité e del valle del planicie pro que li angeles va destructer li
habitantes de ti valle quel va devenir un zone de ruines quam li cité Aï. Li oferta del angeles
extende se a omni quo apartene a le in creaturas human vivent.
In ti tema del separation li divin ordine de « exir » es permanent. Nam it pressa su
creaturas a separar se del mal in omni su formes qual li fals eclesies cristian. In Apo.18:4 il
ordona a su electes « exir » de « Babilon li grand », quo concerne in unesim li religion
catholic e in duesim li multiform religion protestant, sub li influentie de queles ili ha restat til
ti moment. E quam por Lot, lor vies va esser salvat solmen per obedi immediatmen al ordine
de Deo. Nam, desde li promulgation del lege quel va far li dominic repos del unesim die
obligatori, li fine del témpor de gracia va finir. E tande it va esser tro tard por cambiar opinion
e position vers ti problema.
Yo atenta tui atention al dangere quel representa li fact de retardar li decision quel es
necessi. Nor vive es fragil, noi posse morir per un maladie, un accidente, o un aggression,
coses quel posse evenir si Deo ne aprecia nor lentesse a reager, e in ti casu, li fine del témpor
de gratie colectiv perde su tot importantie, nam ti qui mori ante it, mori in su injusticie e su
condemnation per Deo. Conscient pri ti problema, Paul di in Heb.3:7-8 : « Hodie, si vu audi
su voce, ne indurati vor cordes quam in li rebellion ». Do it existe sempre urgentie
responder al oferta fat per Deo, e Paul es de ti opinion secun Heb.4:1 : « Do timem, durant
que li promesse de intrar in su reposo ancor existe, que nequí de vu aparca haver venit tro
tard ».
Gen.19:13 : « Nam noi va destructer ti loc, pro que li crit contra su habitantes es
grand avan YaHWéH. YaHWéH ha inviat nos por destructer it ».
Ti vez, li témpor presse, li angeles fa conosser a Lot li rason de lor presentie in su
dom. Li cité deve esser rapidmen destructet secun li decision de YaHWéH.
Gen.19:14 : « Lot exeat, e parlat a su generos qui hat prendet su filias: Leva-vos, il
dit, exea de ti loc; nam YaHWéH va destructer li cité. Ma, a li ocules de su generos, il aparit
plesantar. ».
Li generos de Lot ne esset certmen del nivelle de malicie del altri sodomites ma por li
salvation solmen li fide conta. E visibilmen, ili ne hat it. Li creenties de lor bopatre ne hat
interessat les, e li súbit idé que li Deo YaHWéH esset pret destructer li cité esset por les
simplicmen incredibil.
Gen.19:15 : « Desde li aurora del die, li angeles insistet a Lot, dicente: Leva te,
prende tui marita e tui du filias qui es ci, pro que tu ne perea in li ruine del cité ».
Li destruction de Sodom da loc a dolorosi separationes dolorosi separationes que
revela li fide e li manca de fide. Li filias de Lot deve selecter inter sequer lor patre o lor
maritos.
Gen.19:16 : « E quande il tardat, li homes prendet le per li manu, le, su marita e su du
filias, pro que YaHWéH volet sparner le; ili ductet les, e lassat les extra li cité ».
In ti action, Deo monstra nos « un tison arrachat del foy ». Un vez plu, it es por li just
Lot que Deo salva, con le, su du filias e su marita. Talmen, arrabat del cité, ili trova se exter,
líber e vivent.
Gen.19:17 : « Pos har les fat exir, un de les dit: Salva te por tui vive; ne regarda detra
te, e ne para in tot li plan; salva te vers li mont, pro que tu ne perisse ».
Li salvation va esser in li mont, li election lassat a Abraham. Lot posse talmen
comprender e regretar su erro de har selectet li plan e su prosperitá. Su vive es in joc, e il va
dever presser se si il vole trovar se in li abri quande li foy de Deo va frappar li val. Il es
ordonat ne regardar detra. Li ordine es a prender in li sens literal quam in li sens figurat. Li
futur e li vive es avan li rescapat de Sodom, nam detra les, it va esser bentost solmen ruines
incandescent inflamat per petres de sulfre jettat del ciel.
Gen.19:18 : « Lot dit a ili: Oh! ne, Senior! »
Li ordon dat del angel terrorisa Lot.
Gen.19:19 : « Vide, yo ha trovat gratie a tui ocules, e tu ha monstrat li grandore de tui
misericordie a me, per conservar me li vive; ma yo ne posse salvar me al montagne, ante que
li desastre atinge me, e yo va perir ».
Lot conosse ti region u il habita e il save que por atingir li montagne it va prender mult
témpor. Pro to, il suplica li angel e proposi un altri solution.
Gen.19:20 : « Vide, ti cité es sat proxim por que yo posse fugir a it, e it es litt. Oh! que
yo posse salvar me... esque it ne es litt?... e que mi anim vive! »
Al fine del valle, se trova Tsoar, un parol quel significa litt. It ha survivet li drama del
valle por servir de refugie a Lot e su familie.
Gen.19:21 : « E il dit le: Vide, yo concede te ancor ti gracie, e yo ne va destructer li
cité de quel tu parla. ».
Li presentie de ti cité testifica ancor pri ti dramatic episod quel aflicet li cités del valle
del plan u trovat se li du cités Sodom e Gomorrha.
Gen.19:22 : « Hastiza te refugiar ta, pro que yo ne posse far null til que tu ha arivat
ta. Pro to on ha nominat ti cité Tsoar ».
Li angel es nu dependent de su consens e il va atender til Lot intrat in Tsoar por
frappar li valle.
Gen.19:23 : « Li sole levat se sur li terre quande Lot intrat in Tsoar ».
Por li Sodomites un nov die semblat anuncar se sub un bell levada del sole ; un die
quam li altres …
Gen.19:24 : « Tande YaHWéH pluviat del ciel sur Sodom e Gomorrha sulfre e foy, de
parte YaHWéH ».
Ti action divin miraculos ha recivet un potent testimonie per li decovrimentes del
archeologo adventist Ron Wyatt. Il ha identificat li loc del cité de Gomorrha de quel
habitatones apuiat se un contra li altri contra li versant occidental del mont quel borda ti val.
Li sol de ti loc es format de petres de sulfre quel exposat al foy inflamma se ancor hodie. Li
miracle divin es talmen completmen confirmat e digni del fé del electes.
Contrarimen a quo sovente esset pensat e dit, Deo ne ha usat li potentie nuclear por
destructer ti valle, ma petres de sulfre e sulfre pur, estimat a 90% de puritá, quo es exceptional
secun li specialistes. Li ciel ne transporta nubes de sulfre, do yo posse dir que ti destruction es
li ovre del Deo creator. Il posse crear secun su beson quelcunc materie proque il ha creat li
terre, li ciel e omni quo ili contene.
Gen.19:25 : « Il destructet ti cités, tot li plan e omni habitantes del cités, e li plantes
del terre ».
Quo posse subsister in un loc submisset a un pluvie de petres de sulfure inflammat?
Nequó, except petres e rocces de sulfure ancor present.
Gen.19:26 : « Li fémina de Lot regardat retro, e ella devenit un statua de sal ».
Ti regard retro del fémina de Lot revela regretes e un interesse conservat por ti loc
malédict. Ti state de mente ne place a Deo e il fa saver per transformar su córpor in un statua
de sal, li image del sterilité spiritual absolut.
Gen.19:27 : « Abraham levat se matin por ear al loc u il hat stat in li presentie de
YaHWéH ».
Sin saver li drama quel evenit, Abraham veni al quercu de Mamré u il hat accepter su
tri visitatores.
Gen.19:28 : « Il regardat vers Sodom e Gomorrha, e super tot li territoria del
planura; e ecce, il videt un fumé levantar se del terre, quam li fumé de un fornal ».
Li montagne es un excellent observatorie. Del altore u il trova se, Abraham domina li
region e il save u es situat li vallée de Sodom e Gomorrha. Si li sol del loc es ancor un brasero
incandescent, in altore leva se un acre fume causat per li sulfre e per li combustion de omni
materiales assemblat in un cité per li hom. Li loc es condamnat a sterilítá til li fine del munde.
On trova ta solmen rocces, petres, petres de sulfre, e sal, mult sal quel favorisa li sterilítá del
sol.
Gen.19:29 : « Quande Deo destructet li cités del planura, il memorat se pri Abraham;
e il fat escapar Lot ex li medie del desastre, per quel il subverset li cités u Lot hat stabilisset
su habitat ».
Ti precission es important pro que it revela nos que Deo salvat Lot solmen por esser
agreabil a Abraham su fidel servitor. Il do ne hat cessat reprochar le su selection por li
prosperosi valle e su corrupt cités. E to confirma que il esset vermen salvatu del sorte conosset
de Sodom quam « un tison arrachat ex li foy » o, extremmen just.
Gen.19:30 : « Lot lassat Tsoar por li altore, e fixat se sur li mont, con su du filias, nam
il timet restar in Tsoar. Il habitat in un cavern, il e su du filias ».
Li necessitá del separation aparí nu clarimen a Lot. E it es il qui decide ne restar in
Tsoar quel, malgré esser « litt », ancor esset populat per corrupt e peccant persones avan Deo.
A su torn, il atinge li mont e, lontan de omni comfort, habitat con su du filias in un cavern, un
natural refugie ofret per li creation de Deo.
Gen.19:31 : « Li plu old dit al plu yun: Nor patre es old; e il ne es alcun manu in li
region, por venir a nos, secun li costume de omni landes ».
Il ne existe null scabrositá in li initiative prendet per li du filias de Lot. Lor motivation
es justificat e aprobat de Deo pro que ili acte con li scope dar un posteritá a lor patre. Sin ti
motivation li initiative vell esser incestuosi.
Gen.19:32 : « Veni, lass nos far biber vin a nor patre, e dormir con le, por que noi
conserva li rasse de nor patre ».
Gen.19:33 : « Talmen ili fat biber vin a lor patre ti nocte; e li plu old dormit con su
patre: il ne perceptet quande ella dormit, ni quande ella levat se ».
Gen.19:34 : « Li sequent die, li plu old dit al plu yun: Ecce, yo ha dormit li passat
nocte con mi patre; lass nos far le biber vin ancor ti nocte, e va dormir con le, por que noi
conserva li rasse de nor patre ».
Gen.19:35 : « Elles fat biber vin a lor patre ancor ti nocte; e li plu yunessa eat cubar
con il: il ne perceptet ni quande ella cubat, ni quande ella levat se ».
Li total inconscientie de Lot in ti action da al procedura li image del artificial
insemination aplicat por li animales e li homan essentes in nor final témpor. Ne existe li
minim sercha de plesura e li cose ne es plu chocant quam li acoplamient del frates e sestres
del comense del homanité.
Gen.19:36 : « Li du filias de Lot devenit gravid de lor patre ».
On trova in ti du filias de Lot exceptional qualitás de abnegation por li honore de lor
patre. Quam matres ili va elevar solmen lor infante, oficialmen sin patre e ili renuncia assi
prender un marito, un sponso, un companion.
Gen.19:37 : « Li plu old filia parturit un filio, quel ella nominat Moab: it es li patre
del Moabites, til hodie ».
Gen.19:38 : « Li plu yun ancor parturit un filio, quel ella nominat Ben Ammi: it es li
patre del Ammonites, til hodíe ».
On trova, in li profetie de Daniel 11:41, li mention del descendentes del du filios: « Il
va intrar in li max bell del landes, e pluri va sucumber; ma Edom, Moab, e li principal
infantes de Ammon va esser liberat de su manu ». Un ligament carnal e spiritual va unir
talmen ti descendentes al Israel fundat sur Abraham, radice pos Heber del Hebreic nation. Ma
ti comun radices va excitar li querelles e far levantar ti descendentes contra li nation Israel. In
Sofonia 2:8 e 9, Deo profetisa calamitás por Moab e li infantes de Ammon: « Yo ha audit li
insultes de Moab e li oltrages del infantes de Ammon, quande ili insultat mi popul e levat se
con arrogance contra su frontieres. Pro to, yo es vivent ! dit li Etern del armees, li Deo de
Israel, Moab va esser quam Sodom, e li infantes de Ammon quam Gomorra, un loc covrit de
spinas, un mine de sal, un desert por sempre; li reste de mi popul va predar les, li reste de mi
nation va posseder les ».
To ci prova que li benediction de Deo esset solmen sur Abraham e ne esset compartet
de su fratres nascet del sam patre, Terah. Si Lot posset profitar del exemple de Abraham, to ne
va esser li casu por su descendentes nascet ex su du filias.
Genese 20
Li separation per li statu de profeta de Deo
Renovant li experientie vivet con Faraon raportat in Genese 12, Abraham presenta su
marita Sarah quam su sestra a Abimelech, rey de Gerar (Actual Palestina proxim Gaza).
Denov, li reaction de Deo qui puni le fa le descovrir que li marito de Sarah es su profeta. Li
potentie e li timore de Abraham expande se talmen in tot li region.
Genese 21
Li separation del legitim e del illegitim
Li separation per li sacrifice de quo on ama
Gen.21:1 : « E YaHWéH visitat Sarah quam il hat dit, e YaHWéH fat a Sarah quam il
hat parlat. »
In ti visitation, Deo fini li long sterilita de Sarah.
Gen.21:2 : « E Sara concepit, e parturit a Abraham un filio in su oldesse, al fixet
témpor quel Deo hat dit a le. »
Esa.55:11 confirma it : « Talmen it es con mi parol, quel exi de mi bocca : it ne
retorna a me sin effect, sin haver exequet mi voluntá e acompletet mi intentes » ; li promesse
fat a Abraham es tenet, li versette es do justificat. Ti filio veni al munde pos que Deo ha
anuncat su nativitá. Li Biblia presenta le quam « li filio del promesse », quo fa de Isaac un tip
prophetic del « Filio de Deo » messianic : Jesus.
Gen.21:3 : « E Abraham nominat su filio, quel nascet a il, quel Sarah parturit a il,
Isaac. »
Li nómine Isaac significa: il ride. Abraham e Sarah ambi ridet quande Deo anuncat lor
futur filio. Si li ride de joya es positiv, it ne es li casu del ride mocant. In facte, ambi maritos
havet li sam reaction, essente victimes del prejudicies human. Pro que ili ridet pensante pri li
reactiones human de lor entourage. Desde li diluvie, li témpor de vive ha mult curt se e por li
homanes, li etá de 100 annus marca li avansat oldesse; ti in quel on atende poc cose del vive.
Ma li etá ne significa nullcos in li cadre de un relation con li Deo creator, qui fixa li limites de
omni cose. E Abraham descovre to in su experientie e il recive, per Deo, richesse, honore, e
paternitá, ti vez, legitim.
Gen.21:4 : « E Abraham circumcidat Isaac, su filio, in li etá de ott dies, quam Deo hat
comandat le. »
A su vice, li legitim filio es circumciset. Li ordine de Deo es obedit.
Gen.21:5 : « E Abraham esset cent annus old quande Isaac, su filio, nascet a le. »
Li cose es remarcabil, ma ne si on compara it con li normes antediluvian.
Gen.21:6 : « E Sarah dit: Deo ha dat me un motive por rider; chascun qui audir it va
rider con me. »
Sarah trova li situation ridicul pro que ella es human e victime del prejudicies human.
Ma ti desir de rider anc expresse un joya inexpectat. Qualmen Abraham su marito, ella obtene
li possibilitá de parturir in un etá u li cose ne plu es imaginabil secun li normes human.
Gen.21:7 : « E ella dit: Qui vell har dit a Abraham: Sara va alactar filios? Nam yo ha
parturit un filio a il in su oldesse. »
Li cose es vermen exceptional e totalmen miraculos. Regardant ti paroles de Sarah sur
un plan prophetic, noi posse vider in Isaac, li filio qui profetisa li nov aliantie in Crist, durant
que Ismael profetisa li filio del prim aliantie. Per su refusa del Crist Jesus, ti natural filio
nascet secun li carne per li signe del circumcision va esser rejectet de Deo in favor del filio
cristian selectet per li medie del fide. Qualmen Isaac, li Crist fundator del nov aliantie va
nascar miraculosimen por revelar e representar Deo sub un aparentie human. Al contra,
Ismael es conceptet solmen sur bases carnal e acordes strictmen human.
Gen.21:8 : « E li infante cresce, e esset desmamet; e Abraham fat un grand fest in li
die quande Isaac esset desmamet. »
Li bebé allactat al ctor va devenir adolescent, e por li patre Abraham, se apert un
futur plen de promesses e felicitá quel il festa joyosimen.
Gen.21:9 : « E Sara videt rider li filio de Agar, li Egiptian, quel ella hat parturit a
Abraham; e ella dit a Abraham: »
Decidetmen, li risada prende un grand loc in li vive del benedet cuple. Li animositá e li
jelosie de Ismael vers Isaac, li legitim filio, ducte le a rider per mocar le. Por Sara, li limite del
supportabil es atinget: pos li moca del matre veni tis del filio; it es tro mult.
Gen.21:10 : « Chassa ti serva e su filio; nam li filio de ti serva ne va heritar con mi
filio, con Isaac. »
On posse comprender li exasperation de Sarah ma regarda con me plu alt. Sarah
profetisa li indignitá del prim aliantie quel ne va heritar con li electes del nov, fundat sur li
fide in li justicie de Crist Jesus.
Gen.21:11 : « E to esset tre mal in li ocules de Abraham pro su filio. »
Abraham ne reage quam Sarah pro que su sentimentes es dividet inter su du filios. Li
nativitá de Isaac ne elimina li 14 annus de afection quel liga le a Ismael.
Gen.21:12 : « E Deo dit a Abraham: Que to ne es mal a tui ocules pro li infante, e pro
tui servitor. In omni quo Sarah ha dit te, audi su voce: nam in Isaac va esser nominat un
semine. »
In ti message, Deo prepara Abraham acceptar li lontanage de Ismaël, su prim filio.
Ti separation es in li prophetic projecte de Deo; proque il profetisa li fracasse del ancian
aliança mosaical. Por consolation, in Isaac, Il va multiplicar su descendentes. E li realisation
de ti parol divin va evenir per li instauration del nov aliança u li « electet » va esser « vocat »
per li message del eternal evangelie de Deo in Jesus-Christ.
Talmen, paradoxalmen, Isaac va esser patriarca del ancian aliantie e it es precipue in
Jacob, su filio secun li carnalitá e li signe del circumcision, que li Israel de Deo va esser
stabilisat sur su fundamentes. Ma li paradox consiste in que ti sam Isaac profete solmen
leciones concernent li nov aliantie in Christ.
Gen.21:13 : « E yo va far anc devenir un nation li filio del serva, nam il es tui
semine. »
Ismaël es li patriarca de mult popules del medie-oriente. Til que li Crist aparit por su
terrestri salvatori ministerie, li spiritual legitimité apartenet solmen al descendentes de ti du
filios de Abraham. Li occidental munde vivet in li multiplic formes de paganisme, ignorante li
existentie del grand Deo creator.
Gen.21:14 : « E Abraham levat se matin, e il prendet pane e un botelle de aqua, e les
dat a Agar, mettente les sur su spalle, e il dat la li infante, e dimisset la. E ella departit, e
errat in li deserte de Beër-Shéba. »
Li intervention de Deo ha tranquilissat Abraham. Il save que Deo self va gardar Agar e
Ismaël e il consente a separar se de ili, pro que il fida se a Deo por proteger e guider les. Nam
il ha esset self protectet e guidat til ta per Il.
Gen.21:15 : « E li aqua del botelle essente exhaustet, ella jettat li infante sub un del
arbustes, »
In li desert de Beër-Shéba, li aqua portat es bentost consumat e sin aqua, Agar vide
solmen li morte quam fine final por su desfacil situation.
Gen.21:16 : « ella departit e sedet vis-a-vis, a un distantie de un arc; nam ella dit:
Que yo ne vide morir li infante. E ella sedet vis-a-vis, e ella levat su voce e plorat. »
In ti extrem situation, por li duesim vez, Agar versa su lácrimes ante li facie de Deo.
Gen.21:17 : « E Deo audit li voce del infante, e li Angele de Deo vocat del ciel Agar, e
dit a la: Quo tu have, Agar? Ne time, nam Deo ha audit li voce del infante, u il es. »
E por li duesim vez, Deo interveni e parla la por tranquilisar la.
Gen.21:18 : « Leva te, leva li infante e prende it per tui manu; nam yo va far it devenir
un grand nation. »
Yo memora, li infante Ismaël es un adolescent de 15 a 17 annus, ma it ne es minu un
infante submisset a su matre Agar e ambi ne have plu aqua a trincar. Deo vole que ella
supporte su filio, nam un potent destine es reservat por le.
Gen.21:19 : « E Deo apertet su ocules, e ella videt un pute de aqua; e ella eat e plenat
li outre con aqua, e fat biber li infante. »
Fructe de un miracle o ne, ti pute de aqua aparit in li moment necessi por redonar a
Agar e su filio li guste de viver. E ili deve lor vive al potent Creator qui apert o clude li vision
e li inteligentie del coses.
Gen.21:20 : « E Deo esset con li infante, e il cresce, e habitat in li deserte e devenit
tirator de arcu. »
Li deserte ne esset do vacui, pro que Ismael chassat animales qu'il mortat per su arcu
por manjar les.
Gen.21:21 : « E il habitat in li deserte de Paran; e su matre prendet por il un fémina
del land de Egipte. »
Li ligamen inter li Ismaelites e li Egiptianos va do fortificar se e in li témpor, li rivalitá
de Ismael vers Isaac va amplificar se til far les natural enemíes permanent.
Gen.21:22 : « E it evenit in ti témpor que Abimelech e Picol, chef de su armé, parlat a
Abraham, dirant: Deo es con te in omnicos quo tu fa. »
Li experienties provocat per li presentation de Sarah quam su sestra, coses relatat in
Gen.20, ha aprendet Abimelech que Abraham esset li profeta de Deo. Il es nu timet e
respectat.
Gen.21:23 : « E nu, jura me ci, per Deo, que tu ne va acter falsimen ni vers me, ni vers
mi infantes, ni vers mi nepos: secun li bonitá quel yo ha usat vers te, tu va acter vers me e
vers li país in quel tu ha habitat. »
Abimélec ne plu vole esser victime del ruses de Abraham e desira obtener de il firm e
resolut promesses de pacific aliantie.
Gen.21:24 : «E Abraham dit: Yo va jurar it. »
Abraham ne have alcun mal intention vers Abimélec e talmen il posse dar su acorde
por ti pacte.
Gen.21:25 : « E Abraham reprochat Abimélec pro un pute de aqua quel li servitores
de Abimélec ha forto ocupat. »
Gen.21:26 : « E Abimélec dit: Yo ne save qui ha fat ti cose, e anc tu ne ha avisat me
pri it, e yo ha audit pri it solmen hodie. »
Gen.21:27 : « E Abraham prendet micri e grand besties, e donat les a Abimelec, e ili
fat un aliantie, ambi. »
Gen.21:28 : « E Abraham separat sett yun oves del trupe;»
Li election fat per Abraham de « sett agnelles » testifica su ligamen con li Deo creator
quel il vole associer a su ovre. Abraham ha stabilisset se in un foren land ma il vole que li
fructe de su labor resta su propri propriete.
Gen.21:29 : «e Abimelech dit a Abraham: Quo es ti sett yun agnelles quel tu ha
separat?»
Gen.21:30 : «E il respondet: To es que tu va prender de mi manu ti sett yun agnelles,
por servir me quam testimonie que yo ha cavat ti pute.»
Gen.21:31 : « Pro to on nóminat ti loc Beër-Shéba, pro que ambi jurat lá. »
Li pute del litige recivet li nómine « shéba » quel es li radica del cifre « sett » in
hebreic, e quel on trova anc in li parol « sabbath » quel significa li settesim die, nor satdie
sanctificat al reposi semanal per Deo desde li comense de su terren creation. Por conservar li
memorie de ti aliantie, li pute esset talmen nominat « li pute del sett ».
Gen.21:32 : « E ili fat un aliantie in Beër-Shéba. E Abimélec levat se, e Picol, chef de
su armé, e ili retornat al lande del Philistines. »
Gen.21:33 : « E Abraham plantat un tamarisc in Beër-Shéba; e ta il invocat li nómine
de YaHWéH, li Dé del eternitá. »
Gen.21:34 : « E Abraham habitat long témpor in li lande del Philistines. »
Deo hat organisat por su servitor conditiones de pace e tranquillitá.
Genese 22
Li separation del patre e li unic filio sacrificat
Ti capitul 22 presenta li thema profetic del Crist ofert in sacrificie per Deo quam Patre.
It mette in scene li principie del salvation preparat in li secret per Deo desde li origine de su
decision crear vis-a-vis líber, intelligent e autonom. Ti sacrificie va esser li precie a payar por
obtener un retorn de amore del parte de su creaturas. Li electes va esser tis qui va har
respondet al expectation de Deo in tot libertá de selection.
Gen.22:1 : « Pos ti cose, Deo provat Abraham, e dit le: Abraham! E il respondet: Ec
me! »
Abraham es tre obedient vers Deo, ma til u li obedientie posse ear? Deo ja save li
response, ma Abraham deve lassar detra se, in testimonie por omni electet, un concret pruva
de su exemplari obedientie quel fa le tant digni del amor de su Deo, qui fa le li patriarcha de
quel li posteritá va esser sublimat per li nativitá de Crist Jesus.
Gen.22:2 : « Deo dit: Prende tui filio, tui unic, quel tu ama, Isaac; va al lande de
Morija, e ta oferta le in holocauste sur un del montes quel yo va dir te. »
Deo voluntarimen insiste sur to quo fa mal, al limite del supportabil por ti old manu de
plu quam cent annus. Deo ha dat le per miracle li joye de haver un filio nascet de le e Sarah su
legit sposa. Anc, va il celar a su circumité li incredibil demande de Deo: « Ofre tui unic filio
in sacrifice ». E li positiv response de Abraham va haver por li tot homanitá eternal
consequenties. Nam, pos que Abraham va consentir ofrir su filio, Deo self ne va plu posser
renunciar a su salvific project; si il vell har posset considerar renunciar a it.
Levemon li interesse del precission: « sur un del montes quel yo va dir te ». Ti precís
loc es programmat por reciver li sanguine de Cristo.
Gen.22:3 : « Abraham levat se tre matin, sellet su asino, e prendet con se du servitores
e su filio Isaac. Il fendet ligne por li holocauste, e departit por ear al loc quel Deo hat dit le. »
Abraham decidet obedir a ti extremitá e con morte in li corde, il organisat li
preparation del sanguinari ceremonie ordonat per Deo.
Gen.22:4 : « Li triesim die, Abraham, levante li ocules, videt li loc de lontan.»
Li país de Morija es a tri dies de marche del loc u il reside.
Gen.22:5 : « E Abraham dit a su servitores : Resta ci con li asino ; yo e li yun mann,
noi va ir ta por adorar, e noi va revenir a vos. »
Li terribil action quel il es preparat comisser ne besona testimon. Il se separa do de su
du servitores qui deve atender su retorn.
Gen.22:6 : « Abraham prendet li ligne por li holocauste, cargat it sur su filio Isaac, e
portat in su mano li foy e li cultelle. E ili ambi marchat junt.. »
In ti prophetic scene, sam quam Cristo va dever portar li pesant « patibulum » sur quel
su pugnettos va esser clovat, Isaac es cargat con li ligne quel, inflamat, va consumer su
sacrificate corpore.
Gen.22:7 : « Tande Isaac, parlante a Abraham, su patre, dit: Mi patre! E il respondet:
Ecó yo, mi filio! Isaac continuat: Ecó li foy e li ligne; ma u es li agnelle por li holocauste? »
Isaac hat assistet a mult religiosi sacrifices e il have bon rason esser astonat per li
absentie del animal quel deve esser sacrificat.
Gen.22:8 : « Abraham respondet: Mi filio, Deo self va provisar se del agnelle por li
holocauste. E ili ambi marchat ensemble. »
Ti response de Abraham esset directmen inspirat per Deo pro que it profetisat
magnificmen li enorm sacrificie quel Deo va consentir per ofrir se self al crucifixion in un
homan carne, providente talmen li necessitá del elect pecatores de un Salvator eficaci e just in
li divin perfection. Ma Abraham self ne vide ti salvatori futur, ti rol del Christ Salvator
profetisat per li animal sacrificat a YaHWéH, li omnipotent Deo creator. Por le, ti response
simplicmen le permisse ganar témpor, tant il regarda con horrore li crime quel il va dever
cometer.
Gen.22:9 : « Quande ili arivat al loc quel Deo hat indicat le, Abraham erectet un
altare e arrangiat li ligne. Il ligat su filio Isaac e placat le sur li altare, super li ligne. »
Ve por Abraham ante li altare, il ne plu existe un maniere a celar Isaac que it es il qui
va esser li ovine del sacrifice. Si li patre Abraham esset sublim in ti extraordinari acceptation,
li docil conduida de Isaac es un image de quo va esser Jesus-Crist in su témpor: sublim in su
obedientie e su abnegation.
Gen.22:10 : « Poy Abraham extendet li manu, e prendet li cultelle, por egorgar su
filio. »
Note que por reager, Deo atende li tot ultim extremitá del prova por dar al testimonie
de su electes, un real valore e autenticitá. Li « cultelle in manu » ; it resta solmen egorgar
Isaac quam li mult numerosi agnos ja sacrificat.
Gen.22:11 : « Tande li angel de YaHWéH vocat le del ciel, e dit: Abraham! Abraham!
E il respondet: Ec me!»
Li demonstration del obedient de Abraham es fat e perfectmen realisat. Deo fini li
prova del old man e ti de su filio tant dign de il e de su amor.
Leva le, chascun vez qu'il es vocat per Deo o per su filio, Abraham sempre responde
per dir: «Yo es ci». Ti spontan response quel surge de il testimonia su generosi e apert nature
vers su proxim. Plu, it contrasta con li atitude del Adam captet in peccat quel celat se de Deo,
til que Deo devet dir le: «U es tu? ».
Gen.22:12 : « Li angel dit: Ne avansa tui manu sur li infante, e ne fa a il quocuncós;
nam yo save nu que tu time Deo, e que tu ne ha refusat me tui filio, tui unic. »
Per li demonstration de su fide fidel e obedient, Abraham posse esser ante li ocules de
omnes, e til li fine del munde, esser monstrat quam model del ver fide per Deo, til li arivada
del Crist qui va incarnar it denov in li divin perfection. It es in ti model de irreprochabil
obedientie que Abraham deveni li spiritual patre del ver credentes salvate per li sanguine
versat per Jesus-Crist. In ti experientie, Abraham ha ludet li rol de Deo li Patre qui va ofrer in
sacrificie real e mortal, su filio unic nominat Jesus de Nazareth.
Gen.22:13 : « Abraham levat li ocules, e videt detra se un ariete tenet in un arbuste
per li cornus; e Abraham prendet li ariete, e ofret it in holocauste in loc de su filio. »
In ti moment, Abraham posse comprender que su response a Isaac, « mi filio, Deo va
per se self proviser li agnelle por li holocauste», esset inspirat de Deo, nam « li agnelle », in
facte, « li yun austral », es vermen « providet » per Deo e ofret per il. Observa que li animales
sacrificat a YaHWéH es sempre masculin pro li responsabilitá e domination dat al mann, li
Adam masculin. Li Christ redemptor va esser anc del sexu masculin.
Gen.22:14 : «Abraham nominat ti loco YaHWéH Jiré. Pro to on di hodie: Sur li
montagne de YaHWéH it va esser videt.»
Li nómine «YaHWéH Jiré» significa: YaHWéH va esser videt. Li adoption de ti
nómine es un ver profetie quel anuncia que in li lande de Morija, li grand Deo invisibil quel
inspira timore e terror va esser videt sub un aspecte human minu terribil, por aportar e obtener
li salvation del electes. E li origine de ti nomination, li oferta de Isaac in sacrifice, confirma li
terrestri ministerie de «li Agnelle de Deo qui remove li peccates del munde». Conossente li
interesse de Deo por su respecte del tipes e modeles reproducet e repetet, it es probabil e presc
cert que Abraham hat ofert su sacrifice sur li sam loc u, 19 secules plu tard, Jesus va esser
crucificat, to es, al pede del mont Golgotha, extra Jerusalem, li cité, por un témpor solmen,
sant.
Gen.22:15 : «Li ange de YaHWéH vocat un duesim vez Abraham ex li cieles, »
Ti terribil prova va esser li ultim quel Abraham va subir. Deo ha trovat in il li dign
patriarca model del obedient credentie, e il fa saver it a le.
Gen.22:16 : « e dit : Yo jura per me self, parol de YaHWéH ! Pro que tu ha fat to, e
que tu ne ha refusat tui filio, tui unic, »
Deo sublinea ti paroles « tui filio, tui unic », pro que ili profetisa su futur sacrifice in
Jesus-Christ secun Joan 3:16 : « Deo tant amat li munde, que il donat su Unic Filio, por que
chascun qui crede in il ne perea, ma que il have li etern vive ».
Gen.22:17 : « yo va benedir te e yo va multiplicar tui posteritá, quam li stelles del ciel
e quam li sablo quel es sur li rive del mare; e tui posteritá va posseder li porta de su
enemies. »
Atention! Li benediction de Abraham ne es heredat, it es solmen por il e chascun mann
o fémina de su descendent deve, a su torn, meritar li benediction de Deo. Nam Deo promete a
il un multenombri descendent, ma inter ti descendent, solmen li electes qui acter con li sam
fidelitá e obedientie va esser benedit de Deo. Tu posse alor mesurar li tot spiritual ignorantie
del Júdés qui reclamat fiermen esser filios de Abraham e pro to filios qui meritá li heredage de
su benedictions. Jesus les ha desmentit monstrante les petres e dirante que ex ti petres, Deo
posse dar un descendent a Abraham. E il ha atribuet a les quam patre, ne Abraham, ma li
diable.
In su conqueste del terre de Canaan, Josué va posseder li porta de su enemiques de
quel li unesim a cadir esset li cité de Jericho. In ultim, con Deo, li sanct electes va posseder li
porta del ultim enemico: « Babilon li Grand » secun divers revelationes in li Apocalipse de
Jesus-Crist.
Gen.22:18 : « Omni nationes del terre va esser benedit in tui posteritá, pro que tu ha
obedit a mi voce. »
It es efectivmen « totes li nationes del terre », nam li oferta de salvation in Christ es
proposit a omni homanes, de omni origines e popules. Ma ti nationes deve anc a Abraham li
facte posser descovrir li oracules divin revelat al Hebreic popul exeat del land de Egiptia. Li
salvation in Christ es obtenet per li duplic benediction de Abraham e su posteritá quel
representa li Hebreic popules e Jesus de Nazareth, i.e. Jesus-Christ.
It es desirabil bon observar, in ti vers, li benediction e su cause: li obedientie aprobat
de Deo.
Gen.22:19: «Abraham retornante a su servitores, ili levat se e departit insimul a Beer
Schéba; nam Abraham habitat in Beer Schéba.»
Gen.22:20: «Pos ti coses, on raportat a Abraham, dicente: Ecce, Milca anc parturit
filios a Nachor, tui fratre:»
Li verses sequent have li scope preparar li ligamen con « Rebecca » quel va devenir li
ideal marita selectet de Deo por li fidel e docil Isaac. Ella va esser prendet in li proxim familie
de Abraham in li descendentie de su fratre Nachor.
Gen.22:21 : « Uts, su unesim-nascet, Buz, su fratre, Kemuel, patre de Aram, »
Gen.22:22 : « Késed, Hazo, Pildasch, Jidlaph e Bethuel. »
Gen.22:23 : « Bethuel genit Rebecca. To es li ott filies queles Milca parturit a Nachor,
fratre de Abraham. »
Gen.22:24 : « Su concubina, nominat Réuma, anc parturit Thébach, Gaham, Tahasch
e Maaca. ».
Li acomplissement del promesses fat a Abraham
Genese 23 raconta li morte e li sepultura de Sarah su marita in Hebron, in li caverne de
Macpéla. Abraham obtene un loc de sepultura sur li sol de Canaan, atendente que Deo da li tot
país a su descendentes circa 400 annus plu tard.
Poy, in Gen.24, Abraham ancor conserva li rol de Deo. Por restar separat del pagan
popul local, il va inviar su servitor a un lontan loc, a su proxim familie, por trovar un marita
por su filio Isaac e ili va lassar Deo selecter in lor loc. In li sam maniere, Deo va selecter li
electes qui va formar li marita de Cristo, li Filio de Deo. In ti selection, li hom ne have alcun
parte pro que li initiative e li judicie apartene a Deo. Li selection de Deo es perfect,
irreprochabil e eficaci, simil a Rebecca li marita selectet, amant, intelligent e bell in figura, e
precipue, spiritual e fidel; li perle quel omni spiritual homes qui vole prender un marita deve
serchar.
Jacob e Esau
Plu tard, secun Gen.25, Rebecca es originalmen steril quam ante la, Sarai li marita de
Abram. Ti sterilita compartet es pro que ambi féminas va portar li benedet posteritá til Christ,
qui va esser self format per Deo in li ventre de un yun fémina virgin nominat Maria. Talmen,
li lineage del salvant projecte de Deo es marcat per su action miraculosi. Sufrent de ti natural
sterilita Rebecca apella a YaHWéH e ella obtene de il, du gemelles qui lucta in su ventre.
Inquiet, ella questiona Deo pri ti cose: «E YaHWéH dit le : Du nationes es in tui ventre, e du
popules va separar se quande ili va sortir de tui entrailles ; un de ti popules va esser plu fort
quam li altri, e li plu grand va esser submisset al plu litt. » Ella parturi du gemelles. Pro su
intens pilositá, e il esset tot « ruffin », do li nómine « Edom » dat a su posteritá, li plu old es
nominat « Esaü », nómine quel significa « pilós ». Li plu yun es nominat « Jacob », nómine
quel significa: « Trompator ». Ja li du nómines profetisa lor destines. « Pis » va vender su
primogenitura al plu yun por un succulent plat de « ruvin » to es, lentilles rubi. Il vende ti
primogenitura, pro que il subestima su just valú. In absolut contra, li spiritual « Trompator »
covetisa ti titul quel ne es solmen honorific, pro que li benediction de Deo es ligat a it. «
Trompator » es del tip de ti violentes quel vole a omni precie forciar li regne del ciel por
capturar it e it es pensante a le que Jesus parlat pri to. E vidente ti fervent zel, li cordie de Deo
es fort joyat. Do, tant pis por « Pilós » e tant plu bon por « Trompator », pro que it es il qui va
devenir « Israel », per li decision de Deo. Ne erra te, Jacob ne es un ordinari trompator e it es
un remarcabil hom, pro que null altri biblic exemple testimonia su determination por obtener
li benediction de Deo, e it es solmen por atinguer ti scope que il « trompa ». Do noi omnes
posse imitar le e li ciel fidel va joyar se pri to. Quam a Esaü, il va haver quam descendentie li
popul de « Edom », nómine quel significa « rubi », del sam radica e sens quam Adam, ti
populo va esser un adversario de Israel quam li divin profetie ha anunciat.
Yo precisa que li colore « ruvin » significa li pecca, solmen, in li images profetic del
projecte salvator revelat per Deo e ti criterio es aplicat, solmen, al actores de su mise en scène,
qual « Esau ». In li tenebrosi témpor del Medie Ev, on ocidat li infantes ruvin tenet quam
diabolic. Pro to, yo precisa it, li colore ruvin ne fa li ordinari hom plu peccator quam li brun o
blond, nam li peccator es identificat per li mal ovres de su fide. Do it es solmen, in valor
simbolic, que li « rubi », colore del sang human, es simbol del pecca, secun Esa.1:18 : « Ven e
argumenta! dit YaHWéH. Si vor peccates es quam li coccine, ili va devenir blanc quam li
nive; si ili es rubi quam li purpur, ili va devenir quam li laine. » Similmen, in su Apocalipse,
su Revelation, Jesus liga li color rubin al instrumentes human quel serve, conscie o ne, li
diablo, Satan, li unesim peccator del vive creat de Deo; exemples: li « caval rossin » de
Apo.6:4, li « dracon rossin o rubi ardente » de Apo.12:3, e li « bestie scarlat » de Apo.17:3.
Nu qu’il have ti droit de primogenitura, Jacob va, a su vez, viver experienties de vita
quel profetisa li projectes de Deo, quam successor de Abraham.
Il ha forlassat su familie pro timore del colere de su fratre Esau, con rason, secun
Gen.27:24, nam il hat resolut mortar le, pos li diversion del benediction de su morient patre, «
trompat » per un ruse ex li mente de Rebecca su marita. In ti rapte, li du nómines del gemelles
revela lor importantie. Nam, li « Trompator » usat un pelle pilós por trompar Isaac devenit
cec, facente se passar por su fratre primogenit naturalmen « Pilós ». Li spiritual persones se
suporta e Rebecca similat plu a Jacob quam a Esau. In ti action, Deo contradi li election
human e carnal de Isaac quel preferet Esau li chassator quel aportat le cassa quel il apreciat. E
Deo fa obtener li droit de primogenitura a ti quel es li max digni: Jacob li Trompator.
Arivat che Laban, su oncle araméan fratre de Rebecca, por laborar por le, Jacob ama
Rachel, li plu yun ma li plu bell filias de Laban. Quo il ignora es que in su vive real, Deo fa le
luder un rol profetic quel deve profetisar su project de salvation. Do, pos « sett annus » de
labor por obtener su amat Rachel, Laban impone le su filia plu old « Lea » e da la a le por
marita. Por obtener e maritar Rachel, il va dever laborar ancor « sett annus » por su oncle. In
ti experientie, « Jacob » profetisa quo Deo va dever sufrir in su project de salvation. Nam il
anque va far un prim aliantie ne conform al desir de su corde, nam li experientie de un Israel
carnal e national ne va esser marcat per li success e glorie que su bonitá merita. Li succession
del « Juges » e del « reges » fini sempre mal, malgré quelc rari exceptiones. E li marita desirat
dign de su amor, il va obtener la solmen in un duesim aliantie pos har demonstrat su amor e
revelat su plan del salvation in li ministerie de Jesus-Christ; su inseniantie, su morte, e su
resurrection. Observa bon que li preferenties human e divin es totalmen inversat. Li amata de
Jacob es li steril Rachel, ma tis de Deo, it es li prolific Lea. Per dar a Jacob, in prim, por
marita, Lea, Deo fa viver a su profete, li deception que ili va experir, ambi, in lor prim
aliantie. In ti experientie, Deo anuncia que su prim aliantie va esser un terribil fiasco. E li
rejection del Messia Jesus per su descendentes ha confirmat ti message profetic. Lea qui ne
esset li amata selectet per li sposo es un image que profetisa li electes del nov aliantie qui, de
orígine pagan, vivet long témpor in li ignorantie del existentie del sol Deo creator. Tamen, li
natura prolific de Lea profetisat un aliantie que va portar mult fructus al glorie de Deo. E
Esaia 54:1 confirma, dicente: « Joya te, steril, tu qui ne parturit plu! Expressa tui alegresse e
joya, tu qui ne have plu dolores! Nam li filios del abandonat va esser plu mult quam li filios
de ti quel es maritat, dit YaHWéH ». Ci la abandonat profetisa, per Lea, li nov aliantie, e ti
quel esset maritat, per Rachel, li ancian aliantie hebreic.
Jacob deveni Israel
Departet de Laban rich e prosperosi, Jacob e tis queles apartene a le retorna a su fratre
Esau, de qui il time li just venjativ colere. Un nocte, Deo presenta se a le e ili combatte un
contra li altri til li aurora. Deo finalmen vulnera le in li hanche e di a le que il va nominar se
de nu « Israel », pro que il ha victoriat in combattente Deo e homes. In ti experientie, Deo ha
volent representar li image del anima combatant de Jacob in su lucta del fide. Nominat per
Deo Israel, il obtene to quo il desirat e serchat ardentmen: su benediction per Deo. Li
benediction de Abraham in Isaac prendet talmen forme per li constitution del carnal Israel
quel, constructet sur Jacob devenit Israel, va devenir bentost un nation timet, pos li exea del
Egypte sclavistic. Li gratie de Deo ha preparat Esau, e li du frates retrova se in pace e joya.
Con su du maritas e lor du serventes, Jacob deveni li patre de 12 púeres e sol un filia.
Steril in comense quam Saraí e Rebecca, ma idolatra, Rachel obtene de Deo du infantes,
Joseph li max old e Benjamin li max yun. Ella mori in parturir su duesim infante. Ella
profetisa talmen li fine del old aliantie quel va cessar con li installation del nov basat sur li
expiatorie sangue de Jesus-Crist. Ma in duesim application, ti mortal circumstanties profetisa
li final sorte de su electes qui va esser salvat per su felici intervention quande il reveni in su
divin aspect gloriós in Michael Jesus-Crist. Ti inversion del situation del ultim electes es
profetisat per li changeament del nómine del infante quel es nominat « Ben-Oni » o « filio de
mi dolore », per li moriente matre, es renominat per Jacob, li patre, « Benjamin » o « filio de
dextri » (dextri látere) o, benedict filio. In confirmation, in Matt.25:33, Jesus-Christ va plazzar
« su oves a su dextri e li capres a su levul ». Ti nómine « Benjamin » esset selectet per Deo,
solmen por su projecte prophetic, do por nos, nam por Jacob it havet poc sensu; e por Deo, li
idolatra Rachel ne meritat li qualificativ de « dextri ». Ti cose concernent li fine del munde es
developat in li explicationes de Apo.7:8.
Li admirabil Joseph
In li historie de Israel, li rol que Deo da a Joseph va conduer le a dominar su fratres
qui, exasperat per su domination spiritual, vende le a mercatores arab. In Egipte, su honestitá
e su fidelitá fa le apreciar, ma li fémina de su mastro volent abusar de le, resistente a le,
Joseph va retrovar se in prison. Ta, explicant songes, li eventes va conduer le al max alt gradu
sub li faraon: prim Vizir. Ti elevation reposa sur su don profetic quam por Daniel pos le. Ti
don fa le apreciar del Faraon qui confida le Egipte. In li ocasion de un famine, li fratres de
Jacob va ear a Egipte e ta, Joseph va reconciliar se con su mal fratres. Jacob e Benjamin va
juntar les e talmen li Hebreos instala se in Egipte in li region de Gosen.
Li Exode e li fidel Moses
Pos esser reductet a sclavitá, li Hebreos trova in Moses, li infante hebreu quel su
nómine significa «salvat del aquas» del Nil, elevat e adoptat del filia del Faraon, li liberator
preparat per Deo.
Durant que li conditiones de lor sclavitá deveni plu dur e plu sever, por defender un
Hebreo, Moses occide un Egiptano, e il fuge ex Egiptia. Su viage le ducte a Madian, in Arabia
Saudí u habita li descendentes de Abraham e Ketura su duesim marita, maritat pos li morte de
Sara. Maritant Sephora, li max old filia de su bopatro Jethro, 40 annus plu tard, Moses trova
Deo durant que il pastura su animales vers li montania de Horeb. Li Creator aparle a le sub li
forme de un arbuste ardent quel brula ma ne es consumat. Il revela a le su plan por Israel e
invia le a Egiptia por guidar li exode de su popule.
Deci plagas va esser necessi por constringer Faraon lassar liber su preciosi sclaves. Ma
it es li deciésim quel va prender un importantie profetic del prim rang. Pro que Deo fa morir
omni prim-nascites de Egiptia, homes e animales. E li sam die, li Hebreos celebra li unesim
Pasca de lor historie. Li Pasca profetisat li morte del Messie Jesus, li « prim-nascet » e « li
Agnelle de Deo » pur e sin macula ofert quam sacrifice quam « li agnelle » immolat in li die
del exida de Egypt. Pos li sacrifice de Isaac demandat per Deo a Abraham, li Pasca del exida
de Egypt es li duesim anuncie prophetic del morte del Messia (Ungit) Jesus, o in grec
termines, de Jesus li Crist. Li exida de Egypt evenit ye li 14esim die del unesim mense del
annu, circa li 15esim secul ante nor era, o circa 2500 annus pos li peccatu de Eva e Adam. Ti
cifres confirma li témpor de « 400 annus » del « quar generationes » dat per Deo quam termín
al Amorites, habitantes del terre de Canaan.
Li orgolie e li spirit rebel de Faraon va desaparir con su armé in li aquas del « mare
rubi » quel trova assi su signification, pro que it clude se sur les pos har apertet se por
permisser li Hebreos intrar sur li terre de Arabia Saudit, per li extremitá sud del peninsul
egiptian. Evitante Madian, Deo ducte su popul tra li desert vers li mont Sinai u il va presentar
le su leges del « deci comandamentes ». Avante li sol ver Deo, Israel es nu un nation
instructet quel il deve metter al prova. Por ti fine, Moises es vocat a le, sur li montagne de
Sinai e Deo retene le talmen durant 40 dies e noctes. Il da le li du tables del leges gravat per
su divin fingre. In li camp del popul hebreic, li absentie prolongat de Moises favorisa li
spirites rebel quel fa pression sur Aaron e fine per far le acceptar li fusion e li moldation de un
« vitell de aure ». Ti experientie resume, per se sol, li conduida vers Deo del rebellesi
persones de omni epocas. Lor refusa submisser se a su autoritate ducte les a preferer dubitar
pri su existentie. E li multiplic punitiones de Deo ne changea quo. Pos ti 40 dies e noctes de
prova, li timore del gigantes de Canaan va condamnar li popul a errar in li deserte durant 40
annus e, solmen de ti generation provat, Josué e Caleb va posser intrar in li promisset land
ofret de Deo circa 2540 desde li pecca de Adam.
Li principal caracteres del raconta del Genese es li actores de un mise en scène
organisat del Deo creator. Chascun de les transmet, con un scope profetic o ne, un lecion, e ti
idé del spectacul ha esset confirmat del apostol Paul qui dit in 1 Cor.4:9: «Nam Deo, it sembla
me, ha fat de noi, apostoles, li ultim del homes, condamnat a morte in un maniere, pro que
noi ha esset spectacul al munde, al angeles e al homes. » Desde, li missera del Senior, Ellen
G.White, ha scrit su famosi libre titulat « li Tragedie del Secules ». Li idé del «spectacle » es
do confirmat, ma pos li « stelles, li stars » del sant libre, it es li tur de chascun de noi luder su
propri rol, scient que instruit per lor experienties, noi es placat in li dever imitar lor bon ovres,
sin reproducer lor erras. Por noi, quam por Daniel (Mi Juge es Deo), Deo resta « nor Juge »,
compatient, cert, ma « Li Juge » qui ne fa exception por nequi.
Li experientie del national Israel judaic es desastrosi, ma it ne es plu desastrosi quam ti
del cristan fide de nor era quel fini se in un generalisat apostasie. On ne deve surpriser se pri ti
similitude, pro que li Israel del ancian aliantie esset solmen un microcosme, un specimen, del
homan essentes quel popula omni terra. Pro to li ver fide esset tam rar quam in li nov aliantie
constructet sur li Salvator e «Fidel Testimonie » Jesus Christ.
Del Bible in general
Tot li Bible, dictat e inspirat de Deo a su servitores human, porta lectiones prophetic;
de Genese a Apocalypse. Li actores selectet de Deo es presentat a nos tal qual ili es in lor ver
nature. Ma por constructer messages prophetic in ti perpetu spectacul, li Deo creator deveni li
Organisator del eventes. Pos li exode de Egiptia, Deo da a Israel li aspecte liber de su celest
leg durant 300 annus, li témpor del « juges » quel fini vers 2840. E in ti libertá, li retorn al
peccat obliga Deo punir « sett vezes » su popul quel il livra finalmen al Filisteos, lor
hereditari enemicos. E « sett vezes », il suscita « liberatores ». Li Bible di que, in ti epoca, «
cchascun fat quel il volet ». E ti témpor de total libertá esset necessi por que li fructe portat
per chascun vell esser revelat. It es li sam in nor « fine del témpor ». Ti tri cent annus de
libertá marcat per li retorn constant del Hebreos al peccá, Deo proposi nos comparar les con li
tri cent annus del vive del just Henoc quel il presenta nos quam model exemplari de su
electes, per dir: « Henoc marchat tri-cent annus con Deo, poy il ne esset plu nam Deo prendet
le »; con le, per far le intrar in prim in su eternitá quam, pos le, Moises e Elia, e li sanctes
resussitat al morte de Jesus, ante omni altri electes, inter queles li apostoles de Jesus-Crist; ili
va esser omni transmuat o resussitat in li ultim die.
Pos ti del « juges », venit li témpor del reyes e ancor ta, Deo da a su du prim actores
un rol profetic quel veni confirmar li message del progressionde mal a bon final, del nocte, o
tenebres, vers li lumine. Talmen ti du mannes, Saul e David, profetisa li global projecte del
plan del salvation preparat por li elect terrestri, li du phases o du sanct alianzas successiv.
Leva it con me, David deveni rey solmen pos li morte del rey Saul, sam quam li morte del
ancian aliance perpetual permisse al Christ instituer su nov alianza, su regne e su domination
eternal.
Yo ja ha mentionat ti tema, ma yo rememora it, li monarchies terrestri ne have un
legitimité divin pro que li Hebreos ha demandat a Deo haver un rey « quam li altri nationes »
terrestri, ili, « pagan ». To significa que li model de ti reyes es del tip del valores satanic e ne
divin. Tant quant por Deo, li rey es dulci, humil de cordie, plen de abnegation e compassion,
fatente se li servitor de omnes, tant quant ti del diable es dur, orgollosi, egoist e despectant, e
il exige esser servit de omnes. Blessat injustmen per su rejection de su popul, Deo ha exaudit
su demande e por su desfelicitá, il ha dat le un rey secun li criteres del diable e omni su
injustitás. Desde tande, por su popul Israel, ma solmen il, li royalitá ha obtenet su divin
legitimité.
Li verbal o scrit parol es li medie de exchange inter du persones individual. Li Bible
es li parol de Deo in li sensu que por transmisser su leciones a su creaturas terrestrial, Deo ha
collectionat testimonias dictat o inspirat a su servitores; testimonias selectet, triat e grupat per
il tra li témpor. On ne deve astoniar se pri li imperfection del justicie stabilisset sur li terre,
nam separat de Deo, li homes posse stabilir lor justicie solmen sur li littera del lege. Or, Deo
di nos per Jesus que « li líttere mortifica ma li spirit vivifica », ti littere. Li sacri scrituras del
Bible do posse solmen esser « testes » quam indica Apo.11:3 ma in null cas, « judices ». Per
reconosser que li littere del lege es íncapabil a far un just judicament, Deo fa aparir un veritá
quel reposa solmen sur li divin natura de su person. Il posse solmen far un just judicament,
pro que su capacitá analisar li secret pensas del mente de su creaturas permisse le conosser li
motivationes de ti queles il judica, coses celat e ignorat per altri creaturas. Li Bible do proposi
solmen li base del testimoniatages usat por li judicament. Durant li « mill annus » del judicie
celestial, li sant electes va acceder al motivationes del ánimes judicat. Con Jesus-Christ, ili va
posser talmen render un judicie perfect necessi pro que li verdict final stabli li longore del
témpor de suferentie in li duesim morte. Ti-ci conossentie del real motivation del culpabil
permisse nos plu bon comprender li clementie de Deo vers Cain, li unesim terrestri assassin.
Secun li sol testimonie presentat in litteras in li Biblie, Cain esset ductet al jalousie per li
election de Deo benear li oferta de Abel e desdignar tis de Cain, sin que ti-ci conosset li rason
de ti diferentie quel esset spiritual e ancor ignorat. Li coses es talmen, li vive es constitut per
innumerabil parametres e conditiones quel Deo solmen posse identificar e judicar in
conossentie de causa. To dit, li Biblie resta por li homes, li sol libre quel presenta in litteras li
bases del lege quel judica lor actiones, in atender que in li ciel lor secret pensates va esser
revelat al sant electes. Or li rol del littera es condamnar o judicar li action. Pro to, in su
Apocalypse, Jesus rememora al homes li importantie de lor « ovres » e il parla poc vezes pri
lor fide. In Jac.2:17, li apostol Jacob rememorat que « sin li ovres li fide es mort », anc
confirmant ti opinion, Jesus parla solmen pri li « ovres » bon o mal generat per li fide. E por
esser generat per li fide, ti ovres es exclusivmen ti quel li Bible insena sub li titul de leges
divin. Li bon actiones apreciat del eclesia catholic ne es prendet in consideration, pro que ili
es ovres de caracter e inspiration humanistic.
In li témpor del fine, li Bible es totalmen desprisiat e li homan societá presenta un
aspecte globalmen mistificator e mentient. Tande li parol « veritá » quel caracterisa li sanct
Bible, parol del vivent Deo, e plu largmen, su universal global projecte, prende su tot
importantie. Nam li desprisie de ti sol « veritá » ducte li homanité a constructer se sur li
mentites in omni relational, profan, religiosi, political o economic dominies.
Ti article esset scrit li sabbate del 14-im August 2021, deman, ye li 15-im August, in
grand assembles, li victimes trompat per li fals religion va render homanage al max successosi
satanic mistification de su carriera, desde su usa del « serpent » quam medie in « Eden » : su
aparition sub li image del « virgine Maria ». Li veri, ella, ne plu esset virgine, nam pos Jesus,
ella hat infantes e filias; fratres e sestras de Jesus. Ma li mensonge have un long vive e it
resiste mem al max bon biblic argumentes. Ne importa, pos ti 15-im August, it va restar a ti
outrage, max, solmen ott celebrationes por irritar Deo e excitar su just colere quel va cader sur
li capes del culpabil. Observa que in ti aparition, infantes esset selectet por autentificar li
vision del « virgine ». Esque ili es tam innocent quam on di e pretente? Nascit peccatores, li
innocentie es atribuet a ili falsmen, ma on ne posse acusar les de complicité. Li vision receptet
per ti infantes esset tre real, ma li diablo anc es un real rebelli spirit e Jesus-Christ ha dedicat
mult de su paroles por avisar su servitores pri le. Li historie atesta su seductiv e trompant
potentie quel ducte al « second morte » su victimes seductet e trompat. Li adoration del diablo
tra li eclesia catolic papal e roman es denunciat per Deo, in ti verset de Apo.13:4 : « E ili
adorat li dracon, pro que it hat dat li autoritá al bestie ; ili adorat li bestie, dicente : Qui es
simil al bestie, e qui posse luctar contra it ? ». In realitá, it es solmen pos li fine de ti
« adoration » de « li bestie » constringent e persecutor del ver sant electet de Jesus-Christ
que, in un témpor de tolerantie quel li circumstanties ha imposat it, ti adoration ha prolongat
se per li medie seductor del aparitiones del « virgine » diabolic; un « fémina » por remplazzar
li « serpent » pos que li « serpent » ha seductet li « fémina » quel ha seductet su marito. Li
principie resta li sam e it es ancor tam eficaci.
Li hora del ultim election
Ti studie del divin revelationes fini se per li analise del libre del Genese quel ha revelat
nos qui es Deo sub omni aspectes de su caracter. Nu noi ha videt qualmen il es resolut in su
exigentie de obedientie de su creaturas per submisser Abram a un prova de fide extraordinari
quande il esset presc cent annus old; ti divin exigentie do ne plu besona demonstration.
Al hora del ultim election proposit per Deo desde li printempe 1843, e plu precisimen
exiget desde li 22 de octobre 1844, li observation del sabbato es requisit per Deo quam prova
del amor quel es rendit a il per su ver sant electes. Li situation spiritual universal se presenta
talmen sub li forme de un sol question quel es adressat al tot membres del organisationes
religiosi, cristian, exclusivmen.
Li question quel morta o fa viver eternimen
Esque un imperator, un rey o un pope es habil e autorisat cambiar li paroles pronunciat
e scrit per Deo, o sub su dictada quam Moises fat?
Havente previdet omno, mem ti question, Jesus ha dat in avanse su response, per dir in
Mat.5:17-18: « Ne crede que yo ha venit por abrogar li lege o li profetas; yo ha venit ne por
abrogar, ma por acompleer. Nam, yo di vos in veritá, til que li ciel e li terre ne va
passar, nequó un yota o un tracie del líttere va desaparir del lege til que omnicos eveni. » Li
sam Jesus ha anuncie que su paroles qu'il ha dit va judicar nos, in Joan 12:47 a 49: « Si
quelcun audi mi paroles e ne garda les, it ne es yo qui judica le; nam yo venit ne por judicar
li munde, ma por salvar li munde. Cel qui rejecta me e ne recive mi paroles have su
judicator;li parol que yo ha anuncat, it va judicar le in li ultim die. Nam yo ne ha parlat per
me self; ma li Patre, qui ha inviat me, ha prescrit me self quo yo deve dir e anuncar.»
Tal es li conception que Deo have pri su leg. Ma Dan.7:25 ha revelat que li intention
del « cambiar » deve aparir in li era cristan, dicente pri li roman-catholic papisme: « Il va
pronunciar paroles contra li Altissim, il va opprimer li santes del Altissim,e il va esperar
cambiar li témpor e li leges; e li santes va esser livrat inter su manus durant un témpor,
témpor, e li medietá de un témpor.» Un outrage quel va cessar e quel il va justmen punir
secun li versu 26 sequent: « Tande va venir li judicament, e su domination va esser prendet de
il, quel va esser destructet e anihilat por sempre. » Ti « témpor » o annus profetic anuncia su
regne persecutor efectuat durant 1260 annus, de 538 til 1798.
Ti «judicament » es plenat in pluri fases.
Li unesim fase es preparatori; it es li ovre del separation e del sanctification del fide «
adventist » instituet de Deo desde li printempe 1843. Li adventisme es separat del religiones
catolic e protestant. In Apocalipse, ti fase concerne li epocas « Sardes, Philadelphia e
Laodicea » in Apo.3:1-7-14.
Li duesim fase es executori: « on va remover su domination ». It es li gloriós revenida
de Jesus-Crist expectat por li printempe 2030. Li elect adventistes entra in li
eternité separat del rebelles catolic, protestant e indign adventistes qui mori sur li terre. Li
action es acomplisset sur li fine del epoca « Laodicea » de Apo.3:14.
Li triesim fase es ti del judicament del mort cadet, mettet in action per li elect intrat in
li celestial regne de Deo. Li victimas ha devenit li juges e in maniere separat, li vive de
chascun del rebelles es judicat e un sentence final proportional a lor culpabilitá es pronunciat.
Ti sentences determina li longore del témpor del « tormentes » que provoca li action de lor
« second morte ». In Apocalypse, ti thema es li subjecte de Apo.4 ; 11:18 e 20:4 ; ti desde
Dan.7:9-10.
In quaresim, sur li fine del sett millenium, li grand sabbat por Deo e su electes in
Christ, veni li fase executiv del sentences rendet per Christ e su electes. Sur li terre del peccat
u ili es ressuscitat, li rebelles condamnat es anihilat, « por sempre », per « li foy del second
morte ». In Apocalypse, ti executiv judicament o « ultim judicament » es li thema de
Apo.20:11 til 15.
Al hor del ultim election, se separa definitivmen du religios conceptiones
ínreconciliabil, pro que extremmen oposit un al altru. Li electes de Cristo audi su voce e
adapta se a su exigenties del témpor quande il parla a les e les voca. In li altri position, trova
se li cristianes qui seque religios traditiones stabilisat durant secules quam si li veritá vell
esser un question de témpor e ne de inteligentie, de rationament e de testimonie. Ti persones
ne ha comprendet quo representa « li nov alliantie » anunciat del profeta Jeremia in Jer.31:31
a 34 : « Ecce, li dies veni, dit YaHWéH, quande yo va far con li dom de Israel e li dom de
Juda un nov alliantie, ne qualmen li alliantie quel yo fat con lor patres, li die quande yo
prendet les per li manu por extraer les ex li land de Egiptu, alliantie quel ili violat, malgré
que yo esset lor mastro, dit YaHWéH. Ma ecce li alliantie quel yo va far con li dom de Israel,
pos ti dies, dit YaHWéH:Yo va metter mi lege in ili, yo va scrir it in lor cordie ; e yo va esser
lor Deo, e ili va esser mi popule. Ti-ci ne va plu docer su proximo, ni ti-ci su fratre, per dir:
Conosse YaHWéH ! Nam omnes va conosser me, desde li max micri til li max grand, dit
YaHWéH ; Nam yo va pardonar lor iniquitá, e yo ne va plu memorar lor peccate. »
Qualmen Deo posse successar a « scrir in li cordie » del hom li amor de su sanct leges, un
cose quel li norme del ancian aliantie ne successat obtener? Li response a ti question, e unic
diferentie inter li du alianties, veni sub li aspecte del demonstration del divin amor completat
per li expiatori morte del substitut Jesus-Crist in quel il se ha incarnat e revelat. Or li morte de
Jesus ne ha venit finir li obedientie ma al contra, it ha dat al electet rationes por monstrar se
ancor plu obedient vers li Deo capabil amar tam fortmen. E quande il gania li corde del hom,
li scope serchat de Deo es atinget; il obtene un electet apt e dign de partipar su eternitá.
Li ultim message que Deo ha presentat te in ti ovre es li tema de li separation. To es li
vital puncte quel fa omni diferentie inter li electet e li vocat. In su normal nature, li hom ne
ama esser disturbat in su hábites e su conceptiones del coses. Tamen, ti disturbance es rendet
necessi proque acustomat al mensonge stabilisat, por devenir su electet, li hom deve esser
arrabatet e desviatur por adaptar se al veritá que Deo monstra le. Tande li separation de to
quo e tis que Deo ne aproba es rendet necessi. Li elect deve demonstrar su capacitá a
questionar concretmen su idéies, su costumes, e su ligamines carnal con ésseres quel destine
ne va esser li etern vive.
Por li elect, li prioritá religios es vertical; li scope es crear un solid ligam con li Deo
creator, mem al detriment del relationes human. Por li decadent, li religion es horizontal; ili da
prioritá al ligam stabilisat con altri homes, mem al detriment de Deo.
Li adventisme del settim die : un separation, un nómine, un historie
Li ultim electes del fide cristan es assemblat spiritualmen por formar li Israel del « 12
tribus » de Apo.7. Lor selection ha esset acomplisset per un serie de provas de fide basat sur li
interesse manifestat por li parol profetic quel anuncia in Dan.8:14 li date 1843. It devet marcar
li reprisa in manu per Deo del cristanisme, til tande representat per li fide catolic desde 538 e
per li fide protestant originat del témpor del Reformation desde 1170. Li versu de Dan.8:14
esset interpretat quam anuncie del gloriós retorn del Christ, su adveniment quel provocat su «
expectation », in latin « adventus » de u li nómine adventist quel esset dat al experientie e su
adeptes inter 1843 e 1844. In aparentie, ti message ne parlat pri li sabbate, ma solmen in
aparentie, pro que li retorn de Christ va marcar li intrada in li settesim millennie, to es, li
grand sabbate profetisat, chascun semane, per li sabbate del settesim die: li saturdí del judeos.
Ignorant ti ligation, li unesim adventistes decovrit li importantie quel Deo da al sabbate
solmen pos ti témpor de prova. E quande ili comprendet it, li pioneros docet firmmen li veritá
del sabbate mentionat in li nómine del format eclesia, «del settesim die». Ma con li témpor, li
herederos del ovre ne plu dat al sabbate li importantie quel Deo da it, per ligar su exigibilitá al
témpor del retorn de Jesus-Christ in loc de ligar it al date 1843 indicat per li profetie de
Daniel. Pulsar a plu tard un divin exigentie tam fundamental constituet un culpa de quel li
consequentie esset, in 1994, li rejection per Deo del organisation e su membres queles il livrat
al camp rebel ja condamnat per il desde 1843. Ti trist experientie e ti faliada del ultim oficial
institution del cristan fide testimonia ti incapacitá del fals cristanitá acceptarli separation del
human ligas. Li absentie de amor por li divin veritá e do por Deo self es in question, e to es
ta, li ultim lecion del historie del fide cristian quel yo posse explicar te, por docer te e avertir
te, in li nómine del Omnipotent Deo, YaHWéH-Micaël-Jesu-Crist.
Finalmen, sempre in ti sam tema, pro que it ha costat me li precie de un penibil
spiritual separation, yo rememora te ti versu de Matt.10:37 e, pro que li versús precedent it
resume clarimen li caracter separat del ver christian fé, yo mentiona les omni del versu 34 til
versu 38:
« Ne crede que yo ha venit por aportar pace sur li terre; yo ne ha venit por aportar
pace, ma li spada. Nam yo ha venit por metter division inter li hom e su patre, inter li filia e
su matre, inter li belfilia e su belmatre; e li hom va haver por enemicos li persones de su
dom. Ti qui ama su patre o su matre plu quam me ne es digni de me, e celui qui ama su filio
o su filia plu quam me ne es digni de me; ti qui ne prende su cruce, e ne seque me, ne es
digni de me.» Ti vers 37 justifica li benediction de Abraham; il testimonia que il amat Deo plu
quam su filial carnal. E rememorante su dever a un fratre adventist, citante le ti vers, nor
routes separat se e yo recivet de Deo un special benediction. Yo esset tande tractat per ti «
fratre » quam fanatic e desde ti experientie, il hat sequet li traditional via adventist. Il, qui hat
fat me descovrir li adventisme e li beneficies del vegetarianisme, morit pos del morbo de
Alseimer, durant que yo es ancor in bon sanitá, vivent e activ in li servicie de mi Deo, con 77
annus, e sin recurer ni a doctores ni a medicamentes. Al Deo creator e su precosi consilies
apartene omni gloria. In veritá!
Por resumer li historie del adventisme on deve memorar li sequent fatte. Sub ti
nómine « adventiste », Deo gruppa su ultim sanctes pos un long dominacion del catholic
quel ha legitimat, religiosimen, li dominica stabilisset sub su pagan mine « die del sole
invict » per Constantin 1er li 7 de marte 321. Ma li unesim adventistes esset protestantes o
catholiques qui honorat devotimen li dominica christian heredat. Do ili esset selectet per Deo
per lor conduite esset joyat per li retorn de Jesus-Crist quel esset anunciat successivmen por li
primavera 1843 e li 22 de octobre 1844. Solmen pos ti selection, li luce del sabbath esset
presentat a les. Ancor, lor interpretationes del profeties de Daniel e Apocalipse contentet
enorm erras quel yo rectifica in ti ovre. Sin li conossentie del sabbath, li pioneros ha
constructet li teorie del judicament nominat « investigativ » quel ili nequande savet
questionar; mem pos que li luce pri li sabbath esset dat a les. Por tis qui ignora it, yo memora
que secun ti teorie, desde 1843, poy 1844, in li ciel Jesus examina li libres del testimonias por
selecter su ultim electes qui deve esser salvat. Tamen, li clar identification del peccate del
dominica dat un precís sens al message de Dan.8:14, mem sub su mal traductet forme de
« purification del santuario ». E ti mal traduction creat ínresolvibil controversies, pro que ti
expression concernet in prim loc li acomplissement per li expiatori morte de Jesus-Crist secun
Heb.9:23: « It esset do necessi, pro que li images del coses quel es in li cieles deve esser
purificat per ti maniere, que li coses celestial self vell esser it per sacrificies plu excellent
quam ti-ci. Nam Cristo ne ha intrat in un sanctuarium fat de manu human, un imitation del
ver, ma il intrat in li ciel self, por aparir nu por nos avan li facie de DeoTalmen, omnicos
quel deve esser purificat in li ciel, esset it per li morte de Jesus-Crist: li investigative judicie
do ne have plu alcun sens logic. Pos li morte e resurrection de Jesus, necun peccato ni
peccator intrat li ciel por polluer it denov, pro que Jesus ha nettat su celestial spacie per
chassar, vers li terre, Satan e su angelic partisanes, secun Apoc.12:7 til 12 e precipue in versu
9: « E il esset precipit, li grand dracon, li ancian serpent, nominat li diabol e Satan, ti qui
seduct omni terra, il esset precipit sur li terre, e su angles esset precipit con le. »
Li duesim erra del oficial adventisme venit, it anc, del original ignorantie del rol del
sabbato e it prendet un grand importantie mult plu tard. Li adventistes abusivmen fixat lor
atention sur li témpor del ultim, li final, prova de fé quel va concerner in realitá solmen tis qui
va esser ancor vivent al témpor del ver revenida de Jesus-Crist. Specialmen, ili ha, falsmen,
pensat que li soledí vell devenir « li marca del bestie » solmen in li hore de ti ultim prova, e to
explica li sercha de amicitá con practicantes del malédictet die del sol quel Deo desde su
origine ja ha condamnat. Li prova quel yo da es li existentie del « sett trompettes » de Apo.8,
9 e 11, de queles li six prim averti pos 321, durant li tot era cristian, li popul pri su practica del
peccat del die del sol condamnat per Deo. Quo Dan.8:12 ja ha revelat per dir: « Li armée esset
livrat con li sacrificie perpetui, pro li pecca; li corne jettat li veritá a terra, e successat in su
entreprenses. » To « pecca » esset ja li practica del soledí heredat civilmen de Constantin
1er desde 321 e justificat religiosimen per li papal Roma desde 538, « li marca del bestie »
citat in Apo.13:15 ; 14:9-11 ; 16:2. In 1995, pos haver monstrat un rejection del prophetic luce
quel yo ha proposit inter 1982 e 1991, li oficial adventisme comisset li grav culpa de far
alliantie con li declarat e revelat inamicos de Deo. Li exemple del mult reproches quel Deo ha
adressat al ancian Israel pro su allianties con Egiptia, image simbolic del peccatu tipic, es, in ti
action, completmen ignorat ; quo fa li culpa adventist ancor plu grand.
In fact, desde li prise de conscientie del rol del sabbate e del importantie quel it da a it
sub li titul de Deo creator, li popul adventist vell har devet identificar clarimen su religiosi
enemicos e gardar se de omni fraternal alliantie con les. Nam, li sabbate del saturdi essente li
« sigille del Deo vivent » de Apo.7:2, i.e. li marca regal del Deo creator, su adversario,
li sundí, ne posset esser altri quam « li marca del bestie » de Apo.13:15.
Yo memora ci que li causes del cadita del adventisme oficial institutional es mult, ma
li principal e max grav concerne li refusa del lumines aportat pri li ver traduction de Daniel
8:14 e li despecte manifestat vers li tot nov explication de Daniel 12 de quel li lection
consiste a evidenciar li legitimité divin del adventisme del 7e die. Poy veni li culpa de ne
haver posit lor espera in li retorn de Jesus-Christ anunciat por 1994; quam li pioneros del ovre
hat fat it in 1843 e 1844.
Li principal judicamentes de Deo
Su creation del terre e del cieles finit, in li sixesim die Deo installe li hom sur li terre.
E pro li conduida desobedient del humanitá, do del peccat, Deo va submisser it,
successivmen, in su historie de sett mill annus, a su mult judicamentes. A chascun de ti
judicamentes changes es aportat e perceptet concretmen e visibilmen. Li derivas sequet del
humanitá demanda ti interventiones divin quel have li scope replazzar it sur li via de veritá
aprobat per su soveran judicament.
Li judicamentes del ancian aliantie.
1er judicament: Deo judica li peccat comisset per Eva e Adam, qui es maledit e chassat
del « Jardin de Eden ».
2ème judicament: Deo destruct li homanité rebel per li aquas del « diluvie » mundial.
3ème judicament: Deo separa li homes per lingues diferent pos lor elevation del « turre
de Babel ».
4ème judicie: Deo fa un alliantie con Abram qui deveni pos Abraham. In ti témpor, Deo
destructe Sodom e Gomorra, li cités u li peccat extrem es practicat; li odiosi e abominabil
« conossentie ».
5ème judicie: Deo libera Israel del servitú de Egipt, Israel deveni un nation líber e
índependent a quel Deo presenta su leges.
6ème judicament: Durant 300 annus, sub su direction e per li action de 7 judicatores
liberatori, Deo libera Israel invadet de su enemies pro li peccato.
7ème judicament: A li demande del popul, e por su malediction, Deo es remplazzat per
li reyes terrestri e lor long dinasties (Reyes de Juda e reyes de Israel).
8ème judicament: Israel es deportat a Babilonia.
9ème judicament : Israel rejecte li divin « Messie » Jesus Fine del ancian aliantie. Li
nov aliantie comensa sur bases doctrinal perfect.
10ème judicament : Li national state de Israel es destructet del Romanes in 70.
Li judicamentes del nov aliantie.
Ili es citat in Apocalipse per li « sept trompettes ».
1er judicament : Invaziones barbaric pos 321 inter 395 e 538.
2ème judicament : Installation del regime religios papal dominant in 538.
3ème judicament : li Guerres de Religiones : ili opone li Catolicos al protestantes
reformatores desaprobat per Deo: « li hipocrites » de Dan.11:34.
4esim judicie: Li francesi revolutionari ateisme renverse li monarchie e fini li
despotisme del catolic roman.
5esim judicie: 1843-1844 e 1994.
Li comense: Li decrete de Dan.8:14 deveni efectiv it demanda li fin del ovre
comensat per li Reformation desde Petro Valdo, li perfect exemple, desde 1170. Li protestant
fide cade e li adventisme nasce victoriosimen: Li religiosi practica del dominic roman es
condamnat e ti del sabbate del saturdí es justificat e, demandat per Deo in Jesus-Crist desde
1843. Li ovre de reformation es talmen completat e finit.
Li fine: « vomisset » per Jesus, ella mori institutionalmen in 1994, conform al
message adressat a « Laodicea ». Li judicament de Deo comensat per su dom submisset a un
prova de prophetic fatal. Desaprobat, li ex-elect rejoina li camp del rebelles catolic e
protestant.
6ème judicament: Li « 6ème trompette » es acomplet sub li forme del Triésim Guerre
Mundial, ti-ci vez nuclear, descript in Dan.11:40 til 45. Li surviventes organisa li ultim
guvernament universal e rende li repose del unesim die obligatori per un decret. In
consequentie, li repose del sabate del settesim die, li saturdí, es prohibet, interditet sub pena
de sanctiones social in un prim témpor, poy, finalmen, punit de morte per un nov decret.
7ème judicie: precedent per li témpor del sett ultim flagelles descrit in Apo.16, in li
printempe 2030, li gloriós retorn de Cristo fini li presentie del homan civilisation terrestrial.
Li homanité es exterminat. Solmen Satan va restar prisoniero sur li desolat terre, « li abysse »
de Apo.20, durant « mille annus ».
8ème judicament : Elevat al ciel per Jesus-Christ, su electes procede al judicament del
mal mort. It es li judicament mentionat in Apo.11:18.
9ème judicament : Li ultim judicament ; li mal mort es ressuscitat por subir li norme del
« second morte » debat a « l’étang de feu » quel covri li terra e consume con ili omni trace del
ovres debat al peccat.
10ème judicament: Li terre e li cieles maculat es renovat e glorificat. Bonvenu al
electes in li nov etern regne de Deo!
Divin de A til Z, de Aleph til Tav, de alpha til omega
Li Bible have null comun con altri libres scrit per homan seres, excepte su superficial
visuall aspecte. Nam in realitá, noi vide solmen su superficie quel noi lee secun conventiones
de scritura propri al lingues del Hebreic e Grec, in queles li original textes ha esset transmisset
a noi. Ma in su redaction del Bible, Moises ha usat li archaic Hebreic, del quel li lítteres del
alfabet esset diferent del actual tteres; ili ha esset remplazzat líttere por líttere durant li exil
in Babilonia, sin causar problemas. Ma li lítteres esset colat un contra altri sin spaciar li
paroles, quo ne facilipossibilisat li lection. Ma detra ti inconvenient jace li avantage de formar
diferent paroles secun li election del líttere selectet por marcar su comense. Li cose es possibil
e it ha esset demonstrat, quo prova que li Bible es realmen mult plu alt quam li possibilitás del
imagination e realisation homan. Solmen li pensa e memorie del infinit Creator Deo posset
conceper un tal ovre. Nam ti constatation de multiplic lectiones del Bible revela que chascun
parol quel aparí in it ha esset selectet e inspirat per Deo al divers scritores de su libres tra li
témpor til li ultim, su Revelation o Apocalypse.
Circa 1890, un matemato russian Yvan Panin demonstrat li existentie de numeric
figuras in divers aspectes del construction del textus biblic. Pro que li hebreic e li grec have in
comun li facte que li lítteres de lor alfabetes es anc usat quam cifres e numeres. Li
demonstrationes fat per Yvan Panin ha considerabilmen aggravat li culpe del homes qui ne
prende li Bible de Deo seriosimen. Car si ti decovertas ne have influentie por far li homes
capabil amar Deo, ili tamen les remove omni legitimité ne creder a su existentie. Yvan Panin
ha demonstrat quant li cifre « sett » esset omnipresent in omni construction del Bible e tis
specialmen in li tot unesim versu de it, in Gen.1:1. Havente yo self demonstrat que li sabbate
del settim die es li « sigille del Deo vivent » de Apo.7:2, do ti ovre solmen confirma
evidenties decovrit per ti genial matematico qui ha ofrit a scientistes exigent, de su témpor e
de nor, scientific pruvas incontestabil.
Desde Yvan Panin, li modern informatica ha analisat li 304805 signes del lítteres quel
compone li Scritura del sol ancian aliantie e un software proposi diferent lectiones
innumerabil per metter chascun líttere sur un immense damier quel possibilités de aliniament
comensa con un sol line horizontal del 304805 lítteres til obtener finalmen, un sol line vertical
de ti 304805 lítteres ; e inter ti du aliniament extrem omni li innumerabil combinationes
intermedi. On descovri message concernent li munde terrestri, su eventes international e li
nómines del persones ancian e modern e li possibilités es immense pro que li sol imperativ es
conservar un spacie identic (de 1 a n…) inter chascun líttere del paroles format. In plu del
aliniament horizontal e vertical, hay li multitudine del aliniament oblic, de supra a infra e de
infra a supra, de dextre a sinistre e de sinistre a dextre.
Pro to, prenente li image del oceano, yo confirma que nor conossentie del Biblie es del
nivelle de su superficie. Quo ha esset celat, va esser revelat al electes durant li eternitá in quel
ili va intrar. E Deo va ancor astonar su amates per su immense potentie sin limites.
Ti radiant demonstrationes es, hélas, íncapabil a cambiar li cordes del homan seres por
que ili posse amar Deo « de tot lor cordie, de tot lor anim, de tot lor fortie, de tot lor pensa »
(Deu.6:5 ; Mat.22:37) ; secun su just demande. Li terren experience va har provat it, li
reproches, li reprimandes, e li punitiones ne cambia li homes, pro to, li salvatori plan de Deo
reposa desde li comense del líber vive sur ti versu: « li perfect amore forjeta li timore» (1
Joan 4:18). Li selection del electes reposa sur lor demonstration de un amore perfect por Deo,
lor celestial Patre. In ti-ci « perfect amore », it ne es plu beson de lege, ni de comandamentes,
e li unesim qui ha comprendet ti cose esset li old Enoc qui monstrat a Deo su amore in
« marchante con » le, solliciti de ne far nullcos por desplaisser le. Car obeir es amar e amar
consiste in obeir con li scope dar li plesure e li joya al amat esser. In su divin perfection, Jesus
venit a su vice confirmar ti lection de amore « ver » pos li unesim human modelles, Abraham,
Moïse, Elie, Daniel, Job e mult altris de qui solmen Deo conosse li nómines.
Li deformationes causat per li témpor
Ne existe sur li terre un sol lingue quel ne ha subit evolutiones e transformationes causat per li
pervers spirit del humanitá. E in ti materia, li Hebreic ne ha escapet a ti perversion human
talmen que li hebreic text quel noi considera quam original, ja ne es plu quam li original del
scrituras de Moïse in un state parcialmen deformet. Yo deve ti decovriment al labores de Ivan
Panin e al facte que in li version del hebreic text quel il usat in 1890, in Gen.1:1, il numerisa li
parol Deo per li hebreic terme « élohim ». In hebreic, « élohim » es li plural de « éloha » quel
significa deo in singular. Un triesim forme existe: « Él ». It es usat por ligar li parol Deo a
nómines: Daniel; Samuel; Béthel; etc Ti termines designant li ver Deo recive in nor
traductiones un majuscule por marcar li diferentie inter li ver Deo e li fals deos pagan del
homanes.
Li Bible sublinea justmen e insistentmen li facte que Deo es « un » quo fa de il un «
éloha », li sol ver « éloha ». Pro to, per atribuer se li parol « élohim » plural, in Genese 1 e
altraloc, Deo adressa nos un message per quel il reclama justmen esser ja Patre de
multitudines de vives quel preexiste al creation de nor sistema o dimension terren, e de omni
vives quel va aparir sur li terre. Ti celestial vives ja creat esset ja dividet per li peccat aparit in
su unesim creatura líber. Per designar se per li parol « élohim », li Deo creator afirma su
autoritá super omni to quo vive e quo ha nascet de il. Pro to il va posser plu tard, in Jesus-
Christ, portar li peccates del multitudine de su electes e salvar, per su sol mort expiator,
multitudines de homan vives. Li parol « élohim », plural, designa do Deo in su potentie
creator de omni to quo vive. Ti termino profetisa anc li multipli roles quel il va tener in su
projecte de salvation in quel il es ja principalmen e successivmen, « Patre, Filio e Sant
Spiritu » qui acterá pos li baptisme por purificar e sanctificar li vive de su electes. Ti plural
concerne anc li divers nómines que Deo va portar: Micaël por su angles; Jesus-Crist por su
electes human redemptet per su sanguine.
Por exemple pri deformationes debil al perversion human yo da ti del verbe « benedir
», expresset in hebreu per li radica « brq » e de quel li election del vocales usat va finir per
esser traductet quam « benedir » o « maledir ». Ti pervers deformation deforma li sensu del
message pri Job, a quel su fémina di realmen « benedi Deo e mori », e ne « maledit Deo e
mori », quam li traductores proposi. Altri exemple de un insidiosi pervers change, in li
francesi lingue li expression « certainement » quel originalmen significat in un cert e absolut
maniere ha prendet in li homan pensa li sens de « forsan », totalmen contra. E ti ultim
exemple merita esser citat pro que it va prender importantie e portar grav consequenties. In li
dictionarium « petit Larousse » yo ha notat un change concernent li definition del parol «
dimanche ». Presentat quam unesim die del semane in li version 1980, it devenit li settesim
die in li version del sequent annu. Li infantes del Deo de veritá deve do desfidar se del
evolutiv conventions stabiliset per li homes nam a su látere, contrari a les, li grand Deo
creator ne change e su valores ne varia, sam quam li ordine del coses e del témpor quel il ha
stabiliset desde su fundation del munde.
Li mal actes del humanitá ha marcat mem li textu hebreic del Bible, u vocales es
atribuet ínjustmen sin consequenties por li salvation, ma por proteger su version oficial, Deo
ha preparat per li metode numeric, li medie por identificar li ver textu del fals. To va permeter
nos verificar e constatar li existentie de mult figurás numeric quel caracterisa solmen li
autentic version biblic, in li hebreu quam in li grec de quel signes ne ha esset modificat desde
li 2esim secul ante Jesus Christ.
Li Spirit restaura li veritá pri li justification per li fide (per su fide)
Yo ha just mentionat li deformationes del textu biblic; cose causat per li mult
traductores del original scrituras. Por illuminar su popul in li témpor del fine, li Spirit de
veritá restaura su veritá, per directer li spirit de su elect vers li textus u important
deformationes ancor resta. To es quo just evenit in ti sabbat del 4 Septembre 2021 til li puncte
que yo ha dat it li nómine de «sabbat cristal». Yo ha lassat li selection del tema a studiar a un
sestra rwandan con qui noi partisse online li desvelopament de nor sabbats. Ella ha proposit
«li justification per li fide». Li studie ha aportat nos ver important discoveries que fa li
comprension de ti tema tre clar.
In li Bible, in 1 Pet.1:7, li Spirit simbolisa li fide per li purificat aure: « por que li
prova de vor fide, plu precosi quam li peritabil aure, quel tamen es provat per li foy, resulta
in laude, glorie e honore quande Jesus Christ va aparir ». No ja comprende per ti
comparation que li fide, li ver, es un cose extremmen rar, on trova omniloc petres e rocces,
quo ne es li casu con li aure.
Poy, de versu a versu, noi ha primmen retenet que: « sin fide it es impossibil esser
agreabil a Deo », secun Heb.11:6: « Sin fide it es impossibil esser agreabil a il; nam ti qui
aproxima se a Deo deve creder que Deo existe, e que il es li remunerator de tis qui cerca le. »
Du ensenamentes es ligat al fide: li crede a su existentie, ma anc, li certitá que il benedi « ti
qui sercha it », sincermen, detall important sur quel it ne posse esser trompat. E pro que li
scope del fide es esser agreabil a le, li elect va responder al amor de Deo per obedi a omni su
ordonanties e comandamentes queles il presenta in li nómine de su propri amor por su
creaturas. Li fructe de ti ligament de amor, quel unita qual un magnet ti qui ama e ama Deo in
Christ, es presentat nos in li famosi instruction citat in 1 Cor.13 quel descri li ver amor
agreabil a Deo. Pos ti lectura, yo ha pensat al non minu famosi message dat in HabaKuk 2:4 :
« li just va viver per su fide ». Ma, in ti versu li traduction proposit per Louis Segond di
nos: « Ecce, su anima ha inflat se, it ne es rect in le; ma li just va viver per su fide. » Desde
long témpor, ti versu ha posat me un problema quel yo ne hat provat soluer. Qualmen un hom
« inflat » de orgolie posse esser judicat « just » per Deo? Il qui, secun Pro.3:34, Jac.4:6 e 1
Petro 5:5, « resiste al orgullosi, ma fa gratie al humil »? Li solution aparit retrovent in li
hebreic textu li parol « íncredul » in loc del parol « inflate » citat in Segond e con surprise noi
ha trovat, in un version Vigouroux « catholic », li bon e tam logic traduction quel rende li
message del Spirit perfectmen clar. Nam, in fact, li Spirit inspira a Habakuk un message in un
stil ja inspirat al rey Salomon in li forme de su proverbies in queles il met in opposition
parametres de contrari absolut; ci, in Habakuk, « li incredulitá » e « li fide ». E secun
Vigouroux e li Vulgate latin base de su traduction, li verset se lee talmen: « Ecce, ti qui es
incredul ne va har un anim rect in se; ma li just va viver per su fide. » Per atribuer ambi
partes del verset al sam subject, Louis Segond deforma li message del Spirit e su letores es
impedet de comprender li ver message dat per Deo. Li cose essente reparat, noi va nu
descovrir qualmen Habakuk descri in maniere precisi li probas « adventist » de 1843-1844, de
1994, e del ultim date quel concerne li ver final retorn del Christ, li printempe 2030. In fact, ti
recent nov lumine quel fixa li retorn del Christ por 2030 permisse nos plu bon comprender e
autentificar li successiv experienties adventist ja confirmat, in Apo.10:6-7, per li expression:
« it ne va esser plu tardationma li misterie de Deo va esser complet ». Por ti demonstration,
yo reprende li textu de Habakuk 2 desde su comense, intercalante li explicativ comentaries.
Version L.Segond modificat per me
Vers 1: « Yo va esser a mi post, e yo va star sur li turre; yo va observar, por vider quo
YaHWéH va dir me, e quo yo va responder in mi argumentation. »
Observa li atitude de « expectation » del profete quel va caracterisar li prova
adventist, li Spiritu dit nos in li message de Dan.12:12: « Felici ti qui va atender til 1335
dies ». Por comprender bon, li sens de ti « argumentation » es dat nos in li capitul precedent u
li problema levat per Habakuk es li prolongation del prosperitá del maliciosi sur li terre: « Va
il vacuar pro to su ret, e va il sempre massacrar li nationes, sin pardonar? » (Hab 1:17). In ti
reflexion e question, Habakuk imagina li conduida de omni homes qui fa li sam constatation
til li fine del munde. Do, Deo va presentar su response per suggester profeticmen li tema del
retorn de Jesus-Christ, quel va finir, definitivmen, li domination del maliciosi, despectuosi,
incredulosi, infidel e rebelles.
Verse 2: « YaHWéH parlat a me, e dit: Scri li profetie: grava it sur tables, por que on
posse leer it facilmen. »
Inter 1831 e 1844, William Miller presentat tabelles recapitulant su anuncies quel
profetisat li retorn de Jesus-Christ por li primavera 1843 unesimmen, poy por li autun 1844.
Inter 1982 e 1994, yo anque proposit e ancor proposi a adventistes e altri homes, sur quar
tabelles, li resumé del nov lumines profetic inspirat del Sénior del Veritá por nor « témpor del
fine ». Si li real consequenties ligat a ti prova de 1994 esset comprensat solmen pos li passat
témpor, quam it evenit in 1844, li date e su calculation es til nu autentificat per li Spirit del
Deo vivent.
Verse 3 : « Nam it es un profetie de quel li témpor es ja fixat, »
Ti témpor fixat per Deo es revelat desde 2018. Visante li date del retorna de Jesus-
Crist, ti témpor fixat es li printempe 2030.
« It marcha vers su fine, e it ne va mentir; »
Li retorn del victoriosi Christ va esser acomplet in su hor, e li profetie quel anuncia it
« ne va mentir ». Jesus-Christ va retornar con certitá in li printempe 2030.
« Si it tarda, atende it, nam it va esser acomplet, it va certmen acompletar se. »
Si li date ha esset fixat per Deo, por le, li ver retorn del Christ va acompletar se a ti
fixat hor quel il solmen conosset til 2018. Li sugestet retard, « si it tarda », do ne posse
concernar solmen li homes, nam Deo reserva se li jure usar fals anuncies del revenida de
Jesus-Crist quel va permitter le provar, successivmen, in 1843, 1844, 1994 e til nor final
témpor, li fide del cristianes qui reclama se de su salvation, quo permite le selecter su electes.
Ti fals anticipat anuncies del revenida de Jesus-Crist es usat per Deo, por separar til li fine
del munde, « li bon gran de li lolium, li oves de li capres », li fidel de li infidel, « les croyants
des incrédules », li electet de li decadet.
Li versette confirma li parametre de « atendentie » adventiste quel resta un element
descriptiv del ultim sant separat e sigillat per li practica del ver sabbat del settim die desde li
autun 1844, termine del duesim prova adventiste. In ti versette, li Spiritu insiste pri li notion
de certitá qui caracterisa ti revenida de Christ victoriosi, liberator e vengator.
Version Vigouroux
Vers 4: «Vide, ti qui es incredul ne va har un anim rect in le; ma li just va
viverpersu fide.»
Ti message revela li judicament que Deo porta pri li homanes submisset al quar
probas adventist ligat al dates 1843, 1844, 1994 e 2030. Li verdict de Deo es tranchant in
chascun epoca. Per li anuncie profetic Deo demasca li cristanes «hipocrites » qui revela lor
natura « íncredul », in despectant li anuncies prophetic de su electet messageres, to es, de su
profetas. In absolut oposition, li electet da glorie a Deo per reciver su messages prophetic e
obedir li nov directivas queles ili revela. Ti obedientie, judicat per Deo, « agreabil », es, in
parallel, judicat dign conservar li justicie imputat al nómine de Jesus-Crist.
Solmen ti obedientie de fide « per amore » a Deo es judicat digni intrar li eterni
venient. Solmen ti quel li sangue de Christ lava de su peccates es salvat « per su fide ». Nam
li response del fide es personal, pro to Jesus adressa su messages, individualmen, a su electes,
exemple: Matt.24:13: « Ma ti qui persevera til li fine va esser salvat ». Li fide posse devenir
colectiv si it responde a un sol e sam norm. Ma, atention! Li pretensiones human es trompant,
nam Jesus solmen decide qui deve esser salvat o perdit secun su judicament del fide
demonstrat per li candidates desirant intrar li ciel.
In resumé, in ti versettes de Habakuk, li Spirit revela e confirma li strett
e inseparabil de « li fide » e « li ovres » quel it genera; cose ja levat per li apostol Jacob
(Jac.2:17 : « Talmen it es pri li fide: si it ne have li ovres, it es mort in se self ».); quo implica
li fact que desde li comense del evangelisation, li tema del fide esset mal comprens e mal
interpretat. Alcunes, quam hodie, ili solmen associat it con li aspecte de credentie, oblivient li
testimonie del ovres quel da it su valore e su vive. Li conduida del homes, a queles Deo fa
conosser su anuncies del retorn de Jesus-Crist, revela li ver natura de lor fide. E in li hore
quande Deo effuse su grand lumine sur su ultim servitores, ne existe plu excusa por ti qui ne
comprende li nov exigenties instaurat de Deo desde 1843. Li salvation per gratie continua, ma
desde ti date, it profita solmen al electes selectet de Jesus-Crist, per li testimonie del real
demonstrationes del amor quel ili rende a le. In un prim témpor, li sabbat esset li signe de ti
benediction divin, ma desde 1844, it nequande suffi solmen por il, nam li amor de su veritá
profetic, revelat inter 1843 e til 2030, ha sempre anc esset demandat de Deo. In facte, li nov
lúmines recivet desde 2018 have un íntim conexe con li sabatte del settim die quel ha devenit
li image profetic del settim millennie quel va comensar al retorn de Jesus-Christ in li
printempe 2030. Desde 2018, « li justification per li fide » se concretisa e profita li vocates
qui deveni electes per monstrar lor amor por Deo e omni su lúmines antiqui e nov revelat in li
nómine de Jesus-Christ, secun li docentie de Matt.13:52: « E il dit les: Pro to omni scribe
instructet pri li coses del regne del cieles es simil a un mastro de dom qui tira de su tresor
coses nov e coses ancian ». Ti qui ama Deo ne posse far alt quam amar descovrir su projectes
e su secretes durant long témpor celat e ignorat del homanes.
Habakuk e li unesim venida del Messia
Ti profetie anc ha trovat un acomplesiment por li national Israel judaic, a quel it
anuncieat li unesim venida del Messia. Li témpor de ti venida esset fixat e anuncieat in
Dan.9:25. E li clave de su calcul trovat se in li libre de Esdras, capitul 7. Evenit que li Judés
ranget li libre de Daniel inter li historic libres, e it precedet li libre de Esdras. Ma per ti
maniere su rol profetic esset reductet e minu visibil por li lector. Jesus esset li unesim profete
qui atentet li atention de su apostoles e su discípules al profeties de Daniel.
Li retardat anuncie, « si it tarda, atende it », hat anc su acomplissement, nam li Judés
expectat un messie vengator e liberator del Romanes, apuante se sur Esaie 61 u li Spírit di pri
li Crist in li versu 1: « Li spirit del Senior, YaHWéH, es sur me, nam YaHWéH ha uncit me
por portar bon noves al desfelici; Il ha inviat me por sanar tis con li cordie fractet,
Proclamar al captives li libertá, E al prisoneros li liberation; ». In li versu 2, li Spírit precisa:
« Por publicar un annu de gratie de YaHWéH, e un die de vengeance de nor Deo ; Por
consolar omni afliget ; ». Li Judés ne savet que inter « li annu de gratie » e « li die de
vengeance », 2000 annus deve ancor passar por ducter li popul al retorna del Crist victoriosi,
liberator e vengator, secun Esaie 61:2. Ti lection aparisse clarimen in li testimonie citat in Luc
4:16 til 21: « Il devenit a Nazareth, u il hat esset elevat, e secun su costume il intrat in li
sinagoga li die del sabbate. Il levat se por far li lectura, e on livrat le li libre del profete
Esaia. Desvolvent it, il trovat li loc u it esset scrit: Li Spirit del Senior es sur me, pro que il ha
unctet me por anuncar un bon novelle al povres; il ha inviat me por sanar tis qui have li
corde fract, proclamar al captives li liberation, e al cecos li retrova del vise, lassar líber li
opresset, publicar un annu de gratie del Senior. Poy il volvet li libre, livrat it al servitor, e
sedet se.» Per stoppar ci su lection, il confirmat que su unesim venida concernet solmen ti
« annu de gratie » anunciat del profete Esaie. Li versete 21 continua, dirante: « Omnes qui
trovat se in li sinagoga tenet li ocules fixat a il. Tande il comensat dir les: Hodie ti parol del
Scripture, quel vu just audit, es plenat. » Li « die de venjantie » ignorat e ne letet esset fixat
per Deo, por li printempe 2030, por su duesim venida, ti vez, in tot su divin potentie. Ma ante
ti retorn, li profetie de Habakuk devet esser acomplet in « tardant », per li provas « adventist
», in 1843-1844 e 1994, quam noi just ha videt.
Li final dedication
Reguardar li veritá in facie
In li printempe 2021, comense del divin annu, li rich ma falsmen cristan occidental
homanité just monstrat su vole preservar li vive del old persones, mem al precie de un
national economic ruine. Pro to, Deo va livrar it al Triésim Guerre Mundial quel va prender
multitudines de vives de persones de omni aages, savente que contra ti duesim divin
castigation ne existe ni remedie ni vaccin. Ante nos, in 8 annus, va trovar se li annu 6000 del
terrestrial creation, li fine de quel va esser marcat per li retorn de Jesus-Crist. Triunfal e
victoriosi, il va ducter su redemptet, su elect vivent e ti queles il va resussitar, in su regne del
cieles e il va destructer omni homan vive sur li terre sur quel il va lassar sol, isolat in li
tenebres, li rebelle angel del comense, Satan, li diablo.
Li fide al principie del 6000 annus es indispensabil por acceptar ti program. Li precisi
calculations ex li cifras dat in li Bible ha esset rendet impossibil pro un « nebulositá »
concernent li date de nativitá de Abraham (un sol date por li tri filios de Terach: Gen.11:26).
Ma, li sequentie del successiones del generationes human desde Adam til li retorn del Christ
confirma li aproximation de ti cifra 6000. Per dar nor fide a ti cifra rond, precisi, noi atribue ti
selection a un esser « intelligent » do, al Deo creator fonte de omni intelligentie e vive. Secun
li principie del « sabbat » citat in su quaresim commandament, Deo ha dat al hom « six dies »
e six mill annus por far tot su ovre, ma li settim die e li settim millennie es témpor de repaus «
sanctificat » (misse apart) por Deo e su electes.
Li contenete de ti ovre ha monstrat que li agreabil a Deo es constructet per un
conduida « inteligent o sagi » de su electes qui profita de omnicos quel Deo di, profetisa o
pensa (vide Daniel 12:3 : « E li sagis va brilar quam li splendore del extension, e tis qui ha
instructet li justicie al multitudine, quam li stelles, por sempre e in perpetuitá ». Agente
talmen, ili justifica li election de Deo far les beneficiar de su redemptiv justicie manifestat in
Jesus-Crist.
Por cluder ti ovre, just ante li drama quel veni, yo vole dedicar, a mi torn, a omni ver
infantes de Deo qui le leer e accepter it con fide e joye, ti versu de Johanne 16:33 quel esset
dedicat a me per du diferent fontes in li ocasion de mi baptisme li 14 de junio 1980; un sur mi
certificat de baptisme del institution, li altri sur li prefacie del libre «Jesu-Crist» quel esset
ofrit a me in ti ocasion per mi compagnon de servicie del témpor, presc in li etá in quel Jesu
ofrit su vive quam sacrifice: «Yo ha dit vos ti coses por que vu have pace in me. Vu va haver
tribulationes in li munde; ma prende corage, yo ha victet li munde.».
Samuel, li felici servitor de Jesus-Christ, « In veritá » !
Li ultim apelle
Al hor quande yo scrí ti message, fine 2021, li munde ancor disfruta de un apreciabil e
apreciat universal religiosi pace. Tamen, basante me sur mi conossentie del prophetic
revelationes decifrat preparat per Deo, yo afirma, sin li minim dubita, que un terribil Guerre
Mundial es in preparation e in via de realisar se in li 3 a 5 annus venient. Presentante it sub li
nómine simbolic de « sixesim trompette » in Apo.9, li Spiritu memorat nos que ja quin terribil
castigationes ha ja venit punir li abandon del fidelitá vers su sanct sabatte e su altri ordonantes
ínrespectat desde li 7 de marte 321. Ti castigationes del Deo ímortal extendet se sur 1600
annus de historie human organisat secun un program divin religios. Su sixesim castigation
veni por avisar, un ultim vez, li cristanitá culpabil de ínfidelitá vers le. Extrá Deo e su projecte
de salvation, li vive human ne have alcun sens. Pro to, li « trompettes » havant un caracter
gradual revelat per analogie in Levitico 26, li intensitá mortifer del « sixesim » va atingar
cimes de horrores quel li homanité ha longmen timet e redutat. Li « sixesim trompette »
concerne li ultim Guerre Mundial quel va anihilar multitudes de homan essentes, « li triesim
parte del homes » secun Apo.9:15. E ti proportion posse literalmen esser atinget in un guerre
u va affrontar se 200 000 000 de combatentes professional armat, format e equipat, secun li
precission dat in Apo.9:16 : « Li númere del cavalleros del armé esset du myriades de
myriades: yo audit li númere »; to es, 2 x 10000 x 10000. Ante ti ultim conflict, durant li
20ème secul, li du guerres mundal de 1914-1918 e 1939-1945 esset signes anuncator del grand
punition quel veni por finir li témpor del nationes líber e índependent. Deo ne ha previst cités
de refugie por su elect, ma il ha lassat nos índicationes suficentmen clar por que noi fugi li
zones visat prioritari per su divin cólera. Il va directer li colpes quel deve esser portat per
homes vocat por ti tache. Ma null de ili va esser un de su elect. Li rebelles íncredul o
íncreyant disperset sur tot li terra va esser li instrumentes e victimes de su divin cólera. Li
Duesim Guerre Mundal ha opozit popules occidental de queles li religiones esset cristian e
concurrent. Ma in li Triesim quel veni, li motive del afrontamentes va esser essentialmen
religios, opozent religiones concurrent quel nequande ha esset doctrinalmen compatibil inter
se. Solmen, li pace e comercio ha lassat crescer ti illusion. Ma al hora electet per Deo, secun
Apo.7:2-3, li universalitá demonic retenet per li angles de Deo va esser líberat por « nocer al
terre e al mare » soit, li simboles decodat, « por nocer » « al Protestantés e al Catolicés »
infidel vers Jesus-Crist. Tre logicmen, li fide cristian infidel constitue li blanc principal del
cólera del just Juge Jesus-Crist; sam quam in li ancian aliantie, Israel esset punit pro su
constant infidelitás til su destruction national in li annu 70. In parallel con ti « sixte
trompette », li profetie de Dan.11:40 a 45, confirma, per evocation de « tri reyes », li
implication del tri religiones del monotheisme: li catholicisme europan, li islam arab e
maghrebin, e li orthodoxie russe. Li conflicte fini per un inversion del situation causat per li
intervention del protestantisme american, ne nominat quam rey, ma suggestet, in li titul de
tradicional inimic potentie de Russia. Li elimination del concurrent potenties apert li accesse a
su ultim domination in li titul de « la bestie quel ascende del terre », descriptet in Apo.13:11.
Precisa que in ti context final, li fide protestant american ha devenit minoritari, li fide catholic
roman essente nu majoritari, pro li successiv immigrationes hispanic. In 2022, su presidente
de origine irlandesi es ipse catholic, quam John Kennedy li presidente assassinat.
In Apo.18:4, in Deo Omnipotent, Jesus-Christ ordona a omnes ti qui crede e espera in
le, su electes, de « exir de Babilon li Grand ». Identificat con pruvas in ti ovre al eclesia
catholic papal roman, « Babilon » es judicat e condamnat pro « su peccates ». Per historial
heredage de « su peccates », li culpabilitá del catolicisme extende se al protestantes e
ortodoxes qui justifica per lor religiosi practica, li dominic repos heredat de Roma. Li exida de
Babilonia implica li abandon de « su peccates », de quel li max important, pro que Deo fa it
un « marca » identificant : li die del repos semanal, unesim die del semane del divin ordine, li
dominic roman.
In ti message, pro li urgentie del témpor, yo pressa li filios e filias de Deo, abandonar
li zone nord de Francia centrat sur su capital, Paris. Pro que it va esser bald frappat per li
colere de Deo, subissant li « foy del ciel », ti vez nuclear, quam li cité de « Sodom » a quel il
compara it, in su Revelation, in Apo.11:8. Il anc designa it per li nómine « Egipte », image
simbolic del « peccatu », pro li atitude rebel de su engagement irreligiosi quel oposse se a
Deo, simil al faraon del historic raconta del Exode del Hebreic popule. In situation de guerre,
li routes disruptet e interditet, it va esser impossibil forlassar li zone visat e escapar al fatal
drama.
Samuel servitor del Deo-vivente, Jesus-Crist
Ti qui va voler descovrir, in prim, quo se presenta al fine del present ovre, va haver
pena a comprender pro quo yo es tam convict del caracter irrevocabil del imminent
destruction de Francia e Europa. Ma ti qui va leer it, desde su comense til su fine, va har
recoltet, in curs de lectura, li proves que amonta se, continuimen, til li puncte de les permitter
partiprender, finalmen, li inebranlabil conviction que li Spirit de Deo ha constructet in me e in
omni ti qui apartene a le; in veritá. A LE reveni omni li GLORIA.
Li mal surprendes va esser solmen li parte de tis qui obstinatmen ne vole recomosser
su íncomparabil potentie, li maxim numerosi, e su capacitá por ducter omnicos secun su plan
til su perfect acomplissement.
Yo clude ci ti ovre, ma li inspiration quel Jesus continua dar me, es notat e conservat
perpetmen sub li forme de missages presentat in li ovre « Li manna celestial del ultim
marchentes adventist ».